Celsona 733

� Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

Comarca Miquel Manzano

El Consell Comarcal aprova la moció sobre el SEM davant de les retallades del Departament de Salut

Unanimitat davant de les retallades del CatSalut

El Ple del Consell Comarcal, celebrat el dijous dia 28 de juliol, va aprovar per unanimitat la moció davant de la retallada d'una ambulància a la co-marca. El president de l’ens, Joan Solà, ha recalcat que aquesta moció és per fer més pressió i va destacar que "hem anat tots a la una".

Benjamí Puig, portaveu d’Esquer-ra, va lamentar que “no hi ha voluntat per negociar" referint-se a la política de retallades del Departament de Salut. Per la seva part, el portaveu del PSC, Enric Roures, va afirmar que “el govern tripartit ha fet que els centres mèdics tinguessin ambulància medicalitzada", a més també va demanar que "es miri amb lupa tot el que pugui passar al Solsonès".

El Consell Comarcal va nomenar a Joan Vendrell, president del Patronat Comarcal de Turisme.

Durant el ple també es va aprovar les modificacions al preu de les revisions mèdiques dels clubs del Solsonès. I es va designar els membres a òrgans consultius

del Consell, i els membres de la Junta del Centre Sanitari.

A la part final del ple, quan es donava compte a les resolucions de pre-sidència hi va haver discrepàncies per la contractació del cap de premsa del Consell Comarcal. El portaveu d'ERC, Benjamí Puig, va lamentar la forma de contractació que utilitza CiU i va de-

manar que "es faci concurs públic", a més va afegir que "el cap de premsa del consell ha de ser una persona neutra perquè representa al consell i no a CiU". Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Joan Solà, va contestar dient que amb aquest tema es fa "demagògia", i va demanar a Puig que "no es facin interpretacions sense estar-ne segur".

La Barra del Mia

�Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

Visites guiades nocturnes per la “Solsona insòlita”. És la nova oferta adreçada a visitants i solsonins per a tots els divendres d’agost a les 9 del vespre. L’ampliació de l’oferta de rutes per la ciutat amb aquesta proposta és una iniciativa conjunta de la Societat Municipal de Promoció Turística i el Patronat Comarcal de Turisme, davant la constatació de la demanda de visites de nit. A més, es pretén donar a conèixer espais d’interès cultural i turístic que no s’inclouen actu-alment dins les visites que s’organitzen els dissabtes i diumenges al nucli històric de Solsona.

El recorregut s’inicia al Palau Llobera i segueix per les res-tes del celler domèstic medieval de Cal Carreres, al carrer de Sant Llorenç, la plaça de Sant Joan, l’exterior i l’entrada de la casa senyo-rial de Cal Metge Solé, les places de Sant Joan i Major, els carrers de Sant Pere i Llobera, i els absis i el campanar de la catedral. La visita es clou amb una copa de cava al celler de Ca l’Aguilar, ubicat a la plaça Major.

Patrimoni civil i religiós medieval i barroc

Així, doncs, no es tracta d’una ruta monotemàtica, atès que aproximarà els participants a una àmplia diversitat de patrimoni local civil i religiós de les èpoques medieval i barroca. La idea d’aquesta iniciativa és oferir la possibilitat, tant als ciutadans com als visitants, d’accedir amb les explicacions d’un guia a indrets del nucli antic que normalment queden fora de l’abast del gran públic.

El regidor de Promoció Econòmica, Lluís-Xavier Gonzàlez, es mostra confiat de la sortida d’aquesta oferta pel seu interès cultural. “Des de l’Oficina de Promoció Turística Municipal hem constatat la demanda generada a partir de les visites organitzades cada any per la UBIC i a hores d’ara ja hi ha un llistat de persones interes-sades”, explica el regidor solsoní. Enguany la UBIC continua oferint visites nocturnes, però s’han programat els dijous i se centren en la manifestació gegantera.

Per la seva banda, el President del Patronat Comarcal de Tu-risme del Solsonès, Joan Vendrell, ha manifestat que “amb aquesta acció volem unir esforços i continuar oferint el servei que vàrem iniciar al 2010, amb la voluntat de donar a conèixer la història de Solsona”.

Els divendres d’agost Solsona mostra els seus indrets

insòlits de nitLa Societat Municipal de Promoció Turística i el

Patronat Comarcal de Turisme pretenen donar a conèixer a visitants i solsonins espais on normalment

el gran públic no accedeix

Solsona Redacció Solsona Miquel Manzano

El menjador social progressa molt

lentamentDesprés d'un mes de funcionament hi ha

apuntades 7 persones fixes

El menjador social per a persones grans pro-gressa molt lentament des que va quedar inaugurat el passat 1 de juliol. El menjador és un servei intermedi d'atenció a la gent gran, adreçat a les persones amb un grau d'autonomia suficient per desplaçar-se, i està dividit en dos grups: els fixes i els esporàdics. Els fixes són els usuaris que van a dinar més de 12 vegades al mes i els esporàdics són els que utilitzen el servei de tant en tant.

Actualment hi ha 7 persones apuntades, amb la previsió que dues o tres més s'hi apuntin com a fixes. "L'expectativa és creixent, anem millorant en aquest tema" comenta la coordinadora del menjador, Montse Giralt.

Perquè el servei sigui rendible es requereix un grup mínim d'una quinzena d'usuaris, una vegada superat el termini de prova pilot de sis mesos. Giralt espera que "en aquest temps la gent ho conegui i s'animi".

Poca assistència al menjador social


Comarca Miquel Manzano

El Celsona arriba als

8.000 lectorsEl setmanari Celsona Infor-

mació augmenta la seva audiència fins als 8.000 lectors setmanals.

Aquestes dades provenen de l'informe del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura presentat la setmana passada (3a onada). La Premsa Comarcal i Local continua creixent, aconseguint 1.057.000 lec-tors, superant en 15.000 més els de la darrera onada del mes de maig. Un fet que ja s’està convertint en tendència si mirem enrere.

Publicacions periòdiques setmanals i quinzenals

Base: LleidaQuinzenals (Q) Gratuïtes (G)

Comarques de Ponent Pir.(Q)(G). ............... 44.000 Pronto ............................... 34.000 Hola ..................................29.000Lecturas ........................... 20.000 Groc(Q)(G) ........................16.000Som Garrigues(Q) ............ 12.000Noguera Magazín(Q)(G) ...11.000Diez Minutos.. ...................10.000El Jueves. ...........................10.000Interviú ................................9.000Semana ................................9.000Celsona Informació .......... 8.000Cuore .................................. 8.000Les Mesures(G) ...................7.000

Accident laboral a Solsona amb un

ferit greuUn treballador de l'empresa TRA-

DEMA va caure dins d’una sitja de serra-dures que es va haver de buidar per poder alliberar-lo. L'accident es va produir als voltants de les 4 de la tarda del dimarts passat. Fins al lloc de l’accident es van desplaçar dues dotacions dels Bombers, a més de tres patrulles dels Mossos d’Es-quadra i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El ferit, la identitat del qual no ha estat facilitada, va ser evacuat amb un helicòpter medi-calitzat del SEM a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Obres als marges del riu CardenerEs fa pública la licitació de les obres de protecció de marges del riu Cardener a l’alçada de La Coma (2 fase)

Forestal Catalana SA, empresa pública adscrita al Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, ha fet pública la licitació de les obres de protecció de marges del riu Cardener a l'alçada de la Coma. La duració serà de 8 mesos i el pressupost màxim de la contractació és 254.225,16 euros. La data límit de presentació d'ofertes és el 12 de setembre de 2011 fins les 14 hores.

L’Ajuntament informa que les revisions d’aigua a les llars tenen fins lucratius El consistori i la Policia Local reben una quinzena de trucades de veïns des de la setmana passada

Arran de la quinzena de truca-des de veïns registrades a l’Ajunta-ment i la comissaria de la Policia Local de Solsona des de la setmana passada, el consistori informa que les revisions de les instal·lacions d’aigua que s’estan duent a terme aquests dies a la ciutat són activitats amb fins lucratius d’una empresa no vinculada als serveis municipals.

“Els ciutadans han de saber que no estan obligats a acceptar aquest tipus de revisions, encara que siguin legals”, afirma la regi-dora de Governació, Isabel Roca, adreçant-se sobretot a la gent gran. Aquesta empresa sol trucar a les llars unes hores abans de presentar-s’hi per dur a terme una anàlisi de l’aigua de consum domèstic i demostrar-ne les impureses. Aquesta pràctica té l’objectiu de vendre aparells descal-cificadors o similars. Tothom que rebi una trucada d’aquest tipus i tin-gui dubtes pot posar-se en contacte amb la Policia Local de Solsona, trucant al telèfon 973 48 30 40.

Avís Ajuntament de Solsona

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va instal·lar un nou mòdul prefabricat de dues aules a les instal·lacions provisionals de l'Escola El Vinyet, que ve a afegir-se als que ja hi ha instal·lats per a les aules de P5, pri-mer i menjador. L'Escola El Vinyet va iniciar les classes el curs 2007-2008 de manera provisional a les instal·lacions de la CISSA, a l'espera que s'urbanitzi l'espai de la Cabana del Màrtir.

Nou mòdul a l'escola El Vinyet


Solsona Redacció

Joan Puigcercós a la seu d'ERC

Puigcercós s'involucra al tema de les retallades del SEMEl president republicà és el diputat adscrit d'ERC al Solsonès

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puicercós, es va reunir, el dia 28 de juliol, amb l'executiva comarcal del partit a la seu d'aquest, a la plaça Sant Pere, per tractar el tema de la retallada d'una ambulància a la comarca del Solsonès.

Puigcercós va contextualitzar la situa-ció del Solsonès explicant que és una comarca amb una població molt dispersa i amb l'hos-pital de referència a 52 quilòmetres, a més de comptar amb un sector important de la població envellida. El diputat adscrit d'ERC al Solsonès també va deixar clar que el problema no és només de la comarca, però va demanar que "la retallada no es faci de forma lineal".

Per garantir el bon funcionament del servei d'ambulàn-cies Puigcercós demanarà l'historial del servei, i parlarà amb el conseller sobre les retallades. El diputat republicà va lamentar les formes que ha tingut la Generalitat a l'hora de prendre la decisió i va demanar "seure i buscar solucions", ja que les decisions que vénen des de Barcelona es prenen sense veure les característiques del territori.

El batlle de Solsona, David Rodríguez, es va referir a

l'índex d'activitats de les ambulàncies dient que "no és un indicador suficient, sinó que el temps de resposta i el de trasllat s'hauria d'haver tingut en compte. Una ambulància no és un taxi". L'alcalde solsoní també va lamentar les actituds a l'hora de prendre la decisió des del CatSalut.

El conseller de salut es compromet a revisar la situació de les ambulàncies del Solsonès

Durant aquesta setmana, Joan Puigcercós i Carme Capdevila han aconseguit el compromís del conseller de salut de trobar solucions als serveis de les ABS de Cardona i Solsona. El conseller de salut del govern de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, s’ha compromès a revisar la situació de la retallada de les ambulàncies que el mateix govern està duent a terme a la comarca del Solsonès. Ha pres el compromís després de reunir-se amb els diputats per ERC al Parlament de Catalunya, en motiu de cercar una solució en l’esquerda que genera la retallada d’una ambulància per a poder garantir l’equilibri territorial en el marc sanitari.


Solsona Redacció

L’Ajuntament demana “sensibilitat” al Departament de Salut en la retallada del servei d’ambulàncies

Els grups municipals mostren unitat en la reclamació a la Generalitat

El ple de l’Ajuntament de Solsona va aprovar unànimement una moció per manifestar la seva dis-conformitat amb la decisió del Departament de Salut d’eliminar una de les quatre ambulàncies que prestaven servei a la comarca fins dissabte passat. El document ha estat consensuat amb totes les forces polítiques del Consell Comarcal, que també hi van donar el vistiplau en un ple extraordinari ahir a la tarda.

En el text, la classe política local demana a la Generalitat “sensibilitat envers una població tan dispersa en un territori rural extens i que entre els criteris tècnics tingui en compte el rati de temps d’arribada de l’ambulància al primer destí i al destí final”, és a dir, on es troba el pacient i a l’hospital de referència, que es troba a 52 quilòmetres de Solsona i des d’alguns punts de la comarca l’assistència als pacients “pot arribar fins a dues hores si les inclemències meteorològiques són adverses”. L’Ajuntament de Solsona lamenta que “el Solsonès ha estat una comarca desafavorida en l’àmbit sanitari” i ara, amb aquestes mesures, “suporta el 35% de la retallada del total de les comarques de la Catalunya Central”. Consideren que aquest percentat-

ge és “desmesurat” tenint en compte que Solsona és l’única capital de les comarques centrals que no disposa d’hospital de referència.

Els grups municipals també lamenten la manera com s’ha dut a terme la retallada, “sense cap avís previ”.

La moció conclou que si les mesures del Departament de Salut “acaben sent fermes”, exigeixen que “es modifiquin immediatament els criteris aplicats en cas que hi hagi qual-sevol distorsió en el servei”.

L’alcalde, David Rodríguez, va subratllar que “en un tema tan delicat, hem d’anar tots a la una per responsabilitat”.


Solsona Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona dóna el vistiplau a uns comptes del 2010 complint “l’objectiu d’estabilitat pressupostària”

Tots els grups municipals van donar suport al tancament de números de l’any passat

El consistori solsoní va donar llum verd dijous dia 28 al vespre al compte ge-neral del pressupost de l’exercici del 2010. Segons l’informe de l’àrea d’Intervenció, els números posen de manifest que la situació financera de les arques municipals és equi-librada i “compleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària”.

El regidor d’Hisenda, Salvi Nofra-rias, assenyala que “estem dins d’uns paràmetres normals” i destaca com a indicador positiu de la situació financera de l’Ajuntament el nivell d’endeutament, que se situa al 55,20%. Nofrarias ha recordat que la Generalitat permet als consistoris endeutar-se fins al límit del 110% i que per poder demanar préstecs el Govern exigeix un sostre del 75%. Un altre paràmetre que ha posat de relleu el responsable municipal d’Hisenda és l’es-talvi net, que és positiu i se situa al 2,89%. En tancar el 2010, el resultat pressupostari va ser positiu amb 139.857 euros i l’estat de romanent de tresoreria també va resultar positiu amb 817.193 euros. Quant a l’endeutament, el saldo viu de préstecs és de 3,6 milions.

Per a Salvi Nofrarias, aquests números són fruit d’un “esforç notable de control i contenció de la despesa els dar-rers quatre anys, a causa de la reducció dels ingressos”, que ha fet possible que l’Ajuntament hagi mantingut des del passat mandat “paràmetres sempre positius”. El consistori espera poder continuar amb la mateixa dinàmica “sempre que no es traspassin a l’Ajuntament competències que no li corresponen i sense la dotació financera necessària”, matisa Nofrarias. El regidor d’Hisenda fa referència a la gestió de la depuradora municipal. Segons ha explicat l’alcalde, David Rodríguez, des que es va posar en marxa la nova depuradora, el novembre del 2009, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es va fer càrrec de la concessió de la gestió en període de prova durant un any, termini que s’ha prorrogat fins a final d’aquest any. La Generalitat va proposar al consistori “crear un ens supramu-nicipal per gestionar la depuradora de Solsona juntament amb les que hi ha o s’han de crear en altres municipis de la

comarca per tal d’optimitzar recursos”. Malgrat això, “hi havia alguns alcaldes que no ho veien de bons ulls i el procés va quedar parat”, apunta Rodríguez. Per tant, l’opció més viable semblava que la pròpia ACA tragués a concurs la gestió d’aquestes depuradores. Recentment, la Generalitat s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament i els ha comunicat que “davant la difícil situació econòmica” d’aquest organisme públic, ha de licitar-ho el consistori. Aquest fet, sumat a l’endarreriment dels pagaments de l’Agència Catalana de l’Aigua a alguns municipis, fa preveure als responsables mu-nicipals solsonins que suposi una càrrega per a les arques municipals per a l’exercici en curs. Si fos així, el responsable d’Hisen-da pronostica que els resultats dels comptes

del 2011 “seran desastrosos” en tant que aquesta despesa és “inassumible” pel consistori.

Adjudicació definitiva de la gestió de l’escola bressol

La sessió plenària del dijous 28 al vespre va adjudicar definitivament la contractació de la gestió del servei de la llar d’infants municipal. D’acord amb el vistiplau inicial en el ple del passat 30 de juny, l’empresa adjudicatària del servei de l’Escola Bressol passa a ser 6Tell, Treball, Educació i Lleure. La regidora d’Educació, Encarna Tarifa, ha explicat que pels infants i les famílies el canvi de mans en la gestió “no implicarà un trenca-ment, ja que la majoria de personal continuarà, la novetat és en el projecte educatiu”. El regidor convergent David Manzano ha qüestionat el fet que de cara al proper curs s’ha informat a les famílies que l’horari es reduiria mitja hora diària. Tarifa ha explicat que davant la davallada del nombre de matrícules, que se situa al voltant d’una cinquantena d’alumnes, s’ha optat per “ajustar horaris i personal”. Malgrat això, ha posat de relleu que “no és una decisió en ferm” ja que la matrícula de la llar d’infants “és molt viva”, amb altes i baixes al llarg del curs, i caldran “ajustaments a mesura que avancin els mesos”.

El regidor d’Hisenda, Salvi Nofrarias

10 Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

L’Institut Català de les Dones atorga al Consell Comarcal 23.000 euros per al manteniment del Servei d’Informació i Atenció a les Dones

L’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Solsonès han renovat el contracte programa per al qual el Consell rebrà la mateixa quantitat que l’any passat, 23.000 euros, per al manteniment del Servei d’Informació i Atenció a les dones durant el 2011.

Els eixos bàsics d’aquest acord són la universalització dels serveis, fer-los accessibles a tota la ciutadania, enfortir les polítiques de suport a les dones a través de l’aprovació, per l’òrgan de govern competent, de Plans de Polítiques de Dones, incrementar l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista i finalment promoure la consolidació i la creació d’espais de referència que atenguin les necessitats específiques de les dones.

El SIAD del Solsonès és un servei integral adreçat a les dones de la comarca que ofereix informació, atenció i assesso-rament en qualsevol àmbit que tingui incidència en les seves vides. Es va crear l’any 2005 entre el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona amb el suport de l’Institut Català de les Dones, i disposa d’un servei d’assessorament jurídic gratuït i d’un servei d’orientació psicològica adreçats a les dones de la comarca. Els assessoraments legals relacionats amb temes familiars són els que continuen registrant una major demanda entre les usuàries del servei.

A més a més, s’impulsen accions destinades a la pre-venció i sensibilització al voltant de la violència masclista i les desigualtats de gènere. L’any 2010 el SIAD va registrar un total de 78 usuàries, 31 van rebre assessorament jurídic, 27 informació i orientació sociocomunitària i 20 atenció psicològica.

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

L’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal atén 52 serveis d’ajuda a domicili durant el mes de juny

L’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès porta comptabilitzats fins a 30 de juny un total de 52 serveis d’ajuda a domicili. Els serveis s’han ofert als municipis de Llobera, Olius, La Coma i la Pedra, Riner, Sant Llorenç de Morunys, Castellar de la Ribera, Navès, Llobera i Solsona.

D’aquests 52, 24 són prestats per treballadors familiars pagats pel Consell Comarcal del Solsonès, el que representa el 46% del total dels serveis. La resta dels serveis són fets per empreses especialitzades en aquest àmbit.

Servei d’ajuda a domicili

El servei d’ajuda a domicili és el conjunt orga-nitzat i coordinat d’accions que es realitzen a la llar de l’usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famílies amb situació de mancança d’autonomia per-sonal, dificultats de desenvolupament o problemàtiques familiars especials.

Va adreçat a persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d’autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana. Els serveis que s’ofereixen són; ajuda personal, ajuda per la llar i suport social. Els serveis socials atenen les demandes i fan la valoració en funció de la necessitat i dels recursos econòmics.

Es traspassa llicència de Taxi

a Solsona amb vehicle inclòs.

647 626 024

OPORTUNITAT

11Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

On és el Gegant Boig?Aquesta és la pregunta que es

fan tots els clients del Cobert. El Wally amagat, ja no el trobareu més. Avui dia és el Gegant Boig qui li ha pres el lloc i cal buscar-lo per l'establiment. Fa uns dies el va trobar la Carla Andreu Vila que es va endur una pizza de regal.

Per altre costat, el Cobert ofereix a tots els seus clients més joves, unes estovalles plenes de jocs i distraccions relacionades amb Solsona. Una bona manera de fer Ciutat.

Societat

Patates "braves"Fixeu-vos quins trumfos que ha collit

el Juan Manuel Maldonado del seu hort que té a Sant Bernat.

La patata més gran fa 1 quilo i 240 grams. Les altres fan de 700 a 800 grams cadascuna. Una bona racció de patata en cada peça.

1� Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

La família del Joan de la Rossa us agraïm de tot cor la companyia i el suport que ens heu mostrat en

aquests difícils moments.

Ell segurament us hagués fet alguna broma durant la vostra

visita. Recordem-lo així.

MOLTES GRÀCIES

Dimecres passat, a la una de la matinada, moria a casa seva el Joan Subirà, el Joan de la Rossa. Patia de feia molt temps una diabetis que el consumia. Tenia 66 anys.

Ahir dijous, a les 5 de la tarda, la catedral s'omplia de co-neguts que van acomidar-lo i van fer companyia a la família.

Què us podem explicar que no sapigueu del Joan. Ban-quer, músic i al davant de tot emprenedor, el Joan bullia d'idees i projectes lúdics i culturals.

El Joan va estar a l'ajuntament de Solsona com a regidor del PSC entre els anys 91-95 i 98-2002. Subirà era una persona implicada de manera molt directa amb el teixit associatiu de la ciutat, un pencaire.

Va ser el membre més jove de l'orquestra Diamant Club. A principi dels setanta va ser un dels impulsors de la Joventut Solsonina, de la qual en van sorgir les Revetlles de la plaça del Camp que avui dia encara es mantenen. Després va venir el Carnaval i el Joan hi era davant de tot.

Trompetista. el Joan va aprendre música al servei militar. Pocs se'n recordaran de la Banda de cornetes i tambors que va tocar a Solsona durant dos anys, ell n'era un dels impulsors. Va fundar l’orquestra Patinfanjàs i la va dirigir durant vint-i-cinc anys. Havia tocat en orquestres i conjunts força reconeguts, com hem dit la Diamant Club, el Got, la Solsona-70, l’Eivissa i la primera cobla Ciutat de Solsona.

L'últim projecte on el Joan hi era al capdavant era l'As-sociació Viure i Conviure.

Joan Subirà era reconegut per la seva predisposició a fer coses, organitzar i fer moure la gent. De caràcter fort i dinàmic, destacava per l'humor i per agafar-se la vida amb una filosofia molt personal.

Sens dubte la història recent de Solsona no serà completa si no es té la figura del Joan Subirà present en la vida social de la ciutat.

Ahir enterraven el Joan de la Rossa

Solsona Josep M. Borés

1�Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

L’Ajuntament de Solsona expressa el seu condol per la pèrdua

de JOAN SUBIRÀ i PIÑOL regidor de Solsona entre els anys 1991 i 1995 i en-tre 1998 i 2002 i gran dinamitzador cultural de la

ciutat a través de la Joventut Solsonina, l’Orquestra Patinfanjàs i, més recentment, l’Ateneu de l’Asso-

ciació Viure i Conviure de Solsona i Comarca,i s’uneix al sentiment de la seva família

Solsona, 3 d’agost de 2011

PFJ 1976 - 2011

JOAN SUBIRÀ i PIÑOLFundador i director (1976-2001)

L’Orquestra Patinfanjàs vol expressar el seu més sentit condol als seus familiars i amics, i, d’una

manera molt especial, al seu fill Jaume.

Solsona, 3 d’agost de 2011

L’Agrupació de Geganters de Solsona s’afegeixa les mostres d’afecte i sentiment cap als familiars de

JOAN SUBIRÀ i PIÑOL i vol agrair el paper desenvolupat en les nostres festes tant en la faceta musical com en la seva

incidència en l'entitat.

L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona

es vol unir amb força al sentiment de la família del JOAN SUBIRÀ i PIÑOL.

Que puguis tocar molts bufis siguis allà on siguis!Fins sempre, Joan.

Solsona, 3 d’agost de 2011.

Constitució del ple de l'ajuntament de Solsona de l'any 1998

En recordança


Per tots conegut, per tots estimat. Un caràcter exem-plar, un cor enorme i una empenta inesgotable. Així es podria definir l’impulsor de tantes i tantes coses a Solsona.

Gràcies al seu tarannà, va reunir una colla de joves inquiets, i va aconseguir recuperar allò que durant tant de temps havia restat en silenci: El Carnaval de Solsona.

Avui, 42 anys després de la seva recuperació, el Joan Subirà, el seu primer president, i el soci núm. 1 de l’Associ-ació, ens ha deixat una Festa estimada per tots els solsonins i solsonines i coneguda arreu de Catalunya.

El carnaval, entre altres, és un dels llegats més pre-uats que el Joan de la Rossa ens ha deixat.

Per aquest motiu, volem retre-li homenatge des d’aquestes línies i agrair-li tot l’esforç i tota l’energia que va invertir en allò que tant li agradava i que avui per avui és un dels tresors de la nostra ciutat.

Joan Subirà, el Joan de la Rossa

Amic Joan, quina mala hora per escriure, doncs enlloc d'inspiració, el que brolla dels meus ulls, són llàgrimes fur-tives. Sí, ja ho sé, no em renyis, sé que les úniques llàgrimes que t'agraden són les que surten espontàniament quan et fas un panxot de riure, noi, avui em costa una miqueta. Però, què carai, vull escriure, i ho faré. En primer lloc, he de dir-te que, per a mi ha estat un honor el fet d'aver compartit els moments que hem tingut a mitges.

També vull dir-te, a nivell personal, que tu, per a mi, has estat font d'inspiració que ha fet de mi una part del que sóc avui. Tothom es troba influenciat per algú. Has estat un líder nat, capaç d'engrescar la gent per a qualsevol projecte, i el que és més important, dur-lo a terme. No em posaré ara aquí a enumerar-los tots, primer, perquè és el més fàcil, i segon, per-què de segur que altra gent ho farà. El que jo vull dir, avui, és potser una miqueta més fort, no se m'ha ocorregut avui, no, ja fa temps que ho penso.

Crec que, per la teva empenta i personalitat, has estat envejat, massa envejat. I és per això que tinc la sensació que no se t'ha tractat prou bé. Solsona no t'ha tornat ni la meitat del que tu li has donat. Ben cert que has tingut amics incondicionals, però també detractors i predadors infatigables, vull creure que per inconsciència. Si haguessis estat bisbe, governador, o jo què sé, qualsevol càrrec d'aquests que vesteix, amb la meitat del que tu has ofert en aquesta ciutat, t'haurien fet un monument a la plaça Major, (per molt que emprenyés la circulació), i ara et dedicarien dotze carrers, tres places i dos jardins. Però noi, tu sempre has estat al costat equivocat, has estat un "roig ", (en sentit figurat), i has viscut en un lloc meravellós, però on això encara no es perdona.

En recordança

Moltes gràcies, Joan!

Soci n. 1PresidentFundador

Associació de festes del Carnaval de Solsona

Amic Joan

Ja saps que fa molt poc et vaig comentar que tenia em-bastada l'obra de teatre que em vas encomanar per l'ateneu. Tal com tu em vas dir, "basta", i que tothom entengués que cul vol dir cul, i no anus. Vaig començar també a contactar amb actors i actrius per tirar-la endavant, i et prometo que ho farem, ens hauria agradat veure't riure a primera fila, però pensarem en tu, i estic segur que t'hi faràs un tip de riure. Serà el nostre petit homenatge. i esperem que algú prengui model, i que el que en vida no se't va reconèixer del tot, es faci ara, que és més fàcil, i queda molt bé.

En qualsevol cas, amic Joan, siguis on siguis, suposo que ja l'estàs "liant", i ja començo a imaginar-me Sant Pere vestit de ballarina, per fer una revista "celestial". No sé què més afegir-hi. Tan sols que et trobarem a faltar molt, fins i tot més del que alguns es pensen.

Fins sempre, Joan de la Rossa

Valentí Vilaginés i Vilamosa


Recordo bé la primera vegada que vaig conèixer el Joan Subirà, el Joan de la Rossa, com tothom el coneixia. Un home molt conegut, i coneixedor de la societat solsonina. Era l’home ideal per formar part d’una candidatura socialista, en un lloc on el partit ho tenia molt difícil per fer llista, i a més que la llista fos clarament arrelada a la ciutat.

Amb ell, i d’altres, vàrem aconseguir tenir representació a l’ajuntament i treure’ns de sobre una mena d’estigma que en res no afavoria l’augment de la pluralitat municipal. Va ser regidor en dos mandats diferents. El del 91 al 95 i del 98 al 2002. Uns anys dedicats a l’ajuntament, és a dir, a la participació directa en els afers de la ciutat, compaginats amb el munt d’altres activitats que duia a terme des de feia anys.

Sovint es valora més les persones quan desapareixen que no pas en vida. Nosaltres, els seus companys i amics, l’hem valorat sempre, i de ben segur la ciutat de Solsona reconeix l’empremta deixada en multitud d’activitats, en les quals ha estat el capdavanter o un dels més destacats membres.

Era un esperit inquiet, i sempre havia de fer coses. Malgrat la delicada salut que tenia, era capaç d’engrescar-se amb iniciatives que considerava possibles, o com a mínim, necessàries per la ciutat o per la cultura en general.

Quina sort tenen aquells pobles o ciutats que disposen de persones com el Joan. Amb poca ajuda i pocs mitjans són capaços d’emprendre grans projectes i sobretot mantenir-los. Quants projectes comencen bé i acaben fatal, o al cap de poc temps desapareixen. No ha estat aquest el cas, dels projectes en que ha participat el Joan. La majoria són ben vius o han donat pas a noves fórmules, en una cadena molt profitosa per la vida cultural, d’oci i lleure de Solsona i comarca.

Ens dol haver-lo perdut amb 66 anys. La vida és injusta i a vegades, els millors no tenen la llarga vida que tots li ha-guéssim desitjat, per l’estimació que li teníem, però també per les ganes de viure i l’enorme quantitat de projectes que sempre tenia al cap.

En recordança

És d’agrair que l’alcalde de Solsona, en nom propi i de la ciutat, hagi reconegut la trajectòria i la vàlua del Joan . Ha estat un exemple d’implicació en el teixit social, cultural i de lleure de la ciutat, i ha estat peça fonamental en convertir Solsona en una de les ciutats més vives, en diferents àmbits, especialment el musical.

Per nosaltres, els socialistes, la pèrdua és doblement trista, perquè era un excel·lent company i amic, i un referent del que volem que siguin els nostres representants institucionals i socials. El país i el partit necessita molts Joans, per donar una imatge positiva del que ha de ser un ciutadà, capaç de dedicar uns anys de la seva vida als afers municipals, alhora que promou diferents àmbits culturals en el territori en que viu i estima.

El trobarem a faltar, però el seu pas per aquest món ha estat ple d’elements positius i ha deixat una empremta inesbor-rable. El seu nom quedarà gravat en la història solsonina, per sempre més, i moltes de les festes, i esdeveniments musicals, ens el recordaran. Que descansi en pau.

Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Adéu a un actiu solsoní


Com és ja tradicional, l’ajuntament d’Olius homenatjà els regidors que han passat per la Corporació

Al sopar, on hi són presents tant els treballadors com els membres anteriors i actuals de l'Ajuntament d'Olius, l'alcalde els ha agraït la seva dedicació, tant al govern com a l'oposició, reconeixent que tan important és governar com exercir una bona tasca de control de govern. En record del seu pas per l'Ajuntament, se'ls obsequia una placa amb un gravat del Castellvell.

Olius Miquel Manzano

Olius comença la construcció de la sala polivalent

L'ajuntament preveu tenir enllestit l'equipament a la tardor

El projecte de construcció de la nova sala polivalent i auditori començarà a fer-se realitat aquest mes d'agost. L'empresa adjudicatària de la construcció és Novex. Aquesta té com a data límit el 15 d'agost per començar les obres.

L'Ajuntament d'Olius preveu disposar de l'equipament el proper mes d'octubre o novembre. El projecte té un pressupost de 133.000 euros. El cost total de les obres que ara s’emprendran queda cobert en més del 50% per diferents subvencions que ja s’han atorgat, mentre que la resta serà aportat pel propi ajuntament.

L'equipament està ubicat en un nou edifici, una part del qual ja s’ha construït, l'espai constarà d’una sala polivalent i un auditori, amb capacitat per al voltant de cinquanta persones. Els dos espais seran habilitats al mateix edifici. Aquest nou equipament complementarà el que actualment ja dóna cabuda a les dependències municipals i a un local per a entitats.

A la sala polivalent és previst fer-hi actes informatius, presenta-cions, conferències o exposicions i aprofitar al màxim el caire d'aquest equipament multifuncional.

El proper diumenge dia 6 tindrà lloc l'ini-ci del mercat setmanal al Pi de Sant Just. A les 10 del matí a la plaça de l'Olivera i amb la presència dels membres de la Corporació i d'autoritats comarcals es farà la inauguració oficial. Aquest mercat setmanal és una proposta de l'equip de govern i pretén ser una eina de dinamització per Olius i una opció comercial per als veÏns del municipi i de la comarca.

El mercat ocuparà una part dels carrers al voltant de la plaça de l'Olivera. L'empresa gestora assegura un mercat tradicional i es com-plementarà amb d'altres opcions de tipus cultural i d'esbarjo que es faran a la mateixa plaça.

Per afavorir la mobilitat i accessos al recinte del mercat, l'ajuntament té previst i reco-mana que els vehicles accedeixen a través del po-lígon i puguin aparcar a l'espai adequat al costat de la llar d'infants (antic camp de futbol).

Mercat setmanal al Pi de Sant Just

L’Ajuntament d’Olius reconeix als ex-regidors la seva dedicació

Olius Ajuntament d'Olius


Olius Ajuntament d'Olius


Pinell Ajuntament de Pinell

L'església de Sallent de Pinell recupera la decoració mural original

L'església gòtica de Sallent, ubicada al municipi de Pinell del Solsonès, torna a mostrar, després de les darreres tasques de conservació-restauració, les restes conservades de la decoració mural original. Sota una gruixuda capa de guix barroca han aparegut els encintats gòtics originals, que consisteixen en unes línies d´un centímetre d amplada policromades en color blau fosc que simulen les juntes entre els carreus de pedra. Aquestes restes s´han trobat a la part superior de l església, a la capçalera, en una franja d ambdós laterals i al contorn de l´interessant òcul trilobulat que deco-ra la façana principal. El procés de conservació-restauració, realitzat per la restauradora Violant Bonet Calveras, conser-vadora-restauradora de Béns Culturals, durant els mesos de juny i juliol d enguany, ha consistit en la minuciosa neteja, consolidació i protecció dels encintats, i s´ha pogut dur a terme gràcies a una subvenció del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i a l aportació econòmica de l Ajuntament de Pinell de Solsonès, molt implicat en la conservació del Patrimoni local.

Segons manifesta la mateixa restauradora, Violant , “les interessants restes conservades resulten un testimoni excepcional, ja que en la majoria d’esglésies medievals aquest tipus de decoració (habitual en l´època), ha des-aparegut degut a l’obsessió per deixar la pedra vista, operació que en molts casos ha portat a l’eliminació de restes antigues conservades sota enguixats i encalats posteriors”.

Un cop finalitzada la intervenció a l’església, segons declaracions de l’alcalde, en Benjamí Puig, “amb aquesta actuació queda finalitzada la primera fase de la res-tauració d’un important conjunt medieval ubicat en un emplaçament insòlit. En una segona actuació, s’haurien de recuperar les muralles i l’entorn per acabar de posar al descobert tot el conjunt medieval.”

La zona de l´òcul, un cop restaurada

Cloenda de l’Esplai d’estiuDivendres passat es va dur a terme l’acte de cloenda de

l’Esplai d’estiu que, com cada any, organitza l’Ajuntament de Pinell per a tots els nens del municipi.

Durant tot el mes de juliol van poder gaudir de tallers de ceràmica, artesania, pintura, excursions, jocs, etc... L’activitat es va realitzar al local social de Sant Climenç tots els matins de 9 a 1.

Tant l’Ajuntament com els pares i mares i tots els nens/es volem agrair a la monitora d’aquest any, la srta. Clara, per la feina feta, per la seva involucració, serietat i creativitat, ja que d’aquesta manera va aconseguir que tota la quitxalla anés cada matí amb un somriure a l’esplai.

�0 Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

El passat diumenge dia 31 de juliol, els Claustres del Monestir de Sant Llorenç de Morunys s’omplien de gent per retre un homenatge al sr. Josep Canal, més conegut a la població com el Pepet Barraler, persona molt activa a la població en la recuperació de la memòria de la Vall. I també per la inaguració de l’exposició sobre barrals i màquines de ventar fabricades artesanalment per la família Canal.

Els avantpassats del Pepet van iniciar la fabricació dels barrals, càntirs especials de fusta amb uns cèrcols de ferro per a guardar les diferents begudes, més endavant aquests barrals formaven part de la decoració de moltes cases. Ell va continuar aquesta tradició i en l’acte en qüestió se’l va voler homenatjar en diferents sentits, un d’ells era el fet de la fabricació d’aquests i de les màquines de ventar totalment artesanals. Per altra banda, la dedicació i esforç per mantenir el Patronat del Museu, tirant endavant amb l’Associació Cultural Vall de Lord, juntament tal i com ell mateix va apuntar, va iniciar aquesta feina amb els seus dos amics el Manel Riu i el Manel Segret. Actualment el Pepet és el president d’honor de l’Associació Cultural Vall de Lord.

Homenatge al sr. Josep Canal i inauguració de l’exposició sobre els barrals

Ell mateix també va comentar que ara hi havia gent més jove per continuar la tasca que s’havia iniciat molts anys enrere. Igualment va dir que li agradaria molt poder veure el futur Museu, que ha d’anar situat dins del recinte del Monestir, acabat.

Un cop acabat l’acte, on l’alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, va entregar-li una placa commemorativa, es va inau-gurar l’exposició, situada a la sala Manel Segret. Es van poder veure diferents mides de barrals, tres màquines de ventar, les diferents eines que utilitzaven per a fer-los i també el banc de treball que havien tingut a la casa de l’Argueleguer de La Pe-dra, primer obrador. Més tard aquest obrador va passar a Sant Llorenç de Morunys.

L’Associació Cultural Vall de Lord va presentar a la vegada el llibre Cal Barraler, antic obrador de barrals i venta-dores, dins la col.lecció d’activitats i oficis històrics de la Vall, dedicat als barrals i escrit pel Jaume Adam i Vidal.

L’acte va concloure amb un petit refrigeri per a tots els assistents.Felicitacions a l'homenatjat

Vall de Lord Montse Riu

L’últim divendres de juliol els nens i les nenes participants al curset de natació de la Piscina de La Coma vàren fer la festa de final de curs.

Aquest any el temps no ha acompanyat, ha estat un juliol fresc i amb alguns dies de pluja, cosa que no feia gaire agradable la realització del curset. En l’acte d’entrega de cavallets, la professora Àngels va felicitar tots els alumnes per la valentia a l’hora d’aguantar aques-tes baixes temperatures. Aquest curset comptava també amb una hora de casal, on els nens amb la Montse al capdavant realitzaven diferents activitats, jocs, plàstica, etc, per continuar després amb el curset de natació, estant entretinguts bona part de les tardes de juliol.

Aquesta activitat fa molts anys que es realitza al municipi, amb una participació de nens tant del poble com de segona residència.

Final del curset de natació a La Coma

�1Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

L’Associació de pensionistes i jubilats l’Arcada el passat diumenge va fer el tradicional dinar de paella a les Fonts del Cardener.

Com ja és habitual, l’últim cap de setmana de juliol organitzen un dinar a les Fonts del Cardener, compost aquest cop per empedrat, paella i pastís de postres, regat amb cava. Sempre amb molt bona participació i infrastructura.

Per acabar la festa, ball i a esperar un altre any per tornar-hi.

Paella a les Fonts del Cardener

Els Geganters de Guixers van ser convidats per l’Ajunta-ment de Sant Julià de Lòria a Andorra per disfrutar de la trobada de gegants organitzada en motiu de la seva Festa Major.

Geganters i gegants emprenien el camí a primera hora del matí el passat dissabte dia 30 de juliol, per poder disfrutar de la diada.

A la trobada varen assistir-hi una trentena de colles de Catalunya i Balears. La festa va ser molt animada. El sr Marià Chaure, alcalde de Guixers, ens comentava: “podem afirmar que vàrem representar amb orgull la Vall de Lord “. Els ge-gants de Guixers es poden veure en els diferents actes de les fes-tes majors de Guixers i també de Sant Llorenç de Morunys.

Guixers porta els seus gegants fins a Sant Julià de Lòria (Andorra)

Festa Major de Sant Llorenç de Morunys

Tornen a arribar els dies de la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys, amb un programa ple d’actes i amb gran varietat, on poden disfrutar des dels més grans fins als més petits. Set dies de festa donen per molt i així es pot veure en l’ampli programa d’actes preparat.

Els actes es poden consultar al blog creat per aquesta festa: http://festamajorsllo.blogspot.com/I també a la pàgina web de l’Ajuntament: http://santllorens.ddl.net

Vall de Lord Montse Riu

�� Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

Lladurs Rous

El passat diumenge vàrem celebrar la

festa major de Lladurs!!!

Ohhhh, dolça festa!

dolça festa major!

Les campanes repiquen

i la processó al vol de les banderes.

El pa a les mans dels presents

ambient familiar

i els dansaires donant color a la plaça amb el Ball Pla i el Ball del Roser.

El tastet de coca al paladar de tothom

les flors de les priores

un cap de setmana que tot hi és present.

Per la tarda ball de festa al poliesportiu

alegria, somriures...

unes cares alegres que esperen la propera festa major!!!

Caminar és el més antic dels exercicis i té enormes beneficis per la salut.

Caminar amb regularitat ajuda a baixar la pressió san-guínia i els nivells de colesterol; es crema la mateixa quantitat de greix que en córrer.

Els beneficis del caminar

Caminar s'ha tornat una activitat molt popular, com ho demostra la foto d'un grup de 52 caminadors que van fer una caminada pel municipi de Lladurs.

"Caminante no hay camino... se hace camino al andar".

Números guanyadors del sorteig de la Festa Major1r premi: 1092 (entregat)

2n premi: 0666 (no ha sortit)3r premi: 2036 (entregat)

��Celsona 733 - Divendres, 05-08-2011

Cursos CTFC

Una vintena d’alumnes ha participat en el curs Aprèn a crear la teva empresa, que volia donar a conèixer l’autoocupació com una opció vàlida per a incorporar-se al mercat laboral i formar a l’alumnat en el procés de creació d’una empresa, tot facilitant-los la informació, les fonts i els organismes amb els quals s’han de relacionar. També s’ha ensenyat a redactar un pla d’empresa de forma que els serveixi com a base vàlida per, posteriorment, elaborar-ne un altre amb més concreció i apro-fundiment sobre la seva iniciativa empresarial.

El curs ha constat de sessions teòriques i pràctiques de cada tema seguides de la part pràctica corresponent, en la qual els i les alumnes podran començar a aplicar, al seu cas pràctic de pla d’empresa, els coneixements adquirits.

A més de fer un pla d’empresa, s’han introduït nocions d’emprenedoria, les formes jurídiques de les empreses, els trà-mits necessaris per a la seva creació, la fiscalitat i els recursos humans, el pla econòmic-financer, i les noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al món de l’empresa, a més d’altres temes vinculats al món empresarial.

A més de les sessions a l’aula, s’han visitat diferents experiències empresarials, com l’empresa turística Tirantmilles

Acaba el curs Aprèn a crear la teva empresaS’ha fet al CTFC del 25 al 29 de juliol

(de guies de muntanya del Solsonès), la Carnisseria ecològi-ca Cal Monegal i la Casa de turisme rural Marcus i Museu Marcus.

Aquest curs ha format part del Pla Inicia del Departa-ment d'Empresa i Ocupació.


Educació Escola Arrels

L’escola Arrels participa en un lipdubDurant aquest curs 2010-2011 l’escola Arrels de Primària hem participat en un programa de Salut anomenat SI (Salut integral) promocionat per la

Fundació SHE (Sciènce, Health and Education), de la qual n'és un dels principals impulsors el prestigiós cardiòleg Valentí Fuster

Les escoles participants en el projecte vam ser convi-dades a la segona Jornada que aquesta fundació va organitzar a Cardona el passat divendres 29 de juliol. L’activitat principal d’aquest dia consistia en la gravació d’un lipdub ideat per promoure els hàbits de vida saludable i la bona alimentació des de la infància.

Per tant, durant tot un matí els nostres infants del casal d’estiu de l’escola van poder convertir-se en protagonistes del vídeo junt amb uns 500 infants de Cardona, principalment, i altres municipis com Súria o Sant Joan de Vilatorrada. La peça elegida per al lipdub era una adaptació de la popular cançó “Moving” de Macaco. Això sí, amb una lletra adequada per a l'ocasió que els nostres nens i nenes ja havien estat assajant uns dies abans a l’escola.

Ah! I vam comptar amb la presència dels personatges del Barri Sèsam, que ens van fer companyia durant una bona estona. També hi va haver samarretes i esmorzar ( coca i fruita) per a tots els participants. Color, moviment, música, esport i nens van ser els ingredients que ens van servir per a la gravació del lipdub i per posar punt i final al nostre casal d’aquest estiu.

Per cert, també la premsa i la televisió es van fer ressò d’aquest acte i a continuació us escrivim dos enllaços d’Inter-net on podeu veure alguns dels nostres alumnes esdevenint protagonistes davant les càmeres:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3643410

http://www.antena3.com/noticias/salud/lip-dub-aprender-habitos-saludables_2011072900169.html


Aquest any sortejaran una mulassa, feta pel Manalet Casserras, el preu dels números serà de 5 euros. També sorteja-ran un ós entre tots els participants inscrits (gratuït) a la trobada. Els elements estan exposats a l’aparador de Cal Davesas.

Els assaigs dels diferents ballets es faran durant la setmana del 8 al 11 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça del Consell Comarcal del Solsonès.

En funció dels dies s’assajaran els següents ballets:

Dilluns, 8 d’agost – Óssos, Cavallets i Nans.Dimarts, 9 d’agost – Óssos i Nans.Dimecres, 10 d’agost – Óssos, Cavallets, Nans, Drac i Àliga.Dijous, 11 d’agost – Cavallets, Drac, Àliga i Gegantons.

Se sorteja una mulassa per la trobada dels gegantons

Celebracions Redacció

Espectacles Can Joval

I Setmana d’espectacles infantils i famíliesDel 8 al 12 d’agost de 2011

Els propers dies 8,9,10,11 i 12 d’agost de 2011 es farà la primera edició del festival d’espectacles per a nens, nenes i famílies en el que es podrà gaudir de mú-sica, contes, titelles i d’altres disciplines artístiques.

El Biberó Rock es farà a les instal·lacions de la Casa de Colònies Can Joval (Clariana de Cardener, Solsonès). La gran novetat que suposa aquest festival és que les famílies assistents podran allotjar-se a les habitacions de la mateixa casa o acampar en els seus terrenys. Cal reservar places amb antel·lació.

El festival oferirà un bon ambient per gaudir d’uns dies de vacances tranquil.les amb activitats i in-tercanvi artístic entre els assistents. S’ha confeccionat un programa d’actuacions, sempre dirigides als infants, on hi ha tallers, actuacions a l’aire lliure, actuacions en espais tancats, al bosc o a la piscina.

Alguns dels artistes participants: Jaume Barri, Kumbes del Mambo, Angélico Musgo. Marta Poll, Oriol Canals, l’Ós Mandrós, Cia. Catraska, Félix de Blas, Corrandes Animació, Pau Foll, El lladre de guants blancs, Ma.Àngels Gil, Cia. Guantazo, L'Orquestrina-Tina-Tona...

Per a més informació i reserves: [email protected] - www.canjoval.com -Oriol - 665 49 08 20

Associacions i entitats ACP Solsonès

Des de dijous 4 d’agost de 2011 queden convocades eleccions a la Junta Directiva de l'Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava del Solsonès.

Tots els socis i sòcies majors d’edat interessats poden presentar les seves candidatures, el termini per a la seva pre-sentació queda obert i finalitzarà el dia 1 de setembre.

Les eleccions se celebraran en el decurs de l'Assemblea General Extraordinària que es convoca per al dia 2 de setembre de 2011, a les 21’30 h. en primera convocatòria, i a les 22 h. en segona convocatòria, a la Sala d’actes del Casal de Cultura, amb el següent ordre del dia:Lectura i aprovació de l’acta anteriorElecció del president i de la junta directivaPrecs i suggerimentsL'actual Junta vol aprofitar l'avinentesa per convidar a tothom a exercir el seu dret a vot,

Les candidatures presentades hauran de ser trameses per escrit al nostre correu electrònic [email protected], o bé per correu ordinari a la nostra adreça postal: ACP Solsonès: Casal de Cultura, bústia 4 - Passeig Pare Claret núm. 1 - 25280 – Solsona

Per qualsevol consulta o suggeriment podeu adreçar-vos al nostre correu elèctronic o bé als telèfons següents: 639876178 (Josep Ramon Marsinyach) - 608097958 (Josep Ramon Francesch)

Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava del Solsonès

Convocatòria d'eleccions a la Junta de l'Associació


Associacions i entitats Sol del Solsonès

Comissió General del PLEAS

El 29 de juny va tenir lloc a la seu del Sol del Solsonès la comissió general del PLEAS (Pla de prevenció de drogues del Solsonès i rodalies). En aquesta reunió es va escollir democràticament el nom de la nova mascota del projecte, que és la Mosca Puck. Aquesta mascota neix amb la motivació de fomentar una vida saludable entre els habitants del Solsonès i rodalies, partint de l’esport i l’alimentació com a bases, i oferint recursos als joves enfront de l’oci nocturn i el consum de drogues.

Agraïm a tots aquells que han participat en la cerca del nom de la mosca Puck proposant diversos, divertits i diferents noms. Al guanyador del concurs se li farà saber per via telefò-nica que ha guanyat un sopar al Petit Buffi (Hotel Sant Roc).

La Mosca Puck

Reunió amb l’Ajuntament de Solsona per seguir preparant el dia mundial de la salut mental

El 27 de juliol, el president del Sol, Enric Serra, la coordinadora Marta Garriga i la tècnica Maria Díaz, es van reunir amb l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, la regidora d’acció social i ciutadania, Maria Tripiana i la regidora de cultura, Sara Alarcón. La reunió va servir per tancar alguns temes organitzatius del dia mundial de la salut mental que aquest any se celebrarà a Solsona el 8 d’octubre. Recordem que aquest acte es celebra a nivell català i que enguany tindrà seu a la nostra localitat i és per això que es demana la col·laboració dels ens locals i comarcals i de diferents entitats. Volem donar les gràcies a l’ajuntament de Solsona per la seva predisposició i la seva ajuda contínua en la preparació i organització d’aquesta diada, que serà tant important per Solsona i que demostrarà que la responsabilitat s’ha de compartir entre tots. Serà una diada en la que podrà participar tothom que vulgui de Solsona i comarca. Foto: Xavi

Esmorzar i fer negoci

Dimarts dia 26 de juliol es va iniciar el Cicle d’es-morzar i fer negoci amb l’objectiu de conèixer les empreses de la comarca, per tenir l’oportunitat de fer-nos treballar entre nosaltres, i alhora amb empreses del mateix sector per poder col·laborar i accedir a projectes més grans, compartir costos… entre altres. Es farà l'últim dimarts de cada mes i s'adreça a totes aquelles empreses interessades a establir relacions professionals amb altres empreses del Solsonès. El qui hi estigui interessat pot contactar amb:[email protected]

Associacions i entitats Empresaris per al Solsonès


S’ha entregat els premis, que consistien en una Wii de cada forn participant, de la campanya “Esmorzar i berenar amb un bon entrepà”.

Els premiats han estat:

Entrega dels premis de la campanya

“Esmorzar i berenar amb un bon entrepà”

Forn de Sant Joan: els germans Hernández Martínez amb el número 1341

Cal Camps: Montse Herrero amb el número 1015

Cal Jaumet del Forn: Gemma Novelles amb el número 2111

Associacions i entitats UBIC Solsona


Després de l'actuació amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sabadell, els Castellers de Solsona tornaven a plaça. Han passat més de dues setmanes des d'aquesta darrera actuació; ha estat una parada a mig estiu que ha anat bé per re-cuperar forces, perfeccionar petits detalls i provar nous castells que mica a mica, i si tot va bé, s'aniran portant a plaça.

L'actuació va ser a Oliana, coincidint amb la festa major de la vila i dins el marc d'una cercavila gegantera pels carrers del poble. El primer castell que vam carregar va ser a la plaça de la Reguereta: els 3pd4. Més tard al Carrer Major es va aixecar el 4d6 i a la plaça del Lledoner el 3d6. En acabar la cercavila, a la plaça de la Reguereta, es va optar per seguir aixecant castells: primer vam coronar el 4d6a i més tard arribaria el nostre primer 3d6a; un castell que no se'ns va resistir i que va poder ser descarregat perfectament. L'eufòria va ser màxima en el moment en que els terços tocaven la pinya i els segons ja en baixaven: descarregar un castell nou sempre fa molta més il·lusió. S'arribava al final de la diada, faltava un castell i es va optar per carregar el pd4ps, un castell molt estètic que sense cap dificultat extra va ser executat.

Amb el pd4ps es tancava una diada en la que els Caste-llers de Solsona han demostrat que segueixen millorant el nivell

Tornem de vacances descarregant el primer 3 de 6 amb agulla!

Després de dues setmanes de parada estival, els Castellers de Solsona van tornar a actuar. Ho van fer durant la Festa Major d'Oliana en una diada on es van poder veure els millors castells de la colla amb novetat inclosa, el primer 3 de 6 amb agulla

mica a mica però sense ni una sola pausa; la feina dels assajos està donant els fruits esperats, s'està demostrant a plaça. La pròxima actuació serà a Sant Guim el dia 7 d'agost juntament amb els Margeners de Guissona.

Us hi esperem a tots! Salut i castells!

Associacions i entitats Castellers de Solsona

Groc auri és el color de la senyera verge de l’empremta roja de les urpades de la passió. Una passió per un indret que aquests dies, més que mai, duem a dins i vessem de festa, tacant de senyera la camisa groga dels grallers d’Oliana i els Castellers de Solsona, omplint d’ardor vehement la Festa Major. Per molts anys!

Aurat de Festa

Oliana Anna Simón i Ampurdanès

Gegants i castellersGrallers i castellers


L'espieta Casal Popular la Fura

Perills per a persones i animals en obres aturades

a Solsona

Entre els carrers Àngel Guimerà, Metge Cots i Falp i Plana hi ha una obra inacabada i aturada des de fa un temps en que no s’han pres les mesures de seguretat pertinents al deixar-la, o no se n’ha fet el manteniment adequat. Si es fa el tomb a l’edifici es pot comprovar que el vallat és incomplet i que en alguns trams es troba en mal estat, situació que fa que tothom pugui entrar al recinte de l’obra on hi ha tot tipus de brossa, runa, rees i ferros rovellats, palets, un contenidor obert, etc. És una situació que es repeteix en d’altres obres en la mateixa situació com per exemple a la zona residencial Cabana del Catedràtic, situada molt a prop de l’altra.

Això suposa un perill per a qui passi per la zona, nens i nenes que juguin a prop, gossos, a més a més de donar una imatge de deixadesa i abandó.

Des del Casal Popular la Fura creiem que això hauria de canviar, i per tant el govern municipal hauria de prendre les mesures pertinents perquè els responsables d’aquestes obres solucionin aquest problema.

Cardona Jordi Santasusagna

El proper dijous 11 d’agost tindrà lloc a Cardona l’anomenada “Ruta de l’infern”, una cami-nada nocturna per alguns dels escenaris de la novel·la L’infern d’alabastre de l’escriptor cardoní Jordi San-tasusagna. La idea va sorgir de manera espontània a la pàgina que el llibre té a Facebook, i després del posterior engrescament dels seguidors, es va tirar endavant. Es tracta d’un recorregut on es combi-naran les explicacions i curiositats literàries amb els apunts històrics de cada indret. Àlex Tripiana, de la Fundació Cardona Històrica i el mateix autor seran els encarregats de conduir aquesta curiosa barreja que està aixecant gran expectació entre els lectors del llibre. Segons expliquen "no serà un recorregut turístic típic, sinó que, igual que a la novel·la, trepitjarem racons poc coneguts però amb una història al darrera que els fa interessants".

A més, i com a cirereta, el Restaurant Les Monges de l’Hotel Bremon ha preparat per un cop finalitzada la ruta, un sopar temàtic anomenat “Els tastets de la Mare de Déu del Patrocini”, en honor a la imatge protagonista de la novel·la.

L’infern d’alabastre va sortir a la venda el passat mes de març i, després de l’impacte inicial a Cardona, comença a fer-se un lloc a les llibreries de la Catalunya Central. La història es localitza a Cardona i Solsona i narra de manera trepidant un munt de conxorxes i venjances polítiques i religioses al voltant de la imatge de la patrona de la vila, una va-luosa marededéu d’alabastre original de Marsella.

Nit d’història, ficció i gastronomia a Cardona

Al voltant de la novel·la “L’infern d’alabastre”, s’ha organitzat una ruta

històrica i literària pels principals indrets que apareixen al sorprenent “trhiller” de

Jordi Santasusagna

La Torre de Meer un dels punts de la ruta


L'entrevista Miquel Manzano

En Marcel·lí Vila Vilana porta tota una vida al servei dels solsonins. Des de ben jove, ell i la seva senyora, l’Amèlia Colell, han estat vinculats al comerç de la ciutat, treballant primer a la Vinícola, regentant La Vinya i la merceria Amèlia i finalment agafant l’administració de loteries a la mateixa Vinya. Aquest any el Marcel·lí s’ha jubilat als 91 anys, tot i que encara baixa a fer el tomb a l’administració

Ens pot explicar com ha estat la seva vida laboral?Als 20 anys vaig tornar del servei militar, llavors em

vaig dedicar al comerç. I vaig demanar la gestió de la Vinícola l’any 1953, que era d’una empresa d’Igualada. Després d’onze anys treballant a la Vinícola, el Queralt em va llogar els baixos per 800 pessetes, on hi havia hagut una barberia, per muntar La Vinya. La meva dona, l’Amèlia Colell, sempre m’ha ajudat al bar, ella va ser la que va fer els callos, i la que va donar tant de nom a les tapes de La Vinya. La merceria va venir després, la tieta la hi va traspassar a la meva dona. Allà hi va haver l’administració de loteria número 1 de Solsona. Ara la número 1 no existeix, la de La Vinya és la número 2. Solsona va estar 10 anys sense loteria perquè el fill de la tieta Pilar Codina va renunciar a l’administració, i les administracions passaven de pares a fills, o sigui que nosaltres no la podíem agafar, fins que va sortir un nou concurs de loteries, l’any 2001. Llavors ho va agafar la meva dona i vam ajuntar "les quinieles" de La Vinya amb la loteria, i així vam continuar mantenint un comerç a Solsona i vam adequar l’actual local de La Vinya.

S’ha jubilat als 91 anys...Primer em vaig jubilar als 65 anys, i va agafar l’empresa

la dona. Quan vaig fer 80 anys vaig agafar l’administració de loteries. Ho van trobar estrany que amb aquesta edat tornés a pagar la seguretat social, i em van fer un informe que va sortir excel·lent, perquè no havia estat mai malalt. Vam demanar l’ad-ministració de loteries i ens la van donar d’entre 29 sol·licituds. Vaig estar-hi fins a complir els 90 anys. Jo ara ja faig vida de jubilat. Encara baixo de vegades a donar el volt per aquí. Això m’ho poso com obligació per no quedar-me a casa. El cap, el tinc serè, encara jugo a la botifarra.

Per què és diu La Vinya?En aquell temps a Solsona molta gent tenia una vinya,

d’aquí ve el nom del vinyet. Les dones els preguntaven als marits, "on heu anat?". I aquests responien com excusa, perquè molts cops anaven al bar: "a la vinya". I em vaig decidir a posar aquest nom. Llavors els homes no podien dir "he anat a la vinya".

A La Vinya, com a bar, es feien quinieles?Les quinieles ja les teníem a la Vinícola, quan encara

es segellaven amb segell. La primera màquina la vaig tenir jo. Vam ajuntar les dues coses, és a dir, vam mantenir això, però en treure La Vinya vam sol·licitar la loteria. Llavors ens ho van donar tot junt i per això vam muntar el que és avui La Vinya com a administració i li mantinguérem el nom.Entrada de La Vinya abans de ser administració de loteries

"...Quan vaig fer 80 anys vaig agafar l’administració de loteries. Ho van trobar estrany que amb aquesta edat

tornés a pagar la seguretat social..."Marcel·lí Vila Vilana, de La Vinya

"...Un any per la Fira de Sant Isidre vam vendre 50 quilos de callos a tapetes petites..."


Al llarg d’aquests anys heu repartit algun premi?

Sí, la Pilar Codina va vendre unes sèries d’un tercer premi de la loteria de reis. Nosaltres unes sèries d’un cinquè premi de la loteria de Nadal.

En tots aquests anys hi deu haver algunes bones anècdotes?

Una de molt bona és quan a La Vinya hi vam posar un cep amb un porró de 16 litres. Tothom que passava per aquí que tingués nassos d’agafar el porró amb una mà podia veure gratis. La canalla posava un tub per la part de dalt i també bevien as-sentats al terra. La gent de vegades feia trampa, fins i tot el van trencar tres o quatre vegades i baixava vi fins a baix al pont.


La seva senyora es va dedicar a la merceria, i també a La Vinya?

Primer va estar aquí. Al cap d’uns anys va tenir la merceria. Ella ha estat molt negociant. L’Amèlia comprava i pagava a tots els viatjants. No com ara que diuen "ja et pagarem"... L’Amèlia va tenir la merceria 20 anys, algunes vegades treballava fins a 18 hores i no va tancar ni un sol dia per vacances, ni tampoc va fer vacances en tota la seva vida laboral, dels 16 als 73 anys, jo

tampoc. Avui en dia el jovent es queixa molt i de treballar no s’ha mort ningú. La gent venia a provar els callos de La Vinya. Un any per la Fira de Sant Isidre vam vendre 50 quilos de callos a tapetes petites. La gent menjava dreta en qualsevol racó a dins del bar. A la merceria també hi anava molta gent perquè ella era molt sèria i complidora quan treballava.

Com recorda Solsona quan va obrir La Vinya?

Ha canviat molt, la forma de vida, abans ens pagaven una misèria, 120 pessetes cada setmana. La gent de Solsona passejava molt pels carrers als vespres, molt més del que es fa ara. Tot es concentrava al casc an-tic, passaven cotxes pel carrer Castell i pel carrer Llobera i això feia que tot estigués molt animat i tot tenia més vida. El dia de mercat hi havia molt moviment.

La Vinya era un bar conegut per les seves tapes

Merceria Amèlia

L'Amèlia preparava els callos de la Vinya Interior de la merceria


Benvolguts lectors del CELSONA, aquest any s’escau que en fa 30 de la mort del poeta solsoní Ramon Valls i Pujol, del qual l’any 1958 es publicà el llibre de poemes A la llum del roseret. Tomàs Roig, l’autor del pòrtic, hi escrigué que era l’autobioagrafia lírica del poeta, i jo us n’he transcrit versos del poema Solsona (Retrat poètic) que palesen que -aquell poeta- portava al cor la Solsona dels temps que avui evocarem. Som-hi!:

Als anys 50 algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l'Orfeó Català. No fou fins a final de la dècada, però, que s’hi començaren a gravar cançons noves. Els primers cantants "moderns" en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que hi interpretaren èxits internacionals. L'any 1959, per exemple, les Hermanas Serrano van fer un disc

cants per festejar la festa de la Puríssima amb el tradicional “Certamen en Honor de la Immaculada Concepción”. Es veu que solia ser una festa ben lluïda, puix així ho deixà escrit mossèn Jordi Sala i Fígols al llibre Història del Seminari de Solsona: “Sant Tomàs, el 7 de març, i la Puríssima eren les dues “festes majors” del Seminari. Se celebraven amb tota solemnitat.

(…)La festa de la Puríssima sobrepassà encara la de sant Tomàs, potser per l’interès del Certamen que constituïa una gran palestra literària entre els alumnes de totes les seccions.

(…)Aquesta festa tenia “vigília”: es feien completes amb orquestra i començava la novena. El dia 8, a les 7 del matí, Missa de “comunió general” i a les 10 Missa solemne, amb orquestra i panegíric. A les 3 de la tarda, novena i a les 6 el Certamen religiós-musical.

(…)El Certamen començà a celebrar-se l’any 1864. Es feia cada any i sempre se celebrava al Seminari(…)”.

Però aquell mes de desembre, per Nadal, hi hagué una reobertura que degué plaure molt al jovent de Solsona que freqüen-tava el Casal Parroquial ubicat a l’antic edifici de l’Hospital d’en Llobera (al present rehabilitat i seu del Consell Comarcal), on compartia sostre amb la Escuela Parroqui-al del Sgdo. Corazón de Jesús, coneguda popularment amb el nom de “Hermanus” en record dels Germans de les Escoles Cris-tianes que anys endarrere hi duren a terme

activitat docent.

Records Montserrat

Recull de records de l'any 1959 (IX)Si jo sabés pintar ben bé un retrat/amb l’estre d’una bella poesia,retrataria al mot una ciutat/que, més que una ciutat, un cel seria.

seria un viu ressò d’un paradís/que té virtuts i honors i llum de glòriai guarda encara fresc l’arcaic vernís/de l’alba de la seva llarga història.

(...)I amb el seu sol, la creu, card i castell/faria un grup a guisa de coronai, entorn d’aquest escut tan alt i bell, hi posaria amb lletres d’or: SOLSONA.

Caràtules de discos de cançons cantades en català l’any 1959 (Hermanas Serrano i Josep Guardiola).

en català amb la cançó estrella de l’any, que prestava títol a la pel·lícula El Día de los Enamorados (Fernando Plalacios 1959). Així mateix, sortí al carrer el disc de Josep Guardiola El primer Premio del Festival de San Remo 1959, Piove, cantado en catalán.

La gent de Solsona, doncs, devia gaudir escoltant aquestes cançons en els seus aparells de ràdio, però de ben segur que també ho feia escoltant cantar els cantaires i actors locals. Un dia 30 de l’any 1959, cantaires i actors solsonins oferiren una bona vetllada musical i teatral al Casal Parroquial. La segona part de la qual devia ser ben divertida, puix el programa l’anun-ciava dient: “A reir, a reir, con la parodia de Dn. Juan Tenorio”.

Al mes de desembre, al Seminari també se celebrà una vetllada amb música i

Programa d’una vetllada musical i teatral al Casal Parroquial l’any 1959, (ACS)

Programa del Certamen Literari celebrat al Seminari l’any 1959, (ACS).


Aquesta escola parroquial, a la qual no hi podien as-sistir les nenes, el 5-7-1959 anuncià a la Hoja Parroquial núm. 654: “Apertura de matrícula. Durante esta semana queda abierta la matrícula del próximo curso esco-lar 1959-1960 de 11 a 12 de la mañana para los alumnos del actual curso. Para formular la inscripción será indispensable que el pa-dre o la madre del alumno se presente en el despacho del Rvdo. Antonio Muntada. Para los alumnos de nuevo ingreso ya se avisarà oportunamente”.

Bé, i quant a la reobertura esmentada diré que fou la del bar del Casal Parroquial que començà a anar a càrrec del matrimoni format pel Guillermo Martínez i Romero i la Carme Miquela i Solé que amb bondat i afabilitat de seguida es guanyà l’afecte de la clientela, a la qual servia acuradament consumicions a molt bon preu. El bar era al primer pis del Casal. La majoria dels parroquians eren joves i solien fer-hi bon ús del futbolí i del billar.

Així mateix, gràcies a la informació recollida a la recent exposició Sis-cents anys del Palau Llobera (organitzada pel Consell

Records Montserrat

Comarcal del Solsonès), i a la d’altres fonts, afegiré que durant els vint anys que el matrimoni regentà el negoci, aquest va ser punt de trobada de moltes activitats de Solsona.

Fotografia d’un Curset de Cristiandat. Entre altres, s’hi poden veure: el poeta Ramon Valls Pujol (tercer de la primera fila començant per l’esquerra), Mn. Josep Torres Segura (primer de la segona fila començant per la dreta), Dr. Ferran Rius Griñó (sisè de la quarta fila començant per l’esquerra) Mn. Josep Pleixats Divins (tercer de la quarta fila començant per l’esquerra), Mn. Joan Noves Prat, quart de la darrera fila començant per la dreta). Foto, arxiu particular Joan Riu Baraldès.

Bar del Casal Parroquial. D’esquerra a dreta: Jaume Pallarès, Cesc Gilibets, Llorenç Trench. Foto cedida gentilment per la família Martínez Miquela.


Al pis superior del bar hi havia dues estances: la pri-mera era destinada a fer xerrades dels Cursets de Cristiandat (anomenats popularment De Colores). Un moviment d’Església vivencial que, l’any 1959, celebrà les Noces de Plata dels cursets portats a terme a la Diòcesi de Solsona. De la qual cosa parlà la “Hoja Parroquial” núm. 659 del dia 9 d’agost fent palès que els "cursillistes" eren “(...)Los hombres a quienes resulta demasiado estrecho el corazón para contener el fuego ferviente de la gracia y necesitan del Cuerpo Místico para que corra jugosa, viva y fresca y sacuda “eléctricamente” la tierra de los “hijos de Dios”.

També, alguns dissabtes a la nit, els mossens Josep Pleixats i Divins i Josep Torres i Segura hi preparaven els pro-fessors dels Cursets. El Guillermo, servicial de mena, sempre que calgué col·laborà anant-hi a encendre l’estufa i a posar-hi cadires de la sala del teatre, que era a la planta baixa.

La segona estança, en canvi, estava ocupada per la mare de Mn. Josep Pleixats Divins -ajudada algunes vegades per les germanes Margarida i M. Claustre Abras- que classificava roba vella procedent d'Amèrica per repartir-la entre la gent més necessitada.

Segons la Hoja Parroquial del dia 31 de maig, els diumenges de l’any 1959 al Casal P. també s’hi explicava “Catecisme”, puix hi diu: Catecismo Parroquial. a las 11 en el Casal Parroquial y en el Colegio de la Enseñanza. A las 12, “Missa d’Infants”. S’entén prou bé, doncs, que al Casal P. hi anaven a catecisme els nens i a “Monges” les nenes.

Les festes, però, se solien celebrar al bar. Per exemple, la dels “Quintos” (nois nascuts en un mateix any, que havien d’incorporar-se al servei militar obligatori), els quals en el de-curs del temps reberen xerrades de Mn. Joan Noves i Prat (Mn.

“quilòmetru”), el claretià P. Miquel M. Roure i Rabasseda, els Drs. Josep Casas i Bertran i Ferran Rius i Griñó...

Així mateix, l’any 1960, la sala-cafè del Casal P. fou cedida al renascut Orfeó Nova Solsona per a portar-hi a terme els assajos. Llavors, el director d’aquesta entitat coral era Josep Font i Parera. Des del primer dia, la Carme s’encarregà d’obrir-hi la porta als cantaires i als cants que hi entonaven motivats pel director. No se'n tornà mai a casa fins que de nou regnava el silenci nocturn al bar i la porta estava ben tancada.

El Guillermo i la Carme també netejaven les sales de l’edifici i la del teatre. Una sala humil que acollí un bé de Déu de funcions teatrals, actors, espectadors... En recordo amb gratitud la dedicació i paciència que ens hi dispensà Mn. Lluís Subirà i Serra com a bon director de les obres que en aquells temps hi representàrem un grupet d’infants. Gràcies, mossèn Lluís!, el recordem amb molt d’afecte.

Gràcies, també, Guillermo i Carme, per tothora haver-nos atès cordialment al bar del Casal Parroquial!

I vet aquí que poso punt i final -al novè recull de records de l’any 1959- amb el desig que tots els qui tinguem records d’infantesa o joventut d’aquell temps llunyà, avui puguem fer nostres les poètiques paraules d’en Ramon Valls:

“Som ja ben lluny d’aquells encesos dies/ i encara de l’amor seguim el cant,

cada vegada més ple d’harmonies,/ cada vegada més profund i gran.”

Fins a una altra, lectors del Celsona Informació. Adéu-siau!

Festa de “Quintos” al bar del Casal Parroquial. Asseguts, d’esquerra a dreta: Ramon Llumà Guitart, [...], [...], Dr. Josep Casas Bertran, Mn. Joan Noves Prat, Josep Solé Auguets, [...], [...], Josep Muxí, Ramon Pallarès, Joaquim Sala. Drets: Guillermo Martínez Romero i els seus fills Guillermo i Rosa. Darrere la barra: Carme Miquela Solé. Foto cedida gentilment per la família Martínez Miquela.

Records Montserrat


Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Sant Jaume de Graell (I)(In memoriam)

Un any més hem celebrat la festa de Sant Jaume. Aquí a la nostra Vila és costum en aquesta data anar fins a la capella de Sant Jaume, partida de Graell, a celebrar la festa... Aquest any, però, va ser diferent, hi va faltar un dels principals protagonistes, un dels principals pilars que any rera any preparava la festa amb tota la dedicació que el cor li deia. Aquesta persona era en Pere Vilaseca i Solé (el Pere de Graell). Cada any procurava donar un cop de mà al Pere per l’esmentat aplec. És per l’esmentat motiu que en aquesta data tan especial vull dedicar-li l’escrit.

Sant Jaume de Graell, al sentir aquest nom tots recordem el lloc on està enclavat: uns perquè hi van quan és la festa del patró, altres perquè surten a passejar i arriben fins l’ermita. Són molt pocs els que saben la quantitat de curiositats que amb el temps ha anat adquirint aquesta petita capella. L’encarregat de vetllar per aquest lloc era en Pere Vilaseca, el qual hi dedicava hores i dies a tenir-ne cura, uns dies abans repassava els quadres de les fotografies que posteriorment col.locava a l’exterior de l’edifici religiós, les persones assi-tents tenien l'oportunitat de veure anys i anys d’història en cadasuna de les fotografies. També cal recordar que el dia de l’aplec, de bon matí, hi acudia una sèrie de persones per col.laborar en l’embelliment del lloc.

Algunes curiositats de la Capella de Sant Jaume de Graell són els mantells de l’altar. Fa uns anys que es van estrenar, els van portat de l'Índia, donats per Joan Vilaseca i Candelària, brodats per Paquita Codina, el punt de ganxet era obra de Lola Esteve. La creu que es posa a l’altar el dia de la festa va ser do-nada pel sr. Agapito Franquet. El calze fet de fusta de cirerer, els canelobres de fusta d’olivera van ser obsequi del sr.Agustí Escolies. Temps enrera els cants de la missa eren acompanyats per l’acordió d’en Jaume Patsí. A partir de l’any 1991 la música que sona és d’orgue electrònic. Durant l’any no hi ha llum en aquest recinte sagrat, però el dia abans de la festa, des de casa Graell es fa arribar el corrent fins a la capella. Per cert era el diumenge 26 de juliol de 1981 quan es va il.luminar amb llum elèctrica, la capella.

La imatge de Sant Jaume, patró del lloc, va ser portada des de Compostela i pagada amb la recaptació de la col.lecta del primer any (1975), el seu preu va ser de 5.600 pessetes. Els bancs per seure són obsequi de diferents mossèns que han passat per la nostra Vila. Fa uns anys, en finalitzar la missa es van repartir unes estampes amb la imatge de Sant Jaume, també es van cantar uns goigs (se’n va fer una tirada de 1000 exemplars); tant les estampes com els goigs van ser obsequi de mossèn Antoni Vidal. Els diners recaptats en la col.lecta es destinaven a la millora de l’ermita.

Tornant la vista enrera, recordarem que els primers treballs de paleta que es van fer a l’església van anar a càr-rec dels srs. Pere Monrabà, Isidre Torrent, Joan Sala, Jaume

Gualdo, Pere Bernaus, Damià Fusté, Miquel Casals, etc. Corria l’any 1975 quan amb la col.laboració del sr. Francesc Betriu i de mossèn Bonifaci Fortuny, va començar la reconstrucció de Sant Jaume de Graell, i es va començar a netejar. El sr. Joan Sentoll va posar la taula rodona que fa d’altar. La col.labora-ció de la neteja va ser a càrrec de les persones següents, a més de les es-mentades anteriorment: Manel Bars (en aquell temps alcalde d’Oliana), Jaume Guàrdia, Pere Bernaus i Pere

Vilaseca. Durant l’any 1976 es van col.locar les bigues, donades pel sr. Joan Sentoll. El sr. Manel Bars va regalar la porta de ferro i els arbres existents (en aquell temps) a la plaça de l’ermita. L’any 1977 el sr. Sarreller va col.laborar amb les llates.

Placa homenatge d’enguany al Pere Vilaseca

El sr. Pere Vilaseca amb els records de la família

Fent de cuiner en una sortida del Grup Excursionista d’Oliana



Travessía va portar els ritmes brasilers a Solsona, dins el cicle Diversons. El grup està format per Vicent Climent (contrabaix, surdo i veu), Kimito Furukawa (cabaquinho, guitarres i percussió), Hercules (berimbao, agogô i veu), Loka (veu principal, berimbao, tamborium) i José Torner (flauta travessera, agogô, shaker i veu). El conjunt forma part de l'associació musical Mas-quesamba, que des de 1998 es dedica a la música i a la cultura brasilera, abastant diversos estils com són la samba, la capoeira, les marchinhas del carnaval, la batucada, la bossa nova...

Què us ha semblat Solsona i el públic que va assistir al vostre concert?

Solsona... l’hem trobat particularment bonica, neta, ben conservada, amb les seves característiques de ciutat amb molta història. Llàstima que no vam disposar de més temps per gaudir més d'ella i de la seva gent. És el que ens passa als que som rodamons. El públic assistent al concert va escoltar i va veure amb atenció, tant la nostra música com les nostres representacions sobre la capoeira; es va mostrar en tot moment generós i molt especialment en l’ovació final, amb la qual, ens va transmetre tot el seu calor i proximitat. Tot el grup va quedar molt satisfet amb la seva presència i resposta.

Quines diferències culturals trobeu entre Brasil i Espanya?

Tot i haver una certa aproximació cultural entre ambdós països, lògicament l’idioma, la gastronomia, les manifestacions musicals, les creences portades d’Àfrica pels esclaus, la gran diversitat propiciada per l’extensió del país, així com la immi-gració provinent de països com Alemanya, Itàlia, Japó, etc... el diferent ritme de vida, etc...

Com us inspireu per elaborar les vostres cançons?En aquest cas, hem fet versions de cançons creades

per altres compositors. Encara que portem molts anys explo-rant diversos estils brasilers, com la bossa nova, la samba, la batucada... el passat any 2010 vam decidir aprofundir amb la música que parla sobre la capoeira i els costums de la gent que la practiquen, els seus ritus, els seus llocs, els seus orígens... animats per la presència al grup d'alguns capoeiristas/músics brasilers. Aprofitant la gran oportunitat que ens ha ofert el programa “Diversons 2011” de l'Obra Social “La Caixa”, hem posat a la pràctica alguna cosa semblant a un somni, que és mostrar aquesta forma de viure la cultura musical que envolta aquesta dansa-lluita que van portar els esclaus africans fins a a Brasil buscant la seva alliberació.

La Capoeira és una disciplina que barreja dansa i art marcial. Quant temps es necessita per dominar aquesta disciplina?

Com qualsevol altre art, o dansa o forma de lluita, la capoeira necessita d'alguns anys de formació per adquirir un bon nivell, doncs necessitem tenir un bon to físic (és a dir, preparar-nos per aquest tipus d’activitat), aprendre a tocar els instruments típics i bàsics com el berimbao, el pandeiro, el agogô, el ataba-que, aprendre les respostes de les cançons que s’interpreten a cada roda, cultivar la fantasia per al combat, etc...

Ens podeu explicar els instruments tradicionals de Brasil?

La varietat dels instruments a Brasil és tan gran que per explicar-los tots hauríem de fer un article exclusiu per això. Nosaltres al grup n'utilitzem alguns, que s’utilitzen en estils di-ferents com la capoeira o la samba. A la capoeira els instruments principals i més representatius són el “berimbau”, literalment compost d’una carbassa, un filferro de pneumàtic de cotxe i un tros de pal com si fos un arc, que es toca amb una pedra i un pal fi a mode de baqueta més un caxixí per portar el ritme que és com una bosseta amb llavors; el pandeiro, molt semblant a la pandereta; el atabaque, tambor fet de làmines de fusta, lligat amb cordes i amb un tros de pell de vaca; i agogô de coco, fet com el seu nom indica amb la pela del coco, etc.

Quins són els vostres objectius de futur?Els nostres objectius de futur més propers són començar

a composar els nostres propis temes sobre l’estil de la capoeira (ja tenim vàries cançons al tinter) i seguir treballant com fins ara, al muntatge de concerts-espectacle que mostren algunes de les facetes tant culturals com festives sobre Brasil, sobre aquests llocs i gent que portem al nostre cor.

"...El públic solsoní es va mostrar en tot moment generós i molt especialment en l'ovació final, amb la qual ens va

transmetre tot el seu calor i proximitat..."

Vicent Climent, músic del grup Travessía


Música Miquel Manzano

Travessía ens acosta els ritmes brasilersEl Cicle Diversons de l'obra social "La Caixa" porta als escenaris grups que interpreten música d'arrel

Travessía durant l'actuació al Teatre de Solsona

La Capoeira és una disciplina que barreja dansa i art marcialTravessía va oferir uns ritmes fascinants

Travessía va portar els millors ritmes brasilers, divendres passat davant d'unes 100 persones, al Teatre Comarcal de Solsona, dins el cicle Diversons de l'obra social "La Caixa".

El grup té les seves arrels a València i és fruit de la fusió de la cultura brasilera i europea. Travessía està format per una combinació de capoeiristes i músics com-promesos i coneixedors d'aquesta faceta sociocultural i musical, tan representativa de la societat més tradicional de Brasil.

Les seves cançons ens expliquen històries de l'esclavatge, de la tradició del nord-est, dels orígens i l'emigració, de l'amor i l'amistat... Són històries que amaguen sentiments forts, fins i tot dolo-rosos, però que sonen propers i amb una perspectiva diferent.

XXX Cicle de concerts d’estiu

5 d’agost, divendres, a les 10 de la nit Teatre de Solsona

Doble quartet Jazz i dansa

Les entrades es podran comprar a la taquilla del teatre a partir d’una hora abans del concert

Prop de cent persones van assistir al Teatre


Parròquia

EL MIRACLE - Festa MajorDivendres, 5 d’agost: A les 6, Caminada a peu des de Solsona sortint de la plaça del Camp. Un altre trajecte més curt serà començant a Sant Jaume de la Serra. Hi haurà cotxes. A les 10, Vetlla de Santa Maria, pregària amb l’ofrena de l’aigua de la Bassadòria.

Dissabte, dia 6: A les 6 de la tarda, Vespres de Santa Maria. A les 7, Pell i paraula, muntatge poètico-musical del grup VICUS. A les 8, Vetllada a la plaça del Santuari.

Diumenge, dia 7: A les 12, Missa Major i en sortir refresc al Claustre del monestir. A les 6, Trobada infantil i xocolatada.

LA LLENAFesta Major.- Diumenge vinent, 7 d’agost, Missa a les 12 del migdia. En acabar es farà un refrigeri.

Has emmudit.

El celés una glopadade llet calenta

on el meu plor

retrobael coragre de Déu,

l'amor i el seusilenci.

Jaume Pont

Ell va emmudir i nosaltres també. I molts de vosaltres, quan vau tenir el valor de venir-nos a consolar. Però a hores d’ara sols el record i les paraules són el vehicle del nostre consol i agraïment.

A tots aquells que se us feia un nus a la gola quan vau venir a casa o al tanatori, aquells que no vàreu dubtar a despla-çar-vos uns quants quilòmetres per ser al nostre costat, aquells que ens vau portar menjar tot i estar desmenjats, aquells que ens vau dedicar unes flors, aquells que ens vau trucar o ens vau enviar un missatge, i els que vau voler dir el vostre últim adéu al nostre marit, pare i avi. Als que heu intercedit des del vostre àmbit per millorar la senyalització de la carretera on va tenir lloc el tràgic accident i als mitjans de comunicació de casa que heu tractat la informació amb la sensibilitat que es mereix. A tots aquells que ens vau oferir una espatlla on plorar i aquells que també vau vessar llàgrimes... A tots, us agraïm els gestos de bona voluntat.

Amics de la comarca i de fora, familiars, companys

Agraïment Pilar Casals, David i Noemí Vilaseca

del Rotary Club de Solsona, el golf Bonàrea, l'Aula d'Extensió Universitària, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, Associació de Veïns de Cal Xuxa, Ajuntament de Solsona, Grup Alimentari Guissona, Gremi d'Hostaleria del Solsonès, Castellers de Solsona, membres rotaris d’arreu del país, NacióSolsona.cat, Celsona Informació, Regió7 i Solsona FM. A tots, enmig del silenci, us donem les gràcies per digni-ficar la seva mort.

Tot i la mudesa que plana ara sobre nostre volem retenir també unes paraules que ha pronunciat un mossèn aquests dies i que confirmen el que ja sabíem: que ningú de Solsona no ha parlat mai malament d'ell. Perquè ningú no en tenia motius. Perquè era, per damunt de tot, un home bo. "De gent n'hi ha molta, però de persones, no, i el vostre pare era una excel·lent persona", va voler recordar-nos un veí.

Estem convençuts que el nostre marit i pare no s'hauria imaginat mai un comiat com el que li vau oferir. Des d'allà on és, després de la mudesa, segur que també us ho agraeix.

MONTCALPSant Salvador de Vilaverd.- Divendres vinent, 6 d’agost, festa de Sant Salvador, Missa a les 12 i benedicció del pa per a tothom.

OLIUSFesta Major.- Diumenge vinent, 7 d’agost, a les 12, Missa en honor de sant Esteve, cant dels goigs, processó, repic de cam-panes i repartiment del pa beneït.

SANT CLIMENÇHorari de Misses.- Diumenge 31 de juliol, i el 14 d’agost, Missa a 2/4 de 12. El dilluns 15 d’agost, festa de la Mare de d’Agost, no hi haurà Missa a Sant Climenç.

Després de la mudesa


Opinió Xavier Novell Gomà. Bisbe de SolsonaOpinió Josep Àngel Colomés i Serra

VacancesAhir molts van començar unes setmanes

de vacances. D’altres estan aprofitant la tempora-da turística o de recollida de la fruita per poder respirar una mica enmig de l’atur que estan patint des de fa temps.

El vostre bisbe té al davant unes vacances intenses: un còctel de pregària, vida familiar, apostolat entre els joves i un “pack” de visita a alguns missioners i de turisme en llurs països de missió. Les començo aquest cap de setmana, predicant al Seminari els exercicis espirituals de l’Escola de Formació de Laics. Després, tot preparant l’acollida a la diòcesi dels joves que vindran a les Jornades Mundials de la Joventut, miraré d’escapar-me uns dies a la casa pairal de Montfalcó, junt amb els meus pares, germans i nebots.

De l’11 al 21 d’agost serà un temps per als joves, acompanyant i acollint els que vindran al nostre bisbat, i ja a Madrid fent de bisbe catequis-ta en alguna de les parròquies i participant a la resta d’activitats d’aquest encontre mundial de la joventut amb el Sant Pare.

Del dia 22 d’agost al dia 6 de setembre vi-sitaré els quatre missioners de la diòcesi que estan al Perú i a Xile. Aquestes dues setmanes també seran uns dies de descans, de fraternitat sacerdotal i de celebració de les noces d’or sacerdotals d’un dels missioners al Perú.

Les vacances del vostre bisbe s’allargaran fins a mig setembre, ja que després de la festa ma-jor de Solsona, marxaré una setmana a Roma per a participar en el curs anual que la Congregació de Bisbes organitza per als bisbes “novells”.

Encomaneu-me durant aquest mes i mig d’una manera concreta i disculpeu l’aturada en la redacció d’aquesta carta setmanal al Full. Per als qui la trobin a faltar, teniu una bona alternativa: el meu llibre Carta a los Jóvenes. Tal i com m’han comentat molts lectors adults, és interessant per a tothom.

Lectio Divina, un descobriment

Un dels descobriments que he fet aquest estiu és el de fami-liaritzar-me amb una pregària diferent, totalment nova per mi. Jesús ens recomana "pregar i vetllar" i, per a fer-ho, una de les formes que tenim és aquesta, la Lectio Divina, el mètode de lectura i pregària amb la Bíblia. En el meu cas ho he aplicat a la lectura del dia de l'Evangeli.

La Lectio Divina, per entendre'ns, és una manera d'entrar en diàleg amb Déu mitjançant la seva Paraula. És una manera de tenir aquesta trobada personal amb Jesús.

L'itinerari de la Lectio Divina el podem explicar en cinc passos. Després d'una pregària introductòria (Veniu, Esperit Sant, i ompliu el meu cor. Doneu-me oïda per escoltar el que voleu dir-me en aquest temps d'oració) el primer pas és la lectura del fragment de l'Evangeli. En aquest primer moment cal que entenguem què diu el text, què diu Jesús, els personatges que hi apareixen, etc.

El segon pas (meditació) és tornar a llegir el fragment i pre-guntar-se: què em diu a mi? Es tracta que el text ens digui alguna cosa de la nostra vida. Ens adonarem que els Evangelis estan molt a prop d'allò que vivim. Ens revelaran moltes coses. És moment de descobrir-les.

El tercer pas és l'anomenat "oratio" perquè pròpiament, a partir d'una nova lectura del mateix text, preguem, és a dir, podem fer una resposta de petició de perdó, de petició per una necessitat pròpia o d'una altra persona, de lloança o d'acció de gràcies.

El quart pas, la contemplació, provoca que en llegir el text de nou (no cal completament), puguem descansar en el Senyor, és a dir, després de llegir unes paraules ens quedem amb l'ànima quieta, meravellats davant de Déu. Acabat el pas podem concloure aquesta estona de pregària amb aquestes paraules: "Et dono gràcies, Senyor, per aquesta estona en la teva presència", seguit d'un Parenostre i un Avemaria, conclosos amb el senyal de la creu.

El cinquè pas és el nostre compromís d'amor. És moment de veure la realitat amb una mirada nova, amb la mirada de Déu. Segurament ja estarem una miqueta més arrelats i edificats en Crist, més ferms en la fe. Per tant, és el moment de l'amor i de la caritat en la nostra vivència particular i quotidiana.

En resum, pregar amb l'Evangeli (el de cada dia el podeu trobar a www.evangeli.net o la referència al Full Diocesà), ha estat per mi una novetat, un bé, una font de millora personal. Si algú intenta fer Lectio Divina i té algun dubte, potser el puc ajudar. El meu correu electrònic és [email protected].


Opinió Ramon Fabregat

Quan les "escurçades" fant mal,Només una retallada ens val.-Guifré el Pilós la va fer com cal...

El divuit de juliol de l'any 881, Guifré el Pilós va comunicar a Carlemagne II, rei dels Francs/Carolingis, que abandonava la "Marca Hispánica" (alerta, no l'heu de confondre amb Espanya, que nasqué sis segles més tard), i que ja no li retria vassallatge, per la senzilla raó que necessitava tots els recursos per a seguir la Catalunya naixent.

Tot es va fer sense problemes, sense enrenous, sense ran-cúnies, i Guifré continuà fent país, repoblant (a tall d'exemple, la carta de repoblament de Cardona - redactada en llatí com era costum. Arxiu cardoní).

I començaren a venir els benvinguts, gents de diversos origens, fins i tot de llunyanes contrades, gents que al cap de poc temps es trobaren tant bé a "nostra terra", que es quedaren i "mul-tiplicaren", fins i tot barrejant-se amb els/les autòctons/es. Tothom enraonava el mateix idioma, el nostro, el català, sense que ningú no intentés imposar-ne un altre més o menys estrany.

Amb el temps vivien tant bé, que no sentien la necessitat de retornar a la seva "terra-bressol" i si algú els hagués preguntat si renunciarien a Catalunya, a tot el benestar que havien assolit al seu "nou país", de ben segur que al preguntador (preludi d'enquestador) l'haguéssin engegat a "dallonces".

I donc el Guifré, ben capficat en la seva tasca humanament "edificadora", convidà i donà màxim suport als més saberuts (de saberudes n'hi havia poques), els que, emprant àbacs i plomes de cigne "sucadores de tinta", van comprovar quasi espatarrats que, pel que pertocava als "diners", se'n sortirien fins i tot molt millor que en altres "aconselladuries" (o com dimonis es diguessin) i, així van poder bastir monestirs de renom com Ripoll, St. Joan de les Abadesses, etzetz plens de creixement, saviesa (pau i treva - Ora et labora), que donaren forta embranzida a tots els "rams" de la cultura... del progrés.

Tot això i moltíssim més, succeí a les acaballes del Primer Mil.leni. Pel que fa al Segon, ídem, quan Catalunya "cavalcava" (navegava) majestuosa damunt les ones del Mare Nostrum incon-taminat, com també la Constitució dels Primers Consolats de Mar, tot anava força bé.

Fins que a les acaballes del segle XV nasqué de que el "Im-perio hacia Dios" anava perdent colònies, com que algú havia de pagar els plats trencats i massa bruts, com més "Xauxa-Colònies" es perdien, més s'incrementaven les estomacades a tort i a dret contra Catalunya, que només ha tingut una Gran Culpa que els "altres" no han volgut o no han estat capaços d'entendre: La de saber anar "per feina, de Fer País, amb pau i respecte, amb seny i progrés",

I ara que fa poc hem encetat el Tercer Mil.leni ... quines són les perspectives?

"Temps ens ve temps que ens ha de ser bon temps..."Ara", "Avui" i "Etz" ens comença ja el temps, que comen-

cem a reconstruir el nostre temps".

Guifré el Pilós ens ho va deixar prou clar fa més de 1.130 anys. I, per més que cerquem, per més que burxem i remenem, per

més que ho emboliquem, acabarem tornant a l'històric 18 de juliol del 881, i aquí no hi ha volta de full ni cap mena de "mandanga".

Prou i massa coneixem el "panyo", desconcert econòmic, desconcert fiscal, desconcert polític, desconcert laboral, desconcert empresarial (llevat dels mega-mega de sous astronòmics, per a poder fotre al carrer a qui sigui, incloent "pressumptes desnonats". Per això haig de dir: Barret als molt dignament indignats, que us mereixeu un premi Nobel, que algun dia s'haurà d'inventar, el Premi Nobel al veritable Humanisme.

L'11 d'agost del 2008, amb ajuts prou coneguts, vaig ende-gar el 1.111 Aniversari de la Mort de Guifré el Pilós, celebració que cada any esdevé més lluïda i participada. Això em va portar a fer indagacions i deduccions, i fins i tot propostes molt ben enregistrades al Nostro Celsona; En voldria repetir unes quantes, que algun dia molt proper s'hauran de fer per a enaltir i mega-promocionar nostra Solsona: Per exemple:

1.- El Gegant més Gegantí només pot ser Solsoní. El tro-bareu a Navès, bucòlic llogarret del bucòlic Solsonès, gegant que quan s'escaigui el beneirà solemnement el bisbe de torn, continuant així la maxi-Trobada de Gegants a Solsona.

2.- Solsona s'haurà d'endur el plaer i el prestigi de ser la ciutat on es presenti el Nou Himne de la Nació Catalana "Nostra Terra, Nostra Tradició" (És testament del Comte Guifré), lletra i música definitivament enllestida i de propera presentació.

3.- La Nova Senyera: Quatre barres o pals vermells sobre fons daurat i, en lloc de l'estel independentista, El Blanc Colom de la Pau, amb una branqueta d'olivera, perquè sóm gent de pau.

I tot això, com ho podem endegar?. Ja ho vaig proposar el 22-10-2010 al Celsona número 693 "El referèndum (invertit) de Sant Galderich", indiscutible patró de la pagesia catalana i després ja veurem què passa. Que ja veureu com serà molt i bo, qüestió d'imaginació.

Acabo -per avui- afirmant que per primera vegada en ma vida haig de dir unes paraulotes: Si Guifré estigués avui entre no-saltres, segurament cridaria "¡¡¡Què cony i collons ("Co-i-Co" per als sms) esteu fent i permetent amb la bonica Catalunya que us he bastit i us he deixat, pagant-ho amb la meva vida!!", i segur que hi afegiria: "Que els vostros sucessors no hagin de dir mai: Els avis i els pares van ser uns cagats, no van voler defensar Catalunya!"

Puc i voldria dir moltes coses, necessito veure com respira la gent, Aquells especialment que diuen ser Bona Gent Catalana, i així, per a eixugar-vos el mal gust de boca, acabo amb unes paraules que em surten de l'ànima:

Perquè Catalunya m'importa,perquè Catalunya està mig morta,ara als (setanta-sis anys) em sento amb l'ànima forta,em sento bullir la sang.

Si Catalunya ens importa, perquè tenim bona sang,Fem nostra nació prou forta, fem Catalunya prou gran.

Preludi al 1.114 anniversari


Festa major del Santuari del Miracle 2011

Divendres 5 d’agostA les 6 de la tarda: Caminada a peu des de Solsona, sortida des de la plaça del Camp.Recorregut més curt: des de St. Jaume de la Serra.

A les 10 de la nit: Vetlla de Santa Maria, pregària amb l’ofrena de l’aigua de la Bassadòria.

Dissabte 6 d’agostA les 6 de la tarda: Vespres de la Mare de Déu.

A les 7 de la tarda: Pell i paraula, muntatge poètico-musical, del grup V.I.C.U.S.

A les 8 de la tarda : Vetllada a la plaça del Santuari.

Diumenge 7 d’agostA les 12 del migdia: Missa Major.

A la sortida de missa: Refresc al Claustre del monestir.

A les 6 de la tarda: Trobada infantil i xocolatada.

FESTES MAJORS

Exposició Projecte FUNDACIÓN VICENTE FERRER I

BOTIGA DE COL.LABORACIÓ ACTIVADel 29 de juliol al 28 d'agost.

CX Espai - SALA D'EXPOSICIONS de Catalunya Caixa.

Horari: 10-14h /17h-20h. Els diven-dres, dissabtes i diumenges.

Gran inauguració el 29 de juliol a les 8 del vespre.

Organitza: Fundación Vicente Ferrer

7a nit dels ratpenatsDissabte 6 d'agost.

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

2/4 de 7 tarda: Tallers infantils de manualitats. A 1/4 de 9 vespre: Xerrada sobre ratpenats.A 2/4 de 10 nit: Passejada nocturna per a l'observació de ratpenats.Inscripcions: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. 973 48 17 52, ext. 235 i 239 [email protected]. Places limitades

Cartellera

ExPOSICIONS

ACTIVITATS

Properes activitats de l’Associació Cultural Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys

5 d’agost (divendres) 2/4 de 7 de la tarda, als claustresActe cultural: -Inauguració de la mostra fotografies antigues sobre el tema “el futbol a Sant Llorenç”.-Presentació d’un teler manual del segle XVIII, construït pels srs. Baraut i Melet. Mostra del seu funcionament.-Inauguració de l'exposició d'escultures de fusta d’en Joan Herrada.

6 d’agost (dissabte) 7 de la tarda al teatreSobre el tema El futbol a Sant Llorenç: Pre-sentació del llibre a càrrec d’en Francesc Regàs. Col·loqui i taula rodona.

VALL DE LORD

Cada matí quan arribo a casa després d’haver caminat una bona estona em dedico un temps més a la lectura. El tema d’avui s’anomena Oración de la tercera edad. Diu així:

"Señor, enséñame a envejecer como cristiano. Convénceme de que no son injustos conmigo los que me quitan responsabili-dades, los que ya no piden mi opinión, los que llaman a otro para ocupar mi puesto. Quítame el orgullo de mi experiencia pasada y el sentimiento de sentirme indispensable. Pero ayúdame señor para que siga siendo útil a los demás aceptando mi salida del campo de la actividad como acepto con sencilla naturalidad la puesta de sol. Señor ayúdame a envejecer así !"

Pot resultar molt dur per alguns reconèixer que han entrat en la tardor de la vida i encara els queden moltes coses per fer. Els de la tercera edat hem de procurar viure la vida amb amor i bona harmonia amb els que tenim al nostre costat, ells ens estimen i tenen cura de nosaltres aguantant les nostres impertinències. Per

Opinió F. Torres

El sol de la vellesa

la nostra part procurem que aquestes no es facin notar. Tenim la sort d’haver viscut totes les fases de la vida humana. Donem gràcies a Déu i als que tenim al nostre costat. Ajudem-los amb el que podem i no els compliquem la vida més del que n'està. Acceptem que el sol de la tardor és tant important com el del matí i migdia encara que la seva escalfor no sigui igual. El sol no sent nostàlgia de la brillantor del matí i l'escalfor del migdia. Cada hora és important i té el seu goig. Ell ho sap i compleix la seva tasca. Potser la naturalesa té més pietat amb els homes que els mateixos homes entre ells. El malalt ho entén i se sent agraït amb aquell raig de sol que li entra per la finestra sobre el seu llit.

No compliquem la vida als quins ens cuiden. Hem de ser agraïts i entendre que a vegades un somriure pot ser tan im-portant com aquell raig de sol que es cola per la finestra i tant ens agrada i ens alegra.


Caminarem juntsDesprés d'unes setmanes de que els consellers

comarcals m'atorguessin l'honor, la confiança i la responsabilitat de presidir, des del respecte i la mà-xima lleialtat institucional, el Consell Comarcal del Solsonès, i amb un temps relativament curt per a situar-nos i crear un molt bon equip de treball, ara és l'hora de deixar de banda les paraules i començar amb els fets.

Serà una legislatura no gens fàcil, en la que el Solsonès no quedarà exempt de les reestructuracions que es veu obligat a dur a terme el Govern del nostre país. Seran uns anys que disposarem de menys re-cursos econòmics, tots n'hem de ser conscients, però tal com deia en el discurs d'investidura, amb menys haurem de fer més, i ho dic amb el convenciment de que ho aconseguirem.

Som un equip el 70% renovat envers l'ante-rior legislatura, un equip amb noves idees, amb un tarannà obert i dialogant i una forma diferent de fer les coses, amb una il.lusió i ganes de treballar pels nostres municipis, comarca i país enormes, en uns moments prou difícils. Tot això, a més, acompanyats d'un gran equip de tècnics i professionals que formen part del Consell Comarcal.

Sabem que ens haurem d'estrènyer el cinturó. El primer que hem fet ha estat reduir el cost dels càrrecs electes del Consell Comarcal del Solsonès un 36%.

Tenim clar que som un ens que està al servei dels municipis i dels seus habitants. I per això és fo-namental el treball en equip, i ja no només de l'equip de govern, sinó de tots els consellers comarcals. El nostre objectiu és complir els eixos bàsics de govern per tal de tirar endavant els projectes necessaris per a la comarca.

Fins ara, per alguns, podien semblar parau-les que es queden a l'aire i prou. Doncs ara ja s'han convertit en fets. Hem obert les portes a partici-par a tots els grups polítics del consell a tots els ens on té representació el consell amb més d'un representant.

Ja per acabar, us demano el vostre suport, el suport de la societat civil. Estic segur i espero que els polítics i institucions que formen part de la comarca caminarem junts aquesta legislatura, però a la vegada estic segur que no serà suficient, ja que per superar aquests anys que afrontem serà primordial treballar conjuntament institucions, polítics, empresaris, en-titats i tota la societat civil en general.

Si és així, i amb la fortalesa que ens carac-teritza com a comarca, amb cohesió i aparcant les diferències en favor del que uneix el projecte comú, tot treballant amb transparència, honestedat i amb ganes de tirar endavant de la millor forma possible des de les institucions, farem una territori cada dia millor, més culte i més lliure, tornant a ser una co-marca referent dins el nostre país.

Opinió Joan Solà i Bosch President del Consell Comarcal del Solsonès

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona.

Espanya, un rescat impossible?

S’han disparat totes les alarmes econòmiques d’aquest país, fins a l’extrem que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha posposat les vacances per reunir-se d’urgència amb els seus assessors econòmics. Hem assolit un nou rècord, els 400 punts en la prima de risc, que és el sobre preu que exigeixen els inversors per comprar deute d’un país agafant de base o referència l’alemany, ja que es considera la més segura.

Alguns experts parlen que en assolir una prima de risc de 300 punts un país ja és susceptible de ser intervingut. Doncs bé, en assolir-se els 300 punts, a Madrid, no va passar res, varen continuar com si la cosa no anés amb ells i cantaven als quatre vents que aquest país no era com Grècia, Irlanda o Portugal i que el que els hi ha passat allà és impossible que ens passi a nosaltres. Doncs ara estem a la UCI, a punt de patir un col·lapse orgànic de conseqüències nefastes.

Tot i aquest panorama, des de Brussel·les se’ns vol tranquil-litzar dient que no està previst un pla de rescat per Espanya. No és cert, aquest pla de rescat està previst des de fa temps, el problema és que la intervenció d’Espanya representa una inversió inassumible d’uns 600.000 milions d’euros. Aquesta xifra dobla la que ha fet falta per rescatar Grècia, Irlanda i Portugal juntes. Per tant, estem destinats a passar-les magres per la senzilla raó que no hi ha diners pel rescat econòmic d’Espanya; ens ho haurem de fer més sols que la una.

Però davant d’uns governs centrals que el seu orgull his-pànic no els ha deixat veure més enllà de la punta del nas, que al seu dia treien pit i lluïen paquet (artificial, com sempre) de torero i que no varen voler admetre la realitat i varen continuar aplicant polítiques econòmiques que han resultat en el seu conjunt nefastes, és impossible que siguin capaços de prendre cap mesura racional. Els supera la seva visió del que és Espanya; un país pobre que vol viure com el més ric, això sí, a costa de subvencions europees i d’exprimir la gallina d’or, és a dir, Catalunya. Doncs tenint aquests recursos i mentres l’aixeta ragi sense cap esforç, per què s’han d’esforçar a res més.

La prova és que més enllà de Catalunya no es percep que ningú estigui fent els deures per reconduir aquest panorama que ens està arrossegant al precipici econòmic; ignoren i amaguen la realitat per la senzilla raó que no volen admetre el fracàs de les seves polítiques econòmiques. L’orgull hispànic no els ho permet, viuen en una mentida permanent, en una falsa realitat, en una es-peculació crònica.

El president Artur Mas no es cansa de repetir que la realitat econòmica que s’ha trobat és demoledora i que l’obliga a continuar amb els ajustaments pressupostaris el 2012. El contrari, com ha advertit, representaria caure en fallida. És clar que no ens ho podem permetre de cap de les maneres. Per això ha demanat al PSC que es deixi de tacticismes partidistes a Madrid que no condueixen enlloc i que, d’una vegada per totes, tingui les mans lliures per fer un front comú a l’hora de demanar el pacte fiscal.

No podem deixar passar l’oportunitat de presentar una demanda pel concert econòmic, no s’entén com un país com el nostre amb recursos econòmics més que suficients passem penú-ries quan hauríem de viure sense complicacions econòmiques. És incomprensible.


Les indignades no sabem plorar: no-més en sabem de lluites. Lluites morals contra els inhumans, ells són l enemic; lluitem contra els vels de la ignorància que ceguen ulls.

Ulls que només veuen les persones quan aquestes tenen les butxaques plenes de metall. El pes que arrosseguen ens fa més lliures, ens fa volar amb ales dau-rades. Lleugers, com ocells que piulen; bon dia, Isis!

I així elegim lluitar, a la ghandiana manera.

Volem clamar l absència de justícia social en l acte de censura comès en el primer dia de regnat del nou ajuntament; només velles idees han succeït el ceptre. Més agudes, més letals.

No volem repressió, en forma de garrot, pel simple fet que el “nostre Senyor Pare" de "l'única" religió diu que síndigna davant els indigents de "la plaza del pueblo" de la capital de lÉstat. Jo míndigno amb els que silenciosament se sotmeten i accepten.

Acceptar signifaria tenir Fe en els pres-supostos, uns pressupostos que retallen en salut i que “inverteixen” més de 250.000 euros a “netejar” la Plaça del poble dels P.P.C.C.

Començo a creure en el miracles; acció a Madrid és sinònim de reacció/re-pressió a Barcelona.

Nosaltres respectem els drets de tots aquells que han elegit ser lliures en el pensar: gràcies lliurepensadors, el sol fet de la vostra existència justifica la meva lluita.

A títol personal, només sóc una més. Una més que també diu: NO REPRESEN-TO. No represento aquells que veuen invi-sibles la seva gent, a qualsevol, a tot menys el que diu jo tinc enlloc de jo sóc.

No represento aquells que avantposen la blancor de l escultura d en Llimona al Respecte. A la Humiltat. A l amor, sense preguntes, vers qui pateix. Nosaltres ja tenim l´ànima ben blanca, ben plena i ben pura, no ens cal aquesta classe de “neteja”.

Acció escrita com a resposta a les mentides dites en la “negociació” dels dies 28 i 29 de juny dénguany entre lájuntament de Barcelona i una part no representativa dels indignats de l'acampadabcn.

Llàgrimes d'indignada

Opinió Eulari Mari Serrano

Cat - alanofòbiaHe un gran dubte: És d’aquí

la Sánchez Camacho, Alícia?He llegit bé la notícia

que diu que ens vol prohibirel nostre CAT genuí?

Temo restar assexuatquan hagi de treure el CAT

de rere el cotxe i la bici.Visc presoner d’algun vici

execrable, o en pecat?

El P.P. vol trencadissai l’Alícia ens fot pallissa.

Doncs jo duré, per testicles,el CAT en els meus vehicles,

i el P.P. que canti Missa.

Alícia, que no ha copsataclofada en son escó

que sa adorable aversióvers ma parla, ha accelerat

que augmenti el nombre dels CAT?

El P.P. viu l’agoniad’una insulsa malaltia:“Catalanofòbia aguda”

arreu del món conegudatambé: per cursileria...

Poesia Josep Maria PobletOpinió Ramon Gualdo

Sí, sí, ja n'havíem parlat. Però no és per demés tornar-hi. En vull tornar a parlar, i m'ho han suggerit uns articles de la premsa, que han tornat a tractar el tema. El títol que hi poso avui es refereix a les mines antipersona. Unes bombes malèfiques. És clar que totes les bombes ho són, de malèfiques, per-què totes maten o fereixen. I totes són antipersona, pequè totes maten o fereixen persones.

I aquests fòtils, sembla talment que vagin destinats a persones que no van pas armades, o que no par-ticipen pas a la guerra. I és que els trastots aquests poden ferir perso-nes que es passegin pels camins, a la vora d'un camp, o bé que treballin la terra.

Fent servir termes de la pagesia, els pagesos sembren un camp. I passa que algú (qui carai deu ser?) també ha sembrat. Però el podríem definir amb aquella expressió de l'Evangeli: “El mal sembrador”. Aquest invent fatídic, aquestes bom-bes, que també s'anomenen “bombes de dispersió”, un cop les han deixat caure, se'n fa una escampadissa que agafa molta extensió de terreny, i després les fatals conseqüències van arribant de mica en mica, i pot durar temps.

Ara, fa una temporada que un dels llocs on han causat desastres, és a Colòmbia. Hi ha hagut moltes víctimes, homes, dones, noies, ca-nalleta... que han quedat mutilats, i alguns hi han perdut la vida.

S'ha dit molts cops que se n'ha de prohibir la fabricació, però no s'acaba pas d'aconseguir. Per dema-nar-ho, ja no sabem quins camins hem de fressar. On hem d'anar per demanar amb tota l'energia que no se'n fabriquin més? A quants gover-nants ens hem d'adreçar?. Si algun dia ho sabem, ja cal que organitzem un autocar de moltes places.

Que vagi ple de ciutadans- i que no hi manqui la betzina- una guitarra pel viatge- i el cor valent per parlar clar.

En diuen “Antipersona”


Opinió Uriol Gilibets Barbens Llengua Jordi Badia i Pujol - filòleg

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

L’escoltisme, el d’avui en dia

L’altre dia, per casualitat, em va caure entre les mans el full parroquial i no em vaig poder estar de llegir un escrit del bisbe de Solsona, Xavier Novell, situat entre esquela i esquela.

Des dels 5 anys que estic vinculat a l’AEIG Pare Claret i m’agradaria opinar sobre la glossa que dedica a aquest moviment. Parlava en aquest escrit de la importància de recuperar, els agrupaments, la tasca d’evangelitzar la canalla i educar-los en uns valors. Parlo com escolta sense representar res ni ningú més que a mi mateix.

Recordo de petit com al final dels campaments un senyor que solia vestir de negre venia i ens xerrava de mol-tes coses que molts cops ni escoltàvem. Havíem passat uns campaments sencers plens d’emocions i vivències, les forces escassejaven. Sempre de petit vaig veure aquella cerimònia com una tradició que s’havia de fer, un senyor gran que apareixia i desapareixia ràpidament.

Vaig fer una mica de treball sobre l’escoltisme solsoní i em vaig adonar d’una cosa impactant; aquell personatge que vèiem com algú estrany, al principi, s’involucrava en els campaments, era un més, sí que vestia diferent però si calia s’arremangava la sotana per xutar la pilota amb tots els altres. Aquest era en Deig. Jo no m’imagino això ara, ni m’ho vull imaginar. Hi hagut tot un procés natural. Natural perquè el món avança, els valors es transformen i no tenen perquè canviar. No me’ls imagino ara mateix perseguint la pilota.

Em sorprèn que en el seu escrit es digui que hi ha agrupaments que rebutgen educar cristianament. Potser és que la solidaritat, l’amistat, el respecte,…ja no són valors cristians. O és que s’ha de fer cites, rituals i pregàries perquè els valors transmesos als nens siguin reals i complerts?

Sempre he notat, i ara que sóc cap ho veig més clar, que no sols es fa jugar i esbargir els nens. S’educa amb la pràctica, amb situacions reals que no viuen tancades a les aules. S’educa amb valors molts dels quals Jesús tenia com a seus. És una ètica i una moral que s’intenta transmetre perquè els nens i nenes es puguin moure en aquest món que s’escapa d'ell mateix, que canvia molt ràpid.

Intentar controlar una organització tan lliure, tan oberta i tan útil per educar persones seria com tancar un ocell dins una gàbia. El respecte és el que ens fa créixer, sense prejudicis, sense radicalismes i sense que cap pensa-ment s’imposi per damunt dels altres. Eduquem persones que decideixen, no persones que obeeixen, o això és el que intentem.

Deures d’estiuAvui us proposo un exercici per a passar l’estona. Es

tracta de trobar vint faltes en el paràgraf següent. Però de pri-mer tapeu l’últim paràgraf, que conté les solucions. Bon estiu!

Paràgraf amb faltes: Ja no falta gaire per a l’1 d’agost, el dia en què perderé

de vista el jefe durant un mes. Ara que, ben mirat, no sé pas si em fan molta il·lusió, aquestes vacances. El dia 1 mateix he d’omplir el cotxe amb els crios, la dona i la sogra, carregar la baca amb les dues bicicletes i atapeir el maleter amb tot el reste d’objectes per a anar al càmping: flotadors, tovalloles, manguitos, pantalons curts, samarretes, xancletes, necessers, ulleres de sol... Uf, quina mandra! Tant bé que s’està a l’oficina, amb l’aire acondicionat! I ara resulta que m’he d’imaginar que m’ho passaré en gran estirat a la sorra, parant el sol, o amagat sota una sombrilla, o anant a buscar de tant en tant un refresc al xiringuito. I, entremig, dues hores de camí; això sinó ens quedem atascats en algun peatge. Em fa l’efecte que, de seguida que arribaré a Calafell, començaré a pensar: “Ojalà fossis a la piscina del poble, amb el cloro, les corxeres i la canalla saltant i cridant; o fent un sopar romàntic al terradet de casa amb un ampolla de vi blanc a la cubitera, o llegint un llibre en una sombra del passeig...” En fi, menos mal que de seguida serà l’1 de septembre!

Paràgraf sense faltes: Ja no falta gaire per a l’1 d’agost, el dia en què perdré

de vista l’amo durant un mes. Ara que, ben mirat, no sé pas si em fan gaire il·lusió, aquestes vacances. El dia 1 mateix he d’omplir el cotxe amb la canalla [la mainada, els nens], la dona i la sogra, carregar la baca amb les dues bicicletes i atapeir el maleter amb tota la resta d’objectes per a anar al càmping: flotadors, tovalloles, braçals, pantalons curts, samarretes, xancletes, necessers, ulleres de sol... Uf, quina mandra! Tan bé que s’està a l’oficina, amb l’aire condicionat! I ara resulta que m’he d’imaginar que m’ho passaré d’allò més bé [de primera...] estirat a la sorra, parant el sol, o amagat sota una ombrel·la [o para-sol], o anant a buscar de tant en tant un refresc al quiosc [o paradeta]. I, entremig, dues hores de camí; això si no ens quedem encallats [embussats...] en algun peatge. Em fa l’efecte que, de seguida que arribaré a Calafell, començaré a pensar: “Tant de bo fossis a la piscina del poble, amb el clor, les surades i la canalla saltant i cridant; o fent un sopar romàntic al terradet de casa amb un ampolla de vi blanc a la glaçonera, o llegint un llibre en una ombra del passeig...” En fi, [encara] sort que de seguida serà l’1 de setembre!


V Campionat de Botifarra d’Estiu al bar M-knopEl dissabte dia 30 de juliol, va tenir lloc al bar M-knop de Solsona,

el seu V Campionat de Botifarra d’Estiu, enmig d’una gran participació i expectació

El bar M-knop de Solsona va ser la seu del V Cam-pionat de Botifarra d’Estiu. Durant la tarda de la jornada del 30 de juliol, es va disputar aquesta popular competició, que ja comptava, en les seves quatre edicions, amb una gran participació i expectació per part de tots els assistents. En aquesta edició, però, el nombre de parelles participants va augmentar considerablement, en un total de 20 persones, que formaven 10 parelles per al joc. Tant jugadors, acom-panyants, com d’altres amics de la botifarra, van acollir-se per donar emoció i caliu a la trobada. A dos quarts de quatre de la tarda, s’obrien les inscripcions a tots els participants, iniciant el campionat, tocades les quatre de la tarda. I tot plegat va anar rodat. Les partides van desenvolupar-se en uns quarts de final, una semifinal i la final; aquesta última va ser jugada per la parella formada pel Pere de Vallmanya i l’Eliseu; i la parella formada per Lluís Villaró i Josep Casamiquela; deixant com a guanyadors d’aquest campionat als primers, i als segons com a subcampions. Entrega de premis

Inici del campionat

Un cop acabat el campionat es va passar a l’entrega de premis: pels primers classificats, el premi consistia de diners en metàl·lic, una ampolla de vi i una de cava. Per als segons, el premi també era de diners en metàl·lic i una ampolla de vi i una de cava. De la mateixa manera, la resta dels participants, van poder comentar la jugada amb un pica-pica per a tots els jugadors.

Tot plegat va servir per passar una tarda agradable en un ambient molt de casa nostra. La gent s’ho va passar bé, i molts ja pregunten per la propera edició d’aquesta competició. Des de l’organització es continuarà donant suport als jocs de taula, i garantir el futur d’aquestes competicions al llarg de l’any, objectiu que ja s’havia plantejat en un principi. Només queda agrair als assistents i participants el seu bon fer i les seves ganes de tirar endavant aquestes trobades. Felicitats a tots i fins la propera!!!

Durant el campionat La disputada final

Campionat de botifarra M-knop


Futbol 7 Miquel Manzano

El Manolo va treure el servei d'honor

Els dos finalistes del 17è Torneig de Futbol 7

Equip A va quedar tercer i Seleçao quart

Borés Cuines s'emporta el 17è Torneig de Futbol 7El sotscampió va ser Versàtil i el tercer classificat l'Equip A

Borés Cuines es va im-posar a la final del futbol 7, disputada el passat diven-dres, al Versàtil per un mar-cador de 2 a 0. La gran final va ser un partit molt disputat i amb una gran igualtat, no va ser fins passada la mitja part del matx, quan Robert Tripiana va aconseguir ba-tre per baix al porter del Versàtil. Això va fer prendre més riscos a l'equip vermell i en Marc Argerich va sen-tenciar quan faltaven pocs minuts pel final.

Abans d'aquest partit es va disputar la final de consolació entre l'Equip A i la Seleçao. L'encontre

Robert Tripiana recull el trofeu de màxim golejador

Albert Seuba recull el trofeu de porter menys golejat


Futbol 7 Miquel Manzano

Versàtil, segon classificat Equip A, tercer classificatBorés Cuines, campió de Futbol 7

va acabar amb empat a 1 gol. Van marcar el Micki Pavón per l'Equip A i en Joan Obiols per la Seleçao.

Així, el tercer i quart lloc es van haver de decidir amb una tanda de penals, on es va imposar l'Equip A per 4 a 3.

Un cop finalitzats els partits, el president del Consell Co-marcal del Solsonès, Joan Solà; el conseller comarcal d'esports, Josep M. Casafont; i el regidor d'esports, Lluís Xavier Gonzàlez;

van entregar els trofeus als tres primers classificats i al màxim golejador, Robert Tripiana (Borés Cuines) i al porter menys golejat Albert Seuba (Seleçao).

Com cada any també es va realitzar el servei d'honor abans de la gran final. Enguany l'encarregat de xutar va ser el caris-màtic Manolo, que sempre vetlla perquè tot estigui a punt per disputar els partits del torneig.

Assemblea general ordinàriaConvocatòria d’assemblea general ordinària de socis del Club Esportiu Arrels de Solsona

Es convoca els socis a l’assemblea general ordinària que se ce-lebrarà el divendres 5 d’agost de 2011, a 3/4 de 9 del vespre en primera convocatòria i a les 9 del vespre en segona convocatòria, a la sala d’actes de l’Escola Arrels Secundària. L’ordre del dia serà el següent:1. Lectura i aprovació de l’acta anterior.2. Aprovació dels comptes de la temporada 2010/11.3. Incorporacions a la Junta Directiva.4. Presentació de l’estructura esportiva per a la temporada 2011/12.5. Renovació del conveni de filiació amb l’Organyà.6. Aprovació del reglament de règim intern.7. Aprovació dels pressupostos per a la temporada 2011/12.8. Precs i preguntes.

Futbol Club Esportiu Arrels Futbol Penya Barcelonista Solsona i Comarca

Trofeu Joan GamperLa penya organitza el dia 22 d’agost un despla-çament al Camp Nou per veure el trofeu Joan Gamper.

F. C. Barcelona - Nàpols

Per a més informació o inscripcions, els diven-dres dies 5 i 12 d’agost a la tarda al local de la penya, des de les 7 de la tarda a les 9 del vespre. La data límit per apuntar-se és el divendres 12 d’agost.

www.lapenya.cat


Activitats Espaigua

El passat dimecres 13 de juliol va tenir lloc a les piscines d’estiu d’Espaigua el primer DIMECRES ESPORTIU, dedicat al FUTBOL PLATJA.

Vuit equips, dividits en tres categories, segons l’edat, varen disfrutar de gairebé tres hores de futbol platja, amb l’únic al·licient de passar-s'ho bé tant a la sorra com a la piscina.

Activitats d'estiu

El següent dimecres, 20 de juliol, el vàrem dedicar al VOLEI PLATJA i, com el dimecres anterior, 7 equips de nois i noies de diferents categories varen passar la tarda fent esport i amics. Les tardes van acabar amb coca per a tothom i un obsequi per als guanyadors.

Els propers dimecres, els dedicarem a altres esports: futbol sala, waterpolo…

Una altra activitat amb molt èxit és el waterpolo, que cada dilluns i dimecres a les 8 de la tarda posa a prova els pulmons i l’habilitat d’una colla de joves amb ganes de passar-s'ho bé i fer salut. Si t’interessa, vine a Espaigua i te n’informem.


Mototerra Motor Club Solsonès - Fotos: Lluís Barniol

Uns 36 pilots van participar, el passat dissabte 30 de juliol, a Lladurs a la 1a prova de la Copa Intercomarcal de Mo-toterra. Aquesta és la primera de les cinc proves que s'organitzen a nivell comarcal.

Els primers classificats de totes les categories van ser del Solsonès. En la categoria de 85 cc va guanyar Ramon Mascaró. En la categoria 125 cc 2 temps i 250 cc 4 temps el guanyador va ser Miquel Pujol. I en la categoria Open el primer classificat va ser Xavier Subirana.

Primera prova de la Copa Intercomarcalde Mototerra a Lladurs

Les properes curses seran el 6 d'agost a Cardona, el 13 d'agost a Brichs, el 20 d'agost a Bassella i el 27 d'agost a Sant Salvador (Cardona).

Ramon Mascaró recollint el trofeu de 1r classificat en 85 cc

Miquel Pujol (al centre), 1r classificat en categoria 125 2T i 250 4T

Xavier Subirana (al centre) ,1r classificat categoria Open

Vilaseca conversant amb Subirana abans de la cursa

Toni Vilar en plena acció

Xavier Ballarà a la cursa


Aquest estiu l’equip dels Golobar-tis s’ha mostrat intractable sobre la sorra del Pi de Sant Just ja que va estar imbatut en tot el torneig. Cal destacar l’ambient festiu d’aquesta segona edició i la par-ticipació d’equips visitants de fora que van aportar molt bon nivell al campionat d’enguany.

El torneig va començar a les 9:30 del matí i va finalitzar a les 8:30 del ves-pre amb una final amb molt bon joc. En tercera posició va acabar l’equip “Kapu-llus”. I com a millor jugador del torneig la distinció va ser per a Musta (El falcó) i de les fèmines per a Susana López ( Bolei de Drac ).

Amb aquest torneig es clou un juliol plagat de tornejos esportius a les instal·lacions esportives del Pi de Sant Just.

Golobartis s’imposa als manresans Bolei de Drac a la final del Volei Platja 4x4 del Pi de Sant Just

Els finalistes: Els Golobartis s’imposaren als manresans Bolei de Drac

3r classificat, Kapullus

Volei Platja 4x4 Gesport

El Falcó

Millor jugadora, Susana López Millor jugador, Musta


2n torneig de volei platja “El Pi”

Partits lligueta de grups09.30h Forever Alone - Golobartis: 7-2509.55h Beach-i-sua - El Falcó: 23-2510.20h Lizards Team - Latin Kings: 17-2510.45h Todo People - Bolei De Drac: 14 - 2511.10h Desperxats - Horoscopo: 10 - 2511.35h El Pi - Kapullus: 19 - 2512.00h Forever Alone - Beach-i-sua: 8-2512.25h Golobartis - El Falcó: 25 - 1212.50h Lizards Team - Todo People: 25 - 2313.15h Latin Kings - Bolei De Drac: 16 - 2513.40h Desperxats - El Pi: 25 - 2314.05h Horoscopo - Kapullus: 25 - 1214.30h Forever Alone - El Falcó: 7-2514.55h Golobartis - Beach-i-sua: 25-2015.20h Lizards Team - Bolei De Drac: 15-2515.45h Latin Kings - Todo People: 25 - 1416.10h Desperxats - Kapullus: 19 - 2516.35h Horoscopo - El Pi: 25-17

Quarts de Final17.00h Golobartis - Lizards: 25-1217.25h Bolei De Drac - Beach-i-sua: 25-1217.50h Horoscopo - El Falcó: 22 - 2518.15h Latin Kings - Kapullus: 22-25

Semifinals18.40h Golobartis - El Falcó: 25-1419.05h Bolei De Drac - Kapullus: 25 - 20 Finals19.30h Tercer I Quart Lloc: Falcó - Kapullus: 20-2519.55h Final: Golgobartis - Bolei De Drac: 22-20 / 21-1220.30h Entrega De Premis

Forever Alone

Latin Kings

El Pi

Beach-i-Sua

Desperxats


Horóscopo


Lizards Team Todo people


La setmana passada la piscina del Pi es va acomiadar del mes de juliol organitzant diferents tipus d’activitats per acomiadar-nos tots junts de la manera més divertida.

El grup de grans i mitjans van realitzar una bicicletada pel Pi de Sant Just, i el grup de petits i minimitjans van fer d’exploradors i la van fer caminant.

A més, el divendres vam fer una remullada tots junts per tota la instal·lació i jocs aquàtics a la piscina. Finalment, per recuperar forces, vam gaudir d’un vermut amb la companyia de tots els pares i mares que ens van ajudar. Va ser molt divertit!

Esperem que l’any vinent puguem tornar a gaudir d’un juliol tan genial i de la companyia de tots i totes! Gràcies a tots els nens i nenes i a la col·laboració dels pares i mares que han confiat, una vegada més, en nosaltres! Recordem que durant el mes d’agost estem a la vostra disposició amb un munt de noves activitats, propostes i iniciatives pels més petits. Bon estiu!

A les piscines del Pi s’acaba el juliol, però no l’estiu!

Activitats Gesport


Verticals Centre Excursionista del Solsonès

El passat 30 de juliol, a la Vall Fosca, concretament al terme de Cabanera, es va disputar l'última prova de la copa catalana de verticals. La sortida es va donar a la plaça del poble de Capdella situat a 1420 metres d’alçada. Vam pujar i baixar pels carrers travessant part del casc urbà. Finalitzat aquest tram, una curta baixada per un camí que ens durà a la palanca, petit pont on a partir d’allí comença la veritable pujada, creuem la carretera i enfilem prats amunt tot seguint les senyalitzacions. La dura pujada continua fins passar per davant de la Cabana del Pastor, lloc que assoleix els 2150 metres d’alçada i que, en arribar-hi, ens haurà portat just a la meitat del recorregut, 730 metres de desnivell i 3,060 quilòmetres de distància, o la finalització de la cursa en la categoria juvenil, com era el cas d’en Sergi Brau.

La cursa continua per una arrodonida carena, més suau que la primera part del recorregut, on es podia gaudir de les impressionats vistes de la vall de Llessui. Seguim carena amunt just per on trenquen els termes de

Copa catalana de verticals

Sílvia Leal, 2a. Sergi Brau, 4t. I Mavi Gil, 11a

Capdella i Llessui. La pujada torna a ser tan dreta com la pri-mera part de recorregut i continuem per la gleva fins trobar una roquera. En aquest punt va caldre extremar precaucions. Una vegada superat l’últim tram vam arribar al cim del Montsent del Pallars des del qual, gràcies al dia clar i sense calitja, vam poder veure les muntanyes de Montserrat, gràcies a la seva situació i als seus 2.883 metres d’alçada.

Una vegada aturat el cronometratge haurem aconseguit els 1.463 metres de desnivell amb un recorregut total de 5,220 quilòmetres de la Vertical cabanera.

I aquí estàvem nosaltres, els tres representants més actius del Centre excursionista del Solsonès. Sergi Brau, Mavi Gil i Sílvia Leal.

Els tres vam coincidir en la duresa de la prova i la dificultat tècnica de la grimpada final. Tot i això, en Sergi va quedar en quarta posició, la Mavi en onze-na posició i la Sílvia va pujar al podi quedant la segona. Cal destacar que la Sílvia finalitza la Copa Catalana de Verti-cals en primera posició. S’enduu el campionat català després de disputar les tres proves catalanes.

PROGRAMACIÓ ESTIU 2011 (4 juliol-4 setembre)

Dilluns 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.SiVols15h.ElRebostdels

Contes16h.Aprenents19h.Historietes21h.ElVermut

Telèfon: 973 48 42 25 www.solsonafm.cat

Dimarts 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.Camins15h.ElRebostdels

Contes16h.Varietats19h.Historietes21h. SiVols

Dimecres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.NomsPropis15h.ElRebostdels

Contes16h.Societat

Anònima19h.Historietes21.30hElectrozona

Dijous 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.EntreTots15h.ElRebostdels

Contes16h.ElVermut19h.Historietes21h.RetransmissiódelsPlensmunicipalsmensuals

Divendres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.70xhora13.30h.L’Informatiu15h.ElRebostdelsContes16h.SiVols19h.Historietes20h. L’Informatiu22.30NovaOrleans-Solsona,

enunaestona

Dissabte 11h.ElRebost

delsContes(repetició)

13h.Preferitsdigitals16h.L’Informatiu17h.Camins22.30Electrozona

(repetició)

Diumenge 11h.Societat

Anònima13h.Quèmengem?16h.L’Informatiu17h.EntreTots22.30NovaOrleans-

Solsona,enunaestona


Exposicions Miquel Manzano

La Fundació Vicente Ferrer instal·la una exposició per explicar el seu projecte de desenvolupament a l’Índia

La representant de la fundació a Solsona, Gemma Guixé, explicant l'exposició

Imatges molt il.lustratives del projecte de la fundació a l'Índia

Des de divendres 29 de juliol i fins al 28 d'agost es pot visitar l'exposició que ha instal·lat la Fundació Vicente Ferrer a l'espai Catalunya Caixa. Aquesta exposició és un recull de fotografies que explica el projecte que la fundació està duent a terme a l'Índia. La Fundació Vicente Ferrer treballa per millorar la qualitat de vida de les comunitats més desafavorides d’Andhra Pradesh, al sud-est del país.

L'exposició fotogràfica es divideix en 7 projectes: Educa-ció, habitatge, sanitat, dona, persones amb discapacitat, ecologia i col·laboració activa. Amb els programes de sanitat, educació i habitatge, la Fundació té com a objectiu millorar les expec-tatives i les condicions de vida de la gent d'Anantapur. També destaca el programa dedicat a les persones amb discapacitat, ja que ajuda a aquestes a posar en marxa tallers o altres tipus de

petits negocis que els donen independència econòmica i, alhora potencien la seva integració social.

El projecte dona permet donar una independència eco-nòmica al sector femení i que aquest prengui consciència dels seus drets i obtingui reconeixement per part de la societat.

És de vital importància el programa ecologia, ja que el 80% de la població viu de l'agricultura. La Fundació vol aconseguir un desenvolupament ecològic a llarg termini que abasta diferents àmbits.

Un cop finalitzat el recorregut de l'exposició, es té l'opor-tunitat d'ajudar a través d'una botiga de col·laboració activa. Aquesta col·laboració permet a les dones amb discapacitat treballar en l'artesania, rebre un salari, i augmentant la seva autoestima i consideració social.

El CTFC ha organitzat una xerrada-col·loqui sobre Els incendis forestals a la Mediterrània: hem d’aprendre a conviure amb el foc?. Anirà a càrrec d’Eduard Plana, cap de l’àrea d’incendis forestals i territori del CTFC. La xerrada es complementarà amb una visita opcional al bosc, de manera que els /les participants hauran de disposar de vehicle.

L’acte és obert a totes aquelles persones interessades a conèixer de prop la realitat dels incendis forestals al

El CTFC organitza una xerrada - col·loqui sobre els incendis forestals a la Mediterrània

Es farà el proper 10 d’agost a les 10:30h, a la seu central del CTFC a can Mascaró, i es complementarà amb una visita al bosc

nostre país, i què podem fer per a prevenir-ne els efectes negatius.

Aquesta xerrada s’ha organitzat en el marc del projecte europeu PROMPT (Proactive Human Response to Wildfires Outbreak: Measure and Prepare for it), de la iniciativa comunitària Interreg IVC, que té per finalitat compartir experiències per millorar la prevenció i extinció dels incendis forestals a Europa.

Xerrada - col·loqui CTFC


Diferències

Les 7 diferències

Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges del Volei Platja 4x4 del Pi de Sant Just?

Solucions del Celsona 732

L'acudit del Simi

Celsona 733

Documents

Transcript of Celsona 733