PRIMÀRIA (6 – 12 anys)

Cicle inicial

Cicle mitjà

Text de ficció La guineu i el cranc fan una carrera (Mary Hoffman)

Text de no ficció Parlem de... La música abans de l’MP3

Arxiu multimèdia Minuscule – La cursa d’insectes

Cicle superior

Text de ficció Els tres porquets (James Finn Garner)

Text de no ficció El rinoceront blanc

Arxiu multimèdia Els fantàstics llibres voladors d’en Morris Lessmore

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE MITJÀ TEXT DE FICCIÓ

La guineu i el cranc fan una carrera

La guineu estava molt orgullosa de córrer tant. De fet, es considerava l’ésser més ràpid sobre quatre potes que existia al món, i n’estava tan convençuda que es burlava de tots els animals que eren més lents que ella. Un bon dia va veure un cranc que es passejava per la riba del riu i li va dir:

—Per a l’única cosa que serveixes és per arrossegar-te! Que no corres mai, tu, per arribar als llocs?

—I és clar que sí —contestà el cranc—. Corro del fang a la riba del riu i de la riba al fang.

—Bah… —va fer la guineu—. No es pot dir que et cansis gaire. Si jo tingués tants peus i potes com tu, encara correria més ràpid, que ja és difícil. En canvi, a tu de què et serveixen tantes potes, si ets més lent que una tortuga? Em sembla que ets un bon sapastre, ja t’ho diré.

El cranc va reflexionar una estona i després va dir:

—T’agradaria fer una carrera amb mi, guineu? Com que sóc tan lent i tan estúpid, segur que em guanyaràs ben fàcilment.

La guineu era tan orgullosa i mal educada que no va voler desaprofitar l’ocasió d’exhibir-se davant del cranc. De manera que va acceptar el desafiament.

—Però guineu —afegí el cranc—, tu tens encara un altre avantatge sobre mi. Quan comences a córrer, alces la teva cua peluda i llarga, el vent l’empeny amb força, i em fa l’efecte que és per això que agafes tanta embranzida. Si em deixessis posar-t’hi algun pes per mantenir-la arran de terra, llavors sí que sortiríem en igualtat de condicions.

—Igualtat de condicions? —va fer la guineu, esclafint a riure—. Deus estar somiant! Però si estàs tan amoïnat per això de la cua, no pateixis, ja me la pots lligar ara mateix.

—Deixa’m només que t’hi enganxi alguna cosa —digué el cranc— i quan digui “Ja!”, ja pots començar a córrer.

—Em sembla molt bé —acceptà la guineu.

Poc després la guineu sentí un lleuger pes a la cua i el cranc cridà “Ja!”. La guineu començà a córrer a grans gambades, però el que no sabia era que el cranc s’havia enganxat a la seva cua amb les pinces! De manera que, per molt que la guineu corria més i més de pressa, el cranc era sempre al seu darrere, i sense fer cap mena d’esforç.

Quan la guineu començà a sentir-se cansada, va aturar-se, esbufegant, i es girà per comprovar l’avantatge que duia al cranc. Ja podeu imaginar-vos quina cara va fer quan el cranc aparegué just darrera seu, saludant-la amistosament amb una de les seves pinces!

—I doncs, guineu? —preguntà el cranc—. Ja t’has cansat? Però si tot just acabem de començar la cursa!

La guineu va sentir-se ben idiota i se’n va anar amb la cua entre cames. No sabia com li havia pres el pèl el cranc. Després d’aquesta carrera, la guineu va continuar essent tan mal educada com sempre, però mai més no va tornar a presumir de la seva rapidesa.

Una estirada de cua, Mary Hoffman

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE MITJÀ TEXT DE NO FICCIÓ

Parlem de... La música abans de l’MP3

La revista de Les Tres Bessones, núm 14, novembre de 2010

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE MITJÀ TEXT DE NO FICCIÓ

Parlem de... La música abans de l’MP3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE MITJÀ TEXT DE NO FICCIÓ

Parlem de... La música abans de l’MP3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE MITJÀ ARXIU MULTIMÈDIA

Minuscule – La cursa d’insectes

https://www.youtube.com/watch?v=i_Qdr1xRvac

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE SUPERIOR TEXT DE FICCIÓ

Els tres porquets (James Finn Garner)

Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als

altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una

casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de

fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs,

satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació.

Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb

intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic

com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de

palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Des de dins, els porcs van contestar:

-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la

nostra cultura!

Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs,

va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la

casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi

havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera.

A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Els porquets van contestar:

-Vés-te’n a la merda, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan

criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.”

Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la

caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta

de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de

vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia

botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes

de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs.

A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des

del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE SUPERIOR TEXT DE FICCIÓ

Els tres porquets (James Finn Garner)

i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provocat per una alimentació amb excés de

greixos.

Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant

del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres

porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van

atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops

opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores

endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van

instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica

per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques.

Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat

cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.

Contes per a nens i nenes políticament correctes, James Finn Garner

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE SUPERIOR TEXT DE NO FICCIÓ

El rinoceront blanc

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE SUPERIOR ARXIU MULTIMÈDIA

Els fantàstics llibres voladors d’en Morris Lessmore

https://www.youtube.com/watch?v=Ad3CMri3hOs