Censurar el freda - foradequadre.org · combatents i, en les guerres modernes, representa un ele...

Segona època n° 11 0,50 € Del 11 al 24 d'abril de 2003

A sangfreda

Nens iraquians a Bàssora (c) Alejandro Zapico

SUMARICULTURA DE LA PAUModels de solidaritatLuis A. Aranguren

L'ENTREVISTACarlos SanchísPilar Justicia

CONFLICTES OBERTSGuatemalaMònica Ramoneda

TEMA CENTRALRefugiats a EspanyaMariona Ortiz i Anna MasllorensJose Manuel RodríguezCristina Riba

REVOLTA QUOTIDIANARepressió policialDavid EspinósAmnistia Internacional

REFLEXIÓJoan Barril

Maria Mercè RocaJordi Alberich

MITJANS DE COMUNICACIÓObservatori de la CoberturaInformativa de Conflictes, UAB

HUMORJordi SunyerFernando GlionnaAntoni LópezIvetteIgnasi Chaparro

El proper Diari de la Pau sortirà el divendres 25 d'abril

IQ EDITORIALCensurar eldolorA Bagdad, la destrucció i laimpotència pels morts hoimpregna tot. Bush i Blair, elsmàxims responsables d'aquestaguerra insensata, parlen dereconstrucció -de com es repartiran els beneficis les sevesempreses-, mentre continuenassassinant centenars de persones a sang freda. Com es podencalcular tantes morts des d'undespatx? Com es poden veureles imatges del dolor que hanprovocat i continuar la farsa tantranquils?

Ens indigna tanta justificaciómiserable, i el cinisme dels quidiuen actuar en nom de la llibertat i la democràcia, però fent-hoamb ràfegues de foc. El governespanyol té la barra de donar elcondol a la família de JoséCouso, destacant la feina delsperiodistes "que perden la vidaen l'exercici de garantir el dret ala informació". Però aquestmateix govern avala els tancsque l'han mort.

Resulta paradoxal que les autoritats espanyoles parlin del dret ala informació mentre practiquenuna brutal censura a RTVE il'exèrcit nord-americà bombardeja la seu de la televisió AlJazira. Aquest mateix dret a lainformació ha quedat pervertitfins al sarcasme amb els assassinats directes de periodistes: elsinvasors han volgut evitar elcompromís del seu testimoni.Han pretès tancar els ulls a lapoblació mundial per evitar laindignació i la ràbia que provoquen les seves atrocitats.

Ha arribat el moment en què noqueden paraules. Hem vist lesimatges de l'horror, i ja nopodem empassar-nos més mentides. Ara ens explicaran que laguerra s'ha acabat quan desaparegui de les nostres pantalles,serà com si ja no existís.Mentrestant, la maquinària deguerra continuarà devastant elspobles de Palestina, Afganistan,el Congo i de tants altres indrets.Aquesta, de guerra, no s'ha acabat: quan s'aturen les bombessota la victòria d'un dels bàndols, comença la llarga nit de lapostguerra.

2 Setmana del 11 al 17 d'abril de 2003 Diari de la Pau

PERLES

"Estats Units ha de ser no nomésel policia del món, sinó també elseu guia i la seva llum".Bill Kristol, impulsor del projecte Nou Segle Americà.

"Se acerca el fin de la tiranía enIrak".Benigno Pencls, professord'História de les Idees Polítiques.

"[Sobre les tropes britàniques aBàssora] Han fet una feinafantàstica i n'estic enormementorgullós".Geoff Hoon, Ministre deDefensa britànic.

"Hi haurà un paper per a lesNacions Unides, com a soci, en elprocés".Colin Powell, secretari d'Estatdels Estats Units.

"Bush és un antipàtic que ha tiratendavant una causa justa: laguerra contra Sadam".Adam Michnik, director deldiari més influent a centreuropa.

"Només gastem un 3'4% del PIBen defensa (...); podríem gastarun 4% i crec que seria una bonainversió".Bill Kristol, impulsor del projecte Nou Segle Americà.

"El que ha passat, ja és passat.Ara es tracta de construir un nouIraq, on la prioritat sigui elbenestar dels propis iraquians".Tony Blair

"Em sento feliç de veure els iraquians mostrant el seu desig deser lliures"George Bush

"No es una sorpresa que no sehayan encontrado armas ilegalesen Irak, pero existen. Ha habidouna camparía de seis meses paraesconderlas"Tony Blair

"Descargaremos en Um Qasar laayuda humanitaria que usted noquería que se mandara"J.M. Aznar, dirigint-seZapatero

Als tribunals!El passat dimecres 2 d'abril laPlataforma Cultura Contra laGuerra, que agrupa a col•lectius iassociacions d'actors, escriptors,i gent del món de la cultura, juntament amb el col•lectiu ALA(Asociación Libre de Abogados),van fer efectiva una querella criminal contra el president delgovern espanyol José MaríaAznar López, segons informen ala nostra redacció membresd'ambdós col.lectius.

Aquesta querella ha estat presentada al Tribunal Suprem, l'ewgan competent per jutjar un president del govern, per vulnerardiversos articles del Codi Penal ila Constitució. Jurídicament elgovern espanyol és copartícep, ocòmplice directe, en una guerrad'agressió (tal com ha reconegut el president dels EE.UU. alComandament Central deTampa, Florida), mitjançantrecolzament logístic convencional. És una forma de recolzar elscombatents i, en les guerresmodernes, representa un element fonamental en la lluitadirecta. Així doncs, les baseslegals són clares i contundents.

L'article 588 del Codi Penal estableix que tindran pena de presóde 15 a 20 anys els membres del

LA BONA NOTÍCIA

Cap d'Estat, el Rei, pot declararla guerra sota la prèvia autorització de les Corts Generals.D'altra banda, l'art. 590 estableix que aquell que amb actesno autoritzats o il.legals, exposiels espanyols a represàlies dequalsevol tipus, serà castigatamb penes de presó de 8 a 15anys. Finalment, l'art. 591 contempla les mateixes penes quel'art. anterior, per aquell quidurant una guerra executi qualsevol acte que comprometi laneutralitat de l'Estat, incriminant, així, tant una declaració de

Emmarcat en els actes de protesta dels col.lectius promotorsde la querella, el proper divendres dia 11 d'abril s'ha convocatun acte d'Adhesió Massiva a lainiciativa, que començarà a lesonze del matí davant del TribunalSuprem, al cerrer Marqués deEncenada de Madrid i que acabarà davant del Parlament, i onse signaran les adhesions a laquerella. Paral.lelament se'ns hainformat que alguns grups dejuristes, entre els quals podriaestar el mateix jutge BaltasarGarzón, estan preparant la docu

govern que declarin la guerra guerra ilegal, essent aquest el mentació necessària per elevarsense complir amb les disposi cas, com els actes de cooperació les denúncies criminals alcions de la Constitució. Segons material en la logística de recol Tribunal Penal Internacional deaquesta, en l'article 63, només el zament al combat. La Haia.

Els periodistes es planten al CongrésEls periodistes destacats alSenat i al Congrés es van plantardimecres 9 d'abril, i no van cobrircap de les dues aparicions enaquestes cambres del presidentdel govern espanyol. Ho van fercom a protesta per l'assassinatdels periodistes J. Anguita i J.Couso els dies precedents.

Els representants dels mitjans decomunicació van anar deixant lescànneres, micròfons, gravadores,i llibretes a terra així que vaentrar el president i es van negara cobrir la reunió presidida perAznar al Senat. Tan sols van

entrar-hi un periodista de RNE iun de l'agència EFE. Ja a latarda, l'escena es va repetir alCongrés. Els periodistes acreditats van envoltar el presidentassegut al seu escó, amb fotosdels companys morts. En aquestcontext, Ana Palacio va declararque "lamentava profundamentaquestes morts", i no va tenir lesparaules de condemna que ellstan exigeixen per molt menys.L'única intervenció dels periodistes, que havien acordat no fercap pregunta, anava dirigida asaber si el govern coneixia quel'hotel Palestina era objectiu mili

tar, i per què no s'havia informatels periodistes que s'hi allotjaven.

Va ser un gest molt significatiuque fins i tot els mitjans decomunicació, tan sospitosos,alguns, de connivència amb latragèdia de la guerra, d'encobridors, i de transmissors de lesmentides institucionals, es giressin en contra de J.M. Aznar.Llàstima que fos arran de les tràgiques morts dels periodistesdestinats a l'Iraq. Sempre ensesperem a que les coses passinper actuar.

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestamentes pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat aixà, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre elspobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAU

Publicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 [email protected]àg.web: www.xan

Diari de la Pau Setmana del 11 al 17 d'abril de 2003 3

ENTREVISTA

"L'atac a l'Iraq és l'escenari idoni per a portar a termeescalades de violència amb immunitat absoluta en altresindrets del planeta"Entrevista a Carlos Sanchís, observador internacional a PalestinaAquest militant antitransvasista té uns 40 anys, una fortaconsciència de territori, fruit d'una llarga militància en moviments socials, que passen des de l'oposició al minitransvasament de l'aigua de l'Ebre a Tarragona, fins a la militànciaantinuclear. Carlos Sanchís afirma que la mala gestió delsrecursos hídrics pot acabar convertint l'aigua en un bé tan

Dues setmanes a Palestina iquatre mesos per a elaborarun informe sobre la situaciódel poble palestí... Es potconcloure alguna cosa?D'entrada, que les dades delnostre informe ja són obsoletes.

Com pot ser?La situació ha empitjorat moltd'ençà de la nostra visita, ara faquatre mesos. El nombre de presos que teníem censat ha augmentat considerablement lesúltimes setmanes, altres handesaparegut... Les deportacionsmassives s'estan convertint enrutina i els tocs de queda sónconstants a les nou ciutats principals. I, pel que expliquen, lasituació va a pitjor.

Qui us informa de tot aixà?Els nostres col•laboradors d'allà,principalment persones vinculades amb la xarxa d'ONGspalestines (PNG0). Tot i quetambé rebem molta informaciód'un grup de pacifistes jueus quetrenquen els bloquejos per ferarribar aliments a la gent.

Aleshores, quin sentit té lafeina feta fins ara?Malauradament, només divulgativa. La nostra tasca ara ésdifondre la situació del poblepalestí perquè les injustícies ques'estan cometent allà no passinper alt a la gent d'aquí. De totamanera, la presència d'observadors internacionals als territoris ocupats intimida una mical'exèrcit israelí. El problema seriaque no hi haguessin ulls perexplicar tot el que succeeix.

I què succeeix?Tot el que es pugui explicar ambparaules o mostrar amb imatgeses queda curt. És un tòpic, peròés cert.

Creu que la situació ha pogutempitjorar, ara que l'atenciómundial està centrada enl'Iraq?Evidentment. La guerra a l'Iraqés l'escenari idoni per a portar a

terme escalades de violènciaamb immunitat absoluta a d'altres indrets del planeta, perquèl'opinió pública està pendent dela guerra.

I mentrestant...Mentrestant, els assentamentsjueus són cada cop méspoderosos amb la seva políticadels fets consumats i controlenmés i millor els recursos, arraconant amb murs el poble palestí.Tant que, si això no s'atura,acabarà reduït en una autènticapresó a l'aire lliure. De fet,només cal mirar cap a Gaza: ésun autèntic camp de concentració de grans dimensions!

El control dels recursos, sonaa petroli...En el cas d'Israel es tracta mésaviat dels recursos naturals, coml'aigua. Però, si la mala gestiódels recursos hídrics continuaper aquest camí, acabarà desencadenant guerres pel seu controltambé. Potser sona una micaestrany però l'Iraq també posseeix la reserva d'aigua mésgran del Golf Pèrsic. El Tigris il'Eufrates abasteixen tota aquesta zona. El problema de l'aiguaés que estem acostumats a lapolítica de pantans: obrir unaaixeta i pagar el rebut. S'had'estalviar i emprar bé l'aigua,perquè és un bé públic que s'exhaureix i, d'això, encara no ensom prou conscients.

Els usuaris potser no, però laUnió Europea sembla que noveu gens clar el finançamentdel Plan Hidrológico Nacionalaprovat pel govern espanyol...Tant de bo sigui així, perquesaps què provoquen els transvasments? Creixementsdesmesurats de les ciutats idesequilibris territorials que perjudiquen a tothom.

Sembla que ho hagi patit...És que ho he patit. La mevainfància ve marcada per lasequera d'Elx, on vaig néixer.

7

Pilar JusticiaPeriodista

escàs com el petroli, que ara provoca guerres il.legals. Aquestveí de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb altres observadors internacionals, van assistir al Forum Social Mundialcelebrat a Ramallah del 27 al 30 de desembre del 2002 i hanelaborat un informe on ja recullen aquesta i altres conclusions sobre la situació del poble palestí.

Acte final del Forum Social Mundial a Ramallah

Era molt menut quan es va dur aterme el transvasament del Tajoal Segura i recordo l'alegria detothom quan va arribar l'aigua.De seguida es va fer evident queels petits agricultors no podiencompetir amb les grans empreses agrícoles perquè els seuscultius tradicionals no podiencostejar els nous preus del'aigua. Des del punt de vistaurbanístic, les ciutats com Elxcreixien però insosteniblement, abase d'aigua cara. I van proliferar barris horribles que han crescut sense infrastructures de capmena i on la marginalitat i la vulneració dels drets socials està al'ordre del dia.

Tant de mal pot arribar a ferl'aigua?No, si es gestiona correctament,d'acord amb uns models decreixement sostenible, aprofitantel màxim els recursos hídrics i

(c) Carles Sanchís

sense malbaratar-los. El que noes pot fer és convertir terres desecà en paisatges que semblenasturians. Això es fa a base demolta aigua.

Tornant a Palestina, comporten allà la gestió del'aigua?Els palestins no ténen aigua corrent i han d'anar a buscar-la onsigui, mentre les seves oïdes hande suportar el xipolleig que arriba de les piscines dels assentaments jueus. Així es viu allà elproblema de l'aigua, que es potextrapolar a molts nivells.

(*) Estudi d'un grup d'investigadors de l'Associació Catalanade Sociologia coordinat perJosep Pont, que es va presentaral IV Congrés Català deSociologia, celebrat el passat capde setmana a Reus.

4 Setmana del 11 al 17 d'abril de 2003 Diari de la Pa

CULTURA DE LA PAU

Models de solidaritat

El pes de la realitat xoca amb els intents de mutilar el contingut del valor ètic de la solidaritat. En qualsevol cas, convétreure a la llum aquestes intencions i analitzar-les en confrontació amb el que podria ser l'aposta per una solidaritatrealment carregada de valor humanitzador i transformador de

Solidaritat com a espectacle.A principis dels vuitanta, cantantsi grups musicals llançaren al mercat cançons el benefici de lesquals anava a parar a "causes" detipus solidari ("we are the world,we are the children" constitueix elcant para•digmàtic d'aquellsanys); a aquest tipus d'accionsaïllades, els acompanyaren méstard festivals i espectacles on elreclam per assistir-hi era lacol•laboració en gestos solidaris.A l'ètica de la solidaritat vaseguir-la la falsa estètica de lasolidaritat o la solidaritat com aespectacle. Així doncs, la solidaritat es converteix en article deconsum on la compra-venda variaen funció dels dictats de la modadel moment. (...)

Segons aquest model de solidaritat, no existeixen els conflictessocials: només les desgràciesocasionals. Aquest tipus de solidaritat encobreix els problemessocials, polítics i econòmics defons provocant reaccions emocionals i sensació d'utilitat, però nohi ha ni una mínima anàlisi críticade la realitat i, per tant, la possibilitat de presa de consciència ide mobilització contra la injustícia. (...) Més que realitzar unaacció solidària, es consumeix solidaritat en un horitzó socio-políticde manteniment absolut deldesordre establert. (...)

Des del punt de vista ètic, aquestmodel de solidaritat encaixa en elque Lipovetsky denomina"altruisme indolor", propi d'unasocietat postmoralistal en què hadesaparegut el deure, el sacrifici,l'esforç i l'obligació. La solidaritatval si no costa; la solidaritat tésentit si presenta una cara ama

ble i ens fa sentir a gust.(...) Alaltruisme indolor" l'acompanyala tasca dels mitjans de comunicació de masses, que homogeneïtza aquest model ètic. (...)

En últim extrem és el Mercat, i lesseves lleis de màxim benefici, quimodula i instrumentalitza aquestmodel de solidaritat.

Solidaritat com a campanya.Es tracta, en part, d'una derivaciódel model anterior. Sent fomentada la desgràcia aliena des delsmitjans de comunicació, s'accentua la solidaritat com a respostaimmediata a una situació demàxima urgència. De nou, la visiódel conflicte brilla intencionadament per la seva absència. (...)Sembla com si les coses succeïssin per fatals circumstàncies,quan bona part d'aquestes circumstàncies ja tenen un nom iuna responsabilitat que gravita alNord del planeta. A la solidaritatpromoguda per les Campanyess'hi afegeix el referent de l'anomenada Ajuda Humanitària, unaajuda que no resol els problemes,ni les seves causes estructurals,però que atén les urgències. (...)Atén les situacions límit de fam,de refugiats sense llar, de víctimes dels conflictes bèl•lics, etc.És una solidaritat que comença iacaba en l'ajuda concreta en unconflicte concret i que esdesentén dels processos quel'han produït. No hi ha méshoritzó que el de pal.liar les conseqüències de les catàstrofes quesucceeixen en certs llocs del planeta, sense qüestionar-se'n lescauses.

Des del punt de vista ètic ens trobem, no ja un "altruisme indolor",

Fragments de "Ser solidario, mas que una moda" dLuis A. Aranguren GonzalSuplemento 231 de la revista CISAITA

la realitat injusta.Més que dos models enfrontats entre sí, caldria parlar d'un;diversitat de models, les fronteres dels quals, en segons quines ocasions, són difícils de definir. En aquest cas, contemplem quatre models de solidaritat.

amb una solidaritat a distància idistant, sinó una moral sentimental-mediàtica2, en què preval lasimpatia emotiva cap a les víctimes de les tragèdies. La commoció ha de portar a l'acció, entesaaquesta com a ajuda econòmica.(...)

La solidaritat centrada en campanyes que no s'insereixen enprocessos d'acció-reflexió-accióestan destinades a quedar-se a lasuperfície dels problemes, sensetraspassar el llindar que s'interroga per les causes que generen lestragèdies que s'intenten pal•liar ique, des d'un altre punt de vista,es podrien evitar.

Solidaritat com a cooperació(...) L'anàlisi de la realitat queimpera en aquest model contempla tímidament el fet de que elsubdesenvolupament de la majoria de la població mundial constitueix la cara oculta del desenvolupament i el benestar de lamajoria.

La cooperació, en la majoria delscasos, s'entén des de patrons culturals occidentals. La concentració de bona part d'aquest modelde solidaritat recau en els denominats projectes de desenvolupament. Projectes que difícilmentvan més enllà d'una visió inmediatista de la realitat, i que generen nombrosos problemes d'ordretècnic i burocràtic. (...)

El model ètic que es troba a labase d'aquest tipus de solidaritatpot ser una aproximació a ladenominada ètica del consens, onallò que preval és que s'arribi aacords a través de la raó comunicativa que a tots ens assisteix; noobstant, aquest procediment queplanteja asseure a la mateixataula de negociacions els afectats, topa amb els seus límitsquan els afectats són els exclososdel sistema social, econòmic ipolític. Precisament les majoriesexcloses, pel fet de ser excloses,no participen de fet en cap acord.(...) De tal forma que existeix elperill d'arribar a l'esquizofrènia defomentar un Ilenguatge i unamentalitat aparentment compromeses amb la causa de les víctimes del nostre món, en quèparaules com pobresa, desigualtat, injustícia, i d'altres, omplendocuments de treball mentre esrealitza una pràctica de beneficència, amb la millor de les

intencions, i amb la que conscientment o inconscient efomenta la rivalitat i la competitivitat entre les comunitats suposadament receptores de la cooperació. (...)

La solidaritat com a encontre(...) La solidaritat com a encontrsignifica, en primer lloc, l'experiència de trobar-se amb el móidel dolor i de la injustícia iquedar-se indiferent; i, en segoilloc, significa tenir la suficiencapacitat per pensar i viure d'un.altra manera: capacitat per pensar, és a dir, per analitzar de Iforma més objectiva possible Irealitat d'inhumanitat i d'injustícia en què vivim, sense que Epes d'aquesta anàlisi ens desbordi. Viure de manera que la solidaritat constitueixi un pilar bàsicel projecte de vida de qui es tingui, a sí mateix, per solidari.

Aquest model de solidaritat neien l'experiència de l'encontramb la realitat de l'altre ferit en Iseva dignitat de persona i quse'ns manifesta com a no-persona des del moment que és tractacom a cosa, com a exclòs, com"ningú".(...) Es tracta de potenciar els processos de promocióde creixement de les personescol.lectius amb els que es realitz.l'acció solidària; en aquesta circumstància, es pot i s'ha de treballar des de projectes dacciconcrets, com en el cas de la solidaritat com a cooperació; I.diferència radica en que des de Isolidaritat com a encontre, elprojectes no són finalitats en smateixos sinó mitjans de creixement i desenvolupament hum.d'aquells amb els que intentencaminar.

El model ètic que presideiaquesta manera d'entendre I.solidaritat parteix de l'assolinnende l'altre, reconegut no pas compersona igual que jo, sinó precisament com un altre que édominat en algun aspecte, exclòo maltractat. Des de la posicid'assimetria en què ens trobemla realització de la persona comconquesta de la seva pròpia autonomia no és quelcom donat: méaviat constitueix un procés en Eque cal embarcar-se. És el procé

solidaritat ( )

1 LIPOVETSKY, G., El crepúsculo d(deber, Anagrama, Barcelona, 1994, 125133


CONFLICTES OBERTS: Guatemala

Guatemala, l'impost de la vergonya

És l'any 1987 a Guatemala. Elspulmons d'en Lucas Lima passenfactura després de massa anysde tabac i el líder guerrilleringressa a l'hospital. És l'èpocadel retorn; comunitats indígenesnovament organitzades retornena poc a poc als seu país - però noa les seves terres- i intentencomençar de nou deixant enrera36 anys de guerra i 15 anys d'exili a Mèxic. El guerriller ingressaa l'hospital i l'operen. Els fills i ladona esperen fins a rebre labona notícia: l'operació ha estatun èxit. En Víctor i en Catalinoentren a veure al seu pare; tébona aspecte i fa broma. Llavorsentra un metge, els parents eldeixen sol. Sobtadament LucasLima mor. Mai més es torna asaber res del metge; l'hospitalno el reconeix i ningú no elbusca. A Guatemala no es buscaperquè es troba massa i noconvé trobar perquè s'ha decallar. Punt i final.

És l'any 2002. A Flores, al Petén,la Universidad Mariano Galvezorganitza un fòrum per a debatresobre les accions i les demandesde les ex PAC (Patrullesd'Autodefensa Civil). Costat percostat seuen líders militars ilíders guerrillers. El GeneralLucas Garcia (ex Ministre deDefensa Nacional en plena èpocadel conflicte armat) és un delsponents. En Catalino i en VíctorLima escolten, quiets, com elmilitar explica i defensa lesaccions militars de la guerra, lacreació de les Patrulles i lesordres de massacrar que aquestes rebien.

Els Lima callen, com callaGuatemala, i escolten impotentscom l'exèrcit, assassí del seupare, els exigeix un impost per apagar el sou endarrerit de lesseves Patrulles d'Autodefensa.A la fila del darrera, dos homestambé indígenes escolten igualment quiets i amb el cap cot. Noes miren ni s'expliquen que maipodran oblidar el dia que els soldats els van obligar, amenaçantde mort els seus fills, a allistarse a les PAC.

El retorn del passatA uns mesos de les eleccions, hacomençat a Guatemala ("un paísdemocràtic gràcies a les lliçonsd'Estats Units", afirma convençutel General Garcia) el joc de lespromeses polítiques. Al juliolcomencen els titulars als diaris:"Les ex PAC demanen una remuneració econòmica pel serveiprestat durant el conflicte

armat", "Els ex Patrullers insisteixen amb el pagament de20000 quetzals", "Malestar entreles Patrulles d'Autodefensa Civil".El Ministre d'Economia va fer, elpassat 16 de juliol, una insòlitaproposta, que va ser acceptadapel Gabinet Econòmic. Es tractade crear un nou impost per afinançar la indemnització de lesex PAC i buscar finançamentinternacional amb el mateixobjectiu. Aquesta és la promesade l'FRG, el partit del generalcolpista i dictador, Efraïn RíosMontt, actualment president delCongrés.

Els Comitès de Pau i Concòrdia,creats l'any 2000 per tal d'integrar i organitzar 12 mil exPatrullers, creuen que el governja té l'excusa per rescabalar elsex PAC. Vam treballar honestament - explica César AugustoPérez, dirigent del Comitè de Paui Concòrdia- ara ja és hora quecobrem per la feina, per servir elpaís".

S'auguren complicacions imprevisibles. La guerra va alterar elteixit social comunitari aGuatemala. L'estratègla militar,amb la creació de les PAC,barrejà calculadament víctimes,còmplices i victinnaris. "Erenindis matant indis", explicaorgullós el general Gramajo enuna entrevista amb al diariPrensa Libre.

El record del terror reviu ara ales carreteres. Els ex PAC, novament organitzats, tallen camins

reclamant una remuneració econòmica com a soui com a víctimes.

I la reformulació de lesPatrulles reactiva tambéel llenguatge confrontatiudel passat i fa perillar laprecària democràcia.

La il•lògica lògicaimposadaLa demanda de les exPAC i la situació actual deGuatemala no s'enténsense mirar la història delpaís. Aquesta ens explicala seva manera de funcionar, la il•lógica lògica deles històries d'abús iinjustícies llatinoamericanes - tot i que potsers'haurien de dir nordamericanes. Estats Unitsescriu la història.

L'escriptor Ricardo Falla,a Masacres de la Selva,

explica la història recent deGuatemala a partir "d'onades" i"contraonades" de grans forcesen pugna. La primera és unaonada popular, que s'aixeca buscant una societat més justa. Lasegona, el cop de la repressióque enfonsa i fereix de mort l'onada popular. "Però no la mata -afirma Falla- això és el meravellós, que sempre, al cap depocs anys, l'onada comença aencrespar-se de nou".

Primera onada: Revolució del 44.S'organitzen sindicats, poblesindígenes a les urnes, les terreses reparteixen entre els pobres. Iel foc de la repressió: s'han tocatinteressos dels terratinentslocals, nacionals i estrangers,especialment de la United FruitCompany, i cal deixar les cosesclares. Els cadàvers s'enterraranamb els tractors dels "finqueros".

Segona onada: 1954-1966. Eltriomf de la revolució cubana facreure a Guatemala que tot éspossible. Però són els anys deVietnam, quan les teories i tècniques de contrainsurgència d'EUAes posen a prova. Les minsesforces guerrilleres són apagadesaviat, tot i que el moviment cooperativista i l'organització indígena no deixen de fumejar.

L'any 1972, la victòria sandinistaa Nicaragua porta de nou l'optinnisme, però la repressió responamb sang i massacres, amb unnom que ho diu tot: "Política deterra arrasada". Aquesta tercera

Mònica RamonedaPeriodista

contraonada deixa abatut el país.L'expressió popular amaga elrostre, resta cap cot el movimentde justícia social i repartiment deles terres. "Van voler treure l'aigua al peix, per què el peixmorís, i van vessar sang innocent com si fos aigua", escriuRicardo Falla. El moviment guerriller va aixecar de nou la sevalluita militar i política fins a trobar-se en negociacions amb elgovern.

La quarta onada és onGuatemala navega ara. És unperíode en què neda entreaigües d'aparent democràcia,havent canviat les barques de laguerra per les embarcacionspolítiques. Però els capitans debord són els mateixos i lesaigües són tèrboles.

La guerra de 36 anys - tota unavida en guerra per a més d'un -

diu que acaba amb la "Llei delpunt i final". Ahir guerra, avui jano. Es firmen uns acords de pauen paper mullat i algú diu que"canvien els aires". Bufa el ventde la impunitat. "Víctimes i victimaris conviuen uns al costat delsaltres", no es cansa de repetir laPremi Nobel Rigoberta Menchú.Cap judici, cap explicació, capperdó.

El pedaç d'uns acords d'aparenças'esquinça per tot arreu; així lacosa no pot funcionar i l'actualitat de Guatemala n'és la vivaprova. El cas Gerardie roba lapoca dignitat aconseguida,Myrna Mack deixa un regustagredolç i la ja imminent presència del PPP (Plan Puebla Panama)evidencia, de nou i com sempre,la veu imperativa d'Estats Units.Però res d'això té lloc a les pàgines dels diaris o als minuts de laràdio o la televisió. Algú estàdient que això no és vinculantpel discurs que explica la 'realitat a la societat civil.

■Iezez~CASAL-MENJADOR

D'ESTIU 2003de la Fundació ESCÓ

Si vols col•laborar en l'educaciódels infants del Raval,

vine de voluntari a l'Escó!

Truca'ns! T'esperem!c/ St. Ramon, 2.Tel: 93- 443 06 35


TEMA CENTRAL: Refugiats a Espanya

Refugiats a Espanya

Cada dia són més freqüents les imatges de persones queintenten deixar els seus països buscant un futur millor llunyde casa seva. Malgrat els seus esforços, molts d'ells no arriben mai al destí que es plantejen. Els refugiats són, per definició, persones que s'han vist obligades a prendre la decisió

Com si es tractés de la porta sudd'accés a Europa, Espanya repun gran nombre d'immigrantsextracomunitaris i de refugiats através dels seus dos enclavaments de Ceuta i Melilla, aixícom de l'Estret. Entre el 1984 i el1988, Espanya va donar protecció a uns 8.000 refugiats.

L'estatut de "refugiat" és moltdifícil d'aconseguir. Els tràmitssón lents i sovint acaben essentinútils. Malgrat tot, els refugiatss'acullen a un altre tipus delegislació, que els afavoreix moltmés que l'actual "Lleid'Estrangeria espanyola" i és peraixò que els qui poden intentardemostrar la seva condició derefugiat, s'hi llancen de cap. Perdemostrar-ho, necessiten provesirrefutables de que el seu temorestà ben fundat: proves de quehan estat perseguits per motiuspolítics, ètnics, religiosos, etc; obé que han patit algun tipus detortura per aquests mateixosmotius.

Això no és gens fàcil, perquèsovint fugen d'una situació depressió que encara pateixen elstestimonis que podríen parlar afavor seu. Els testimonis es troben en el país d'origen i moltprobablement reben la mateixapressió que rebien ells abans demarxar. A més, les amenacescontinuen sent palpables.

L'ACNUR és l'organisme internacional que ofereix el seu consellper tal de promoure la legislaciósobre el refugi i s'encarrega desupervisar els Estats per tal d'aplicar la convenció de 1951. Enaltres paraules és un organismeque té veu, en els estats quetenen algun tipus de legislació alrespecte, però que no té vot. Laseva opinió pot ser decisiva perdonar l'estatut de refugiat a quiho demani.

Es consideren refugiats totsaquells que fugen de la guerra ode les condicions relacionadesamb la guerra (fam, desampara

Redacció

d'abandonar el seu país. Prenen aquesta decisió quan tenentemors de ser perseguits a causa de la seva raça, religió,nacionalitat o pertinença. Davant d'aquesta pressió moltsd•ells es veuen obligats a marxar del seu país d'origen d'undia per l'altre.

ment, etc); els desertors quetemin ser perseguits, les persones acusades d'un crim com aconseqüència de la seva activitatpolítica, les dones que s'enfrontin a atacs degut al seu rebuig a

acomplir unes certes normes(ablació del clítoris, etc). El ventall dels candidats és molt ampli,però no es donen permisos d'asilfàcilment.

Ta SUGGERIMENTSNo ala guerra

30')>H(s)En*®*4)ii*ffiX1;

NO A LA GUERRA, les raons contra l'atac al'IraqAra Llibres, març de 2003

Periodistes, corresponsals i escriptors prou bregats en política internacional exposen les diverses raons per les qualsaquesta guerra no té cap mena de justificació. Els enun

ciats dels textos són prou explícits: NO, PER UNA RAÓ HUMANITÀRIA(Bru Rovira). NO, PER UNA RAÓ MORAL (Manuel Leguineche). NO,PERQUÈ PLOU SOBRE MULLAT (Magda Bandera). NO, PER UNA RAÓGEOPOLÍTICA (Ferran Sales). NO, PER NO DIVIDIR EL MÓN (AntonioLafuente). NO, PERQUÈ LA GUERRA PREVENTIVA NO ESTÀ JUSTIFICADA NI MORALMENT NI JURÍDICAMENT (Jordi Raich). NO, PERQUÈLA GUERRA ÉS IL•LEGAL (Alfonso Armada). NO, PERQUÈ EL MÓN HACRIDAT "NO" (Vicent Partal).Informació i reflexió encara, per si calien més arguments per a explicar, per a explicar-nos a nosaltres mateixos ni que sigui, el rebuigmés profund a la destrucció, a la ceguesa, a la mentida i al negocide la guerra. I el rebuig també al silenci i a la passivitat còmplice:perquè quan accedim a una major informació, accedim també a unamajor consciència. I és això el que pot fer-nos més lliures i ens potportar a l'acció.

www.pazahora.orgAquesta web conté moltíssima informació sobre la majoria dels conflictes que hi ha avui en dia arreu del món. S'hi poden trobar moltsarticles, una agenda molt completa, enllaços a pàgines que tractenels mateixos temes o a les pàgines dels "protagonistes" i també algunes idees originals, com un comptador d'objectors de consciènciaisraelis "en temps real". Des d'aquesta pàgina també pots enviar lateva firma per campanyes com les d'Amnistia Internacional.

EXPOSICIÓ: Trenquem el cercle de lapobresa: educació ara(Fotografies de Tomàs Abella)LLOC: Biblioteca Pública Garcilaso de Barcelona(Juan de Garay, 116. Tel. 93 243 17 19)

En el marc d'una campanya amb el mateix nom iniciada perIntermón l'any 2000, el fotògraf Tomàs Abella ens ofereix, en formad'instantànies, el resultat d'alguns dels seus viatges per les zonesmés empobrides del planeta. El nexe d'unió entre les imatges és ladenúncia de les dures condicions de vida d'una importantíssima partdels infants del món. Però, també, l'estat de les constants vitals dela seva educació. Perquè, com sortir-ne, del forat, quan una de lesmillors eines conegudes està mutilada?!

CAIWAR ELWCE,E:N TOlgEEl ECDER

Cambiar el mundo sin tomar el poderJohn Holloway - Ed. El Viejo Topo

El capitalisme és terriblement destructiu i la possibilitatque porti a l'aniquilació total de la humanitat és molt real.Dir que s'ha de canviar el món de forma radical no necessita més justificació. La pregunta és: com? Aquesta és la

pregunta que John Holloway, sociòleg de la universitat de Puebla(Mèxic) es fa a l'iniciar el llibre. La seva resposta: no sabem com hohem de fer, però sabem que no volem prendre el poder estatal, queno ens volem organitzar com a partit, que cal buscar altres caminsper fer-ho. El llibre és una recerca molt interessant d'aquestes "altresmaneres" de canviar el món des de la societat civil, des d'aquells querealment pateixen; i és alhora un rebuig a allò que Walter Benjaminen deia "la malenconia d'esquerres", un rebuig a que els intel•lectuals d'esquerres facin el paper de Cassandra: preveure la caigudadel món mentre s'accepta que no hi ha res a fer per impedir-ho.



L'asil a Espanya, un dret cada cop més inaccessible

En el Consell Informal deMinistres de Justícia i InteriorEuropeus celebrat la darrera setmana de març a la ciutat gregade Veria, la delegació espanyolava mostrar-se molt interessadaen la proposta britànica de crear"centres de trànsit" per a sol.licitants d'asil fora del territori de laUE on s'avaluarien les peticionspermetent un millor control delsfluxos migratoris.

Aquesta proposta va en líniaamb la tendència espanyola d'intentar evitar, de diferents maneres i usant, en ocasions, mecanismes de dubtosa legalitat, queels potencials sol•licitants posinels peus a territori espanyol.

L'asil però, sobre el paper, continua sent un dret humà, ("En casde persecució, tota persona tédret a buscar asil, i a gaudir d'ell,en qualsevol país", DeclaracióUniversal dels Drets Humans,Article 14) reconegut com a talen la Constitució Espanyola ilegalment desenvolupat.

Qui té dret a sol•licitar asil aEspanya? Les persones estrangeres.

A qui se li concedirà l'asil?Segons la legislació espanyola esconsiderarà refugiat i se li concedirà asil a aquella personaestrangera que, trobant-se foradel seu país d'origen, tingui fundats temors de ser perseguidaper motius de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a undeterminat grup social o opinionspolítiques.

En queden excloses aquelles persones que hagin comès delictescontra la pau, de guerra o contrala humanitat, un greu delictecomú, o siguin culpables d'actescontraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.

Què implica la concessió de l'asilo l'obtenció de la condició derefugiat? La no devolució niexpulsió a un territori on la sevavida o llibertat perilli degut a laseva raça, religió, nacionalitat,pertinença a determinat grupsocial o de les seves opinionspolítiques.

A qui i on se sol•licita l'asil? Vaadreçada al Ministre d Interior ipot formalitzar-se en qualsevoldels llocs fronterers d'entrada alterritori espanyol, a l'Oficinad'Asil i Refugi (Madrid), a lesComissaries Provincials o deDistricte, a les Oficines

d'Estrangers i a les MissionsDiplomàtiques i OficinesConsulars espanyoles a l'estranger.

Hi ha terminis per a presentar lasol•licitud? Sí que n 'hi ha. Lessol•licituds hauran de presentarse en el termini d'un mes des del'entrada al territori espanyol odes de que hagin ocorregut elsfets que justifiquin el temor a lapersecució (refugiats sCir-place)o abans que expiri el permísd'estada legal, si aquest fossuperior a un mes. Fora d'aquests terminis, l'expedient noserà en principi admès a tràmit.

Quin és el procediment espanyolper determinar la condició derefugiat? Existeixen dos procediments: un per les sol•licitudspresentades en els llocs d'entrada de la frontera i un altre per lessol•licituds formulades ja enterritori espanyol.

Totes passen per una primera ifatídica fase del procedimentanomenat d'adnnissió i inadnnissió a tràmit i les resolucions espoden recórrer davant els tribunals.

Semblaria per tant que és possible que aquelles persones quefugen dels seus països d'origenperquè han estat perseguides otenen fundats temors de ser-hotindrien la possibilitat d'accedir ala protecció de l'Estat espanyol,però la veritat és que aquestcamí està ple d'entrebancs:

- Les Ambaixades espanyoles a

l'estranger són sovint poc accessibles i informen inadequadament.- Les barreres per accedir a territori espanyol o a la frontera ambEspanya. Aquesta dificultat queva en augment en proporció algrau de restricció i criminalització de les polítiques migratòries.

- Sovint s'imposa l'exigència devisat per als nacionals d'aquellspaïsos d'origen de refugiats (països en zones de conflicte o ambgreus i massives violacions dedrets humans).

- Es posa multes extraordinàriesa les companyies de transportque accepten persones no documentades o amb documentaciófalsa, utilitzant els treballadorsd'aquestes empreses com a policia migratòria de facto.

Cristina RibaAdvocada

- Es fan controls paralegals delsfluxos migratoris a ports i aeroports.

- Es dificulta l'accés al procediment d'asil als polissons.

Un cop salvats aquests i altresobstacles i feta la sol•licitud d'asil és malauradament normalque aquesta presenti greus deficiències ja que la primera entrevista al sol•licitant s'haurà fet,amb presses, davant la policia ofuncionaris poc motivats i formats, i en nombroses ocasionssense la presència d'advocat id'intèrpret.

A tot això cal afegir una interpretació molt poc generosa a l'horad'examinar la sol•licitud d'asil endissonància amb la resta de normativa de drets humans.

Se sap que en la gran majoria decasos aquestes peticions nosuperaran la fase d'admissió atràmit, per tant que no s'arribaràa analitzar a fons aquell cas ni esrealitzarà una segona entrevista.

Si la petició és admesa a tràmit,molt probablement acabarà senttambé desestimada. Només d'un1 a un 2 aconseguiran ladesitjada protecció desprésd'una llarga i penosa espera.

La política espanyola d'asil ésuna política de mínims. Ésnecessari que associacions icol•legis professionals s'impliquini comptin amb persones especialitzades i sensibilitzades enaquesta matèria per difondreaquests casos de greus i flagrants vulneracions del dret d'asil per intentar trencar ambaquesta sinistra tendència.

2001

(xifresoficials)

2002(xifresoficioses)

Sol.licitants asil a Espanya 9490 6309

Admissions a tràmit 3026 2034

Inadmissions a tràmit 6535 4532

Denegacions 1989 1352

Casos que han rebut alguntipus de protecció: asil o

298 238

altres formes de protecció

Font: ACNUR, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.



"És angoixant saber que en qualsevol momentpots notar les bales a l'esquena"Va arribar a Espanya fa un any i quatre mesos. A Colòmbiatenia carrera, prestigi, família i una vida feliç. D'un dia perl'altre ha hagut de fugir i tornar a començar de zero. La

Quina era la teva feina aColòmbia?Havia estudiat direcció d'empreses i vaig treballar durant 14anys dins l'administració d'unhospital. També formava part dela junta directiva d'un sindicat detreballadors de la salut. Era unaactivitat que vaig començarveient com es vulneraven cadadia els drets humans. Algunagent no ens podem quedarcallats davant els abusos que escometen cada dia. El sindicat erauna veu de protesta.

Per què és tan perillosa unafeina així al teu país?Quan et poses a qüestionar comsón les coses, toques molts interessos particulars, molts.Descobreixes coses que no hauries de saber. Has d'anar a entitats superiors i dir: "aquí estàpassant alguna cosa, això nofunciona, s'estan saltant elsdrets laborals, vostès són unscorruptes...". Vinc d'una zonadifícil, on la narcodelinqüènciaestà a l'ordre del dia. Fas nosa itota aquesta gent se't vol treuredel mig.

Com van començar les amenaces?És una zona de mafia on regna elparamilitarisme. Al sindicat sempre ens han acusat de formarpart de la guerrilla. I allà ésperillós que et titllin de guerrillera. Guerrilla i paramilitars no vanagafadets de la mà i, si et declaren guerrillera, ja saps immediatament qui tens com enemic aldarrera. Vam començar a rebreamenaces i acusacions de terroristes. Nosaltres repetíem:"només lluitem pels drets de lespersones i perquè aquí es respectin". Amb la meva companyavam denunciar amenaces vàriesvegades. Durant aquell any vanassassinar altres companys delmateix sindicat, de pobles veïns.Sentir-te dir sempre: "vés ambcompte, tens família..." causa undesassossec permanent. Lesamenaces van ser un procésllarg, d'uns sis mesos.

Com vas decidir marxar?Va ser un dia normal. Vaig anar atreballar al matí i al migdia vaigtornar a dinar a casa. Quan jasortia cap a la feina, em va trucar un amic metge i em va c[ir:"estic intentant localitzar-te fa

estona, truca a la policia perquèm'han dit que han preguntat pertu". Vaig trucar a la policia. Emvan dir que m'enviaven de seguida una patrulla però no va venir.Llavors em va trucar una amiga:"Gabriela, ón ets? Surt de casaimmediatament". Vaig preguntarquè passava, però només emdeia: "No puc parlar per telefon,però vés-te'n".

Em vaig començar a angoixar.Estava amb el meu marit i lameva filla. La patrulla no arribava. Va tornar a trucar l'amiga.Em va dir: "Marxa ràpid! Sivoleu, veniu a casa meva". Enaquell moment van trucar a laporta. Ens vam quedar totsquiets i vaig tapar la boca a lameva filla. Després vaig mirar através de la finestra i vaig veuredos homes. Els que vivim aColòmbia sabem l'aspecte quetenen els sicaris. Se'ls veien lesarmes per sota les jaquetes.Vam sentir com deien que està

Mariona Ortiz i Anna MasllorensPeriodista

Gabriela té cara de nena i una veu dolça. No vol que diguemel nom del seu poble ni indicadors de la seva procedència. Lapor també travessa les fronteres.

vem a casa però que no volíemobrir, i van marxar.

Al cap de pocs minuts va arribarla policia. Esperava que algunpolicia es quedaria amb nosaltres però van marxar els dos afer un "reconeixement" i no vantornar. Va trucar la meva amigaaltra vegada. Li vaig preguntar:"Saps si han col•locat una bombaa casa?". Em va dir que no podiadir res, que hi anéssim. Al final,vam agafar la moto i vam marxar els tres. Va ser un trajectehorrorós. És angoixant saber queen qualsevol moment pots notarles bales a l'esquena.

Què més va passar després?Vam quedar-nos a casa l'amigaaquella nit. La nena l'endemà vaanar a l'escola, que estava alcostat de casa meva. I allà vandir-nos que hi havia dos homesarmats que havien passat la nit acasa meva. Havien entrat al jardícreuant el pati de l'escola. Els

Ignasi Chaparro

professors van trucar a la policiaabans que arribés, els homes

van marxar en una moto.

Gràcies a Déu no se'ns va ocórrer tornar a dormir a casa aquella nit.

I com t'ho vas fer per marxarfora del país?No volia comprometre l'amiga ivam prendre la decisió d'anar auna base militar que estava allàaprop. Allà es van passar el diadiscutint si era competènciad'ells o de la policia dur-me finsa la capital, on m'esperava gentdel sindicat. Al final van dur-mefins a Bogotà i allà vaig esperaren un hotel durant un mes, finsque els del sindicat van aconseguir tramitar els papers perquèpogués anar-me'n. Vaig veniraquí perquè hi havia uns familiars del meu marit.

Com ha canviat la teva vida?A partir d'aquell moment emvaig convertir en una "desplaçada" per la violència. Quan encarano t'ha passat res, sents parlardels "desplaçats", els veus, peròtu tens la teva feina, status,família... mai t'imagines quepots convertir-te en una "desplaçada" d'un dia per l'altre. Haestat difícil assumir això.

I la teva família?La meva família mai havia estatficada en temes sindicals ni dedenúncia. Tu estàs lluitant peruna causa i t'oblides de les altrescoses. Però ara a vegades emsento culpable d'haver involucraten això tota la meva família. Emdic: "com no vaig veure-hoabans? En quin moment vaigcomençar a exposar la mevafamília, a banda de la mevavida?".

Ells saben tot el què t'ha passat?Al principi ells no sabien ni onestava. Fa poc que els ho vaigdir. Només vaig poder acomiadar-me de la meva germana i lameva mare... Quan algú marxade viatge, normalment pot diradéu a la família. lo desitjavatant fer una abraçada al pare i acadascun dels meus germans...et queda com un buit... A vegades, immersos en la rutina, ensoblidem de dir a les personesque estimem això tan senzill;

Continua a la pàgina següent...


CRÒNICA DELS BRIGADISTES

Bagdad del 3 al 8 d'abril de 2003El barri on ens trobem està tranquil, i nosaltres estem bé. Des deprimera hora del matí, ha recomençat el soroll d'artilleria,metralladores lleugeres i ràfagues de trets dels combats deBagdad. Des del refugi on somels brigadistes s'ha pogut veureels helicòpters Apatxe alertantamb la seva presència a la població, fent ostentació del seu poderi espantant amb la seva prepotència una àrea que no estàpas sent objecte de bombardejos, tret dels que varen tenir lloccontra el Ministeri de l'Airedurant diversos dies a l'inici de lainvasió, i fins la seva total destrucció.

Ens hem desplaçat fins l'HotelPalestina per a conèixer l'estatde salut del càmera de Tele 5José Couso, ingressat a l'HospitalAl Kindi, i que havia viatjat al'Iraq amb la Brigada d'Astúries aprincipi de març. Al cap d'uneshores, quan hem tornat a l'Hotelper segona vegada, hem sabutque José era mort. La consternació entre els mitjans de premsaés ben palesa, com també laseva indignació pel que consideren un atac deliberat contra ellscom a col•lectiu. Aquesta consi

deració sembla evident si es téen compte que, poques horesabans, l'edifici de la cadena detelevisió àrab Al Yasira ha estatigualment atacada, aquest copamb dos mísils, matant un delsseus periodistes i ferint-ne unaltre.

Avui els carrers de Bagdad erenquasi deserts; pel centre, algunscotxes privats i pocs vianants.L'activitat ha disminuït notablement respecte als dies anteriors.A migdia, tornant al refugi, elsbrigadistes hem pogut veure unhelicòpter Apatxe disparant amolt poca alçada, a distànciad'un quilòmetre, fent correr lagent pels carrers, creant unatensió innecesaria, i fanfarronejant mentre feia acrobàcies pelcel, deixant ben clar qui té laforça. Un milicià amb un llançagranades ha intentat apuntar-lo,però ha acabat fugint, buscantrefugi, com tots els altres.

Rere l'esplendor de vida quehavíem vist a Bagdad d'ençà dela nostra arribada, l'ambient d'avui es d'inquietud, gairebé sinistre.

Ahir, cap a quarts de set, els bri

gadistes vam desplaçar-nos finsla Ciutat Sanitaria Saddam, onvam tenir una trobada amb undels tres vice-ministres deSanitat, el doctor Ali Shanam.Els brigadistes preteníem poderrebre informació sobre la situaciósanitaria de la ciutat i la resta delpaís. El doctor Shanam ens informà que l'exèrcit anglonordamericà, a més de sostenir unadescomunal campanya aèriacontra la ciutat de Bagdad i debombardejar sistemàticamentbarriades populars causant centenars de morts civils i milers deferits només a la capital, hanatacat centres hospitalaris, concretament l'Hospital Rafuel, enuna ciutat propera a Bagdad.Igualment, han atacat la Maternitat de la Creu Roja, próxima alrecinte firal de Bagdad, i la pròpia Ciutat Sanitaria ha rebut impactes d'explosions properes enels darrers dies.

Havent preguntat sobre lesnecessitats del sistema sanitariiraquià d'ajuda mèdica, el sr.Shanam ha afirmat rotundamentque no estan acceptant l'oferiment dels governs. El raonamentes mou en la mateixa lógica ambla que les autoritats iraquianes

Brigada Mohamed Belaidi

expliquen per què no aceptendes de 1991 l'ajuda humanitariaque les ONGs volen desplegarsobre el país: la seva consideració és que l'Iraq és un estat ric,amb capacitació profesional suficient per a afrontar les sevesnecessitats sanitàries, i que nonecesita ajuda humanitaria si seli permet gestionar els seus propis recursos per mitjà de l'aixecament de l'embargament. Enuna situació extrema com l'actual, els iraquians només estanacceptant l'assistència de païsosamics i d'iniciatives puntualspromogudes per grups i associacions (majoritàriament àrabs) desolidaritat amb l'Iraq. L'únic requeriment que ha fet el Ministeride Sanitat iraquià a la Brigada ésque vegi i expliqui el que estàpassant, i com s'està intensificant greument des de la invasió,i després de dotze anys d'ennbargament que han destruït la xarxasanitària. Com s'està atemptantcontra la població civil, causantnous danys irreparables, i comes pretén, enderrocar un estatper la via de la força militar.

Ens demanen que ho expliquem.Perquè se sàpiga tot el que realment significa aquesta invasió.

No tornem a caure en el sonImaginem una situació bencomuna. Un exercici quotidiàd'allò que Michel Foucault anomenà amb encert la Microfísicadel Poder. Ahir avui o demà. Aell(a), a tu o mi. Als FFCC, alMetro o al Bus.

En acabar el trajecte i abans desortir, un grup d'homes i donesben uniformats, amb posat fermi delerosos per interpel.lar-nosens paren i demanen que elsmostrem el nostre comprovantde pagament. Posem per casque, tal i com és preceptiu, ella otu o jo el tenim, l'ensenyem i enrebem a canvi una mirada d'aprovació per part del nostreinterlocutor institucional-empresarial.

Inicialment, ens embriaga unasensació de victòria ingènua. Nos'han sortit amb la seva!: multar-nos, castigar-nos, recaptardiners (imaginem). Però ensequivoquem de ple. L'objectiudarrer i més important, el perquède tot plegat, no era pas multarnos, a ell(a), a tu o a mi. Pocimporta allò que puguin arribar arecaptar ahir, avui o demà ambaquest mateix procés, repetit

una i altra vegada. El seu èxit(profund) no és aquest. El seuèxit rau, de fet, en l'estímul condicionat assolit, en el reforçinconscient del nostre acte depagament previ mitjançant elseu simple exercici d'un rutinariacte de control. I aquest objectiusí l'han assolit, no ens enganyempas. Ho hem aprés bé : premi ocàstig.

Doncs bé, amics meus, aquestaés la mateixa lògica (perversa)que estan aplicant el govern delsEstats Units i els seus aliats ambl'actual guerra a l'Iraq. Allò primordial que està en joc amb lasagnant ofensiva bèlica sobre lagent i el territori iraquià no espas el càstig (recaptació) finalassolible o no amb aquestagenocidi.

El que està en joc en darrerterme és la lògica mateixa dereforç que ve mantenint d'ençàla fi de la segona guerra mundialarreu del món l'administraciónordamericana. La vàlua de laguerra com a exemple (in)moralper a la resta d'Estats i, fins i tot,per al conjunt de la Organitzacióde les Nacions Unides, d'allò que

passa quan no s'efectua el (preceptiu) pagament previ. Premi ocàstig.

La guerra a l'Iraq esdevé així unmer mitjà a posteriori per mantenir la priori actual i garantir laseva continuïtat en el futur:aconseguir reforçar i garantir elseu, teu i meu pagament previ.Un pagament que, malauradament, satisfem a diari en moltsfronts: econòmics, polítics,socials i culturals.

Jordi Alberich i PascualFilòsof

Ahir, avui i demà, el nostrerebuig, amb cassoles, llençols icrits, de la multa (desproporcionada, injusta, horrorosa) quesuposa aquesta guerra a l'Iraq,obre i és el primer pas per posaren qüestió l'estat de coses existent, unes regles del joc globalsinjustes que han i hem de canviar. Avui, després de forçatemps, ell(a), tu i jo hem despertat. Si us plau, no tornem acaure fàcilment en el son.

FE D'ERRATES

En el número anterior, l'entrevista a l'actriu Carme Sansa varealitzar-la l'Anna Ortiz, com assenyalàvem a la portada i no laMarta Bisbal, com figurava a la pàgina 3 del mateix exemplardel Diari de la Pau.

(c) Pere Virgili

L'autor de la fotografia dela portada de l'acte de lapau a la Plaça Catalunyaés en Pere Virgili.

La reproduim tal com ésoriginalment.


REVOLTAQUOTIDIANA

Quan els culpables pretenen ser les víctimesQuan els culpables volen convertir-se en víctimes-protagonistes,és que quelcom d'important elsinquieta. Possiblement no és elfet que estigui morint gent innocent en una guerra que hanrecolzat, sinó la por que el seuposicionament els passi factura ales urnes. Desviar l'atenció delque succeeix a l'Iraq és l'únicrecurs que els queda per a salvar-se del seu enfonsament, queells mateixos han alimentat ambfervor.

Per aconseguir aquest objectiuutilitzen diferents mètodes.Maximitzar els actes violents degrups reduïts en les manifestacions és un d'ells. En algun cashan arribat a permetre la violència, segons que va denunciar elSindicato Unificado de Policía(SUP), declarant haver rebutordres del delegat del govern deMadrid, Ansukegui, de no detenir aquests grups en una de lesmanifestacions a la capital del'Estat. La violència serveix alsdirigents del PP per criticar elsmanifestants pacífics, que sóngairebé tots, i l'oposició per incitar a que es consumeixinaquests actes. Això sí: quan elspolicies tenen llibertat de moviment, alguns no fan escarafalls al'hora d'atonyinar brutalmentciutadans no violents, com s'hapogut veure en diverses manifestacions. A més, obliden queentre les seves files hi ha gent aqui no agrada la llibertat d'ex

pressió. Alguns adeptes del PPvan pegar i insultar a un joveque durant una intervenciód'Aznar en un míting va dir "NOA LA GUERRA!".

"Como era de esperar, nosotrostambién hemos empezado arecibir bombas, aunque sean depequefia intensidad", va comentar amb una tranquilitat sorprenent el Ministre Mariano Rajoy, lasetmana passada, en ser preguntat sobre els atacs a les seusdel PP. El deliri a les files delPartit Popular és total. Comparenl'atac a les seves seus durant lanit quan no hi ha ningú a dinsamb les "bombes intel•ligents"que llancen els soldats nordamericans i britànics que matennens, dones i homes innocents.Els 183 diputats del PP no vandubtar en cap moment en aplaudir efusivament quan alParlament espanyol va guanyarel "sí" en la votació de recolzament a aquesta intervenció militar. Després de vint dies d'intervenció, s'ha produït la primerabaixa entre els seus diputats:Luis Acín, ex-alcalde d'Osca,deixa el seu escó i el partit enprotesta contra la guerra.

Però no s'ha de donar la mésmínima possibilitat que converteixin els seu desig en realitat:els atacs als polítics i a les sevesseus són tots condemnables.Però més que perjudicar el PP, elbeneficien. D'altra manera no

David EspinósPeriodista

s'entén que els polítics els donintanta rellevància. Així quedaclara la categoria del Governespanyol: quan a l'Iraq morencentenars d'innocents, pretenenque la informació principal estigui centrada en un pernil que unpobre inconscient, que probablement no sabia on és Bagdad, harobat en uns grans magatzems.0 que un polític del PSOE o IU elsva anomenar assassins en unamanifestació i va incitar a laviolència, afirmacions totes ellessense comprovació fins avui.

En definitiva es tracta de la vellaestratègia de transformar elbotxí en víctima. Que els promotors de tot plegat acabin patintels efectes d'incidents totalmentrebutjables, però també completament minoritaris, del desastreque han contribuït a sembrar,potser no hauria de sorprendretant. Però en tot cas, això no potconstituïr una maniobra de distracció: la tragèdia té un dibuixdefinit i terrible aquests dies i ésaixò el que ocupa tota la nostraatenció i el que motiva la nostraacció.

A l'ombra de la guerraDanys col•laterals: els dret humansDes que va començar la guerra al'Iraq hem assistit a un retrocésen l'exercici de les llibertats delsindividus que, fonamentalment,passa per tres aspectes: el dret ala llibertat d'expressió i de reunió, l'ús desproporcionat de laforça per part de la policia contraels manifestants contraris a laguerra i les restriccions contra eldret d'asil.

Els abusos contra els dretshumans en relació amb la guerrade l'Iraq no es produeixen nomésen aquell país, sinó que l'impacte de la guerra s'ha deixat sentiren molts altres llocs d'arreu delmón. Sembla que els governsd'alguns països estan aprofitantque l'atenció mundial està centrada en l'escenari de la guerraper violar els drets humans d'amagat de l'opinió pública. En un

recent informe d'AmnistiaInternacional (Iraq: in the shadow of war: backlash againsthuman rights. www.amnesty.org) es documenten diversosexemples de la reacció que, desque va començar l'operació militar, s'ha desencadenat en 14 països contra els dret humans.

Aquest informe documenta queles autoritats de diversos païsoshan intentat impedir, amb coaccions i detencions arbitràries,que els ciutadans es manifestessin pacíficament. Des del 20 demarç, milions de persones de totel món han sortit pacíficament alcarrer per protestar contra laguerra d'Iraq.En alguns casoss'ha utilitzat la legislació "antiterrorista" per justificar aquestesviolacions. En determinats païsoss'ha utilitzat la força per part de

la policia d'una manera excessivacontra els manifestants, cosaque ha produït ferits de diversaconsideració i alguns morts.

Manifestacions multitudinàries, ales quals hi anaven famílies senceres amb nens i avis, han estatdispersades per la policia ambbales de goma. Un exemple del'ús excessiu i desproporcionatde la força per part de la policiasón els incidents de les manifestacions del 21 i 22 de març aMadrid, amb desenes de persones ferides. Incidents semblantsde diferent intensitat es van produir a Bèlgica, Alemanya, Egipte,Jordània, Sudan (on van morirtres estudiants), Iemen, Turquia,Regne Unit i els Estats Units.

D'altra banda, el dret d'asil s'havist molt afectat. A la Unió

Equip d'Informació PúblicaAmnistia Internacional Catalunya

Europea, Dinamarca, Noruega,Suècia i el Regne Unit han congelat les sol•licituds d'asil de ciutadans iraquians. Als EstatsUnits, a l'empara de "I'Escut dela Llibertat", s'han produït detencions de persones, procedents del'Iraq i d'uns 33 països senseespecificar, que sol•licitaven asil.

Davant d'aquesta situació,Amnistia Internacional ha fet unacrida als governs perquè respectin els drets de llibertat d'expressió i reunió; que reforcin elsmecanismes legals d'acord ambles normes internacional queinclouen l'ús de la força, l'arrest idetenció, en les actuacions de lapolicia durant les manifestacions

finali-nent, que assegurin laprotecció efectiva dels refugiats isol•licitants d'asil.


MITJANS DE COMUNICACIÓ

De l'espectacleen la guerraUna música, a cops simfònica, acops infernal, acompanya unaatropellada successió d'imatgesde combats, intercalades ambles de periodistes sobre elterreny, i obre els espais televisius de nombrosos segmentsd'informació dedicats a la guerraa l'Iraq. És l'entrada triomfald'un cert nombre de mitjans decomunicació en fragments d'emissió dignes de ser qualificatsd'espectacle.

No és un fenomen present a totsels programes ni manifest amb lamateixa insistència a totes lescadenes. Molt sovint es mostrenvídeos i, en general, informacions clares, certes, rigoroses ifonamentades. Per contra,també sovint les emissores detelevisió el mateix val per aràdios- han forjat una espectacularització de la guerra queencaixa en la seva batalla particular per les audiències.

És part de l'espectacle fer que elscorresponsals, a milers o centenars de quilòmetres de distància,

mediàtic

a Washington o a Kuwait, informin dels moviments de tropes adins o a les rodalies de Bagdad ode Bàsora quan ells no en veuenni l'ombra. Ho és igualmentdemanar que els enviats especials destacats -mentre s'hijuguen la vida- al mig del no-resinformatiu o en el centre de laintoxicació informativa d'un oaltre bàndol facin anàlisis sobrela conjuntura militar o política.

Mostrar l'horror de la guerra através de les víctimes és necessari, però es converteix enespectacle quan es repeteixenles imatges una vegada i unaaltra sense contextualitzar-les,sense assenyalar-ne ni els responsables ni les causes que hanportat tanta desgràcia. La rutinització de la violència i el dolorallí i aquí, en la guerra i en lapau, condueix a la narcotització ila paràlisi de l'espectador.

També forma part de l'espectacle, la reiteració de connexions ide rodes de corresponsals que -per culpa dels impediments a

Xavier GiróOCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

què els han sotmès les autoritatspolítiques o militars- ja no podenafegir res més que sigui rellevantperò, malgrat aixà, han d'omplirun discurs gairebé buit sobre elfons de l'enèsima repetició de lesmateixes imatges.

Seria un miratge per això, partde l'espectacle- creure que lasuma de dues versions intoxicades informativament té com aresultat una versió equilibradade la guerra, en comptes d'unaversió doblement contaminada.

Seria, d'altra banda, una il•lusiópensar que per acumulació d'informació -o pseudoinformaciós'assoleix una visió completa dela guerra en comptes d'una grandesorientació.

De la mateixa manera, són partdel show i del joc de la propaganda tant el desplegament demapes que mostren movimentsde tropes, com els croquis debatalles o d'armes i vehicles detot tipus. Són il•lustracions que,en televisió, rarament es diu de

quina font procedeixen i en elsdiaris, en els millors dels casoss'assenyala amb lletra petitíssima que l'origen és el departament de Defensa dels EstatsUnits o un think tank militar anomenat Globalsecurity. No esestrany veure camuflada la fontamb fórmules com 'agències ielaboració pròpia.

I, finalment, forma també partde l'espectacle el lliscar d'unacinta de color -blau o vermell,per exemple- pel costat inferiorde la pantalla amb frases curtes,telegràfiques -al globalitzat estilde la CNN- sense indicar ni lafont d'informació, ni un contextapropiat per a la seva justa comprensió. És pràcticament elmateix que pretendre que téalgun sentit fer un seguiment'minut a minut del que passadia rera dia, submergir-se més imés en els detalls i anar perdentde vista les raons que han portataquesta guerra.

Parole, paroleOriol CortacansPresident del Grup de PeriodistesRamon Barnils

La veritat no és la primera víctima d'una guerra. No, la veritat(amb tota la seva relativitat)sovint és trinxada des d'algunsmitjans de comunicació sensenecessitat de cap guerra, al'Iraq, als EUA i, evidentment alnostre país. El que passa és queen un conflicte bèlic les posicionses polaritzen més i algunes d'aquestes mentides o tergiversacions es fan més evidents: UmQasar no estava totalment controlada pels britànics quan ho vaanunciar la BBC, ni es van rendirde cop 8.000 soldats iraquians aBàsora, ni les tropes iraquianeshavien impedit que els marinesentressin els palaus presidencials.

Aquest tipus de matusseiraqueda en evidència més d'horaque tard, sobretot en aquestaocasió que hi ha tants periodistessobre el terreny. Però hi ha altrestergiversacions que passen mésdesapercebudes. És el cas de l'úsde les paraules com si fossin unsoldat més. Així veiem que unbon dia apareix l'expressió "coalició" o "aliats" per referir-se ales tropes angloamericanes, és a

wos-rizzA t40\tA

'F3Z M /tÇ i «S( i 444 c.>1,1,0C)t

XAÀt4 1 C4413:~-1:Z.

dir, dos països i no un grup amplicom suggereix el mot. I ho suggereix perquè així es va etiquetar el grup de països que vandonar suport a l'atac aAfganistan o en la Guerra delGolf Pèrsic de 1991. I n'hi hamés. Per exemple "els danyscol•aterals", que es van ferfamosos en la guerra del'Afganistan, i que darrera l'higene de la paraula s'amaga el mésimportant d'una guerra: eldrama de morts, ferits i desplaçats, especialment civils. Iencara unes altres paraules amb

dissimulada intenció, el "canvi derègim", que volen ser el significat d'una transició suau, quan enrealitat amaguen, més enllà dela malesa d'una dictadura com lade Saddann, la transgressióimpune de tota norma internacional, especialment de les normes que la comunitat internacional es va dotar amb l'ONU.

Podriem continuar amb l'oximoron "bombes intel•igents" o l'utilitari "terrorista" o la maculada"llibertat", però les paraules nonomés es recluten quan hi ha

Alfons López

guerres o per parlar de conflictesen llocs remots. I no cal anargaire lluny per comprovar-ho.Entre els nostres mitjans decomunicació, molts dels ques'escandalitzen per la utilitzacióde "danys col•aterals", "coalició"o "bombes intel•ligents", reparteixen etiquetes enverinadessobre qui és o no és demòcrata oqui és o no és nacionalista, o, perexemple, fan els ulls clucs, perinèrcia o mala llet, davant d'expressions com "la policia vahaver d'actuar", quan la policia"actuà", i punt.


Fem camí per la pau

Un símbol. Nens, nenes, nois, noies, adults... És sobretot el desigúnic de moltes i moltes persones que hem intentat materialitzar al pati de l'Escola Sadako.

Les trobades que fins ara hem anat fent setmanalment tenen un objectiumolt clar: Educar en la pau, el respecte i la solidaritat.

Tothom hi ha trobat el seu lloc, tothom hi ha pogut participar. Podríem reproduir les cançons, les lectures, els murals o els dibuixos que estem fent, però ens seria difícil reproduir l'ambient que es respiraaquests dies i els de preparació.

Tenim la confiança que estan germinant les llavors per un món millor.

Escola Sadako

Consulta interna a l'escolaArrel

A L'escola Arrel hem fet una consulta interna sobre la Pau. Elpassat 1 d'abril l'escola s'ha convertit en un centre de votació perla pau. La "consulta popular" eraparal.lela a la que es feia alscarrers de Barcelona i constavad'una sola pregunta: "Creus queuna GUERRA és un bon sistemaper resoldre conflictes?".

La participació va ser massiva iels resultats molt positius. Elsdelegats de sisè, presidents de lamesa fan constar que els resultats obtinguts en la Consulta perla Pau són els següents:

Vots emesos: 128 (0 vots nuls)Resultats de la votació:127 persones van respondre"NO"1 persona va respondre "SÍ"No va haver-hi cap vot en blanc.

Escola Arrel.

Frases dels infants

Volem pau i tranquil.litat si-usplau.Aitor

No volem la guerra perquèmoren moltes persones i això famolt de mal a les famílies que elsseus fills van a la guerra.Analia

No m'agraden les baralles. Novull la guerra.Laura

Vull que la gent no es faci mal ique vagin molt en compte ambles bombes.Teresa

Aula dels ocellsEscola d'educació especiall'Arboç, Mataró

46.

*$09' iffit

dre

40.^

1110

94,4#41p*

4it

44,

111>

adek•

imalk pei

01^: ,I.00 11,

-11,0- * *Ist

*

riodt. 4 4

1b1S411-, 1,■»41,

nis

A l'escola Sadako de Barcelona ens hem aturat entre 30 i lh cadasetmana amb tots els alumnes per reflexionar sobre aquesta guerraabsurda.

Activitats per la pau

Els més tendres verbalitzen i escriuen les seves sensacions sobreaquesta paraula i el seu significat, a més se'ls dóna una bona quantitat d'adjectius i els han de classificar en dos grans apartats, els queells creuen que fan referència a la Pau i els que van en contra de laPau. Una altra línia d'expressió és escriure quins creuen que són elsseus drets, i un cop fet això ho comparem amb els drets de l'infant iamb tot el recull d'aquesta feina elaborem el mural de la PAU.

Els i les de segon ho treballem a partir de la distribució dels diners anivell mundial, fem uns gràfics amb tires de paper ample perquèenganxin retalls de diaris amb notícies o imatges referents a la despesa, la llargada de les tires és proporcional als gràfics de la ONU quemostren aquestes despeses, en el gràfics hi figuren les partidesd'armament, drogues, tabac, begudes alcohòliques, educació bàsicaper a tothom, salut reproductiva per a les dones, aigua i sanejamentbàsic per a tothom, gelats, cosmètics, perfums...

Després escriuen el que els sembla aquesta distribució dels diners,observant la desproporció d'aquestes despeses, i poden constatarque un món que prioritza per sobre de totes les coses l'armannent,dificilment treballa per la pau i la justícia social.

A més treballem les figures d'en Gandhi i Luther King, el seu treballen la línia de reivindicar per la via pacífica i la resistència senseviolència, entre d'altres.

Cicle Inicial del CEIP Valldeflors de Tremp.

Per participar en la secció Escoles del Diari de la Pau, podeu adreçar els vostres missatges a:

[email protected]

ESCOLESU-jTelemàtica educativa

EduAlter.. 0,

.....„...„,.

BIBLIOGRAFIA

- L1,

Ja fa temps que publiquemaquesta columna al Diari de laPau. Tenim constància que es llegeix i que algun professor ja estàparticipant amb els seus alumnes en les propostes que hianem fent.

La Telemàtica Educativa és elconjunt de tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC)aplicades a l'ensenyament. Ésuna eina didàctica més, actual, alservei de l'educació, plena demotivació i de possibilitats, tantper al professorat com per alsalumnes, i amb molt de campper córrer i explorar encara. Hiha qui encara pensa que es tracta de "noves" tecnologies, peròs'equivoca: són simplement tecnologies, a seques. Han estatincorporades amb normalitat engairebé tots els àmbits de la nostra societat, malgrat que fins itot en el de l'ensenyament encara podem trobar-hi resistències;i això no fa més que allunyar elsistema educatiu del món realque l'envolta i del qual preténformar part: introduir canvis noés mai senzill, però aquestesreticències ens dificulten lescoses a nosaltres mateixos.

Avui us presentem EDUALTER.Una xarxa de recursos enEducació per la Pau, pelDesenvolupament i per laInterculturalitat que funciona desde fa uns quants anys. Unaforma d'educació cap a un mónmés just. Tot un calaix de sastreple d'activitats i propostespedagògiques suggerents, fitxesde llibres i materials útils, agenda, campanyes per a treballartemes d'actualitat, adreces decontacte... També és un espaiparticipatiu, per contactar i percompartir recursos entre elsdocents que tenim aquest tipusd'inquietuds. A EDUALTER( http ://www.pangea .org/edua Iter/cata lan . htm) hi ha un apartatamb materials específics d'educació per la pau: mireu "El paperdels mitjans de comunicació enels conflictes", "Història d'unabala especial", "La manipulacióde la inseguretat", etc.

David Donat([email protected])


ro> BÚSTIA DE LA PAU

La sang llunyana

Mario Benedetti va escriure, no fa pas gaire, uns versos que ressonen cada dia amb més força al meu cap: "cuando la herida viene demuy lejos, la sangre derramada no se seca, lleva en sí nnisma unatristeza opaca y nunca se podra lavar del todo".

Les i els estudiants de tota Catalunya portem setmanes, mesos, treballant per intentar aturar aquesta agressió contra el poble de l'Iraq.Però la mort ens és molt llunyana. Organitzem xerrades, debats,tallers, manifestacions..., ens passem hores i hores preparant actesen contra d'aquest horror, però el patiment de la "guerra" el seguimveient dia rera dia a través de la pantalla de televisió.

Després de tot un dia de treball i esforç per intentar tirar endavantun projecte que aconsegueixi parar aquest genocidi, arribar a casa iveure les brutals conseqüències de la matança és, per començar,frustrant. És com si hi hagués una brutal desconnexió entre els actesen contra de la guerra i la pròpia guerra. Mentre nosaltres debatimsobre les conseqüències que durà aquesta guerra a l'Iraq milers depersones estan essent bombardejades.

Malgrat això segueixo treballant. Hem de seguir treballant. Ja noaturarem aquesta guerra, però potser, n'estic convençuda, evitaremque comenci la propera que ja preparen. Que no ens enganyin, unaltre món és possible. GUERRA NO, AZNAR DIMISSIÓ!

Helena, estudiant de periodisme de la UAB

Bombes i pa

"Es que potser es creien ser rebutsamb els braços oberts?

Aparegueren darrera dels soldatsamb un segell anònim al cor

i cap intenció de jutjar.

Es que potser es creien ser rebutsamb els braços oberts?

Aparegueren després que les bombes,la prepotència i la confusió

anessin obrint camí als invasors.


Aparegueren darrera la destrucció,lluny de jornades de pànic eixordidor,

per a redimir un genocidi davant del món.


Aparegueren després de vessar la sang,amb caixes de remeis i queviures;misèria imposada, almoina humiliant.

Senyors de la guerra,repartint-vos l'or negre d'esquena al món;

senyors de la guerra,gestionant les "ajudes" davant de tothom;

senyors de la guerra,únics inventors de l'horror,

legítims responsables a distànciade la mort d'homes i dones,de la mort d'avis i nens,de families senceres,

és que potser us creieu encaraamb el dret d'exigir

un "Déu beneeixi Amèrica"a canvi d'una engruna de pa?".

Franc Guinart, Capellades

Fermesa, serenitat i tolerància

En contra de l'opinió de la majoria de les democràcies del món, elgovern del Sr. Aznar va dedicar els seus esforços a organitzar laGuerra.

En contra de l'aclaparadora majoria de ciutadans catalans, els seusrepresentants del Partit Popular de Catalunya, donen recolzament ala Guerra.

Ara que la guerra ha fracassat, provocant la mateixa injustificabledestrucció i humiliació que Saddam o el Terrorisme, és ara quan elsciutadans hem de demostrar fermesa, serenitat i tolerància extrema.

Fermesa per no oblidar les víctimes i exigir dia rera dia la dimissiódels que, traicionant la voluntat popular, han fracasat.

Serenitat per suportar les milionàries campanyes publicitàries delsque amb el seu silenci còmplice o covard ens han implicat a tots a lamassacre.

I tolerància extrema perquè, tal i com va desitjar Victor Hugo, hemde ser tolerants; no amb els que s'equivoquen poc, perque això ésfàcil, sinó amb els que s'equivoquen molt i irremeiablement, deforma que fent bon ús d'aquesta tolerància, siguem exemple pelsaltres.

Jose Rodríguez. Olesa de Montserrat. Barcelona

Aljazeera en català

Estic molt emprenyat. Els hackers imperialistes i poca-soltes, al servei de l'administració Bush, han violat la meva llibertat d'estar beninformat . Els hackers al servei de la ideologia del pensament únic,han desactivat la web anglesa (www.english/aljazeera.net) de l'emissora àrab independent, Aljazeera

Els efectes col•laterals d'aquesta guerra, tan autoritària i fastigosa,comencen a afectar també el dret a la llibertat d'expressió. De fet,la manipulació matussera que els mal anomenats aliats intentenimposar a tot el planeta no es pot acceptar de cap manera. Fa penai fàstic comprovar com emissores que en altres èpoques havien estat(a l'avantguarda) compromeses al 100% amb una informació veraç iindependent -com per exemple la CNN i la BBC-, ara siguin simplessucursals del pensament ultradretà angloamericà.

Estaria bé que per tal d'integrar la població musulmana a casa nostra l'adnninistració catalana posés en marxa, digitalment, una traducció automàtica a la llengua catalana, dels continguts de l'emissora Aljazeera .

Josep M. Loste i Romero Portbou, Alt Empordà

Ivette


Divendres 11 d'abrilBARCELONA - FORCES DE PAU NOVIOLENTESActe de presentació de les "Forces de Pau No violentes". A càrrec dePepe Beúnza, primer objector de consciència a l'Estat Espanyol(1971); Martí Olivella, primer grup d'objectors (1975), director deNova, Centre per a la Innovació Social; i Bernat Carreras, del EscutsHumans a Iraq (2003)11 h. Acampada de Pla de PalauOrg. Acampada Pla de Palau

CONCENTRACIÓ de Dones contra la GuerraDe 20 a 21 h. A la Plaça Sant Jaume, vestides de negre, sota el lema"Prou bombes sobre l'Iraq, ni guerra que ens destrueixi la pau queens oprimeixi. Porteu globus liles i blancs, espelmes... guitarres, violins..Org. Dones X Dones, seguint la convocatòria internacional de laXarxa de Dones Contra la Guerra, Marxa Mundial de Dones, Ca laDona, Secretaria de la Dona d'USTEC -STE's

XERRADA - Pius Ali Bek, filòleg Iraquí iBernat "Escut humà a Iraq"19 h. Plaça Sant JaumeOrg. Acampada Plaça Sant Jaume

VIDEO sobre "Protestes i accions"20h. Casal d'Associacions Juvenil (c/Ausias Marc 60)Org. Casal d'Associacions Juvenil deBarcelona

XERRADA - Estratègies geopolítiques21 h. Plaça Sant JaumeOrg. Acampada Plaça Sant Jaume

Dissabte 12 d'abrilBARCELONA - CONFERÈNCIA"Iraq, causes i conseqüències de l'embargament i la guerra"A càrrec d'Elena V. (PlataformaAixecament Sancions Iraq)12 h. Al Pati Llimona (c/ Regomi 3)Org. Plataforma Aixecament Sancions Iraq

MANIFESTACIÓDia internacional contra la guerra18 h. Pl. Espanya - Gran Via - TetuanOrg. Plataforma Aturem la Guerra

AGENDA

12 h. Concentracions a l'estàtua dels despullats i al final de la RamblaNova de Girona19:30 h. Manifestació que sortirà de l'estàtua dels despullatsOrg. Coordinadora Tarragona, Patrimoni de Pau

BLANES - MANIFESTACIÓ17 h. Sortida de la Plaça de la Solidaritat (Correus), seguint per laRambla Joaquim Ruira, Plaça Catalunya i Passeig de Mar fins almonument a la sardana

CONCERT PER LA PAU18:30 h. Passeig de Mar, al monument a la sardana

ALS CIMS PER LA PAU: IL.LUMINEM LES MUNTANYES CONTRALA GUERRA! Continua preparant-se l'ascensió nocturna i simultàniaa diverses muntanyes del país com a rebuig i condemna a la guerra.La pàgina que recull tota la informació és: www.alscimsperla

pau.50megs.com/web.htmi el correu:[email protected]

CONTACONTES"Mujeres que cuentan por la paz"Contacontes amb la participació de Numancia Rojas18 h. Acampada Pla de PalauOrg. Acampada Pla de Palau

CONFERÈNCIA"Tesis sobre el anàlisis nacional í internacional" a càrrec de la Uniócomunista d'Espanya19 h. Plaça Sant JaumeOrg. Acampada Plaça Sant Jaume

VIDEO sobre "Protestes i accions"20h. Casal d'Associacions Juvenil (c/ Ausias Marc 60)Org. Casal d'Associacions Juvenil de Barcelona

CONFERÈNCIA "Les religions i la pau". Visió antropològica del fetreligiós, a càrrec de Xavier Melloni, antropòleg, membre delParlament Mundial de les religions21 h. Acampada Pla de PalauOrg. Acampada Pla de Palau

GIRONA - MARXA SOLIDARIA12 h. Sortida des del Pont de Pedra

TARRAGONA - CADENA HUMANA11:30 h. Unirà la subdelegació del govern i la seu del PP

Fernando Glionna

Diumenge 13 d'abrilVALLROMANES - MATÍ PER LA PAU, ambuna jornada plena d'activitats Contra laGuerra, com ara xerrades, parades decomerç just, exposicions, venda de materialContra la Guerra, etc.10 a 13:30 h. A la RieraOrg. Plataforma de Vallromanes Contra laGuerra

BARCELONA Flotilla per la pau en protesta per la guerra d'Iraq12:30 h. A les aigües de la Platja de laBarcelonetaOrg. Greenpeace

Dilluns 14 d'abrilBARCELONA - ACAMPADA A LA DIAGONAL

Pensen que a Setmana Santa deixarem defer perquè són vacances!9 h. A la gespa de davant la Facultat deQuímica de la UB (lloc i hora s'han de confirmar). L'acampada durarà tota la SetmanaSanta

Dimarts 15 d'abrilBARCELONA - PETONEJADA, amb el lema "Contra la Guerra, contra totes les guerres; petonets!19 h. Davant del govern civilOrg. Comissió Unitària 28 de juny i el Bloc Rosa

CONVOCATÒRIES PERMANENTS

Cassolada: cada dimecres de 22 a 22:15 hConcentracions: cada dijous a les 19 h a les places de les vilesBoicot preventiu: www.boicotpreventiu.org

Cada dimecresAIGUAFREDA - Concentració21 h. Plaça MajorPIERA - Cercavila amb cassolada22 h. c/ PieraSANTPEDOR - Encesa d'espelmes19 h. Plaça Gran

Cada dijousmoiÀ - Paraules de pau20 h. Plaça Sant SebastiàROSES - Concentració20 h. Plaça Catalunya


La pau, un terrirori de l'esperitJoan BarrilPeriodista

Els serveis de propaganda nordamericans estan enfeinats per tald'intensificar una idea.

La idea que la guerra s'acabarà aviat planeja en cercle sobre els nostres caps. Ara pitgen l'accelerador de tota la seva maquinària, i esplantaran al centre de Bagdad només per ser el centre d'atenció iposar-se davant les càmeres, per poder dir que tot està dat i beneït.I que, de Saddam, ni rastre. Es donarà per acabada la guerra tal icom la coneixem, i ens diran que ha començat una pau inestable, onarreu, tothom serà sospitós.

Els serveis secrets nordamericans tenien l'esperança que la gent esllençaria al carrer amb els braços oberts a celebrar l'arribada de lesseves tropes. Però no hi ha res a celebrar quan els que arriben hofan sembrant una por insuperable sobre la població. I a més, aravindrà allò tan cínic i conegut de dir que els resistents són terroristes, com si centenars d'avions i de míssils no fossin els més gransgeneradors de terror indiscriminat.

Ara també ens voldran fer creure que els que estem per la pau hemperdut, que no podrem celebrar el dia de la victòria. Però això no vaaixí. La pau és un territori de l'esperit, que no s'ocupa ni s'eliminaamb invasions. La idea de la pau no és tan frívola com aquells queens han dut a la guerra. Ens hem reconegut com a gent pacifista i jano ens n'oblidarem mai més. No ens ho hauran de recordar. Les protestes ja no són preventives. La protesta ha de ser de rebuig. No enshan de marcar ells el calendari de les mobilitzacions. Hem de sernosaltres els qui hem de demostrar que no ens movem únicamentpel fum de les bombes, sinó que ens movem per la por i pels cadàvers que hi ha sota aquest fum.

Però el rastre d'aquesta guerra no serà únicament la quantitat demorts i destrucció, sinó la impunitat amb què els més poderosos hanactuat, sense respectar ni la legalitat de l'ONU ni la legalitat de lesarmes -aquestes sí- de destrucció realment massiva. Ahir el president del govern parlava de totalitarisme nazi quan intentava deslegitinnar els llançaments d'ous. Hitler mai no va eliminar el contrariamb cartells ni tomàquets. Entre la mort industrial de civils a l'holocaust i la mort també industrial de civils a casa seva sota els bombardejos no hi ha tantes diferències. Hitler continua viu i el fan seviramb una frivolitat escandalosa. O potser serà, com diu Manuel Fraga,que morir sota un bombardeig és tan lògic com els accidens de trànsit.

ART CONTRA LA GUERRA

"Una guerra és una guerra"2003

Glòria MartíBarcelona, 1965És artista visual

L'espera"Quan els rics es fan la guerra,els pobres són els qui es moren".Jean-Paul Sartre

Amal té son. Just quan la sevamare l'ha cridat somniava quearrossegava un fardell moltpesat i no podia; no sabia què hiduia però havia d'aconseguir ferlo arribar a un lloc segur, l'hianava la vida, per això l'estiravaamb totes les seves forces. Araseu al davant d'un bol ple de cafèi en va fent glops abstretament,endormiscat, pensant en el fardell del somni, cansat com sil'hagués estirat realment. Laseva mare, a l'altra habitació,vesteix el seu germà petit, queja fa molts sorolls, com si volgués dir coses; Amal l'escolta isomriu. Té pressa per sortir decasa i poder jugar. Jugar, jugar,jugar. La visió de la cartera asobre de la taula el desassossega una mica: el mestre és rígid,però no podria viure sense els

seus companys d'escola. Miradistretament el pòsit que ha quedat a la tassa però no sabria pasdir què hi ha escrit; fa una manyaga al seu germà, abraça laseva mare i fa per anar-se'n,però s'atura al pas de la porta.Mare! -la crida, i la mare es girai se'l mira amb els seus ullsnegres. Fes bondat, fill diusuaument. Només llavors Amal,sentint-se beneït, se'n pot anar.

La ciutat està desperta i la gentsembla tranquil•la. A mig carrerel noi s'atura al mercat de llibresvells, i després s'extasia mirantunes pilotes de reglament penjades amb xarxes a la porta d'unabotiga. L'escola és oberta, iespera els seus amics xutantpedres al pati. Quan arriben s'abracen com si fes segles que noes veuen, criden, baladrers,s'empenten, es toquen ambfranquesa. Tots iguals. Totstenen els mateixos ulls foscos,

francs, fondos com dos fars en lanit; tots tenen la mateixa fammai saciada del tot, tots portenles vambes tan gastades. Noparlen de res. Simplement estanjunts, es fan grans junts, sentenjunts l'emoció i la pressa deviure. Amal, però, té a dintre seuun dolç neguit, perquè ahirSelma el va mirar. Eren al mercati la va veure d'un tros lluny: sócaquí -va cridar el cor d'Amal, i lanena ho devia sentir perquè esva girar -els ulls, sempre, fondos, foscos, fràgils- i el mocadorblanc que portava al cap el vaferir com una llum encegadora.Ple de melancolia, no sap ben béper què pensa tant en la sevamare, en la manera com el seupare l'abraça últimament, tanestrets, el cos de l'un a dintre elcos de l'altre, i li diu que no tingui por, que no passarà res, peròli ho diu amb una veu porugaque el traeix... Amal mira enlaire, cap al cel puríssim. Jo voldria

Maria Mercè RocaEscriptora

que això no canviés mai, pensa,però s'adona d'un núvol que se liposa al davant dels ulls

Censurar el freda - foradequadre.org · combatents i, en les guerres modernes, representa un ele...

Documents

Transcript of Censurar el freda - foradequadre.org · combatents i, en les guerres modernes, representa un ele...