Comidas Preparadas Catalan

7/25/2019 Comidas Preparadas Catalan

1/92

www.asonaman.es & 91 091 03 71

MANUAL DE FORMACI ENHIGIENE ALIMENTRIA

PER A MANIPULADORS DE

PRODUCTES ALIMENTOSOS

ACTIVITAT LABORALMENJARS PREPARATS

Edici realitzada per

Asociacin Nacional de

Manipuladores de Alimentos 2013


2/92

Edici realitzada per:

Asociacin Nacional de Manipuladores de Alimentos 2013

En cas de dubtes amb la lectura pot contactar amb el seu tutor en:

[email protected]

Tots els drets reservats. Cap part daquesta publicaci pot ser reproduda, emmagat-

zemada o transmesa per cap mitj o manera, ja sigui utilitzant sistemes electrnics,

mecnics, reprogrfics, denregistrament o qualsevol altre, sense perms exprs per

escrit de leditor.

www.asonaman.es &91 091 03 71


3/92

5

9

13

18

25

31

40

48

52

58

74

92

12

34567

8910

1112

Manipulaci daliments

Vies de contaminaci dels aliments

Malalties causades pels aliments (I)

Malalties causades pels aliments (II)

Regles higiniques del manipulador daliments

Compra, recepci, emmagatzematge i conservacidels aliments

Neteja, desinfecci, desinsectaci i desratitzaci delslocals

Caracterstiques de les installacions, equips i utensi-lis

Control de qualitat dels aliments: Sistema APPCC

Allrgies alimentries i ltex

Part especfica Menjars preparats

Examen final

CONTINGUT PGINA


4/92


5/92

Edici realitzada per Asociacin Nacional de Manipuladores de Alimentos 2013

En cas de dubtes amb la lectura pot contactar amb el seu tutor en: [email protected]

5

MANUAL DE FORMACI EN HIGIENE ALIMENTRIA PER A MANIPULADORS DE PRODUCTES ALIMENTOSOS

ACT IVI TAT LAB ORA L MENJARS PREPARATS

TEMA 1: MANIPULACI DALIMENTS

1- REGLAMENT DE MANIPULADORS DALIMENTS

Una de les mesures utilitzades per a la prevenci de les malalties transmeses pels aliments s elcontrol dels manipuladors el qual fins al 1983 es realitzava nicament mitjanant exmens mdics.

No obstant, es va comprovar la poca utilitat dels exmens de salut com nica mesura per a laprevenci de malalties dorigen alimentari, ja que els resultats favorables podien donar una perillo-sa sensaci de seguretat, i una consegent relaxaci dels mbits higinics dels manipuladors elsquals es consideraven sans, quan precisament aquests resultats noms poden assegurar all quesucceeix en el moment de la presa de la mostra i poden canviar en qualsevol moment.Actualment

no sn obligatoris els exmens mdics per a manipuladors.

Des de la publicaci del Reial Decret (R. D.) 2505/1983amb el qual saprova el Reglament deManipuladors dAliments, derogat pel RD 202/2000 sobre les Normes Relatives als Manipu-ladors dAliments, actualment derogat pel RD 109/2010, del 5 de febrer, ha jugat un paper fo-namental en el desenvolupament de programes de formaci i deducaci en higiene dels aliments,confirmant-se que leducaci sanitria s la mesura ms efica en la prevenci de malaltiesde transmissi alimentria, en detriment dels exmens mdics peridics. Daquesta mane-ra, sha produt un canvi radical en la prevenci de malalties transmeses pels aliments, arribant ala conclusi que les mesures realment eficaces sn unes prctiques i mbits higinics ade-

quats per part de tots els implicats en el sector, i aix inclou leducaci dels manipuladorsper prevenir malalties de transmissi alimentria.

Daltra banda, lOrganitzaci Mundial de la Salut, al document de Mtodes de vigilncia Sanitriai de Gesti per a manipuladors dAliments de 1989, confirma el criteri del Reial Decret perqu re-comana leliminaci dels controls mdics com mitj nic per prevenir les malalties de transmissialimentria.

2 - RESPONSABILITAT DE LES EMPRESESDes de la publicaci del RD 2207/1995 sobre les Normes dHigiene Relatives als Productes

Alimentaris (actualment derogat pel Reglament (CE) nm. 852/2004 del Parlament Europeu i delConsell, del 29 dabril del 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentosos), es delega a lesempreses del sector alimentari la responsabilitat de formar als seus manipuladors i, peraix, hauran de desenvolupar programes de formaci en qesti dhigiene dels aliments .Pel contrari, al RD del 1983, eren fonamentalment les autoritats competents les responsablesdaquesta formaci.Aquesta formaci tamb la poden dur a terme empreses externes.


6/92



6



Daltra banda, les empreses del sector alimentari han dassegurar la higiene dels seus establimentsmitjanant pautes higiniques de manipulaci i installacions que asseguren la higiene dels alimentsamb les quals es produeixen o processen.

Per aix, hauran de realitzar activitats dautocontrol seguint el sistema dAnlisi de Perills i Puntsde Control Crtics (APPCC) o altres tcniques que controlin els riscos en les diferents fases de lacadena alimentria per garantir la higiene dels productes alimentosos.

3 - NORMES RELATIVES ALS MANIPULADORS DALIMENTSEl RD 202/2000 sobre les Normes Relatives als Manipuladors dAliments, derogat actual-

ment pel RD 109/2010, del 5 de febrer, estableix lobligaci dels empresaris del sector alimentari deformar als manipuladors daliments en qestions dhigiene alimentria i, a la vegada, reserva a lesautoritats competents la potestat de formar en matria dhigiene alimentria a determinatsgrups de manipuladors daliments.

El RD del 2000 estableix les normes generals dhigiene dels aliments i la manera de comprovar elseu compliment, les responsabilitats de les empreses, i deroga el RD del 1983.

Reglament (CE) nm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 dabril del 2004, relatiua la higiene dels productes alimentosos.

En qu consisteix la formaci sobre higiene dels aliments?

s la preparaci integral dels individus per realitzar la seva tasca com manipuladors daliments.

Els manipuladors daliments rares vegades han de realitzar una tasca repetitiva. Aix suposa quela formaci sobre higiene dels aliments ha dadaptar-se als diferents treballs que realitzi.

Lxit real en la formaci dun manipulador daliments s laprenentatge correcte de lesseves tasques per mitj de lestudi i de lexperincia.

Per aconseguir un personal delevada qualitat s tant important la selecci com la formaci. Elsresponsables de les empreses hauran davaluar freqentment les normes de conductaadquirides pels seus manipuladors, facilitant-los formaci ms freqent o ms a fons si es re-quereix.

Acreditaci de la formaci

Laprofitament de la formaci rebuda pels manipuladors daliments, durant els cursos impartitsper empreses o empreses externes de formaci de manipuladors, sacreditar mitjanant certi-

ficaci individualla qual expedir la prpia empresa, o les autoritats sanitries competents.


7/92



7



4 - OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE FORMACIEl contingut dels programes de formaci ha dajustar-se als segents objectius:

1. Adquirir coneixements bsics sobre els perills alimentaris i les mesures preventives per al seucontrol.

2. Conixer les principals malalties dorigen alimentari i la responsabilitat dels manipuladors per a laseva prevenci.

3. Aconseguir prctiques correctes dhigiene en la manipulaci daliments.

4. Conixer les normes dhigiene personal per adquirir hbits i actituds correctes.

5. Conixer els riscos del consum daliments allerggens per a persones que siguin sensibles a

ells.6. Conixer la legislaci alimentria relativa a lactivitat.

7. Treballar formant un equip amb la resta del personal.

5 - MANIPULACI DALIMENTS: CONCEPTES GENERALSManipulador daliments s qualsevol persona qui, per la seva activitat laboral, t con-tacte directe amb els aliments durant la seva preparaci, fabricaci, transformaci, elabo-

raci, envasat, emmagatzematge, transport, distribuci, venda, subministrament i servei.

Higiene dels aliments s el conjunt de condicions i mesures necessries per assegurar lainnocutat i laptitud dels aliments en totes les fases de la cadena alimentria.

Empresa del sector alimentari s qualsevol empresa, amb o sense finalitats lucrati-ves, pblica o privada, la qual dediqui la seva activitat a totes o algunes manipulacionsdaliments (elaboraci, emmagatzematge, distribuci, venda daliments).

Aliment saludable s tot producte comestible, saludable i apte per al consum hum lahigiene del qual es refereix.

Per garantir la seguretat i salubritat dels productes alimentosos sha de conixer:

- Els perills que es poden presentar en el consum daliments i les seves causes

- Les repercussions que tenen per a la salut pblica

- Les mesures preventives per evitar-los


8/92



8



T E S T D E R E P S D E L T E M A N M . 1

1 Actualment sn obligatoris els exmens mdics per a manipuladors. V F

2 El RD 202/2000 nega leficcia de leducaci dels manipuladors per prevenir malaltiesde transmissi alimentria. V F

3 El RD 202/2000 tracta sobre les Normes Relatives als Manipuladors dAliments. V F

4 EL RD 2207/1995 va delegar la formaci dels manipuladors a les empreses del sector. V F

5 s important la formaci dels manipuladors en higiene alimentria. V F

6 Les empreses del sector alimentari no han de desenvolupar programes de formaci. V F

7 La formaci la pot realitzar la prpia empresa o una empresa externa. V F

8 Alguns grups de manipuladors hauran de ser formats per Autoritats Sanitries competents. V F

9 La formaci de manipuladors ha dadaptar-se als treballs que realitzi. V F

10 Laprenentatge de les tasques de manipulaci noms saconsegueix per estudi. V F

11 La formaci no s important per a la higiene dels aliments. V F

12 Les empreses hauran davaluar freqentment les conductes dels manipuladors. V F

13 Els cursos sacreditaran per certificats individuals. V F

14 La formaci permet conixer les normes dhigiene personal. V F

15 No s important treballar formant un equip.. V F

16 Un magatzemer daliments no s un manipulador daliments. V F

17 Els manipuladors daliments noms es dediquen a elaboraci i venda. V F

18 La higiene dels aliments assegura la innocutat dels aliments. V F

19 Una empresa del sector alimentari noms elabora aliments. V F

20 Aliments saludables sn carns, peixos, verdures i insectes. V F

SOLUCIONS: 1F-2F-3V-4V-5V-6F-7V-8V-9V-10F-11F-12V-13V-14V-15F-16F-17F-18V-19F-20F

AQUESTTEST

SNICAMENTDEREPS

DAQUESTA

LLI,NOENSLHASDENVIAR


9/92



9



TEMA 2: VIES DE CONTAMINACI DELS ALIMENTS

La higiene alimentria s, sens dubte, el factor de qualitat fonamental en la salubritat dels aliments.La seva manca afecta, no noms a una qesti de gust o ambient, sin all ms important quelhome posseeix, que s la seva salut. Lempresa que no cuidi la higiene comet un acte de neglign-cia greu, pel qual poden sobrevenir-se responsabilitats penals i posar en risc el seu futur.

Els aliments poden ser vehicle de moltes malalties, algu-nes degudes a les seves prpies caracterstiques com els bo-lets verinosos o certes baies silvestres, per en la majoria delscasos sn originades per agents externs. Quan aquestssintrodueixen en laliment es diu que ha hagut una contamina-

ci. Lagent bacteri que amb ms freqncia contamina elsaliments s la Salmonella, la qual ocasiona un 50% dels brots,principalment de maig a setembre.

Per reduir el nombre de malalties transmeses pels aliments sest donant molta importncia a laformaci dels manipuladors, ja que sha demostrat que leducaci sanitria s all realment eficaen la prevenci daquestes malalties.

Durant el perode de manipulaci, un aliment pot contaminar-se per diferent tipus dagents: els pe-rills o contaminants fsics, els qumics i els biolgics.

1 - PERILLS FSICSEls perills fsics arriben als aliments de manera accidental o per distracci durantlemmagatzematge, elaboraci i consum, a travs de:

a)Els insectes i rosegadors: Sn un perill fsic. Si semmagatzemen els aliments sense pro-tecci, els insectes i rosegadorsaprofiten per menjar-sels. Solen deixar les seves petjades enforma de pls, ales, ous, matries fecals i orina, els quals es detecten a simple vista o a travsde proves de laboratori. Sn contaminants molt desagradables i nocius perqu generalment snacompanyats de grmens que produeixin malalties en lhome.

b)El medi ambient: Poden arribar als aliments troos de vidre, de fusta, pedretes, etc, elsquals ocasionen molsties o ferides si es mosseguen mentre sest menjant.

c)El manipulador: s un altre perill fsic. Si no es prenen les degudes precaucions es podenintroduir, durant el maneig dels aliments, de manera involuntria: anells, polseres, forquetes, res-tes dungles, tiretes, cabells, etc. Fumar mentre es treballa s una errada greu, ja que poden

caure en els aliments restes de cendres i, fins i tot, la prpia burilla. Aquestes errades causaran unahorrible sensaci en el client i un desprestigi sense precedents per a lestabliment.


10/92



10



d)El propi aliment:Cal anar amb compte que mai apareguin restes daliments com ossets ollavors perqu, encara que no sn molt nocius, sn molt desagradables per al consumidor.

2 - PERILLS QUMICSEls contaminants qumics poden arribar als aliments de diferents maneres:

a)Agroqumics: Sn contaminants qumics els herbicides, pesticides, insecticides i fertilit-zants, els quals sutilitzen en el tractament dels cultius vegetals. Es tracta de substncies txiquesque poden causar grans danys a la salut del consumidor. Per reduir la quantitat dherbicides,

plaguicides i insecticides, quan els vegetals es consumeixen frescs sha deliminar les fu-lles externes (les quals sn les ms exposades a aquests contaminants), pelar les fruites irentar-les b abans de preparar-les.

b) Utensilis i vaixelles:Alguns utensilis i vaixelles de cermica o fang tenen un esmalt intern ambgran quantitat de plom. s recomanable assegurar-se que lesmalt utilitzat en dits utensiliss inofensiu i que s segur per a la salut. Els utensilis de coure soxiden per lacci de la calor idesprn xid de coure als aliments, el qual s txic per a lhome.

c)El manipulador: Com ja sha dit, no shan de portar anells, polseres, rellotges, ni laques

dunglesperqu, a ms a ms de molests, contenen metals txics com coure, ferro i plom, elsquals poden desprendres per la calor o pel mateix desgast de ls; i contaminen els aliments quees manipulen. Daquesta manera, es pot ocasionar un dany a la salut del consumidor a llarg termini.

Anells, polseres i rellotges no sn noms contaminants qumics, sin tamb fsics.

d) Lemmagatzematge: els productes de neteja (lleixiu, salfumant, sabons, desinfec-tants,) sn altre focus de contaminaci qumica. No sha demmagatzemar junt als alimentsperqu poden entrar en contacte amb ells de forma accidental, per aix, seran emmagatzematsa un lloc especfic per ells i apartats dels aliments. Tamb s molt perills utilitzar envasos buitsdalimentaci o beguda per guardar productes de neteja, ja que es pot produir una ingesta acciden-tal per part del manipulador o els consumidors.

e)Les tasques de neteja: quan realitzem les tasques de neteja haurem daclarir correctamentels productes de neteja que hgim utilitzat, ja que en el cas que no es faci quedaran restes les qualsquan colloquem aliments o begudes passaran a aquests contaminant-los.

3 - PERILLS BIOLGICSLa contaminaci biolgica s la produda per bacteris, fongs, virus o parsits. Pot ser di-

recta o indirecta.


11/92



11



La contaminaci directa s produda pel manipulador, ocorre durant la preparaci, emmagat-zematge o servei/venda dels aliments a travs dels grmens que t el manipulador normalment enla seva pell, boca, mans, nas i/o cabell. Aquest tipus de contaminaci arriba als aliments a travs

de:

El manipulador:En el cos del manipulador hi ha una gran quantitat de grmens, elsquals poden contaminar els aliments, sacumulen especialment en les mans, la boca, elnas, les odes i el tracte digestiu. Alguns dells sn patgens i si la persona t alguna infecci, elnombre de grmens patgens s major. Doncs, amb les mans toquem totes les parts del nostrecos i aquestes poden ser vehicle de contaminaci dels aliments. Ha de rentar-se b les mans des-prs danar al bany, de mocar-se o gratar-se les orelles, i evitar esternudar, tossir i parlar sobre elsaliments.

Si el manipulador pateix alguna malaltia viral o bacteriana que es transmeti a travs dels aliments,no ha de manipular aliments, ja que pot contaminar-los i posar en perill la salut del comensal. Perevitar riscos, queda prohibida lentrada de persones alienes en els locals on es treballi amb ali-ments, encara que si est justificada, es prendran les degudes precaucions (posar capell, bata ifundes en les sabates).

La contaminaci indirecta s produda a travs dinsectes, parsits, aigua, pols, terra,utensilis i escombraries:

Laigua:s lelement fonamental en la vida de lhome, doncs susa per beure, rentar-se, pre-parar els aliments i per a la neteja en general. Per aquesta ra, laigua que susi en empreses

alimentries ha de ser potable.

Els insectes: Molts insectes, com les paneroles i les mosques, tenen el cos i les potes peludes.Amb elles recullen i disseminen els bacteris dels llocs on es posen: excrements, animals morts,escombraries, etc. Dall les transporten fins als aliments, on depositen els seus ous, vomiten, defe-quen, etc., contaminant-los.

Per aquesta ra, cal evitar la presncia dinsectes i, a ms, tapar els aliments sempre quees deixin damunt de superfcies de treball.

La pols i la terra: La terra i la pols sn portadors de grmens, per aix, ha devitar-se

els corrents daire sobre els aliments i mai treballar amb ells mentre sest escombrant, fentreformes dobres de paleta, lampisteria, electricitat, etc. Aquest s altre motiu pel qual els alimentshan destar sempre protegits.

Els utensilis: Si estan mal rentats o exposats a laire i als insectes, els utensilis sn una via decontaminaci de grmens. Per aquest motiu, cal rentar-los amb aigua calenta i suficient detergent.Si estan trencats o escantellats, han de retirar-se de ls, doncs, per les ranures sacumulen restesdaliments i brutcia on poden crixer els microorganismes.

Desaprofitaments i escombraries: Poden ser una via important de contaminaci dels ali-

ments. Sha de netejar molt b els recipients i cuidar la recollida, selecci i emmagatzematge de lesescombraries. Les escombraries hauran destar tapades i apartades dels aliments per evitarla contaminaci.


12/92



12



SOLUCIONS: 1V-2V-3F-4F-5F-6V-7V-8F-9V-10V-11V-12F-13F-14V-15V-16V-17V-18V-19V-20V-21V


V F1 Els aliments poden ser vehicle de moltes malalties.

2 Els agents externs sn la causa de la majoria de les malalties Alimentries.

3 Els contaminants dels aliments sn fsics, qumics i bioqumics.

4 Els perills fsics noms arriben durant lemmagatzematge.

5 Els insectes i rosegadors sn un perill qumic.

6 Els insectes i rosegadors sn portadors de grmens.

7 Des del medi ambient poden arribar troos de vidre.

8 El manipulador no s un perill fsic.

9 La caiguda de forquetes, ungles i tiretes sn un perill fsic.

10 Els pesticides i herbicides sn contaminants qumics.

11 Les fruites i verdures que es consumeixen fresques han de ser rentades per reduirla quantitat dherbicides, plaguicides i insecticides.

12 Els anells, polseres i rellotges sn solament una font de contaminaci qumica.

13 Els esmalts dels utensilis o les vaixelles sn segurs sempre.

14 Els productes de neteja sn un focus de contaminaci qumica.

15 La contaminaci biolgica s produda per bacteris, virus, fongs o parsits.

16 La contaminaci directa s produda pel manipulador.

17 En el cos del manipulador hi ha una gran quantitat de grmens els quals poden

contaminar els aliments.

18 Els insectes, parsits, laigua, la pols, la terra, els utensilis i les escombraries sn unfocus de contaminaci indirecta daliments.

19 Laigua que susi en empreses alimentries ha de ser potable.

20 La pols i la terra sn portadors de grmens, per aix, hem devitar els correntsdaire sobre els aliments.

21 Les escombraries estaran apartades dels aliments i tapades per evitar que els contaminin.

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

AQUESTTESTSNICAMENTDEREPS

DAQUESTA

LLI,NOE

NSLHASDENVIAR


13/92



13



TEMA 3:MALALTIES CAUSADES PELS ALIMENTS (I)

1 - INTOXICACI ALIMENTRIAUna intoxicaci alimentria est produda per una toxina elaborada pels microorganismes elsquals han envat els aliments.

Les toxines alimentries preses en la dieta contaminen a lhome i poden produir un danyal consumidor.

2- INFECCI ALIMENTRIA

s la malaltia de lhome causada pel consum dun aliment contaminat per un microorganisme pa-togen. La infecci alimentria no s produda per toxines.

Qu s un agent patogen? s all que genera una malaltia.

3 - TOXIINFECCI ALIMENTRIALa toxiinfecci alimentria engloba les infeccions i les intoxicacions alimentries.

Els elements bsicsper produir una toxiinfecci alimentria sn tres:

- La presncia dun agent causalnormalment bacteri

- Que els ingereixin persones susceptiblesde presentar la malaltia

- Que els aliments permetin la seva reproducci.

4 - MALALTIES CAUSADES PELS PERILLS QUMICS

1. Perills qumics dorigen biolgic

a) Intoxicaci per floridures

La intoxicaci per floridures s dorigen biolgic. Determinades floridures, generalment delsgneres Aspergillus penicillum i Fusarium, en condicions favorables. Les floridures poden crixeren pa, caf, formatge, rams, etc. Si singereixen en quantitats importants poden produir a llargtermini malalties de fetge, ronyons i daltres rgans.


14/92



14



Les aflatoxines sn toxines produdes pel gnere Aspergillus. Les del grup B1 sn les ms perillo-ses per a lhome per ser possibles carcingens.

b) Intoxicaci per plantes i bolets verinosos

Algunes plantes i bolets sn txics i poden confondresamb els comestibles. El bolet ms verins s lAmatitaphalloides. s precs identificar-les b abans de la sevautilitzaci, per tant, els bolets sn contaminants qu-mics.

c) Intoxicaci per molluscs bivalves

A vegades els molluscs bivalves sn portadors de toxines. Els molluscs bivalves: mus-clos, petxines de pelegr, closses, ostres, etc., salimenten dalgues marines i diatomees, algu-nes daquestes produeixen substncies txiques. Quan els molluscs mengen algues, les toxinessacumulen en els seus teixits i contaminen a lhome que les consumeix. Poden produir trastornsdigestius, mals de cap, lleugera parlisi de llavis, boca i voltants. Un dels majors problemes s quesn productes que es consumeixen crus amb molta freqncia. A ms a ms, aquests verins noes destrueixen molt b per escalfament.

d) Intoxicaci per peixos

s la produda pel consum de determinats peixos com la tonyina o el verat en mal estat. Aquestspeixos tenen normalment en les seves agalles i vsceres uns bacteris que, fins i tot a temperaturesde refrigeraci, sn capaces de produir una substncia txica anomenada histamina. El refreda-ment rpid del peix immediatament desprs de la seva mort s el ms important per evitar la forma-ci de la toxina, ja que una vegada formada no selimina ni per escalfament ni per congelaci. La in-toxicaci per histamina pot provocar sabor metllic i picant, intens mal de cap, trastorns digestius,hipotensi i reaccions allrgiques.

2. Perills qumics dorigen no biolgic

a) Productes de neteja, desinfecci i desratitzaci

Els productes de neteja sn un focus de contaminaci qumica . Per la seva toxicitat per alhome, aquests productes han destar envasats en recipients perfectament etiquetats i emmagat-zemats en llocs separats dels productes alimentaris, per aix s de gran importncia on guardiels productes de neteja. Sn molt perillosos, doncs causen irritacions, cremades i, fins i tot, en-verinaments.

b) Metals pesats

Els metals pesats (mercuri, arsnic, coure, plom, etc.) apareixen en els aliments per la contami-naci atmosfrica, industrial, daiges residuals o del propi sl.


15/92



15



Tamb shan donat casos de contaminaci pels utensilis de treball, como per la cocci de fruitscids en recipients de ferro galvanitzats. Si es prenen en grans quantitats sn txics per a lhome.

c) Residus de plaguicides

Solen aparixer en productes alimentosos dorigen vegetal, com sn les fruites i verdures (ja siguinfresques, congelades o dessecades), fruits de peles i llegums. Els residus de plaguicides nonoms els trobarem en fruites i verdures sin tamb poden trobar-se en carns danimalsalimentats amb aquests productes contaminats. Ls de plaguicides no autoritzats pot causarseriosos problemes per a la salut.

d) Antibitics ds veterinari

Els antibitics sutilitzen per prevenir malalties en els ani-mals. Si les carns de consum contenen aquestes substn-cies, lhome estaria sotms a un tractament antibiticde manera innecessria, el qual no s beneficis per ala seva salut.

e) Nitrats

Els aliments que ms nitrats poden contenir sn els vegetals i laigua, com a conseqnciadactivitats agrcoles, industrials o domstiques. Les aiges de reg provinents de pous solen tenirnitrats i nitrits per filtraci de terres i abonaments agrcoles. A ms a ms, les sals de nitrats initrits susen com additius per a alguns derivats carnis. Tenen un efecte cancerigen enlhome quan es transformen en nitrosamines.

f) Hormones

Les hormones sutilitzen per accelerar el creixement de determinades espcies animals. Lhormonams empleada de manera illegal s el clembuterol, que encara est present en un 36% de les mos-tres en Espanya. Les hormones causen efectes secundaris en els consumidors, causen greusintoxicacions com cncer de clon, afeccions de fetge, ronyons i leucmia.

Tant els antibitics com les hormones han destar autoritzats i no poden estar presents en les carnsen el moment del consum.

g) Additius

Sn substncies afegides intencionadament a un alimentper millorar les seves qualitats organolptiques o ambuna finalitat tecnolgica, per no es milloren els seusnutrients. El seu s ha de ser necessari i la seva puresa

adequada. No ha dutilitzar-se per emmascarar alimentsen mal estat ni ha de presentar perill per al consumidor.


16/92



16



Els additius es classifiquen, en funci de lacci que realitzin sobre els aliments, en: conservants,colorants, edulcorants, antioxidants, potenciadors del sabor, etc.

La Uni Europea regula ls dadditius editant llistes positives, de manera que nomsestan permeses les substncies que figurin en aqueste llistes i a les dosis que en ellessespecifiquin, s a dir, no poden usar-se en les quantitats que nosaltres volem.

h) Dioxines

Les dioxines sn substncies que es formendurant la combusti de residus en les inci-neradores.Passen a lhome a travs de carns danimals

els quals beuen aiges residuals o salimentenamb pastures contaminades amb aquesta ai-gua. El major problema s la seva alta estabilitat,per la qual sacumula en la cadena alimentria.Aquests compostos tenen una gran varietatdefectes txics en lhome, com lesions de lapell, alteracions del fetge i el sistema reproduc-tor o cncer.


17/92



17




SOLUCIONS: 1V-2V-3V-4V-5V-6V-7V-8V-9V-10V-11V-12V-13V-14V-15V-16V-17V-18V-19V-20V- 21V-22V-23V-24V.

1 Una intoxicaci alimentria est produda per una toxina.

2 Les toxines alimentries poden produir dany al consumidor.

3 La infecci alimentria no es produda per toxines.

4 Els agents patgens generen malalties.

5 Una toxiinfecci engloba infeccions i intoxicacions.

6 Els elements bsics duna toxiinfecci sn lagent causal, la persona susceptible iels aliments els qual li permeten reproduir-se.

7 Una intoxicaci per floridures s dorigen biolgic.

8 Les floridures poden crixer en p, caf, formatge i ram.

9 Els bolets sn contaminants qumics.

10 A vegades els molluscs bivalves sn portadors de toxines.

11 Les toxines dels molluscs no es destrueixen molt b per escalfament.

12 Els productes de neteja sn un focus de contaminaci qumica.

13 T gran importncia on guardi els productes de neteja.14 Els metals pesats apareixen en els aliments per la contaminaci atmosfrica,industrial, daiges residuals o del propi sl.

15 Els residus de plaguicides no noms els trobarem en fruites i verdures.

16 El consum dantibitics en els aliments no s bo per al consumidor.

17 Els nitrats susen en derivats carnis com additius.

18 Els nitrats i nitrits tenen efecte carcingen en lhome.

19 Les hormones causen efectes secundaris en els consumidors.

20 Els additius no serveixen per millorar els nutrients dels aliments.

21 Alguns additius sn: conservants, colorants, edulcorants.

22 Existeix una llista dadditius permesos que regula la Uni Europea.

23 Els additius no poden usar-se en les quantitats que nosaltres volem.

24 Les dioxines procedeixen de la combusti de les incineradores.

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

AQUESTTEST

SNICAMENTDEREP

SDAQUESTA

LLI,NO

ENSLHASDENVIAR


18/92



18



TEMA 4:MALALTIES CAUSADES PELS ALIMENTS (II)

1- PERILLS BIOLGICS I LES SEVES TOXINES

Microorganisme: agrupa a un nombre molt diferent dssers vius que escaracteritzen perqu no es veuen a simple vista, noms a travs dun micros-copi. Els microorganismes sn els bacteris, els virus i alguns fongs.

Parsits: sn organismes animals o vegetals que viuen sobre o dinsdaltre organisme i es desenvolupa a les seves expenses. No viuenlliures en el medi ambient.

Els microorganismes i els parsits sn els agents biolgics els quals poden causar efectes adver-sos per a la salut. La presncia daquests en els aliments no indica necessriament un perill per alconsumidor, doncs no tots els microorganismes i parsits provoquen malalties en lhome.Els animals i els vegetals que prenem en la dieta tenen un gran nombre de microorganismes enla seva superfcie i en el seu interior. Si les condicions sn favorables poden crixer en laliment,alterant-lo o no. Si sn patgens, causaran una malaltia en el consumidor, b directament o b atravs de les seves toxines.

2 - CARACTERSTIQUES GENERALS DELS BACTERISEls bacteris sn els microorganismes que amb ms freqncia causen infeccions alimentries.

Es caracteritzen per:

Ser microscpics Ser unicellulars Estar presents en laire, aigua, pell, cabell, boca, nas, ungles, etc. Reproduir-se per divisi en dos

Alguns bacteris poden defensar-se de les condicions exteriors adverses formant espores,les quals sn formes de resistncia capaces de sobreviure, fins i tot, en llaunes de conserva este-rilitzades.

Molts bacteris patgens, quan creixen sobre els aliments, produeixen toxines que poden serresistents a la calor, per aix sn molt perilloses, ja que no es destrueixen per la cocci.

Alguns bacteris patgens que transmeten els aliments alteren laspecte, sabor i aroma daquests;mentre que uns altres no produeixen ni mala olor ni signes de putrefacci, per exemple la Salmo-nella. Per aix, s de vital importncia per evitar riscs innecessaris, cuidar la bona conservaci ihigiene en el tractament dels aliments


19/92



19



3 - CONDICIONS FAVORABLES PER AL CREIXEMENT DELS BACTERISEls bacteris, com qualsevol sser viu, necessiten unes condicions adequades per crixercom: els nutrients, humitat, temperatura adequada, temps i pH adequat entre daltres fac-tors.

a) Nutrients

Sn les substncies que necessiten els bacteris per alimentar-se. Els aliments de consum humsn uns nutrients molt adequats per al desenvolupament dels bacteris.

b) Humitat

Els bacteris necessiten aigua per desenvolupar-se. Els aliments, pel seu alt contingut en aigua,sn un medi molt adequat per al creixement bacteri. En els aliments deshidratats els bacteris nocreixen, per tampoc es moren, pel qual quan aquests es reconstrueixen, els bacteris tornen amultiplicar-se.

c) Oxigen

Hi ha bacteris que creixen en presncia doxigen (aerobis) i daltres que creixen en llocs onno hi ha oxigen (anaerobis). Aix fa que les llaunes i productes envasats al buit no donin

una total garantia de labsncia de microorganismes patgens.

d) Temperatura

La temperatura ptima per al creixement bac-teri s de 37C (temperatura de lhome). Noobstant, els bacteris sn capaos de crixerentre 5C i 65C. Per sota dels 5C els bacterisno moren, per es reprodueixen lentament, peraix en la nevera (0C a 5C) tarden ms tempsen reproduir-se que a temperatura ambient (forade la nevera). Si laliment refrigerat es duu a tem-peratures ptimes per al creixement bacteri,aquestes tornen a multiplicar-se. En el congela-dor, on la temperatura ha de ser inferior a -18C,els bacteris no es reprodueixen, ja que hi fa moltde fred. Per damunt dels 80C, la majoria delsbacteris moren. Aix, quant major sigui la tempe-ratura de cocci i ms temps transcorri, majorser el nombre de bacteris que morin.


20/92



20



e) El temps

En condicions ptimes de creixement, es produeix una divisi cellular de cada 20 a 30 minuts. Peraix, un nic microorganisme pot transformar-se en ms de mil milions de microorganismes en

noms 10 hores.

f) pH

Mesura lacidesa o alcalinitat dun medi. En general, els bacteris patgens prefereixen un pH neutrecom el de laigua, encara que poden crixer a valors de pH lleugerament alcalins. Els pH cidsdificulten el creixement dels microorganismes. La llimona i el vinagre sn bons conservantsperqu acidifiquen el medi i dificulten molt el creixement bacteri.

g) Concentraci de sals

La majoria dels microorganismes no poden crixer en presncia de concentracions altes de sals.Per aix, les salaons conserven els aliments lliures de bacteris durant molt de temps.

Els diferents mtodes de conservaci dels aliments es basen precisament en modificar algunes odiverses de les necessitats de creixement dels bacteris.

4 - AGENTS CAUSALS I MALALTIES QUE PRODUEIXENEls principals agents de toxiinfeccions alimentries sn:

BACTERIS: Salmonella spp.

Lysteria monocytogenes Clostridium perfringens Clostridium botulinum Staphylococcus aureus Escherichia coli

VIRUS: Virus Morwalk Virus de lHepatitis A

PARSITS: Trichinella spiralis Anisakis spp.

Cucs intestinals Tnia o solitria

ZONA TRMICA TEMPERATURA CREIXEMENT BACTERI

CA-DENAFRED

CONGELACI

REFRIGERACI

ZONA DE CREIXEMENT

CADENA DE CALOR

ZONA DE MORT

No creixen

Creixen lentament

Creixen rpidament

Creixen lentament

Moren


21/92



21



De tots ells, es tractaran els ms importants.

Els bacteris sn la principal causa de les malalties transme-

ses pels aliments. Sn organismes de grandria molt petita,necessitem un microscopi per poder veurels. Alguns dellssn:

Salmonella spp.

s lagent causal de la salmonellosi, que sn les infeccions alimentries ms freqents (alvoltant del 50% del total). Pot viure en el tracte digestiu de lhome i animals, aix com en lou,tamb pot aparixer en verdures i fruites.

Lhome pot ser portador i eliminar bacteris en els excrements durant ms dun any, daqu la impor-tncia de la neteja de les mans. Els aliments que poden contenir Salmonella sn: carns, ous(en especial la maionesa), llet i productes lctics no tractats.

Les carns es contaminen per contacte amb les vsceres del propi animal, les superfcies, les taulesde tall, els tils de cuina i ls daiges no suficientment tractades.

Els smptomes que produeix una infecci per Salmonella sn principalment digestius, podent, finsi tot, causar la mort. s molt important evitar el consum de productes crus, ja que el bacteri es des-trueix per la calor.

Listeria monocytogenes

s lagent causal de la listeriosi que cursa amb febre, dolors musculars i trastorns digestius. Elsaliments es contaminen per les mans brutes dun manipulador amb la malaltia.

Afecta principalment a la llet, els formatges, les aus de corral, les hortalisses, etc.

Clostridium perfringens i Clostridium botulinum

Sn bacteris que creixen en absncia doxigen, per aix, solen aparixer en conserves i en ali-

ments envasats al buit. A ms a ms, sn capaos de formar espores molt resistents a lacalor.Quan les espores germinen, alliberen unes potents toxines causant toxiinfeccions alimentries.Daquests el ms perills s el C. botulinum toxina la qual s un dels verins ms potents que esconeix i produeix la mort per parlisi respiratria.Esta bacteria podemos encontrarla en conservas y en alimentos al vaco. Su presencia produceque las latas de conserva y los envases al vaco se hinchen, por lo que cuando observemos esto enellos no los usaremos y o bien los desechamos, o bien se los devolvemos al proveedor.

Staphylococcus aureus

Es troben sovint en el nas, la gola i les mans de les persones sanes (en les mucoses). Po-dem ser portadors sans dells, aix vol dir que podem tenir-los en les mucoses i no tenir smptomes,


22/92



22



per a travs de la manipulaci podem passar-los als aliments i les persones que els ingereixenpatir una malaltia alimentria.La major part dels brots es produeixen per la contaminaci directa dels aliments a travs de les

mans dels manipuladors. Els bacteris es destrueixen fcilment per la calor, per les sevestoxines sn molt resistents a la calor.

Escherichia coli

s lagent causal de les colitis hemorrgiques. Viu en lintest de lhome i dels animals . Elsaliments es contaminen per contacte amb vsceres danimals, per les mans dels manipuladors i peraiges no tractades. s sensible a la calor, per aix selimina durant la cocci dels aliments.

Produeix nusees, vmits, diarrea, deshidrataci i temperatura inferior al normal.

Atra classe de malalties transmeses per aliments snles produdes per virus. Els virus sn un gran grupde microorganismes que tenen una grandria moltpetita, ms petita que la dels bacteris.

Virus de lHepatitis A

Lhepatitis A s la malaltia ms comuna dorigen alimentari causada per un virus. Es transmet percontaminaci fecal-oral a travs de les mans i afecta a una gran quantitat daliments.

Virus Morwalk

Produeix la gastroenteritis viral aguda (inflamaci de lestmac i/o intestins). Es transms per la rutafecal-oral a travs de laigua i dels aliments. s una afecci suau i es creu que produeix 1/3 de lesgastroenteritis dels nens entre els 6 i 24 mesos. Encara que laigua s la principal causa de conta-minaci, els aliments tamb estan freqentment involucrats.

Els parsits que produeixen malalties transmeses sn molt msgrans que els bacteris. Alguns creixen en el tracte gastrointestinalde lhome i dels animals, per daltres estan en els teixits dels ani-

mals els quals sn utilitzats en lalimentaci humana.

Alguns dells sn:

Trichinella spiralis

Es tracta dun cuc que infecta principalment a les rates, que esdevoren mtuament i constitueixen la reserva del parsit. Si elsanimals, en especial porcs i senglars, salimenten de manera in-adequada amb rates contaminades, aquests cucs passen alseus msculs enquistant-se. Lhome sinfecta menjant carn deporc, senglar, cavall, etc., amb quists de triquina, i li produeixuna malaltia anomenada triquinosi. En lintest hum, les larves


23/92



23



queden en llibertat i passen a la resta dels teixits, produint una reacci inflamatria important i elseu nou enquistament.

Anisakis spp.

s un parsit de peixos que sencapsula en el teixit muscular i vsceres dalguns peixos iarriben a lhome per la ingesta de peix cru o poc cuit parasitat. Quan lhome sinfecta per Anisakis,les larves penetren en la mucosa gstrica i intestinal i les inflamen, provocant alteracions gstriquesque poden arribar a loclusi intestinal. Cal anar amb compte perqu el fumat, la conservaci envinagre i la sala lleugera no maten les larves dAnisakis. No obstant, es pot garantir la seva mortper congelaci durant ms de 24 hores i per cuinat del peix a ms de 60C.

En el cas del consum daladrocs crus, els netejarem i congelarem abans de la seva preparacidurant 24 hores. Darrere daix, els descongelarem en refrigeraci i els prepararem com es fa ha-bitualment.


24/92



24



T E S T D E R E P S D E L T E M A N M 4

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V FV F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

1 Els microorganismes sn bacteris, virus i alguns fongs.

2 Els parsits viuen lliures en el medi ambient.

3 Tots els microorganismes generen malalties en lhome.

4 Alguns bacteris poden defendres de les condicions exteriors adverses formant espores.

5 Molts bacteris patgens produeixen toxines que resisteixen a la calor.

6 Per crixer els bacteris necessiten nutrients, humitat, temperatura adequada, temps i pHadequat entre daltres factors.

7 Els aliments, pel seu alt contingut daigua, sn un medi molt adequat per al creixementbacteri.

8 Hi ha bacteris que creixen sense oxigen (anaerbies).

9 Per damunt de 80C la majoria dels bacteris moren.

10 Els microorganismes en refrigeraci no creixen.

11 A temperatura ambient (20 C) els microorganismes no es reprodueixen.

12 El pH cid dificulta el creixement dels bacteris.

13 La Salmonella s lagent causal de la major part dinfeccions alimentries.14 Salmonella viu en lou, en lintest de lhome i dels animals.

15 La Salmonella es pot trobar en ous, maioneses, carns i llets no tractades.

16 Clostridium botulinum sol aparixer en conserves i aliments envasats al buit.

17 Clostridium botulinum sol aparixer en conserves i aliments envasats al buit.

18 Staphylococcus aureus viu en les mans dels manipuladors.

19 Les toxines de Staphylococcus aureus sn poc resistents a la calor.

20 La colitis hemorrgica la produeix lEscherichia coli.

21 Escherichia coli es troba en lintest de lhome i dels animals.

22 Lhepatitis A es transmeteix per contaminaci fecal-oral.

23 La triquinosi s una malaltia produda pel consum de carn de porc, senglar i cavall.

24 Anisakis s un parsit daus el qual mor per congelaci superior a 24 hores.

25 El parsit que viu en lintest del peix sanomena Anisakis.

SOLUCIONS: 1V-2F-3F-4V-5V-6V-7V-8V-9V-10F-11F-12V-13V-14V-15V-16V-17V-18V-19F-20V-21V-22V-23V-24F-25V

V F

AQUESTTESTS

NICAMENTDEREPSD

AQUESTA

LLI,NO

EN

SLHASDENVIAR


25/92



25



TEMA 5:REGLES HIGINIQUES DEL MANIPULADOR DALIMENTS

Les regles higiniques estan destinades a proporcionar als manipuladors unes normesbsiques per aconseguir bons hbits en el maneig dels aliments.

1 - REQUISITS DELS MANIPULADORS DALIMENTSEn relaci amb la higiene personal i els hbits de treball, sestableixen uns requisits dels manipula-dors daliments.

Els manipuladors daliments HAN DE:

a. Rebre formaci en higiene ali-mentria.b. Complir les normes dhigienequant a actituds, hbits i compor-tament.c.Conixer i complir les normes detreball de lempresa per garantir laseguretat i salubritat dels aliments.d.Cuidar amb cura el bany perso-nal, portar uniforme net exclusiu

del treball i utilitzar, quan sigui ne-cessari, capell que cobreixi el ca-bell i calat adequat.e.Cobrir-se les ferides amb embe-natges impermeables.f. Rentar-se les mans amb aiguacalenta i sab sempre que el reque-reixi el treball abans dincorporar-se al seu lloc de treball i desprs duna absncia o dun canvi dactivitat i assecar ambpaper dun sol s.

De la mateixa manera, durant el treball, els manipuladorsNO PODEN:

a.Fumar, parlar, cantar, xiular, mastegar xiclet, menjar en el lloc de treball, esternudar o tossir so-bre els aliments ni realitzar qualsevol altra activitat que pugui contaminar els aliments.b.Portar posats anells, arracades, prcings, polseres, rellotges o daltres objectes personals quepuguin entrar en contacte directe amb els aliments

Qualsevol persona que pateixi una malaltia de transmissi alimentria o que tingui algu-na patologia que pugui causar contaminaci dels aliments, ha dinformar al responsable delestabliment dels seus smptomes per valorar la necessitat de realitzar un examen mdic i, en cas

necessari, reemplaar-li temporalment del seu treball en la zona de manipulaci.


26/92



26



2 - HBITS DEL MANIPULADOREl manipulador daliments ha de conixer la responsabilitat que t en la prevenci de les malaltiesde transmissi alimentria en el seu treball. Per aix no sn suficients les inspeccions sanitries.Cal cuidar la higiene personal i la del seu entorn, rebutjar hbits maldestres i adquirir prctiquescorrectes que evitin contaminacions alimentries, ja que aquestes no saprecien a simple vista i,per tant, no avisen del seu perill per a la salut. El manipulador ha de ser molt exigent amb si mateixdoncs ning va a descobrir aquestes malapteses a no ser que siguin molt cridaneres. Per aix, hade bandejar en el seu treball petits hbits i gestos quotidians que puguin contaminar elsaliments com:

Gratar-se el cap

Refregar-se els ulls Tocar-se el nas i les orelles Provar els aliments amb una cullera usada Treballar amb les mans brutes Fumar, mastegar xiclet i menjar Tossir i esternudar sobre els aliments

Si durant el treball el manipulador es fereix la m, ha de protegir-se la ferida immediatament ambuna coberta impermeable per no infectar-se ni contaminar els aliments que prepari (tirita + guant odidal).

Com a norma general, una mesura efica per reduir la contaminaci dels aliments s emprar, sem-pre que sigui possible, utensilis nets en lloc de les mans. Encara que al principi sigui ms lent, lscorrecte de coberts, pinces, paper destany, etc., millora la salubritat dels aliments. Per evitar riscosinnecessaris tamb s convenient no manipular en excs els aliments.

3 - HIGIENE PERSONALLa higiene del manipulador daliments s de mxima importncia per evitar les malalties de trans-missi alimentria. En la majoria dels casos, lhome s el principal responsable daquestesmalalties, el manipulador s un focus important de contaminaci per als aliments. Per aix,els hbits dhigiene personal sn les mesures ms eficaces per evitar-les.

Tots els progressos en la indstria de lalimentaci serien intils amb una actuaci poc higinicadels manipuladors durant els processos delaboraci, conservaci, distribuci i servei.

s convenient que la higiene personal del manipulador daliments compleixi les segents condi-cions:Bany diari, Cabell net i recollit, Mans netes i ungles curtes, Lhome ben rasurat, Maquillatgemoderat la dona, Vestuari net i en bones condicions.


27/92



27



BanyEl bany o dutxa diria s saludable per a la persona, perqu seliminen les toxines que produeixen lessecrecions corporals a travs de la transpiraci. s convenient que el manipulador daliments

es dutxi abans de comenar la tasca i desprs de realitzar-la. Amb aquesta prctica aconse-guir un aspecte net i agradable en la seva persona, que infondr seguretat i confiana en el client,a ms amb la dutxa la crrega microbiana de la pell s menor. s aconsellable utilitzar undesodorant adequat evitant un perfum intens.

CabellEl cap ha de rentar-se amb freqncia, ja que el cuir cabellut t bacteris. A ms a ms, el cabelles renova contnuament i pot contenir caspa. Cabell i caspa poden caure sobre els aliments mentreque es manipula i contaminar-los. Ha de rentar-se el cabell recollit i usar un capell que cobreixi

tot el cap si els cabells sn llargs o curts.

MansLes mans sn el vehicle de transmissi de grmens de major importncia per al manipulador. Estcomprovat que un bon rentat s la mesura sanitria ms efica per eliminar els bacteris que es tro-ben en les mans per contacte amb el paper higinic, la carn crua o daltres aliments. En general, hade rentar-se amb molta freqncia, sempre que hi hagui un canvi dactivitat, i ms val rentar-se de ms que de menys. Les ungles han de portar-se netes, curtes i sense esmalt.

No s el mateix rentar-se les mans que esbandir-se les mans. Per aix, s important conixer latcnica correcta per realitzar aquesta tasca. Ha de seguir-se les pautes segents:

Aixecar-se les mnigues Rentar-se amb aigua calenta Esbandir-se fins al colze Utilitzar sab lquid desinfectant Raspallar-se les mans i les ungles Esbandir-se amb abundant aigua Assecar-se amb paper dun sol s

Es poden usar guants, per no sn ms higinics que les mans doncs, si no estan moltnets, poden ser vehicle de contaminaci. Han de tenir una superfcie llisa i sense trenca-

ments, i rentar-se amb freqncia com les mans.


28/92



28



Les mans han de rentar-se:1.A lincorporar-se al treball2. Desprs de tocar matries primes presumptament

contaminades: carns, peixos, ous, verdures,...

3. Desprs danar al WC

4. Desprs de pentinar-se o gratar-se el cabell

5. Desprs desternudar, tossir i mocar-se

6. Desprs de tocar-se el nas o la boca

7. Desprs de tocar els diners

8. Desprs dels descansos

9. Desprs de manipular deixalles i escombraries

La roba ha de ser folgada, de colors clars, de fcil rentat i exclusiva pel treball amb objectiude protegir els aliments de la contaminaci que pugui estar present en ls diari. El calat cmodei en perfecte estat de neteja.

Quan salterni el treball de manipulaci daliments amb altres tasques diferents, haur de canviar-sede roba.

4 - SALUT DEL MANIPULADOR: VIGILNCIA MDICAs convenient el bon estat de salut del manipulador pel referent a les malalties infeccioses que espoden transmetre pels aliments.

Malalt:s aquell qui pateix una malaltia i mostra smptomes della.

Portador sa:s aquell qui alberga i dissemina una malaltia sense patir-la.La infecci est latent, en fase dincubaci, convalescncia o crnica amb la qual elimina grmenspels excrements, nas o boca, sense presentar smptomes de la malaltia.Aquests portadors sanssn especialment perillosos perqu poden disseminar grmens als aliments que manipulin i noes distingeixen de les persones sanes.

s necessari recomanar-les que acudeixin amb periodicitat al mdic per valorar la seva situaci i elsdoni pautes de comportament.


29/92



29



Existeixen una srie dinfeccions especialment perilloses per al manipulador, les quals poden con-taminar els aliments duna forma directa o indirecta. Aquestes sn:

Infeccions digestives Infeccions de les vies respiratries Infeccions genitourinries Infeccions de la pell

s necessari que el manipulador informe al responsable de lestabliment dels smptomes daquestesmalalties per valorar la necessitat de realitzar-li un examen mdic i, en cas necessari, reemplaar-litemporalment del seu treball en la zona de manipulaci. Si el smptoma s la diarrea, la separacide les tasques de manipulaci daliments no envasats ha de ser immediata. El manipulador prendrles mesures preventives que evitin el risc de contagi als seus companys de treball i als aliments quemanegi.

Vigilncia mdica dels manipuladors

s el conjunt de tcniques mdiques per identificar lestat de salut dels manipuladors i controlar elsriscos de contaminaci dels aliments que aquests manipulen.

Aquestes mesuren hauran daplicar-se de manera que mantenguin sense risc la salut dels altrestreballadors, la seguretat dels productes que manegin i no impedeixin a ning el treball de formainjustificada.

Els exmens mdics practicats al personal no sn suficients com nica mesura preventiva,perqu noms reflecteixen lestat de salut en el moment en qu es practiquen i poden causar unaperillosa sensaci de seguretat que doni lloc a una relaxaci dels hbits higinics dels manipula-dors, els quals es consideren sans. Malgrat tot, aquests exmens realitzats de manera peridica,sn necessaris per avaluar la salut del treballador.

s important prendre mesures teraputiques en els segents quadres clnics:

Afeccions de gola, nas i odes Infeccions oculars i de les parpelles Tos i expectoraci

Dermatitis, acne, czemes Afeccions digestives: colitis, diarrees Hepatitis A

No obstant aix, hi ha malalties que malgrat la seva espectacularitat no constitueixen cap risc peral contagi a travs dels aliments com la SIDA, la sfilis, lhepatitis B i C, ja que no existeix evidnciaalguna entre aquestes malalties i lactivitat de manipular aliments; per aix no t sentit fer controlsmdics daquest tipus de malalties. En el cas dun malalt de SIDA, per les seves caractersti-ques dimmunodepresi, ha de controlar-se exhaustivament labsncia daltres malaltiesinfeccioses.


30/92



30




1 Les regles higiniques estan destinades a proporcionar als manipuladors unes normes

bsiques per aconseguir bons hbits en el maneig daliments.

2 Els manipuladors daliments no han de rebre formaci.

3 Els manipuladors han de conixer i complir les normes necessries per garantir la salu-britat i seguretat dels aliments.

4 Sha de cuidar amb cura la higiene personal i portar uniforme exclusiu del treball net.

5 Les ferides han de cobrir-se amb embenatges impermeables.

6 Les mans es rentaran amb aigua calenta, sab i sassecaran amb paper.

7 Es rentar les mans cada vegada que canvi dactivitat.

8 Est perms menjar en el lloc de treball.

9 Un manipulador no ha de portar ni anells ni arracades ni prcings ni polseres.

10 Si es pateix una malaltia alimentria sha de comunicar al responsable.

11 Els manipuladors daliments no han de fumar ni tossir ni parlar ni mastegar xiclet.

12 Un manipulador s un focus important de contaminaci per als aliments.

13 Si es toca el nas, la boca o les orelles ha de rentar-se les mans.14 s millor anar a treballar recentment dutxat perqu porto menys microorganismes.

15 Els perfums i desodorants intensos no han dusar-se.

16 El cabell ha danar recollit per a la manipulaci i no importa si est brut.

17 El capell no s necessari usar-lo quan el cabell s curt.

18 Les ungles han destar netes, curtes i sense esmalt.

19 Quan es renten les mans han de rentar-se fins al colze.

20 Els guants sn totalment higinics, no ha de rentar-los o canviar-los.

21 El color de la roba de treball ser clar i de fcil rentat.

22 Un portador sa s aquell qui pateix la malaltia alimentria.

23 Els portadors sans sn perillosos perqu poden disseminar la malaltia.

24 Els exmens mdics sn suficients com mesura preventiva.

25 Quan presenti smptomes de tos, infecci ocular, dermatitis, czemes, afeccionsdigestives o hepatitis A haur de prendre mesures teraputiques.

SOLUCIONS: 1V-2F-3V-4V-5V-6V-7V-8F-9V-10-V-11V-12V-13V-14V-15V-16F-17F-18V-19V-20-F-21V-22F-23V-24F-25V

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V FV F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

AQUESTTEST

SNICAMENTDEREPS

DAQUESTA

LLI,NOE

NSLHASDENVIAR


31/92



31



TEMA 6:COMPRA, RECEPCI, EMMAGATZEMATGE I

CONSERVACI DELS ALIMENTS

1 - COMPRA I RECEPCI DALIMENTSs imprescindible controlar els aliments en el moment de la seva recepci perqu alacceptar-los sassumeix la responsabilitat de tots els qui lhan manipulat amb anterioritat. Per aix,aquest control ha de realitzar-se en el moment de rebre el producte.

Els aliments han de comprar-se a provedors autoritzats que disponsin dun nmero del

RGSA (Registre General Sanitari dAliments). Mai es compraran aliments a provedores clan-destins que no estiguin controlats per lautoritat sanitria.

El responsable de la recepci dels aliments ha de fer dos tipus de controls:

Controls generals Controls especials

Controls generals

a) Els aliments envasats

Han destar nets, secs i amb els precintes sense trencar Amb la data de caducitat o de consum preferent en letiqueta Les conserves no han de presentar ni signes dabonyegadures ni bombaments ni oxidaci Els additius alimentaris portaran la informaci necessria per a la seva correcta utilitzaci

b) Els aliments no envasats

Han de tenir bones caracterstiques organolptiques (color, olor, aspecte, textura) Els lots han de ser homogenis

Controls especials

Alguns aliments necessiten controls especials, com:

a) Els peixos i crustacis frescos:Es comprovar lestat de frescor observant lolor, la pell (llisa i escates pegades al cos), els ulls(brillants i sense enfonsar), les brnquies (roges i separades), els bigotis (sencers), etc., i labsnciade parsits. Han dadquirir-se preferentment sencers, en recipients coberts de gel i senseaigua.

b) Els molluscs bivalves:Procediran de centres dexpedici amb Registre Sanitari i sempre es rebutjaran els dorigen in-certs. Estaran sempre vius en el moment de la compra, amb les valves tancades.


32/92



32



c) La carn daus:Es recomana comprar aus senceres i sempre refrigerades.

d) La carn fresca:Ha de presentar les caracterstiques prpies de frescor: aspecte sucs, consistncia ferma, absn-cia dexsudaci anormal, color vermells, etc.

e) Els ous:Ha de tenir la pela sencera, neta i sense defectes, correctament etiquetats amb la data de po-sada i de caducitat.

f) La llet i derivats lctics:Haur de comprovar-se que arriben en vehicles refrigerats i autoritzats per al transport mercantil

peribles. Tots hauran destar elaborats a partir de llets higienitzades. Els formatges frescos snproductes de consum immediat. Sin selaboren amb llets higienitzades, poden transmetre la febrede Malta.

No es compraran aliments que han de conservar-se en fred si estan exposats a temperatura am-bient, ni en quantitats superiors a la capacitat demmagatzematge i consum.

Quan arribi el provedor de productes refrigerats i/o congelats, comprovar la temperaturadel transport i de laliment. Si no tenen la temperatura adequada els rebutjar.

Si la compra es realitza en el mercat, els aliments es triaran en el segent ordre:

1. Aliments que no necessiten conservaci en fred2. Verdures, hortalisses i fruites3. Carns fresques4. Peixos frescs5. Productes congelats

2 - EMMAGATZEMATGEEls magatzems de productes alimentosos hauran de ser frescos, ventilats, secs i ambfinestres i/o respiradors protegits amb reixetes que impedeixin lentrada dinsectes i rose-gadors.

Lemmagatzematge ha de fer-se de manera que seviten alteracions de les seves caracterstiquesorganolptiques i qualsevol tipus de contaminaci. Per all:

a) s necessari agrupar els aliments segon la seva naturalesa, estat i forma de conservaci per nosuperar la temperatura adequada de cada producte.

b) Sestablir un ordre de collocaci en sentit vertical.


33/92



33



c) Els aliments no peribles estaran disposats enprestatgeries de manera que no freguin les paretsni el sl per permetre la neteja i la lliure circulaci de

laire, preservant-los dinsectes i rosegadors i evitantla formaci de fongs.

d) Els aliments que desprenen olors han demmagatzemar-se allats dels quals puguin absorbir-los.

e) Hi haur una clara separaci entre els productes ali-mentosos i els productes de neteja i desinfecci.

f) Cal inspeccionar peridicament lestat dels aliments

emmagatzemats retirant aquells que no estiguin en con-dicions.

g) Els aliments recentment arribats escollocaran sempre darrere daquells que jaestaven per facilitar la rotaci, s a dir, perevitar que es passin de data aquells que jatenem emmagatzemats.

En resum, quan arriben aliments nous, trau-rem els antics i collocarem els nous darre-re, i davant posarem els antics.

3- MTODES DE CONSERVACI DELS ALIMENTSEls productes no peribles (cereals, llegums, fruits secs, etc.) es conserven a temperatura ambientevitant la deterioraci dels envasos.

Els aliments peribles o de curta duraci (carn, llet, peixos, etc.) sn aquells que presenten major

problema de conservaci, ja que sn substrats nutritius ptims per al desenvolupament de mi-croorganismes.

Els mtodes de conservaci dels aliments sutilitzen per protegir-los dels possibles agentsmicrobians. Els ms utilitzats en la indstria per conservaci daliments sn:

La sala:Utilitza la sal per conservar carns i peixos (bacall, arengs, cecines, pernils, moixama, etc)

La salmorra:

Empra aigua salada amb condiments per a olives, carns, etc.


34/92



34



El fumat:Conserva per lacci antisptica del fum. Saplica a carns i peixos.

Lembotit:Conserva la carne picada con sales y especias.

La tova:Conserva la carn picada amb sals i espcies.

La dessecaci:Conserva el producte per acci dun corrent daire i del sol (rams, panses, prunes, figues seques,etc.)

Laddici de sucres:s un altre mtode de conservaci de productes utilitzat per fruites gebrades, dol de codony, mel-melades, etc. Pel seu alt contingut en sucre, les melmelades desprs dobertes es conservaran enel frigorfic per evitar el desenvolupament de fongs.

Conserves al buit:Senvasa laliment en material plstic en absncia daire per impedir el desenvolupament de bac-teris aerobis. Una vegada trencat el buit, sha de consumir el ms aviat possible per evitardeterioracions en la qualitat del producte.

Conservaci per calor

1. Productes lctics

Consisteix a higienitzar les llets per acci de la calor. Enfunci de les temperatures utilitzades, hi ha diversosprocediments:

Pasteuritzaci:Escalfament a 62C durant 30 minuts. La llet pasteurit-zada es conserva en el frigorfic durant 7 dies.

Esterilitzaci:Escalfament a 121C durant 3 minuts. La llet esterilitzada, semmagatzema en llocs frescos i prote-gits de la llum durant diverses setmanes, segon indiqui lenvs.

Condensaci o evaporaci:Aquestes llets, com estan esterilitzades, es conserven en el magatzem el temps que indiqui lenvs.

Liofilitzaci:Les llets en pols es conserven en sacs o llaunes ben tancades i en llocs secs, doncs tendeixen a

endurir-se i a enrarir-se.


35/92



35



2. Conserves

s un mtode de conservaci a llarg termini, ja que elimina

els bacteris en la seva totalitat. Consisteix en la introduccidels aliments en envasos hermtics i la seva esterilitzaci peracci de la calor. s dels sistemes ms utilitzats.

La tcnica sha millorat molt: Esterilitzant a temperatures ms altes durant temps mscurts. Recobrint els interiors de les llaunes de conserves amb materials inalterables. Utilitzant additius que protegeixen laliment contra loxidaci i el canvi de color.

Es rebutjaran les conserves quan: A lobrir-les es produeixi una sortida violenta de lquid i gas El lquid aparegui trbol i grumolls Laliment estigui anormalment tou Sapreci una olor o un color estrany La llauna estigui ennegrida a linterior Quan la llauna estigui inflada, colpejada o oxidada

Abans dobrir-les, es poden conservar a temperatura ambient, per una vegada obertes, els ali-ments que estiguin en el seu interior es conservaran en un envs adequat, mai en la prpia llauna,i en el frigorfic.

Les semiconserves: Sn productes enllaunats, per no esterilitzats. Han de conservar-sesempre en refrigeraci durant el temps que indiqui lenvs. Un exemple daquest tipus deconserva sn les anxoves.

Aliments conservats per acci del fred

s el mtode de conservaci ms efica, ms fcil daplicar i aquell que mant els aliments enmillors condicions. Existeixen diferents tcniques segons la temperatura a la qual se sotmeten els

aliments:

RefrigeraciCongelaciUltracongelaci

1. La refrigeraci:

Consisteix a mantenir els aliments de 0C a 5C. s el principal mtode de conservaci actualperqu les baixes temperatures mantenen les propietats dels aliments i detenen la proliferaci bac-

teriana per la qual augmenta el temps de conservaci.


36/92



36



Per obtenir els millors resultats:

El producte haur de ser dalta qualitat inicial. Les carns, peixos i plats preparats es conservaran per sota els 3C Si no es t ms que una cmera de fred, es disposar de zones separades per emmagatzemar elsdiferents tipus daliments, especialment els aliments crus i els productes elaborats, per evitar conta-minacions croades (evitar que es passin contaminants duns a altres). Es realitzar un control peridic de la temperatura de totes les installacions de fred mitjanant ter-mmetres precisos, de fcil lectura, collocats en llocs de bona visibilitat o amb dispositius de registrede temperatura.

2. La congelaci:

Consisteix a sotmetre els aliments a temperatures inferiors a -18C. El tempsdemmagatzematge s limitat, ja que a aquestes temperatures lactivitat metablica continualentament. Si els aliments passen molt de temps (mesos) en els congeladors, perden les sevescaracterstiques de sabor, color i textura (es cremen del fred). Els arcons congeladors tenen unalnia roja de seguretat la qual marca el nivell de magatzematge dels aliments, ja que per damuntdaquest no saconsegueixen els -18C.

3. La ultracongelaci:

Consisteix en el refredament rpid dels aliments. Durant el procs es formen cristalls molt petits enlinterior de les cllules de laliment els quals no fan malb les seves estructures. Aquest procedi-ment mant millor les caracterstiques dels aliments que la congelaci.

Cadena de fred

Els aliments refrigerats i congelats han de mantenir-se sempre a temperatura de conser-vaci, del contrari es trenca la cadena de fred, salteren les seves caracterstiques organo-lptiques, es dessuquen i augmenta el risc de multiplicaci bacteriana durant el procs dedescongelaci.

La temperatura de conservaci dels aliments congelats i ultracongelats s inferior a -18C durantel transport en vehicles congeladors, on les operacions de crrega i descrrega han de ser rpi-des i lemmagatzematge en els punts de venda. Els productes que necessitin refrigeraci han deconservar-se de 0 a 5C durant el seu transport, emmagatzematge i exposici.

Existeixen alguns ndexs que permeten reconixer la interrupci de la cadena de fred com:

Formaci de gebre

Coloracions groguenques en els peixos

Textura tova a la pressi dels dits

Trencaments i esquinaments en els envasos Envasos humits


37/92



37



Tcnica de congelaci

Per seguir una ptima qualitat en els productes congelats sha de:

Congelar noms els aliments frescos i en perfecte estat. Regular la temperatura del congelador a -18C o inferior almenys dues hores abans Manipular els aliments el menys possible i mantenir-los molt nets Protegir-los de la humitat i del vapor amb un embolcall Congelar els aliments el ms aviat possible Refredar els aliments cuinat abans de congelar-los

Tcniques de descongelaci

La descongelaci lenta afavoreix la reabsorci de la humitat per les cllules i proporciona majorqualitat al producte. Es pot descongelar:

En frigorfic:Aconsellable per a peces dun grossor major de 2 cm.Aquest mtode delecci per a tots elsproductes en general. Traiem els aliments del congelador i els posem en la nevera almenys 24 ho-res abans de la seva utilitzaci, perqu la descongelaci sigui lenta i no es trenqui la cadena de fred.

Directamente al fuego:Indicat per a les peces petites com les verdures que estan sotmeses a un escaldat previ a la con-gelaci.

En microones:Per a productes de petita grandria i de composici uniforme.

Al doll daigua freda:Sempre coberts amb lenvs. s el menys recomanable.

Congelats industrials:Seguint les instruccions de lenvs.

Mai ha de descongelar-se els aliments en llocs calents, doncs saltera el sabor, la textura, el valornutritiu i sexposen a una contaminaci.

4 - ENVASATEls envasos alimentaris han dexercir una triple acci protectora:

Qumica, perqu han dimpedir o permetre de manera selectiva el pas dalguns gasos comloxigen o el vapor daigua. Fsica, perqu protegeixen a laliment de la llum, pols, brutcia, danys mecnics.

Biolgica, perqu impedeixen laccs de microorganismes i insectes.


38/92



38



Els materials denvasos ds alimentari han de procedir dindstries autoritzades i mai reaccionaramb els aliments que contenen. De la mateixa manera, els gasos utilitzats per envasar productesalimentosos han de ser exclusivament els autoritzats per garantir aix la innocutat dels altres.

Els envasos no poden contenir microorganismes patgens ni causants dalteracions de laliment.Per aquesta ra, s molt important controlar tot el procs denvasat des de lemmagatzematgedels envasos fins a la sortida del producte ja envasat.

Els envasos alimentaris han destar sempre en perfectes condicions.

5 - ETIQUETAT

La informaci obligatria que ha dacompanyar als productes s la segent:

Denominaci de venda del producte Estat fsic, quan pugui induir a confusi Quantitat neta del producte. Llista dels ingredients Data de consum preferent o data de caducitat Condicions especials de conservaci Tipus docupaci, noms en cas necessari Nom, ra social o del fabricador, envasadora o venedor i el seu domicili Lot al qual pertany el producte aliments

6 - TRANSPORT DE PRODUCTES ALIMENTOSOSEls vehicles utilitzats per transportar els aliments han destar sempre nets i amb unes condicionsadequades que protegeixen als productes alimentosos de la contaminaci. Seran fcils de netejari desinfectar.

Linterior daquests vehicles sutilitzar exclusivament per transportar els aliments. No es permetr

transportar persones ni animals ni productes que puguin contaminar els aliments o transmetrelsolors o sabors estranys.

En el cas de productes lquids, en forma granulada o en pols, es transportaran en contenidors espe-cials els quals tinguin indicats el seu s exclusiu per al transport de productes alimentosos.

Si sutilitza el mateix contenidor per al transport de diversos aliments o, fins i tot, per altres produc-tes no alimentosos, sha de fer una neteja profunda entre cada crrega.

Per reduir al mnim el risc de contaminaci, shan de collocar junts tots els aliments que siguin delmateix tipus, no amuntegats, de manera que es pugui assegurar la lliure circulaci daire i evitar lamescla dolors i sabors. Els aliments peribles que ho necessiten, es transportaran en vehicles iso-

terms o frigorfics, els quals han de portar un termmetre amb sistema de registre en un lloc visibledel seu interior.


39/92



39



SOLUCIONS: 1V-2V-3V-4F-5V-6V-7V-8V-9V-10V-11V-12F-13F-14V-15V-16V-17F-18V-19F.


V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

1 s imprescindible controlar els aliments en el moment de la seva recepci.

2 Els provedors daliments han de tenir Registre Sanitari dAliments.

3 Hem de comprovar sempre la data de caducitat o consum preferent.

4 En els ous no s important la data de caducitat.

5 El peix fresc sempre vindr cobert de gel.

6 En els aliments refrigerats i congelats comprovar la temperatura del transport i de

laliment.

7 Els magatzems daliments hauran de ser frescos, ventilats, secs i tindran respira-dors amb reixetes.

8 Els aliments no han de fregar les parets ni el sl.

9 Quan emmagatzemi productes nous haur de moure endavant els antics per evitarque es passin de data.

10 Els mtodes de conservaci sutilitzen per protegir-los dels possibles agents mi-crobians.

11 La sala, la salmorra i el fumat sn alguns mtodes de conservaci.

12 Els aliments als qual sels ha llevat el buit no es deterioren

13 Les conserves inflades, copejades o oxidades poden consumir-se.

14 La refrigeraci consisteix a tenir els aliments entre 0-5C.

15 Les carns, peixos i aliments cuinats hauran de conservar-se per sota de 3C.

16 La congelaci consisteix a tenir els aliments a temperatures inferiors a -18C.

17 No passa res si es trenca la cadena de fred en els aliments.

18 El millor mtode de descongelaci s del congelador al frigorfic.

19 La descongelaci pot fer-se sota el doll daigua calenta.

AQUESTTESTSNICAMENTDEREP

SDAQUESTA

LLI,N

O

ENSLHASDENVIAR


40/92



40



TEMA 7:NETEJA, DESINFECCI, DESINSECTACI IDESRATITZACI DELS LOCALS

En les empreses dalimentaci han destablir-se un sistema de neteja i Desinfecci, Desinsectaci

i Desratitzaci (D.D.D.) programat i peridic, de tots els locals, installacions i maquinries per as-

segurar la higiene de les activitats que all es realitzen. Si tot est net i desinfectat i els aliments es

manipulen correctament, no existir risc per a la salut del consumidor..

1- NETEJA I DESINFECCI DELS LOCALS

Neteja

La neteja s un procs en qu la brutcia es dissol o es suspn en detergents i sarrossega amblaigua.

Es neteja utilitzant:

Productes adequats

Un procediment correcteAmb un programa de neteja

a) Productes adequats de neteja

En el mercat existeix una gran varietat de detergents, els ms utilitzats sn:

Detergents lligerament alcalins:

Sn eficaos per eliminar les restes daliments de sls, parets, utensilis, etc.

Detergents fortament alcalins:

Sn molt poderosos per arrencar cera, grassa i brutcia endarrerida. Sempren en la mquina de

rentaplats.

Detergents neutres:

Sn detergents suaus que susen principalment per al rentat de mans o superfcies llises descassa

brutcia.

Detergents cids:

Susen per llevar incrustacions en mquines o atuells molt bruts. Si salternen amb detergents al-

calins saconsegueix leliminaci de residus calcaris. Sn molt forts i cal usar-los amb protecci

perqu poden danyar les mans i la cara.


41/92



41



Agents abrasius:

Sn compostos que sutilitzen noms com ajuda suplementria quan la grassa est adherida a una

superfcie que ni netejadors alcalins ni cids leliminen.

Desprs dusar-los, cal llevar les restes de detergents amb raspall i abundant aigua neta perqupoden danyar les superfcies.

Propietats dels detergents. Un bon detergent ha de:

Ser humits (que mulli amb facilitat) Ser capa dextreure la brutcia, mantenir-la en suspensi i eliminar-la amb facilitat No ser corrosiu Millor si s desinfectant

Els productes de neteja i desinfecci hauran demmagatzemar-se en llocs allunyats de leszones de manipulaci daliments.

b) Procediment correcte de neteja

Sha de seguir la segent pauta:

Preneteja:s leliminaci grollera de la brutcia o condicionament en sec. Mai sha descombrar amb serradu-res pels grmens que pugui dispensar. Lescombrat sempre es realitzar en humit o amb aspira-dora.

Neteja principal:s laplicaci dun detergent adequat per eliminar la brutcia de les superfcies aconseguint tots elsracons.

Esbandit:s leliminaci de la brutcia dissolta en el detergent amb abundant aigua.

Assecat:

Per assecar s convenient usar sempre paper, ja que si els draps no estan extremadamentnets, poden contaminar i embrutar de nou.

Si es va a realitzar una desi

Comidas Preparadas Catalan

Documents

Transcript of Comidas Preparadas Catalan