"TeÄ3c&£ ¿£ Sct¿¿- fe¿cu¿

NO 135 ARIANY Març - Abril 1983

CELEBRACIÓN QUE COMPROMETEEntre los actos que se celebraron

con motivo de la Independencia mere-ce resaltar por su emotividad y solenmi-dad.'el religioso.

Nuestro esbelto y admirado templohabía sido enaltido lo mejor que sesupo y se pudo: Damascos, exquisitasflores y macetas, etc., expresivas notasdel gozo de la comunidad por haberalcanzado la anhelada y justa segrega-ción municipal. Plaza e iglesia se abrie-ron con todas sus posibilidades a losmuchos centenares de asistentes.

Acto religioso que fue sugeridopor nuestras Autoridades y gustosa-mente acogido por la Parroquia y portoda la población que quedó satisfechay agradecida por lo bien que se des-arrolló.

Se inició con unas efusivas palabrasde saludo y de bienvenida del Rectorde la Parroquia, Mn. Mateu Amorós;agradeció también que nuestras Auto-ridades, conocedoras de nuestra historiareligiosa ansiosa siempre por la in-dependencia, hubieran querido expre-sar su agradecimiento al Señor y a laVirgen María, bajo la advocación patro-nal de Atocha; al mismo tiempo implo-ró que fuera una sincera plegaria deagradecimiento y de súplica para queel futuro fuera lo más fecundo posibleen bienes para todos.

Seguidamente se cantó un Te-Deumque por unos momentos nos trasladóemotivamente a épocas lejanas deesplendorosa religiosidad; a todos sor-prendió que todavía nuestros mayoresrecordaran dicho Himno y lo cantarancon tanto entusiasmo.

El momento más emocionante fuecuando los niños Pedro Obrador Bauzay María Victoria Salom Mestre, hijos

de nuestra Localidad, entregaron alExmo. Sr. Gobernador, D. CarlosMartín Plasència y al Sr. Alcalde Local,D. Juan Curient Cánaves, una canastracon un precioso ramo de flores queofrecieron a nuestra Patrona, Ofrendaque provocó emocionados aplausospor parte de los asistentes.

El Coro Parroquial, dirigido por elP. Jaime Genovart, Franciscano, cantómagníficamente diferentes corales; losconcurrentes prorrumpieron con in-descriptibles aplausos cuando interpre-taron el Himno a Ariany del poetaBota Totxo, con música del mismoDirector.

Celebración que sería difícil dediscenir si fue más un placer ungido debelleza y de emotivos recuerdos queun acto estrictamente religioso.

Para evitar que "los críticos"etiqueten la celebración de triunfalista,les salimos al paso diciéndoles que sulabor pecaría de subjetiva y de infantilsi no tienen en cuenta nuestra Historiay si por otra parte no hubieran asistidoa ella.

Dicha función, no obstante, noscompromete de cara al futuro, el cualserá más trascendnete si está profunda-mente arrelado en el pasado, en muchos

TEMPS ENRERASEGONS NA FRANCISCA GENERA

I NA FRACISCA BURGAS

Diuen que els set primers anys dela vida d'una persona, són fonamentals,i durant els quals, s'aprèn inconscient-ment, la major quantitat de coneixe-ments que et deixen marcat per tota lavida, i amb un segell que portaràssempre damunt.

Sempre, he tengut interès perconèixer el passat de les persones,perquè ademes d'enriquir-te en expe-riències, t'ajuden a saber la vida icostums d'un temps.

Era una vetlada normal, ens havíemreunit un parell per riure un poc i matarel temps, però hi havia dues personesmolt estimades que decidiren contar-nos com vivien i que feien quan erenmés jovenetes: Madò Francisca Burguési sa tia Franciscà Genera, i quina casua-litat, dues persones, d'una mateixageneració, però d'una personalitatcompletament diferent, com a conse-qüència d'una educació infantil tambémolt distinta. '

aspectes más humano y sobre'todomás cristiano. Sería al menos incoheren-te querer gobernar sin tener en cuentanuestra identidad socio-humana-cultu-ral-religiosa.

Es de desear y de esperar quenuestros Regidores, de ahora y delfuturo, tendrán bien presente tanmemorable acto religioso, signo suma-mente expresivo de una realidad. Seríaantievangélico servirse del cristianismocomo panacea de actos protocolarioscuando es un movimiento instituidopor Jesucristo para la auténtica libera-ción y salvación del hombre, ahora, ypara la eternidad.

La Iglesia con sus actos no puedeni debe ser un número más de progra-mas de fiestas familiares (bautizos,primeras comuniones, bodas, etc.) nide las demás de la sociedad (fiestaspatronales, homenajes, etc.) si carecende la fe en Jesús y en sus signos sagra-dos.

La Iglesia no quiere privilegios,pero tampoco quiere ser ignorada ymucho menos despreciada. Pide la mis-ma escala proporcional de derechos yde atenciones que se tiene con otroscolectivos, ya culturales, ya deportivos,y sobre todo, a pesar de todos los pesa-res, quiere seguir sirviendo al hombrecon todas sus dimensiones. A.M.

Depósito Legal P. M 2O7 - 1971Imnnme: Apóstol v Civilizador. PETRA (Mallorca

Tot començà per sa "costura"com diuen elles. Un temps, a Ariany,hi havia dues opcions per aprendre allegir i escriure: Ca sa mestre o ca sesmonges, i crec que d'aquí, arranca totun segell i una personalitat.

Madò Burgués, va anar a ca samestra i diu: "Me 'n record que hi haviauna mestra de Son Servera, casada ambun germà de D. Martí Truyols;nome nrecord que nomia, però tothom li deia"la senyora mestra" i de lo que me 'nrecord, és que tenia un canet que sepassejava amb un picarolet penjat"

Sa tia Franciscà, va anar a ca sesmonges. Jo tenia a Sor Lulia, mos diu;tenia una canya molt llarga per pegar-mos ¡a que tenia peresa d'aixecar-se.Me 'n record quan varen fer s'escolagran. Aquí on hi ha es pati, era uncorral de figues de moro i també hihavia un lladroner molt gros. Quanvaren beneir s'escola, totes ses nines,donàrem una pesseta, que en aquelltemps era molt i totes vàrem ésserpadrines; posaren un floc de part apart / totes l'aguantàvem.

Anàvem a costura fins els vuitanys i mos ensenyaven un llibre que sedeia es "catón"que venia a ésser s'abe-cedari. Quan ja sabíem llegir, passàvemen es "grado preparatorio", llavonces a"s "elemental", "grado medio" i "supe-rior", però, no era tothom que estudiastots es cursos, n 'hi havia molts que obé per feines d'anar a collir oliva o decriada, interrumpien els estudis i mésendavant, si podien seguir seguien isinó, quedaven com estelen,

•ï-

Mos feien llegir i mos preparavenper fer sa Primera Comunió, que mésque una, eren tres, ja que fèiem saPrimera, sa Segona i sa Tercera Comu-nió.

Sa primera, era en es set anys ivenia a ésser com sa d'ara. Mos donavenun rotto i una estampa. Sa segona, unany o dos després, venia a ésser nomésun examen per recordar ses oracions. Isa tercera, era un poc més solemne ifèiem un refresc, però només per esmés propis.

Es motiu d'això, creim que eraperquè ets al·lots estassin preparats jaque no era com ara que en es set anysja estan ben espabiláis.

Ses que anàvem a ca ses monges,diu sa tia, cada dia, fins que mos casà-vem, anàvem a fer sa visita en es con-vent; cada més, ademes, teníem un diade retiro i una vegada en s'any, exerci-cis a ca ses monges, que duraven unasetmana i eren ben riguroso, fins í totmos en dúiem es I I it, i no pod fem sortir.

Què fèieu un dia normal?Mos aixecàvem damunt les set, a

les vuit, començàvem s'escola, a lesdotze, amollàvem i anàvem a dinar. Ales dues, tornàvem començar i sortíemun poc més prest que sa posta de sol;no miràvem ses hores tant com ara. As'escola, mos feien llegir i estudiar,també fèiem molts de dictats.

A ca ses monges, també sol fem fercomedis. Ets assaigs les fèiem quansort fem o es vespres; me 'n record quees temps de sa guerra en férem una pessoldats.

Quan sortíem de costura, jugàvemen el "buf que se feia amb agulles decap negre; també jugàvem a "macarrón""jo som velleta", "eixangues", "botarcorda", "por el desfile", "la cucorba".Ses que anaven a ca ses monges, semprejugaven en es convent;per sa plaça, nomos hi deixaven anar perquè no/ugàs-sím amb al.lots. I ses que anàvem a casa mestra, tampoc mos deixaven jugaramb al.lots, però no era tan riguróscom lo de ses monges. Noi tros, diumadò Burgués, anàvem a jugar a saplaça, però sempre, nins amb nins inines amb nines. Jugar amb nins mosdeien que era pecat

Posta de sol, en tocar Avemaries,tothom a ca seva. Passàvem el Rosari,sopàvem i a dormir. En s'hivern, a lomillor, eren les set i ja estàvem dins esllit

S'estiu, era diferent, ja que mosposàvem a la fresca i entre xerrar i pelarametlles, feim més tard.

Es diumenges, ses que anàvem a cases monges, anàvem a missa primera,llavonces, a l'ofici, després a dinar, ales dues a sa Doctrina, a les tres laCorona i llavonces, a jugar a ca sesmonges.

Ses que anàvem a ca sa mestra,ven fem a fer lo mateix, però no solíemanar a ca ses monges, ja que no teníemmolt de contacte amb ses nines queanaven allà i lo que solíem fer era anara jugar a sa plaça o anar en es manteca-dero.

\ això només fa 50 anys. ¡Comcanvien els temps! si els padrins aixe-cassin el cap segur que es pensarienque estan a un altre món.

A mi, diu madò Burgués, de s'es-cola, ja me passaren a collir oliva en esset anys. Començàvem per Sant Miqueli acabàvem devers Nadal. Perdia s'esco-la, però en acabar tomava començar aestudiar. Quan vaig acabar d'estudiar,en venir de muntanya, me llogaren perteta a Palma.

Com vestíeu?En tenir catorze o quinze anys,

començàvem a anar de pageses, sedeixaven sa coa. N oi tros ja no vestíremaixí, duia brusa màniga curta, falda,mantó i volant Es dies de festa, peranar a missa, se posaven sa xarpa i esgipó. Quan no anaven de pagesa, sagent deia: "No l'has vista? s'ha tallatsa coa i va de senyora".

\ si no jugàveu mai nins amb nines,com vos fèieu novios?

Mos coneixíem o bé perquè éremveínats o mig parents, o germansd'amigues i coincidíem a matances ofestes; mos vèiem í començàvem a sortirjunts. Entre setmana, no mos vèiemmai, només es diumenges. Quan comen-çàvem a sortir seriosament, que jahavien demanat entrada, festejàvem esdimarts, dijous, dissabtes i diumenges.

Com eren ses vostres festejades?Anàvem a fer una volta per Ca 'n

Peris on hi havia una pista de bicicletesi hi havia carreres; les anàvem a veure;també hi havia un bar. En estar cansatsanàvem a cercar esparses, però no anà-vem mai tot sols, sempre anàvemacompanyats, una dona tota sola,l'haurien assenyalada i hauria estatmolt mal xerrada.

Per festejar, tampoc festejàvemtot sols; si volíem xerrar ho feim petiti en això li dèiem festejar o tambéquan mos despedíem, i d'aferrades,mai.

\ després de festejar, casar, madòBurgués diu: Mos casàrem a missa pri-mera, feia fosca negre, era dissabte;vàrem fer un poc de refresc a ca nostra,d'ensai'mades, gallotes i suc. Agafàremes primer autocar que sortia cap a Pal-ma i es diumenge horabaixa, ja tornà-vem esser a Ariany. Això va esser sanostra lluna de mel.

Realment, hi hauria per estarhores i hores escoltant i comparant.¡Quina diferencial semblen róndalescontades davora sa x ¡meneia, però haestat sa pura realitat, sa vida delsnostres pares o padrins que ha passatd'ésser una vida tranquila on el tempsni el rellotge no comptaven, on jugarnins amb nines quasi era pecat, on totfeia olor d'encens, a una vida a ritmed'infart de desenfrenament i d'in-satisfacció.

Perquè seguir, m'agafa enyorança.Tot era més dur, però també més apre-ciat perquè tothom sabia el que costavaconseguir les coses.

Qui està millor, ells que quasi notenien res o nosaltres que ho tenimquasi tot^A molts els sentim dir: " ¡Sinosaltres fóssim joves ara!" i jo vosdic: IQuina sort heu tengut, poderviure un temps on l'important, era lafamília, les vetlades entorn del foc o ala fresca, on l'estimació era per damunttot i on encara a cada cosa se la podianomenar pel seu nom sense por aequivocar-se.

I per acabar vos dic: Qui haguéspogut viure en aquell temps!.Biel Tovell

Cid de Diego

Después de unos años -dei'1980 a 1983- de estar con nos-•lotros el pasado Marzo, por dife-

J rentes circunstancias, se ha trasla-^ dado con su família a la Villa de^íSancelles.

Su estancia en Ariany sera¡gratamente recordada no sólol por su dedicación a la pintura,¡sino también por su sencillez ypor su jovialidad que fácilmente se

; compenetraba con todos.Tampoco olvidaremos: a su

HI esposa Tomico por su gracia y^simpatia oriental; a sus hijitas,^Tenri y Shanti, que con su alegría,^e infantil jugueteo constituían laignota dinámica y sonriente del

carrer de cas Metge".De su buen dibujar y pintar

nos quedan diferentes obras quetienen por tema nuestra localidad.

Esperamos que tambiénAriany quedará afectuosamenteenmarcado en su corazón y queen sus futuros trabajos tendráiresente nuestro pueblo con

PLUVIÓMETRO

Día 8.-Día 16.-Día 23.-Día 24.-Día 27.-Día 28.-Día 29.-

Marzo1,4 litros.1,82,5

15,113,21,96.4

42, 3 litros.

AbrilNo llovió durante todo el mes.

Ariany celebro por tortolo alto su independenciami EL EXCMO. SOBERNADOR CON

LOS ALCALD&E PETRA Y DEfi ARIANY A SU ECHA.

PARLAMENT D'EL SENYOR BATLE DE PETRAINDEPENDÈNCIA D'ARIANY

I.- UNA ANTIGA ASPIRACIÓSi miram els cens de població de

l'any 1591 veim que Petra ocupavaT onzè lloc amb 1.882 habitants, men-tres Palma en tenia 23.161.

L'any 1845 Petra en té 1.883 iAriany 427.

Des de 1570 Ariany té capella ipica baptismal des de 1787.

! l'any 1935 és declarada parrò-quia independent de Petra.

Aquestes dades històriques demos-tren el creixement d'Ariany en l'últimsegle.

De forma similar al desenrotlla-ment de la seva autonomia en lo ecle-siàstic, Ariany aspirava també a la in-dependència civil i municipal. L'any1952 hi hagué un intent que va fracas-sar degut a les ideologies que llavorsdominaven i que eren contràries a qual-sevol casta d'autonomia.

Però ara en què la Nova Constitu-ció espanyola admet, no només l'auto-nomia jurídica dels Ajuntaments, sinótambé la financera, veim com Arianypot obtenir la seva tan desitjada in-dependència.

II.-EXPEDIENT LABORIÓSÉS agradable per a mi ressenyar

ara breument les passes donades i elsdistints punts recorreguts en l'Expe-dient de separació d'Ariany, iniciat enla Sessió plenària de l'Ajuntament dia2 de setembre de 1980.

A l'empar de l'art. 142 de laConstitució, l'Ajuntament va rebreamb simpatia i entusiasme la propostade l'A.V.I. A. i pren l'acord de comen-çar l'expedient, nomenant per a tal fiuna Comissió Mixta composta per 7membres representants de Petra iAriany.

Aquesta Comissió se posa en feinai l'Expedient és acceptat peISr. Gover-nador Civil i pel President del ConsellInterinsular. Fonc publicat llavors enel B.O.P. i exposat a l'Ajuntament pertal de rebre les reclamacions i al·lega-cions pertinents.

Passat el temps que mana la Llei ino havent-se presentat cap impugnació,el dia 11 d'agost de 1981 se li dónacurs per ésser enviat als Organismes deI ' Estat.

III.-EL NOU MUNICIPINO PERJUDICA EL DE PETRA

Aquesta afirmació tan importantse desprèn de l'abundosa i detalladadocumentació que acompanya l'ex-pedient de separació:

1) Els límits territorials són elsmateixos de la demarcació eclesiàsticade la parròquia actual i que no afectenper res el bon funcionament de laparròquia mare. Segons el mapa dedita demarcació correspon al nouAjuntament el 24 "/• de tot el termemunicipal de Petra.

2) De l'inventari de béns, drets icapitals corresponents al nou municipiresulta que no perjudiquen gens lacomunitat petrera.

3) Lo mateix podem deduir del'informe sobre la solvència de l'Ajun-tament de Petra una vegada que s'ha-gin restat els ingressos atribuïbles a lademarcació jurisdiccional de l'Entitatmenor d'Ariany.

4) Un altre informe sobre l'im-port líquid dels drets sobre subvencionsa entitats territorials, contribucionsespecials, pressuposts, etc. demostraque el nou municipi compta amb elsmedis necessaris per cumplir els seusfins, sense minvar la capacitat financeradel municipi de Petra.

5) El número d'habitants d'Arianyés de 942, i el de Petra, de 2.984,segons el padró municipal de 1975 irectificat l'any 1979.

IV.- DESIG GENERALDELS DOS NUCLIS DE POBLACIÓ

En un dels documents de l'expe-dient ja anomenat es diu que la creaciódel nou municipi d'Ariany "constitueixel desig general dels dos nuclis depoblació, expressat pels seus legítimsrepresentants, sorgies de les primeres

-4-

PARLAMENT D'EL SENYOR BATLE D'ARIANY

eleccions de la Nova Espanya constitu-cional".

D'aquesta unanimitat a nivell locali del suport animós dels poders públicsa nivell provincial i estatal, en va sortirel Reial Decret -publicat en el B.O.E.-,dia 19 d'octubre, i dia 28 en el de laProvíncia, concedint a Ariany la tananhelada independència.

Com a Batle de Petra em sentsatisfet i orgullós pel feliç resultatd'unes tan llargues i laborioses gestions.

Esper i desig que aquesta separaciójurídica i administrativa no minvi perres la tradicional amistat i les relacionsde bons vei'nats que hi ha entre Petra iAriany. Les dues comunitats, tanhistòricament com culturalment,tenim moltes coses comunes, a mésd'altres interdependències que enslliguen i condicionen.

Vull acabar augurant a la NovaEntitat Municipal els meus desitjós deprosperitat i bon funcionament, oferintal mateix temps la meva humil i des-interessada col·laboració, i agraint a lesprimeres Autoritats el seu inestimablerecolzament, així com també don lesgràcies a totes aquelles persones quehan ajudat amb el seu coratge i esforços.

VISCA ARIANYII VISCA PETRA!!VISCA ESPANYA!!

Excelentíssim Governador, Presi-dent del Consell General, Autoritatsaquí presents, poble d'Ariany, amics iconeguts, tots:

Les més expressives gràcies per lavostra assistència col·laboració i entus-siasme desenrotllat durant el llarg pro-cés, que ens ha duit a Tacte en el qualens trobam.

Homes i dones d'Ariany, quasitots de la tercera edat, aquí presents,que lluitàreu allà pels anys 50 per aques-ta mateixa causa, no podem deixard'honrar-vos en aquest acte amb unexpressiu homenatge d'adhesió, amori respecte pels vostres esforços segura-ment més grans que els nostres, peròsense rebre la seva justa retribució;però sí que ens ha servit de fonarne te iexperiència per no deixar en lo alt elque vosaltres ja començàreu.

En el vostre costat hi havia unsaltres companys que ja ens han deixati no poden estar en aquests moments.entre nosaltres, amb el cos, però sí esticsegur que estan amb l'esperit. A vos-altres, nobles arianyers, que us tenimpresents en aquest acte; amb quina il-lusió ens mirau, si ens poguéssiu xerrar,¿què ens diriu? Crec que les llàgrimesd'emoció embargarien la vostra garga-mella i no tendríeu paraules per expres-sar-nos la vostra alegria; és per aixòque ARIANYERS, reunits aquí, usdeman un petit però agraí't homenatgeper aquests homes; o sigui una oracióamb un minut de silenci.

Fins aquí només he parlat de grati-tut, homenatge i records; però ara enspreguntarem: ¿Què ens toca d'aquíendavant?

A nosaltres, homes i dones, els quiesteim aquí, d'Ariany, a tots senseexcepció ens pertoca la tasca del futur.

Seguir recolçant moltes vegadesamb una tasca callada no menys impor-tant a fer d'Ariany un poble més unit,pròsper i solidari. Ja que aquest petit,gran poble, ha demostrat en moltesocasions les seves aspiracions de pro-grés, ambició i sentit comú.

La col·laboració en tots els sentitsés un orgull d'ésser arianyer, que sem-pre a estat a l'ordre del dia i ha deseguir, en benefici propi i dels nostresgermans.

El passat com experiència i Històriaens ha de servir per poder seguir ambpas firme la consecució d'un futur pled'il·lusió i esperança pels nostres fills.

ARIANYERS: aquesta nova etapaque acabam de començar és bastantdiferent, té les seves il·lusions i esperan-ces, però també té les seves contrarie-tats.

Crec que la vertadera democràcia ila vertadera convivència comencen ara;que la solidaritat, el respecte als demésamb les seves idees, ideologies, pensa-ments i actes no sia causa de desunió ivenjança, sinó tot el contrari, que estraduesqui en opció correcte i construc-tiva pel bé comú.

Que la alegria i il·lusió d'avui nos'esborri quan hàgim acabat aquestafesta; comencem les diades amb aquestafesta dins el cor, en la iüusió de co-mençar per nosaltres mateixos per enconjunt aidar a fer una ESPANYA for-ta i democràtica.

I ara ja no puc passar sense fer unrecompte de gratitut a aquelles perso-nes o entitats que ens ajudaren a laconsecució de la creació del nostremunicipi arianyer.

A n'el vostre partit que vàreuformar per les eleccions municipals de1979; fet per vosaltres lo més democrà-tic que se pugui fer, votant de tu a tu,que crec que tots recordau i que se liva posar per nom: Agrupació Vecinal

-5-

iïïdependent d'Ariany (AVIA) el qualno ha regatejat cap esforç amb l'espe-rit d'unió i amistat entre nosaltres iservei al nostre poble; demostrant entot moment un gran sentit de respon-sabilitat i negociació així com de dretsi deures en tots els terrenys.

A n'el nostre estimat Batle iAjuntament de Petra, que s'associà ales nostres aspiracions acompanyant-nos amb els nostres quefers polítics,ratificant-se sempre en lo promès irecolzant la nostra causa o sigui a tenirun ARIANY digne del nostre temps,unit sempre amb la justícia i la pau.

En nom de la comissió Gestora idel poble d'ARIANY us transmetemles més expressives mostres de gratitutdel passat i seguir en la sincera amistatde cara el futur amb el poble dePETRA.

Á n 'el Consell General Interinsularllavors regit per D. Jeroni Alberti quemai va regatejar esforç algú per ajudar-nos en el quefer polític per aconseguirel que ens havíem proposi i en la sevapromesa d'arribar allà on som avui,aconseguir la INDEPENDÈNCIAD'ARIANY.

A l'actual President que no hadubtat en aceptar la nostra invitació.

A n'el Governador del momentque sempre ens va alentar en les sevesparaules d'esperança posant de la sevapart el seu grane t d'arena i evitar qual-sevol obstacle neu traí i tz ad or.

També al Governador actual queno dubtà en acceptar i confirmar laseva assistència.

A n'el Capità General que no hai pogut estar amb nosaltres però que nooblidarem les atencions que ens vatenir preocupant-se pels nostres pro-blemes.

A n'el nostre REI D. JOANCARLES I que va dignar firmar elIReial Decret: 2622/1982/30 de juliol.Pel qual s'aconseguia la creació delnou MUNICIPI D'ARIANY.

A tots, la més sincera gratitut perpart de tot el poble d'ARIANY perl'assistència que ens heu concedit ique esperam hagi estat del vostre agrat.

I res més, moltes gràcies.VISCA ARIANY,

VISCA MALLORCA,VISCA ESPANYA, VISCA EL REI

INESPERADA MUERTE DED. PEDRO JULIA

El pasado 2 de abril llegaba a nuestra

Localidad el fallecimiento del Rdo. D. Pedro

Julia Ribot, internado inesperadamente

unos días antes en la Clínica Son Dureta.

Noticia que entristeció a toda la feligresía,

en especial a sus muchos familiares residentes

en ésta.

Había nacido en Ariany el 6 de Marzo

de 1926 y fue bautizado el día siguiente.

Sus padres fueron "els menestrals" Bar-

tolomé Julia Pascual (Barber) y María Ribot

Duran (Boscana). Fue el segundo de los

ocho hijos de dichos consortes.

De niño ingresó en el Seminario Dioce-

sano y fue ordenado de sacerdote el 18 de

Septiembre de 1948. Cantó su Primera Misa

en nuestra Parroquia el 26 del mismo mes

(Ota 26.- Diumenge. A les once: Ofici

solemne, "Misa Nova", de D. Pedro Julia

fíibot y acte ab sermo que predicará

D. Francisco Bâtie, Pvre. y Te-Deum ab

Entre las composiciones originales

hechas expresamente para nuestra Parroquia

por Mn. Julia recordamos: Himne a Ntra.

Sra. d'Atocha, letra de Mn. Baltasar Coll;

Goigs a Sant Antoni, letra de Maria Antònia

Salvà compots per la Parròquia de Sa Pobla.

Misa a tres voces en honor a Ntra. Sra.

de Atocha, interpretada por primera vez el

17 de Septiembre de 1967 en la Capilla de

Cala Murta de Formentor.

Pescador de hombres, con música de

Gabaraín, lo musicalizó a cuatro voces para

nuestro coro.Con satisfacción también reseñamos la

opinión del Rdo. D. Antonio Fullana, Pbro.

uno de los mejores críticos musicales de la

Isla que personalmente conocía nuestro

Coro:Entré en el templo.Me impresionó el canto. Se celebraba

accio de gracis. Del Llibre d'anuncis de la (<E1 Cor(? p^quia! de Ariany, nacióParroquia). de la sencillez de los moradores de una

, _ , - -, 0.1«. I, Hll^J-I 1,L1AIS1«U i." i l· l l»»H_». »TIT V^AftX« VA Hr Vt»

Su ministerio sacerdotal lo ejerció en ̂ lde,a. encantadora y que perdura, de ça- una Misa p^^^, Exequias de cuerpoda día con mayor pujanza, gracias al al- t Había toiiiwirin Pn •u·Hfimiï·

las Parroquias de B.mssalem y de Campanet to sentido pastoral . - . ^ff^. Stempï estoba'abbiado!hasta que en 1956 por oposiciones fue nom- - • • singularmente, debido a la totalmente lleno Las gentes impresio-brado Beneficiado -Sochantre de la Catedral. Sf'S^* 1(15^^y^SÍ^SÍÍf>Si2!IIIMllU1' atentas' devotas> uniéndose en loSU director —el RvdO. Pedro Juila, Be- nnoihli» a Ins rp-rns v 9 lis ri n t n«; TTnaNombramiento que posibilitó, todavía más, Afielado-Sochantre de nuestra lé^^^^^l^l^^y^^^su dedicación a la música, promoviendo y Catedral— quien, con el cristiano des-torno al ^^j. de D¡os Todos los elemen.diriaiendo diversas masas corales P^TÍ^S. J «>n la noble genero- tcs representati vos d e l avili a, sociales yungiendo diversas masas corales. Sldad de hijo de aquel pueblecito de au-rammíreS) aespidiendo a un miembro

Su intensa colaboración musical a ras puras y de amplias miradas, ha que- d la casannp«tra Parrnnnia «a i n i r m Pn 1QRR Pnn rido ofrendar a la Parroquia de su bau-6G- C°n tismo, de su primera Comunión y de su Repite. Me impresionó el canto.motivo de la Fiesta Patronal del mismo año, Primera Misa el rico presente del «Coro No es frecuente escuchar en los pue-26 de Agosto;hizo su presentación "oficial". Parroquial de Ariany». blos, y ni siquiera en las ciudades, coros

Su labor al frente del Coro fue in- Es a la verdad, el rural pueblo senci- parroquiales que canten como este gra-il« -i m,p panto pn lo siéra v pn la era- P° de chicos y chicas de esta localidad.

comensurable. Cada semana se trasladaba J^nÄÄ^ 1$SS*07

Í£I$£& Con voz vibrante, serena tranquila enexpresamente a Ariany, al menos una vez, el azadón- bajo la higuera o desde una la voz DaJa- Y COn voz potente, timbra-para realizar intensos ensayos no solamente rama del olivo - el que, por las voces **> ^^SS^JS^ÍSMÍ^

... frescas de aquellos niños y ninas, ado- en |a c raa de sopranos, hunrayado econ los componentes del Coro, sino también iescentes y zagalas canta a Dios y a la cant° por las notas del acompañamientocon los niños de las Escuelas, enseñándoles' Péñora, y alza himnos de alegría y de organistico muy bien pulsado por cier-

., , oenitencia en el «Coro Parroauial de to> contó debe ser, en función de acorn-incluso solfeo para que se formaran musical- ̂ ^^^tiaJgSSeSS^SSS «-Panante y no en función de instrumentomente y fueran cantera del Coro. presión de que ha nacido del auna del solista.

Desde las fiestas más destacadas hasta P^blo del campo, visten el típico indu- „^^g.̂ pgSAa auíen^tooJo, mento mallorquín. I"* al sr- Barroco. «Creo que en totìoen las celebraciones de todos los funerales la Gracias eSg Coro __ue ¡o mismo lle. Mr.llorca no se celebran funerales masMasa Coral actuó bajo su dirección personal, na el templo de cánticos polifónicos que dl?"os

a "» más «motivos que los deSu colaboración fue siempre totalmente al de himnos populares— en Ariany, no so- "an^

. . lo se enriquece, sobremanera, el culto Es cosa muy digna de la mayor ala-margen de toda retribución económica. (UVinO; sino que se elevan, fervorosamen- banza el que estos integrantes del Cero

La maestría de nuestro Coro de tal te, los espíritus de los asistentes a los Parroquial sean tan constantes en los en-manera trascendió mie emnp?* a artuar »n oficios divinos y se hacen más vivas y sayos, que se molesten y se sacrifiquentrascendió que empezó a actuar en devotas las prec*es líturgicas de ia comu- para tomar parte activa en las celebra-

su nidad cristiana. ciones litúrgicas parroquiales, sin nin-Es digno de atenta reflexión el hecho gün afán de lucro, ni ningún interés pu-

_ . .-.., _ de que el día del ensayo semanal —que rsmente artístico, sino con la buena vo-Cristo de Alcudia en 1971. Entre las criticas dirige el Rvdo. Pedro Julia— el Corohuitad de alabar a Dios cantando,elogiosas que por tal celebración se hicieron canta en la Misa vespertina, y, a pesar Al día siguiente, Fiesta de la Epifaníareoroducimos oartp HP la mm h¡7n n <!pha« de ser laborable y ésta celebrarse al fi- del Señor. La «demostración» de la Bon-ios parte de la que hizo D. Sebas- nal de una jornada( que na fatigado los dad de Dios al mundo.tián Garcías Palou, Rector de la Escuela brazos y el ánimo, el temólo se llena de La Misa Mayor fue un modelo ejern-Lulística, publicada en el "Baleares" el 13 acuellas gentes sencillas. Tina prueba tan- plarísimo en todos los sentidos, y en

gible del valor pastoral de aquella insti- prìmer lugrar el trabajo del Coro apor-l~, . «¿X« wi*i« j Ani

otras poblaciones. Merece destacarse

participación en la fiesta trienal del Santo

de agosto: tución musical.

V Trofeo Pascua-ArianyPor quinto año consecutivo, nues-

tros amigos Jaime Costa, BartoloméRibot, Juan Riera y Pedro Rigo hanalegrado el largo día de Pascua, con laya tradicional prueba ciclista considera-da como una de las mejores que secelebran en Mallorca y que una vezmás ha conseguido un éxito rotundocon la organización del C.C. Marratxíy el patrocinio del Exmo. Ayuntamien-to, "La Caixa" y diversos estableci-mientos públicos.

A las 14 horas se dio la salida ofi-cial al primer sector que transcurriócon normalidad y rodando en pelotónhasta llegar al Km. 32, donde el "collde Morell", hizo estirar el grupo,produciéndose varias fragmentaciones,de las que saldrían escapados tres corre-dores, J. Caldentey, J. Pou, y F. Ben-nasar, seguidos de un pequeño pelotónen el que se incluyeron el resto defavoritos que a la postre confirmaronel pronóstico. A la bajada del coll,velocidades de vértigo llegándose aalcanzar los 80 Km. por hora, dandoemoción a la carrera, que ya no sufriríaalteraciones importantes hasta llegar ala meta en la que venció J. Caldenteycon 2-03-00 y seguido de sus compa-ñeros de fuga J. Pou y F. Bennasar. Encuarto lugar entró J.P. Arias ya a másde tres minutos.

MOMENTO DE LA SALIDA OFICIAL

LA CINTA EN PRESENCIA DE LOS

Mientras se disputaba el I sector,se corrieron las demás pruebas, quedieron como vencedores a J. Riutort(Alevines), A. Mulet (Infantiles), M.Gomáis (Féminas) y M.A. Palmer enCadetes.

Por último se celebró el II sectorconsistente en 25 vueltas a un dificilí-simo circuito urbano de mil metrosquedando la clasificación en sus prime-ros lugares:1.- Gabriel Mas; 2.- Bmé. Rigo. 3.-Jaime Pou; 4.- Juan Comila; 5.- JuanCaldentey. Por consiguiente la clasifi-cación general quedó encabezada porJaime Pou, seguido de Juan Caldentey

DE LA PRUEBA. EL ALCALDE CORTAORGANIZADORES. Foto.: Joan Ferrer.

y J.F. Bennasar. En juveniles, el gana-dor fue José Juan, seguido de AntonioCaldentey.

Destaquemos por último el hechode que en la categoría de cadetes tomóparte un "arianyer" como es AntonioFerrer Ribot, así como la gran afluenciade público que gozó de un día magní-fico para poder disfrutar de esta pruebadel duro y bello deporte del ciclismo.Enhorabuena a quienes lo hicieronposible y a seguir mejorando.

J. G. R.

lande, su testimonio práctico y activo enel ámbito de la iglesia parroquial. Y lasnotas del órgano expandiéndose suave-mente, solemnemente, por el amplio re-cinto sacro. , .

Enhorabuena, pueblo que sabes pre-sentar a tu Juventud en la presencia delAltar de Dios. « .

Su intensa dedicación perduró hastafinales de 1975, que se hizo cargo el Rdo.

P.Jaime Genovart, Franciscano.

No es de extrañar el agradecimiento denuestra Comunidad que se manifestó con

motivo del funeral y homenaje celebrado

en nuestra Parroquia el 9 de abril que fue

concelebrado por su hermano, P. Miguel,Misionero de S. Vicente de Paul, por Mn.

Josa Caldentey y Mn. Mateo Amorós. Pvres.

Nuestra Parroquia le deberá recordarsiempre con agradecimiento.

DESCANSE EN PAZA.A.

*«frI

CRONICA RELIGIOSA

MARZODia 6.- Oficio en sufragio de Francis-

co Alós, fallecido el 21 de FebreroenCa'nPicafort.Después de la Misa vespertinaplática para los padres de los niñosde la Primera Comunión.

Día 13.- Ofíao en sufragio de MiguelCaldentey Rigo, por haber perte-necido a la Cofradía de las Almas.

Día 19.- Fiesta de S. José. Oficio ensufragio de Miguel Caldentey Rigo,por haber pertenecido a la Cofradíadel Santísimo.

Día 20.- Misa Solemne con la tradicio-nal Oferta "des JJoré" procedentedel Predio condal de "Defla"; ygracias a la estima a dicha tradiciónpor parte "de] obrer Blai Geno-varí". Predicó el P. Rafael Carbo-nell, M. SS.CC. La celebración seaplicó en sufragio de BartoloméGenova« Ferrer.Por la noche conclusión del TriduoEucarístico.

Día 27.- Ofício en sufragio de JoséMestre Roca, cofrade de las Almas.

ABRILSe celebraron las funciones de

Semana Santa con la tradicional solem-nidad de los años anteriores. Se contócon la magnífica colaboración delCoro Parroquial, dirigido por el P. Jai-me Genovart, T.O.F. También partici-pó en las celebraciones del ConventoFranciscano de Inca.Día 10.- Oficio en sufragio de José

Mestre Roca por haber pertenecidoa la Cofradía del Santísimo.

Día 17.- Oficio en sufragio de JuanMassanet Pont, cofrade de lasAlmas.

Día 24.- Oficio en sufragio de Francis-co Alos Molí.MOVIMIENTO PARROQUIAL

MARZODefunción.Día 28.- Juan Massanet Pont, de 79 4

años (Branca ).ABRIL

Nuevos Cristianos.Día 24.- Magdalena Mestre Rigo, hija

de Miguel y de Francisca.Francisca Frontera Alcover, hijade Miguel y de Isabel.

Nueva Familia.Día 4.- Guillermo Amer Ferrer con

Francisca Mestre Bauza.

mv

Empezamos aquí una nueva secciónde este "full" que denominamos xep-a-xep, y donde tendrán cabida anécdotas,curiosidades, declaraciones y todaleíase de pequeñas noticias tratadas{siempre en un tono sencillo, llano yj desenfadado.

MIGUEL, ARBITROY el primer xep-a-xep, está dedica-

do a nuestro Miguel Ribot Riera"pipo" que por lo visto tiene algo desadomasoquista y ni corto ni perezosoha decidido dedicarse al mundo delarbitraje futbolero. Miguel ya ha debu-tado en partido oficial, con unas buenas¡actuaciones, según los entendidos y loque es mejor, sin recibir ningún "pali-Izón".

AHORRADORESEl Ayuntamiento de Ariany es

una corporación con sentido delahorro, y ello lo avala el último puntode uno de sus plenos.

Resulta que para comodidad delos ciudadanos se decidió contratar aun funcionario del ayuntamiento dePetra, contra el que nada tenemos,para atender al público durante doshoras diarias durante cuatro meses,que son en total unas 40 horas mensua-les, pagadas al "módico" precio de

* 30.000,- ptas. al mes, o sea unas 1.500ptas diarias o 750 a la hora.

A todo ello "Tophol" piensa si nohubiera sido mejor que lo realizaraalguien del pueblo (el trabajo se apren-de en dos días) pagado a unas 600 ptasdiarias (no esta mal), con lo que seahorraban 900 ptas al día que sumaban72.000,- ptas al cabo de 4 meses. Casinada ¿no creen?

LLEGO EL VERANOComo cada año por estas fechas,

llegó el calor y se fue la gente, ya quediariamente son muchísimos los quepor motivos de trabajo se trasladan azonas costeras, y que unidos a los quepasan allí sus vacaciones estivales,dejan Ariany semivacío. Quizás no eratan mala idea la de traer el mar hastaAriany.

TÉRMINOS INVERTIDOSEl equipo de fútbol "d'es grans"

de la S.D. Ariany terminó ya su parti-cipación en el torneo de empresas,quedando en último lugar y habiendoconseguido 1 solo punto, sin embargo"es petits" marchan líderes en su com-petición y con muchas posibilidades dealzarse con el triunfo final. En estecaso "es petits" son el ejemplo a imitarpor "es grans".

Fins s'aJtre. Fareu bonda?, Hoesper.

TOPHOL

<PASA~ DE ESTO... SI PUEDES- Cada minuto muere una persona de hambre.

- El problema no es de falta de cantidad de recursos dispo-nibles; sino de distribución justa de los mismos.

- El mundo gasta en armamentos un millón de dolares porminuto, o sea, 14 veces más de lo que se dedica a asis-tencia social.

-8-