Celsona 623

of 56/56
  • date post

    10-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    244
  • download

    7

Embed Size (px)

description

Divendres 5 de juny de 2009

Transcript of Celsona 623

  • Solsona Josep M. Montaner i Reig

    Una avaria en un cable de Telefnica deixa sense servei de telfon i dinternet diversos municipis

    del Solsons i lAlt UrgellSolsona i Sant Lloren de Morunys es queden ms de 5 hores sense servei telefnic

    Ms de 2.000 abonats de Te-lefnica del Solsons i lAlt Urgell es van quedar dimecres passat sense connexi a internet ni servei de tele-fonia fixa durant ms de cinc hores a causa duna avaria en un cable tele-fnic. Segons va informar la compa-nyia, el tall en el servei es va produir a causa dun incident que es va pro-duir als voltants dun quart de quatre de la tarda quan una mquina que realitzava unes obres elctriques de lempresa Fecsa-Endesa va tallar per accident un cable de fibra ptica que uneix els municipis de Bassella y Mi-ranbell a la comarca de lAlt Urgell.

    Laccident va deixar fora de servei les lnies dinternet i de telefo-nia fixa que Telfonica t en 6 munici-pis del Solsons i lAlt Urgell, a ms de provocar diverses incidncies en el servei de telefonia mbil, que tamb es va veure afectat per lavaria. Un cop localitzada lavaria els tcnics de Telefnica van realitzar un pont en el cable telefnic

    per tornar connectar les lnies i rees-tablir el servei que es va normalitzar a apartir de les 8 del vespre.

    A Solsona, lalcalde del mu-nicipi Xavier Jounou, va fer s del telfon demergncies que fa uns mesos la compayia Telefnica va posar a disposci dels ajuntaments per contactar amb rapidesa en cas demergncies. Tal i com van infor-mar a lalcalde els responsables de Telefnica, el servei dinternet i te-lefonia mbil i fixa es va reestablir parcialment a partir de les 8 de la tarda i posteriorment es va anar do-nant servei a tots els usuaris afectats. Jounou ja va fer s daquest servei fa uns mesos arran duna avaria que va afectar les lnies dInternet de Solsona. Per la seva part, fonts de Telefnica van informar que els municipis afectats per lavaria van

    ser Solsona i Sant Lloren de Morunys, al Solsons, i La Seu dUrgell, Oliana, Toloriu i Ogern, a lAlt Urgell.

    La Barra del Mia

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Colloquen el mdul prefabricat que ampliar la capacitat del CEIP El Vinyet de SolsonaTeresa Arderiu confia que els treballs senllestiran al llarg daquest mes

    Dimarts al mat nou trilers i una grua van ocupar el carrer Pedraforca de Solsona amb motiu de la installaci dun mdul prefabricat que ha de permetre ampliar la capacitat del CEIP El Vinyet per al proper curs. Les diverses peces de les-tructura es van anar collocant, una per una, a la pista de futbol sala adjacent a lequipament central de lescola, que subi-ca en aquest espai provisionalment fins que el Departament dEducaci construeixi un edifici nou al sector de la Cabana del Mrtir.

    Lampliaci es fa a lindret de la pista de futbol sala

    En el mdul prefabricat que sha collocat shi encabi-ran dues aules ms, un ampli menjador de 90 metres quadrats, un despatx i dos lavabos, segons ha explicat Teresa Arderiu, directora del collegi. Aquesta actuaci s necessria perqu la segona escola pblica de la ciutat pugui crixer en dues lnies de P5 el proper curs.

    Actualment hi ha escolaritzats al CEIP El Vinyet 75 alumnes, repartits en dues lnies de P3 i dues de P4. Lestiu passat ja es van dur a terme les obres pertinents per doblar la capacitat del centre, que en el seu primer curs de funcionament tenia 35 alumnes.

    Teresa Arderiu confia que aquests nous treballs de con-dicionament de lescola El Vinyet senllestiran durant aquest mes de juny. Ara falta fer les connexions del mdul amb els serveis de clavegueram i llum, pintar i equipar linterior de les noves dependncies i habilitar-hi un nou accs adaptat.

    Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

    Comencen les obres dadequaci del segon pavell poliesportiu de Solsona

    Els treballs no interferiran en el funcionament de les installacions fins al 20 de juliol

    Aquesta setmana han comenat les obres dadequa-ci i finalitzaci del segon pavell poliesportiu de Solsona, lactuaci de ms envergadura de les quatre que lAjunta-ment finana amb el Fons estatal dinversi local (FEIL). La intervenci sinicia a la zona inferior de les grades, on es construiran quatre vestidors per als jugadors, dos din-dividuals per als rbitres, un despatx i una farmaciola, en-tre altres espais

    Les obres que han de completar el segon pavell del complex esportiu municipal de Solsona sexecutaran en un ter-mini de 23 setmanes lAjuntament preveu que senllesteixin a final de novembre, si b els treballs no interferiran en el normal funcionament de les installacions fins al 20 de juliol, quan s previst que sintervingui a la zona de la pista de joc. De fet, el regidor dEsports, Salvi Nofrarias, ha afirmat que aquest estiu es podran continuar desenvolupant convocatries com el Mini Campus de Bsquet, organitzat pel CB Solsona, o les jornades de tecnificaci de bsquet lite Jove.

    El regidor Salvi Nofrarias, en una visita a les instal.lacions

    El condicionament comena a la zona inferior de les grades

    accessos posteriors del pavell, sinstallar enllumenat nou i senjardinar la zona que divideix els aparcaments i que est situada entre els pavellons i les pistes de tennis.

    Aquest projecte, a ms, inclou algunes millores del pri-mer edifici daquest complex esportiu, datat de primers dels anys 80, com la substituci dels finestrals de la coberta, lam-pliaci de la porta daccs pel carrer de Joaquim Blume i el repintat de les faanes.

    Salvi Nofrarias ha avanat que els propers dies es con-vocar la Coordinadora Municipal de lEsport, en la qual hi ha representades 16 entitats, per consensuar, entre altres qesti-ons, els horaris ds del segon pavell mentre la pista estigui en obres, des del 20 de juliol i fins a final doctubre.Aquesta obra, que sha adjudicat a la constructora Cissa

    per limport de 975.521 euros, comena per la zona inferior de les grades, on es construiran quatre vestidors collectius amb els seus serveis respectius, dos vestidors individuals, un des-patx per a la regidoria dEsports, una farmaciola, dos magat-zems i una sala dinstallacions internes.

    Ladequaci daquest pavell tamb consistir en la collocaci de paviment esportiu de parquet a la pista de joc; lallament de tot lequipament; la millora dalgunes instal-lacions, com el sistema daire condicionat i calefacci; lar-ranjament de la sortida demergncia, aix com la installaci duna plataforma elevadora per permetre laccs de persones amb minusvalies.

    Condicionament de lexteriorAix mateix, a lexterior de ledifici es pavimentar una

    part de lentorn entre el final del carrer de Joaquim Blume i els

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Solsona Amisol

    Entrega de premis del sorteig Una imatge val ms que mil paraulesEl passat dia 26 de maig es va fer a la Llar - Residncia de lAmisol lentrega de premis als guanyadors del sorteig Una imatge val ms que mil paraules celebrat a lespai de la Fira de Sant Isidre on lentitat tenia un estand

    Desprs dunes paraules dagrament als premi-ats per la seva presncia i participaci en aquesta acti-vitat, van ser els mateixos usuaris de la residncia els encarregats de lliurar els premis, els quals van ser molt ben rebuts per tots els assistents.

    Lacte va finalitzar amb una foto conjunta dels guardonats i els nois que van entregar els regals.

    Esperem que els gaudiu!

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Solsona Redacci

    El 86 per cent dels vens del nucli antic de Solsona enquestats per un agent cvic contractat per lAjuntament consideren que en el darrer any no hi ha hagut cap conflic-te venal destacable. Amb tot, aix no significa que hi hagi un elevat grau de convivncia, ats que sha detectat que hi ha una escassa relaci entre el venat. Aquestes sn algunes de les conclusions que sextreuen duna diagnosi sobre els residents del centre histric solson en el marc del progra-ma Els meus vens, impulsat per les regidories dAcci Social, amb el suport del Pla de Ciutadania i Immigraci, i Urbanisme, a travs del Pla de barris.

    La diagnosi elaborada a partir de lenquesta, realitzada entre els mesos de novembre i febrer, revela que la gran majo-ria dels 1.410 habitants del nucli antic tenen una percepci de tranquillitat venal, per un 28 per cent manifesten que hi ha una escassa o nulla coneixena entre ells. La poca relaci es confirma amb el fet que el 80 per cent dels residents diuen que no han participat en lorganitzaci de cap acte conjunt amb la resta de vens. Una dada remarcable que condiciona aquests resultats s lelevat percentatge de poblaci dorigen immi-grant, que arriba al 36,4 per cent en aquesta zona de la ciutat.

    Quant a lorganitzaci venal de les finques, un dels punts que ms interessava conixer des del consistori, lestu-di revela que en una quarta part dels blocs de pisos del nucli antic no hi ha cap tipus dorganitzaci venal i noms en un 7 per cent dels casos hi ha una comunitat de vens constituda, que corresponen als edificis ms nous o rehabilitats on tots els residents sn propietaris. Aix mateix, destaca el fet que el 80 per cent dels vens enquestats no coneixen quines haurien de ser les funcions dun representant venal o president duna comunitat de vens.

    Els vens del nucli antic es relacionen poc

    Un estudi del nucli antic de Solsona posa de manifest la percepci de tranquillitat

    venal dels residents

    Aquestes ltimes dades donarien peu a lAjuntament a intentar facilitar als blocs de pisos la figura dun mediador per ajudar-los en lorganitzaci de lescala. Tanmateix, el 85 per cent dels enquestats manifesten no estar-hi interessats. Ens sorprn que majoritriament es prefereixi que ning extern no collabori a implantar una organitzaci concreta que faciliti la convivn-cia venal, afirma David Rodrguez, regidor dAcci Social.

    Aquest treball tamb posa de manifest que en aquest sector de Solsona predominen els habitatges de propietat, concretament 290, mentre que 165 sn de lloguer tipus d'habitatges on viuen la majoria de vens nouvinguts. Els habitatges deshabitats sn 86 i 37 corresponen a segones residncies.

    Distribuci duna guia de convivnciaAquesta diagnosi, que tamb recull altres dades sobre els

    578 habitatges que sencabeixen dins el recinte emmurallat, sha dut a terme de forma parallela a la distribuci als domicilis, per part dun agent cvic, duna guia de convivncia elaborada a partir dun treball realitzat conjuntament amb associacions i represen-tants venals. De fet, el principal objectiu daquesta iniciativa era transmetre als inquilins les normes bsiques de convivn-cia, subratlla David Rodrguez.

    Amb aquest estudi, que ha estat finanat a parts iguals per la Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya i el Pla de barris, lAjuntament disposa ara duna radiografia ms exacta dels habitants del nucli antic, apunta el regidor. A partir daqu sestudiaran les accions concretes que es poden emprendre i la seva viabilitat en funci de les subvencions a les quals el con-sistori es pugui acollir.

    ...L'AJUNTA - MENTS de...

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • 623 - Divendres, 05-06-2009

  • Viatge a Londres Creuer Plymouth a SantanderDel 13 de juliol al 20 de juliol

    Dia 1 Solsona / Millau / Orleans Sortida direcci cap a la Junquera, Montpellier i arribada a Millau (Pont Panormic). Dinar. A la

    tarda prosseguirem fins arribar a Orleans. Sopar i allotjament.

    Dia 2 Orleans / Eurotnel / Londres Esmorzar i sortida cap a Chartres, visita de la Catedral. A continuaci fins a Rouen, breu panormica

    de la ciutat . Dinar i a la tarda continuarem cap a Calais, on agafarem el tren que passa per sotadel canal, per a traslladar-nos a Anglaterra. Prossecuci fins a Londres. Sopar i allotjament.

    Dia 3 Londres. Pensi completa. Al mat efectuarem la visita panormica de la ciutat,

    amb el seu Hyde Park, Marble Arch, Oxford Street, Big Ben, Abadia de Westminster, Royal Albert Hall, Palau de Buckingam( possibilitat de veure el canvi de Gurdia) i Dawing Street, seu del Primer Ministre.

    A la tarda continuarem la panormica per la zona dels Docklands, la zona nova a la riba del riu Tmesi ones troba lespectacular Noria London Eye, i el pont peatonal dissenyat per Norman Foster.

    A la nit soparem al tpic PUB, i efectuarem una visita pel centre passejant pel fams SOHO. En el seu moment retornarem cap a lHotel.

    Dia 4 Londres / Windsor / Londres. Esmorzar angls i sortida cap a Windsor. Visita del

    Castell, residncia de la Reina dAnglaterra. Tamb tindrem un temps per a visitar aquest tpic poble.Dinar de Restaurant. A la tarda, tornada cap a Lon-dres, on visitarem la Catedral de Sant Pau i faremun recorregut per la City, centre financer del Pas. Aleshores a la Torre de Londres, veurem les Joies de la Corona i el Pont de la Torre de Londres, que s un dels smbols de la ciutat. Ms endavant, retorn a lHotel. Sopar i allotjament.

    Dia 5 Londres. Pensi Completa. Al mat ens traslladarem al fams Mercadillo de Portobello, a continuaci ens dirigirem a visitar

    lAbadia de Westmister. Desprs del dinar ens desplaarem fins als Magatzems Harrods, que cons-

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • titueixen un altre dels smbols de Londres. Seguidament, passejarem per Oxford Street, artria central i comercial de la ciutat. En el seu moment retornarem a lHotel. Sopar i allotjament.

    Dia 6 Londres / Oxford-Stradford on Avon / LondresEsmorzar angls i sortida cap a Oxford. Visita daquesta ciutat, famosa per les seves competents universitats. Tamb ens aproparem al Palau Blenheim, que va ser residncia de Winston Churchill. A continuaci seguirem fins a Stradford on Avon, bell poble on nasqu Shakespeare. Dinar de Restaurant. En el seu moment retorn a Londres. Sopar i allotjament.

    Dia 7 Londres / Plymouth / Santander. Nit a BordEsmorzar i sortida cap a Plymouth, dinar i desprs embarcarem en un modern vaixell per sortir a les 16:00h. de la tarda cap a Santander i sopar a bord. Allotjament en camarots. Tarda lliure per a gaudir de les installacions del vaixell que son similars a les dels moderns creuers.

    Dia 8 Santander / BarcelonaEsmorzar a bord, arribada a Santander cap al migdia, desprs duna panormica de la ciutat efectuarem el dinar i reprendrem el viatge de retorn a la nostra ciutat.

    El preu inclou Hotels de Frana de 3 estrelles superior o 4 estrelles tipus Novotel, Mercure o similars. El Londres

    Hotel de 3 estrelles superior tipus Imperial o Thistle Barbican. Esmorzar bufet a Frana y esmorzar bufet angls a Londres. Pensi completa, sent la primera menjada el dinar del primer dia i l'ltima el dinar de lltim dia. Guia tcnic de Continental especialista amb aquest dest. Totes les visites especificades a litinerari acompanyats pel guia local o pel nostre guia acompa

    nyant. Entrades a la Torre de Londres amb les visites a las Joies de la Corona, Castell de Windsor,

    Catedral de Sant Pau i la Catedral de Wesminster. Trajecte amb vaixell Plymouth Santander, allotjats en camarots. El pas per lEurotnel. Assegurana de viatge. IVA. Preu net per persona en

    habitacions dobles/triples :

    1.500,00 ESuplement habitaci individual 285,00e 623 - Divendres, 05-06-2009

  • El Carnaval 2009 deixa 6.340 euros de beneficiMentre els actes de dia generen un dficit de 5.000 euros, els de nit han aportat uns guanys de 12.000

    El carnaval s'ha assegurat un saldo disponible de caixa per al 2010 de 10.000 euros

    El passat dissabte 30 de maig, la sala d'actes de la cam-bra de Comer de Solsona va acollir l'assemblea de socis del Carnaval, en que es va passar els comptes i resultat final de la darrera edici.

    Davant d'una escassa assistncia, unes 15 persones, el president de l'entitat, Joan Casals, acompanyat del secretari, va explicar i comentar els resultats de la passada edici, aix com els punts a destacar.

    Entre els punts positius, Casals va valorar l'acte del "Xupinasu", que va atraure molta gent el dijous Gras, i s un acte a potenciar. Tamb la iniciativa de portar la gent del carrer cap a la Xelsa amb l'acompanyament d'unes xarangues va por-tar molt ambient. La Recepci del matarruc d'Honor ms les Inauguracions tamb va sorprendre i va tenir bona acollida. L'elecci de l'Hereu el dimarts a la nit va ser una proposta molt ben acceptada.

    Entre els actes que no van acabar de funcionar, i que cal millorar, hi ha el primer Tour del Carnaval del dijous de Carnaval, que va tenir poca participaci, vist l'esfor que s'hi va haver de dedicar. Tamb la Baixada de Banderes va ser una mica catica, la gent feia el que volia. Un altre problema que creix any rere any, s l'organitzaci del temps el dissabte a la tarda, perqu no hi ha temps de seguir tots els actes del mercat de Carnaval, ja que se solapa amb l'arribada del Carnestoltes i el Matarruc. S'ha plantejat que les parades del mercat es co-mencin a muntar el dissabte al mat.

    Casals va assumir el "mea culpa" en la revetlla del diu-menge a la tarda, perqu va coincidir amb el ball de la gent gran al Club Sant Jordi. Va ser un problema de comunicaci. No es va poder canviar l'acte i, al final, va tenir molt poca par-ticipaci. El sopar de comparses dilluns a la nit tamb va ser molt fluixet "vam ser 4 gats", comenta Casals, i s un tema a estudiar per l'any vinent.

    Econmicament, els actes ms forts del Carnaval, a ni-vells d'ingressos i que van funcionar b, van ser els concerts a la Xelsa del divendres i el dissabte, que van ingressar uns 40.000 euros, davant una despesa de 20.000. En l'aspecte ne-

    gatiu, la venda de nmeros de testament no va anar com de-sitjable; per, en canvi, aquest any es van donar d'alta fora socis.

    El benefici que ha resultat aquest any ha estat de 6.300 euros, que sumat a la caixa que hi havia abans de Carnaval, uns 9.000 euros, permetr destinar l'any vinent uns 5.300 euros a inversions en reparaci de gegants (2.000 per la geganteta) carrosses i el motlle d'algun altre gegant (Mocs). El saldo re-sultant, uns 10.000 euros, queda disponible per comenar el carnaval de l'any vinent.

    La Junta pagar la reparaci de la GegantetaAlguns assistents van retreure que els desperfectes de

    la Geganteta fossin causats per un acte "privat" d'unes compar-ses, quan aquest any a les escoles se'ls ha denegat tenir algun gegant a disposici. La Junta va explicar que s un tema de co-ordinaci i que s molt complicat moure i repartir els gegants entre totes les escoles de Solsona, a ms del risc de desperfec-tes abans de Carnaval. La Junta va cloure que el fet de que els gegants estiguin exposats tots junts en un sol lloc, a la seu del Consell Comarcal, simplifica molt el sistema, i permet que la mainada vegi tots junts els elements folklrics. D'altra banda, els representants de les escoles, assistents a l'assemblea, van justificar que, per a la mainada, s una gran experincia tenir uns dies a l'escola un dels gegants del Carnaval, encara que sigui noms un nan o el ruc.

    L'aventura del testamentCasals va explicar qu va passar amb el nmero del

    Testament del Carnaval, per intentar aclarir el tema, reconei-xent que el problema va estar en que al decidir que el premi se sortejaria el primer dijous desprs de Carnaval, amb combina-ci amb la ONCE, i que si no sortia, s'aniria repetint el sorteig fins que sorts el guanyador, cada dijous. El primer nmero no es va vendre, el segon s, per no va sortir el guanyador fins passat el tercer sorteig. Malgrat que se li va explicar que hi

    Joan Casals, president de la Junta del Carnaval

    Durant l'assamblea es va conixer el resultat econmic del darrer Carnaval

    Solsona Ramon Estany

    10 623 - Divendres, 05-06-2009

  • Solsona Ramon Estany

    havia unes bases internes i per tant ja tenia caducat el premi, el guanyador va presentar una acta notarial re-clamant el premi. La situaci es va complicar, perqu les bases del sorteig no estaven davant de notari, i el guanyador podia exercir el seu dret a cobrament. Com que el denunciant tenia les de guanyar, i si hagus sor-tit un altre guanyador durant aquelles setmanes, segu-rament hagueren estat obligats a pagar dos testaments, es va decidir capitular i pagar.

    A partir d'ara, s'estudiar de fer b les bases da-vant notari, o fer el sorteig a la Xelsa, fins que surti. A la Junta, el que ms li ha sabut greu ha estat que hagi sigut una persona de Solsona la que els ha provocat aquest problema.

    Xifres del Carnaval de Carrer

    Ingressos

    Subvencions i ajuts .......... 36.400 eurosCultura/Caixa Manresa ......18.000 eurosAjuntament Solsona .............9.000 eurosConsell Comarcal Solsons ..6.000 eurosDiputaci Lleida IEI ............3.400 euros

    Publicitat i col.laboracions 5.540 euros

    Venda nmeros testament 3.023 euros

    Quotes de Socis .................. 8.063 euros

    Guia de serveis ................. 13.735 euros

    Productes de carnaval ..... 10.096 eurosProgrames + DVD................5.530 eurosMIC Editorial .......................1.200 eurosMerchandising .........................604 euros"Sucres" ................................1.212 eurosLlotges ..................................1.550 euros

    Entrega Bojos + Teatre ..... 1.480 euros

    Despeses

    Web ........................................ 175 eurosAltres publicitats ............... 1.708 eurosMitjans de comunicaci .... 2.200 euros

    Testament (part del premi) .. 2.374 euros

    Socis (parxes, cartes..) .......... 943 euros

    Productes de Carnaval...... 7.625 eurosDVD .....................................6.380 eurosMIC Editorial ..............................0 eurosMerchandasing ............................0 euros"Sucres .................................1.245 eurosLlotges .........................................0 euros

    Carrosses i taller ................ 6.552 eurosCarrosses ..............................3.157 eurosTaller ....................................3.395 euros

    Gegants i disfresses ........... 2.000 eurosGegants ...................................892 eurosDisfresses .............................1.108 euros

    Actes de carrer ................ 43.966 eurosEntrega bojos .......................2.539 eurosDiumenge assaig .....................569 eurosDijous Gras .............................735 eurosDivendres .............................2.081 eurosDissabte ..............................11.767 eurosDiumenge .............................1.295 eurosDilluns infantil .....................5.647 eurosDimarts .................................4.279 eurosDimecres ..............................9.554 eurosOrquestres ............................5.500 euros

    Altres despesesLloguers Lloberes ................7.023 eurosArxiu .........................................83 eurosPirotcnia .............................1.578 eurosEmissores .............................1.170 eurosMenjars ...................................306 eurosExpos+Premis .........................753 eurosAsseg.+Subministraments ....3.189 eurosAltres ....................................1.945 euros

    Xifres Carnaval de nit

    Ingressos

    DJ's .......................................3.125 eurosDiumenge .............................6.755 eurosDijous ...................................4.381 eurosDivendres ...........................17.558 eurosDissabte ..............................23.948 eurosDiumenge ................................465 eurosDilluns Infantil .....................5.173 eurosDilluns Nit ...............................744 eurosDimarts .................................8.330 euros

    Despeses

    Dj's .......................................1.173 eurosDiumenge .............................2.539 eurosDijous ...................................1.121 eurosDivendres .............................8.140 eurosDissabte ..............................11.326 eurosDiumenge ................................639 eurosDilluns Nit ............................1.593 eurosDimarts .................................3.755 euros

    So, Seguretat i lloguers ... 28.600 eurosSeguretat ..............................4.533 eurosSo .........................................8.015 eurosLloguer Xelsa .....................14.000 eurosAmbulncies ........................2.052 euros

    Resultats Carnaval 2009 Resum

    Ingressos Carnaval de dia ..78.337 eurosDespeses Carnaval dia .......83.590 euros

    Ingressos Carnaval Nit .......70.479 eurosDespeses Carnaval Nit .......58.886 euros

    Ingressos Totals ................148.816 eurosDespeses Totals ................142.476 eurosBenefici'09 ...........................6.340 euros

    Evoluci resultats 2005-2009

    Any 2005 .....................7.350 euros

    Any 2006 ...................17.758 euros

    Any 2007 ............... (-11.207 euros)

    Any 2008 ...............(-12.929 euros)

    Any 2009 .....................6.340 euros

    Unes 15 persones van assistir a l'assamblea

    11623 - Divendres, 05-06-2009

  • Solsona rea de Comunicaci de la Regi Policial Central

    Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos dEs-quadra del Bergued, amb la collaboraci dels vigilants mu-nicipals de Gironella, han detingut tres persones per diversos delictes de furt o temptatives de furt a travs del mtode de la taca. Una daquestes persones tenia un ordre dingrs a pres per haver vulnerat una prohibici daccs a lEstat espanyol.

    La investigaci sha culminat aquest cap de setmana.La darrera vctima s un ciutad de Gironella, que es

    va adonar de les intencions daquestes persones i va poder es-quivar la seva acci. La seva posterior denncia va permetre detenir-les quan fugien de la poblaci.

    Els fets van passar dimarts, 26 de maig. Els detinguts actuaven amb el mateix modus operandi que en anteriors ocasions. La vctima, un home de 77 anys, acabava de treure diners duna entitat bancria quan de sobte se li va apropar una dona i un noi i, sense que sadons, li van llanar una substncia. Tot seguit li van dir que tenia els pantalons tacats per la part de darrera. La dona va comenar a netejar-li la taca, per la vctima, que feia poc que havia assistit a una xerrada sobre aquest tipus de delictes, va sospitar de la situ-aci i abans que la dona continus netejant-li es va adrear al seu cotxe i va deixar a dins els diners que duia. Davant daquesta reacci, la dona i el noi van desistir en la seva ac-ci i van marxar.

    La vctima va comunicar els fets als vigilants muni-cipals de Gironella, que van alertar als Mossos dEsquadra. Immediatament, la policia va tancar els accessos i sortides de la poblaci, fet que va permetre detenir els estafadors a partir de la descripci facilitada. Els agents van aturar un ve-hicle amb tres ocupants: la dona i el noi que havia abordat la persona de ms edat, i un home ms gran, la feina del qual, presumptament, era la de localitzar les possibles vctimes. A linterior del cotxe van trobar xocolata barrejada amb aigua, que feien servir per tacar les vctimes.

    Els Mossos tamb van comprovar que el cotxe en qu viatjaven era de lloguer i que els tres ocupants podien estar relacionats amb altres delictes similars. De fet, tenien una gran mobilitat per tot el territori. La investigaci va continuar i es va poder determinar que dos dels tres detinguts eren pre-sumptament els mateixos autors que el 4 de maig van sost-reure 1.500 euros a una dona de 84 anys, a Solsona, just quan els acabava de treure del banc.

    Tamb sels imputa un altre cas de furt a Balaguer i sinvestiguen altres casos de fora de Catalunya. Els detinguts sn: -Ingrid Karina S. O., de 29 anys, de nacionalitat xilena i ve de Barcelona. -Vctor Manuel V. M., de 48 anys, de na-cionalitat xilena i ve de Barcelona. -Alain Alejandro M. S., de 22 anys, de nacionalitat xilena i ve de Barcelona.

    Ingrid karina S. O. ha ingressat al centre penitenciari de Brians pel trencament de condemna que li prohibia entrar a lEstat espanyol.

    Detenen tres persones acusades de robar utilitzant el mtode de la taca a una solsonina

    -Una vctima, de 77 anys, es va adonar que li volien robar i va reaccionar rpidament per evitar-ho

    -Als autors tamb sels imputa, entre daltres, un furt consumat a una dona de 84 anys a Solsona

    1 623 - Divendres, 05-06-2009

  • Lorganitzaci de Sant Isidre clou la Fira ms valorada dels darrers anys, lliurant premis i

    reconeixements als collaboradors del certamenLacte final daquesta edici, celebrat la setmana passada, el va presidir lactual

    director de la Fira, Albert Muntada

    La Comissi organitzadora de la 57a Fira de Sant Isidre de Solsona ha tancat definitivament la mostra amb una valora-ci ms que positiva, segons ha avanat el seu director, Albert Muntada.

    El responsable del certamen ha atribut lxit de ledici denguany: grcies al bon temps, la gran presncia de sectors, laugment de la mostra de bestiar i la bona oferta dactivitats, que han fet que els carrers de la ciutat estiguessin plens de gent de la comarca i de fora, com mai hi havia hagut. Muntada tamb afeg que tot i que hi havia molta gent, les vendes pot-ser no van ser tant elevades com en altres anys, per la majoria dels expositors presents a la Fira estaven molt satisfets i desta-caven la professionalitat i qualitat del certamen.

    Aquesta valoraci tingu lloc durant lacte de lliurament dels diferents premis de la Fira de Sant Isidre de Solsona, aix com tamb dels reconeixements als diferents collaboradors del certamen per sectors. Lacte final, que fins lany passat es realitzava el diumenge de la Fira a la tarda, apleg els gua-nyadors de lXII Zoom fotogrfic de la Fira, coorganitzat amb Resol, la guanyadora de la Rifa de la Fira i lautora del cartell, amb els membres de la comissi organitzadora.

    Els premiats al XII Zoom Fotogrfic de la Fira foren:Tema Solsona: Les rotondes de lavinguda del Pont. 60 euros i placa. Maria BoixTema UBIC: Botiguers de lUBIC. 100 euros i placa. Maria Boix

    Joan Arnau un dels guanyadors del ral.li fotogrfic

    Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsons

    Tema Fira: El bestiar ov i cabrum. 60 euros i placa. Josep HomsTema Fira: Passejades a cavall i en poni.60 euros i placa. Miquel ngel ManzanoTema Fira: Festa del Dia Internacional de les Famlies.60 euros i placa. Joan ArnauMillor collecci. 100 euros i placa. Aroa GangolellsMillor collecci infantil. 60 euros i placa. Gerard Flotats

    El Solsons presentar allegacions a la Generalitat davant la creaci de zones vulnerables a la comarca, que impedir lactual ndex de distribuci de purins als camps El Consell ha reunit els municipis afectats, sindicats i portaveus poltics perqu un expert els informi de

    les complicacions que patiran els ramaders, amb la nova decisi del govern catal

    Un cop ms el govern de la Generalitat ha fet un pas en-davant per a convertir el Solsons en el pessebre de Catalunya, segons ha afirmat el president del Consell, Mari Chaure, des-prs de reunir-se amb els principals sindicats agraris, els alcal-des afectats per la nova llei de zones vulnerables i els portaveus poltics, a qui havia convocat al palau Llobera per informar-los de la dificultat que tindran a partir dara els ramaders, a lhora de desfer-se dels purins del seu bestiar, pel fet de convertir part del Solsons en zona vulnerable.

    s per aquest motiu que el Consell, juntament amb els

    alcaldes de Solsona, Clariana, La Molsosa, Pins, Riner i Olius han acordat presentar allegacions a la Generalitat, alhora que convidaran els responsables poltics de lACA, el DAAR i Medi Ambient per a parlar daquesta situaci que obliga els ramaders a incrementar en un 20% les terres necessries per abocar la mateixa quantitat de purins dels seus animals, que fins ara.

    Aquest augment dhectrees per a les dejeccions del bes-tiar suposar una nova dificultat per a les explotacions ramade-res, un sector que ja passa greus dificultats, segons Chaure.

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • LAjuntament de Castellar de la Ribera i lADF Sl Verd tornen a denunciar els suposats

    vols davionetes que desfan tempestesDemanen que es reobri el cas i que es realitzi una investigaci per aclarir els fets

    Lalarma per la possible exis-tncia de vols davionetes que eviten la pluja llanant iodur de plata als nvols de les tempestes ha tornat a resorgir al Solsons desprs que lAjuntament de Castellar de la Ribera i els membres de lADF Sl Verd hagin alertat de lapa-rici recent de dos nous casos. Aquest setmana, representants de lajunta-ment i lADF van comunicar als Mos-sos dEsquadra dos nous avistaments davionetes que suposadament haurien fet escampar les tempestes que ses-taven formant sobre els municipis de Castellar de la Ribera i Pinell.

    El president de lADF Sl Verd, Armengol Riart, ha explicat que diu-menge passat alguns vens de Castellar de la Ribera van alertar dels vols duna avioneta que va estar sobrevolant la zona unes 8 o 10 vegades. Segons Ri-art molta gent va veure lavioneta fent passades entre la zona de Ponts i Oliana on sestava formant una gran tempesta que al final es va desfer sense que hi hagus precipitacions. Aquest s el segon cas en el que va dany que es detecta la presncia davionetes en aquesta part del Solsons desprs que se nobservs una altra durant el cap de setmana de Sant Isidre, ha explicat Riart.

    El consitori de Castellar de la Rribera i lADF Sl Verd han demanat als Mossos dEsquadra que inicin les investigacions pertinents per tal daclarir els fets i que reo-brin un cas que ja es va investigar lany passat arran de les pressions de vens, l'ADF Sl Verd i els 5 ajuntaments que formen aquesta associaci de defensa forestal (Solsona, Castellar de la Ribera, Olius, Pinell i Llobera). En aquella ocasi, per, els responsables del Departament dInterior de la Generalitat va, concloure que no hi havia indicis que fessin pensar en lexistncia daquests vols i les investi-gacions dutes a terme van descartar qualsevol sospita al respecte.

    Tot i aix, el president de lADF Sl Verd ha asse-gurat que els vols es continuen realitzant i que "molta gent ha vist com desprs de passar les avionetes desapareixen les tempestes i les pluges". Tamb ha alertat que la manca de pluges amenaa les collites ja que durant el mes de maig no hi ha hagut precipitacions a la zona. Per contra -apunta Riart- les precipitacions al voltant dels municipis de Cas-tellar i Pinell han estat ms abundants. Si continuem aix perdrem ms de la meitat de la collita" ha avanat Riart, que ha insistit a continuar denunciant els fets mentre es vegin avionetes sobrevolant les tempestes.

    Foto d'arxiu: Ramon Sala (Olius), Benjam Puig (Pinell), Armengol Riart (ADF Sl Verd), M. Teresa Canal (Castellar de la Ribera) i Xavier Jounou (Solsona)

    Comarca Josep M. Montaner i Reig

    1 623 - Divendres, 05-06-2009

  • L'atur frena al SolsonsPer segon mes consecutiu, les xifres d'aturats al Solsons no

    han crescut, experimentant una molt lleu reducci. Si abril va tancar amb 726 aturats a la comarca, maig ho ha fet amb 724, i la capital, Solsona, que va comenar el mes amb 596 aturats, el va acabar amb 592. s una reducci inapreciable, per lluny de les xifres d'augment de l'atur que s'havien experimentat mesos enrera, quan mes rera mes creixia l'atur entre 40 i 60 persones.

    Perode: maig de 2009

    Castellar de la Ribera 3 - Clariana de Cardener 4 - Guixers 1Lladurs 3 - Llobera 3 - Molsosa, la 3 - Navs 8 - Odn 2 - Olius 39 - Coma i la Pedra, la 10 - Pinell de Solsons 8 - Pins 11 - Riner 6Sant Lloren de Morunys 31 - Solsona 592Total 724

    Comarca Ramon Estany

    Governaci activa dos nous centres emissors

    de TDT al SolsonsDonen cobertura a 4 comarques de la Catalunya Central, Ponent i

    lAlt Pirineu i Aran

    La Secretaria de Telecomunicacions i So-cietat de la Informaci del Departament de Gover-naci i Administracions Pbliques ha activat dos nous centres emissors de Televisi Digital Terres-tre a la comarca del Solsons, en el marc del pla Catalunya Connecta. Concretament, els nous cen-tres emissors shan activat a Guixers i Pinell del Solsons, i donen cobertura dels serveis disponi-bles de televisi digital terrestre (TDT) a1 muni-cipi del Solsons (Odn), 5 de la Noguera (Artesa de Segre, la Baronia de Rialb, Cabanabona, Oliola i Vilanova de lAguda), 1 de la Segarra (Massoteres) i 1 de lAlt Urgell (Bassella).

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • Lliurament dels premis del Concurs Bblic

    El bisbat de Solsona va lliu-rar el passat dissabte 30 de maig els premis a les millors redaccions i els millors dibuixos que els alum-nes de 45 escoles de la dicesi sol-sonina han fet sobre la Bblia. Han participat des de l'inici del curs es-colar en el XXIV Concurs Bblic. L'acte va tenir lloc a la sala d'actes de l'Escola Arrels de Secundria, i va ser presidit pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, acompanyat pel delegat d'Educaci, mn. Antoni Quesada.

    Bisbat Ramon Estany

    Bombers: 973 48 10 80Creu Roja: 973 48 06 52Mossos: 088Policia Local: 973 48 30 40Urgncies: 973 48 14 14

    AUTOMOCIGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Diresi Autoreparaci, SCCLCarretera de Tor, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avnguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

    Guia de serveis

    ELECTRODOMSTICSExpert RafartCarrer de la Bfia, nmero 6Telfon: 973 48 31 32

    ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, nmero 10Telfon: 973 48 15 47

    MODAGaudCarretera de Sant Lloren, s/n ............. 973 48 31 55Ca Lanita Al seu serveiCarrer Castell, 14Telfon: 973 48 02 08Torra Stil .............................................. 973 48 39 46

    vETERInRISClnica Veterinria Setelsis ............. 629 39 12 46

    vIvEnDA - COnSTRUCCICuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .................... 973 48 20 07Finques Planes Api nm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

    PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ............................ 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancn,1 Baixos ....... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agust, 12 ........................ 973 48 29 05

    JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristfol, 3 ......................... 973 48 28 52

    Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Lloren, 4 ................ 973 48 08 66Only Party ............................................ 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Lloren, 1 ................ 973 48 00 27

    BARS - RESTAURAnTS

    Carnisseria Angelina .......................... 973 48 28 50Carnisseria PalPlaa Major, 4 ....................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ..................................973 48 11 67Carretera de Tor ................................. 973 48 12 90

    CARnISSERIES

    IbercajaPlaa Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

    BAnCS I CAIXES

    Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelfon: 973 48 11 59

    ARTICLES DE REGAL

    Ferreteria Vilbar .................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarsCarretera de Tor, 39 ........................... 973 48 01 60

    FERRETERIES - TALLERS

    Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telfon: 973 48 00 95

    GESTORIES

    ptica Jan ......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

    Apunts Grfics .................................... 973 48 17 19Grfiques Muval .................................. 973 48 04 10

    PAPERERIES - IMPREnTES

    La LionesaCarrer Castell, 18 ................................. 973 48 02 60

    PASTISSERIES

    Begudes DelfCarrer de la Bfia, 10 ........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Tor, 6 ............................. 973 48 02 16

    QUEvIURES - BEGUDES

    Taxi Bors - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ......................................... 689 13 08 08Taxi 24 hores - Fernando Antn Calln661 819 121.......................................... 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer ................. 620 72 81 05

    TAXI

    Autocars TarrsCarrer Sant Miquel, 13 ......................... 973 48 01 29Transports I Logstica J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilany Servei Grua + TransportCarrer Mari Fortuny, 9Telfon: 608 73 88 15

    TRAnSPORTS

    Peus, Centre PodolgicCarrer Gaspar de Portol, 4 ................. 973 48 16 09

    PODOLOGIA

    Perruqueria LlusaCarrer Llobera, 38Telfon: 973 48 26 55

    PERRUQUERIES

    Benigno Alczar, S.L.Carrer de la Bfia, 16 ........................... 973 48 05 49

    PInTURES

    1 623 - Divendres, 05-06-2009

  • Comarca Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya

    El Centre Tecnolgic rep l'encrrec del pla dordenaci de recursos forestals de la Catalunya Central

    Un estudi innovador permetr incorporar el risc dels incendis forestals a la planificaci dels terrenys forestals a escala territorial

    El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya ha encarregat al CTFC la re-dacci dun projecte dOrdenaci de Recursos Forestals a la Catalunya Central, per tal de poder alinear les estratgies de gesti forestal i de prevenci dincendis.

    El projecte incorporar una anlisi a escala territorial del risc dincendi, detectant aquelles zones estratgiques de cada comarca on s ms prioritari actuar per a prevenir possi-bles grans incendis forestals. A travs de reconixer aquestes zones, sofereix una informaci de base molt til que podr ser utilitzada per a la gesti de les finques forestals o per a la planificaci urbanstica. Es tracta duna metodologia de tre-ball innovadora a nivell estatal, que coordina la planificaci del risc dels incendis forestals amb la planificaci dels terrenys forestals, podent ser emprada tamb per a la planificaci terri-torial. Es preveu que la primera fase del projecte pilot estigui finalitzada a final daquest mateix any.

    Les comarques de la Catalunya Central han estat de les

    ms afectades pels incendis forestals els darrers anys, i sn les que han patit alguns dels episodis ms greus de grans incendis forestals com els de lany 1994 que van afectar ms de 70.000ha entre el Bages i Bergued o a l1998 amb prop de 20.000ha cremades la majoria a la comarca del Solsons.

    El tema de la prevenci de focs forestals va ser di-vendres passat motiu de debat en unes jornades que es van fer a Solsona, que precisament tenien com a objectiu veure com la gesti i la prevenci han danar unides.

    El responsable de l'rea d'Incendis Forestals i de Ter-ritori del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana, ha volgut recordar que la 'realitat' de la gesti forestal s que, majoritriament, la propietat s privada, espe-cialment a la zones on hi ha risc d'incendis. En aquest sentit, segons explica Plana, qualsevol plantejament al voltant de la gesti forestal sostenible ha de tenir en compte les necessitats i les prioritats de la propietat.

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • L'Entrevista Ramon Estany

    -En la presentaci del manual sobre el risc d'incendis, esmentes que hi ha un risc latent d'incendis. Qu vol dir aix?

    La realitat del risc d'incendis a la comarca del Solsons s com en moltes zones de la Catalunya Central i de la resta del pas. Els problemes de fons dels incendis que s la gran quan-titat de massa forestal arbrada que tenim distribuda arreu del territori fa que pel general haguem d'estar molt ben preparats per la gran majoria dels incendis, per si succeeix un episodi que hi ha varis incendis alhora, o coincideix un incendi en uns dies que hi ha molta sequera, doncs, ens podem trobar amb un episodi igual que el d'altres anys, com el 94 o el 98, amb un gran incendi forestal.

    -Aquest any, per exemple, el fet que hi hagi moltes zones de Catalunya amb llenya que va quedar de les ventades del desembre, augmenta la possibilitat que es pugui incre-mentar aquest risc d'incendi?

    Efectivament, el risc d'incendi, sobretot ve determinat per la capacitat que tingui el foc de propagar-se. Quant amb ms intensitat pugui cremar el foc i ms rpidament pugui pro-pagar-se, ms difcil s apagar-lo.

    Si a ms, coincideix un any com aquest en que hi han hagut ventades i nevades intenses que han implicat que s'han trencat arbres o s'han escapat, i ha quedat aquesta fusta repar-tida arreu, quan aquesta mor i s'asseca, esdev un combustible disponible per cremar. Hi ha un increment del risc objectiu i real.

    -Tot i que ha estat un any plujs, i hi ha una certa humitat relativa, aix no compensa els factors de risc?

    La pluviometria tamb condiciona el risc d'incendi, per, sobretot la condiciona amb coincidncia amb els episo-dis de calor. A vegades, una primavera relativament humida, relativament, perqu aquest mes de maig ha plogut molt poc, pot ser bona per tenir un inici de campanya bo amb pocs in-cendis perqu hi ha humitat a la vegetaci, per pot ser molt dolenta a posteriori si no hi ha ms pluges, perqu tota aquesta vegetaci que ha crescut ara amb la humitat de la primavera, desprs, quan s'asseca, sobretot l'estrat herbaci, fa incrementar el risc.

    Per aquest tamb es pot considerar un any bo, en el sentit que la vegetaci respon a la pluviometria a llarg termini. Evidentment, si tenim uns arbres que vnen d'un any humit, seran uns arbres ms saludables, ms forts i ms resistents a les plagues. A ms humitat, el bosc s ms saludable, per no sem-pre una primavera humida vol dir risc d'incendis baix. Queda molt condicionat aquest risc als episodis de pluja durant l'estiu, sin, les pluges a la primavera poden ser contraproduents.

    -s suficient la gesti forestal que es fa a Catalunya. Se n'hauria de fer ms?

    B, la realitat de la gesti forestal a Catalunya parteix d'una base molt clara, que s que la propietat majoritrament s privada, i, especialment en les zones de risc d'incendis, perqu la propietat pblica, o municipal, sobretot es troba en zones d'alta muntanya on el risc no s tan gran. Per tant, plantejar res sobre la gesti forestal sostenible sempre ha de passar per tenir en compte les necessitats, i les prioritats de la propietat. La propietat forestal inverteix diners i fa gesti forestal, i a priori, en treu un rendiment, perqu a fi de comptes s una empresa.

    Estem parlant d'un aprofitament sostenible d'un recurs renovable. La fusta, per, avui per avui, els preus de mercat sn tan baixos que fa que la gesti forestal en moltes parts de Catalunya sigui poc rendible.

    Prcticament noms s econmicament viable si es compta amb una superfcie relativament gran i tamb es pot comptar amb les mesures de foment de l'administraci.

    Per tant, la gesti forestal, de per si, o la propietat fo-restal per si sola, no pot reaccionar tamb sola davant el risc d'incendi.

    Les jornades que hem fet serveixen tamb per adonar-nos, que la propietat s plenament conscient del risc d'incendi, que si fos per ella ja estarien fent neteja, posant punts d'aigua i mantenint els camins arranjats, etc....

    Si no ho fan s perqu l'economia no dna, i el que in-tentem s millorar l's que es fa dels pocs recursos pblics que es destinen a la gesti forestal.

    -Potser l'administraci no dedica prous esforos?Crec que no serem sincers amb nosaltres mateixos si

    fssim la crtica fcil a l'administraci. L'Administraci s re-presentant de la societat, i si no dna prous diners a la gesti forestal, potser s perqu la societat no ho exigeix. Que no vol dir que no ho demandi, perqu, precisament, tots tenim molt clar que volem paisatge, zones de bosc, bolets... El que passa s que moltes vegades la societat no som plenament conscients que tot aix que hem gaudit fins ara, aquest paisatge forestal,

    "No sempre una primavera humida vol dir risc d'incendis baix"

    Eduard Plana Bach, enginyer forestal del CTFC

    1 623 - Divendres, 05-06-2009

  • s una herncia que estem gaudint gratutament fruit de tota una tradici en la gesti forestal.

    Si les condicions de mercat actual fan que aquesta ges-ti del territori no pugui continuar portant-se a terme, aquest equilibri es trenca i apareixen els incendis.

    s molt hipcrita, per part de la societat que vulguem tenir boscos, anar a buscar bolets, tenir paisatges, per alhora no exigir als nostres governants que dediquin ms recursos a la gesti forestal.

    Penseu que l'ordre d'ajuts per aquest any en la gesti forestal sostenible es mou al voltant de 8 a 9 milions d'euros, que s una quantitat absolutament irrisria per l'economia d'un pas com Catalunya.

    -Qu destaquem de la finca de Ginest que visitem en aquesta jornada?

    Ja fa alguns anys que s'hi va fer una actuaci de control de combustible, i s una finca que es va seleccionar perqu est en una zona que anomenem Punt Estratgic de Gesti o Punt Crtic per la Prevenci i Extinci d'Incendis. Som consci-ents que no podem recuperar aquell paisatge buclic i pastoril de fa 50 anys quan no hi havia incendis perqu la gent vivia al territori i els incendis s'apagaven molt fcilment, i com a

    mnim, intentem promoure actuacions en zones estratgiques fruit d'una anlisi prvia del risc, que sabem, que all, a ms de preveure incendis, estem donant una oportunitat als mitjans d'extinci per apagar-los.

    Evidentment, aix demana la complicitat de la propie-tat, perqu aquestes zones sn dins finques privades.

    I som davant un canvi cultural envers el risc d'incendi que necessita el seu procs, doncs hi ha un component divul-gatiu i pedaggic.

    Sovint, l'exit d'una jornada com aquesta no s tant el resultat concret de la jornada sin que aqu s'inicia un procs de compartir experincies, inquietuds, amb la visita de camp, perqu s ms fcil convncer a alg quan veu una cosa feta, que queda neta i controlada.

    L'Entrevista Ramon Estany

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • Vall de Lord Dolors Pujols

    Intercanvi a la residncia amb els alumnes de lescolaNens i nens del CEIP Vall de Lord comparteixen un mat amb els avis de la residncia tot coneixent

    jocs que antigament jugaven

    Si primer van ser els alumnes dESO de la SES Sant Lloren els que visitaven la residncia en lintercanvi anual que fan amb els avis i vies, el passat divendres va ser el torn dels alumnes del CEIP Vall de Lord. Sota el ttol dEls jocs dels nostres avis, aquests els van ensenyar amb qu i com jugaven quan eren petits. Lacte va comenar amb la salutaci dun avi que els va donar la benvinguda en nom del centre, tot seguit van esmorzar i, desprs van jugar als jocs que els tenien preparats. Els nens i nenes no van marxar amb les mans buides sin que els avis els van donar de record una baldufa decorada per ells mateixos.

    Agenda- Vall de LordDissabte 13 de juny a 2/4 de 6

    Teatre Municipal de Sant LlorenLestenedor teatre presenta Petons

    Entrades numerades: 5 euros

    Fira de primavera

    Sant Lloren disfruta de la fira de primavera amb ms parades dels

    darrers anys

    La fira de primavera de Sant Lloren de Morunys va tenir lloc el passat diumenge, 31 de maig. Els paradistes en-guany van omplir de gom a gom la Plaa del Mur i lacte prin-cipal de la jornada van ser les actuacions del gimns munici-pal, que van tenir lloc a les 12 del migdia sota un sol de justcia a la mateixa zona de la plaa del Mur davant un centenar de persones.

    Parades a la plaa del Mur

    Actuaci de les grans del gimns

    Actuaci de les petites del gimns

    0 623 - Divendres, 05-06-2009

  • Cavallada de Vilamantells 2009

    Una trentena de cavallistes van participar a lacte que va servir per culminar la

    festa major denguany

    La tercera Cavallada Popular de Vilamantells es va ce-lebrar amb xit el passat diumenge 31 de maig. 28 participants van fer a cavall els aproximadamnet 24 quilmetres del re-corregut, que tenia com a punt de sortida lesplanada de Sant Serni. Entre les vuit i les nou del mat comenaven doncs una ruta que els duria a visitar diferents indrets de la Vall de Lord.

    De les 28 persones inscrites, 20 van completar el recor-regut passant pels cinc controls que lorganitzaci havia fixat. En el primer daquests punts, situat a Els Hiverns, hi havia lesmorzar i daquesta manera es va convertir en un punt de trobada amb amics i familiars. A larribada als cavallistes els esperava el record: una instantnia de cadascun dells que els havien fet mentre passaven en algun punt del recorregut.

    Participants de totes les edats van prendre part daques-ta iniciativa organitzada per tercer any consecutiu pels vens de Vilamantells amb la collaboraci de diferents empreses i entitats i de lajuntament del municipi de Guixers.

    Vall de Lord Dolors Pujols

    Filmets per la Convivncia a Sant Lloren de Morunys

    El Pla de Ciutadania i Immigraci del Consell Comarcal en collaboraci amb lAjuntament de Sant Lloren de Morunys organitzen la projecci Filmets per la convivncia.

    La projecci recull la selecci dels sis millors curtmetratges presentats dins la categoria Per la con-vivncia en la darrera edici del Festival Internacional de Filmets de Badalona. (la sessi inclou el curt Ve-nus per la convivncia que va ser nomenat als Premis Goya 2009).

    La visi daquest audiovisual permet reflexio-nar sobre la diversitat cultural i la necessitat dentesa entre persones dorigen diferent.

    Filmets per la Convivncia arriba a Sant Lloren desprs dhaver-se projectat a 19 municipis catalans i la gira per Catalunya continuar fins el pro-per setembre.

    La projecci a lAjuntament de Sant Lloren ser el 12 de juny a les 20.30h.

    Conarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsons

    Una exposici commemora els 40 anys dhistria de lescola de Sant Lloren

    La mostra forma part del programa dactes de celebraci de laniversari del CEIP Vall de Lord

    Des diconografia franquista o religiosa fins a mapes i tot tipus de material didctic o tcnic. Qualsevol objecte a sim-ple vista insignificant es converteix en tot un record daquells anys descola per als ex alumnes que aquests dies sacosten a la sala de Plens de lajuntament per visitar lexposici 40 anys del CEIP Vall de Lord. A ms de fotografies, la mostra recull, com diem, tot tipus de material didctic: mapes, llibres, jocs daprenentatge aix com els els primers estris que sutilitza-ven per fer cpies de documents o la tpica bata de ralles blava pels nens i rosa per les nenes. La sala de plens de lajutnament sha convertit en un bagul de records per les generacions que han passat per aquelles aules i en una simptica mostra foto-grfica on els dits no paren dassenyalar cares daquelles que sonen per no sacaben didentificar (almenys pels ms jo-ves). La mostra estar oberta fins al proper dissabte al mat.

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • Parallel a la inauguraci del remodelat centre cultural de Sant Lloren de Morunys, lany 1999 naixia una nova com-panyia local de teatre amateur: El Perxe Teatre. Daquesta manera es recuperava la tradici escnica a la Vall de Lord i tots aquells vilatans que ho desitgessin podien demostrar les seves aptituds damunt lescenari o collaborar treballant a la rereguarda. Den dels inicis daquell projecte han passat ja deu anys durant els quals el grup no ha deixat el pedal a mig gas en cap moment i ha pujat damunt lescenari en una trente-na docasions, entre els pastorets i obres de tot tipus.

    Els primers passosLembri del Perxe teatre el trobem a les representaci-

    ons que es van fer als Claustres en commemoraci dels 700 anys de la fundaci de la vila de Sant Lloren de Morunys. Una daquestes obres la protagonitzava Joan Herrada fent el paper del Comte Guifr el Pels. En aquells moments, des de lajuntament ja se li va temptejar la possibilitat de fer una pla-nificaci a cinc anys perqu dons vida al futur centre cultural de Sant Lloren.

    Lany 1998 es feia una convocatria a tothom interes-sat en participar a Els pastorets, lobra tpica nadalenca que, abans de linici de la remodelaci de ledifici del teatre, dirigia Mossn Francesc Bajona. Aquesta crida als vens va fructificar en la representaci del Nadal del 1998, que portava per ttol LEstel de la Vall. Lxit daquesta primera convocatria va donar una empenta definitiva a la creaci dun grup de teatre que es presentava oficialment en lacte dinauguraci del nou centre cultural amb les obres LAjuntament i Gente Bien. Era el 14 de maig del 1999 i aquesta nova entitat portava per nom El Perxe, mot caracterstic de la vila.

    Feina durant tot lanyRepresentem una obra i lendem comencem amb

    laltra. Amb aquestes paraules, el director del grup explica

    El Perxe Teatre

    10 anys fent cumdiaEl grup de teatre de Sant Lloren celebra

    el des aniversari en plena forma

    el ritme que mantenen des dels inicis: dues representacions anuals i a ms els pastorets. Les xifres ho corroboren: han pre-sentat 18 obres de teatre a ms dels pastorets que shan repre-sentat cada any (a excepci del 2005, quan es van substituir pel Poema de Nadal de Sagarra que van presentar conjuntament amb la Coral Morunys). Aix vol dir que cada cap de setmana la gent del Perxe es troba per preparar les diferents representa-cions, un grup de vens que dediquen bona part del seu temps a aquest projecte que enguany compleix 10 primaveres.

    Una associaci per la culturaA banda dels assaigs i obres que presenten al Centre

    Cultural de Sant Lloren, El Perxe organitza representacions daltres grups de teatre amateur que vnen a la Vall a presentar les seves obres. A diferncia daquestes companyies, El Perxe no ha sortit mai de Sant Lloren. Per sortir cal una cosa digna tant de muntatge com dinterpretaci i aix no sempre s fcil: cal disponibilitat en dates assenyalades, dedicar-hi una jornada completa comenta Herrada tot lamentant que el teatre amateur t aquestes limitacions.

    Vall de Lord Dolors Pujols

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Vall de Lord Dolors Pujols

    L'Entrevista Dolors Pujols

    Joan Herrada, director d'El Perxe

    Minteressa que aquella persona que ha fet riure un dia, sigui capa de fer caure la llgrima un altre

    Desprs dinciar-se en el mn la cumdia a Sant Lloren actuant amb Mn. Urbici i de crear-hi lesplai Piteu amb Mn. Josep Mal i altra gent, Joan Herrada va dirigir du-rant 15 el grup de teatre Estel de Prats de Lluans. Actu-alment aquest ebanista artes i escultor amb fusta dirigeix El Perxe, projecte on es va implicar del tot des dels seus inicis.

    Quina filosofia apliques a lhora de dirigir els actors?Des dun principi ja vaig deixar clar que procuraria no

    crear divos: que una persona fes sempre els mateixos papers (aquell sempre galan, laltre cmic). Com a director de te-atre minteressa que vagin rodant, que aquella persona que ha fet riure un dia, sigui capa de fer caure la llgrima un altre.

    Qu taporta dirigir la companyia?Molta feina! Una obligaci: saps que els caps de set-

    mana a les 10 de la nit ests amb aix (i altres dies, clar). Per compensa, si no fos aix, ja no ho faria.

    Tens algun referent teatral o alguna obra de teatre que recomanis?

    En podria dir molts. Anys enrere, el Retaule del Flau-tista, una stira poltica que va causar molt dimpacte. A ms

    sc un fan de les obres dels joglars, tot un referent per mi. Tamb els clssics catalans (Puig i Ferrater, Guimer), o la comdia de lArt (Goldoni i companyia), Shakespeare No tinc un sol referent o un sol tipus de teatre.

    Segueixes amb la mateixa illusi que el primer dia?S, sempre amb aquesta filosofia de lactor que comen-

    tvem, amb ganes de fer coses diferents Per tamb tinc clar que sha de renovar, si surt alg disposat a fer de director, jo encantat.

    Lassociaci que gestiona el grup de teatre lhan presi-dida quatre persones des dels seus inicis: Ramon Besora, Jordi Cases, Josep Sol i des de fa uns mesos el president s Josep Capell, un dels actors ms prolfics damunt lescenari. Tot i no presentar les seves obres fora de la Vall de Lord, El Perxe ha tingut activitat ms enll de lestricta posada en escena de diferents textos, per cert la majoria dells adaptats pel mateix Joan Herrada. Daquesta manera, la companyia ha collaborat en diferents projectes daltres entitats de la vall: Amb la Co-ral Morunys en diverses ocasions, tamb han collaborat amb alguna edici de la caminada: fora gent recorda aquell any on membres del grup representaven contrabandistes i gurdia civils. Lestiu passat van prendre part en lacte de presentaci del llibre Rastres recobrats dun passat a les fosques, han col-laborat en lorganitzaci dactivitats extraescolars de teatre i han organitzat autocars per anar a veure obres de teatre.

    La prxima ser sonadaCoincidint amb el des aniversari, El Perxe avana que

    per la Festa Major farem un muntatge gros. Representaran Pel Davant i pel carrere, una comdia "denredu" molt com-plicada. Segons Joan Herrada una de les millors obres que

    sha escrit aquests darrers anys. Com no podia ser daltra manera, ja la preparen.

    Obres representadesGente Bien i lAjutnament, La Pau retorna a Atenes,

    Les Cartes dHrcules Poirot, Els llits de Valldemosa, Sopa de pollastre amb ordi, El retaule del flautista, Trampa per a ratolins, Recordant a Mossn Cinto, El bon doctor, El caf de la Marina, Muntatge de diferents obres dEspriu, Txkhov i Strindberg, Figuretes de vidre, All que tal vegada sesdevin-gu, El Poema de Nadal, Homes, Cam, Quan la rdio parlava de Franco i altres cumdies, Criatures, Crisiiiiiii.

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Oliana Marcel Ribera. Arxiu Fotogrfic: Marcel Ribera

    Marat daerbicEl passat dia 24 de maig, es va portar a terme al pavell

    Francesc Betriu d'Oliana una marat dAerbic, amb la parti-cipaci de nombroses persones de diferents edats i de diversos llocs. Hi participaren: Grup de dansa dOliana, nenes de 7-8 anys; Grup de lEscola Francesa dEscaldes, nenes de 8-9 anys; Grup del Centre Esportiu Almenar, nenes de 4-8 anys; Grup de lescola de dansa Montse Esteve de Guissona, nens/es de 5 de primria; Grup de lrea dEsports dOliana, nens/es de 10-11 anys; Grup de Country Escola de Dansa dOliana; Grup del gimns Kodoban de Cervera, noies infantils; Grup del centre esportiu Esquitx de la Seu dUrgell, noies de 12-15 anys; Grup de lEsscola del Com dAndorra la Vella, nenes de 8-10 anys; Grup de lEscola Francesa dEscaldes, nenes de 8-9 anys; Grup del centre esportiu Almenar; Grup de lEscola de Dansa Montse Esteve (Guissona), nois/es de 6 i 1r ESO; Grup de lEscola del Com dAndorra la Vella, noies 11-13 anys; Grup de lescola de dansa Montse Esteve (Guissona), no-ies 2n dESO; Grup de lEscola Francesa dEscaldes, nenes de

    Country

    El dissabte dia 23 de maig, entre altres actes per part de CiU, es van desenvolupar els segents:

    A les 11.30 hores, rebuda de lex-president de la Ge-neralitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol. El van rebre: Els Srs. Ventura Roca, President Comarcal; Ricard Prez, Cap local; Gerard Figueras, President JNC.

    A les 12.00 hores, Inauguraci Nou Col.lectiu JNC Oliana (Ajuntament dOliana). Durant aquest acte, van arribar altres autoritats com per exemple, els Srs. Albert Batalla, Di-putat i Alcalde de la Seu dUrgell; Jess Fierro, President del Consell Comarcal.

    A les 13.00 hores. Desplaament cap al local del CDC, per fer-ne la inauguraci, i tot seguit, un dinar amb militants i simpatitzants d'Oliana, Peramola i Bassella.

    Cal dir que durant la visita del Sr. Jordi Pujol i de la Sra. Marta Ferrusola moltes persones van anar a saludar-los. Acte de benvinguda a lajuntament

    10-11 anys; Grup de lEscola de Dansa dOliana, neenes de 12 anys; Grup de lEscola de Dansa Montse Esteve (Guissona), no-ies de 3er dESO; Grup de lEscola del Com dAndorra, noies 13-16 anys; Grup del Centre Esportiu Almenar, noies de 9-12 anys; Grup de lEscola de Dansa dOliana, noies de 14-15 anys; Grup de lEscola de Dansa Montse Esteve (Guissona), noies de 4t dESO. Va ser una tarda festiva, en la qual el pblic assistent vam gaudir de les diferents demostracions dAerbic.

    Visita de lex-president Pujol a lAlt Urgell (Oliana)

    Bar BonavistaEls qui visiteu el Bar Bo-

    navista dOliana, podreu veure un gran caragol; els clients que veuen les dimensions de lesmentat ani-mal queden bocabadats. La petita mestressa de la casa ens ensenya la seva mascota. Cada dia cuida i mima el caragol. El dia que vaig anar-hi per fotografiar-lo no va voler sortir del seu hbitat (la closca). La jove amb el caragol Detall per apreciar les dimensions

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Educaci IES Francesc Ribalta

    Xerrada sobre el mn empresarial per als alumnes de 4t dESO

    Un any ms, volem donar les grcies al sr. Jordi Gaval-d i a la sra. Montse Mas per la seva xerrada dorientaci labo-ral, dirigida als nostres alumnes de 4t dESO. Aquests alumnes van seguir amb molta atenci les explicacions dels empresaris i, en les seves preguntes, van mostrar la seva preocupaci per la situaci actual de crisi.

    Xerrada sobre comunicaci a lIES Francesc Ribalta

    Dilluns passat, dia 1 de juny, els alumnes de 1r de batxillerat que cursem la matria dEconomia dEmpresa vam rebre la visita del sr. Daniel Sala, llicenciat en eco-nomia, tcnic de mrqueting i copropietari de lempresa E2S produccions, situada a Cardona, que va realitzar una conferncia sobre la publicitat i la comunicaci.

    El senyor Sala va explicar els diferents mitjans que qualsevol empresa t al seu abast per a promocionar-se, exemplificant-los amb casos reals molt destacats. A ms, ens va parlar tamb de la importncia de la imatge pblica i publicitria, per fet que s el primer tret que les persones coneixen de qualsevol organitzaci o empresa.

    Donem les grcies al sr. Daniel Sala per la seva vi-sita al nostre centre i per la seva conferncia, tan dinmica i interessant.

    Alba Pijoan (1r batxillerat)

    El color del desacordDimecres passat, dia 3 de juny, lIES Francesc Ribalta es va vestir de color taronja per mostrar el seu desacord amb la

    poltica educativa del Departament dEducaci, seguint aix la convocatria feta pels sindicats del sector. La majoria dalumnes, professors i personal no docent van assistir al centre duent alguna pea de roba o un lla de color taronja, per tal de posar de manifest que hi ha molts punts de la LEC que no estan ben pensats. La jornada va servir tamb per a inculcar valors democrtics als alumnes i per a ensenyar-los que es pot protestar cvicament de moltes maneres.

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Educaci Alumnes de 4t d'ESO - Escola Arrels

    Projecte social dins l'assignatura d'tica

    El passat dia 22 de maig els alumnes de 4t d' ESO de l'escola Arrels vam realitzar un projecte social dins lassignatura d'ti-ca. Vam valorar diferents possibilitats i ens vam decidir pel projecte de netejar un es-pai pblic. Ho vam proposar al regidor de medi ambient, sr. Jordi Fraxanet. I l'Ajun-tament ens va indicar lespai del Camp del Serra.

    A les 9h del mati va comenar la jornada de neteja i a les 12 del mat el Camp del Serra ja havia canviat de cara. Increble!! Ms de 25 bosses plenes descombraries. Per aquest mateix espai van passar-hi prop de 40.000 persones durant la Fira de St. Isidre.

    Amb aquest gest el que pretenem s conscienciar la pobla-ci de la importncia que t respectar el medi ambient.

    Un altre projecte que hem dut a terme amb l'ajuda de la resta d'alumnes del centre ha estat fer una recollida d'imatges sobre les conseqncies d'actes vandlics que es poden trobar per Solsona i sn una clara mostra dagressi al nostre entorn, convertint-se en una altra forma dembrutar a ciutat.

    En total hem recollit ms de 200 actes vandlics i els hem exposat a diferent llocs del recinte escolar.

    Lescola Arrels posa a labast dels joves tallers sobre drogues i festa crtica

    Les jornades inclouen tamb la comunicaci i la incomunicaci a travs del Messenger, Facebook i altres elements dInternet i xarxes socials

    Alumnes de primer de CFGM de mecnica, elctrica i administraci, aix com tamb els alumnes de lE-E, han parti-cipat aquests dies en uns tallers dirigits a prendre conscincia de les situacions de risc dels joves, tant des dun punt de vista de les drogues, com les plataformes de comunicaci que ofe-reix Internet.

    Aquests tallers, que van dirigits a joves a partir de set-ze anys, estan organitzats des de lentitat Packescoles i el porten a terme educadors socials, que sn professionals molt propers als joves i que actuen en el seu entorn social: grups, carrer, nit, festa, oci.... Justament lobjectiu principal daquest taller ha estat afavorir una actitud crtica entre el joves: que es facin preguntes, que prenguin les prpies decisions, que pu-guin afrontar les pressions socials, etc... vers loci ,el consum de drogues, les xarxes socials, Internet i que en coneguin les problemtiques associades. Segons ha explicat la direcci de lEscola de Secundria Arrels, els tallers tenen una funci informativa i educativa, en el sentit que a ms dinformar es plantegen situacions habituals entre els joves i es donen

    pautes dactuaci que afavoreixen les decisions personals deixant a part les pressions del grup.

    A ms es treballen de forma transversal temes com: in-tenet, la sexualitat-afectivitat, les relacions igualitries, la con-ducci de vehicles i la violncia sempre associats a lentorn social dels joves.

    Educaci Escola Arrels Secundria

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • El divendres 29 de maig, els alumnes de Cicle Mitj de lEscola Ar-rels vam anar dexcursi a Montserrat. En arribar a Collbat vam esmorzar i desprs vam anar a les coves de salnitre. Primer ens van ensenyar una pellcula en la qual explicaven el pas del temps a les coves. Desprs ens van ensenyar les coves. Va ser magnfic! Hi havia pedres de tota mena, fins i tot hi havia un ou fer-rat de la sort!

    (Laura Algu 3r A)

    Dins les coves vam poder observar es-talacmites que semblava que creixien del terra i estalactites que penjaven del sostre i que shavien format durant molts anys degut al goteig daigua i de minerals.

    (Gisela Flotats 4t A)

    Desprs vam anar cap al cremallera . Va ser apassionant! Semblava que la munta-nya et caigus a sobre perqu passvem just pel costat.

    (Laura Algu 3r A)

    Una excursi per les muntanyes de Montserrat

    Educaci Escola Arrels Primria

    Era fantstic! Des del cremallera es veien unes vistes merave-lloses. (Sara Magn 4t A)

    Quan vam arribar a Montserrat, vam anar a dinar davant del santuari, desprs vam entrar a lesglsia a veure la Moreneta i moltes coses ms. (Laura Jounou 4t A)

    Dintre el monestir vam veure moltes esttues de pedra i moltes parets pintades. I finalment vam anar cap a Solsona.

    (Toni Moreno 4t A)

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Associacions i Entitats Sol del Solsons

    Reuni del Sol del Solsons amb

    l'ICASS de LleidaEl dijous 28 de maig lequip tcnic

    del Sol del Solsons, la tcnica Maria Daz i la coordinadora Marta Garriga i el seu president Enric Serra es van

    reunir amb el tcnic encarregat de les drogodependncies, el sr. Joan Ramon Saura, en el Departament dAcci Social

    i Ciutadania de Lleida

    El sr. Joan Ramon Saura va mostrar molt inters per totes les accions, activitats i seguiment que fem al Sol del Solsons a les persones que pa-teixen drogodependncies i als seus familiars.

    Des del Departament dAcci Social i Ciuta-dania van mostrar el seu recolzament en la realitza-ci de la segona fase de desplegament del PLEAS, Pla Estratgic Antidroga del Solsons, amb el su-port de lObra Social de Caixa Sabadell.

    Xerrada sobre els transtorns de la personalitat

    El passat dijous 28 de maig es va fer al Sol del Solsons una xerrada dins el programa Escola de Famlies que va realit-zar la psiquiatra Elosa Roman on ens va parlar dels trastorns de la personalitat.

    Catifa de corpus 2009El guanyador del primer concurs pel dibuix de la Catifa,

    que es realitzar el dia 13 de juny a la Plaa Palau, s Carles Freixes i Codina.

    Moltes grcies a tots els participants.

    Tamb voldrem fer una crida a tots aquells que vulgueu participar portant les vostres roses al Cau (Baixos de la Parr-quia) el proper dia 12 de juny a partir de les 4 de la tarda.

    Que tingueu una bona festa de Corpus i no us oblideu de venir-la a veure!!

    Associacions i Entitats A.E I G Pare Claret

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Sant Lloren de Morunys Fira de primavera

    El Club de jubilats l'Arcada Vall de Lord va organitzar la tirada de bitlles catalanes amb la collaboraci del Club Estel, Club Sant Jordi i Casal La Fura, tots ells de Solsona. Va assistir-hi molta gent que es mostraren interessats per aquest joc.

    Associacions i Entitats Club de Jubilats l'Arcada

    Aquest grup de Sant Lloren de Morunys va anar d'excursi a Girona durant els dies que aquesta Ciutat mostra la seva creativitat floral. Tots en vrem gaudir. El Club de jubilats l'Arcada Vall de Lord va organitzar el viatge.

    Partits Poltics ICV Solsons

    El treball dels diputats/des del parlament dICV dna els seus fruits

    El mes de mar passat, el dipu-tat dICV per Lleida, Francesc Pan va dur a terme una reuni amb diferents entitats, per tal de copsar les seves in-quietuds i necessitats. Una delles va ser amb el Consell de la Gent Gran del Solsons. Una de les seves pre-ocupacions eren els desplaaments mdics. La contesta a la demanda, al conseller del PTOP, Quim Nadal feta pel Francesc Pan, en nom del Consell de la Gent Gran del Solsons, sobre una revisi de les comunicacions de la comarca, per tal de revisar el conveni entre el Departament i el Consell Co-marcal per subvencionar els desplaa-ments del usuaris que reben assistncia del Solsons, diu que encarregar fer una anlisi general i complert de les comunicacions i amb el resultat que doni i conjuntament amb el Consell Comarcal, estaria disposat a revisar-ne i ampliar-ne el servei.

    En un altre ordre de coses el conseller de Governaci, Jordi Auss, contestant-li a una petici de reuni que li van fer lAssociaci dEmpre-saris del Solsons, li va comunicar a en Francesc, que tan sols era un pro-blema dagenda, i que molt aviat li do-naria hora per tal de celebrar aquesta reuni.

    Per altra banda la diputada dICV, Laura Massana, va portar les diferents inquietuds dels representants de les diferents empreses al Parlament per tal dajudar a millorar la situaci de crisi que sest vivint a la comarca.

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Cartellera

    Cinema al Casal Popular la FuraDIVENDRES 5 DE JUNY 22:30

    El ltimo rey de EscociaDirigida per Kevin McDonaldEUA, 2007

    CINEMA

    TEATRE

    "Anna i Helen", amb LacetniaEls dies 6 i 7 de juny, al Teatre Comar-cal. Dissabte, a les 22 h, diumenge, a les 19 h

    El Grup de Teatre Lacetnia recrea sobre l'escenari solson una histria verdica sobre la vida de la nord-americana Helen Keller, la primera sordcega a llicenciar-se a la universitat, amb la representaci d'Anna i Helen. L'argument de l'obra se centra en el poder de l'educaci i l'esfor en la lluita per a la superaci personal malgrat les limitacions fsiques.

    RECITAL LITERARI: Montserrat Carulla, 'Itinerari de paraules'Teatre Comarcal - 14 de juny, 19 hLa regidoria de Cultura porta al Teatre l'actriu Montserrat Carulla ms ntima dins el programa de CorpusEn l'espectacle Itinerari de paraules, l'actriu Montserrat Carulla recita amb una posada en escena teatralitzada els seus contes i poemes preferits de la li-teratura catalana i espanyola. En aquest recital literari, l'artista, premiada amb la medalla d'or 2008 de la Generalitat de Catalunya, comanda un viatge a travs de textos d'autors com Merc Rodore-da, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monz, Joan Margarit, Po Baroja o Len Felipe.Les entrades es podran adquirir una set-mana abans a l'Oficina d'Atenci Ciuta-dana de l'Ajuntament i una hora abans a taquilla. El preu s de 10 euros.

    Gospel a Sant Lloren de Morunys L'Associaci d'Amics de l'Orgue de Sant Lloren de Morunys ha programat un concert de GOSPEL que s'oferir el pro-per dissabte 13 de juny a les 18 hores, a l'Esglsia Parroquial de Sant Lloren de Morunys dins del VII CICLE "CON-CERTS D'ORGUE".El concert ser interpretat pel cor de GOSPEL: BELLA QUIRZE BAND, sota la direcci d'scar Altide.

    MUSICA

    Concerts de juny de l'Escola Municipal de Msicadel 10 al 21 de juny

    Els alumnes del'Escola Municipal de Msica de Solsona continuen oferint diverses actuacions obertes al pblic en general durant el mes de juny.

    Dimecres 1018.30 h Audici de Corpus al costat del portal del Castell19 h Audici de Corpus a la plaa de la Torre de les HoresDivendres 1221.30 h Concert de l'aula moderna al pub Sputnik Dimecres 1718.15 h Audici dins els actes de la Set-mana de la Gent Gran al Teatre ComarcalDiumenge 2118 h Concert de fi de curs de l'Escola Mu-nicipal de Msica al Teatre Comarcal

    'Els miracles del Miracle'Museu Dioces i Comarcal fins al 31 de desembre, de dimarts a dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 18 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h

    '100 anys d'esqu a Catalunya'A la sala cultural de l'Ajuntament del 4 al 15 de juny, de 19 a 21 hL'exposici itinerant 100 anys d'esqu a Catalunya arriba a Solsona de la m del Club d'Esqu Solsona i el Centre Excursionista del Solsons.s una mostra fotogrfica, produda per la Comissi del Centenari de l'Esqu a Catalunya, formada per 32 plafons on es plasmen els moments ms importants de la histria d'aquest es-port al nostre pas i la seva evoluci en-tre els anys 1908 i 2008. Hi collaboren l'Ajuntament de Solsona i Jaume Cua-drench.

    EXPOSICIONS

    Els Sants de la Setmana

    Divendres, 5 Sant Bonifaci. Sant San (Sancho); santa Zenaida.

    Dissabte, 6 Sant Norbert. Sant Artemi, l'esposa Cndida i la filla Paulina; beat Marcell Champag-nat; sant Bertran d'Aquilea.

    Diumenge, 7 Sant Robert; sants Pere, prev., i Vistremond, monjo; beata Anna de Sant Bartomeu.

    Dilluns, 8 Dedicaci de la catedral de Tortosa. Sant Guillem; santa Callope; beat Jaume Berthieu.

    Dimarts, 9 Sant Efrem. Sant Mar; sants Prim i Felici; santa Pelgia o Pellaia; beat Josep Anchieta; be-ata Anna-Maria Taigi.

    Dimecres, 10 Sant Maurici; sant Asteri.

    Dijous, 11 Sant Bernab. Santa Maria-Rosa Molas i Vallb. Sant Lle III; santa Adelaida o Alcia.

    0 623 - Divendres, 05-06-2009

  • La Selva - Festa Major 2009Dissabte, 6 de juny10 de la nit: Ball amb la Corranda i cre-mat per a tothom.

    Diumenge 7 de junyA 2/4 d'1: Missa solemneA 2/4 de 6: Ball de tarda a crrec de Marta Solsona amb el seu acordi

    VI Fira del Caador6 i 7 de juny de 2009 SolsonaAl parc de la Mina

    Dissabre, 6 de juny

    A partir de les 9 del vespre: Sopar po-pular per a tothom.

    A les 9.30 del vespre: Cantada dhavane-res amb el grup Marinada dAgramunt. Hi haur rom cremat per a tothom.

    Diumenge, 7 de junyDiada de la FiraA les 9.30 del mat: Trobada amb les au-toritats i seguiment de la Fira.A les 10 del mat: Concurs de cant.

    Organitzat per la Societat El Passarell de Solsona. Hi haur premi per als sis pri-mers classificats de cada ploma.

    Exposici de races de gossos.A les 5 de la tarda: Cloenda de la Fira.

    FESTES MAJORS

    Cartellera

    Assaigs del Ball de bastons i cavalletsEn motiu de la Festa del Corpus, es re-alitzaran els assaigs de ball de bastons i cavallets del dia 8 al 12 de juny a la Plaa del Consell Comarcal.El ball de bastons a les 6 i els cavallets a les 7 de la tarda. Per a qualsevol consul-ta no dubteu a contactar amb la junta.

    Junta de lAgrupaci de Geganters de la Ciutat de Solsona

    AVISOS

    CONFERNCIES - XERRADES

    La gent gran com a persones consumidoresDijous, 11 de juny- 4 de la tarda al Club Caixa de Catalunya

    Organitza Oficina del Consumidor del Solsons. Col.labora: Agncia Catalana del Consum

    Sessions informatives de la UBICAl local de la UBIC (Travessia de Sant Josep de Calassan, nm. 9)

    Dimecres 17 de juny a les 21.00 h, es far una xerrada de seguretat (Mossos dEsquadra

    Dilluns 15 de juny a les 15.30h: Oferta exclusiva del Banc SabadellAtlntico per als socis de la UBIC

    Matamarg- 27a Festa Major13 i 14 de juny de 2009

    Dissabte 1322.00 h. Sopar de Festa MajorEl sopar caldr encomanar-lo abans del dimecres 10 de juny als telfons 973473213 /973296713/600303258A continuaci Ball amb TRYFSYC i concert amb BOTTOMLESSSeguidament: 1r Concurs de Karaoke + Festa fins que surti el Sol + Partit de Fut-bol "Torrats contra serens" + El "jaleo" de sempre.

    Diumenge 1412.00 h. Missa de Festa Major i segui-dament pica pica i dinar per la gent del poble.

    1a. trobada de cotxes clssics del Solsons14 de juny de 2009

    9 mat: Trobada a la Plaa del Camp2/4 de 10 mat: Esmorzar gratut per a tots els participants10 mat: Ruta pel Solsons. Sortida di-recci a Sant Lloren de Morunys. Vi-sita a la Llosa del Cavall, les Fonts del Cardener i Port del Comte.2 tarda: Arribada a Cambrils i dinar de germanor al restaurant Ca l'Agust.Entrega de trofeus i retorn a Solsona.

    Organitza: Amics del Cotxe Clssic del Solsons. Informaci i reserves: Tel. 630 354 313- 629731145. Data lmit inscrip-ci, 11 de juny.

    TROBADES

    FIRES

    1623 - Divendres, 05-06-2009

  • Opini ERC-Solsons

    Formen part de lequip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Llus Cornet - J. Clav - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarr Foto Resol - Foto Lltzer

    Direcci: Josep M. BorsRedacci: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdici: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Tor, 25 - 25280 SOLSONA

    [email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer nmero de Celsona Informaci va sortir el 4 dabril de 1997

    Ms Europa, ms Catalunya

    Histricament el catalanisme ha estat i s europeista. A diferncia d'altres, nosaltres no hem tornat a Europa, hi hem estat sempre. Hem sentit Europa com una cosa prpia, encara que fos un amor difcil i sovint no correspost. A vegades, fins i tot hem mirat cap al nord amb un punt d'ingenutat, espe-rant que Brusselles ens resolgus els nostres problemes, que accepts all que el centralisme espanyol ens impedia acon-seguir. Ara ja sabem que no ser aix, que la Uni Europea s una suma d'estats i que mentre no tinguem estat, la nostra influncia ser limitada.

    Per aquesta constataci no ens pot portar a l'euroes-cepticisme. Europa no s un clos tancat, Europa creix cada dia, fins al punt que avui ja sn 27 els estats membres. Desprs de la caiguda del mur de Berln, la UE va crixer cap a l'Est, incorporant estats de creaci molt recent. Molt probablement durant aquest segle XXI la UE continuar creixent, fins a supe-rar la trentena d'estats, primer pels Balcans i desprs ho haur de fer tamb per l'oest, perqu ja hi ha tres pasos que truquen a la porta: Esccia, Flandes i Catalunya. I aix no depn de la UE, sin de la voluntat democrtica d'escocesos, flamencs i catalans.

    Mentre aquesta realitat no arriba, s molt important que

    els catalans aprofitem totes les escletxes institucionals possi-bles per defensar els nostres interessos a nivell europeu i in-ternacional. Des del govern, fent poltica exterior, participant, quan conv, en els consells de ministres de la UE, com han fet diversos consellers de la Generalitat. O presentant esmenes a favor del corredor mediterrani al llibre verd de les xarxes tran-seuropees de transport de la Comissi Europea. Per tamb des de l'eurocambra, on s necessari tenir veu, perqu cada dia s'hi discuteixen temes que afecten a la nostra quotidianitat, com la jornada laboral de 65 hores, les poltiques d'immigraci o l's del foc a les festes populars.

    Darrerament el Parlament Europeu ha donat bones notcies per als catalans, com el pronunciament a favor de la immersi lingstica o l'informe que denuncia els excessos ur-banstics al Pas Valenci. Des d'institucions europees tamb s'ha pressionat perqu Espanya no fes un s abusiu de la llei de partits en aquestes eleccions i se n'han sortit. Malgrat les seves mancances, que encara sn moltes, Europa continua sent sin-nim de llibertat, de progrs i de benestar. Per aix els catalans hem de tenir veu prpia a Europa i per aix cal anar a votar el dia 7 de juny, perqu com ms Europa, ms Catalunya i menys altres coses. I veu prpia vol dir Oriol Junqueras.

    El Govern de Jordi Pujol va intentar millorar els in-gressos de la Generalitat aprofitant conjuntures poltiques a Madrid. El balan s prou revelador: augment de la pressi fiscal sobre la ciutadania catalana -l'Impost de Successions ha estat suprimit en diverses comunitats autnomes- i un dficit fiscal que no ha parat de crixer.

    Tamb l'Artur Mas augurava la soluci definitiva pel finanament el 2001 (pacte subscrit per CiU i PP) i encara el 2006, desprs dhaver liquidat el Concert Econmic Solidari de lEstatut a la Moncloa, s'atrevia a dir Mi pacto del Estatut es el nico posible y es un xito para Zapatero y para CiU (La Vanguardia, 29/01/2006). El mateix entusiasme de la retallada va portar CiU a exigir el trencament del tripartit i, aix, negar-se a avalar la retallada pactada amb Zapatero.

    A alguns membres de CiU el costum els porta a procu-rar-se un discurs extret dels seus antecedents, i d'aquesta manera afirmen que una de les conseqncies positives de donar suport a

    CiU, a qu juguem?

    Opini Elena Sangr - Una ex-votant de CiU

    CiU s que augmentaria la probabilitat de pacte amb la dreta espa-nyola (PP) si guanys les prximes eleccions generals.

    El partidisme tamb els porta a extrems propis duna fam que tantes vegades sha vist en els seus actes. Aix doncs, una manera de guanyar vots convergents s portant en Jordi Pujol a Oliana i convidant-hi tots els empresaris a dinar, fent reviure daquesta manera els antics lders del partit i deixant de banda els actuals. Per la mateixa regla de tres, el PSC podria portar en Felipe Gonzlez.

    El qu necessita el poble s que les formacions pol-tiques mirin endavant, deixant-se de grans pats on es reviu una poca pujolista que ja fa temps que va entrar en inanici. Si en el futur tornen a pactar amb la dreta espanyola o Za-patero, esperem que no hagi de tornar a ser Jordi Pujol qui surti a refrenar les alegres proclames triomfalistes de CiU, tal i com va succeir desprs de la retallada de l'Estatut pactada a la Moncloa.

    623 - Divendres, 05-06-2009

  • Opini Ramon Gualdo

    La llengua al batxillerat

    En el tema de l'educaci, comentant i expressant opinions, es va tractar ja fa uns quants dies de la possible re-tallada d'una hora setmanal a la matria de la llengua catala-na. La Plataforma en Defensa del Catal al Batxillerat i altres entitats van manifestar que fra un disbarat aquesta retallada i que s'ha de vetllar perqu no es dugui a terme.

    I la meva opini s que cal recuperar aquesta hora de catal i cal fer present la matria de la nostra llengua al batxillerat perqu b prou que conv.

    Conv, perqu justament la nostra jovenalla, molts nois i noies, el catal no el parlen gaire b. Deixen anar unes expressions i unes construccions de frases que sn cantelludes i una mica pengim-penjam. Els manca flu-desa en la parla, naturalitat i riquesa de mots. Escoltant converses, notem una contaminaci en la paraula, uns ac-

    cents forats, com si patissin en pronunciar-ho. Conv, per tant, treballar en el tema.

    Al costat d'aquest aspecte, se me n'acut un altre, que tamb va ser comentat en experts per la matria: Que molt jovent llegeix poc, que li fa mandra llegir, que manca comprensi lectora, que en algun indret la cosa grinyola.

    Doncs, caldria posar imaginaci per aconseguir que els nois i noies descobrissin el plaer de la lectura, la grcia dels mots. Que es topessin amb una cosa agradable en agafar un llibre.

    Que furguessin apassionats dins uns textos escrits, per a trobar-hi el tresor que poden contenir les paraules. Que alhora, als ulls d'un profe hi vegessin lluentor i illusi, quan els ofereix les pgines d'un llibre i els diu:"Llegeix, llegeix aix...s cosa bona!"

    Opini Ramon Sol i Capdevila. President del Comit Executiu Local de CDC de Solsona.

    Les esperances posades a Europa

    El passat divendres 29 el diputat de CiU al Congrs sr. Carles Campuzano, i la candidata al Parlament Europeu, la sra. Violant Cervera, ens visitaven per conixer la realitat social i econmica de la nostra comarca.

    L'acte es va caracteritzar per ser una conversa molt sin-cera de la Violant i el Carles amb tots els assistents. Se'ls va fer una acurada i completa exposici de la realitat econmica tant en el camp industrial com l'agrari i tamb en el social de la nostra comarca, on hem viscut un fet traumtic que ha desper-tat una preocupant intranquillitat a Solsona, el tancament de la empresa EGO (Remco), que deixar ms de cent persones a l'atur. s un avis mol