Catalunya Municipal 21

Núm.21 Novembre del 2006

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ER

AC

IÓ

CA

TALU

NYA

MU

NIC

I PI S

L’URBANISME MUNICIPAL, AL SALÓMEETING POINT DE LA MÀ DE L’FMCNOVEDÓS PROTOCOL D’ACTUACIÓ PER A ACTUACIONSURGENTS AMB PERSONES AMB MALALTIES MENTALS

L’URBANISME MUNICIPAL, AL SALÓMEETING POINT DE LA MÀ DE L’FMCNOVEDÓS PROTOCOL D’ACTUACIÓ PER A ACTUACIONSURGENTS AMB PERSONES AMB MALALTIES MENTALS

4-5

6

7-8

9

1412-13

10-11

15

16

1718-1920-22

SumariNúm. 21 Novembre del 2006

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 21. Novembre del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva GuillametSUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03- Adreça de correu electrònic: [email protected] DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció

NotíciesLes administracions catalanes i el poder local

signen una acord per pautar les intervencions urgents amb malalts

mentals. L’FMC enllesteix un llibre de record de l’acte de

commemoració del 25è aniversari de l’entitat. Les partides per a ens

locals als pressupostos de l’Estat i la Generalitat per al 2007.

Formació El pare del dret administratiu modern inaugura

el Seminari de Dret Local.

Breus Declaració conjunta del món local català al simposi

“Ciutat.edu”. Properes jornades sobre riscos industrials, qualitat en la

gestió i participació ciutadana. Acords de la Comissió mixta

Departament d’Educació - entitats municipalistes. Una delegació de

càrrecs locals i regionals bàltics visiten l’FMC.

Notícies L’FMC celebra una sessió informativa de contacte

entre les cooperatives d’habitatge i els ajuntaments.

Reportatge La Federació de Municipis de Catalunya,

present per segona vegada al Saló Immobiliari Barcelona Meeting Point.

Els municipis expliquen les seves experiències i actuacions en la jornada

destinada a l’urbanisme i l’habitatge municipal.

Qüestionari Joan Subirats.

Experiències municipalsEls resultats de la recollida d’escombraries porta a porta a Santpedor.

Informe El nou Pla territorial sectorial d’equipaments

comercials.

Localret informa Convenis de col·laboració

interadministratius per agilitar l’intercanvi d’informació.

Europa, més a propCròniques i QuioscDisposicionsAgenda23

ció a les urgències psiquiàtriques.També estableix pautes en l'organit-zació i la coordinació dels diferentsserveis assistencials i defineix l'àmbitd'intervenció dels cossos de seguretati les mesures d'actuació davant d'untrasllat psiquiàtric urgent en contrade la voluntat dels pacients.El president de la Federació deMunicipis de Catalunya va assenya-lar que "com a administració méspropera, que és receptora directa deles peticions dels ciutadans i ciuta-danes, els ajuntaments ens trobemamb moltes demandes d'actuació encasos de malalties mentals". Peraquest motiu, Manuel Bustos va des-tacar que "a partir d'ara, amb l'acordque signem avui s'establirà un proto-col que facilitarà aquestes actua-

Notícies

4Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

L’FMC signa un acord per a casosd’intervenció urgent amb malalts mentalsEl poder judicial i les administracions catalanes van signar el 17 d’octubre un novedós protocol per a casosd’intervenció urgent amb malalts mentals

L'acord va ser firmat per la conselle-ra de Salut, Marina Geli; la conselle-ra d'Interior, Montserrat Tura; el regi-dor de mobilitat de l'Ajuntament deBarcelona, Ferran Julián; la presi-denta del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya, Maria EugèniaAlegret; el president de l'ACM, JoanMaria Roig; i el president de l’FMC,Manuel Bustos.Amb l’acord s'estableixen unes pau-tes d'actuació entre les diferents ins-titucions i àmbits que normalmentpoden intervenir en l'atenció a lesurgències, els trasllats i els ingressosinvoluntaris de persones amb algunamalaltia mental. Un dels principisinspiradors d'aquestes pautes d'actua-ció és assegurar la dignitat i el tracteadequat a totes les persones en l'aten-

Eva

Gui

llam

et

cions als ajuntaments."Bustos va remarcar que totes lesadministracions s'han posat d'acordper "millorar un servei a les personesque més ho necessiten". Igualment,va recordar "les famílies i voluntarisque fan un gran treball en aquest ialtres temes".Per la seva part, la consellera deSalut va argumentar la necessitat delProtocol "perquè ens calia un pacteamb el món local que donés respostaa la diversitat social i territorial depaís i ha estat amb aquest objectiuque hem treballat amb les entitatsmunicipalistes".Finalment, la consellera d'Interior vavoler deixar clar que "les urgènciespsiquiàtriques no són un tema poli-cial sinó, fonamentalment, de salut".

Representants del poder judicial, la Generalitat i els ajuntaments van signar l’acord

5Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Notícies

La participació local en els Pressupostosde l’Estat augmenta el 7,4 per centEl Projecte de llei de pressupostos contempla un crèdit per a les transferències a corporacions locals en conceptede participació i cessió en els ingressos estatals xifrat en 14.905,95 milions d’euros, cosa que representaun increment del 7,4 per cent en relació als 13.883,36 pressupostats per a aquest any

Aquest crèdit està integrat pels paga-ments a compte de la participació del2007, la cessió d'impostos, més laliquidació definitiva del 2005.D'aquesta liquidació ja s'ha fet unavançament provisional per un importtotal de 860 milions d'euros ambcàrrec als pressupostos d'enguany.L'import dels pagaments a compte,que puja a 12.679,62 milions d'euros,experimenta un creixement global del8,7 per cent. D'altra banda, la dotaciócorresponent a la cessió d'impostos alsmunicipis de més de 75.000 habitants iles diputacions que no s'inclou a la PIEs'estima que arribarà a 1.424,39milions d'euros i que augmentarà en

un 6,53 per cent. Per fer la liquidaciódefinitiva del 2005 la dotació pressu-postària és de 801,94 milions d'euros.Aquesta partida és menor a la del 2006atès que aquella acumulava en un solexercici la compensació addicional del'IAE dels anys 2005 i 2006.

PETITS MUNICIPIS

El projecte també contempla per pri-mera vegada una dotació de 31,66milions d'euros pel finançament d'unfons de transferències corrents per amunicipis de menys de 20.000 habi-tants que es destinaran a la millora dela prestació de serveis bàsics.Participaran d'aquest fons els munici-

pis del tram de menys de 20.000habitants que per lliuraments acompte de la participació del 2007no arribin a la xifra de 153 euros perhabitant. El fons complementaràaquest ingrés fins a aquest paràmetre,com a màxim. Es pot consultar eltext del Projecte de llei de pressupos-tos de l'Estat a l'adreça: http://www.sgpg.pap.meh. es/Presup/PGE2007Proyecto/PGE-ROM/Cuerpo.htmPel que fa al Fons de CooperacióLocal de Catalunya, la previsió d'in-gressos haurà de referir-se a un pres-supost autonòmic aprovat per al2006, que inicialment serà prorrogatde forma automàtica per al 2007.

L’FMC prepara l'edició d'un llibre-record de l'acte de commemoració ins-titucional de l'entitat, celebrat el passat4 d'octubre a l'Auditori-Palau de Con-gressos de Girona. La nova publicació,que en breu sortirà d'impremta, és unrecull fotogràfic que plasma en imat-ges el desenvolupament de l'acte.Aquest llibre també reproduirà lesintervencions que es van efectuar: lade l'alcaldessa de Girona, AnnaPagans; la dels alcaldes i vicepresi-dents de l'entitat Lluís Tejedor, AntoniSoy i Lluís Miquel Pérez; la del presi-dent de la FEMP, Heliodoro Gallego;la del president de la Diputació deBarcelona, Celestino Corbacho; ladels tres presidents que ha tingut laFederació, Joaquim Nadal, ManuelMas i Manuel Bustos; i, finalment, la

del president de la Generalitat de Cata-lunya, Pasqual Maragall.L'Auditori va reunir més d'un milerde càrrecs electes i els màxims repre-sentants de les institucions catalanes.La Sala Simfònica va acollir l'acteinstitucional,en el qual vanintervenirrepresentantsde la Federa-ció i de diver-ses institu-cions,recordantalgunsmomentshistòrics vis-cuts a l'entitat.Després, la

cançó Mediterráneo va engegar elconcert del cantautor català JoanManuel Serrat, que va tancar la jor-nada amb un repàs dels seus temesmés coneguts i amb el seu darrer tre-ball, Mô.

Proper llibre de record de l’acte del 4 d’octubre

6Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Formació

García de Enterría inaugurael Seminari de Dret Local

El catedràtic emèrit de DretAdministratiu Eduardo García deEnterría, mestre de moltesgeneracions de juristes, vapronunciar la conferència inauguralde la nova edició del Seminari deDret Local. García de Enterría vaparlar de les transformacions de lajustícia administrativa en laperspectiva dels canvis que hi ha ique hi haurà en el segle XXI.La sessió es va completar amb lapresentació de dues ponències sobreel règim jurídic i administratiu delsgoverns locals en l'Estatutd'Autonomia de Catalunya del 2006,a càrrec de Rafael Jiménez Asensio,director dels serveis jurídics del'Ajuntament de Barcelona, i TomàsFont i Llovet, catedràtic de Dretadministratiu de la Universitat deBarcelona i president de la ComissióJurídica Assessora de la Generalitatde Catalunya.Jiménez Asensio va explicar quel'aprovació i promulgació del nouEstatut de Catalunya ha generatdubtes jurídics sobre l'aplicació de laLlei de bases de règim local (LBRL)a Catalunya. Segons ell, l'Estatut té

primacia sobre la LBRL i aquesta, toti ser vàlida per al conjunt de l'Estat,no és aplicable de manera equitativaa tot el territori. En paraules seves,"estem davant unes bases degeometria variable".Tomàs Font va admetre "interrogantsi enigmes" a l'hora de posar en marxal'Estatut però va advertir que "tots elsprojectes de reforma estatutària entràmit al Congrés dels Diputatscontenen disposicions sobre el règimlocal similars a les de l'Estatut deCatalunya". Font va considerar queels dubtes jurídics s'aniran resolentamb la pràctica legislativa querealitzi el Parlament i "l'assentamentde les interpretacions mésconsonants amb la Constitució". La XIX edició del Seminari comptaamb gairebé 240 persones inscrites.Aquesta iniciativa formativa,conduïda des de l'FMC, la promouenl'Ajuntament de Barcelona, laDiputació de Barcelona, l'Escolad'Administració Pública deCatalunya, la Mancomunitat demunicipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i la Federació deMunicipis de Catalunya.

Cursos i seminaris

Procediment administratiusancionador.16, 17, 21, 22, 23 i 24de novembre del 2006

De 8:15 a 14:45 hores.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: Escola de Policiade Mollet del Vallès (carretera C-17,Barcelona-Ripoll, Km. 13,5, deMollet del Vallès).

Contractació verda als municipis.20 i 22 de novembre del 2006

De 8:15 a 14:45 hores.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: Fundació UPC.Edifici Vértex. Plaça Eusebi Güell, 6,de Barcelona.

Polítiques municipals,organització de serveis iesdeveniments esportius.7, 9, 14 i 16 de novembre del 2006


Fonts de finançament per aprojectes ambientalsdestinats a l’àmbit local.13, 15 i 17 de novembre del 2006


La 19a edició del Seminari de Dret Local es va inaugurar el 20 d’octubreen una sessió especial que va celebrar-se a l’Auditori de la Pedrera

7Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Breus

Mesures per reduirels riscos industrials

Jornada de qualitaten la gestió local

La FEMP ha programat una jornada sobre qualitat en l'Ad-ministració pública local, que es realitzarà a set ciutatsespanyoles. A Sabadell, tindrà lloc el dia 20 de novembre,a l'edifici del Vapor Llonch. L'alcalde de Sabadell i presi-dent de l'FMC i l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, enqualitat de vicepresident de la Comissió de Modernitzaciói Qualitat de la FEMP, seran els encarregats d'inaugurar lajornada. En aquestes jornades es presentarà la col·lecció dedeu guies de suport a la qualitat en la gestió pública local,elaborades per la FEMP, amb la col·laboració de la Univer-sitat Autònoma de Madrid i el Grupo Galgano, i que hanestat editades pel Ministeri d'Administracions Públiques.Per a més informació, cal contactar amb la FEMP (91 36437 00 i [email protected]).

Els riscos per a la seguretat i la salut pública derivats del'activitat industrial seran objecte d'una jornada organitzadaper l'FMC que es realitzarà durant el matí de l'1 de desem-bre a Reus. Representants del Departament d'Interior pre-sentaran el PLASEQCAT, per afrontar riscos d'origen quí-mic, i responsables de quatre ajuntaments explicaran lesseves experiències i plans de prevenció i emergències.L'objectiu de la jornada és buscar i analitzar les millorsmaneres de minimitzar o evitar les conseqüències d'acci-dents en les instal·lacions industrials, especialment les deproductes químics.Per a més informació i inscripcions podeu posar-vos encontacte amb la Federació de Municipis de Catalunya (93310 44 04 i [email protected]).

La Federació de Municipis de Cata-lunya, l'Associació Catalana deMunicipis i Comarques i la Diputacióde Barcelona van proclamar unadeclaració conjunta amb la que assu-meixen compromisos en matèria edu-cativa en representació del món local.La declaració va ser llegida l'11 d'oc-tubre en la cloenda del simposi inter-nacional "Ciutat.edu" per Àngel

El món local vol integrarl’educació en els projectesglobals de ciutat

Merino, president de l'Àrea d'Educa-ció de la Diputació de Barcelona,organitzadora de l'esdeveniment.Alguns dels compromisos assumitssón que els governs locals actuïncom a administració educativa ieducadora, en aquest cas per mitjàde tots els serveis municipals; impli-car les famílies en el bon funciona-ment del sistema educatiu; garantir

l'accés equitatiu de tots els alumnesa l'ensenyament i evitar qualsevolforma de segregació; posar en mar-xa programes concrets de formaciócontinuada a l'abast de tots els veïnsi veïnes; i generar una oferta sufi-cient d'atenció formativa personalit-zada a les persones amb dificultats,entre d'altres.La presidenta de la Comissió d'Edu-cació de la Federació de Municipis,l'alcaldessa del Vendrell, HelenaArribas, va destacar que un delsprincipals objectius i reptes delsajuntaments és "integrar l'educacióen el projecte global de ciutat opoble". Arribas va considerar que"ara ja existeix un bon marc perrespondre als reptes que ensplantegem, el Pacte Nacional per al'Educació, en uns moments decol·laboració amb la Generalitatcom no n'hi havia hagut mai". Peraquest motiu, va advertir que "nos'ha de produir cap marxa enrere enl'aplicació del Pacte".En el simposi "Ciutat.edu", que esva desenvolupar des del 9 d'octubre,hi van participar 55 ponents dediversos països europeus i va comp-tar amb l'assistència de 600 electes itècnics locals.

Helena Arribas, Antoni P. Fogué i Àngel Merino, a la cloenda de ciutat.edu

8Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Breus

Més municipis amb plans educatius d’entorn

Municipalistes bàltics,a l’FMC

Jornades per concretarl’Agenda Local de la ParticipacióUna delegació de l'Euroregió Helsinki-Tallin va visitar la

seu de la Federació de Municipis de Catalunya el 24 d'octu-bre per obtenir informació sobre les relacions i la interaccióde la Generalitat amb les entitats locals i el paper que juguenels municipis en la promoció econòmica i la innovació delsseus territoris.La delegació estava formada per electes i tècnics d'Estònia iFinlàndia. La seva estada a Catalunya s'inscriu en un progra-ma d'intercanvi d'experiències entre les euroregions bàlti-ques i escandinaves amb la Mediterrània.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat unes jornades,que se celebraran els dies 22, 23 i 24 de novembre, desti-nades a concretar un redactat definitiu de l'Agenda Localde la Participació Ciutadana, sobre la que s'ha estat tre-ballant en el darrer any recollint diferents aportacions,com la que va ser enviada des de la Comissió de Partici-pació i Democràcia Local de la Federació de Municipisde Catalunya. El Centre de Convencions Internacionals de Barcelonaacollirà aquestes jornades, amb les que col·laboren laFederació de Municipis, la Diputació de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya.Els participants es distribuiran, durant tot el dia 23 denovembre, en cinc grups de treball que tractaran aspec-tes específics i diferenciats de l'Agenda Local de la Par-ticipació.Però aquestes jornades també s'han enfocat com a fòrumde debat i intercanvi d'experiències locals de participacióciutadana.En principi, el dijous dia 23 es farà la presentació públi-ca del redactat final que adoptarà l'Agenda de la Partici-pació.

La darrera reunió de la Comisió mix-ta Departament d'Educació - entitatsmunicipalistes, celebrada el 3 denovembre, va servir per tramitarl'aprovació de 19 nous plans munici-pals d'entorn i l'ampliació de quatremés que ja estan en marxa. Aquest haestat el resultat de la tercera convo-catòria per a aquests nous instru-ments de relació entre les escoles i elseu àmbit territorial.En la línia d'aprofundir la implicaciódels ajuntaments en la gestió del siste-ma docent, es van autoritzar la consti-tució d'oficines municipals d'escola-rització a tres municipis més: Valls,Cardedeu i Vilafranca del Penedès.

La delegació bàltica va rebre explicacions sobre l’FMC

Des del Departament es va recordarque qualsevol petició municipal quees formuli serà ben rebuda i aprovadade forma gairebé automàtica sempreque es compleixin els requisits.Finalment, es va donar solució a duesqüestions pendents que es reclama-ven des dels ajuntaments.D’una banda, els ajuts a les bequesper a infants de 0 a 3 anys, que vanestar concedides a 102 dels 105municipis que les van tramitar. Del’altra, el reconeixement dels anome-nats "estadis" als professionals de l'e-ducació que treballen en centres deprimària i secundària de titularitatmunicipal. El Departament dedicarà

fons propis a cobrir aquests importsremuneratius al tot el professorat apartir del 2006.En la Comissió mixta es va confir-mar que hi haurà una tercera jornadad'educació i municipis a celebrar elproper mes de febrer. Amb anteriori-tat, la permanent de la Comissiód'Educació de l'FMC va analitzar, el26 d'octubre, totes aquestes qüestionsi d'altres, com ara les propostes pre-sentades pel grup de treball d'educa-ció de persones adultes sobre la reco-llida de dades per a la planificaciódel sistema docent d'aquest col·lec-tiu. També es va tractar el procés derenovació dels consells escolars.

9Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Notícies

Les cooperatives d’habitatge ofereixencol·laboració amb el món localLa Federació de Municipis de Catalunya va celebrar, l’11 d’octubre, una sessió informativa sobre les cooperatives d’habitatge ila seva actuació als municipis. Els cooperativistes es van oferir a ser entitats col·laboradores dels governs locals

Josep Aran, tinent d'alcalde de l'Ajun-tament de Terrassa i president de laSubcomissió d'Habitatge de l'FMC, vaargumentar l'oportunitat de convocarla jornada en el fet que "el tipus d'habi-tatge està canviant i s'ha de pensar enles noves estructures familiars, comara els nuclis monoparentals o la gentgran que viu sola o en pisos assistits.Per això, és necessària la màximacol·laboració entre totes les adminis-tracions i agents".La secretària d'Habitatge de la Genera-litat, Carme Trilla, va explicar que lapromoció d'habitatge social ha estatmolt deficiària a Catalunya per lamanca de sòl reservat a tal efecte. Així,mentre al País Basc es va introduirl'any 1995 la reserva del 60 per centdel sòl per a habitatge protegit, a Cata-lunya no es comença a establir tímida-ment fins al 2002. Trilla va afegir que"ara i de cara al futur la situació ja hacanviat, perquè a la reformada lleid'urbanisme, vigent des del 2004, esrecull l'obligació de reserva de sòl" .Paral·lelament, segons va explicar Tri-lla, s'ha posat en marxa una altra líniapolítica, el Pla de sòl de la Generalitat2005-2010, que s'ha anat concertantamb els municipis.Per la seva part, Pere Esteve, presidentde la Federació de Cooperatives d'Ha-bitatge de Catalunya, es va oferir, permitjà de l'FMC, a traslladar la voluntatde col·laboració de les cooperativesd'habitatge amb els ajuntaments.

ENTITAT COL·LABORADORA

Trilla i Esteve van informar, en aquestsentit, sobre el conveni de col·labora-ció que han signat recentment elDepartament de Medi ambient i Habi-tatge i l'FCHC, que reconeix la Fede-

ració com a entitat col·laboradora deles administracions públiques perdesenvolupar polítiques de promociód'habitatges assequibles.Finalment, es va obrir una taula rodo-na sobre l'habitatge municipal i lescooperatives d'habitatge.A més de la secretària d'Habitatgedel Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat i del pre-sident de la Federació de Cooperati-ves d'Habitatge de Catalunya, s'hivan afegir Emili Mas, director del'Institut Català del Sòl (INCASOL),Ricard Frigola, gerent de l'InstitutMunicipal d'Urbanisme de l'Ajunta-ment de Barcelona, i Amadeu Igle-sias, director-gerent de l'InstitutMetropolità de Promoció de Sòl iGestió Patrimonial i assessor de laFederació de Municipis de Catalunyaen matèria d’habitatge.Segons va dir Iglesias, en l'àmbitmetropolità "les cooperatives tenenuna funció força important en la pro-

14.000 habitatgesen 13 anysLa Federació de Cooperativesd'Habitatge de Catalunya va sercreada al 1983 per a esdevenirinterlocutor unitari i fomentar lacol·laboració entre els grups decooperadors. Actualment està inte-grada per 18 cooperatives que pro-mouen, en conjunt, un miler d'ha-bitatges anualment. En els darrerstretze anys, les cooperatives asso-ciades a la Federació han promo-gut prop de 14.000 habitatges, delsquals 12.000 ho han estat en règimde protecció oficial, un 80% deltotal d'habitatges de protecció ofi-cal d'iniciativa privada.

FMC

moció d'habitatges i a l'IMPSOL. Coma agent públic que construeix habitat-ge, considerem que les cooperativessón una bona eina de col·laboració iles necessitem com a complement a lanostra feina".

10Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Reportatge

L'objectiu de la instal·lació de l'es-tand va ser facilitar un espai conjuntque permetés visualitzar una mostrade les promocions d'habitatge protegiti altres actuacions urbanístiques querealitzen els municipis catalans.Els ajuntaments que van participar enaquest espai compartit van ser Bada-lona, Gavà, Lleida, Montcada i Rei-xac, Reus, Sabadell, Sant Cugat delVallès, Santa Coloma de Gramenet,Terrassa i Viladecans.La presència a l'estand conjunt es vacompletar amb la II Jornada sobrehabitatge social i projectes urbanísticsmunicipals que, organitzada perl'FMC en el marc del saló immobilia-ri, va permetre posar en comú lesactivitats d'aquests 10 ajuntaments enla realització de projectes urbanísticsi d'habitatge social.Aquesta II Jornada al Saló MeetingPoint també va propiciar que els ajun-taments reflexionessin sobre les sevespolítiques d'habitatge municipal i que

avancessin pro-postes de desen-volupament urbàimpulsades alsseus municipis.El president dela subcomissiód'habitatge del'FMC i tinentd'alcalde deTerrassa, JosepAran, va aprofi-tar la cloenda dela jornada per dirque "hem de-mostrat, amb lesexperiències delsajuntaments, queexisteixen bones

pràctiques, quel'urbanisme és una bona eina pertransformar les ciutats i que la granmajoria dels alcaldes i alcaldesses tre-ballen des de l'exemple de les bonespràctiques".En la inauguració de la Jornada,Ricard Frigola, director general del'Institut Municipal d'Urbanime i delPla d'habitatge de Barcelona, va afir-

mar que "estem en un moment en quèhem de poder donar un nou impuls ala política d'habitatge a l'Estat espan-yol i a Catalunya". També va assenya-lar que les competències en habitatge"depenen de la Generalitat, com tam-bé de l'Estat, però evidentment elsmunicipis acabem fent-nos càrrec iparticipant en certa manera de lespolítiques d'habitatge, com la rehabi-litació dels edificis, manteniment ipolítiques per fer pisos de proteccióoficial".De la seva banda, Adolfo Moreno,secretari general de l'FMC, va desta-car que "hi ha un interès de la societatper veure quins són els planejamentsdels municipis pel que fa al desenvo-lupament urbanístic i a les polítiquesd'habitatge".La II Jornada, celebrada el 8 denovembre, es va dividir en dues taulesde treball, una sobre nous projectesurbanístics municipals i l'altra sobrehabitatge social.El president de Barcelona MeetingPoint, Enrique Lacalle, va agrair lapresència dels municipis en aquestsaló i simposi immobiliari.

L’estand de la Federació permet que10 ajuntaments exposin al Meeting PointLa Federació de Municipis de Catalunya va tornar a instal·lar un estand al Saló Immobiliari Barcelona Meeting Point,que es va celebrar a la Fira de Barcelona del 7 al 12 de novembre

Eva

Gui

llam

et

Eva

Gui

llam

et

L’estand de l’FMC va mostrar projectes urbanístics dels ajuntaments

11Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Reportatge

A la primera taula de debat de la Jor-

nada, l'alcaldessa de Badalona, Mai-

te Arqué, va recordar que “des del

79, amb els ajuntaments democrà-

tics, la transformació urbana de les

ciutats ha estat imparable”.

L'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera,

va parlar del desenvolupament equi-

librat amb projectes com el Pla de

l'àmbit de Ponent, que té en compte

el patrimoni mediambiental de la

ciutat. En les seves paraules: "dis-

senyar el creixement però també res-

pectar la zona ambiental amb un

patrimoni històric cultural i arque-

ològic important."

L'alcalde de Montcada i Reixac,

César Arrizabalaga, va mostrar una

Montcada que no és la que es veu

des de l'autopista, especialment el

treball que s'ha fet per corregir els

impactes de les infraestructures.

“Hem fet un gran esforç per dotar la

ciutat d’equipaments cívics i espor-

tius, que era una gran mancança de

Montcada”, va dir.

Francesc Villanueva, gerent de l'em-

presa municipal d'urbanisme de

l'Ajuntament de Lleida, va fer un

repàs històric al creixement de la

ciutat perquè es pugui entendre la

dificultat de planificar-la, amb fron-

teres naturals (riu) i artificials (esta-

ció Renfe i la Seu Vella). Segons ell,

"l'arribada de l'AVE ha marcat una

nova transformació a la ciutat però

volem que sigui un creixement

harmònic. El nou Pont que es projec-

tarà a Lleida ens obrirà noves expec-

tatives de futur per la ciutat."

SÒL INDUSTRIAL

Xavier Gómez, gerent de Tecnoparc

de Reus, va explicar que des de

l'ajuntament s'ha buscat sòl industrial

especialitzat per als sectors de l'ali-

mentació i la salut com a element per

a la promoció econòmica de la ciutat.

"El Parc tecnològic del Camp s'ha

engegat amb només un 15% del sòl

de titularitat municipal però s'ha ren-

dibilitzat al màxim. Per implantar les

indústries s'ha utilitzat el règim de

cessió de superfície."

Joan Pidelaserra, conseller delegat de

l'empresa municipal Viladecans

Mediterrània, va destacar la impor-

tància d'haver creat al seu dia la regi-

doria de planificació territorial i pro-

moció econòmica per ajudar al

replanejament equilibrat de la ciutat

en paral·lel al seu desenvolupament

econòmic.

A la segona taula de debat, Fina

Manzano, regidora d'habitatge de

l'Ajuntament de Montcada i Reixac,

va explicar l'experiència de l'oficina

local d'habitatge, "on s'adrecen tots

els habitants per afers relacionats

amb promocions d'habitatge prote-

git o d'habitatge social, bosses de

lloguer per a joves i l'obtenció

d'ajuts, entre d'altres qüestions".

Josep Abellán, gerent de Fira Saba-

dell, va destacar que "l'Ajuntament de

Sabadell és molt conscient de la

importància de promoure habitatge

social, tant de lloguer com de com-

pra". Va explicar que entre el 2000 i el

2005, el 23,85% de l’habitatge que

s’ha construït a la ciutat ha estat prote-

git, molt per sobre del 7,47% de la

mitjana catalana.

Josep Aran, tinent d'alcalde de Plani-

ficació del Territori de l'Ajuntament

de Terrassa, va exposar el procés que

segueix el nou barri de Torre-sana,

amb la nova modalitat d'habitatge-

taller i les noves construccions que

s'estan fent a la zona. En aquest sec-

tor s'ha buscat la "qualitat urbanísti-

ca, la qualitat ambiental amb la pre-

servació de la massa boscosa i

implantant la recollida pneumàtica

de les escombraries i la qualitat

arquitectònica".

El sector immobiliari escolta els projectesi les promocions municipals més actuals

La jornada va tenir dues parts: la primera dedicada als nous plans urbanístics i la segona, a l’habitatge social

Eva

Gui

llam

et

12Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Qüestionari

Quines serien les principals líniesde modernització que s'hauriend'operar en els governs locals perdonar resposta amb eficiència alsreptes de les properes dècades?En el darrer congrés de l'FMC vaig

exposar de manera més extensa

aquesta qüestió. Simplificant, diria

que els municipis i l'escala local són

avui decisius per assegurar una qua-

litat de vida raonable per a la ciuta-

dania i allunyar els evidents perills

de desigualtat i exclusió social que

ens envolten de manera cada cop

més persistent. La proximitat com a

valor, la transversalitat com a meca-

nisme d'articulació de polítiques i la

participació ciutadana com a palan-

ca de governança són avui factors

clau en els municipis del segle XXI.

Des del govern de l'Estat s'estàposant en marxa un procés de re-forma del règim local i de la fun-ció pública, amb sengles llibresblancs. Pot valorar l'abastd'aquesta iniciativa i pronosticarsi serà culminada?Tinc la sensació que la reforma de la

llei de bases de règim local té més

possibilitats d'avançar que la de la

funció pública. Crec que objectiva-

ment calen l'una i l'altra, però la de

règim local no és només necessària,

sinó que a més a més resulta impres-

cindible per afrontar els nous reptes

amb què s'enfronten els municipis, i

no penso que generi massa oposi-

cions si es respecta el camp de les

comunitats autònomes. Mentre que

la de funció pública, si es fa com

caldria, aixecaria resistències entre

els funcionaris i no tindria forces so-

cials clarament mobilitzades a favor.

Per altra banda, no acabo de veure

un ministeri amb suficient força po-

lítica com per tirar-la endavant.

Els conflictes socials i territo-rials que es viuen a Europa te-nen l'origen en un excés de cul-tura del "no", com apuntenalguns autors?La gent té tot el dret a dir que no sino comparteix els motius, eldiagnòstic i les vies amb les quals espretén resoldre, en nom seu, un pro-blema col·lectiu. No podem confon-dre un "no" insolidari i egoista ambun "no" que no comparteix defini-cions de problema ni les maneres deprendre decisions. Si som més trans-parents en la definició compartidade problemes i trobem maneres mésobertes de prendre decisions aconse-guirem fer més eficients les políti-ques i els programes d'actuació pú-blica. En aquest sentit, la participa-ció no ha de ser un instrument més omenys funcional, sinó una forma es-tratègica d'entendre el governcol·lectiu dels afers públics en unacomunitat.

Algunes d'aquestes reaccions esrelacionen amb la presència denous veïns d'origen extracomuni-tari. Quina resposta social i polí-tica s'ha de preparar a l'anun-ciat augment de la població im-migrada?Les noves dinàmiques socials gene-

rades per la globalització i l'evolució

cap a formes més diferenciades

d'expressar l'autonomia individual

ens obliguen a incorporar la qüestió

de la diversitat com un dels eixos

centrals del nostre sistema de valors.

Aquesta no és una exigència provo-

cada només per la immigració, sinó

la resposta a demandes molt plurals

que demanen reconeixement a les

seves opcions familiars, sexuals,

culturals, religioses o fins i tot ali-

mentàries. Els conflictes que obser-

vem són molts cops provocats per la

convivència en els mateixos indrets

de residents i nouvinguts que d'algu-

na manera competeixen per recursos

escassos: beques de menjador, vi-

vendes protegides, accés als serveis,

espais públics... Cal ser-ne cons-

cients i respondre amb més recursos

públics a la presència de més gent

que aporten valor a la nostra societat

i reclamen no només ser ciutadans

per treballar i pagar impostos, sinó

també per accedir als serveis i per

poder participar a les decisions

col·lectives. La seva presència i par-

ticipació, per començar, a les elec-

cions municipals, és un tema urgent.

En els darrers mesos, arran delcas de Marbella i de la preocupa-ció mostrada a la UE per l'urba-nisme al litoral del País Valencià,han aparegut informacions queapunten a la possibilitat de des-posseir els ajuntaments de toteso part de les seves competènciesurbanístiques .... Crec que és una profunda injustícia i

un argument demagògic combinar

les malifetes d'alguns irresponsables

polítics municipals, que s'han apro-

Els governs locals són mésdecisius que mai per albenestar de la ciutadania”El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona,Joan Subirats, defensa els municipis com a decisius per assegurarla qualitat de vida als pobles i ciutats de Catalunya

“La proximitat,la transversalitat ila participació sónfactors claus”

13Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Qüestionari

fitat de la sensació generada a finals

dels anys 90 del diner fàcil relacio-

nat amb l'especulació immobiliària,

amb la presència necessària dels go-

verns locals en els temes d'ordena-

ció del territori i regulació urbanísti-

ca. Si cal, hem d'introduir més cau-

teles i perseguir amb més força les

irregularitats comeses, però de cap

manera aprofitar aquests esdeveni-

ments per "minoritzar" els governs

locals quan són més decisius que

mai per al benestar de la ciutadania.

El procés electoral ha interrom-put el desenvolupament del nouEstatut però, malgrat això, sem-bla que serà feixuc i complicat ...Pel que fa al desplegament de lesnoves vegueries, es pot engegarsense la reforma pendent del'organització territorial?El nou Estatut reforça extraordinà-

riament el govern local i el reconeix

explícitament com un poder polític

amb competències molt significati-

ves. Cal ara completar la reforma

territorial ajornada any rere any i,

sense voler resoldre via decret els

problemes d'un mapa municipal

massa fragmentat, endegar vies per

enfortir la capacitat d'acció dels go-

verns locals catalans, a través de la

descentralització de noves funcions i

de més recursos, propiciant articula-

cions territorials flexibles, generant

incentius per als acords i les manco-

munitats, reforçant la capacitat de

cooperació de les noves vegueries i,

en definitiva, fent dels governs lo-

cals una peça clau per al futur de

Catalunya.

A totes les legislatures munici-pals, en diferents moments apa-reix la idea de reformar el siste-ma electoral per atorgar automà-ticament l'alcaldia a la llista mésvotada, encara que sigui en unasegona volta. Quins avantatges idesavantatges troba al sistemamajoritari a escala local?En general, es considera que un sis-

tema majoritari afavoreix la força,

estabilitat i autonomia del candidat

que en surti escollit. Evitant així les

aparents limitacions de les coali-

cions de govern, que en canvi són

resultants més habituals dels siste-

mes proporcionals. Però també és

cert que els sistemes majoritaris re-

dueixen la pluralitat política i social

existent en una comunitat, fent que

es "perdin" molts vots dels que no

arriben primer (majoritari simple) o

dels que no arriben ni primer ni se-

gon (majoritari a dues voltes).

Aquesta idea de dotar de majorestabilitat els governs locals ifer-los més executius i menys"parlamentaris" neix d'una ne-cessitat real i generalitzada decanviar el funcionament dels nos-tres ajuntaments?Ha anat apareixent com una resposta

possible als problemes generats pels

regidors trànsfugues que possibiliten

canvis sobtats de majoria, sense que

responguin a dinàmiques polítiques

o ciutadanes àmplies. També s'ha

vist com una via per evitar la neces-

sitat de coalicions "contra natura"

entre forces polítiques aparentment

allunyades però que s'uneixen tàcti-

cament per raons d'ocupar i repartir-

se el poder. Però no sembla clar que

aquesta reforma acabi amb aquestes

pràctiques ni tampoc està clar que

generi més problemes dels que pre-

tén resoldre.

Creu que algun dia prendran cos

aquests plantejaments i es con-

clourà una reforma del sistema

electoral municipal?

Caldria un acord entre les forces po-

lítiques més grans i la lògica d'alian-

ces que en cada moment existeix en

el conjunt del sistema polític (estat,

comunitats autònomes...) no ho farà

fàcil. Els sistemes electorals arreu

del món tenen una alta tendència a

l'estabilitat per la simple raó que els

que manen ja els està bé i només te-

nen incentius pel canvi si pensen

que així evitaran pèrdues més grans.

14Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Experiències municipals

tant en els costos de gestió de larecollida i transport. Les despeses depersonal són el doble però en canviels costos de tractament i d'aboca-ment (cànon de deposició) es veuenreduïts a menys de la meitat. Elsingressos per l'obtenció de materialben seleccionat (vidre, paper, cartró,fracció orgànics per a compost, etc.)també són substancialment majors enbenefici de la hisenda municipal,igual que els diners rebuts de l'Agèn-cia de Residus en concepte de distri-bució del cànon obtinguts d'aquellsmunicipis que encara es desfan de lesseves escombraries majoritàriamenta l'abocador.

Per a la implantació del nou sistemaes va fer una campanya informativa ide sensibilització prèvia, es vanrepartir cubells de diferents capaci-tats i es va fixar un calendari derecollida. Així, la fracció orgànica esrecull dimecres, divendres i diumen-ge; els envasos, dilluns i dijous; elpaper i cartró, els dimarts; i el rebuig(l'única part que anirà a l'abocador),el dissabte. Els bolquers i les com-preses es poden treure cada dia dinsuna bossa especial. Per als veïns queno poden complir amb aquest calen-dari s'hi han destinat tres àrees derecollida amb contenidors específicsper a cada una de les fraccions de labrossa.Les línies de treball per acabar demillorar el sistema consisteixen envisites als veïns que encara no hanrecollit l'anomentat "kit de reciclat-ge", i donar suport als domicilis queno acaben de fer una separació ade-quada. També es pensa en instal·larpapereres de carrer que permetin feruna separació de diferents fraccions:plàstics, envasos, papers, etc.

El canvi en el sistema de recollida hacomportat fonamentalment un canvid'hàbits dels veïns del poble, de pocmés de 6.000 habitants i amb prop de180 establiments comercials. S'hapassat d'abocar la pràctica totalitat deles deixalles als grans contenidors decarrer a separar-les en diferents frac-cions dins de cada domicili.L'alcaldessa de Santpedor, LauraVilagrà, explica que "vam decidir-nosen veure que la tarifa de l'abocador esdisparava i havíem de fer una pujadaimportant de la taxa d'escombraries, amés d'estar mantenint un sistema moltpoc eficient". La recollida porta a porta ha requeritun petit esforç i la voluntat decol·laboració per part del conjunt dela població, però el cost de la gestióde residus al municipi s'ha reduït un50 per cent. Això ha permès mantenircongelada la taxa d'escombraries quepaguen els veïns als anys 2005 i 2006.Segons Vilagrà, "la col·laboració de lagent ha estat excel·lent. Només alprincipi hi va haver reserves i algunescrítiques per desconeixement. Ara lagent està encantada perquè, a més, elsanem a recollir els "trastos" a casa".L'11 de desembre del 2004, dia enquè es va canviar el sistema de reco-llida, va començar la cursa per assolirl'objectiu de disminuir fins al 20 percent el volum de brossa que anirà a unabocador i fer que la resta acabi sentreciclada o aprofitada.De les 2.294 tones d'escombraries gene-rades per Santpedor durant tot l'any2005, només 603, un 26,3 per cent, vanacabar a l'abocador de Manresa. Tambées va notar de seguida una disminucióen el volum del residus que han de serrecollits, transportats i tractats.

A Santpedor, la brossaes recull porta a portaL’Ajuntament de Santpedor (Bages) va decidir fa un parell d’anyscanviar el sistema de recollida de les escombraries, tant domèstiquescom comercials, i va implantar el porta a porta

Les darreres dades disponibles, delmes d'octubre del 2006, indiquen quela "producció" de deixalles es mantéal mateix nivell del 2005 però ambuna disminució del rebuig, que aranomés representa el 23 per cent.L'objectiu d'abocar solament el 20per cent és a tocar.Un segon objectiu, que es va assolirràpidament, va ser millorar el paisat-ge urbà gràcies a la desaparició d'uncentenar de contenidors de la viapública. La imatge de contenidorsdesbordats ha passat a formar part delpassat. De fet, ara només queden unspocs iglús grocs per al dipòsit selectiude vidre.El sistema porta a porta reforça laresponsabilitat sobre les deixallesque genera cadascú i un canvi impor-

L’objectiu ésque només el 20%dels residus arribia l’abocador

Foto

graf

ies

cedi

des

per l

’Aju

ntam

ent d

e Sa

nped

or

15Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Informe

El nou PTSEC determina el mapa deles implantacions dels establimentscomercials subjectes a llicència de laGeneralitat i estableix un creixementde 390.236 m2 de superfície comer-cial. L'aprovació del PTSEC vaacompanyada del Pla de dinamitzaciódel comerç urbà, que comprèn unconjunt d'actuacions adreçades areforçar el model del comerç urbà i lacompetitivitat de les empreses comer-cials catalanes amb una dotació de93,05 milions d'euros.El PTSEC regula el creixement de lessuperfícies mitjanes d'alimentació, elshipermercats, els grans magatzems iels centres comercials i, com a nove-tat, incorpora a aquesta regulació elsestabliments de més de 1.000 m2 delssectors d'electrodomèstics, electròni-

ca de consum, articles esportius, lleu-re i cultura i d'equipament de la per-sona, que també resten subjectes adimensionament. L'altra novetat són els criteris de loca-lització per a grans equipamentscomercials i superfícies especialitza-des de més de 1.000 m2 que, tal i comestableix la Llei 18/2005 d'equipa-ments comercials, veuen limitada laseva implantació a les àrees delimita-des per les trames urbanes consolida-des (TUC) dels municipis que sóncapitals de comarca o que tenen unapoblació superior als 25.000 habitantso assimilables per raons de fluxosturístics. Per determinar les TUC, elDepartament competent en matèria decomerç tindrà en compte les àrees on,d'acord amb el planejament urbanístic

vigent, resideix majoritàriament lapoblació, la continuïtat d'edificis resi-dencials plurifamiliars i les tramescomercials inserides amb els usosresidencials. Les TUC es podranmodificar, sempre que l'actualitzaciótingui per objecte afegir a la trama jadefinida sectors de planejamentvigent que prevegin com a mínimdos-cents cinquanta habitatges, ambtipologia d'eixample plurifamiliar iamb una densitat superior a quarantahabitatges per hectàrea.

Des del punt de vista municipal, exis-teixen dues qüestions que cal tenirpresents. La primera, que l’actualPTSEC és respectuós amb els POECaprovats abans de l'entrada en vigorde la Llei 18/2005, de 27 de desem-bre, d'equipaments comercials, possi-bilitant que els municipis puguin exe-cutar les actuacions comercialscorresponents al marge de les previ-sions del nou pla.D’altra banda, els ajuntaments, mit-jançant POEC, podran instar la revisiódel PTSEC del seu municipi si es pro-dueix un increment substancial del nom-bre d'habitants previst com a base deprogramació del seu dimensionament.

DIMENSIONAMENT DEL PTSEC2006-2009El nou PTSEC, a diferència de l'ante-rior, possibilita la implantació d'hiper-mercats, que disposaran de 23.667 m2

(8.360 m2 per a l'àmbit metropolità,8.486 m2 per a les comarques gironi-nes i 6.821 m2 per a les centrals). Elformat supermercat és el que preveu uncreixement més elevat, amb 135.151m2. Finalment, per als grans equipa-ments comercials i les superfíciesespecialitzades de més de 1.000 m2, esreserven un total de 231.418 m2.

El govern aprova el PTSECi el Pla de dinamització delcomerç urbà 2006-2009El govern va aprovar el passat 10 d’octubre el nou Pla territorial sectoriald’equipaments comercials (PTSEC)

La clau serà definirles trames urbanesconsolidades

16Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Localret informa

Més informació a la pàgina web www.localret.es

Intercanvi de documents entreadministracions per agilitarels tràmits de la ciutadania

Notificaciósenzilla delcanvi dedomicili

La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consordi Localret handonat el primer pas per crear una plataforma telemàtica que permetràl’intercanvi de dades i de documentació entre aquestes administracions

d'aquest conveni és un pas per aconse-guir "unes administracions públiquesal servei dels ciutadans els 365 dies del'any i obertes les 24 hores al dia".Aquest conveni implica la Generali-tat, de manera que tots els seusdepartaments i òrgans i entitats queen depenen posen a disposició del'Ajuntament de Barcelona, i de lesadministracions locals que s'hi adhe-reixin, totes la dades i certificatselectrònics relatius als ciutadans, lesempreses i les organitzacions de quèdisposin i que siguin demanats en elsprocediments d'altres administra-cions. El Consorci Localret farà, enaquest sentit, un treball de promociói difusió d'aquest conveni per aconse-guir el nombre màxim d'adhesionsper tal que la interoperabilitat siguinuna realitat per a tots els ciutadans iciutadanes catalans.A la pràctica, i per citar exemplesconcrets, el conveni es podrà aplicaren les sol·licituds de documentaciónecessària per a les pensions no con-tributives, l'acreditació de pertinençaa família nombrosa per obtenir boni-ficacions de l'Impost de Béns Inmo-bles (IBI) o la comunicació del nom-bre de persones residents en undomicili per a conèixer quin són elstrams tributaris de l'aigua que s'hande cobrar. A partir de l'entrada enfuncionament del conveni subscrit elciutadà que hagi de realitzar qualse-vol d'aquests tràmits no haurà d'anard'administració en administraciósol·licitant els diferents documentsnecessaris per realitzar la gestió.

Els ciutadans que hagin de fer trà-mits administratius que impliquinmés d'una administració pública elspodran realitzar sense haver de des-plaçar-se físicament a cadascunad'aquestes administracions. El conseller de Governació i Admi-nistracions Públiques, Xavier Sabaté,l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, iel president de Localret, Pere Nava-rro, van ser els encarregats el passat24 d'octubre de signar aquest conve-ni d'interoperabilitat entre les admi-nistracions públiques. El convenipreveu que durant el primer semestredel 2007 aquesta plataforma telemà-tica haurà d'entrar en funcionament.El president de Localret, Pere Navar-ro, ha explicat molt gràficament que"el que pretenem és que les personesque hagin de fer tràmits no hagind'anar picant una porta darrere l'altra,sinó que siguem nosaltres, les admi-nistracions, qui ens connectem direc-tament i les que fem aquesta feina pera facilitar la vida als nostres conciuta-dans i conciutadanes." Pere Navarrova fer esment a l'augment de determi-nades gestions administratives com aconseqüència de la mobilitat de lapoblació. Avui cada vegada hi ha méspersones que es traslladen, que can-vien de domicili, que tenen la feinaen un lloc diferent on viuen, que sónoriginaris d'un altre lloc, etc., la qualcosa implica una quantitat cada vega-da més elevada d'administracions.En el mateix sentit es va expressarel conseller de Governació. XavierSabaté va dir que la signatura

El conseller de Governació i Admi-nistracions Públiques de la Generali-tat, Xavier Sabaté, el ministre d'Ad-ministracions Públiques del Governde l'Estat, Jordi Sevilla, i el presidentde Localret, Pere Navarro, van signarel 10 d'octubre el Conveni per a laposada en marxa del servei de comu-nicació de canvi de domicili. Aquestservei ha de permetre als ciutadans ferla comunicació de canvi de domicilimitjançant Internet i en un únic tràmitadministratiu. De manera automàticaaquestes dades s'actualitzaran al Ser-vei Català de la Salut (CatSalut) i al'Agència Estatal Tributària (AEAT).El conveni preveu l'extensió d'aquestservei, a més dels municipis de Barce-lona, Terrassa i Sant Cugat del Vallès,a altres 27 ajuntaments catalans abansd'acabar l'any. El conveni subscrit recull les condi-cions tècniques d'aquest nou servei.Entre d'altres aspectes, destaca quehi ha dos escenaris possibles en lasol·licitud pel ciutadà del canvi dedomicili: el ciutadà fa la sol·licitudde manera presencial a l'ajuntamentdesprés de donar-se d'alta en el PadróMunicipal d'Habitants o bé fa lasol·licitud telemàticament des delportal web municipal, en un momenttambé posterior a l'alta en el Padró.Després d'aquest tràmit l'ajuntamentemetrà el volant electrònic d'empa-dronament i l'enviarà als organismes iunitats administratives que estiguin jadins d'aquest servei, com són actual-ment CatSalut i AEAT i d'altres que hiseran en el futur, com els cossos deseguretat ciutadana o empreses sub-ministradores de serveis.

17Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

A mitjan octubre passat va tenir lloca Brussel·les la quarta edició dels"Open days", setmana europea de lesciutats i les regions, amb el rerefonsdel llançament de la política decohesió reformada.L'esdeveniment va comptar ambl'assistència de 4.000 participantsprocedents de trenta països i amb unample ventall de conferències,debats i seminaris sobre la políticaeuropea que afecta en especial lesregions. Els "Open days" d'aquest any hantingut com a títol principal "Invertir ales ciutats i les regions d'Europa:partenariats públics i privats per al

creixement i l'ocupació". En aquestsentit, el president del Comitè de lesRegions, Michel Delebarre, varecordar que l'acte se celebrava en unmoment clau ja que, tot i que elpressupost per a la política regional ide cohesió ja està definit (308 milmilions d'euros per al període 2007-2013), "les col·lectivitats territorialses troben actualment en una fase demobilització intensa per combinar lesseves pròpies estratègies de desen-volupament amb els Objectius deLisboa". Els "Open days" -en què va partici-par per primer cop el sector privat-han estat, segons Delebarre, l'ocasió

Europa, més a prop

“Open days 2006”: Setmanaeuropea de les ciutats i les regions

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

El comissari d'Empresa i Indústria,Günter Verheugen, la comissària dePolítica Regional, Danuta Hübner, iel comissari de Ciència i Recerca,Janez Potocnik, van donar detallssobre les accions de la Comissió perfacilitar la participació de les PIMEen els programes de la UE per alperíode 2007-2013, en una reuniócelebrada l'11 d'octubre a Brussel-les. En concret, es va abordar aquestaparticipació al Programa per a lainnovació i la competitivitat (PIC), el7è Programa marc d'R+DT, i el nouperíode de programació per als fonsestructurals i de cohesió. En l'àmbit del 7è Programa marc,durant el període 2007-2013 la UEdestinarà un 15% del seu pressuposta projectes que incloguin PIME. Lesnormes de participació se simpli-ficaran en diversos aspectes i la

Comissió està introduint uns valsd'assessorament que permetin a lesPIME provar la viabilitat de lesseves idees abans de demanar fonscomunitaris.

Pel que fa al nou PIC, aquest serviràper incrementar la capacitat inno-vadora de les PIME mitjançant unaccés més fàcil al capital a travésde crèdits, accions, garanties, fonsde capital risc i també assistènciatècnica. En matèria de política regional, unade les prioritats per al període 2007-

La participació de les petites i mitjanes empresesen els programes de la Unió Europea

2013 és la inclusió plena de les PIMEen aquesta política. Per tal de dur aterme aquest objectiu s'ha desen-volupat el JEREMIE, una unió derecursos europeus per a empresesmolt petites i mitjanes, amb l'objectiude millorar el seu accés al finança-ment. A més, en el nou període deprogramació dels fons estructurals ide cohesió, les PIME poden rebreassistència independentment de laseva localització.La Comissió també està revisant lesnormes relatives als ajuts estatals pertal de simplificar-les i concentrarl'ajut a favor de les PIME, i haadoptat les noves direc-trius delsajuts públics amb finalitat regionalper al període 2007-2013, queintrodueixen ajuts de suport a lacreació i a la primera etapa de desen-volupament de petites empreses.

per "determinar el lloc i el rol de lesautoritats locals en la posada enmarxa de l'Estratègia de Lisboa permitjà dels instruments de la políticade cohesió i per al reforçament delpartenariat del sector públic i privat". D'altra banda, el president de laComissió, José Manuel Barroso, vadeclarar-se molt satisfet que lainstitució que ell presideix s'hagiassociat a l'esdeveniment i ha insistiten el rol de les ciutats i les regionsper reforçar el creixement il'ocupació en el si de la UE. Finalment, Danuta Hübner,comissària europea encarregada de laPolítica Regional, va precisar que "larevifalla europea vindrà del nivellregional i local" i va assenyalar larellevància d'aquest tipus d'ocasionsper a les regions .

Les pimes seranuna prioritatde la políticaregional

18Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Cròniques

El president Rodríguez Zapatero i el

PSOE en general han hagut de

rumiar a fons els resultats del dia 1,

per exemple, el fet que l'abstenció

castiga especialment els socialistas o

que forces marginals amb un missat-

ge demagògic poden fer forat. És

clar que també el PP s'ho ha de fer

mirar, perquè per aquest camí no pot

ni somiar en guanyar les eleccions

del maig ni tampoc les del 2008.

Enlloc no guanya vots.

L'altre tema és fins a quin punt els

dirigents polítics estatals (Rodríguez

Zapatero, Pérez Rubalcaba, Manuel

Chaves, etc.) intervenen i pressio-

nen de cara al pròxim govern català,

si bé asseguren que han deixat lliber-

tat total a José Montilla. Ja saben

que via PSC o via CiU, ERC tornarà

a pesar en la vida política espanyo-

la, encara que només sigui com a

arma en mans del PP i tema de dis-

cussió entre els socialistes. De

moment, la dreta mediàtica abona

sobretot un govern de coalició CiU-

PSC que margini ERC (el seu gran

objectiu) i com a mal menor un

govern CiU-ERC, en el qual el

nacionalisme moderat enfortit con-

trolaria l'independentisme afeblit,

cosa que dificilment pot fer un PSC

en dificultats dins d'un tripartit.

En qualsevol cas, s'acosten altres

determinacions molt mportants.S'es-

pera una decisió en les converses

entre el govern central i ETA, fins al

punt que alguns afirmen obertament

que abans de final de mes ETA

anunciarà el cessament definitiu de

la violència. És veritat que el robato-

ri d'armes a França el 24 d'octubre

pot complicar i molt el procés, però

sembla que solament un atemptat

amb morts o ferits el faria descarri-

lar. Això sí, al govern li cal ja un gest

important atès que bona part de

l'opinió pública, atiada pel PP, sospi-

ta que s'estan fent concessions sota

mà i no veu avenços substantius per

part dels terroristes.

Fins i tot en el PP s'observen movi-

ments curiosos. La marginació pro-

gressiva d'Eduardo Zaplana i una

certa congelació d'Angel Acebes han

permès a Mariano Rajoy fer alguns

passos tímids cap a posicions cen-

tristes, com per exemple el suport

decidit a Josep Piqué o el pacte amb

el PSOE sobre l'Estatut d'Andalusia.

Es nota, per últim, un cert distancia-

ment oficial de les teories conspirati-

ves de l'11-M sostingudes pels sec-

tors més recalcitrants.

S’acosten moviments definitiusJosep M. Sanmartí

DE

S

DE

M

AD

RI

DP

AR

C

DE

L

A

CI

UT

AD

EL

LA

Les eleccions al Parlament de Cata-

lunya (i no a la presidència de la

Generalitat com algú va voler presen-

tar durant tota la campanya) van

donar alguns missatges clars: els

votants catalans no volen cap majoria

absoluta; els governs de coalició són

els preferits; i el descontentament res-

pecte als actuals dirigents polítics o

amb la seva forma d'actuar va en aug-

ment. Tots els intents de deslegitimar

els governs de coalició liderats per

Pasqual Maragall van fracassar l’1 de

novembre. El tripartit va perdre qua-

tre diputats, però mantindria la majo-

ria absoluta, i els màxims opositors a

aquella fórmula van obtenir només

un diputat més que el 1999 (CiU en

va pujar dos, però el PP en va perdre

un). Després de l'1 de novembre, cap

formació podrà governar a Catalunya

en solitari amb estabilitat, i així ho

han volgut els ciutadans.

També s'ha fet més evident que mai

un descontentament amb la política

catalana. Hi ha hagut la segona abs-

tenció més alta de la història dels

comicis al Parlament, amb l'agreu-

jant que en aquesta ocasió tothom

tenia molt clar que cada vot podia

ser decisiu. I també hi ha hagut dos

fenòmens més que palesen aquest

descontentament: la irrupció de Ciu-

tadans, formació que podria consi-

derar-se antisistema respecte a la

política oficial catalana; i el gran

nombre de vots en blanc, també sen-

se precedents (60.025), que són una

altra mostra de malestar. Per cert, la

suma dels vots en blanc i els de la

Plataforma Antitaurina, tots dos sen-

se publicitat ni organització, ni

suports d'algunes emissores i diaris,

han obtingut gairebé tants vots com

els Ciutadans.

Totes les formacions amb ganes i

possibilitats de governar hauran de

tenir molt assumits aquests missatges

dels electors si volen redreçar aquest

malestar. Als votants no els molesten

els governs de coalició, però si que

els seus components es barallin o

actuïn com a individualitats en lloc de

fer-ho com un equip. La formació

que ha aparegut públicament com la

que ha provocat menys tensions en

l'anterior tripartit, Iniciativa, no

només no ha patit els efectes de l'abs-

tenció, al contrari que totes les altres

forces, sinó que en un dia amb sis

punts menys de participació ha incre-

mentat el nombre de vots. Ara es trac-

ta de veure si en els propers anys els

partits que arribin a un acord, siguin

els que siguin, són capaços de fer un

autèntic govern de coalició i no

només una coalició per a governar.

Una Catalunya pactista i descontentaSalvador Sabrià

LA VANGUARDIA(suplement BMP)

LA VANGUARDIA

19Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Quiosc

20Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Disposicions

COMERÇ

Desplegament de la Llei18/2005, de 27 de desembre,d'equipaments comercials

Disposició:

Decret 378/2006, de 10 d'octubre.DOGC núm. 4740, de 16 d'octubredel 2006.Organisme:

Departament d'Economia i Finances.

Amb aquest desplegament regla-mentari de la Llei 18/2005, de 27de desembre, d'equipaments comer-cials, es vol posar a l'abast delsoperadors i de les entitats públi-ques i privades que han d'interveniren el control de l'evolució delsequipaments comercials, conceptesclars i procediments senzills per talde generar seguretat jurídica i agi-litat en la tramitació. Es tracta queels primers puguin materialitzaramb facilitat els drets que elscorresponguin a l'empara de la Lleii del Pla territorial sectorial d'equi-paments comercials que se'n deri-va. Es tracta també que els òrgans,ens i institucions trobin referènciesclares per a la seva actuació, tantdes del punt de vista material comformal. Amb aquesta idea, el decretrefon en un text únic totes les dispo-sicions que incideixen en l'aplica-ció de la llei i dels instruments quese'n deriven, superant la dispersiópreexistent.

COMERÇ

Pla territorial sectorial d'equipa-ments comercials

Disposició:

Decret 379/2006, de 10 d'octubre.DOGC núm. 4740, de 16 d'octubredel 2006.Organisme:Departament d'Economia i Finances.

El decret aprova el Pla territorialsectorial d'equipaments comercials(PTSEC), que regula les implanta-cions dels establiments comercialssubjectes a llicència de la Generali-tat de Catalunya i estableix un crei-

xement de 390.236 m2 de superfíciecomercial. L'aprovació del PTSECva acompanyada del Pla de dina-mització del comerç urbà, quecomprèn un conjunt d'actuacionsadreçades a reforçar el model decomerç urbà i la competitivitat deles empreses comercials catalanesamb una dotació de 93,05 milionsd'euros.

CULTURA

Patrimoni festiu de Catalunya

Disposició:


Departament de Cultura.

L'objecte d'aquest decret és crearel Catàleg del Patrimoni Festiu deCatalunya com a instrument onconstin totes les festes, celebracionscomunitàries i elements festius ambvigència arreu de Catalunya. ElCatàleg del Patrimoni Festiu deCatalunya s'adscriu al departamentcompetent en matèria de cultura i ésgestionat pel Centre de Promoció dela Cultura Popular i TradicionalCatalana.

MEDI AMBIENT

Subvencions adreçades als enslocals per a la realització d'inver-sions per a l'execució d'actua-cions d'abastament en alta

Disposició:

Resolució MAH/3203/2006, de 3d'octubre. DOGC núm. 4736,de 9 d'octubre del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Poden ser objecte de subvenció lesinversions realitzades pels ens localsderivades de l'execució d'actuacionselegibles sobre el sistema d'abasta-ment en alta, que s'hagin d'executaren el període comprès entre l'1 degener i el 31 de desembre del 2007.

No seran objecte de subvenció aque-lles inversions en matèria d'abasta-ment en alta que ja disposin d'uncalendari de finançament programatper l'Agència Catalana de l'Aigua,llevat de casos justificats per raód'urgència i/o disponibilitat deterrenys. No es considerarà inclòsen l'objecte de la subvenció l'Impostsobre el valor afegit (IVA) de lesinversions sol·licitades. Poden optara les subvencions els ens locals deCatalunya que prestin de maneradirecta o per delegació el serveid'abastament d'aigua en l'àmbit delsquals es presentin problemes dequalitat o garantia de recurs. L'enslocal interessat ha d'adreçar al'Agència Catalana de l'Aigua unacord de sol·licitud de l'òrgan com-petent en el qual s'expliquin les cir-cumstàncies que motiven la petició.

MEDI AMBIENT

Reglament de la planificació hidrològica

Disposició:


Departament del Medi Ambient iHabitatge.

El reglament regula els procedi-ments per a la formulació del Pla degestió del Districte de Conca Fluvialde Catalunya i per a l'elaboració,aprovació i revisió de la resta d'ins-truments de la planificació hidrolò-gica del Districte de Conca Fluvialde Catalunya en desenvolupamentdel que estableix el Text refós de lalegislació en matèria d'aigües deCatalunya, aprovat pel Decret legis-latiu 3/2003, de 4 de novembre.

MEDI AMBIENT

Aplicació del règim de comerç dedrets d'emissió de gasos ambefecte d'hivernacle i de regulaciódel sistema d'acreditació de veri-ficadors d'informes d'emissió degasos amb efecte d'hivernacle

21Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Disposicions

Disposició:

Ordre MAH/491/2006, de 18d'octubre. DOGC núm. 4748, de 26d'octubre del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge.

En el tràmit de sol·licitud d'autorit-zació ambiental de les activitats del'annex I o de sol·licitud de llicènciaambiental per a activitats de l'annexII.1 de la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la intervenció integral del'Administració ambiental, a més dela documentació en suport paper queestableixen els articles 26 i 40, res-pectivament, del Decret 136/1999,de 18 de maig, pel qual s'aprova elReglament general de desplegamentde la Llei 3/1998, de 27 de febrer, dela intervenció integral de l'Adminis-tració ambiental, i s'adapten els seusannexos, caldrà presentar la docu-mentació que es detalla a l'article 1de l'ordre. Aquesta documentacióque acompanya la sol·licitud d'auto-rització o de llicència ambiental,s'ha de presentar a l'ajuntament ones pretengui implantar l'activitat,d'acord amb el que estableix la nor-mativa de règim jurídic de les admi-nistracions públiques i del procedi-ment administratiu comú.

MEDI AMBIENT

Subvencions a ens locals, per al'any 2006, per facilitar l'aplica-ció de l'article 11.1 de la Llei22/2003, de 4 de juliol, de pro-tecció dels animals, mitjançant elqual es prohibeix el sacrifici degats i gossos a les instal·lacionsper al manteniment d'animals decompanyia i als nuclis zoològicsen general

Disposició:

Resolució MAH/3247/2006, de 26de setembre. DOGC núm. 4740, de16 d'octubre del 2006.Organisme:


La finalitat d'aquesta convocatòriaés subvencionar ens locals per facili-

Disposició:



Amb la finalitat de lluitar contrael canvi climàtic i assolir els com-promisos d'aplicació del protocolde Kyoto, el govern ha aprovat elDecret d'aplicació del règim decomerç de drets d'emissió degasos amb efecte d'hivernacle ide regulació del sistema d'acredita-ció de verificadors d'informesd'emissió de gasos amb efected'hivernacle.Els objectius són establir un sistemad'intervenció administrativa eficaç iàgil per tramitar les sol·licituds i/omodificacions d'autorització d'emis-sions de gasos amb efecte d'hiver-nacle, les validacions dels informesanuals a presentar per les empresesafectades i les sol·licituds d'assig-nació de drets d'emissió; garantir lacoordinació i comunicació amb laComissió de coordinació de políti-ques de canvi climàtic i amb l'Admi-nistració general de l'Estat en temesde la seva competència; designarl'òrgan autonòmic competent enmatèria d'acreditació de verifica-dors per exercir les funcions quederiven de la normativa reguladoradel comerç de drets d'emissió degasos amb efecte d'hivernacle; iregular un sistema transparent i fia-ble d'acreditació i/o reconeixementde verificadors d'informes d'emissióde gasos amb efecte d'hivernacleque compleixi amb els requisitseuropeus.

MEDI AMBIENT

Format i suport informàtic delprojecte bàsic i altra documenta-ció que han d'acompanyar lasol·licitud d'autorització ambien-tal de les activitats de l'annex I ide llicència ambiental de les acti-vitats de l'annex II.1 de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la in-tervenció integral de l'Adminis-tració ambiental

tar l'aplicació de l'article 11.1 de laLlei 22/2003, de 4 de juliol, de pro-tecció dels animals, mitjançant elqual es prohibeix el sacrifici de gats igossos a les instal·lacions per almanteniment d'animals de compan-yia i als nuclis zoològics en general.L'actuació objecte de la subvenciós'ha de realitzar dins de l'any 2006.El termini de presentació de sol·lici-tuds és fins al 17 de novembre.

MOBILITAT

Directrius nacionals de mobilitat

Disposició:


Departament de Política Territorial iObres Públiques.

El decret aprova les vint-i-vuit"Directrius nacionals de mobilitat",que constitueixen el marc orientadorper a l'aplicació dels objectius de laLlei 9/2003, de 13 de juny, de lamobilitat, mitjançant l'establimentd'orientacions, criteris, objectiustemporals, propostes operatives iindicadors de control. Les Directriusnacionals de mobilitat tenen caràcterde Pla territorial sectorial i tenencom a objectiu configurar un sistemade transport més eficient per millo-rar la competitivitat del sistemaproductiu nacional, augmentar laintegració social tot aportant unaaccessibilitat més universal, incre-mentar la qualitat de vida i millorarles condicions de salut dels ciuta-dans, aportar una major seguretat enels desplaçaments i establir unespautes de mobilitat més sostenibles.

TERRITORI

Reglament de desenvolupamentde la Llei 16/2005, de 27 de de-sembre, de la informació geogrà-fica i de l'Institut Cartogràfic deCatalunya pel que fa a l'oficiali-tat i l'ús dels serveis cartogràficsi a les relacions interadministrati-ves i la planificació

22Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Disposicions

Disposició:

Llei 32/2006, de 18 d'octubre. BOEnúm. 250, de 19 d'octubre del 2006.Organisme:

Cap de l'Estat.

Aquesta llei aborda per primer cop,i de forma estrictament sectorial, laregulació del règim jurídic de la sub-contractació i estableix una conjuntde garanties que cerquen evitarsituacions de manca de control queocasionin situacions objectives derisc per a la seguretat i la salut delstreballadors.Aquesta llei entrarà en vigor als sismesos de la seva publicació al BOE,és a dir, el 20 d'abril del 2007.

TREBALL

Modificació del Decret339/2006, de 5 de setembre,de desplegament de la Llei10/1997, de 3 de juliol

Disposició:

Decret 408/2006, de 24 d'octubre.DOGC núm. 4752, de 2 de novem-bre del 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

Per tal de continuar incidint amb lafilosofia adoptada des dels inicis dela renda mínima d'inserció pel quefa a protegir amb més intensitat lesfamílies que més ho necessiten, s'hacregut convenient ampliar l'importatorgat a determinats ajuts comple-mentaris que es van crear l'any2001, els quals tindran un incrementdel 50%. Amb aquesta mesura, lesfamílies percebran mensualment unimport que estarà a un nivell equili-brat si ho posen en relació amb l'im-port del subsidi d'atur, del salari mí-nim interprofessional com també delconjunt de les prestacions de protec-ció pública. D'altra banda, tambés'ha valorat la necessitat d'imple-mentar uns nous ajuts complementa-ris de tipus econòmic vinculats a lainserció laboral a l'efecte d'estimu-lar l'esforç que han de fer les perso-nes destinatàries de la renda míni-ma d'inserció per ser contractades o

els autònoms per iniciar una activi-tat en un règim especial de la Segu-retat Social.

URBANISME

Regulació de la intervenció am-biental en el procediment dellicència urbanística per a millorade finques rústiques que s'efectuïamb aportació de terres proce-dents d'obres de la construcció

Disposició:


Departament de la Presidència.

La millora de finques rústiques mit-jançant moviments de terra i obresde desmuntatge o explanació es tro-ba subjecta a llicència urbanísticad'acord amb el Text refós de la Lleid'urbanisme. L'experiència acumula-da en els darrers anys ha posat demanifest que en l'atorgamentd'aquesta llicència cal la col·labora-ció entre administracions públiquesper tal de contemplar els aspectesambientals inherents a aquesta acti-vitat que tot sovint es duu a termeutilitzant terres alienes procedentsd'obres de la construcció. Ambl'aprovació d'aquest decret s'aug-menta notablement la coordinaciónecessària entre ens locals i Genera-litat i es milloren les mesures de pro-tecció de medi ambient.

Disposició:



Aquest reglament pretén revisar imodernitzar el sector de l'activitatcartogràfica i geogràfica realitzadaa Catalunya. En aquest sentit, esregula el funcionament i l'organitza-ció dels instruments i òrgans quepersegueixen donar un impuls defini-tiu a aquestes activitats per tald'aconseguir harmonitzar-los, en ter-mes de coordinació i cooperació,amb d'altres activitats administrati-ves de vital importància per al con-junt de la societat, com l'urbanisme il'ordenació del territori, com a exem-ples més significatius.

TRANSPORT

Serveis de transport urbà de viat-gers en autobús amb finalitat cul-tural i turística

Disposició:



L'objecte d'aquest decret és regularl'establiment i les condicions deprestació dels serveis de transporturbà de viatgers en autobús ambfinalitat cultural i turística. La com-petència per a la planificació i l'or-denació de l'establiment i la gestiódels serveis de transport objected'aquest decret correspon als ajunta-ments, a l'Entitat Metropolitana delTransport o a altres ens locals com-petents en l'àmbit territorial en elqual està previst que es desenvolupiel transport.

TREBALL

Regulació de la subcontractacióal Sector de la Construcció

23Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 21

Nov

embr

e de

l 200

6

Segona Trobada Nacional de la RecuperacióOrganitzada pel Gremi de Recuperació

de Catalunya i l’Agrupació Nacional de

la Recuperació. Barcelona, 1 i 2 de desembre

del 2006.

Informació: www.gremirecuperacio.orgi info@gremirecuperació.org

Fòrum d’intercanvi d’accions sobrel’ocupació, la cultura i l’oci alternatiuOrganitzat per l’Ajuntament d’Avilés.

Avilés, 1, 2 i 3 de desembre del 2006.

Informació: www.abiertoasturias.com985 51 04 63 i [email protected],o [email protected], 985 56 18 82i fax 985 52 31 99.

Jornades formatives“Construint ciutats participatives”Organitzada per la Femp i l’Ajuntament de

Barcelona. Barcelona, 22, 23 i 24 de novembre.

Informació: FEMP, [email protected] iwww.femp.esLloc: Centre Convencions InternacionalsBarcelona - CCIB, Rambla Prim, 1-17,de Barcelona

IX Fòrum de la Seguretat,Seguretat i EnergiaSala Pompeu Fabra, del Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya. 23 de novembre.

Informació: Institut d’Estudis de la SeguretatPasseig de Gràcia, 50, 5a., de Barcelona93 272 54 30 i www.seguretat.org

Les vies verdes a Europa: exemples dedinamització dels usos, planificació i gestióGirona, 24 i 25 de novembre. Organitzades pel

Consorci Vies Verdes de Girona.

Informació: Sílvia Marty, tècnic decomunicació. Consorci de les Vies Verdesde Girona. Telèfon 972 18 51 99,[email protected] i www.viesverdes.org

AgendadesembreAgendanovembre

1divendres

1divendres

Forum sobre Medi Ambient iMón LocalOrganitzat per l’Àrea de Medi Ambientde la Diputació de Barcelona.Barcelona, 15 i 16 de febrer del 2007.Lloc: Centre de ConvencionsInternacional de Barcelona.Informació: www.diba.cat i

[email protected]

i també…

23dijous

22dimecres

9:00 h

24divendres

Agenda

Catalunya Municipal 21

Documents

Transcript of Catalunya Municipal 21