1

La nit dins el bosc COMPAGNIE DU SARMENT DOSSIER PEDAGÒGIC ______________________________________________________________________________ Introducció Aquest espectacle proposat pels alumnes del Cicle 3 i 4 (CM1, CM2, Sisena, Cinquena, Quarta i Tercera i pels CE1 i CE2 bilingües) és l’adaptació d’una novel·la (text original en francès) per a infants i joves, a partir de 9 anys. De mà d’un recurs tan adient per motivar els infants com és un llibre ens endinsarem en el món de les emocions i dels sentiments. Una història teatralitzada és un dels recursos més rics que tenim, és l’excusa que ens obre les portes a tot un món màgic però alhora real, ja que a partir d’aquesta història els alumnes es poden posar a la pell dels protagonistes però sense oblidar que a través dels protagonistes moltes vegades ens poden parlar de quines són les seves preocupacions i sentiments. Aquest dossier pedagògic té com a finalitat treballar els aspectes essencials de l’obra. Això ajudarà a la perdurabilitat de l’ensenyança que pretén oferir. Cal que l’obra sigui comentada, primerament per conèixer les diferents impressions que ha causat i després per endreçar i compartir les idees i coneixements que ha aportat a l’alumnat. Per això, aquest dossier pedagògic intenta ser una guia oberta, un recurs per al professorat per poder treballar a l’aula els temes que el llibre i l’espectacle tracten. Esperem que gaudiu de l’espectacle i que en aquest dossier hi trobeu idees per poder aprofundir més en tot el que la història ens ofereix.

La Companyia I l’autor de l’obra

Des de la seva creació el 2001, la Compagnie du sarment ha estat una plataforma d’intercanvis, un lloc de treball i de reflexió sobre la creació escènica. Un espai de trobada en què directors, autors, actors, escenògrafs, músics, creadors d’imatges… interroguen la necessitat de pujar dalt d’un escenari per parlar de les persones i del món. Empènyer els límits i els horitzons per tal d’atènyer els detalls generadors de teatralitat.

Des del seu origen, la companyia està ancorada al Pirineu, on ha desenvolupat, en especial la traducció francesa i la creació de Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà i més, recentment, l’espectacle poètic bilingüe L’ocell cerdà. Des de l’any 2013 la companyia ha fixat la seva residència a l’Alta Cerdanya amb l’objectiu d’aprofundir en el lligam que sempre ha cultivat entre les cultures catalana i francesa.

L’espectacle La nit dins el bosc va ser creat a Bellver de Cerdanya gràcies al suport i a l’obertura del seu Ajuntament.

Text: Benoît Broyard Adaptació i direcció: Neus Vila Actors: La narradora : Neus VILA, el nen : Laura CALVET, el pare: Cédric CHAYROUSE Escenografia i llums : Perrine CADO Música acustumàtica, orquestra d’altaveus, flauta, percussions i tanca metàl·lica de la llar d’infants de Bellver de Cerdanya : Sébastien CHATRON Escriptura i vídeo en temps real : François GRANDJACQUES

L’autor: Benoît BROYART.

Va nèixer l’any 1973. Ha treballat dins una llibreria i de corrector abans de dedicar-se en exclusiva a l’escriptura. És autor de novel·les, àlbums, espectacles, guions de còmics, documentals. Sempre ha sentit una gran fascinació per les novel·les amb infants que fan de narradors. Escriu, bàsicament, per al jovent i sobre la infantesa, buscant veus de mainada, que

2

identifica amb la seva veu del passat però també amb les d’una bona colla de persones. El seu propòsit és fer sorgir aquestes veus i escoltar-les. Si voleu saber més sobre l’autor podeu visitar el seu bloc: http://benoitbroyart.blogspot.fr/ http://benoitbroyart.weebly.com. També el podeu contactar per courriel: broyart@cegetel.net

L’argument del llibre La nuit dans la forêt :

En Jaume viu amb el seu pare, en una caseta a la vora del bosc. En Lluc, el seu pare, és llenyataire, Tot el dia en Lluc se’n va a tallar arbres i en Jaume es queda a casa. Ell és massa petit i el bosc és massa gran i perillós per a ell. Una tarda, en Lluc triga molt a tornar a casa, mai ha trigat tant! Així doncs, en Jaume decideix desobeir: s'endinsa dins el bosc i busca el seu pare. Pare i fill es creuen sense veure’s. De seguida, en Jaume es perd: un ocell el vol capturar, té por de l’ogre, un llop el vol menjar però ell lluita, resisteix. Finalment, el pare arriba a temps per a salvar-lo i tornen a casa aquella nit sentint-se tots dos més feliços que mai. Al mateix temps en Lluc es dóna compte que el seu fill ja no és tan petit. Vet aquí una història de valentia, d’amor pare-fill i on ens mostra que hi ha moments en els quals hom deu enfrontar-se amb les seves pors essencials.

L’EQUIP

Traducció, adaptació i direcció: NEUS VILA PONS

Debutà com a directora a Barcelona amb Anatol, d’Arthur Schnitzler, i ben aviat s’endinsà en l’univers dels dramaturgs catalans amb El color del gos quan fuig, de Beth Escudé. És autora de les primeres posades en escena franceses de dos textos catalans: Quatre femmes et le soleil de Jordi Pere Cerdà, i Entre chien et loup de Beth Escudé. En el marc del cicle Lectures Sans Frontières de l’ajuntament de París, dirigí John et Joe d’Agota Kristof. El 2008 dirigí Bios a partir de textos d’Emmanuelle Rodrigues i Joseph Danan. Postgraduada per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Universitat de la Sorbona, ha rebut el mestratge, com a actriu, de Txiqui Berraondo, Manuel

3

Lillo, Laurence Bourdil, Philippe Carbonneaux i Patrick Haggiag. També s’ha dedicat a la direcció d’actors, especialment com a professora a l’escola del Teatre Nacional de Chaillot (París). D’entre els seus projectes com a actriu, destaquen: L’ocell cerdà de Jordi Pere Cerdà; Le nuage en pantalons del poeta futurista rus Vladimir Maiakovski; Le dernier jour dela création de Joan Casas; Juste la fin du monde de Jean-Luc Lagarce; La chambre de l’enfant de Josep Maria Benet i Jornet; Phaedra-Phaedrae a partir del mite de Fedra; Le petit maître corrigé de Marivaux, i Lu blanc de lu groc, creació de La Vuelta i direcció de Marta Galán. CÉDRIC CHAYROUSE L’any 2011 dirigí un espectacle bilingüe català-francès concebut com a homenatge a Jordi Pere Cerdà, L’ocell cerdà, en què intervenien vídeo, música electroacústica i poesia. El 2008 desenvolupà el projecte Faim d’écrits una suite de petites formes teatrals, i dirigí L’entretien de Philippe Malone, i Le nouveau pays d’Emmanuelle Rodrigues. En la campanya de difusió d’autors catalans a França coordinada per l’Institut Ramon Llull, el 2008 dirigí Soeur étrangère, de la poeta Maria-Mercè Marçal. Postgraduat en Estudis Teatrals per la Universitat de la Sorbona, ha estudiat a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Conservatori de París. Ha actuat a Bios creació de Neus Vila, i a Un conte mineur de John Dennis dirigit per Sidonie Han, pel projecte del qual van ser guardonats amb el Premi París Joves Talents 2007. LAURA CALVET

La seva carrera està marcada per la dansa, que practica des de petita, la música i el cant i el teatre. Actriu, de pare català i mare francesa, sempre ha privilegiat les aventures artístiques entre les dues cultures. Després d’haver fet estudis d’interpretació amb Nancy Truñon i Txiki Berraondo a Barcelona, continua la seva formació a Catalunya a l'Institut del Teatre (teatre d'objectes) i al Conservatori Superior d'Art Dramàtic de París (CNSAD). Entre els seus projectes trobem Argelers sur mer amb sota la direcció d’Alex Rigola, La mastication des morts de Patrick Kermman i dirigit per Montse Bonet, Que azul era el cielo o no me aguanto estar sola dirigit per Melina Pereyra, Raspall de Pere Calders dirigit per Víctor Borràs de la companyia Teatre Nu i l’experiència de contaire amb la producció Lali Rondalles. Christian Schiaretti l’acull dues temporades en el seu equip al Teatre Nacional Popular de Lió (TNP). En el camp de la dansa/teatre ha treballat amb Andrés Corchero i Marta Carrasco, Carles Sales i Henry Daniel, ballarí i coreògraf canadenc amb qui va anar de gira a Vancouver amb l’espectacle: Barca: el otro lado. SÉBASTIEN CHATRON Compositor i intèrpret de música acusmàtica des del 1996. Ha desenvolupat la seva carrera a Europa, fent d’intèrpret amb nombrosos acousmoniums (orquestres d’altaveus). El 2008 rebé el I Premi del Concurs d’Interpretació de la música espacialitzada de L’Espace du Son de Brussel·les. Violinista de formació, estudià musicologia a la Universitat de la Sorbona i al Conservatori de París, i també composició amb Philippe Leroux. Les seves obres han estat interpretades a França, Bèlgica, Anglaterra, Suècia, Mèxic, Suïssa... Amb una forta implicació en el món de l’espectacle (dansa i teatre), ha treballat com a compositor i intèrpret en nombrosos països, sempre amb l’afany d’ampliar la recepció de la música electroacústica. www.myspace.com/sebastienchatron FRANÇOIS GRANDJACQUES

Estudià a l’Escola Superior de Realització Audiovisual de París. El 1991, a disset anys, realitzà el seu primer film en 16 mm.

4

Ha creat vídeos en temps real (VJ) per a espectacles amb Cédric Chayrouse, André Serre-Milan, Natacha Kantor. Es l’autor i el director de les pel·lícules de promoció de les obres juvenils de l’editorial L’École des Loisirs. És autor de curtmetratges com ara Kankant amb Gisèle Casadesus i Eléonore Hirt o Éloge de la fuite amb Constance Dollé. Entre el 2006 i el 2009 dirigí 78 films molt curts per internet. Ha fet diversos documentals, entre els quals destaquen Le manifeste olympique (52 min, adquirit en 70 països) i diversos reportatges a l’Àfrica per al Senat francès. Ha estat guardonat amb cinc primers premis per les seves pel·lícules. A propòsit de la creació de L’ocell cerdà, traçà un retrat de Jordi Pere Cerdà. PERRINE CADO Mentre estudiava a l’Institut d’Estudis Teatrals a la Sorbona, conegué Cédric Chayrouse, que la incorporà com a actriu a una de les seves recerques teatrals universitàries entorn d’un poema de Bertolt Brecht. Posteriorment estudià Escenografia a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Tècniques de Teatre de Lió (ENSAT), on es postgraduà amb una posada en escena d’Alain Françon. Continuà la seva formació escènica a la companyia Louis Brouillard (Joël Pommerat), on treballà com a regidora de plató, i a la companyia les endimanchés (Alexis Forestier), on va fer de regidora de vídeo, concretament a Divine Party. Des del 2009 treballa per a espectacles de teatre, música i dansa contemporània. En les seves creacions la llum adquireix cada vegada un paper més notori.

Espectacles fets per la Compagnie du Sarment :

Espectacles per a públic jove: 2013/2015: La nit dins el bosc de Benoît Broyart. Direcció: Neus Vila 2007/2008: Court bouillon aux p’tits légumes. Muntatge i direcció: Anne Gerschel Poesia: 2011-2013 : L’Ocell cerdà textos de Jordi Pere Cerdà. Direcció: Cédric Chayrouse 2007-2008: Le Nouveau Pays d’Emmanuelle Rodrigues. Direcció: Cédric Chayrouse 2009-2010: Le nuage en pantalons de Vladimir Maïakovski. Direcció: Natacha Kantor 2008 : Bios (quelques tentatives) textos de Joseph Danan/Emmanuelle Rodrigues Direcció : Neus Vila Soeur étrangère de Maria Mercè Marçal. Direcció: Cédric Chayrouse Per a tot públic: 2008: Bios (quelques tentatives) textos de Joseph Danan/Emmanuelle Rodrigues. Direcció : Neus Vila Le songe d’une nuit d’été de Shakespeare. Direcció : Anne Gerschel i Neus Vila 2007-2008 :L’Entretien de Philippe Malone. Direcció: Cédric Chayrouse 2006-2007 : John et Joe d’Agota Kristof. Direcció: Neus Vila

5

Les Mains Bleues de Larry Tremblay. Direcció: Aurélie Rolin 2006-2010 : Le dernier jour de la création de Joan Casas. Direcció: Aurélie Rolin/Anne Gerschel. Projecte amb el suport de la DMDTS (Ministeri de la Cultura) 2004-2007: Quatre femmes et le soleil de Jordi Pere Cerdà. Direcció: Neus Vila. Projecte amb el suport de la DMDTS (Ministeri de la Cultura) 2003-2004 : Entre chien et loup de Beth Escudé. Direcció: Neus Vila 2001-2003 : Le petit-maître corrigé de Marivaux. Direcció: Sabine Gousse

Resum La nit dins el bosc :

Per crèixer de vegades cal desobeir. El títol La nit dins el bosc ja ho evoca tot: la por de la foscor representada per aquest bosc profund, terreny ignot on el menut s’aventura. Sovint les pors de la nostra infantesa acompanyen l’adult que som. L’obra explica aquesta etapa d’aprenentage. El pare d’en Jaume, en Lluc, li prohibeix d’entrar tot sol dins el bosc, massa perillós. Però ell, impacient i inquiet perquè el pare no arriba, travessa el llindar, depassa les prohicions. En Jaume haurà d’afrontar el llop, l’ogre i la bruixa… En definitiva, deurà vèncer les seves pors.

6

Aquest espectacle interpel·la, per damunt de tot, el poder de la imaginació que transforma la realitat percebuda pels nostres sentits i conté una infinitud d’altres mons. Les emocions deformen la realitat. Com menys coses percebem, més aterrits estem. És a causa de la imaginació que neixen les pors més grans. La manca de referències dins la negror, aquesta nit profunda, representa els moments en què, en el decurs de la vida, l’ésser humà es busca a si mateix i, de retruc, evoluciona. El tema del qual parteix l’obra és un tema clàssic, que també actualment trobem en tot el gènere d’aventures, siguin pel·lícules, novel·les o còmics: l’heroi que marxa, i no fa més que trobar-se amb aventures i reptes que ha de superar. El punt de partença és el viatge que emprén el protagonista a la recerca d’aventures que, si són superades, confirmaran la seva vàlua. Tot i que, com no hi ha descripció psicològica ni, doncs, evolució psicològica, ni tampoc no és aprofundit el sentit que té la recerca que emprenen, tradicionalment aquesta mena de viatges són iniciàtics, una recerca exterior que va paral·lela a una recerca interior, la recerca de la pròpia identitat mitjançant un procés de maduració. Comparant-ho amb el procés que fa una persona quan s’emancipa, que sap que s’ha fet gran quan veu que pels seus propis mitjans és capaç de vèncer els obstacles que li posa la vida, el nostre protagonista, un nen, s’endinsa al bosc, surt a l’aventura, s’enfronta amb els reptes individualment i sabrà que és gran quan veurà que per ell mateix supera els obstacles, les proves, que se li presentin. A través de l’experiència d’en Jaume l’adaptació de la novel·la feta per La Compagnie du Sarment ens vol donar algunes claus de lectura i un exemple bonic de la manera en què es poden superar les pors.

La posada en escena ha estat concebuda perquè els espectadors siguin al cor de l’aventura d’en Jaume. El so, la imatge i l’escenografia acompanyen la narració i col·loquen el públic ben bé al moll de les emocions dels personatges. En aquest espectacle hi ha intriga i emoció i és dut a terme per tres actors (personatges: el pare, el fill i la narradora). La narradora explica la història. L’escenografia és senzilla (una cabana i un tamboret) però efectiva. Amb projeccions vídeo (pantalla, ombres) que ens mostren el bosc i les accions, completant l’escenografia. L’acció es desplega en tres espais: l’interior de la casa, el llindar del bosc i el bosc profund. La narradora s’està a tocar de l’escenari, en el present que viu l’espectador.

De vegades aquest món en què en Jaume i el seu pare evolucionen existeix a través dels mots pronunciats per la narradora, de les imatges projectades, de les ombres, de la música i sobretot, s’hi entremesclen el mot, el vídeo, la música, el cos dels actors, l’ombra i la llum. Un espectacle amb una bona dosi d’aventura, un bri de por, un xic d’humor i ple d’amor.

La conclusió a la que arribem és que no hem de tenir por de provar coses noves: si lluites i t'esforces per aconseguir el què vols, al final el teus somnis es fan realitat, evoluciones.

Al text original hi ha diàleg que s’utilitza per al muntatge de manera literal ja que li dóna la vida necessària per a cada moment. L’obra és un material fantàstic per descobrir la literatura mentre ens divertim i ens emocionem, tant els infants com els adults. Ajuda a valorar la lectura i a usar la imaginació. Val a dir que cada edat aprofitarà aquest muntatge a la seva manera, els adults i els alumnes de secundària assimilaran més la base literària i els de primària gaudiran d’una història d’aventures i plena de poesia.

7

Propostes : Anar al teatre amb els alumnes és un esdeveniment per a ells i també una oportunitat de treball per als ensenyants, que no es pot desaprofitar. Acompanyant-los al teatre i fent possible que hi vagin, els permet despertar tot un seguit d’inquietuds d’una manera vivencial: com a futurs actors i actrius, com a artistes plàstics, com a públic adult: perquè incorporin l’hàbit d’anar al teatre. L’observació d’un espectacle de teatre genera als nens i joves una activitat mental que hem d’estimular i aprofitar per ajudar-los en el seu creixement personal. Per això, cal planificar-la i fer un treball ABANS d’anar al teatre, que comportarà determinades actituds: escolta activa, atenció...i d’un treball DURANT la representació que podrem recollir DESPRÉS de veure l’espectacle. El present dossier facilita al professorat un instrument de treball que converteix l'assistència a l'espectacle, no sols en una activitat ludicofestiva, sinó en una experiència a través de la qual l'alumne adquireix coneixements i desenvolupa les seves capacitats, el seu gust per la cultura i un esperit crític. Les activitats que proposem a continuació, tant les elaborades per a realitzar abans d'assistir a la funció, com les pensades per a realitzar a posteriori, busquen desenvolupar l'agilitat mental, creativitat i expressió plàstica del jove espectador, despertar l'amor pel teatre i proporcionar-los coneixements sobre les qüestions referides en l'espectacle. El dossier presenta activitats dirigides a alumnes de diferents edats; el professor serà l'encarregat de seleccionar les que troba més adequades i adaptar-les als seus alumnes. Seria interessant, gràcies a aquest espectacle, poder treballar la intertextualitat on els mateixos alumnes trobin les referències als textos fundadors de la literatura per a infants, semblances, diferències. Per exemple : Els tres porquets i La Caputxeta Vermella (on també trobem una caseta a la vora del bosc, un llop que se’ls vol menjar…) ,en Polzet , en Patufet i Hansel i Gretel ( on els protagonistes també són petits), Barbablava (per l’ogre)… El llibre Dins del bosc, d’Anthony Browne, ed. Fondo de Cultura Económica, México DF, 2004 pot servir bastant de referent: creuar un bosc i reviure les pors a allò desconegut… imaginant, paradoxalment, allò conegut. El protagonista del conte es troba amb Hansel i Gretel, amb la Caputxeta (sense anomenar-los mai, això és molt maco)… mentre el paisatge es torna cada cop més hostil.

8

També es pot relacionar amb les propostes pedagògiques de l’àlbum il·lustrat Llop meu d’Anne Bertier (traduït al català), SCEREN, CRDP Académie de Montpellier et Grandir, 2009: http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/ressources/Llop_meu/llop_meu.html Vet aquí alguns enllaços per al professorat sobre intertextualitat: http://www.etudes-litteraires.com/figures-de-style/intertextualite.php http://www.fabula.org/atelier.php?Intertextualit%26eacute%3B Treball en català sobre aquest tema: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/112258/Marta_Balada.pdf Contes en català : http://www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa.htm ABANS D’ANAR AL TEATRE És important que abans de venir a veure l’espectacle expliqueu el motiu de l’activitat, comenteu breument l’argument de l’obra deixant al calaix els detalls i embolics que dibuixen la història per tal de fomentar l’expectació davant l’obra. També és interessant que feu esment i comenteu a classe el comportament i l’actitud que cal tenir dins el Teatre abans, durant i després de la representació. Anar i estar al teatre exigeix unes formes de comportament que hem d’explicar i demanar al nostre alumnat. Dins de la sala han de mantenir una actitud de respecte: estan en un lloc públic que comparteixen amb d’altres persones. Durant la representació han d’estar ben asseguts, mantenint un silenci atent i respectar la feina dels actors. Una feina molt complexa per la que necessiten la màxima concentració. Una feina que estan fent per ells. Pel que fa a l’espectacle cal que tinguin informació del què van a veure. La informació prèvia facilita la motivació i l’atenció. Es pot llegir un fragment de La nit dins el bosc a la classe, o bé explicar l’argument que us adjuntem en aquest dossier: no cal explicar tot el conte, i així generarà curiositat per com serà el final. Cal estimular la curiositat i l’interès, i facilitar que la puguin mirar amb actitud oberta i receptiva. També es pot aprofitar el text original en francès: per als alumnes no bilingües facilitarà la comprensió i per als bilingües els hi servirà per cercar els punts on l’adaptació és més lliure, cercar els referents a la cultura francesa i les adaptacions a la cultura catalana (si s’escau) i treballar l’interculturalitat. Tot seguit us proposem algunes pistes per introduir l’obra i els protagonistes.

9

10

Cada matí en Jaume sent que la porta de casa es tanca. Obre un ull i veu per la finestra que el pare s'allunya, la destral sobre l'espatlla. El mira mentre s'endinsa en el bosc, sempre per la mateixa sendera. Alguns dies, amb la humitat, un cercle de broma rodeja la casa. Aleshores en Lluc desapareix brutalment i en Jaume té por que el bosc l’engoleixi. Cada vespre en Jaume seu a la vora del foc. Remena la sopa amb un cullerot de fusta perquè estigui a punt quan el pare torni.Per la finestra, veu que torna el pare, brut i esgotat, la destral sobre l'espatlla. En Lluc sempre és a casa abans de la fosca. Però aquest vespre és diferent.

QUI? ……………………………………………………………………………………….

QUÈ ? ……………………………………………………………………………………..

COM? ………………………………………………………………………………….…..

ON? ………………………………………………………………………………………..

PER QUÈ? …………………………………………………………………………….....

QUAN? ……………………………………………………………………………………..

11

Darrere l’aspecte rude i sever del pare s’amaga un veritable amor pel seu fill, un amor recíproc. DURANT LA REPRESENTACIÓ Haurem preparat els nois i noies perquè centrin SOBRETOT la seva atenció en els personatges principals i les peripècies que els arriben i els personatges (projeccions) que van trobant. Demanarem als alumnes que observin “l’evolució” dels personatges i les seves diferents actituds. DESPRÉS DE VEURE L’ESPECTACLE A continuació us proposem un seguit de propostes que, segons l’edat de l’alumnat, els seus interessos i el context de treball en el que esteu immersos, podeu triar i desenvolupar. Sense oblidar però, que a l’arribar a l’aula el més interessant és comentar l’espectacle entre tots, refer la història, contrastar el què han entès uns i altres i compartir els sentiments que els ha generat. Una vegada assegurada la comprensió del fil argumental per part de tots i d’haver compartit els diferents punts de vista sobre la història, ens disposem a aprofundir-hi.

12

Aquí teniu algunes propostes per treballar a partir de l’espectacle, tant pel que fa al text i dels valors que se n’extreuen com a nivell poètic plàstic i d’escenografia i alguns suggeriments per treballar els elements de l’obra i la definició de la por. Treball sobre l’obra La nit dins el bosc : A tall introductori, cal fer una posada en comú fent un resum de la història i intentar trobar el tema principal de l’obra. Tota història té una moral, una ensenyança. Aleshores : Què hem vist? Quin és el tema de la història? Què ens vol ensenyar? El tema principal és la por. La por als perills i a les adversitats. I sobretot, el treball, la valentia, l’ús de la intel·ligència per a superar els obstacles i l’amor pare-fill. Qui ens explica la història? Podem demanar a un nen o nena que ens expliqui un conte oralment, però tenint en compte que ha de captar l’atenció de la resta, si no, aquests no l’escoltaran. Podem parlar amb l’alumnat i demanar-los que tornin a explicar algun passatge de l’obra: com en Jaume s’escapa de les urpes del llop ?... Podem obrir un petit debat:

- Amb intel·ligència i determinació, fins i tot un nen, aparentment petit i indefens, pot fer front i superar perills molt grans?

- Cal o no desobeir a vegades?

-Refent el camí :

Proposem que l’alumnat, un cop ha vist la representació, intenti recordar el camí que ha recorregut en Jaume fins trobar el seu pare i arribar un altre cop a casa seva. D’aquesta manera, i d’una forma molt gràfica i fàcil, l’alumne farà l’exercici de recordar la història, a tall molt esquemàtic. -Música i emocions:

A l’obra la música és important. Podem proposar una audició musical que pot incloure diferents

tipus de música: clàssica, jazz, swing, salsa,... qualsevol cançó o peça musical que ens agradi i

que creiem que ens pot permetre parlar d’emocions o més ben dit expressar emocions. Una

música lenta o trista ens pot portar a mostrar sentiment de melangia, tristesa. Una música més

alegre, més ràpida, amb més ritme ens pot permetre ballar i cantar i moure’ns més

alegrement...La música és una bona eina per parlar de sentiments i emocions.

-Els nostres sentiments:

Amb la metodologia dels projectes podríem proposar de parlar de les nostres emocions, a fi de conèixer-les, reconèixer-les i poder-hi fer incidència amb activitats lingüístiques i d’expressió corporal i musical. Per treballar concretament actes de parla adaptats a cada nivell vegeu programes A2, B1 : http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/examens/college.html Podríem proposar d’expressar les nostres emocions, a fi de conèixer-les, reconèixer-les i poder-hi fer incidència amb activitats lingüístiques i d’expressió corporal i musical. A2 Expressió oral en continu : (tret de ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2007/hs10/hs10_annexe_3.pdf)

13

A2 : Per la interacció oral : (tret dels programes de LR palier 1 collège ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2007/hs10/hs10_annexe_3.pdf)

14

B1 : Expressió oral en continu (tret dels programes de LR palier 2 collège http://www.education.gouv.fr/cid52376/mene1010854a.html)

15

16

17

B1 : Interacció oral (tret dels programes de LR palier 2 collège http://www.education.gouv.fr/cid52376/mene1010854a.html)

La por i l’amor pare-fill: Aquesta obra parla de les pors dels infants. Només quan en Jaume s’enfronta a allò que l’espanta aconsegueix superar-ho, però també li ajuda l’amor del seu pare, l’estar junts i units. Treballarem amb els elements que facin por als alumnes. Podem establir un diàleg a partir de preguntes com: - A què li tens por? - Per què? Què fas si t’agafa por?

18

A més a més de fer un llistat de les nostres pors, podem jugar a dramatitzar algunes d’aquestes pors: aprenem tots a fer el fantasma (podem portar alguns elements de vestuari si ens sembla apropiat), ens agafem tots de les mans i provem a tancar la llum de la classe: si estem tots units i sabem que estem acompanyats la por desapareix, podem jugar a fer por als altres: ganyotes, sorolls, podem fer també maquillatges de por… i fins i tot podem fer dibuixos de les coses que ens facin més por. En aquesta presentació podrem veure les principals característiques de la por, com també algunes expressions : http://fr.slideshare.net/sisebadies/qu-la-por-presentation

Possible tasca final tot treballant la intertextualitat d’aquesta obra: Perquè hi hagi veritablement pedagogia del projecte l’ideal seria que els alumnes tinguessin com

a tasca final d’adaptar ells també un conte per posar-lo en escena i representar-lo. Tot seguit us

donem uns enllaços que us poden servir:

Per escriure contes i de por:

http://www.bibgirona.net/salt/contes/ (adreça per escriure contes de por)

19

https://sites.google.com/site/contesdeporiterror/guia-didactica

(webquest pensada per a escriure contes de por)

Us afegim alguns lligams per buscar contes per teatralitzar (sobre el tema de la por) i així els

alumnes analitzarien el treball dels actors amb una motivació de futur actor.

Textos per representar:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-teatre/textos-per-representar

20

https://sites.google.com/a/xtec.cat/contes-adaptats-a-teatre/

http://www.xtec.cat/web/

Dossier pedagògic dels contes de la Caputxeta Vermella i En Patufet (Una mà de contes) :

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e3e8b80a-0efc-421a-abdc-bed4602f8583/ma_de_contes_professorat.pdf

Tots els contes populars més coneguts:

Una mar de contes : http://ca.tales.land/view.php

Contes populars : http://www.farelleditors.cat/index/Contes_populars.html

GRETEL: Pàgina de Literatura infantil de la UAB: Inclou una cinquantena de contes curts per a ser escoltats al apartat « Invitats Narradors » http://www.literatura.gretel.cat

Propostes de contes i activitats per a l'escola infantil i primària : http://www.didacticolite.com/cat/index.php

Per a educació infantil amb poemes recitats, escrits i il·lustrats per temes i d'autors molt diversos : http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

Bibliografia selectiva per la biblioteca escolar d’educacio infantil i primària http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/bibliografia%20escolar%20-%20imaginacio.pdf

21

FITXES PRÀCTIQUES: La nit dins el bosc COMPAGNIE DU SARMENT

ELS PERSONATGES, L’AUTOR I EL LLOC

Fitxa 1 : Digues qui és qui i descriu què fan i com són. Hi ha més personatges ?

…………………………………………………………………………………

……………………………….. ……………………………………………….

……………………………………….… ELS ACTORS i L’AUTOR

22

Fitxa 2 : Si voleu entrevistar (professors o alumnes) o escriure en català a la directora-actriu NEUS VILA de La Compagnie du Sarment aquí teniu les seves dades. Ho podeu fer per carta, courriel o visioconferència. Neus Vila 06 86 89 34 93 Rue de Roc (Maison Verte) 66340 Nahuja compagniedusarment@yahoo.fr www.compagniedusarment.com

Igualment us podeu posar en contacte amb l’autor (en francès) Benoit BROYART : broyart@cegetel.net Tel : 06 22 05 36 59

23

EL BOSC Fitxa 3: Descriu aquestes imatges. Quins sentiments t’evoquen? Per què?

………………………………………………………………….................................

………………………………………………………………………………………...

…………………………………………………………………......................................

………………………………………………………………………………………….....

24

Fitxa 4: Com és el bosc en aquesta obra? Enumera els elements que apareixen en aquesta il·lustració i que també apareixen en el bosc del Jaume. És important conèixer i reconèixer els elements que conformen l’entorn en el que passa tota la història: el bosc i destacar alguns elements que conformen aquest paisatge: els arbres, les fulles, l’esquirol, l’ocell, els nius, les petjades, els camins,…

25

Fitxa 5: Tria una imatge i inventa’t una història amb en Jaume I el seu pare.

26

27

Fitxa 6: Imagina què està pensant aquest nen que s’endinsa dins del bosc. Aquesta il·lustració pertany a Dins el bosc d’Anthony BROWNE. Aquest àlbum proposa precisament molts referents intertextuals (Caputxeta Vermella, Hansel i Gretel, etc, exactament com l’obra de teatre estudiada)

28

LA POR

Fitxa 1: Què és la por ? Llegeix aquest article. (Article tret de http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1213/5-la-finestra.html)

Dóna exemples de coses que et fan POR : Pels alumnes no bilingües :

El que em fa por és/ són

…………………………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………..

Pels alumnes bilingües : Explica una experiència personal que il·lustri la definició de la por. Quan i com vas passar la por més gran de la teva vida ? (Utilitzeu el passat perifràstic i l’Imperfet d’Indicatiu i una bona puntuació per respectar el temps del relat i de la descripció)

29

Per exemple :

Recordo que quan tenia 10 anys, un vespre d’hivern , els meus pares

m’havien deixat sol a casa el temps d’anar a fer compres i de cop es

va tallar el llum. Van aparèixer ombres que me van espantar molt,

semblaven persones que es movien. De fet eren les ombres dels arbres

del carrer perquè era nit de lluna plena…

I ara tu : http://es.slideshare.net/filoeugeni/el-monstre-golafre

30

Fitxa 2: Llegeix aquests articles. Apunta en el quadre alguna situació que et pot fer venir por. http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1213/5-la-finestra.html

I a tu, què et fa por ? Omple el quadre estrellat.

31

32

Fitxa 3 : Treballes en un Consultori i fas de psicòleg. Llegeix els exemples següents. Dóna consells de la por a determinades coses o situacions que tenen els teus companys. (Cal utilitzar les expressions d’obligació cal+ Infinitiu, cal que+ Subjuntiu, els verbs d’acció o els gerundis, l’Imperatiu)

(http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1213/5-la-finestra.html)

33

Fitxa 4 : No cal tenir por. Redacta el decàleg del super heroi: Què cal fer per no tenir por? Cal utilitzar les expressions d’obligació cal+ Infinitiu, cal que+ Subjuntiu, els verbs d’acció o els gerundis, l’Imperatiu)

http://cultura.banyoles.cat/event/no-ens-fa-falta-tenir-por-cia-comediants-kafkiana/

1. ………………………………………………………..

2. ………………………………………………………..

3. ………………………………………………………..

4. ………………………………………………………..

5. ………………………………………………………..

6. ………………………………………………………..

7. ………………………………………………………..

8. ………………………………………………………..

9. ……………………………………………………….

10. …………………………………………………………….

34

ALTRES ELEMENTS

Propostes poètiques extretes de http://www.viulapoesia.com L’ARBRE Activitat 1: Descriu aquests diferents arbres. Quins sentiments t’evoquen?

Activitat 2: Un poema de Màrius Torres.

Vius entre l’aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

Màrius TORRES

(Lleida, 30 d’agost de 1910- 1940)

1. Explica què creus que vol dir la frase “quan seràs mort, encara faràs créixer una flama”. 2. Agafa ceres de colors i un full de dibuix i fes una composició ben bonica que representi la

primera part del poema (Vius entre l'aire. De nit vas de la terra a les estrelles). 3. Un arbre ens és molt útil. Pensa i escriu cinc beneficis que proporcionen els arbres.

35

Activitat 3 : Un poema visual de Toni PRAT

Sense títol, Toni PRAT

1. Què hi veus en aquest poema? Es correspon l’ombra de l’arbre al que podem veure?

2. Si l’ombra de l’arbre és plena de fulla, què deu estar pensant l’arbre despullat?

3. Si l'arbre fos una persona, com seria? Pretensiós i cregut? Presumit? Insatisfet? Creieu que

hi ha persones que "reflecteixen" coses que no són? Discutiu-ho en parelles i arribeu a

conclusions.

4. El món de les ombres és màgic i de vegades el que veiem a l’ombra no es correspon amb

la realitat. Has vist mai un espectacle d’ombres xineses? Sabries com fer-les? Mira aquest

video i aprèn a fer algunes figures. Quina t’agrada més de fer?

Propostes poètiques extretes de http://www.viulapoesia.com

36

LA NIT Activitat 1 : Llegeix aquest poema d’Andreu VIDAL

M’estim la nit

Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard.

M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm

i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit,

perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems.

M'estim la nit, perquè la nit és somni,

i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol

i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada.

M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia.

Andreu VIDAL

(Palma de Mallorca, 23 de gener de 1959 - 20 d'agost de 1998)

1. Escolteu la cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Compareu la frase del poema que diu: "M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia... " amb el títol de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa.

37

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil.la,

hi ha la lluna que fa llum.

Els convidats van arribant i

van omplint tota la casa

de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,

en Pulgarcito1, els tres Porquets,

el gos Snoopy i el seu secretari Emili

i en Simbad,

l'Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,

de les tristors en farem fum.

Que casa meva és casa vostra

i és que hi ha ... cases d'algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!

en Carpanta2 i Barba Azul.3

Frankenstein i l'Home Llop,

el Comte Dràcula i Tarzan

la mona Xita i Peter Pan

Oh! Benvinguts! ...

Bona nit senyor King Kong,

senyor Asterix i en Taxi Key4,

Roberto Alcàzar i Pedrín5,

l'Home del Sac i en Patufet,

senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh! Benvinguts! ...

La senyora Marieta

de l'ull viu ve amb un soldat.

Els reis d'Orient, Papa Noel,

el Pato Donald i en Pasqual,

la Pepa Maca i Superman.

Oh! Benvinguts! ...

En Pinotxo ve amb la Monyos6

1 Patufet en castellà

2 Noms de personatges de còmics castellans

3 Barba Blava

4 Protagonista d’un guió radiofònic de novel·la negra que va tenir molt d’èxit els anys 1940.

5 Personatges de la història del còmic espanyol.

6 La Monyos era una dona que arribà a tenir una extraordinària popularitat a començaments del segle XX. Era veïna del barri

Xino de Barcelona, feia de minyona i també es dedicava a la costura. Un bon dia la seva filla es va matar en un accident i aquesta

38

agafada del bracet,

hi ha la dona que ven globus,

la família Ulises7,

i el Capitàn Trueno8 amb patinet.

Oh! Benvinguts! ...

A les dotze han arribat,

la Fada Bona i Ventafocs.

En Tom i Jerry,

la Bruixa Calixta.

i l'Emperadriu Sissí.

Oh! Benvinguts! ...

Mortadelo i Filemón9

i Guillem Brawn i Guillem Tell.

La Caputxeta Vermelleta,

el llop ferotge i el Caganer,

en Cocoliso i en Popei.10

Benvinguts passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú,

o potser sí, ja me n'adono que tan sols

hi faltes tu ...

També pots venir si vols.

T'esperem, hi ha lloc per tots.

El temps no compta ni l'espai ...

Qualsevol nit pot sortir el sol.

També podeu escoltar-la aquí.

En aquesta cançó hi ha alguns referents a la cultura espanyola que a Catalunya

Nord no coneixem ni corpatim.

Per veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4 (amb ombres)

Propostes poètiques extretes de http://www.viulapoesia.com

desgràcia l'afectà de manera que va perdre el seny: es passava el dia cantant pel carrer, vestida i sobretot pentinada d'una manera extravagant. 7 Noms de personatges de còmics castellans

8 Noms de personatges de còmics castellans

9 Noms de personatges de còmics castellans

10 Popei el Mariner és un personatge d'una tira còmica americana en dibuixos animats. El seu fil lés en Cocoliso.

39

LA POR Activitat 1 : Llegeix aquest poema de Ricard BONMATÍ

Els vampirs

Jo sóc una noia que no tinc mai por: ni sola ni amb colla,

ni amb llum ni amb foscor.

Ja ho sé que al meu poble tothom és vampir: el pobre i el noble, el rei i el faquir...

Tots són rostres pàl·lids: més blancs que la llet, i els meus colors càlids dents llargues han fet.

Molts d'ells se m'acosten,

se'm volen cruspir!, però el baf que s'emporten

els fa desistir...

Que l'arma més bona davant l'espantall

és prendre a tota hora torrades amb all!

Ricard BONMATÍ

(Barcelona, 12 d'octubre de 1954)

1. Què vol dir el poeta amb l’expressió “els meus colors càlids”? A què es refereix quan diu “el baf que s’emporten”? Què és el “baf”? 2. Escolta el poeta com recita el poema. Després, llegeix-lo tu en veu alta intentant imitar el seu ritme constant. A més a més hi ha una musicalitat que ve donada per les paraules que acaben amb el mateix so (noia i colla, por i foscor, poble i noble, etcètera). Et proposem que busquis paraules que acabin igual que les dels poema: Vampir, faquir,...Llet, fet,... Por, foscor,... 3. Omple els buits d’aquests petits poemes amb adjectius. Quan hagis acabat llegeix-los en veu alta.

40

Activitat 2 : Quins punts en comú tenen la poesia de Ricard BONMATÍ i la història de La nit

dins el bosc ? (personatges, sentiments, reaccions…)

41

PROPOSTES D’ACTIVITATS ACCIONALS:

JOC D’ENDEVINAR : Tots aquests sers poden fer por. Escriu qui són. Tria un personatge i imita’l davant de la classe. Caldrà endevinar qui és.

______________________ _________________________ ______________________

______________________ ________________________ _______________________

42

SIGUEM ACTORS : A partir d’aquesta recepta i d’aquests personatges escriviu un

petit guió escènic i representeu-lo davant dels companys.

INGREDIENTS:

Una mica de valentia,

bandolers,

un bosc profund,

monstres horribles i perillosos,

música estranya,

un ogre,

tres actors,

bruixes,

ombres gegants,

la pell espessa d’un llop,

boscúria i pors en imatges,

dracs,

i molt d’amor !

43

CREEM I REPRESENTEM EL NOSTRE CONTE:

Per binomis o grups escriviu un conte amb diferents personatges dels contes populars.

44

UN MURAL EMBRUIXAT I AMB LÈXIC DE LA POR: Què t’inspira aquest dibuix? Posa les paraules que t’inspirin a continuació dels cabells i de la silueta de la bruixa. Per grups, feu un mural amb el vocabulari de la por.

45

DIÀLEGS DE CÒMICS: Completa les bafarades d’aquestes imatges.

46

DIBUIX DE L’ESCENA FINAL I ACTUACIÓ : Com recordes l’escena final? Fes un dibuix i per grups representeu-la davant de la classe. Aplaudiments!

47

Relació amb els programes de l’escola i del col·legi: Cicle 3 i 4 Vet aquí algunes pistes per incloure la representació teatral La nit dins el bosc dins un treball de seqüència. Són simplement pistes de treball. A l’escola i al col·legi (sisena i cinquena) : http://www.education.gouv.fr/bo/2008/hs3/programme_CE2_CM1_CM2.htm http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/examens/ecole.html http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/examens/college.html

Conèixer els elements d’una novel·la, d’un conte.

Conèixer l’autor i treballar els seus llibres.

Identificar els rols que apareixen a l’obra.

Verbalitzar i posar en comú les pròpies pors.

Fomentar el sentit de solidaritat entre l’alumnat com a via de resolució de conflictes i superació de la por.

Conèixer què és el teatre d’ombres (projeccions) i la representació de símbols.

Crear música a partir de materials domèstics.

Al col·legi (Quartes i Terceres):

ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2007/hs7/hs7_preambule2-vol3.pdf http://www.education.gouv.fr/cid52376/mene1010854a.html Podem incloure aquesta obra dins la noció Aquí i allà/ Saber conviure: Representar els elements del món real per parlar de l’imaginari i a l’inrevès. Possibles entrades:

- Viatge iniciàtic del protagonista. Viatge en el temps, en l’espai i en l’imaginari. La imaginació i la realitat.

- La societat, el nostre món : saber conviure, ajudar-se, la maduresa, dimensió social, relacio pare-fill, els valors, obeir…

- Nous codis de comunicació, música, imatge...

Sisenes i Cinquenes:

ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2005/hs6/MENE0501647A_annexe01.pdf ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2007/hs10/hs10_preambule_commun.pdf http://www.education.gouv.fr/bo/2007/hs10/default.htm

Podem treballar aquesta obra des de la Modernitat i Tradició treballant altres contes on expliquen una història similar. Contes d’ara i de sempre. Podem analitzar la relació del protagonista amb el medi ambient immediat, l’espai i el temps.

48

Conclusió:

El teatre, espai màgic, no és tan sols un escenari de mides concretes, cortinatges o un espai ple de cadires per seure. Per sort aquesta estructura és plena de vida i, per tant, genera sentiments, sensacions i emocions molt personals però dins d'un marc col.lectiu. "L'èxit o el fracàs" dependrà de la intensitat de com cada persona rep allò que està veient i vivint imaginàriament. Així doncs, el món de l'escenari i el de l'espectador es mesclen configurant una comunicació millor o pitjor segons es desenvolupin els diversos factors. El que és segur és que cal fer descobrir a tothom el teatre i educar-se com actor i espectador. El teatre és com un bosc gran, divers i frondós on no cal tenir por per endinsar-se i descobrir noves emocions. Bon espectacle!

Dossier pedagògic realitzat per Rosalba Pagès, professora de català i animadora del PREC. Desembre de 2014.