Solsona Ramon Estany

El govern solsoní fa públic un estudi econòmic que certifica que CiU va reduir el patrimoni municipal

El document fa evident que CiU va recórrer amb excès a la venda de patrimoni per finançar les inversions

L’estudi econòmic i financer encarregat per l’actual equip de govern de Solsona per exposar la situació de les arques mu-nicipals en data de 31 de desembre de 2007, fet públic aquesta setmana per l’executiu, certifica que l’estalvi net durant el 2005 i 2006 va ser negatiu, és a dir, que les despeses eren superiors als ingressos. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen del document, que també posa de manifest que la capacitat de finançament del pressupost “és molt limitada”.

Donant compliment a un dels compromisos del pacte de govern 2007-2011, avui l’executiu municipal de Solsona (ERC, El Comú i PSC) en pes ha presentat els resultats de l’es-

tudi econòmic i financer que es va encarregar a una “empresa consultora de solvència i experiència en auditories de l’Admi-nistració pública” amb la voluntat de copsar “la situació real” en què es troba l’Ajuntament i veure d’una manera comprensiva les mancances i, per tant, les solucions que cal adoptar, “per assolir uns comptes públics clars, transparents i acurats, així com un full de ruta per al futur”, tal com ha destacat el regidor d’Hisenda, Salvi Nofrarias.

L’estudi demostra que en els exercicis 2005 i 2006 l’es-talvi net va ser negatiu, tal com s’havia denunciat en l’anterior legislatura des de l’oposició, malgrat que les auditories anuals

La Barra del Mia

� 616 - Divendres, 17-04-2009

Solsona Ramon Estany

que encarregava el govern de CiU no ho aclarissin. Així mateix, el document, que fa una sèrie de recomanacions, orienta sobre com interpretar correctament l’endeutament. En aquest sentit, diu que, en el mandat anterior, el consis-tori hauria hagut de computar el leasing del camp de futbol de gespa artificial i la compra del complex esportiu de la Cissa i que, com a resultat, l’endeutament hauria estat del 80 per cent.

També es posa de manifest que durant els tres anys analitzats, “l’execució de les inversions va ser de baix compliment”. Així mateix, indica que s’hauria hagut de fer una modificació de crèdit, ja que les despeses no s’ajusta-ven a les xifres aprovades en els pressupostos, sinó que les superaven. També es constata, entre altres punts, que no es va fer una reserva pressupostària per a la remodelació del carrer de Sant Pau.

Una altra de les conclusions de l’estudi és que la ca-pacitat de finançament de l’Ajuntament és “molt limitada”. Una de les directrius que s’apunten per millorar la situació és l’increment de les taxes i impostos a fi d’engruixir els ingressos corrents. Segons l’estudi, “es disposa d’un marge considerable” per incrementar els tipus impositius, ja que “durant la legislatura passada en molts casos no s’ajus-taven ni a l’IPC”, ha dit Nofrarias. No obstant això, atesa l’actual situació de crisi, l’alcalde, Xavier Jounou, ha deixat clar que “no és voluntat d’aquest govern augmentar els ingressos apujant els impostos, sinó intentar retenir les despeses”. Per aquest motiu, s’està treballant per estalviar en manteniment i energia, per exemple.

Aquest informe també posa de manifest que el 2005, 2006 i 2007 “l’Ajuntament va utilitzar de forma recurrent pel finançament de les inversions la venda de patrimoni municipal”, una opció que l’actual govern havia denunciat reiteradament i que “ha abocat el consistori a una pobra disposició de patrimoni actualment”. Durant aquell trienni, la venda de solars va sumar un import de 3,9 milions d’euros.

El primer tinent d’alcalde, Martí Abella, ha qualifi-cat aquest estudi de “declaració d’aquest Ajuntament de la intenció de no utilitzar argúcies financeres per maquillar els números”. L’equip de govern “es compromet, així, a ser honest” i “si tenim un deute, l’hem d’assumir i declarar”.

Un estímul ‘per a una gestió acurada’

Tot i aquestes conclusions, l’alcalde ha subratllat avui que “l’objectiu d’aquest document no és el de tirar llenya al foc” i accentuar les diferències respecte la gestió econò-mica de CiU. Xavier Jounou i Salvi Nofrarias han afirmat que l’executiu concep aquest estudi com un document de treball amb unes directrius que han d’estimular l’Ajuntament a “treballar amb una visió administrativa i de gestió de futur, correcta i acurada, sigui quin sigui el govern”.

L’Ajuntament continuarà confiant en la mateixa em-presa consultora que ha realitzat l’estudi per fer una auditoria anualment. Així mateix, el regidor d’Hisenda ha avançat que s’ha encarregat un estudi pressupostari per conèixer les possibilitats d’inversió del consistori a mig i llarg termini.

Venda de solars2005Solars A i B carrer Turp ................................................. 87.431Solar c/ Serra del Verd .................................................. 45.000Dos solars C/ Serra del Verd ..........................................87.690Solars C/ Falp i Plana i Metge Cots .............................351.000

2006Solar C/ Gaudí ............................................................. 270.101Solar C/ Esdevenidor ................................................... 711.552

2007Solars C/ Artesans .......................................................160.580Finca Cabana del Màrtir ........................................... 2.211.589Total......................................................................... 3.924.943

Adquisició Solars i edificis2005Finca Cabana del Màrtir ............................................. 300.000Casa Morató ................................................................ 234.394

2007Finca Cabana del Màrtir .............................................. 901.519Casa Metge Solé ...........................................................357.602Casa Creus .................................................................... 72.000

Total......................................................................... 1.866.021

Xavier Jounou"S'han fet coses malament durant aquests anys"

"S'ha venut més patrimoni del que hauria fet falta"

"L'espai de la Biblioteca Municipal ha sigut una bona adquisició, però no el preu que es va pagar en el seu moment"

"La disponibilitat de maniobra d'aquest govern és limitada"

"En aquest moment no és voluntat del goven d'apujar els impostos"

"És el moment de mirar on podem estalviar més"

Salvi Nofraries"Durant aquests 3 anys les inversi-ons van ser de baix compliment"

"La capacitat de finançament de l'Ajuntament és molt limitada"

"Quan vam entrar a l'Ajuntament vam fer un control de despeses"

"Els impostos estan desfasats perquè en molts anys no s'havia apujat ni l'IPC"

Les frases

�616 - Divendres, 17-04-2009

La UBIC discrepa de la mesura de prohibir l’estacionament a la plaça Major

Lamenten que s’hagi pres sense consens i consideren que perjudicarà l’activitat comercial

L’Ajuntament confia que la mesura afavoreix els vianants i contribuirà a dinamitzar la zona

La decisió de la regidoria de Governació de l’Ajuntament de Solsona de prohibir l’estacionament de vehicles a la plaça Major no ha estat ben rebuda per la Unió de Botiguers i Comer-ciants (UBIC) de Solsona que l’ha qualificat de “molt dràstica” i que considera “que no serà beneficiosa” pels establiments co-merials de la zona. Per contra, el regidor de l’àrea de governació Josep Caelles, ha assegurat que la mesura ja s’utilitza en altres ciutats “amb resultats positius pel comerç” atès que “un nucli antic amb menys densitat de vehicles afavoreix l’afluència de vianants i en coseqüència l’activitat comercial”.

La decisió de prohibir l’estacionament de vehicles a la plaça Major de manera definitiva arriba després que el consistori hagi constatat que el 60% de cotxes que hi aparcaven ho feien de manera permanent ja que pertanyien a empleats i propietaris dels comerços de la zona. Un fet que, segons Caelles, impedia la rotació de cotxes i que no contribuïa de cap manera a la dinamització comercial del nucli antic.

Des de la UBIC, però, han lamentat que l’Ajuntament no hagi optat per consensuar un pla pilot per tot el nucli antic “ja que ara només es desplaçaran els vehicles en altres punts del centre històric on sí que està permès aparcar-hi tot el dia”, ha recordat el seu president, Josep Pelegrina. A més, els botiguers consideren que aquestes mesures dificulten l’accés al

nucli antic i han criticat que l’Ajuntament vulgui compensar la pèrdua de places d’estacionament de la plaça Major amb l’ade-quació del solar de sota la plaça de les Moreres “ja que aquesta zona queda lluny del centre històric i no està suficentment acondicionada”.

La prohibició d’aparcar cotxes a la plaça Major va entrar en vigor dimarts passat i suposa la desaparició d’unes 15 places d’aparcament tot i que es permetran les tasques de càrrega i descàrrega. Fins ara, l’estacionament hi era prohibit els dimarts i els divendres (a efectes del mercat setmanal) i els caps de setmana. Però l’Ajuntament ha cregut convenient implantar-hi la prohibició definitiva “per tal de netejar el centre neuràlgic de la ciutat, prioritzar-hi la circulació de vianants i augmentar-ne el potencial turístic”. Així mateix, el regidor de Governació ha assegurat que molta gent que viu al nucli antic l’han felicitat per la inciativa i ha avançat que “al final els comerços ho agrairan” perqùe serà més avinent passejar-se per la zona.

Contrariament, la UBIC considera que es tracta d’una mesura “aïllada, que no soluciona res i que només servirà per netejar la plaça Major d’uns quants cotxes que aniran a aparcar en altres places del nucli antic”. Tot i això, Caelles ha recordat que ja s’han aplicat mesures restrictives d’estacionament en d’altres zones del nucli antic com la plaça de la Catedral i la plaça Sant Joan. Els botiguers han tornat a reclamar mesures alternatives per ordenar el trànsit i l’estacionament de vehicles al nucli antic com establir limitacions horàries d’estacionament però des de l’Ajuntament rebutgen aquesta opció pels elevats costos que suposaria la seva implantació.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

...L'AJUNTA - MENTS de

...I NO ENS CANSEM DE FER... MARICONADES!!

� 616 - Divendres, 17-04-2009

Sardanes de PasquaEl Diumenge de Pasqua Solsona oferí una ballada

de sardanes, amenitzades per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, a la plaça Major. Ho organitzà la regidoria de Cultura. Malauradament, el dia fred i plujós no va animar gaire als solsonins i solsonines a participar en aquesta activitat.

Solsona Ramon Estany

�616 - Divendres, 17-04-2009

Solsona Servei de Premsa de l'ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona inicia les obres de supressió de barreres arquitectòniques a la carretera de Torà

També es condicionen noves places d’aparcament per a minusvàlids

La regidoria de Governació de Solsona ha començat aquesta setmana els treballs de supressió de barreres arquitec-tòniques a la travessia urbana de la carretera de Torà, des de la intersecció amb el carrer de Josep Vicenç Foix, fins a l’accés al Centre Sanitari, a la plaça d’Antoni Guitart. Si bé el consistori ha dut a terme intervencions puntuals en diferents punts de la ciutat per promoure l’accessibilitat, aquesta serà l’actuació de més envergadura que s’ha fet a Solsona els darrers anys en aquest camp, fruit del consens al qual s’ha arribat amb alguns ciutadans amb mobilitat reduïda.

La supressió de barreres arquitectòniques a la carretera de Torà, en què hi treballen dos operaris de la brigada munici-pal, consistirà en l’habilitació de baixadors i la col·locació de paviments diferenciats per als vianants cecs o amb visió reduïda a tots els passos de vianants –els existents no són reglamenta-ris–, així com el desplaçament d’alguns passos per motius de seguretat. Josep Caelles, regidor de Governació, assenyala que la finalitat d’aquesta actuació és que “tothom pugui desplaçar-se a peu o en cadira de rodes des de la plaça de Sant Jordi fins al Centre Sanitari sense cap risc”.

I és que aquest vial és un dels més llargs dins la trama urbana de Solsona i la circulació de vianants s’hi veu condici-onada per les interseccions amb vuit carrers transversals. Per

Dos operaris de la brigada, treballant a l’indret del carrer de Josep Vicenç Foix

aquest motiu, aquest itinerari és un dels que requereixen una intervenció a curt termini, segons Caelles va poder copsar en les reunions que va mantenir fa uns quants mesos amb dues persones que van amb cadira de rodes i amb les quals va fixar una sèrie d’objectius per anar adequant progressivament la via pública als ciutadans amb discapacitat física.

Els darrers anys el consistori ha actuat puntualment en la supressió de barreres arquitectòniques. Més recentment, es va condi-cionar un baixador a la plaça Major per accedir a l’Oficina del nucli antic i promoció turística municipal i es va arranjar el paviment de l’accés a l’Hospital Pere Màrtir Colomés i que el connecta amb el Centre Sanitari. Així mateix, la legislatura passada es va adequar l’edifici de l’Ajuntament i l’Escola Municipal de Música, la vorera de la plaça de les Moreres i la plaça del Camp.

El grup municipal de Convergència i Unió celebra la inicia-tiva de millorar la transitabilitat dels vianants a la carretera de Torà. El regidor Josep Antoni Pelegrina ha recordat que en la legislatura passada s’anaven fent petites actuacions en funció dels recursos disponibles. “I si en aquests moments l’Ajuntament disposa dels mitjans, tota acció serà benvinguda”, afirma Pelegrina. I més, “si es fa partícips de les decisions els possibles beneficiaris”.

Noves places d’aparcament Un dels deures en què Solsona també es vol posar al

dia en matèria de promoció de l’accessibilitat és en l’ampliació del nombre de places d’aparcament adaptades amb les mides reglamentàries. En aquest sentit, avui mateix se n’ha senyalitzat una a la carretera de Bassella, que es complementarà amb dues més a la plaça de les Moreres, segons ha avançat el regidor de Governació. Igualment, les pròximes setmanes s’habilitarà una plaça al carrer de la Bòfia.

Josep Caelles recorda que els dos últims anys s’han creat com a mínim sis places d’aparcament per a minusvàlids i algu-nes ja existents s’han ampliat per ajustar-les a les dimensions que estableix la normativa. A més, “hem instat alguns pàrquings privats a què adeqüin espais perquè aquests usuaris hi puguin estacionar en igualtat de condicions”.

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

� 616 - Divendres, 17-04-2009

Solsona Ramon Estany

Un Mercat dels Artesans amb flaire de PasquaLa.Plaça.Major.de.Solsona.va.acollir.el.passat.dissabte.11.d'abril.una.nova..edició.del.Mercat.dels.Artesans.

L'Associació per a la Promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès i l'Ajuntament de Solsona van orga-nitzar un nou Mercat dels Artesans del Solsonès, en aquest cas, coincidint amb Setmana Santa. S'hi pogué trobar una àmplia diversitat dels productes autòctons de la comarca en arts i oficis, alimentació artesana i productes ecològics. A més, en aquesta ocasió el mercat es complementà amb un taller infantil i un tastet "amb aires de Pasqua".

Productes ecològics

Un taller per als més petits

�616 - Divendres, 17-04-2009

Comarca M. Teresa Canal, Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, grup CIU

Convocatòria d’ajuts de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2009

En el Butlletí Oficial de la Província núm. 45 de 31 de març es publiquen les convocatòries dels ajuts següents, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, corres-ponents a l'any 2009:

- Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments i con-sells comarcals per a equipaments culturals.- Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments i consells comarcals per a la restauració del patrimoni arqui-tectònic- Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments i consells comarcals per a intervencions en el patrimoni arque-ològicEL TERMINI PER A LA PRESENTACIÓ DE SOL.LICITUDS FINALITZA EL DIA 30 D'ABRIL

- Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments i els organismes autònoms per a conservatoris i escoles de música. Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments, consells comarcals, grups i artistes per a la realització de produccions teatrals, musicals, d'arts plàstiques i d'arts audiovisuals. Convocatòria per a la concessió d'ajuts als ajuntaments, consells comarcals i editors per a publicacions d'interès local i comarcal. Convocatòria d'ajuts als ajuntaments, consells comarcals i en-titats sense ànim de lucre per a mitjans de comunicació locals. Convocatòria d'ajuts als ajuntaments, consells comarcals i entitats i associacions culturals sense ànim de lucre per a la realització de projectes culturals. Convocatòria d'ajuts als ajuntaments per a la col.lecció d'his-tòria local "viles i ciutats"EL TERMINI FINALITZA EL DIA 29 DE MAIG

Llobera Ramon Estany

Aquest més d'abril s'han iniciat les obres de reparació i consolidació de la coberta i teulada de l'església i la rectoria de Sant Pere Màrtir de Peracamps, obres que està previst que durin entre 2 i 3 mesos. Els treballs, que efectua la contructora Clotet i Cererols, suposaran fer les teulades noves, i si quedés algun fons, pintar l'interior. L'actuació, d'un pressupost d'uns 60.000 euros, i que ha estat possible gràcies a un donatiu i a fons de la parròquia i el bisbat, i una subvenció de l'Institut d'Estudis Ilerdencs tramitada mitjançant l'ajuntament de Llobera, per-metrà fer una teulada nova, ja que l'existent no s'havia renovat des del final de la Gerra Civil del 36, i entrava aigua i humitat que afectava l'interior del recinte, que acull l'important retaule de Sant Martí de Llanera.

Mentre durin les obres, els oficis religiosos s'han hagut de traslladar al local de la Biblioteca Municipal.

L'apuntL'església de Sant Pere Màrtir de l'Hostal Nou és de

planta rectangular amb absis. El terra és de mosaic i les parets estan enguixades, així com la volta. Tot l'edifici està fet de materials moderns, ciment, pedra, totxo. Hi ha un cor i també una sagristia al fons de la nau a mà dreta de l'altar. A l'exterior, a la dreta de l'entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de quatre vessants. Té quatre obertures adovellades amb un arc de mig punt. A l'esquerra de l'entrada hi ha un edifici hexagonal adossat al temple. Hi ha una obertura adovellada a cadascuna de les cares d'aquest edifici adossat. Són també obertures ado-vellades i d'arc de mig punt.

L'entrada de l'església presenta un porxo amb coberta de

La parròquia de Llobera restaura la teulada de Sant Pere Màrtir de Peracamps

La fitxaEstil: Monumentalisme-Academicista

Arquitecte:.Isidre Puig i Boada - Segle: XX

dos vessants i arcada de mig punt. La gran majoria d'arcades de mig punt d'aquest edifici estan fetes amb totxo.

HistòriaEl bisbe Riu i Cabanes creà una nova parròquia al voltant

de Sant Pere Màrtir de Peracamps (antiga Sta. Maria). Aquesta tingué pocs anys de vida, primer per causa de la guerra del 1936, que malmeté totalment l'església i després perquè l'entorn de Peracamps cap al 1940, no tenia gaires masies. El bisbe i els propietaris acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà, on s'hi edificà alguna casa nova prop del Vell Hostal Nou. La raó del canvi fou la destrucció de l'antiga església, les millors condicions d'accés dels feligresos i la como-ditat del rector, el fet d'estar al costat de l'Escola Nacional. Els plànols de la nova església i la casa rectoral són de l'arquitecte diocesà Isidre Puig i Boada. El terreny fou cedit gratuïtament per Domènec Roure i Riu, de la casa Palet. També el propietari del davant es va comprometre a no edificar-hi al davant. Al 1973 s'hi instal.là el retaule de Sant Martí de Llanera.

� 616 - Divendres, 17-04-2009

Una cinquantena d’infants participen als ‘Patis oberts’ El Pla Educatiu d’Entorn considera un èxit l’última convocatòria, adreçada als alumnes de primària

L’última edició a Solsona dels Patis oberts, que ha tin-gut lloc durant les vacances escolars de Setmana Santa a les instal·lacions exteriors del CEIP Setelsis, ha aplegat més d’una cinquantena de nens i nenes. Els responsables del Pla Educatiu d’Entorn, en el marc del qual es programa aquesta convocatòria, valoren molt positivament aquesta elevada participació, ja que ha superat àmpliament la del curs passat, en què només s’hi van registrar una vintena d’usuaris.

Aquest servei, que és totalment gratuït per a les famí-lies –el cofinancen el Departament d’Educació i la regidoria

Una de les activitats més reeixides va ser jugar a futbol

Aquesta proposta s’adreça a tots els alumnes de primària de la ciutat

Solsona Ajuntament de Solsona - Pla Educatiu d'Entorn de Solsona

d’Educació–, va funcionar els matins dels dies 6 a l’11 d’abril, excepte el divendres 10. Va consistir a facilitar als alumnes de primària de la ciutat un espai per practicar esports i jugar sota la supervisió de monitors. Entre altres activitats, la quitxalla va poder jugar a futbol, bàsquet i bitlles.

La demanda d’enguany va superar les expectatives dels organitzadors i va obligar a augmentar el nombre de monitors previstos inicialment fins a cinc. La propera edició dels Patis oberts es durà a terme el curs vinent.

�616 - Divendres, 17-04-2009

El programa es podrà sentir del 20 al 24 d’abril a les 6 de la tarda

Solsona FM emetrà “Cinc llengües, cinc lectures” del 20 al 24 d’abril, a les 6 de la tarda. Es tracta d’una sèrie d’entrevistes en les quals han participat persones que estan aprenent el català i persones catalanoparlants. De les prime-res podrem conèixer la seva comunitat lingüística d’origen i la proposta de lectura que ens faran sobre una obra relacionada amb un/a escriptor/a del seu país (Alemanya, Equador, França, Argentina i Marroc).

De les entrevistadores, a part de re-conèixer-ne (potser) la veu, veurem com

Solsona FM emetrà de nou “Cinc llengües, cinc lectures”

sota el seu guiatge ens saben presentar nous ciutadans solsonins, dels quals admiren la seva voluntat d’aprendre el català i de parlar-lo.

És el tercer any que es du a terme aquest espai d’entrevistes al voltant de la Diada de Sant Jordi, amb la voluntat d’acostar els oients a propostes literàries ben diverses i de fer-ho en català amb persones que no tenen aquesta llengua com a pròpia.

En aquestes gravacions –coordinades pel Centre de Formació d’Adults i el Servei Comarcal de Català amb la col·laboració del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Solsonès– cal des-tacar la disponibilitat que cada any ens ofereix la direcció de la ràdio.

Alemanya

Equador

França Argentina Marroc

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal participa en els crèdits de síntesi d’Arrels

Els alumnes d’ESO d’aquest centre es reuneixen durant tota la setmana amb els diferents responsables de les àrees del Consell

Aquesta setmana els alumnes de quart d’ESO de l’escola de secundària Arrels de Solsona han pogut visitar en primera persona i des de dins, totes les estances i despatxos del Palau Llobera d’estil gòtic, seu del Consell Comarcal del Solsonès. Aquesta visita ja fa anys que es realitza, però en-guany, se n’ha modificat l’estructura, dividint els alumnes per grups i cada un d’aquests grups s’ha pogut reunir amb els diferents responsables de les àrees de l’organisme comarcal. Així, doncs, han pogut parlar amb Albert Muntada, responsable de la Fira de Sant Isidre i amb Jordi Riart, responsable de Serveis Socials, entre altres.

10 616 - Divendres, 17-04-2009

Concentracions i exhibicions complementaran la II Fira Autocamp del

Vehicle d’OcasióA més a més, igual que l’any passat, els tallers

participants, sortejaran un premi de 1.500 euros entre tots aquells que hi comprin un vehicle

25 i 26 d'abril del 2009

2a Fira del vehicled'ocasió de Solsona

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Amb l’objectiu d’incentivar la compra de vehicles durant la segona edició d’AUTOCAMP, “la Fira del Vehicle d’Ocasió de Solsona”, la comissió organitzadora d’aquest certamen, ha preparat un sorteig entre tots aquells compradors de cotxes, que consistirà en un descompte de 1.500 euros en el valor de compra del model adquirit durant els dies de la Fira.

En el premi hi han contribuït tots els tallers participants en la Fira i se sortejarà el dimarts 28 a les 20 hores al Consell Comarcal.

Segons ha explicat el responsable de la mostra, Albert Muntada, “el certamen s’inaugurà el dissabte a les 17 hores i s’allargarà fins el diumenge a les 20 hores”. Durant els dos dies hi haurà una mostra i un cercavila el diumenge a la tarda de cotxes clàssics, una concentració de motocicletes dels Moto-rucs i de cotxes de competició, i el diumenge al matí hi haurà la primera concentració de cotxes tuning que aplegarà més d’un centenar de vehicles. Més.informació.a.la.web:.www.autocampsolsona.com

El Solsonès, a primera fila en el Saló Internacional de

Turisme de Catalunya (SITC)El Consell Comarcal participa en l'acte

inaugural, dut a terme pel conseller Huguet i president de la Diputació de LLeida

El Consell del Solsonès va assistir ahir dijous a la inau-guració del SITC, a Barcelona, a través del Patronat Comarcal de Turisme. En l'acte hi van ser presents els vicepresidents del Consell, Joan Solà i Albert Mutnada, els quals van donar el tret de sortida a aquest certamen des de l'estand d'Ara Lleida, on hi participen les comarques de les terres de Lleida.

11616 - Divendres, 17-04-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

Setmana Santa a la Vall de LordLa pluja desllueix alguns actes d’aquests dies festius

La pluja que va caure durant els dies de Setmana Santa va perjudicar alguns dels esdeveniments més concorreguts d’aquestes festes plegades d’actes a la Vall de Lord. El xàfec del dissabte al matí no va obligar a suspendre la caminada si bé els agosarats que la van fer no arribaven a les 300 persones, nombre prou elevat tenint en compte les condicions meteorolò-giques adverses. La nit abans, del divendres 10 d’abril, unes 425 persones assistien al concert que anualment organitza l’Estaca, enguany amb “Les Absentes” i “Rauxa” com a protagonistes i hi havia la primera representació de l’obra de teatre “CRISIIII”, ideada i dirigida per Joan Herrada. El diumege de pasqua altre cop la pluja va deslluir la cantada de Caramelles organitzada per la Coral Morunys. Tot i això, els cantaires van fer el seu habitual recorregut, que com sempre on va comptar amb més participació, va ser a la plaça de l’església coincidint amb la sortida de la missa pasqual. Finalment l’esplectacle infantil organitzat per l’associ-ació de la vall adherida a “La Xarxa” va fer ple absolut al teatre altre cop amb la representació “Alfred i la tempesta”.

Caramelles de Sant Llorenç

Les AbsentesObra de teatre “CRISIIII”

"Per un Sant Jordi diferent i sostenible”, així és com defineixen els organitzadors la jornada d’intercanvi de llibres a Sant Llorenç de Morunys, una iniciativa pi-onera a la Vall de Lord. Qui hi vulgui participar cal que porti els llibres en bon estat que es vulguin intercanviar a la biblioteca municipal, de dilluns a divendres de 5 de la tarda a 8 del vespre. Cadascú podrà portar fins a tres llibres i per cadascun d’ells se li donarà un val. Aquesta és la feina prèvia ja que la jornada d’intercanvi en si tindrà lloc el dissabte dia 25 de les 10 del matí a les 7

Intercanvi de llibres per Sant JordiEls centres educatius de Sant Llorenç, la biblioteca municipal i

l’ajuntament organitzen un intercavi de llibres per al proper 25 d’abril

del vespre a la Plaça Major, on hi haurà una paradeta. Amb els vals d’intercanvi, es podrà agafar algun dels llibres de les paradetes (també n’hi haurà una d’infantil). Els llibres sobrants es donaran a la biblioteca municipal. Els organitzadors d’aquesta iniciativa sorgida en motiu de la Diada Cultural de Sant Jordi han estat: l’AMPA del CEIP Vall de Lord i del SES Sant Llorenç, el CEIP Vall de Lord, la SES Sant Llorenç, la Llar d’Infants “Els Piteuets” i l’AMPA d’aquest centre, l’Ajuntament de la vila de Sant Llorenç i la Biblioteca Municipal.

1� 616 - Divendres, 17-04-2009

1�616 - Divendres, 17-04-2009

Caramelles de Solsona Ramon Estany

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.Drets, Ivan Vilaseca, Albert Borràs, Miquel Bonillo, Marta Travesset, Eva Jaray, Ramon Baiget, Ferran Esteve. Acotats, Albert Fontelles, Iris Badia, Marc Codina, Marc Rodriguez, Xavier Queralt i Ferran Fontelles

Les cançons tradicionals i els ballets van vestir de festa el Diumenge de Pasqua a Solsona. L'Orfeó Nova Solsona, l'Esplai Riallera, la colla dansaire "També canta l'Ocellada", la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i els trabucaires de Solsona van passejar pels carrers i places de Solsona al ritme de les tonades de la Pasqua, malgrat el temps fred i humit.

Les colles van iniciar el recorregut al davant del Casal de Cultura, no sense abans estrenar oficialment la bandera dels dansaires, que ha estat apadrinada pels quatre cantaires més veterans de l'Orfeó i que llueix en una cinta la inscripció: "Que

Els caramellaires de Solsona donen la benvinguda a la Pasqua

pugueu ballar tants anys com nosaltres hem cantat a l'orfeó. Els padrins, Mercè, Montse, Jordi i Pepito."

Tot seguit s'inicià el recorregut pels carrers i places, amb parada especial a la Plaça del palau episcopal, en presència del bisbe de Solsona, la residència dels avis, la Plaça del Camp, l'ajuntament i la Plaça de Sant Joan, per acabar a la Plaça Ma-jor. Les cançons de caramelles que l'Orfeó Nova Solsona va interpretar van ser l'Havanera "La pageseta" i el vals "Florida d'amor". En canvi, l'Esplai Riallera, format per cantaires més petits, van interpretar "Som els solsonins".

Els nois de les cistelles recollien donatius pels cantaires

1� 616 - Divendres, 17-04-2009

Els padrins de la bandera dels balladors. "També canta l'ocellada"Un cantant de cada corda: el Jordi Baraldés (tenor), la Mercè Augé (contralt), la Montse Jounou (soprano) i el Pepito Muixí (baix) i també el Ramon Mir que ha estat el padrí volejador de la bandera.

Caramelles de Solsona Ramon Estany

L'Anna Camps, directora de l'Orfeó, dirigeix als cantaires a la Plaça Major

Foto de grup dels cantaires de l'Orfeó, a la Plaça de Sant Joan

A la Plaça de l'Ajuntament, esperant els caramels que llança l'alcalde i regidors municipals

Vehicle oficial de les caramelles de Solsona

1�616 - Divendres, 17-04-2009

L'Esplai RialleraUn any més els nens i nenes de Solsona, recorregueren carrers i places delectant a tots els veïns amb la seva cantarella

Aquest any, es pot considerar un any especial, doncs Riallera celebra el seu 40è aniversari, i per aquest motiu, la can-çó que han escollit enguany és una cançó per la qual senten una especial admiració, ja que és la cançó que més va popularitzar el fundador de l'entitat, el Germà Jaume Vergés: Som els solsonins.

D'altra banda, també s'ha volgut comptar amb la participació de diferents generacions a la cantada i per això, en-guany, han comptat amb la desinteressada

Olius Caramellaires de Sant Esteve d'Olius

Caramelles a Sant Esteve d’Olius

Per segon any consecutiu i després de més de 80 anys s’han tornat a cantar les tradicionals caramelles a la parròquia de Sant Esteve d’Olius. En total van ser una vintena de can-taires de totes les edats que amb gran entusiasme i il·lusió van acompanyar la celebració de la Pasqua.

Sota la direcció de mossèn Josep Vila, el grup de cara-mellaires va cantar aquest any una sardana amb música d’un orgue, flauta travessera i acompanyats d’un bombo. Es va cantar el dissabte, després de la Vetlla Pasqual, i el dilluns de Pasqua. El dilluns i com marca la tradició s’acabà cantant a Santa Maria del Villaró després de la celebració eucarística de les 12 h del migdia. Les cases on es va anar a cantar abans de Santa Maria van ser Marcús i la Torre de Cardener.

La bona rebuda per part de la gent del poble i l’alegria dels cantaires asseguren la continuïtat d’aquesta bonica tradició. Santa Maria del Villaró

participació de l'exdirectora de les Cara-melles, la Montse Riu, també excantaire i exmonitora de l'entitat.

De la mateixa manera, el músic

acordionista, que acompanyà els cantai-res durant tot el camí, va ser el Pol Solé, membre de l'entitat des dels 3 anys i, actu-alment integrant del grup de Migjorns.

Caramelles de Solsona

1� 616 - Divendres, 17-04-2009

Partits Polítics Ramon Estany

La JNC presenta mesures anticirisi a Solsona El President de la JNC, Gerard Figueras, va presentar el passat dimecres, en el marc d'una jornada de treball al Solsonès, un conjunt de mesures per fer front a la crisi destinades als joves catalans

En la mateixa jornada es va presentar la candidata número 3 per Convergència i Unió a les eleccions al Parlament Euro-peu, Mireia Huerta, de la JNC, que té 26 anys i és militant de La Seu d’Urgell (Alt Urgell) des de l’any 2007. Des de fa un any i mig viu a Brussel·les, on ha treballat al Parlament europeu

Després de mantenir un dinar de tre-ball amb militants de la JNC del Solsonès i de visitar diverses entitats comarcals juvenils, Figueras va presentar els eixos principals que la Joventut Nacionalista

portarà al Parlament per ajudar els joves a sortir de la crisi.

Davant el preocupant 27 d'atur juvenil a Catalunya, la JNC planteja que el go-vern de la Generalitat actuï en tres eixos: mercat de treball, formació i emancipació. D'una banda, la JNC demana la creació i l'aplicació del pacte per l'ocupació juvenil de Catalunya, congelat des de l'any 2003 pel govern tripartit.

D'altra banda, la JNC denuncia l'in-

compliment de la promesa electoral de la ministra Chacón sobre la renda bàsica d'emancipació. Milers de joves catalans no reben i ni tan sols han rebut resposta a la petició d'aquesta ajuda per emanci-par-se.

Finalment Figueras també demana al tripartit que exigeixi al Govern espanyol el traspàs dels recursos i la gestió íntegra de les beques a la Generalitat, tal i com preveu l’Estatut.

1�616 - Divendres, 17-04-2009

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

1� 616 - Divendres, 17-04-2009

Detalls de Setmana Santa

Un any més hem participat en la Setmana Santa

Alguns dels actes per aquestes da-tes no s’han pogut portar a terme a causa de la pluja. La Passió Viva del Divendres Sant al vespre es va anul.lar. Tampoc va poder sortir la Verge dels Dolors. Els participants a la Processó del silenci (entre altres, els Armats) van anar des de l’església parroquial de Sant Andreu, fins la capella de la patrona la Verge dels Àngels amb la pluja.

Senzillament són un seguit de co-ses que han fet que la Setmana Santa hagi estat més apagada de l’acostumat.

Detall d’un armat superjove

Diumenge de Rams, els més joves al peu de l’altar

Carrer Cavallers, Processó per la Benedicció dels Rams Com cada any, la Banda de Cornetes i Tambors també va fer la seva col.laboració

Cercavila amb els Armats

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Peramola Anna Simon i Ampurdanès

El record d’aquelles tardes amb l’avi, explicant històries a l’ombra del noguer de l’era; les tradicions dels nostres pares que, compartint-les, ens ensenyaven a estimar; un plor eixugant una vida; l’instant d’un petó; passejar per l’in-dret que fa molt de temps ens va veure créixer. Sensacions simples i conegudes, perquè només les sensacions ben nostres ens poden emocionar. Així son les paraules de Josep Espunyes, tan familiars que són nostres i ens deixen emo-cionar. Paraules d’ara i de fa

Mercat de la Cultura Rural

uns anys, d’aquesta terra de sempre i de la seva gent, paraules de “la cultura rural”.

Per això les paraules de Josep Espunyes van ser un interludi perfecte pel Mercat.de.la.Cultura.Rural.que es va celebrar a Peramola durant els dies 10 i 11 d’abril. Les expectatives inicials del mercat es van veure un xic esquitxades per la pluja: el nombre de firaires i d’assistents va ser menor de l’esperat, el recital de poesies va haver-se d’albergar a l’església, etc., tot i així, els actes principals previstos es van poder celebrar amb força normalitat.

Ball de Bastons

Cavallets de fusta

Mercat de productes tradicionals

Recital de Josep Espunyes

1�616 - Divendres, 17-04-2009

Moment del ritual amb el Ciri Pasqual Processó del “Via Crucis”.

Vols anar a Lurdes? 42è pelegrinatge del Bisbat de Solsonai de Vic a Lurdes de FrançaDates:.Del.19.al.23.de.juny.del.2009.

Et sents cridat a anar-hi com a voluntari o acompanyant? O potser vols anar-hi com a pe-legrí? BUSQUEM MALALTS, PE-LEGRINS I VOLUNTARIS PER TAL DE FER POSSIBLE AQUEST PELEGRINATGE.- Si sou un grup de joves, estudi-ants, de catequesi de confirmació, o ara teniu el moment per fer aquest servei, podeu informar-vos-en i apuntar-vos a: Joieria Ester C/ Sant Cristòfol, 3 Tel. 973 48 28 52 - Si estàs malalt i hi vols anar? Has de saber que tindràs un metge al costat que vetllarà per a tu des de la sortida fins a la teva tornada a casa.Informa-te'n i apunta-t'hi a: Tel. 973 48 08 87 (matins de 8 a 1). Demaneu per Conxita Colomés a la gasolinera. Tel. 973 48 15 33 (tardes d’1 a 4 i vespres de 8 a 11h). Demaneu per Conxita.Si algú vol ajudar econòmicament a pagar el viatge als joves voluntaris o als malats, podeu fer-ho.

10è Aniversari de la Vetlla al Castellvell 2 DE MAIG DEL 2009 a les 9 del vespre Vols.acompanyar-nos.en.la.Vetlla.de.Pregària.i.Eucaristia.al.Castellvell?..

Comptarem amb la participació del músic Pere Cuadrench. Es convidaran personalment totes les Remeis.En finalitzar la missa es recitaran poemes a la Verge del Remei i hi haurà coca per a tothom. Et proposem una Cadena de Pregària que començarà el dissabte amb la Vetlla a les 9 del vespre i acabarà el Diumenge, Festa del Roser a la Missa de 12. Tothom s’hi pot apuntar: es pot pregar des de casa, des de qualsevol Església i també des del Castellvell i durant ½ hora, 1 hora, o l’estona que es pugui.Per apuntar- vos-hi: Tel..973.48.01.23.Parròquia.de.Solsona.de 2/4 de 12 fins a 2/4 de 2Tel..973.48.04.72.Valentina.Corominas.també pots desar el missatge al contestador.Tel..973.48.03.74.Hermínia.Puig.

Et dius Remei? Ets devot/a de la Mare de Déu del Remei?, Estàs malalt/a ? Has anat alguna vegada a visitar-la? No hi has anat mai?TU HI ETS CONVIDAT/A D'UNA MANERA ESPECIAL!!!!!

Divendres, 17 Sants Elies, Pau i Isidor; sant Anicet; sant Robert; beata Marianna de Jesús; beat Baptista Spagnoli.

Dissabte, 18 Sant Eleuteri, i la seva mare Antia; beat Andreu Hibernon; beata Maria de l'Encarnació.

Diumenge, 19 Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX; sant Vicenç de Cotlliure.

Dilluns, 20 Sant Sulpici; santa Agnès de Monte-pulciano; santa Oda.

Dimarts, 21 Sant Anselm. Sant Silví; sant Conrad de Parzham.

Dimecres, 22 Sant Caius o Gai (de Dalmàcia) i sant Soter; sant Agapit I; santa Senorina.

Dijous, 23 Sant Jordi. Sant Gerard o Grau; Sant Adalbert; beat Gil d’Assís; beata Elena d’Udine; beata Teresa-Maria de la Creu.

Els Sants de la Setmana

Parròquia Ramon Estany

LA COMAFesta.Major.de.Sant.Marc.- Dissabte vinent, 25 d’abril, a les 12, Missa, benedicció del pa i cant dels goigs.

MADRONAAplec.de.Sant.Mer.- Aquest diumenge, 19 d’abril, Missa a les 12, cant dels goigs i, en sortir, coca per a tothom al santuari de la Mare de Déu de Sant Mer.Dissabte,.dia.25, a 2/4 de 8 del vespre, Missa a la Parròquia.

SALLENTCelebració.Pasqual.- Aquest dissabte, 18 d’abril, a 2/4 de 6 de la tarda.Sant.Pere.Màrtir.- Dissabte vinent, dia 25, a 2/4 de 6 de la tarda celebració de Sant Pere Màrtir i benedicció dels rams.

SANT CLIMENÇMissa.Pasqual.- Aquest dissabte, dia 18, Missa a 2/4 de 8 del vespre.Diumenge.vinent,.dia.26, Missa a 2/4 de 12.

SOLSONAJornada.Diocesana.sobre.Sant.Pau.- Amb motiu de l’Any Paulí, disabte vinent, 25 d’abril, al Seminari, es farà una jornada dedicada a l’apòstol Sant Pau. A 2/4 d’11, Laudes. A les 11, conferència del Dr. Armand Puig sobre “Pau, apòstol del nostre poble”. A la 1, Eucaristia. A les 2, dinar. A la tarda també hi ha alguna activitat. Els interessats podeu trucar a la sra. Encarna, tel. 973 48 06 19, i tots sou convidats a la conferència i a l’Eucaristia.

Confraria.de.la.Mare.de.Déu.del.Claustre: Assemblea Anual.- Avui diumenge, 19 d’abril.Hora: 5 de la tarda. Lloc: Sala sota del Cambril del Claustre. La relació dels confrares amb dret a vot (des dels 18 anys) es troba al cancell de la Catedral i de les esglésies del Cor de Maria i de la Companyia de Maria.

Celebració Redacció

�0 616 - Divendres, 17-04-2009

Parròquia Ramon Estany

A les vuit del matí, va tenir lloc el viacrucis de Diven-dres Sant, que porta una imatge del Sant Crist a la creu pels carrers i places de Solsona. Unes 400 persones es van aplegar a la Catedral de Solsona, des d’on s’inicià el pietós recorregut.

La comitiva va anar passant en silenci pel nucli antic, aturant-se a la Plaça Major, Plaça de Sant Pere, plaça de Sant Isidre i plaça de l’Ajuntament, on es van llegir les 14 estacions del Via Crucis, per tornar a la Catedral on va finalitzar l’acte.

La jornada de Divendres Sant continuà a la tarda, a 2/4 de 5 a la catedral, amb la Celebració de la Passió, en la qual es fan les lectures de la Passió de Crist, i s’adora la Creu. El bisbe de la diòcesi, Mons. Jaume Traserra, presidí aquesta celebració, que es repetí a 2/4 de 7 de la tarda a l’església de la Companyia de Maria.

400 persones al Via Crucis de Divendres SantSolsona celebrà el Divendres Sant un dels actes més

populars i multitudinaris de la Setmana Santa a la capital de la diòcesi

Sara Alarcón i Josep Àngel Colomés van llegir els diferents passos del Via Crucis

�1616 - Divendres, 17-04-2009

Educació Servei Educatiu del Solsonès

Slow food. Taller del gust a l’escola Arrels II i al SES Sant Llorenç de Morunys

El Moviment Slow Food (menjar lent) va néixer a Itàlia l’any 1986 com a resposta a la invasió homogeneïtzadora del Fast Food (menjar ràpid). Defensa la diferència de sabors, la producció alimentària artesana, la petita agricultura, les tècniques de pesca i ramaderia sostenibles, promou l’educació del gust i l’ecogastronomia. També es promouen projectes de conservació de races animals i varietats vegetals autòctones i tècniques de producció antigues.

Degut al desconeixement general de l’origen dels ali-ments i l’empobriment de les dietes actuals, des de Slow Food Terres de Lleida es vol afavorir el coneixement i consum de la diversitat de sabors dels productes de les nostres contrades. Per això s’ha signat un conveni amb la Diputació de Lleida, La Caixa i CaixaManresa per desenvolupar el projecte del Taller del gust a les escoles de les comarques de les terres de Lleida.

El taller del gust consisteix en unes sessions pràctiques, en les que els alumnes degusten un assortit d’aliments naturals, artesans, de temporada i alguns de la zona. S’exposen els avan-tatges d’una alimentació equilibrada i de qualitat, recomanant el consum de temporada i proximitat i la importància de l’agricul-tura en els equilibris ambientals i socials dels entorns rurals.

Una professional de l’Associació Slow Food Terres de Lleida va dur a terme aquests tallers amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Escola Arrels II i el SES Sant Llorenç de Morunys els dies 24 i 25 de març. L’activitat ha estat organitzada pel Servei Educatiu del Solsonès i patrocinada per l’Ajuntament de Solsona.

Slow food. Foto cedida pel CES Sant llorenç de Morunys.

Àngel Burgas:una lliçó engrescadora a través dels seus personatges

Dimarts passat, després de la tornada de les vacances de Pasqua, el novel·lista i dramaturg Àngel Burgas féu dues xerra-des al nostre institut, als de 1r i als de 2n d’ESO, per a revelar els petits secrets de la creació de dues de les seves novel·les: L’Anticlub i El club de la cistella.

Durant la seva joventut, l’autor sempre tingué una forta inclinació cap a les novel·les de colles. Aquest fet el va empènyer a crear la seva primera novel·la juvenil, L’Anticlub. Inspirant-se en sèries televisives, en llibres i en els mateixos alumnes que tenia a les seves classes (encara exerceix de professor de Visual i Plàstica, amb reducció horària), va publicar el llibre l’any 2002, del qual s’han fet moltes reedicions per l’èxit que està tenint.

En cada capítol del primer llibre podem deduir algunes de les seves idees sobre la societat. Els personatges, triats perquè són i pensen de manera diferent de la majoria dels seus com-panys de classe, ens ensenyen com s’ho fan per aprendre dels errors, ja que és en plena adolescència quan vivim una etapa fràgil en què formem la nostra manera de ser.

En el segon llibre, El club de la cistella, els trets dels personatges van ser escollits d’una altra manera. Àngel Burgas es va basar en la seva afició al cinema. La història en si és també un petit homenatge als drets de la dona. La protagonista és una noia i aquesta esdevé la líder de la colla.

Els alumnes de 2n d’ESO, com també els de 1r, hem valorat molt positivament la xerrada. L’hora se’ns va fer curta i encara ens hauria satisfet més poder-li preguntar moltes més qüestions. Cal dir, en definitiva, que hem après, entre altres coses, que les petites accions ens poden inspirar per a fer millors actuacions en la nostra vida quotidiana.

Educació Ioana Bendris, 2n d’ESO B - IES Francesc Ribalta

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Sant Jordi a l'Escola Arrels

Matí:-2a Marató de lectura (Primària)-Visita a les parades de llibres (E.I.)

De.2/4.de.12.a.la.1.a la finestra de sobre el portal del Castell, recital de poesies de Ramon.Valls.i.Pujol.pels nens i nenes de Cicle Mitjà.

Tarda:A.les.4 – Entrega de premis de dibuix, prosa i poesia del Certamen Literari.

Estrena i bateig de la parella de gegantons fets en el curset promogut pel Pla Educatiu d’Entorn.

Educació Escola Arrels

Durant aquest dies, com ja és costum, ara que ja som a les portes de Sant Jordi, a la biblioteca de l'escola Arrels Primària, ha vingut la Mercè Bonany a explicar contes als nens i nenes de primer i de segon

Ens ha explicat dos contes de Sant Jordi i hem fet activi-tats relacionades amb els dos contes. Els nens i nenes de Cicle Inicial s´ho han passat d allò més divertit escoltant la Mercè, que amb la seva gràcia i el seu entusiame els deixava tots ben bocabadats.

L Escola continua amb les activitats de dinamització lectora que ja fa temps que va iniciar i creiem que és molt im-portant que a l´infant se´l motivi, perquè tingui aquest desig i aquestes ganes de llegir.

Des de l escola volem donar les gràcies a la Mercè per haver vingut a explicar-nos contes i per haver-nos fet passar una tan grata estona.

Conta-contes de Sant Jordi a l’Escola Arrels

L'alumnat de 2n va gaudir amb els contes

La Mercè va explicar dos contes de St. Jordi

Els nens, molt entusiasmats, escoltaven la Mercè

��616 - Divendres, 17-04-2009

Cartellera

XERRADA: La Sibèria17.d’abril,.horari.i.lloc.per.determinarReprenent les seves sessions sobre viatges naturalístics, el Grup de Natura del Solsonès ofereix una xerrada sobre la Sibèria. Més endavant se’n concretarà tota la informació.

TAULA RODONA: ‘Projectes de desenvolupament’Sala gòtica del Palau Llobera - 25 d’abril, 19 h

L’ONG SOM organitza una taula rodona en el marc del seu desè aniversari. Se centrarà en “Projectes de desenvolupament”.

Sortida de la secció d’història del Centre d’Estudis Lacetans: Espais d’Art i Memòria a Agramunt i la Segarra.Visita al centre d’art Espai Guinovart i al refugi antiaeri d’Agramunt

Dissabte 18 d’abrilLloc i hora de trobada: 10h. a la plaça del CampOpcional: Dinar a Cervera i visita de la senyalització memorial del centre de la ciutat.Organitza: Secció d’història contemporània del Centre d’Es-tudis LacetansEl refugi antiaeri es troba sota el temple romànic de Santa Maria d’Agramunt i disposa d’una exposició permanent.L’Espai Guinovart dóna a conèixer l’obra de l’artista i les seves vivències en el món rural i màgic de la seva infantesa.

Festa central del 40è aniversari de l’Esplai RialleraPlaça de Sant Isidre18 d’abril, a partir de les 16 h

L’Esplai Riallera commemora amb una festa el 40è ani-versari de l’entitat d’educació en el lleure. Entre altres propostes, el programa inclou una gimcana, animació infantil, un sopar i un concert.16 h Gran gimcana per a nens i nenes de 3 a 12 anys, amb la col·laboració de l’Agrupament Escolta Pare Claret18 h Animació infantil a càrrec del grup Polkasol320 h Acte commemoratiu 40 anys fent Riallera21 h Botifarrada popular22.30 h Concert a càrrec de Polkasol3, Crazy Evolution i Séptimo A

PRESENTACIÓ DE LLIBRE: "Brots de saüc", poemes de Francesc CulleréSala.gòtica.del.Consell.Comarcal.-.18.d'abril,.20.h

El Consell Comarcal, Òmnium Cultural del Solsonès i l'editorial Òmicron organitzen la presentació del llibre de poemes Brots de saüc, de Francesc Culleré. Anirà a càrrec de Ramon Segués, president d'Òmnium Cultural del Solsonès, i Ramon Montraveta, autor del pròleg. Per cloure l'acte s'oferirà un breu recital poètic.

Sortida geològica del Solsonèspunt.de.trobada.a.la.plaça.del.Camp19.d'abril,.sortida.a.les.8.30.h.-.tornada.a.les.19.30.h

El Grup de Natura del Solsonès organitza una sortida oberta a tothom per conèixer més de prop les roques i la història geològi-ca de la comarca. Per fer-ho, es comptarà amb la participació de Josep Biosca, geòleg de la Universitat Politècnica de Catalunya. És una activitat gratuïta i no requereix la inscripció prèvia. Hi col·labora l'Ajuntament de Solsona.

19.d’abril.del.2009V Trobada de Sant Joan de Mediona

Sortida a les 8h del mati amb cotxes particulars des de la plaça del camp, es portarà el gegant boix i la geganta boja i s’esmorzarà allà.Per. més. informació. i. per. apuntar-se. trucar. al.660181639

Sopar d'ex-alumnes de la Mestra BarbensDissabte.9.de.maig2/4.de.10.del.vespre.a.la.mare.de.la.Font

Per apuntar-s'hi:973 48 20 53973 48 17 48973 48 02 81

Festa de Sant JordiClub.sant.Jordi.Caixa.de.CatalunyaDivendres.24.d'abrilA.partir.de.les.4.de.la.tarda

Concert de Sarsueles a càrrec de Cris Viñas, baríton i Juli Ro-driguez al piano que oferiran "Saltejat de Sarsueles", un recital que ens fa reviure un gènere musical que esdevingué crònica social d'un temps.També es lliuraran els trofeus dels tornejos de primavera del Club, i actuarà la Coral del Club. La nota musical es clourà amb l'actuació del músic Joan Badia.

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Excursió a Girona "Temps de flors"El dia 10 de maig, excursió a Girona “Temps de flors”Durant uns dies la ciutat de Girona s'engalana amb plantes i flors per anunciar la primavera.Després de visitar el casc antic visitarem Banyoles, on anirem a dinar en un restaurant als peus del llac. Després d’un bon dinar, qui ho desitgi prodrà gaudir d’una passejada pel llac més gran de Catalunya. El preu soci és de 32 euros i no sent soci 34 euros. Per inscripció, al club.

Associacions Club de Jubilats Estel del Solsonès

El club de jubilats i pensionistes "L'Estel del Solsonès":

Cine FòrumEl dia 20.d'abril.organitza.una.sessió.de.Cine.Fòrum.gratuïta,.per.a.tots.els.pensionistes. Patrocinat per "La Caixa". Esperem la vostra assistència. Moltes gràcies.

Assemblea general ordinàriadel Centre d’Estudis Lacetans

Dia : 18 d’abril de 2008 (dissabte)Hora: 19 h. (vespre)

Lloc: Seu social de l’enti+tat. Museu Diocesà i

Comarcal de Solsona

Associacions Centre d'Estudis Lacetans

Ampliació del fons d'aparells ortopèdicsGràcies a una donació de la Residència Pere Màrtir Colomés, Creu Roja El Solsonès ha ampliat el seu fons d’aparells ortopèdics.La totalitat del material donat (llits articulats, bastons, grues hidràuliques, crosses, caminadors i cadires de rodes) es reciclarà i anirà destinat al projecte “Reci-clem”, amb la finalitat d’oferir-lo a aquelles persones en situació de dependència que ho necessitin.Per a més informació i/o per sol·licitar material: 973 48 06 52

Diada de Sant JordiEl proper 23 d’abril, en motiu de la Diada de Sant Jordi, voluntaris i voluntàries de Creu Roja vendran roses al C/Castell, davant de l’Ajuntament.

Associacions Creu Roja El Solsonès

Associacions Sol del Solsonès

Diada de Sant JordiCom ja es tradició, el proper dia 23 d’abril celebrarem

la diada de Sant Jordi. És per això que tindrem dues parades de roses i llibres situades una davant la farmàcia de baix al Pont i una altra davant l’escola Arrels (Les Monges).

En les parades es farà, a banda de la tradicional venda de llibres i roses, la venda també d’imants amb motius de Sant Jordi i braçalets fets pels nois i noies del Sol del Solsonès.

Tots els socis i sòcies del Sol també podran recollir a les parades el butlletí del Sol del Solsonès corresponent al passat trimestre.

Elaboració de la mona de Pasqua

El passat dijous, en motiu de la celebració de la Pasqua, els nois i noies del Sol del Solsonès van anar a comprar tots els ingredients necessaris per preparar dues mones de Pasqua.

Entre tots van fer l’elaboració de dues mones de pa de pessic i xocolata que res no havien d'envejar a les tradicionals mones que es venen a les pastisseries. D’aquesta manera els nois i noies del Sol van aprendre com fer un pa de pessic senzill per poder fer-lo ells a casa.

Visiteu la nostra pàgina web:http://www.soldelsolsones.org

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

��616 - Divendres, 17-04-2009

Ep, la foto! Ramon Estany

De celebració a l'Sputnik

Els més animats de la nitEls més xulos del passeig

Els vigilants de la Plaça Major.

Les ciclomotores

Aquest dissabte 18 d'abril el

Joan Gilibets i la Isabel Cases celebren el seu 50è aniversari de casament.

Enhorabona!!!Us ho desitja la

vostra família.

Societat

Aquest noi que veieu, avui compleix 22 anys. Si el veieu

feu-li 22 tibades d'orella.Moltes Felicitats!!

De part de la família.

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Teatre Ramon Estany

“Míting” omple el Teatre Comarcal de SolsonaNo podia cloure de millor manera el Cicle Escenes de Teatre a Solsona, que organitza cada any el grup teatral Lacetània amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona

Més de 300 persones van omplir el teatre solsoní el passat diumenge 12 d’abril, amb motiu de la representació de l’obra “Míting”, una posada en escena que reflexiona sobre el món de la política i els polítics, a càrrec dels televisius Àlex Casanovas i Santi Ibàñez.

L’obra comptava aqmb l’alicient de la participació com a extres de la comparsa “El Galliner”, que van pujar a l’escenari amb el seu bus i la seva gallina, amb la qual van fer el ball del Carnaval.

D’altra banda, el públic va gaudir de l’obra, que permetia una gran participació i complicitat amb els actors.

La millor manera de fer baixar la MonaEl Club Caixa Catalunya Sant Jordi acollí el passat diumenge de Pasqua una nova sessió de ball, amb una molt bona resposta de públic

El grup Tres Band amenitzà la primera sessió de ball d'abril per a la gent gran. És una activitat gratuïta, organit-zada pels consells de la Gent Gran de Solsona i el Solsonès amb el patrocini de l'Ajuntament i el Consell Comarcal.

El.proper.26.d'abril,.a.les.7.de.la.tarda,.Ferran.de.Màxim2.serà.l'encarregat.d'amenitzar.el.segon.ball.d'abril.per.a.la.gent.gran,.d'entrada.lliure.

Àlex Casanovas i Santi Ibàñez durant l'obra

Les Gallines, preparant-se abans de sortir a l'escenari

Moment àlgid de l'obra, amb el ball de la GallinaEl bus de les Gallines

Celebracions Ramon Estany

El grup Tres Band

��616 - Divendres, 17-04-2009

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

Una lluna del SolsonèsLa nostra comarca, tan única, és com un

sistema planetari que té com a sol la ciutat de Solsona, mai més ben dit, i tot un seguit llarg de planetes, format pels seus nombrosos pobles o parròquies, uns rondant molt a prop, com Olius, Brics o Clarà i d’altres giravoltant a molta distàn-cia, com la Molsosa o la Corriu, però cadascun amb els seus satèl·lits que són, sens dubte, les seves cases de pagès, que alguna hora havien format un cel de dos mil llunes. Ara ja moltes estan apagades, però no és el cas de Moroia, la lluna més propera del planeta Pinell, després de la Casanova. En aquesta ja fa anys que no hi habita ningú, mentre que actualment els habitants de l’altra lluna són el Joan i la Isabel amb la seva filla Josefina. Es viu bé en aquesta casa de mides reduïdes, però que a la part de darrera amaga una construcció amb una sala gran per a les grans solemnitats de pagès.

Unes noces d’orEl Joan és nat a Moroia. Aquí va viure amb la seva famí-

lia les vicissituds de la guerra i postguerra. El Joan es va casar amb la Isabel que vivia ben a prop, a l’altra banda de la rasa de Pinell. Ben aviat amb molta il·lusió van anar prosperant, i van venir els fills, pausadament, tot treballant de valent la terra i cuidant els animals, com feien aleshores tots els pagesos de la comarca. Els fills es van fer grans i ara el Joan i la Isabel rebran el seu homenatge aquest dissabte pels seus 50 anys de casats.

Aficions de pagèsLa Isabel va heretar del seu pare del Soler l’afició per

l’apicultura, una ciència que va portar el déu Habidis al país de Tartessos fa milers d’anys. No és tan senzill tenir cura de les arnes i escapar-se de les fiblades de les abelles. Cal valentia i coratge, i molt fum! També se li va encomanar del seu pare una gran afició pels bolets. No té fi ni compte les cistelles que

Casa Moroia

n’haurà tret, de les frondoses obagues d’aquells verals. Però a pagès també hi ha hobbys de cara endins. La Josefina ens sor-prèn amb els seus quadres a l’oli, que pengen de les parets del menjador al costat de les fotos dels avantpassats, sempre presents en la nostres cases pairals. Són uns olis de colors vius, com el verd intens dels nostres camps en aquesta primavera plujosa. I la seva passió per fer arbres genealògics la va començar fa molts anys i curiosament li va servir d’ajuda mirar els recordatoris que hi havia a casa, que ja els seus padrins guardaven de parents, amics i veïns, i així va ser com la Josefina ha anat conservant aquesta col·lecció continuant la tradició de guardar-los. Són un bon testimoni de l’evolució que ha experimentat aquest petit gè-nere literari segons els gustos i sentiments de cada època. Cada vegada han esdevingut més sobris. Abans eren plens de cites de sants per a consolar els dolguts familiars davant la pèrdua del ser estimat, s’esmentava tota una corrua de parents, el recordatori portava un voraviu negre de dol i, malgrat els pocs recursos, en molts casos s’hi enganxava una foto del difunt.

Una obra enigmàticaBaixant pel camí de Pinell, a la dreta, en un

caramull de roures s’hi amaga un corredor fondo i circular, fet de pedres a cada banda, conegut només dels pinellesos i encara no pas de tots. Al mig hi ha una era aïllada a la qual donava pro-tecció. Segons el vell Caballol, Ramon Bernaus, aquest fossar rodó, ple d’aigua, hauria servit per protegir de les feres la gent d’una antiga mansió, amb un pont que s’alçava durant la nit. Una teoria molt respectable, venint d’una persona tan entesa en arqueologia, com era ell. Amb tot, també cal apuntar que aquesta obra enigmàtica resulta ser molt veïna de la casa Moroia, la qual vigilant sem-bla dir-nos amb murriesa: Ep, no em toqueu pas això, que és meu! És la veritable moroia, rodona com una lluna, que va donar nom a la casa Moroia i que data ja d’uns quants milers d’anys. Com per parlar-ne un altre dia.

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia Opinió Associació de Dones del Solsonès

SimonetaHola feministes! Si encara no us heu extirpat els ovaris

(maliciosa recomanació de l’article anterior), i us heu llançat, intrèpides, a l’aventura de l’embaràs... compte! No vulgueu imitar ni a la senyora Chacón ni a la ministra francesa, sota pena de ser crucificades (verbalment, s’entén, però també fa mal), per la massa feminista mundial.

M’explicaré. La senyora Chacón, sense rumiar-s’ho gaire (com ja sol ser habitual en ella), va quedar en estat de bona esperança i després va venir allò del “¡mande firmes!” quan ja havia estat nomenada ministra de Defensa. Llàstima! La panxa ja estava encarregada i, irremeiablement, infla que inflaràs...La be-neitona, quan va venir el moment de l’explosió (dita així per relació amb la seva feina), no se li va ocórrer altra cosa que rebentar totes les conquestes quant a permisos maternals han costat tants segles d’aconseguir. Per tant, rectifiquem: res de beneitona! Idiota perduda! Si ella té una mare i diners per tenir cura del seu nadó (que pobric en l’escala del seu cor, té menys grau que la política), que es pari a pensar (en postura de “firmes” que potser s'hi concentrarà més), en totes les dones que ni tenen els seus diners ni mares que les puguin ajudar. I quin exemple és aquest? Com pot atrevir-se, sent un per-sonatge tan públic, donar tan mala imatge a les seves congèneres femenines? No sentir ni un bri de solidaritat? Amb el que tant ens ha costat d’arribar a aconseguir i, precisament, no és pas tant!

Per si aquest cas no fos prou flagrant, després, va, i ve l’altra beneita-idiota o idiotíssima ministra francesa. Aquesta, més inhu-mana que l’anterior, quan encara els punts li feien cric-crac-cric, tibant-li ressecs dins de les nafres dels punts... se’n va anar a la feina per poder sortir a la foto oficial. Quina ambició més desmesurada! No és un servei, la política? O és un desig de figurar? Aquesta no considera el seu fill ni en segon grau d’escalafó!

M’imagino que aviat ens tocarà veure alguna “primera? dama” donant a llum en qualsevol despatx que hi hagi una foto oficial o que surti pel televisor. Es posaran de moda els reality shows, en política? Potser tindrien més audiència que la Pantoja i el Muñoz! I potser és el volen: ara no sé si dir audiència o vots. Perquè si s’apropa una campanya electoral, i una dona embarassada serveix per guanyar vots, no deu estar pas gaire lluny el dia que serà útil un part enmig del Parlament...

A veure, feministes, si us assabenteu d’algun altre cas tan flagrant com aquests, no ho dubteu, l’hem d’enviar al Garzón! Aquest, haurà de fer votar per llei, que tota mare que no tingui cura del seu nadó (en un ampli i vastíssim sentit del concepte), serà obligada sota pena d’arrest sense fiança.

Si us plau, feministes, encara que el Garzón us sembli “canoset semi interessant”, també fa iuiu”. I, tot i que no us donin bon exemple algunes de les dones més encimbellades, recordeu que tenir cura del propi nadó, si les circumstàncies us ho permeten, és un plaer tant per a ells com per nosaltres mateixes. Si no, per ambició, afany de poder, maternitat mal entesa... ens estem tirant terra a sobre.

House, peculiar sistema

House és la sèrie dels dimarts a Cuatro i va d’un metge dèspota que ho cura tot. Jo la veig de tant en tant. D’acord: la miro quasi sempre. I m’agrada, m’agrada perquè el Dr. House diu les coses tal qual.

Algú podria dir que no té traça amb les persones, que fereix sentiments. No ho sé. No crec que sigui per falta de traça. En el fons és molt hàbil ferint sentiments. De fet, molts dirien que és un crack: sempre diu el primer que li passa pel cap, se’n riu de tothom, vexa les dones, maltracta el seu equip, se salta les normes... Un trapella, un nen dolent.

Però està sol. És una persona sola al món, per això necessita tant de contacte humà, per això necessita calar tan a fons en les persones. Les seves incursions relacionals són com estocades. Es fa notar agredint. Si tracéssim un sistema vec-torial de les seves interaccions les fletxes sempre travessarien l’objecte.

A algunes persones, com al Dr. House, els vincles els fan por

Ell no es dirigeix a les persones, les perfora. Així que és un solitari amb una més que probable por a vincular-se, per això manté les persones a distància mitjançant l’agressió. I així és com segueix sol, sense vincles.

Un vincle és un llaç afectiu entre dues persones, i a algunes persones, com al Dr. House, els vincles els fan por. Tenen por de significar quelcom per a algú o que algú signifiqui quelcom per a ells –i aquí ens podríem preguntar: què és signi-ficar? Tenen l’aparença de persones despreses, fredes, distants, independents, amigues de tothom i de ningú, nòmades relaci-onals, éssers “lliures” “per naturalesa”, esclaus de la llibertat, diria jo, filobàtics, diria Balint, aterrats, tornaria a dir jo, i així tindria l’última paraula.

Aterrats d’estimar per si perden allò que estimen. En House va tenir una relació amb una dona que el va deixar esquerdat, i des de llavors no vol saber res ni d’amors ni de pèrdues. I es distancia, i en farda. I diu el que vol, com que no l’importa ningú... Ja t’agradaria. Em recorda a en Rubianes. En Rubianes també ho posava tot a parir, i tots rèiem perquè s’atrevia a dir el que molts no ens atrevim ni a pensar una estona. I també fardava d’esta sol, i això ho trobo interessant: estar sol és un mèrit...?

En House hi basa el seu equilibri, en estar sol, però si dibuixéssim les relacions com un sistema solar, en House seria al mig i tots els seus planetes s’amuntegarien en una sola òrbita a molta, molta distància. No fos cas que ens creméssim tots plegats.

Podem parlar-ne a www.socpersona.blogspot.com.o em pots escriure a sergi.ballespi@uab.cat

Formen.part.de.l’equip.de.suport.de.Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

��616 - Divendres, 17-04-2009

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Opinió Ramon Gualdo

Una comarca amb un gran potencial

En uns moments en que la gent rumia molt més on mar-xar de vacances, és bo aprofitar-ho per “vendre” els productes de casa. Entenent per producte, no tant les coses per menjar o beure sinó el propi territori.

El Solsonès pot competir amb qualsevol altre territori nacional o internacional per la gran varietat i riquesa del seu entorn natural, i per l’enorme quantitat d’elements arquitectònics i culturals que conté. A vegades som els propis habitants els que no ens adonem de fins a quin punt el que tenim pot ser valorat per persones d’altres indrets.

I és que el turisme de proximitat tindrà una gran im-portància en els propers anys, sobretot per la millora de les comunicacions que permet posar-te en poca estona a qualsevol indret de la comarca, i que facilita l’arribada de la gent de les ciutats, cap als nostres municipis.

Pels estudis que s’estan fent a diversos nivells, tot indica que després de molts anys de voltar pel món, molta gent s’inclina per quedar-se més a prop, i així descobrir els punts d’interès del propi país. També hi ajuden les campanyes constants, que donen a conèixer monuments, pobles i ciutats de Catalunya, dirigides als nostres conciutadans.

Un altre fet evident és que la natura guanya adeptes, i tot el relacionat amb ella incrementa notablement el nombre de practicants. Ho veiem tots els que vivim en pobles de pagès, que ara és molt habitual trobar colles de caminants, amb bastó o sense, recorrent camins i muntanyes. És un turisme que busca la tranquil·litat i l'autenticitat de comarques com el Solsonès, que s’ha mantingut en un grau excel·lent de protecció, malgrat les zones cremades pels incendis.

És hora, doncs, d’apostar per aquesta font de riquesa, poc valorada fins ara, i fer-ho amb la seriosiat i rigorositat en que ho fan altres països europeus. D’entrada, promoció. Però a continuació bons indicadors, netedat a tots els nivells, bona organització i coordinació de tots els elements turístics, bona i autèntica gastronomia del territori, adaptació d’horaris a les necessitats dels visitants, etc.

Realment s’ha fet força feina en els darrers anys, però queda molt per fer. I, francament, tenim ben a prop una munió de persones que han sortit del país per anar a llocs llunyans i que ara voldrien conèixer l’interior de prop. Només cal oferir-ho apostant per la qualitat i la bona feina. Tenim grans oportunitats ben a l’abast.

L’exili del 39Exili. Una paraula que per ella mateixa, ja sembla que

ens porti un dolor al pit. El 1939, un exili. Una corrua molt llarga de gent, una filera que no s’acabava. Gent que van haver de marxar de la seva terra. Va ser un Via-Crucis, allò sí que era un calvari, allò sí que era una creu. S’han complert setanta anys d’aquell exili dolorós. Vells, dones, nenes, nens… mata-lassos als carros, farcells a les mans, l’esquena ajupida, l’ànima trencada.

Fugien de la barbàrie. Havien perdut la guerra, i pel camí perdien l’esperança. I encara per si no patissin prou, com a sorpresa cruel, l’aviació franquista, deixava anar bombes da-munt de la caminada. Una renglera de persones, amb la mirada trista, el gest cansat, la por al cos, desengany a l’esperit, éssers humans esporuguits…

Quan van arribar… a algun lloc, més desengany. Per exemple, en ser a Argelers, o a Sant Cebrià, hi van trobar la sorra de la platja que els feia de llit humit i malsà. Hi van trobar fam, fred, polls, malalties..

Aquell amuntegament de gent derrotada, es podria haver denominat ben bé com “la caravana de la tristor”. Un drama, un veritable drama. L’exili del 39 va ser una estampa de la desgràcia i de la mala sort, en un sentit molt elevat.

Per als que ho van patir, per als que hi van morir, po-dríem dedicar un pensament ben ple de respecte i d’afecte, en ocasió dels 70 anys de l’exili. I en altres ocasions, també, és clar, mantenir el record.

Poesia Álex González Moya

Sant JordiEl Jordi i la Rosa estan molt contents

Arriba la festa més universal…

La més maca del món, que se celebra treballant,

I és que el catala és treballador….

Paraules i pètals, paraules d amor…

Pètals de tendresa, suaument al cor….

Tendresa i saviesa es donen la mà…

Que el 23 d abril de nou arribarà…

Festa al carrer enlluernat de roses…

Amb olor de paper de llibre nou…

�0 616 - Divendres, 17-04-2009

Als nounatsVull desitjar molta sort

a tots els que avui, nounats,arribeu agosarats

a aquest món, insegur port.Que hagueu un esperit fort,cors i ments ben assenyats.

Receleu de les deïtatsque voldran dur-vos a l’hort.

Nodriu-vos bé de cultura,tingueu pau i llibertat

tots els jorns de vostra vida.Si tots junts haveu prou cura

haureu un món endreçat,fet, segur, a la vostra mida.

Eleveu d’eix món el sostrei el fareu millor que el nostre.

Poesia Josep Maria Poblet

Com qui revisa la mort inúltilment i agosarada

de tan imprevisible, fràgil

sempre íntima, de dietari

tan absurd com encerclar el dia

a la quieta de llum i guia

car et vull bé, més encara

et sé aquí, humil.

I de nou l'enrenou

el cel s'esverla amable

com llesques de ribot, a ple sol

la tarda cau lenta, aspra

i plou sense pes, ni ànsia

a l'ombra d'un esclat i,

s'hora baixa.

Mentrestant, aquí al costat

tremola la terra esfereïdora, en excés

Opinió Joana Cervera

som a Itàlia, Europa

la Natura equidista mar i ares

no requereix Entesa de pacte

ni enganya amb diner virtual

crisi real d'escarni

viu i mor gruant.

Bombers: 973 48 10 80· Creu Roja: 973 48 06 52· Mossos: 088· Policia Local: 973 48 30 40· Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ............ 973 48 31 55Ca L’anita Al seu serveiCarrer Castell, 14Telèfon: 973 48 02 08Torra Stil ............................................. 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis ............ 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ........................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ...... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 .......................973 48 29 05

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 ........................ 973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ............... 973 48 08 66Only Party ........................................... 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ............... 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ...................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ..................................973 48 11 67Carretera de Torà ................................. 973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar ................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics ....................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................. 973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

La LionesaCarrer Castell, 18 ................................. 973 48 02 60

PASTISSERIES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ............................. 973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ......................................... 689 13 08 08Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 .......................................... 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer ................ 620 72 81 05

TAXI

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ......................... 973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ................ 973 48 16 09

PODOLOGIA

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ........................... 973 48 05 49

PInTURES

D'escarni

�1616 - Divendres, 17-04-2009

Bàsquet CB Solsona

Campions a França, i per partida doble!ÈXIT EXTRAORDINARI EN LA PARTICIPACIÓ DE DOS EQUIPS DEL CB SOLSONA EN TORNEIGS A L’ISÈRE

Els jugadors cadets (amb una representació de tres pre-infantils, el Pau, en Martí i l’Èric), amb el Toni Ribalta com a entrenador, van anar a raure a un petita població rural de 1600 habitants, a 40 km de Lió, on hi ha un club de bàsquet molt dinàmic, el Basket Club Sportif des Etangs, amb més de 100 esportistes de tota la comarca, que per tercera edició organitzava un torneig internacional, enguany en l’equivalent a les nostres categories cadet i júnior masculí i sènior femení. La presència estrangera es va veure en aquesta edició limitada al CB Solsona i a un equip sènior femení italià, de Siziano.

En la categoria dels “minimes”, els nostres cadets van competir en un quadrangular amb els equips d’Eyzin-Pinet, Favergues-de-la-Tour i Châtonnay. Val a dir, en aquest cas, que el nivell no era molt alt i la competició esportiva va ser massa fàcil per als nostres jugadors, que es van exhibir, entre aplaudiments del públic. Fins i tot els tres preinfantils, que eren els més petits del torneig, impressionaven als assistents per la seva habilitat i qualitat tècnica. Els partits es van vèncer amb

Era la primera experiència de sortida internacional per al CB Solsona. Dos equips masculins del Club havien estat convidats a participar el cap de setmana de Pasqua en dos torneigs internacionals al departament francès de l’Isère (regió de Roine-Alps), on la Federació Francesa de Basquetbol du a terme diverses accions de foment del bàsquet. La invitació va arribar a instàncies de l’entrenador francès Robert Perez, del Comitè de l’Isère de la Federació Francesa de Basquetball, amic del director tècnic del Club, en Joan Pujol, amb qui havia col·laborat.

Els.júniors, equivalent als cadets francesos (menors de 18 anys) competien a Saint-Marcellin, mentre que els cadets, amb tres jugadors preinfantils convidats, jugaven a Châtonnay en un torneig de la categoria “minime” (fins a 15 anys).

Els objectius no només eren esportius, sinó educatius. Es

tractava d’afavorir la socialització dels jugadors i oferir-los noves experiències de relació i de confraternització; amb el repte afegit de la dificultat de l’idioma i del fet que els jugadors i entrenadors s’allotjaven repartits en cases particulars dels esportistes locals, mentre que els pares acompanyants ho feien en albergs.

El viatge en autocar era llarg, però va valdre la pena. L’èxit va ser absolut. Més enllà del triomf esportiu (es van gua-nyar els dos campionats), que va ser la cirereta del pastís, els esportistes del CB Solsona van deixar ben alt el nom del club i de la ciutat, perquè amb el seu bon comportament i, a més, amb simpatia i bon humor, es van guanyar l’afecte i l’amistat dels membres d’ambdós clubs locals. La dificultat de l’idioma no va ser obstacle per fer bons amics. Per a tots va ser una experiència molt enriquidora i gratificant; i els organitzadors ho tenien molt clar: volem que torneu l’any vinent!

El torneig de Châtonnay

facilitat, i fins i tot els assistents van acabar demanant autògrafs a algun dels nostres jugadors... La final es va guanyar a l’equip local de Châtonnay. El lliurament de trofeus va comptar amb la presència del jugador Octavio da Silveira, de l’ASVEL Lyon-Villeurbanne (el millor equip de França), que va atendre totes les demandes d’autò-grafs dels joves esportistes. Cal destacar també que l’alcalde de Châtonnay va lliurar als representants del club una medalla de la vila i que els jugadors van rebre diferents obsequis i pastissos de Pasqua de part de les famílies que els van acollir (el CB Solsona també havia portat obsequis per a tots ells i per als organitzadors).

Fent la roda d'escalfament

Fent la roda d'escalfament

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

El primer torneig internacional de Saint Marcellin

El Basket Saint Marcellin, club local d’un municipi de 7.000 habitants, a 50 km de Grenoble, organitzava per primera vegada el torneig, dedi-cat a jugadors de 16 i 17 anys. Van fallar equips convidats de Bulgària, Itàlia i Suïssa, i per tant la internacionalitat la va aportar el CB Solsona, però sí que van aconseguir convocar bons equips francesos de la zona de Lió, Grenoble, Valence i Avignon. Van competir vuit equips en un tor-neig d’un alt nivell esportiu i molt emocionant, amb molts resultats ajustats. Cal destacar el bon ambient que hi va haver i l’excel·lent relació que es va establir amb el club local.

Els júniors solsonins van guanyar els cinc partits que van jugar, sempre amb resultats ajustats. El seu joc va anar de menys a més, i conforme es van anar trobant amb rivals més difícils, es va guanyar en intensitat defensiva i bon joc, tot i que els nervis també van provocar precipitació i errades. La final va ser un autèntic espectacle, tant per tota la “posada en escena” i ritual de partit de primer nivell, amb speaker inclòs, com pel fet de jugar en un pavelló ple de gom a gom, un partit que va tenir els 40 minuts un resultat ajustat, sense que cap dels dos equips es pogués distanciar en

Amb les supporters després de la semifinal

els marcador. El rival – Saint-Genis-Laval –, un club potent de la perifèria de Lió, clarament era el favorit i havia guanyat tots els partits amb diferències d’uns 30 punts, mentre que els solsonins havien patit en tots els encontres, però es van veure sorpresos pel joc del CB Solsona.

Estiraments abans de la final Lliurament placa a monsieur le president del BSM

Bàsquet CB Solsona

Oliveira felicita al Toni Ribalta Lliurament trofeus amb presència del jugador de l'ASVEL Oliveira

��616 - Divendres, 17-04-2009

Bàsquet CB Solsona

Solsona, oé!

Tot i que les decisions d’un dels àrbitres beneficiaven clarament als francesos, els solsonins no van perdre la concen-tració. Val a dir que van comptar amb el suport de la majoria del públic: les famílies que havien acollit als esportistes, els jugadors (i, sobretot, les jugadores) del Basquet Saint Marce-llin (i també alguns esportistes d’altres equips rivals) els van animar insistentment. El base Dani Vendrells va ser el jugador més aclamat pel públic, per la seva habilitat en la conducció de la pilota (al final va ser reconegut amb el lliurament del trofeu com a MVP). Impressionava veure com la major part del públic que omplia el pavelló cridava “Solsona, oé!” o també “allez les noirs!” (es jugava amb la segona equipació del club, de color negre). Al final, patiment fins el darrer segon, victòria inespera-da del CB Solsona i esclat d’alegria. Els organitzadors estaven encantats de l’espectacle que s’havia ofert i demanaven que ja podíem fer el favor de tornar l’any vinent...

Retorn a casa

Al cap d’una estona arribaven els cadets procedents de Chatônnay, amb els seus trofeus i obsequis, i tota l’expedició solsonina emprenia el retorn a casa, cansats, plens d’alegria per l’experiència i les victòries i amb el bon regust dels amics i amigues que havien deixat a l’Isère.

Cròniques

Júniors del CB Solsona, campions al torneig internacional a França

Saint Marcellin, 54 - 59 CB SolsonaJugadors: Marcel. R 6, Guillem. S 4, Dani. P 14, Marc. M 4, Dani. V 4, Jordi. M, Oriol. G 3, Jaume. S 2, Alexis. P 6, Valentí F. 9 i Joan. P 7 Parcials:14-12, 11-14, 9-25 i 20-8

El partit va ser igualat fins a la mitja part (25 a 26). A la represa un parcial d'11 a 25 semblava decidir el partit, però finalment l'equip local remuntà i el veterà de l'equip, Dani. Pérez, ens treia les castanyes del foc.

Grenoble Basket38, 44 - 47 CB SolsonaJugadors: Marcel. R 2, Guillem. S 7, Dani. P 2, Marc. M 2, Dani. V 2, Jordi. M, Oriol. G 8, Jaume. S 2, Alexis. P 8, Valentí F. 6 i Joan. P 8 Parcials:18-17, 8-8, 11-16 i 7-6

Un dels partits més fluixos, amb un equip que es plantava amb unes defenses zonals degut a que només disposaven de 5 juga-dors. L'equip solsoní converteix sis triples. Es comença a notar l'arbitratge francès (nosaltres 16 faltes i ells 7 faltes).

Portes de l'Isère, 56 - 65 CB Solsona Jugadors: Marcel. R 1, Guillem. S 8, Dani. P 6, Marc. M 2, Dani. V 19, Jordi. M 2, Oriol. G 5, Jaume. S 2, Alexis. P 7, Valentí F. 3 i Joan. P 10. Parcials:21-13, 6-16, 19-21 i 15-15

Un partit fluix en defensa. L'equip local, limitat per les lesions, es presenta amb 6 jugadors. Al tercer període van expulsar al base, i també a l'ultim període es va lesionar un dels jugadors més determinats de l'equip francès, tot i que va romandre en pista. Molt bon partit del Dani Vendrells amb 19 punts i 5/6 des de la línia de 6,25.

Mantaille 62 - 64 CB Solsona (Semifinal)Jugadors: Marcel. R 2, Guillem. S 3, Dani. P 2, Marc. M, Dani. V 9, Jordi. M, Oriol. G 5, Jaume. S 1, Alexis. P 18, Valentí F. 15 i Joan. P 9 Parcials:14-14, 12-13, 21-16 i 15-21

Partit molt igualat i emocionant. Ni el Mantaille ni el Solsona van agafar grans avantatges. El CB Solsona eren més poderosos físicament. Sota els taulers els nostres dos pivots cardonins van sumar 33 dels 64 punts del Solsona (Alexis 18 i Valentí 15). També van destacar el Joan Padró i el Dani Vendrells, amb 9 punts cadascun.

Xerrada tècnica

Tirant un triple a la final

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Bàsquet CB Solsona

Saint Genis Laval 66 - 68 CB Solsona (Final) Marcel. R 4, Guillem. S 10, Dani. P 5, Marc. M 2, Dani. V 9, Jordi. M 2, Oriol. G 19, Jaume. S 1, Alexis. P 4, Valentí F. 14 i Joan. P 2 Parcials:22-16, 15-16, 16-21 i 13-15

Un dels equips forts francesos, que equivaldria a un equip de preferent, amb un pavelló totalment ple, i el partit va començar molt bé per als solsonins, amb tres triples, que permetien un parcial de 4-15 en 5 minuts, però els francesos van respondre amb contraatacs i unes molt bones defenses. Així s'arribava a la mitja part perdent de 7 punts i la sensació que el Sant Genís Laval controlava bastant bé el partit. Però un canvi defensiu, en passar a zona, va ofegar el Saint Genís i feia la sensació que els solsonins podien guanyar la final contra un grandiós equip. A falta de 16 segons el CB Solsona perdia de 2 punts, però un triple de l'Oriol permetia que el Solsona es posés per davant al marcador. Seguidament, el Saint Genis Laval va tenir l'última possessió per posar-se davant el marcador, però una excel·lent defensa dels nostres jugadors, amb un tap del Valentí, la recu-peració de la pilota dels solsonins i una falta antiesportiva a la desesperada dels francesos, feia guanyar el torneig al Solsona. Destaquem de l'equip solsoní que tots els jugadors van anotar a la final. L'arbitratge, especialment per part d'un dels col·legiats, va afavorir a l'equip francès (nosaltres 27 faltes; ells 14).

Cal agrair el suport dels pares, de l'afició francesa que ens va donar suport i la bona organització de l'equip local Basket Saint-Marcellin. També agraïm el suport dels patrocinadors: Coinsa, Òptica Roure, Riu Esports i Moda i Fustes Cases.

GRUP.AEquip. PG. PPCB Solsona 3 0Portes d'Isère 2 1Saint Marcellin 1 2Grenoble B 38 0 3

GRUP.BEquip. PG. PPSaint Genis L. 3 0Mantaille 2 1Bolléne 1 2Terres Froides 0 3

SemifinalSaint Genis Laval 62-39 Portes d'Isère

CB Solsona 64-62 Mantaille

FinalSaint Genis Laval 66-68 CB Solsona

Partit contra Saint-Marcellin

Equip campió4-.Marcel.Riu: Defensava molt bé la pressió i tenia un caràcter guanyador.

5-.Guillem.Soler: Mà esquerra d'or i decisiu a la final.

6-.Dani.Pérez: El veterà de l'equip, va donar experiència a l'equip.

7-.Marc.Macià: Bon treball a la pressió i va ser més agressiu de l'habitual en atac.

8-.Dani.Vendrells: MVP del torneig, bon director de joc i quan cal anotar no s'amaga.

9-.Jordi.Macià: Bon treball defensiu i va fer un tap molt espectacular i valuós a la final.

10-Oriol.Gavaldà: Dóna la sensació de tranquil·litat a l'equip i va ser el líder a la final.

11-Jaume.Sànchez:.Dóna agressivitat defensivament i va donar ritme a la final.

12-.Alexis.Pardo:.La gran sorpresa de l'equip i decisiu a la semifinal.

15-.Valentí.Farràs:.Màxim anotador i gran rebotador.

17-.Joan.Padró: El jugador més regular en atac i triplista nat.

Entrenadors: Toni Baena i Mohamed Benzakour.

Director.tècnic: Joan Pujol.

Aquesta és la programació del cap de setmana del Club Bàsquet Solsona, amb 12 equips en joc. No juga el cadet A femení.

Atenció, que diumenge hi ha sessió matinal amb els dos equips sèniors masculins en joc. Cal destacar que a les 12 del migdia el primer equip juga amb el líder destacat de la categoria (ja ascendit a Primera). Veniu al pavelló a donar suport a l’equip en la recta final de la temporada!

Calendari Bàsquet CB Solsona

��616 - Divendres, 17-04-2009

BenjaminsIX TORNEIG DE FUTBOL BASE “VILA DE GIRONELLA”:

Els benjamins del CE Arrels queden tercers en un torneig on es reuneix el bo i millor de les nostres comarques

Futbol CE Arrels

Porters: Guillem Ribó i Guillem Vilà (molt segurs tots dos)Defenses: Lluís (infranquejable) i Albert Pijuan (generós), Marc Pujol (ben posicionat) i Ferran Colell (contundent).Migcampistes: Guillermo Morales, Marc Casaldàliga (driblador), Kader Guetaff, Manel Estany (control del joc), Lluís Villaró (correcaminos), David Colell (equilibri) i Agustín Moreno.Davanters: Toni Moreno (lluitador), Carla Ferrer (pilla) i Pere Vilaginés.

Els dies 10 i 11 d’abril els benjamins del CE ARRELS van jugar el IX torneig Futbol Base Vila de Gironella. 16 eren els equips que de sortida el jugaven amb la intenció d’arribar fins al final. Com a favorits, inicialment el CE Manresa “A” i el Gimnàstic de Manresa “A”, tos dos de preferent, i els seus equips “B” que juntament amb el CF Joanenc, el CF Berga “A” i l’At. Gironella eren de primera divisió. La resta, inclòs el CF Arrels, tots de segona.

La primera fase es disputà en grups de 4 equips, passant tots a vuitens. Al grup del CF Arrels, el més fort, hi havia el CE Manresa “B”, el CF Berga “A” i el conegut CF Avià. Al final, després de jugar els tres partits al capdavant, un triple empat a 7 punts (Manresa, Berga i Arrels) decidí la classificació pel gol average. De les dues victòries acon-seguides pel CE Arrels, en destacarem l’1-0 contra el Manresa (aconseguit pel Lluís Villaró), equip de categoria superior sobre el paper però que damunt el terreny de joc no s'hi va veure en cap moment. La teòrica superioritat es va superar amb un millor joc, amb empenta, amb coratge i amb la ràbia d’haver perdut l’anterior partit contra el Berga “A”. Amb el bon regust d’aquesta victòria finalitzà la jornada del dia 10 sense saber els encreuaments que esperaven als verd-i-blancs el dissabte.

El dissabte 11 ens esperava a vuitens el CF Joanenc, també equip teòricament superior, i que a les primeres de canvi s’avançà al marcador amb un gol de falta molt ben executada. La remuntada s’aconseguí ajuntant les línies, avançant la defensiva i tancant el rival al seu camp, passant a dominar totes les facetes del joc. Es va empatar amb una esplèndida jugada trenada per tot l’equip i finalitzada amb un bon xut creuat, salvant la sorti-da del porter, pel Manel Estany. L’atac i gol del CE Arrels fou constant i al final un xut de la Carla Ferrer fregant el travesser va estar a punt d’evitar els penals. Aquests, fent justícia al que es va veure durant el partit, foren guanyats per l’Arrels en mar-car-los tots tres (Lluís Villaró, Toni Moreno i Manel Estany) i en parar el Guillem Vilà el darrer del Joanenc. Molt meritòria la pressió que es va superar en llançar amb sang freda i col.locació els tres penals i l’actitud dels porters suportant amb veterania l’ambient advers de l’afició rival a un metre de la seva esquena (s’ho sentien tot). Passats els vuitens esperava a quarts

el Gimnàstic de Manresa “B”, un altre dels favorits que havia guanyat fins aleshores i amb facilitat tots els seus partits. Si algú es pensava que ja s’havia fet tot es va equivocar. El partit el va tenir controlat l’Arrels gairebé tota l’estona. A falta de quatre minuts es guanyava per 3-1 (Toni Moreno, Lluís Pijuan, Lluís Villaró) però el Gimnàstic demostrà la seva categoria empatant en dues jugades aïllades però molt ben finalitzades a les acaba-lles del partit. Tornem als penals i tornen a fer justícia, el Toni Moreno, el Lluís Villaró, el Manel Estany i l’Albert Pijuan van marcar excepcionalment els seus i el Gimnàstic fallà el decisiu amb el Guillem Ribó a la porteria. Cap a semis on s’esperava un Gimnàstic de Manresa “A” que havent vist el nivell amb el que jugava l’Arrels no les tenia totes. Dit i fet, als cinc minuts l’Arrels s’avançava amb un col.locat xut des de fora l’àrea pel Manel Estany i la por s’apoderà durant uns minuts dels manre-sans, situació que no va saber aprofitar l’Arrels. Passat l’ensurt el Gimnàstic aprofità una jugada desafortunada dins l’àrea l per empatar el partit. A partir d’aquí i fins al final es gaudí d’un joc igualat que es decantà cap als manresans en finalitzar un precís contraatac la seva millor jugadora.

Al final, el CE ARRELS quedà tercer, però amb regust de victòria, per damunt d’equips de teòrica superior categoria i només superats pels dos primers equips dels referents comar-cals. Hem de felicitar aquest EQUIP DE FUTBOL. Ho han aconseguit aportant cadascun el seu gra de sorra, reunint en el si del grup un seguit de qualitats que han barrejat amb el bon rotllo que tenen entre ells. Ens van fer gaudir de dues jornades d’emoció, de tensió però sobretot i, com ja ha estat habitual durant tota la temporada, de bon futbol.

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Aleví

Torneig Vila de Gironella

Arrels: Daniel Soria, Guiu Montaner, Josep M. Duró, Marc Gonzàlez, Marcel Xandri, David Estany, Manel Vila, Roger Oriola, Ferran Moreno, Mohamed El Madani, Lleïr Moreno, Marouane Hajji

Aprofitant l’aturada de la competició per Setmana Santa, un combinat dels equips alevins del C.E. Arrels va participar en el

torneig que, des de fa una anys, organitza el club Atlètic Gironella

En la primera fase, l’equip va tenir una actuació irregular. En el partit que obria el torneig, l’Arrels es va enfrontar amb l’anfitrió, un equip de I Divisió. Un gol en fred, als primers minuts del partit. Va ser impossible de remuntar, tot i que el partit va ser igualat.

Després de dinar, contra el Pradenc “B”, els solsonins van desplegar el seu millor joc, combinant bé i exercint una pressió que va impedir en tot moment que el rival jugués còmode; el resultat final, 2-0, feia justícia al que s’havia vist.

El segon dia també va tocar matinar, doncs a les 9:20 es jugava el tercer partit de la fase de classificació contra el Navarcles. El partit va començar bé, aconse-guint-se aviat una renda de 2-0. Però la relaxació va permetre que el rival donés la volta al marcador, impo-sant-se per 2-3. Tot i la decepció, el gol-average permetia que l’Arrels quedés segon de grup, evitant trobar-se amb rivals més complicats en el primer creuament.

En els vuitens, es va jugar contra el Sta. Maria d’Avià, un equip que, si bé sobre el paper era inferior, ho va compensar amb treball. En una jugada de contraatac van inaugurar el marcador, i van replegar-se per defen-sar el resultat. Van tenir en la sort la seva millor aliada, doncs l’Arrels els va tancar a la seva àrea. Es va crear força ocasions, tres de les quals van acabar al travesser, fins que finalment es va aconseguir empatar i, instants després, donar la volta al marcador. L’esforç realitzat, però, va passar factura, i en un contraactac l’Avià va aconseguir l’empat, resultat amb el que finalitzaria el partit. Finalment, els nostres aconseguirien imposar-se en la tanda de penals.

A quarts es jugava contra el Pradenc “A”, un equip de I Divisió. El partit va ser força igualat, amb alternatives en el marcador. L’Arrels s’avançava, però amb tres gols el rival donava la volta al marcador. A cinc minuts pel final, un segon gol tornava a donar es-perances als solsonins, que van jugar amb ganes buscant un empat que no va arribar i la sensació que es podia haver arribat a les semifinals.

El resultat, al final, ha de ser optimista. Els ju-gadors s’ho han passat bé jugant i veient futbol, que era el que es pretenia i, quan s’han enfrontat contra equips a priori superiors, se’ls ha jugat de tu a tu; i amb una mica més de sort se’ls podia haver guanyat.

Futbol CE Arrels Futbol Sala Arrels

Cadet juvenil

Collbató, 0 - Arrels, 7Sílvia Soriano, Marta Puig, Gemma Colell(2), Alba Serra(3), Natàlia Klymyuk(1) i Sara Campabadal(1).

Fa dos diumenges l’Arrels s’enfrontava contra el Collbató, l’últim classificat de la lliga.

En principi es presentava com un partit fàcil, i ho va ser bastant.

L’Arrels va dominar el partit quasi tota l’estona, i això es reflecteix clarament en el resultat.

El Collbató jugava, gairebé sempre, amb pilotes llargues i aèries, però l’Arrels ho va tenir bastant controlat tot el partit.

A la primera part, l’Arrels, va començar força tranquil, amb la confiança de tenir la situació controlada. Tot i això no sortia adormit, perquè mai no se sap. Així, doncs, l’Arrels va tenir moltes oportunitats, de les quals va poder fer 4 gols , 2 de l’Alba i 2 de la Gemma, un d’aquest de penal.

A la segona part, el canvi de portera del Collbató va evitar molts gols, excepte els tres que van marcar entre la Sara, l’Alba i la Nati.

Eren tres punts necessaris que fan que tornem a reviure a la classificació!

Solsonès Modelisme informa:

Avís a tots els pilots:Aquesta nit torna l’emoció de la competició

del ràdio control al circuit de Solsona.Us hi esperem a tots. Gràcies.

Radiocontrol Solsonès Modelisme

Dia.....................Hora................................................................ PartitDissabte, 18 .......12:00 ..............CF Cardona - CE Arrels PrebenjamíDissabte, 18 .......12:00 ......UE Santa Clara - CE Arrels Benjamí “B”Descans ............................................................... CE Arrels Benjamí Diumenge, 19 ....11:00 ......................CF Puigcerdà - CE Arrels Aleví Descans ...............................................................CE Arrels Aleví F7 Dissabte, 18 ........12:30 CF St. Salvador de Cercs - CE Arrels Cadet “B” Dissabte, 18 .......16:30 ...............CF Puigcerdà - CE Arrels Cadet “A” Descans ...................................................................CE Arrels Juvenil

CALENDARI DEL CE ARRELS

��616 - Divendres, 17-04-2009

Futbol Sala Servei de Premsa del Consell Comarcal

Jornada 25 |4 i 5 d'abrilClínica Vet. “El Solsonès” - Guixers .................................... 2-4Bar Castell - Clariana de Cardener........................Falta ResultatArdèvol - Castellar de la Ribera .............................................2-5L’Auba Freixinet – Olius .........................................................4-1Exc. J. Ribera – Solsona ........................................................ 2-4Navès - Sant Llorenç de Morunys ..........................................3-5Montmajor - Lladurs Sputnik .................................................2-7Sant Climenç – Llobera ..........................................................0-7

Jornada 20Bar Castell – Exc. J. Ribera ....................................................2-5

Jornada 24Lladurs - Sant Climenç ..........................................................6-2

Classificació General PJ PG PE PP GF GC PUNTSLlobera 25 23 1 1 118 41 70Guixers 25 19 2 4 162 75 59 Castellar De La Ribera 25 17 3 5 86 43 54Solsona 25 15 2 8 107 58 47Clariana De Cardener 23 15 2 6 85 50 47Bar Castell 24 14 2 8 94 73 44Excavacions J. Ribera 23 11 3 9 91 68 36Lladurs Sputnik 25 10 4 11 95 115 34Sant Climenç 25 10 2 13 77 70 32Sant Llorenç de Morunys 25 10 15 117 126 30L'Auba Freixinet 25 8 4 13 62 69 28Clínica Veterinària "El Solsonès" 25 7 3 15 61 97 24Expert Rafart Navès 25 5 6 14 67 97 21Ardèvol 25 5 4 16 71 114 19Montmajor 25 3 4 18 57 143 13Olius 24 2 2 20 72 136 8

Equip Golejador GolsGuixers ................................ David Serra .................................51Solsona ................................ Pedro Oswaldo ............................36Excavacions J.Ribera .......... Xavi Cazorla................................ 31Guixers ................................ Eduard Tripiana ...........................30

Jornada 26 | 18 i 19 d'abrilClariana de Cardener - Clínica Vet. “El SolsonèsPartit AjornatCastellar de la Ribera - Bar Castell (Dissabte, 17.30h) GuitartOlius – Ardèvol ( Dissabte, a les 16h a Olius) GuitartSolsona - L’Auba Freixinet (Dissabte, 17h Al Pavelló) MorenoSant Llorenç de Morunys - Exca. J. Ribera CoronadoLladurs Sputnik - Navès CoronadoLlobera – Montmajor MorenoSant Climenç – Guixers Moreno

Partits ajornatsJornada 22Clariana de Cardener - Exc. J. Ribera (Dijous, 23 d’abril a les 22 h al Pavelló)

Jornada 24Olius - Exc. J. Ribera (Dijous, 7 de maig al Pavelló)St. Llorenç de Morunys – Montmajor (Dijous, 14 maig -Pavelló)

Jornada 26Clariana de Cardener - Clínica Vet. “El Solsonès (Dijous, 30 d’abril al Pavelló)

Aparellats, 4Solters, 2Aparellats: Miquelet, Candi, Santi Sabata, Joan Ubi, Berbe, Solé, Vicenç, Romà, Xerol i Miki.Solters: Albert Mangas, Xero, Marc Angrill, Xoxa, Alex E., Buti, Viladot i Marc Malé.

Aquest passat dilluns de Pasqua dia 13, al Mu-nicipal de Solsona es va disputar un partit entre Aparellats i Solters del Bar Cantàbric, partit que ja ve sent tradició en ser el tercer any que es disputa.

Va començar a les 5 de la tarda, amb els parti-cipants esmentats a dalt, i l'equip perdedor paga la mona, que el que sembla una altra tradició també és que els solters no guanyin.

Bé, a la primera part, el joc va ser més de l'equip dels solters, ja que els aparellats no pressionaven gaire. Tot i això, van ser els aparellats els que es van avançar en el marcador, amb un gol de Candi a passe de Miki, dir que Candi estava en fora de joc, però el gol va pujar igual al marcador. 1 a 0 a favor dels aparellats. Els solters es van posar les piles i Marc Angrill va marcar el primer pels solters a passe de la mort de Xero. I amb aquest 1 a 1 ens en vam anar a la mitja part.

A la represa, Àlex Estany roba una pilota i fa una passada llarga per Malé, que inicia la contra i acaba marcant Xoxa, i posa l'1 a 2 al marcador a favor dels solters. Aquí els aparellats, en veure 's el marcador en contra, van ser ells qui es van posar les piles i van començar a pressionar, i arriba l'empat, 2 a 2, obra de Vicenç. Falta poc pel final i Ubi marca a la sortida d'un còrner, 3 a 2 favorable als aparellats. I ja a les acaballes del partit marca Berbe. Per tant en aquesta segona part, quan es van posar les piles els aparellats, el joc va canviar de mans, i van obtenir la seva recompensa. I el partit finalitzà 4 a 2, seguint la tradició amb victòria dels aparellats. Ara toca espe-rar la sorpresa per l'any que ve! Us hi esperem!

Futbol Laura Sala

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Cultura Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Maria del Mar Bonet al lliurament dels

premis Drac L’acte se celebrarà per Sant Jordi

al vespre al Cinema París

Ja es poden comprar les entrades per al recital que Maria del Mar Bonet oferirà al Cinema París de Solsona per Sant Jordi. El lliurament de la primera edició dels pre-mis literaris Drac encetarà la vetllada a les 9 del vespre. Òmnium Cultural del Solsonès, organitzador de l’acte, ha posat les entrades a la venda anticipada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Solsona.

L’entrada general val 15 euros i per als socis d’Òmnium Cultural, 12 euros. En aquesta actuació a Solsona, Dani Espasa acompanyarà Maria del Mar Bo-net al piano. Aquesta convocatòria és la primera gran festa que, coincidint amb Sant Jordi, promou Òmnium Cultural del Solsonès.

Presentació del llibre Serrat Gros: Història d'un formatge pirinenc

El proper dimecres 22 d’abril, amb motiu de la festa de Sant Jordi, el CEDRICAT organitza la presentació del llibre Serrat Gros: Història d'un formatge pirinenc escrit per Eulàlia Torras Elias, pastora i mestra format-gera, a càrrec de la mateixa autora.

La presentació tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Sala Gòtica del Consell Comarcal.

Serrat Gros: Història d'un formatge pirinenc recull com es

fa aquest formatge de cabra i alhora explica històries i anècdotes de la vida de l’Eulàlia Torras, una dona urbana que va trobar en la vida a muntanya, fent el que li venia de gust, el sentit de la seva existència. El llibre, amb dibuixos de Jaume Rovira, és editat per Garniseu.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Marta Pallarès i Blanch, estudiosa de l’economia i la societat pirinenca. És obert a tothom i es clourà amb un tast de formatges d’Ossera i de vins.

Llibres CedricatLlibres

De pedra i de terra II. Història i memòria a ponent de la Ribera SaladaPresentació del llibre el dimecres dia 22 d'abrill'Ajuntament de Lladurs a les 8 del vespre

El llibre De pedra i de terra II. Història i memòria a ponent de la Ribera Salada sortirà a la llum el proper dia de Sant Jordi. Es tracta de la segona publicació de la col·lecció sobre la història del municipi de Lladurs realitzada per Esther Miralles amb la col-laboració de Josep Porredon.

La primera versió d'aquest treball, fruit de més de tres anys de recerca, va obtenir el Premi Jaume Sarri d'Història del Solsonès concedit per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2007. Història i memòria... relata la història de cadascun del masos de la par-ròquia de Montpol i part de l'antiga parròquia de Terrassola a partir de la documentació localitzada en els arxius -principal-ment l'Arxiu Comarcal del Solsonès, l'Arxiu Diocesà i l'Arxiu Històric de Lleida- i també a partir de la memòria oral de la quarantena llarga de persones entrevistades –fills dels pobles, propietaris, masovers, veïns actuals- que han traçat, a través del seu itinerari vital i la seva mirada personal, l'esdevenir d'aquests pobles de la Ribera Salada al llarg del segle passat, el que veié acomiadar-se unes formes de viure i de relacionar-se que avui formen part del passat col·lectiu.

La presentació serà el proper dimecres a l'Ajuntament de Lladurs a les 8 del vespre. Al final de l'acte s'oferirà un refrigeri per a tots els assistents.

Llibres Casal Popular la Fura

Sant Jordi al Casal Popular la Fura

En motiu de la diada de Sant Jordi, i com ja avançàvem la setmana passada, al Casal Popular la Fura es faran una sèrie d’activitats. El proper dissabte 18 d’abril a les 20h. hi haurà la presentació d’Històries del para-dís, amb Xavi Sarrià, autor del llibre i cantant del grup Obrint Pas. I a les 23h. hi haurà, també a la Fura, un recital de poesia amb els professors de l’IES Francesc Ribalta Rafel Pérez i Eugeni Barniol, el rapsode Moixic, en Xavi Sarrià i altres. També no cal dir que qui vulgui pujar a recitar algun poema ho pot fer. Us hi esperem!!

��616 - Divendres, 17-04-2009

Un cafè amb ... Ramon Estany

"La història es basa en el que passaria si esclatés la primera pandèmia de la grip al segle XXI"

Antoni Fernández, autor de la novel.la "Pandèmia"

-Què et va impulsar a escriure aquesta novel.la?Les novel.les neixen soles. Són com els fills, no els pots

preveure. I tenia una història que pensava que la podria lligar per diversos motius, perquè tenia un argument i perquè hi havia certes coses que crec que podien posar negre sobre blanc. I vaig fer l'intent. Més que una novel.la va ser un exercici de redacció, i crec que la vaig poder lligar, apareixent els personatges com per art de màgia.

-Has gaudit molt fent aquesta novel.la?Sí, és clar. A vegades se m'acudien idees i em llevava

al mig de la nit. I, als mateixos personatges, els he agafat una certa estimació. Jo, ara, només espero que la gent també disfruti llegint-la.

-Té algun missatge amagat aquesta novel.la.?No. Jo els diria als lectors que no busquin explicacions ni

missatges ni informacions, sinó que la disfrutin. És una novel.la que té com a filosofia el fet que les històries de veritat són les que surten de les persones, malgrat que hi hagi una història que ha de donar un fil argumental i que ha de ser una mica novel.lesca. Realment, el que pretén és intentar extreure les històries dels protago-nistes. I, si té algun missatge, és que a la vida, l'important són els sentiments, encara que s'esberli la terra. Sempre el que preval són els sentiments de les persones. Però jo recomanaria a la gent que no l'analitzin massa ni la judiquin, sinó que la dis-frutin i que la sentin i es posin al lloc dels personatges. És una novel.la molt senzilla, gairebé diria ingènua.

-Has ambientat la història en un entorn proper al Solsonès?

Vull fer una novel.la de ficció, no vull que caigui ningú a la temptació d'identificar-s'hi, fet que veig molt difícil, doncs la gent té una tendència compulsiva a identificar situacions i persones. Per aquest motiu, he situat la història a l'Alta Segarra, que és un lloc que conec molt, però que també m'agrada molt, perquè té a veure amb el Solsonès, amb Manresa, amb la Catalunya Central, i perquè no, amb el món, perquè parla d'un problema ara, que quan esclaten, acostumen a ser globals.

Antoni Fernández Solà

Metge solsoní de 44 anysCasat i amb dos fills

-Quin és l'argument de la novel.la?Primer de tot, he de demanar disculpes, perquè hi ha

certes parts una mica tècniques, però és que no tothom està obligat a entendre el que diu el llibre.

La història es basa en el que passaria si esclatés la primera pandèmia de la grip

al segle XXI. Hem de pensar que la grip és una malaltia que la veiem molt comuna

però de tant en tant el virus fa uns canvis que produeixen gran mortalitat. I al segle

passat va succeir això tres vegades: el 1918, el 1957 i el 1968. I una mica, l'argument és que

la gent no recordem el que ha passat. Tenim una tendència a oblidar que de vegades les coses

dolentes tornen i, evidentment, si al segle XX va haver-hi tres pandèmies, qui diu que al segle

XXI no n'hi pot haver alguna.Realment, no és una predicció. És el fil

argumental d'un fet que va passar al segle XX i que passaria si tornés ara al segle XXI

-Com a metge, creus que estem preparats per una pandèmia?

Realment, el problema no són els mitjans tècnics, sinó la naturalesa humana que té tendència a oblidar fàcilment i a no agafar experiència de la història. Segurament, algú pensarà que això és molta ficció. És curiós que, encara que hàgim avançat tècnicament, continuem essent els mateixos humans ingenus que pensem que el passat no torna.

�0 616 - Divendres, 17-04-2009

Un Cafè amb... Ramon Estany

"Solsona és un lloc que té molta màgia i d'on poden sortir molts contes"

Anna Terricabras, autora del conte

"Quan sigui gran aniré a la Lluna amb un parapent petit"

-Com va nèixer la idea de fer aquest llibre?En principi havia de ser quelcom per regalar. La idea

va sortir de la meva neboda, que quan tenia dos anys em va explicar que li agradaria anar a la lluna en un parapent. A partir d'aquí va nèixer aquest conte, i un cop el vaig acabar, vaig veure la possibilitat de fer quelcom que pogués estar a l'abast de tothom.

-Quines característiques té aquest llibre?Doncs és un conte, d'una nena petita, que explica que

quan serà gran anirà a la lluna amb un parapent petit. Té aquesta idea, s'ho prepara, i el desenvolupament del conte és com ella el fa realitat i el prepara. És un conte dirigit a tots els públics i que pot agradar a tots, petis i grans.

-Una part important del conte són els dibuixos que, com a dissenyadora gràfica, has fet tu mateixa amb el teu estil personal.

Exactament. He partit d'unes aquarel.les, que he dotat d'uns acabats de cenefes i fil.ligranes amb l'ajut de l'ordinador. A mi m'agrada més que es vegi el dibuix a mà, però l'ordinador m'ajuda a fer veure els petits detalls. M'ha agradat donar-li algunes referències a Solsona, com el dibuix de la Torre de les Hores a la portada i alguna imatge del perfil de Solsona a l'interior.

T'animaràs a escriure més contes?I tant, si aquest surt bé, per què no? Jo crec que

Solsona és un lloc que té molta màgia i d'on poden sortir molts contes.

Anna Terricabras CaellesSolsona, 26 anys - Dissenyadora gràfica

THE CODE Divendres, 17: 10.15 nit (dia de l'espectador)Diumenge, 19: 7.30 tarda

UN CHIHUAHUA EN BEVERLY HILLS Dissabte, 18: 6.15 tardaDiumenge, 19: 5.15 tarda

CAMINO Dilluns, 20: 10.15 nit

13 ANYS APTA

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

THE CODE

UN CHIHUAHUA EN

BEVERLY H

ILLS

CAMINO

13 ANYS

�1616 - Divendres, 17-04-2009

Lladurs Grup de Caramellaires de Lladurs

El dilluns de Pasqua, el Grup de Caramellaires de Lladurs vam tornar a sortir per les parròquies per fer sentir el cant de les Caramelles, acompanyat d’unes bones ballades. Aquest és el desè any que es fan des que es van recuperar, i des de llavors, el grup ha preparat, cada any, cançons i ballets nous per poder oferir un repertori ben variat.

Com ja és habitual, es va sortir de l’Ajuntament amb dos autocars que transportaven els cantaires i, la primera parada va ser a la parròquia de Montpol. Hem de dir que el dia no acom-panyava gaire, però, entre els cants i les ballades, el fred anava minvant. D’allí es va anar a Timoneda, on després de cantar i ballar ens esperava un bon aperitiu que ens va anar molt bé per reconfortar-nos una mica. La següent parada va ser a la Llena i, d’allí, cap a Santa Maria. Finalment, es va actuar davant de l’Ajuntament, acabant l’actuació amb el Ball Pla de Lladurs.

Hem de dir que tot el grup de dansaires, grans i petits, van ballar el ballet de la Patum, i, els més grans, van estrenar un ball nou, el Xiriminimí. També es va dansar la Bolangera.

La diada va continuar amb el dinar popular al local social de Lladurs, que es va tornar a omplir d’una bona colla d’incon-dicionals de la festa. I vam aprofitar que hi érem força colla per felicitar una parella de caramellaires que feia pocs dies havien celebrat les noces d’or, el Ramon i la Rosa de la casa Pallàs (Montpol), desitjant-los que per molts anys poguessin continuar junts i ens volguessin acompanyar a les Caramelles.

Malgrat els “núvols i temps frescot” (com diria el Mo-lina), la festa va ser un èxit.

Moltes gràcies a tots i fins la propera!

Caramelles a Lladurs

Grup de caramellaires de Lladurs

Rosa i Ramon, Noces d'Or. Cuinera Cuiners Els músics

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Conferència Ramon Estany

"La vida nacional és dreti honor d’un poble”

Dilluns Sant al matí va tenir lloc una nova presentació del llibre Nació i Magisteri Pontifici, aquesta vegada a la diòcesi de Solsona. L’acte tingué lloc immediatament després de la celebració de la missa crismal. Fou presidit per Mons. Jaume Traserra, bisbe de la diòcesi, i comptà amb una nombrosa pre-sència de preveres. L’autor de l’obra, Mn. Antoni M. Oriol, parlà sobre La vida nacional és dret i honor d’un poble.

El títol de la reflexió, La vida nacional és dret i honor d’un poble, correspon a una afirmació de Pius XII en el seu Radiomissatge de Nadal de 1954. Mn. Antoni M. Oriol mani-festà que l’havia triat “a fi que el coneixement, l’acceptació i la vivència del magisteri pontifici sobre el fet nacional i els elements que s’hi relacionen contribueixin a promoure la nostra vida nacional com a dret i honor del nostre poble”.

Mn. Oriol inicià la seva exposició fent un emmarcament de l’obra, explicant que va “iniciar la recopilació de textos del magisteri pels volts de l’any 1950”. Afirmà que l’obra “vol ajudar les institucions i les persones a reflexionar sobre el fet decisiu de la vida i la projecció nacionals”.

En un segon apartat, l’autor es va referir a alguns dels textos papals més rics en contingut, com ara el discurs de Joan Pau II a la Unesco (any 1980) o a la ONU, l’any 1995. Mn. Oriol va fer referència també al discurs que Benet XVI adreçà a la conferència episcopal francesa durant la seva estada a París on els digué: “Estic convençut que les nacions mai no han d’acceptar que desaparegui allò que forma la seva identitat pròpia. En una família, els seus membres, fins i tot tenint el mateix pare i la mateixa mare, no són subjectes indiferenci-ats, sinó persones amb la seva pròpia individualitat. Això val també per als països, que han d’estar atents a salvaguardar i desenvolupar la seva pròpia cultura, sense deixar-se absorbir mai per altres o ofegar-se en una insulsa uniformitat”.

En el darrer apartat Mn. Oriol es referí a la doctrina pontifícia “proclamada i referida a Catalunya en el document Arrels Cristianes de Catalunya” i advocà per a que els bisbes catalans elaborin un nou document, en la línia de l’anterior, a fi que “esperoni a tothom a renovar una consciència real i eficaç del contingut profètic d’arrels cristianes de Catalunya.”

En la darrera part de l’acte s’establí un diàleg entre l’autor i els assistents. Durant aquest diàleg Mons. Traserra alertà del fet que la mateixa gent del país que per motius di-versos ha de viure i viatjar a l’estranger, de mica en mica, va perdent l’afecció a la pròpia cultura, amb la pèrdua d’identitat que això comporta.

Mn. Antoni M. Oriol, al costat del bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra

La presentació va tenir lloc a la Sala dels Sants Màrtirs

El proper cap de setmana, dissabte dia 25 i el diumen-ge dia 26 d’abril farem dues etapes, la primera d’Algerri fins a Tamarit, i la segona de Tamarit fins a Selgua.

Són dues etapes sense massa dificultat orogràfica i amb un quilometratge de 21 i 27 km respectivament.

Sortirem, ja dinats, de l’estació d’autobusos el dissab-te 25 d’abril a 2/4 de dues de la tarda. Començarem a caminar a Algerri, i una vegada a Tamarit, soparem en un restaurant i dormirem en un alberg per a peregrins. El diumenge, co-

Caminades Centre Excursionista del Solsonès

Camí de Sant JaumeEl Centre Excursionista del Solsonès, una vegada arribada la primavera, torna a reprendre

el camí de Sant Jaume que ens havia portat des de Montserrat fins a Algerri

mençarem a caminar al voltant de les 8 del matí, cal portar esmorzar, i quan acabarem l’etapa a Selgua, anirem a dinar a Monsó, qui vulgui de restaurant o de picnic.

Qui hi estigui interessat cal que confirmi l’assistència a qualsevol membre de la comissió abans del dia 20 d’abril.Telèfons.de.contacte: 973 481668 (Alba Santaeulària) - 689 208 564 (Mercè Casas) - 973 482720 (Ramon Rafart) - 973 48 05 04 (Josep M. Gaspar)

��616 - Divendres, 17-04-2009

Natura Agents Rurals del Solsonès - Servei Educatiu del Solsonès

Els dies 30, 31 de març i 1 d’abril més de 400 alumnes dels centres del Solsonès, CEIP Setelsis, Arrels I, CEIP Vall de Lord i SES de Sant Llorenç de Morunys han celebrat el dia de l’arbre a l’antiga cantera Sant Feliu de Guixers, explotada per l’empresa Knauf.

Dia de l’arbre 2009

Durant.la.jornada.s’han.realitzat.les.activitats.següents:

-.Plantada.d’arbres: cada nen i nena ha plantat el seu arbre.-.Visita.a.la.fàbrica.Knauf: els alumnes han visitat la fàbrica, on els han explicat el procés de fabricació de les plaques de guix.

Foto de grup amb el presidentt

a punt per plantar.A larribar ens menjavam lesmorzar

plantant un arbre

També ens vam mullar

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

Arribant al lloc de plantar.

Natura Agents Rurals del Solsonès - Servei Educatiu del Solsonès

-.Diferents.xerrades, explicant com és el bosc, qui hi viu i com cal tenir-ne cura.

Els Agents Rurals del Solsonès, juntament amb el Servei Educatiu del Solsonès i l’empresa Knauf, han organitzat aquesta activitat amb l’objectiu de conscienciar els alumnes de la ne-cessitat de preservar la natura i respectar el medi ambient. Cal remarcar l’interès, la disponibilitat i el suport ofert per Knauf en tot moment. Aquestes jornades també han estat possibles gràcies al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, primer per facilitar les plantes i després per la mà d’obra per fer els forats i ajudar a plantar els arbres mitjançant els alumnes de l’Escola Taller i l’Àrea d’Ordenacions Forestals. Les plantes va ser cedida per Forestal Catalana.

La compatibilitat d’una activitat minera extractiva amb la restauració i recuperació de la zona explotada és una bona mostra dels avenços que s’estan portant a terme en la millora de l’impacte mediambiental que té l’activitat de l’home. És important destacar el valor pedagògic de l’activitat ja que uneix escola, medi ambient i empresa industrial explotadora en una mateixa causa.

En aquesta activitat també hi ha col·laborat el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.

L’activitat minera i el procés de restauració

La cantera Sant Feliu es va començar a explotar l’any 1991. Actualment ha finalitzat l’explotació i també la seva res-tauració, tornant a l’estat inicial la zona afectada i aconseguint la total recuperació de l’àrea explotada. S’ha millorat la fauna amb la introducció de diversos biòtops. Aquesta restauració compta amb el vist-i-plau del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i ha estat un model per a tot el grup Knauf.

L’explotació d’una cantera de guix i el posterior procés de restauració passa per sis fases clarament diferenciades:

Fase.1: investigació, disseny i planificació de tots els treballs necessaris per extreure el guix.

Fase.2:.retirada de terres i altres materials que cobreixen el guix (decapat). A Guixers, el guix no té capa de recobriment amb la qual cosa els terrenys originals no són aptes per a l’ús agrícola.

Fase.3:.extracció del mineral mitjançant diversos mè-todes, el més emprat i eficient és la voladura.

Fase. 4: càrrega i transport del guix a la fàbrica on seguirà un procés que permetrà obtenir una àmplia gama de productes utilitzats a la construcció, medicina, farmàcia, de-coració, fertilitzants,...

Fase.5: una vegada extret el guix, es restaura la zona explotada tornant la naturalesa i el paisatge al seu estat original o, fins i tot, millorant-lo.

Fase.6: creació de nous espais de biòtops per a animals i plantes.

Avui en dia, les canteres de guix no es consideren cica-trius del paisatge com passava abans. Amb la restauració i la creació de biòtops es configura un nou paisatge en un entorn on abans hi havia un antic jaciment de guix i on actualment es pot gaudir de la natura.

Les noies del Centre Tecnològic que ens van ajudar

Comarca Ramon Estany

Els embassaments solsonins acumulen 97'4 Hm3

L'abundància d'aigua gràcies a les pluges i nevades d'aquest any està permetent que els em-bassaments acumulin reserves fins al màxim.

La Llosa del Cavall, aquest dimecres, acumula-va 77'4 Hm3 del 80 possibles, és a dir, que es tro-bava al 96'76%, quan fa un any, estava al 12%.

Pel que fa a Sant Ponç, acumula 20'64 Hm3, un 84'66%, pràcticament el doble que l'any passat. Imatge de la Llosa del Cavall, el passat cap de setmana. Foto Lluís Closa

��616 - Divendres, 17-04-2009

Ràdio Solsona FM

Solsona FM ofereix una programació especial amb motiu de la Diada de Sant JordiAl llarg de la setmana vinent, l’emissora municipal de Solsona emetrà diversos espais culturals coincidint amb la festivitat de Sant Jordi

De dilluns a divendres, a les 6 de la tarda, al 107.5 s’hi podrà sentir el programa “5 llengües, 5 lectures”. Per tercer any con-secutiu, es duu a terme aquesta iniciativa del Centre de Formació d’Adults del Solsonès, el Consorci per a la Normalització Lingüís-tica i el Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. Enguany, alumnes del centre entrevisten cinc persones nouvingudes de diferents països perquè ens expliquin la seva experiència amb la llengua i la cultura catalanes.

També durant la setmana que ve coneixerem poemes, cançons, contes i ron-dalles d’arreu del món, de la mà dels alumnes de les aules d’acollida de les escoles Setelsis, Arrels de Primària i Arrels de Secundària i de la ZER del Solsonès. Serà de dilluns a diumenge a 2/4 de 10 del matí, 2/4 de 6 de la tarda i 2/4 de 8 del vespre. Finalment, els alumnes de P4 del CEIP El Vinyet recitaran poemes d’animals cada dia a les 8.45, les 11.45, les 14.45 i les 16.45. Viu el Sant Jordi al 107.5 de la FM o a www.solsonafm.cat.

El Si Vols torna el 24 d’abril

Per qüestions alienes a la voluntat de l’equip del programa, aquest divendres, 17 d’abril, no s’emetrà el magazín cultural de Solsona FM. El Si Vols tornarà a la graella el proper divendres 24 d’abril a 2/4 de 9 del vespre (després d’El Rebost dels Contes). Podreu escoltar-ne les repeticions, com de costum, el diumenge a 2/4 d’11 del matí i el dimarts a les 4 de la tarda o bé a través d’internet a www.solsonafm.cat.

Exposicions Redacció

Camí d'Arenys a Roda d'Isàvena. Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.

Bossost. Església de l’Assumpció de Maria. Portada. Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.

EXPOSICIÓ:

'La missió arqueològica del 1907 als Pirineus'Sala.cultural.de.l'AjuntamentDel.21.d'abril.al.20.de.maig,.de.dilluns.a.divendres,.de.18.a.20.30.h;.caps.de.setmana.i.festius,.de.12.a.14.h.i.de.18.a.20.30.h

L'Obra Social 'La Caixa' torna a dur a Solsona una nova exposició itine-rant, aquest cop centrada en els pioners de la descoberta del patrimoni de l'IEC. Una setantena de fotografies del solsoní Adolf Mas (Solsona, 1861 - Barcelona, 1936), un dels principals fotògrafs del Modernisme català, a més de textos i documents de l'època, integren l'expo-sició titulada La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Amb aquesta mostra, l'Obra Social 'La Caixa' vol difondre el testimoni de l'inici, per part de l'Institut d'Estudis Catalans, d'una tasca sistemàtica d'estudi de l'art, la literatura, la llengua i el dret. La missió científica que es reflecteix en els arxius d'aquesta exposició era formada pels arquitectes Josep Piug i Cadafalch i Josep Goday, l'historiador del dret Guillem M. de Brocà, el conservador del Museu Episcopal de Vic, Josep Gudiol, i el fotògraf Adolf Mas.

Aquesta exposició és fruit de la col·laboració entre la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic i la Fundació 'La Caixa' i arriba a Solsona amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Fira de Sant Isidre.

La inauguració de la instal·lació tindrà lloc el dia 21 d'abril a les 7 de la tarda a la sala cultural del consistori solsoní.

�� 616 - Divendres, 17-04-2009

L'Acudit del Simi

Les 7 diferènciesDiumenge els caramellairesvan sortir a celebrar la Pasqua.

Sabríeu trobar les 7 diferències?

Passatemps Marta C.

��616 - Divendres, 17-04-2009