Núm.13 Febrer del 2006

L’ASSEMBLEA GENERAL DE L’FMCPROPOSARÀ UN GRAN ACORD PEL CIVISME LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS SUPERA ELS 600 ADHERITS

ELS PLANS EDUCATIUS D’ENTORN PERMETEN AUGMENTARLA IMPLICACIÓ DELS AJUNTAMENTS EN LA VIDA ESCOLAR

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ERA

CIÓ

CA

TALU

NY

A

MU

NIC

IPIS

L’ASSEMBLEA GENERAL DE L’FMCPROPOSARÀ UN GRAN ACORD PEL CIVISME LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS SUPERA ELS 600 ADHERITS

ELS PLANS EDUCATIUS D’ENTORN PERMETEN AUGMENTARLA IMPLICACIÓ DELS AJUNTAMENTS EN LA VIDA ESCOLAR

4-6

7

8-9

10-11

1412-13

1516

17

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 12. Gener del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva GuillametSUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03 - Adreça de correu electrònic: edicions@fmcnet.org DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004

La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció

Notícies Les II Jornades d’Educació i Municipis, centrades

en els plans educatius d’entorn. L’FMC supera el llistó dels 600 ens

locals adherits. El secretari de Mobilitat de la Generalitat explica el Pla

d’infraestructures de transport a la seu de l’FMC.

Formació La gestió del paisatge, primer tema de la nova

edició del Seminari Tècnic Local.

BreusEl president Maragall es reuneix amb els alcaldes de les

capitals de comarca. L’alcalde de Palència, nou president de la FEMP.

Responsables locals de seguretat i protecció civil analitzen la nova

regulació del telèfon únic d’emergències 112-Catalunya. L’FMC

organitza una jornada sobre el nou model de salut pública.

Reportatge Resum de les ponències elaborades per

canalitzar els debats a la XII Assemblea General de l’FMC.

Entrevista Manuel Bustos, president de l’FMC.

Experiències municipalsSant Bartomeu del Grau adopta el programari lliure.

Informe Jutjats de pau: 150 anys de justícia de proximitat.

Localret informa Les grans operadores de telefonia

mòbil escolten el Codi de bones pràctiques preparat des del món local.

Europa, més a prop

Cròniques i Quiosc

Disposicions

Agenda

18-1920-22

23

SumariNúm. 13 Febrer del 2006

Nous adherits a l’FMC: durant el mes de febrer s’ha incorporat a l’FMC el Consell Comarcal del Pla d’Urgell

signat l'any passat. També va remar-car que ja s'han creat 51 oficinesmunicipals d'escolarització.Per la seva part, la consellera Cid vaagrair a les entitats municipalistes elseu interès i la seva participació enl'elaboració de diferents eixos delPacte Nacional per a l'Educació. Laconsellera també va recordar que elsajuntaments col·laboren amb elDepartament "en molts temes que elgovern de la Generalitat no podriaafrontar sense el treball conjunt ambels ajuntaments".La II Jornada d'Educació i Municipisva estar dedicada als vincles entre elscentres docents i la realitat social iterritorial que els envolten. L'objectiude la jornada va ser aprofundir en laimplicació de l'entorn social i territo-rial en els processos educatius. Res-

Notícies

4Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

La Federació garanteixel compromís local ambel sistema educatiuEn la 2a Jornada d’Educació i Municipis, la consellera Marta Cidreconeix que hi ha “molts temes que el govern de la Generalitatno podria afrontar sense el treball conjunt amb els ajuntaments”

ponsables municipals van exposar laseva visió i experiència sobre elpaper de la planificació urbanísticaen la configuració de la cohesiósocial i de la identitat personal icol·lectiva. També va haver-hi undebat sobre la influència de la diver-sitat cultural en la formació de laidentitat personal.Per aquest motiu, es va aprofitar laseva celebració per subscriure conve-nis entre el Departament i 27 ajunta-ments que permetran posar en marxanous plans educatius d'entorn.

PLANS EDUCATIUS D’ENTORN

Els plans educatius d'entorn es fona-menten en la voluntat de coordinarl'acció educativa del municipi o elbarri més enllà de l'àmbit escolar peroptimitzar els recursos i les políti-ques destinades a la formació delsinfants i joves.Els agents implicats en aquests planssón, a nivell institucional, els ajunta-ments i els departaments de la Gene-ralitat de Catalunya que tenen unaincidència en el món educatiu i, anivell social, els col·lectius i les per-sones que envolten l'alumnat: famí-lies, centres escolars, entitats i asso-ciacions i centres culturals, esportius ilúdics, entre d'altres.Els 27 ajuntaments que el 22 defebrer van signar els convenis per ainiciar els plans educatius d'entornals seus municipis són: Alcanar,l’Ametlla de Mar, Blanes, Canove-lles, Capellades, Castelldefels, Delte-bre, Figueres, Gelida, Granollers,Guissona, l’Hospitalet de Llobregat,Igualada, Lloret de Mar, Mollet delVallès, Olot, Palafrugell, Roda deTer, Roses, Rubí, Sabadell, SantCeloni, Sant Cugat del Vallès, SantFeliu de Llobregat, Santa Coloma deGramenet, Santa Oliva i Tàrrega.Amb aquestes, ja són 52 les pobla-cions que acullen aquesta iniciativaformativa i educadora, ja que l'anypassat 25 ajuntaments més van fir-mar els convenis.

El president de la Federació deMunicipis de Catalunya, ManuelBustos, va garantir davant la conse-llera d'Educació, Marta Cid, "el com-promís del món local per avançar enla millora de l'escola i del seuentorn". Bustos va pronunciar aques-tes paraules durant la inauguració dela II Jornada d'Educació i Municipis,organitzada conjuntament pel Depar-tament d'Educació i les entitatsmunicipalistes catalanes.El president de l'FMC es va declararsatisfet per la resposta dels ajunta-ments a l'hora d'assumir responsabi-litats en la gestió educativa i la marxadels centres docents. Així, va posarcom a exemple els acords municipalsen ferm per a la creació de 22.416noves places d'escola bressol sobre eltotal de 30.000 que fixa l'acord marc

Eva

Gui

llam

et

Acte d’obertura de la 2a Jornada d’Educació i Municipis.

5Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Notícies

La Federació supera els 600 adheritsDurant el mes de febrer, a les portes de la seva XVII Assemblea General,l’FMC va superar la xifra de 600 entitats locals adherides

Amb la incorporació de l'Ajunta-ment d'Ullastret (Baix Empordà), afinals de gener, la Federació deMunicipis de Catalunya va assolirles 600 entitats locals adherides.El llistó es va superar a mitjans defebrer amb l'adhesió posterior delConsell Comarcal del Pla d'Urgell.La Federació de Municipis, que enel moment de la seva fundació,l'any 1981, va comptar amb l'adhe-sió de 177 ajuntaments, ha anatassolint amb el temps una capacitatrepresentativa cada cop més eleva-da. L'increment del nombre d'afi-liats es va fer més notori a partir del'any 1991.

EL 91% DE LA POBLACIÓ

Actualment, 561 ajuntaments, 30consells comarcals, les 4 diputacions,2 mancomunitats de municipis i 4entitats municipals descentralitzadesformen part de l'FMC.Els ens locals que estan adherits a laFederació sumen el 91 per cent de lapoblació de Catalunya.

Paral·lelament al creixement en el nombre d'ens localsadherits, la Federació de Municipis ha reforçat la sevapresència territorial per mitjà de la descentralització deles seves activitats. Les jornades i reunions d'òrgansinterns de la Federació s'han celebrat a les quatre pro-víncies.En els anys 2004-2005, s'han realitzat 39 actes de laFederació de Municipis, entre jornades, sessions delConsell Nacional i reunions de la Comissió de PetitsMunicipis.També cal afegir 4 reunions del Comitè Executiu fora dela seva seu habitual a Barcelona, realitzats a Vic, Lleida,Torroella de Montgrí i Sabadell). Tot aquest conjunt

Descentralització i més presència al territori

d'actes s'han celebrat en 31 poblacions, pertanyents21 comarques diferents.Després de Barcelona, les ciutats de Lleida i Matarósón les que més activitats organitzades per l'FMChan acollit en els anys 2004 i 2005.Aquesta voluntat explícita de descentralització vaser decidida pel Consell Nacional de l'entitat i s'havist reforçada per la reorganització de la Comissióde Petits Municipis en grups de treball territorial perdemarcacions.Les activitats programades per al 2006 mantenenaquest mateix criteri de distribució per la geografiacatalana.

Municipis adherits

cions ferroviàries i de transportpúblic: 1.000 km de noves línies d'al-ta velocitat, més de 300 km de noveslínies convencionals i la millora de576 km de línies existents.Sobre les infraestructures ferroviàries,Nadal va assenyalar que la planificaciós'ha basat en "fer oferta de transportcol·lectiu i no en la possible demandaperquè, d'altra manera, segurament noprojectaríem cap línia nova".També va avançar que, un cop vistesles primeres al·legacions presenta-des, "probablement s'acabarà planifi-

6Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Notícies

Des de la Federació de Municipis deCatalunya s'havia considerat oportú inecessari un contacte informatiu perafavorir el diàleg entre el Departa-ment de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat i repre-sentants del món local abans nos'aprovi la versió definitiva del Plad'infraestructures de transport(2006-2026).Aquest pla, en la seva formulacióactual, preveu una inversió total de37.000 milions d'euros, un 68 percent dels quals es destinaran a actua-

Eva

Gui

llam

et

cant una futura prolongació de lesactuals línies de tren pirinenques mésenllà de Puigcerdà i la Pobla deSegur".Pel que respecta a la xarxa de carre-teres, es contempla el desdoblamentde 1.500 km en autovies.El secretari de Mobilitat també vainformar que hi ha converses moltavançades amb les diputacions deLleida, Tarragona i Girona, i contac-tes iniciats amb la Diputació de Bar-celona per tal de redefinir els tramsde via que han de pertànyer a la xar-xa local i, per tant, que hauran de sergestionats per l'Administració local.Manel Nadal va preveure que el pla"pugui ser aprovat definitivament pelgovern de la Generalitat a principisd'estiu", després de superar els trà-mits d'informació de la Comissió deGovern Local de Catalunya i delConsell de Treball, Econòmic iSocial.

PLUSVÀLUES SOCIALS

I AMBIENTALS

En cas d'aplicar-se totes lesmesures previstes al pla, elsguanys socials serien destaca-bles:- Disminució de la congestiódel trànsit, amb un estalvi detemps del 20 per cent als usua-ris.- Reducció de 1.000 accidentsa l'any i de 115 víctimes mor-tals anuals.- Reducció del consum de com-bustible en 4,7% per la minvade congestió.- Disminució d'un 6% de lesemissions de CO2.- Millora del temps de viatge aBarcelona entre un 60% o70%.- Millora del temps de conne-xió per la xarxa viària entrecapitals de comarca en 13minuts de mitjana.

El ferrocarril, l’aposta del Plad’infraestructures de transportEl secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va explicarels trets principals del Projecte de Pla d’infraestructures de transporta 25 alcaldes i alcaldesses i altres seixanta electes i tècnics localsen una sessió informativa celebrada el 15 de febrer a la seu de l’FMC

Manel Nadal va oferir informació de primera mà als assistents.

Formació

El Seminari Tècnic 2006s’obre amb l’urbanismepaisatgístic

El planejament i la gestió del paisatge serà elcentre de la sessió amb què s'obrirà el STL,organitzat per l'FMC, per aquest any 2006

Per a la primera sessió, es comptarà amb laparticipació de Joan Ganyet i Solé, director generald'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat. Elcomitè de programa, dirigit per Amador Ferrer iintegrat per Ramon Arandes, Manel Bosch i elsserveis tècnics i jurídics de l'FMC, ha preparat unaprogramació que tractarà sis àmbits temàtics més,amb sessions mensuals entre els mesos d'abril idesembre.El contingut del programa inclou la gestió delsnous plans d'ordenació urbanística municipal, laregulació i gestió de les reserves de sòl i laproblemàtica del sòl per activitats econòmiques.També es proposa el tractament de la planificacióterritorial en el marc del nou pla d'infraestructures iel paper de la xarxa ferroviària en particular. El programa contemplarà dues sessions més: unadestinada a la regulació urbanística de les activitatsi una darrera en què s'estudiarà el concepte i lagestió d'equipament públics integrats, que es clouràamb una exposició de projectes.

COMENÇA L’ANY ACADÈMICL'any acadèmic de l’FMC començarà el 6 de març,amb la sessió inaugural del curs on line sobresignatura digital. Aquesta serà la primera i únicasessió lectiva presencial, ja que la resta decontinguts es proporcionaran per mitjà d'accés aInternet, els dilluns, dimecres i divendres. El cursestà dirigit al personal de l’Administració local quevulgui conèixer el funcionament de la signaturadigital i els procediments que hi estan relacionats. 7

Fede

raci

ó de

Mun

icip

is d

e Ca

talu

nya

N

úm. 1

3 F

ebre

r de

l 200

6

8Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Breus

El president de l’FMC demanaa la Generalitat constituirel Consell de Govern Local

La Generalitatexplica lesnovetats del 112

El president de la Federació de Munici-

pis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos,

va demanar a la Generalitat la constitu-

ció del Consell de Govern Local. La

demanda es va fer durant una trobada del

president de la Generalitat, Pasqual

Maragall, amb alcaldes de les capitals de

comarca. A la reunió també van partici-

par el conseller de Política Territorial i

Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el

conseller de Governació, Joan Carretero.

El president de l'FMC va demanar que es

constitueixi el Consell de Govern Local,

ja que "és una qüestió sobre la qual no hi

ha discrepàncies i no cal esperar a l'apro-

vació de l'Estatut per formalitzar aquest

Consell de Govern Local, que permetrà

un diàleg fluid entre els governs locals i

la Generalitat". D'altra banda, també va

plantejar la necessitat "d'un gran acord

per la convivència entre l'Administració

local, el govern català i la implicació del

conjunt de la societat".

La reunió va permetre l'intercanvi d'opi-

nions entre representants de la Generali-

tat i alcaldes de capitals de comarca.

Segons Manuel Bustos, "els ajuntaments

hem fet una valoració positiva de l'acció

de govern, que ha posat en marxa moltes

noves iniciatives".

La Comissió de Seguretat i Preven-ció de l'FMC va celebrar una sessiómonogràfica informativa sobre lanova regulació del centre d'atenció igestió de trucades d'urgència 112-Catalunya.La directora de l'actual servei del112, Anna Maria Miró, va explicarels detalls del projecte de llei a uns50 responsables de seguretat i protec-ció civil municipals. Miró va explicarque, un cop aprovada la llei, s'haurand'adaptar els plans d'emergènciamunicipals i va assegurar que "elsoperatius del 112 es posaran semprea disposició de l'autoritat responsabledel pla d'emergència que s'hagi acti-vat, sigui autonòmica o local".El projecte de llei, elaborat conjunta-ment pels departaments d'Interior ide Salut, estableix el Centre 112 comuna entitat de dret públic. El docu-ment ja ha començat el seu tràmitparlamentari i es preveu que siguiaprovat pel ple de la cambra a pri-mers d'estiu.Una de les novetats més destacadesés el règim sancionador ja que pre-veu multes elevades per a les truca-des falses o bromes que es realitzin al112, especialment si comporten lamobilització d'operatius d'emergèn-cia. S'ha detectat, per exemple, quehi ha un gran nombre de trucadesbuides, bona part de les quals prove-nen de mòbils en mans d'infants.El futur centre d'emergències tindràcom a funcions bàsiques: recepció iatenció de les trucades, coneixementdels recursos disponibles per cadaadministració i servei públic oempresa de serveis que hi hagi d'in-tervenir, avaluació i transmissió delsrequeriments al cos o servei quepertoqui, i el seguiment de les res-postes, a part d'altres de més especí-fiques.

Foto

graf

ia ce

dida

per

la G

ener

alita

t

Reunió del president de la Generalitat amb els alcaldes de les capitals de comarca.

L'alcalde de Palència, HeliodoroGallego Cuesta, va ser elegit presi-dent de la Federació Espanyola deMunicipis i Províncies pel ConsellFederal extraordinari d'aquestaentitat celebrat el 21 de febrer. ElConsell Federal havia estat convo-cat per triar el substitut de Francis-co Vázquez, que va deixar l'alcal-dia d'A Coruña per ser ambaixadoral Vaticà. Heliodoro Gallego, can-didat del PSOE, va ser elegit amb

el vot favorable del 73 per cent delsalcaldes i alcaldesses assistents alConsell Federal.

Heliodoro Gallego, president de la FEMP

La reforma de la salut públicaa Catalunya, a debatLa Federació de Municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelonaorganitzen conjuntament la Jornada “L’Administració local i la reforma dela salut pública a Catalunya” que tindrà lloc el proper dia 22 de març,a l’Organisme Autònom Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès

Els petits municipis volen un millor finançament

Aquesta sessió de treball, amb elsmàxims responsables de les políti-ques de salut pública municipals, téuna doble finalitat.D’una banda, informar sobre els pro-cessos de descentralització de la saluti de reforma de la salut pública aCatalunya. De l’altra, definir criteris envers laconcreció del marc relacional entreels ens locals i l'Agència de proteccióde la salut -en un futur, Agència deSalut Pública- pel que fa a la gestióde les competències locals en matèriade salut pública.La Federació de Municipis dispo-sarà, d'aquesta manera, d'elementssuficients per a la negociació de dife-rents convenis tipus Ajuntament-APSCat.La Jornada s'estructura en un primerbloc, de caire divulgatiu, en el que

s'abordarà el futur marc normatiu dela salut pública i l'Acord marc entreDepartament de Salut i les entitatsmunicipalistes.A continuació, es crearan tresespais de debat simultanis, d'acordamb les diferents grandàries muni-cipals, per avaluar les inquietuds inecessitats dels ajuntaments parti-cipants.En la sessió de tarda s'analitzarà lasituació actual i les perspectives delsgoverns territorials de salut i, mésconcretament, l'experiència de des-centralització del Maresme centre-Mataró.Finalment, es presentaran al plenariles conclusions dels diferents grupsde treball.Per a més informació, podeu consul-tar el web de la Federació(www.fmcnet.org).

9Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Breus

La Comissió de Petits Municipis de l'FMC, reunida el 9 de

febrer, va aprovar per unanimitat la formulació d'una pro-

posta de finançament dels ajuntaments de les poblacions

de menys de 10.000 habitants, que suposi un increment

dels ingressos. Aquesta proposta es basa en l'informe ela-

borat per l'Institut d'Economia de Barcelona per encàrrec

de l'FMC (vegeu Catalunya Municipal, número 10).

Des de la Comissió es presentarà una proposta de resolu-

ció davant la propera Assemblea General de l'FMC per tal

que es validi aquesta nova fórmula de finançament.

D'altra banda, es va fer un repàs de tot el procés de desple-

gament de les subcomissions i grups de treball territorial

que s'ha realitzat durant l'últim any. FMC

Tret de sortida a lesJornades Europeesdel Patrimoni 2006

El Museu d'Història de Catalunya va

convidar, el passat 14 de febrer, regi-

dors i regidores de cultura de l'FMC i

de l'ACM a una jornada que va servir

de tret de sortida per a la celebració de

la 15 edició de les Jornades Europees

del Patrimoni, jornades que, com cada

any, se celebraran el darrer cap de set-

mana de setembre.

La trobada va ser inaugurada pel

director del MHC, Jaume Sobrequés, i

va fer un repàs al desenvolupament de

la darrera edició de les JEP.

Per part de la Federació de Municipis

de Catalunya, Pere Izquierdo va defen-

sar un model d'activitats més proper

als objectius que va marcar el Consell

d'Europa l'any 1991 i que prioritzaven

les activitats adreçades als joves.

Recollint aquesta proposta, el MHC,

organitzador de les JEP, ha decidit que

el lema d'enguany serà "El patrimoni i

el joves". En breu tots els municipis

rebran les bases i la butlleta d'inscrip-

ció, que podran fer arribar a l'FMC fins

al 12 de maig, data límit d'inscripció.

10Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Reportatge

Per iniciar el debat a la XVII Assem-blea General, el Comitè Executiu del'FMC va decidir encarregar la redac-ció de dues ponències a dos grupsd’experts encapçalats pel catedràtic deCiència Política de la UniversitatAutònoma de Barcelona, Joan Subi-rats, i el director de la Fundació Ferrer

i Guàrdia, Jordi Serrano i Blanquer.Tot i tractar temàtiques diferents, lesdues ponències tenen en comú la ideade posar la ciutadania en el centre del'actuació municipal, i no només desde l'habitual perspectiva de la presta-ció de serveis, sinó de la recerca de laseva complicitat i responsabilitat en la

vida quotidiana i en el funcionamentde ciutats i pobles. Aquestes duesponències, que han pogut ser consulta-des al web de la Federació des del 15de febrer, derivaran en dues propostesde resolució que se sotmetran a la con-sideració de l'Assemblea General del'entitat, el 3 de març, al Vendrell.

La ciutadania, en el centrede l’actuació municipalLes ponències que es posen a debat de l’Assemblea General de l’FMC assenyalen la implicació ila corresponsabilitat de la societat civil com a gran repte dels governs locals en els propers anys

Més força per als governs localsEl catedràtic Joan Subirats parteix

del reconeixement del terme

"govern local" al Projecte de nou

Estatut d'Autonomia per valorar-lo

com "la voluntat de reivindicar

una esfera pròpia (...), de pro-

blemàtiques pròpies i d'exigència

de capacitats de govern que facin

realitat el que anomenem autono-

mia local". En el títol de la ponèn-

cia que ha preparat per a l'Assem-

blea General de l'FMC, Subirats ja

deixa clar cap a on han d'enfocar els

ajuntaments el seu camí: "Canvis

socials i canvis normatius: el nou

paper dels governs locals des de la

proximitat i la implicació ciutadana".

Els canvis socials, malgrat la seva

evidència, mereixen una anàlisi del

que suposen per a la institució de

govern local, segons Subirats.

El ponent assenyala que el benestar

ha passat de ser una aspiració

col·lectiva a ser una demanda indivi-

dual, formulada molt sovint

davant la instància pública més

propera. Per aquest motiu, asse-

gura que "el benestar individual i

col·lectiu dels ciutadans de Cata-

lunya depèn cada cop més de la

capacitat de servei i de la capaci-

tat de gestionar serveis i recursos

des de la proximitat dels governs

locals".

El ponent defensa l'existència

d'una esfera política local amb

majúscules, més enllà de la gestió

administrativa: "Podríem assegu-

rar que, tant des de la perspectiva

comparada com des de l'expe-

riència espanyola i catalana, la

dimensió política local s'ha anat

enfortint en els darrers anys. En

el cas de Catalunya, una de las

tendèncias més rellevants ha estat

la progressiva expansió de les

polítiques públiques municipals."

Aquest increment de les responsa-

bilitats per part dels ajuntaments

ha de ser acompanyat i apuntalat,

en opinió del ponent: "cal que

aquest reforç competencial i de

capacitats de govern vingui acom-

panyat de recursos i de capacitats

de govern i gestió, atenent el prin-

cipi de diferenciació i amb el

suport d'entitats supralocals".

11Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Reportatge

L’evolució de la societat ha fet can-

viar també les necessitats dels ciuta-

dans i ciutadanes. Una de les noves

demandes a moltes poblacions cata-

lanes és que els ajuntaments posin

límits a la manca de civisme d’altres

conciutadans. Aquest és l’origen de

la reflexió de Jordi Serrano i Blan-

quer, director de la Fundació Ferrer i

Guàrdia, i de Jaume Gatell, coordi-

nador tècnic de la Comissió de Par-

ticipació de l’FMC.

La ponència “La ciutat i el civis-

me" fa un recorregut històric que

analitza com entenem ara el civis-

me i com ho fèiem fa uns anys. A

més, fa un conjunt de propostes

d’actuació en el marc d’un "Pacte

per la Convivència i el Civisme",

fruit de l'acord entre els governs

locals, el govern de Catalunya i la

més àmplia representació de la

societat civil catalana, "amb l'ob-

jectiu de treballar conjuntament en

la millora de les relacions de con-

vivència i civisme al nostre país".

punt de comparació amb l'actualsituació de la ciutat després de 25anys de democràcia. Per tant, mailes ciutats han estat més netes, ambmés espais verds, amb més cultura,amb més escoles, amb méssolidaritat, amb més associacions,amb més civisme”.

En aquesta mateixa línia, assenyala

que "la major part dels ciutadans

catalans, en general, tenen compor-

taments força cívics, i els darrers 30

anys els ciutadans hem anat com-

prenent que la ciutat és nostra i cada

dia hi ha més persones que quan

algú ataca l'espai públic senten que

s'ataca una part del seu patrimoni”.

Per això afirma que potser aquest és

el missatge que donen els ciutadans

amb les seves queixes, no és que

l'incivisme avanci, sinó -com en

tantes d'altres coses- ara som més

exigents, som més ciutadans i exi-

gim més de les institucions i dels

altres ciutadans. I aquest és un mis-

satge d'optimisme".

Aquest gran acord se sustenta en una

sèrie de propostes dels ponents, que

demanen la creació d'un Observatori

del Civisme i la Convivència "que

sigui un fòrum comú de reflexió i de

suggeriment de propostes d'acció per

al conjunt dels ens locals catalans."

Les funcions d'aquest organisme

serien fer una diagnosi de la situació

actual del civisme i la convivència a

Catalunya, l'estudi comparat d'expe-

riències d'altres estats, formar un grup

d'experts jurídics que puguin desenvo-

lupar normes en l'àmbit de la con-

vivència i el civisme als municipis

catalans, estudiar el foment de la con-

ciliació de la vida laboral i familiar i

impulsar un espai de diàleg amb els

mitjans de comunicació, entre d'altres.

UN RECORREGUT HISTÒRICEn la reflexió de Jordi Serranos’interroga sobre l'evolució de la vidaurbana al llarg del temps i arriba auna conclusió taxativa: "Qualsevolelement de civisme que agafem no té

Els ajuntaments demanen un compromís amb la convivència

12Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Entrevista

Quin balanç fa d'aquests dosanys com a president de l'FMC?Han estat dos anys intensos, en els

quals hem treballat en molts temes

que afecten el dia a dia dels ajunta-

ments i, alhora, en qüestions cabdals

per al municipalisme. Aquests dos

anys han estat marcats pels canvis

govern a Espanya i a Catalunya, que

ha provocat també una relació dife-

rent entre els ajuntaments i els go-

verns. El primer que hem notat els

ens locals és que aquest canvi ha es-

tat molt productiu. Només cal tenir

en compte que des de la signatura del

Pacte del Tinell s'han aprovat 28 no-

ves lleis. També la nostra relació

amb el govern de la Generalitat ha

estat productiva, no només per la

col·laboració que hem establert en la

participació en noves lleis, sinó tam-

bé pels acords amb diferents conse-

lleries en un llarg llistat de temes.

D'aquests temes que enumerava,en quin s'ha fet un avenç més no-table? Quin en destacaria?Tots els temes són importants, per-

què tots afecten els municipis, però

estic especialment satisfet de la ges-

tió que hem fet en la creació de

30.000 noves places d'escoles bres-

sol, de les quals els ajuntaments ja

ens hem compromès a fer 22.416.

Sense el compromís dels municipis,

el govern de la Generalitat no hagués

pogut fer realitat aquesta demanda

de la societat. També hem signat un

conveni amb la Conselleria de Salut

per posar en funcionament els futurs

governs territorials dels sistema de

salut. I ja està en marxa el desplega-

ment de la nova Agència de Protec-

ció de la Salut. A més, hem tancat un

acord marc que estableix el finança-

ment dels serveis socials municipals

per al període 2005-2008. I també

voldria recordar que vam signar un

acord per resoldre el deute històric

de la Generalitat pels dipòsits de de-

tinguts, la importància de la llei de

barris o les polítiques d'habitatge,

per citar alguns exemples.

Parla dels acords amb el governde la Generalitat. També hi ha di-ferències?És cert que en ocasions tenim crite-

ris diferents en alguns aspectes i

això és normal, perquè cadascú te-

nim la nostra pròpia òptica de go-

vern. Però estic segur que des del

diàleg i des de la lleialtat institucio-

nal podem superar tots els elements

que falten per resoldre i millorar els

temes en els que no tenim consens.

Què demanen els ajuntamentsper fer front al dèficit financer?Demanem el que és just: que els ser-

veis que estem donant sense tenir les

competències estiguin acompa-nyats

del finançament per poder continuar

oferint aquests serveis. Per això, de-

manem que en el marc de finança-

ment que es plantegi després del pro-

cés estatutari es redistribueixi la des-

pesa amb uns nous paràmetres: que

el 40% s'assigni a l'Estat, el 30% a

les comunitats autònomes i el 30%

als ens locals. Necessitem més re-

cursos i inversions per superar els

dèficits històrics que tenim, especial-ment en àmbits tan importants comles infraestructures o la sanitat. Iaquests dèficit s'arreglen amb mésinversió i més recursos.

Com ha marcat el projecte de l’Es-tatut aquests dos anys a la tascade la Federació de Municipis?La Federació ha participat activa-ment en el procés d'elaboració del'Estatut al llarg dels divuit mesos deredacció. Des del món municipalistahem treballat perquè fos l'Estatut dela concòrdia, de les competències idel finançament. Malauradament,tot el procés de debat que ha obert elprojecte de l'Estatut ha tingut tambéaltres efectes no desitjats, com laconfrontació que ha comportat quedes d'un sector polític s'hagi utilitzatl'Estatut com a eina d'enfrontamentamb Catalunya. Ara voldríem que esrecuperés l'esperit inicial de consensi que es fugís de la confrontació peraconseguir l'Estatut que tots volem ique Catalunya es mereix.

L’Estatut ha recollit les demandesde la Federació de Municipis?Per al municipalisme l'elaboració del'Estatut ha estat una gran oportunitatde fer sentir la nostra veu i estem sa-tisfets perquè aborda per primera ve-gada en un capítol específic els ele-ments i els eixos fonamentals del go-vern i l'Administració local. Dedicaun capítol íntegre al govern local, querecull les competències municipals ipreveu la creació del Consell dels Go-verns Locals com a òrgan de repre-sentació davant la Generalitat. Tambégaranteix, per primer cop, un nucli decompetències pròpies als municipis.Parla del finançament municipal i elsens locals tenen reconeguda una auto-

”Els ajuntaments estem més aprop dels problemes i tambémés a prop de les solucions”Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de l’FMC, fa balançdels dos anys al capdavant de l’entitat, que ja té més de 600 adherits

“És el moment delconsens i del treballconjunt en un Pacteper la Convivència”

13Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Entrevista

nomia pressupostària. Amés, la Generalitat assu-meix per primera vegadala competència en matè-ria de finançament local.El que esperem és quel'Estatut arribi a bon portamb el màxim de con-sens possible.

Quina és la tasca dela Federació de Muni-cipis que més ha vol-gut potenciar enaquests dos anys?Quan vaig ser nomenat

president, i en represen-

tació del Comitè Execu-

tiu, ens vam comprome-

tre a dotar la gestió de la

Federació de més proxi-

mitat, més eficàcia i més eficiència.

La proximitat s'ha traduït en l'esforç

per portar les activitats de la Federa-

ció al territori. Això ha portat les jor-

nades, reunions o trobades de la Fe-

deració a les quatre demarcacions ca-

talanes. Al llarg d'aquests dos anys

hem celebrat reunions o jornades a

més de 30 localitats de Catalunya.

Algunes xifres que donen una idea

de la magnitud del treball que es fa

són que en dos anys hem fet 511 reu-

nions en les diferents comissions

mixtes i tenim 17 comissions secto-

rials, que en aquest període s'han tro-

bat en 279 ocasions. Pel que fa a la

formació, més de 4.000 persones

s'han format en els cursos per a perso-

nal de l'Administració local els dar-

rers dos anys. En aquest temps s'han

impartit prop de 2.200 hores lectives.

Quines propostes de futur es plan-

teja la Federació com a entitat?

Tenim una gran força que ens donen

els nostres adherits. I cada vegada

som més. Al gener del 2004 teníem

509 ajuntaments adherits i ara comp-

tem amb 601 ens locals. Els nostres

adherits estan distribuïts pel conjunt

de Catalunya, amb entitats de les 41

comarques catalanes que representen

més del 90% de la població catalana.

Això ens dóna una força que cap altra

entitat municipalista té. A més, hem

de tenir present el treball que fem en

el si de la Comissió Municipalista de

Catalunya. Hem de treballar perquè la

representativitat del municipalisme

faci sentir la seva veu en una doble

direcció. D'una banda, cap als ciuta-

dans i ciutadanes perquè sàpiguen

que els ajuntaments estem més a prop

que cap altra administració dels veïns

i veïnes. De l'altra, cap als governs

català i espanyol per dir que la Fede-

ració som l'entitat que més ens locals

representa a Catalunya.

A les portes d’iniciar una Assem-blea General, quines són les qües-tions que centraran aquesta tro-bada al Vendrell?Des de l'FMC hem demanat a dos

grups d'experts que preparin dues

ponències sobre qüestions que ens

semblen fonamentals. D'una banda,

el nou paper dels governs locals da-

vant els canvis socials i normatius

que estem vivint. Crec que igual que

és el moment de resoldre el problema

del finançament dels ens locals, tam-

bé ho és de definir quinés el nostre rol en aques-ta nova societat, un pa-per que ja estem desen-volupant però que noestà acompanyat delmarc normatiu necessa-ri. L'altre gran tema quetenim damunt la taula ésel d'establir unes pautesde convivència que per-metin desenvolupar lavida social en l'espai pú-blic sense caure en acti-tuds incíviques. Rebemmoltes queixes delsveïns i veïnes que ensdemanen, amb moltaraó, que impedim lamanca de civisme d'al-tres conciutadans.

Hi ha una solució per als proble-mes de civisme que pateixen al-gunes ciutats?Les entitats ciutadanes, la societatcivil organitzada i el conjunt de laciutadania tenen una responsabilitatcompartida per tal d'assegurar laconvivència pacífica. Entre tots hemd'assumir també el compromís deltreball conjunt amb les institucionsper a la convivència i el civisme. Perfer front a aquest nou repte social,els ajuntaments proposem al governde la Generalitat un Pacte per laConvivència. La nostra meta és queels governs locals, el govern de Ca-talunya i la més àmplia representa-ció de la societat civil catalana, in-closos els mitjans de comunicació,treballem conjuntament en la millo-ra de les relacions de convivència icivisme del nostre país. És el mo-ment del consens i del treball con-junt en aquest Pacte per la Con-vivència al que convido tothom aparticipar-hi. Perquè, sense cap me-na de dubte, també és responsabili-tat de cadascun dels ciutadans i ciu-tadanes de Catalunya que majorità-riament fan protagonistes aquestsvalors.

2003 per acord del ple municipal,l'adopció de programari lliure jahavia permès la celebració de quatreconsultes populars via web durant elsanys 2001 i 2002, la darrera de lesquals va efectuar-se per decidir lesdues festes locals de Sant Bartomeu.La veritable migració va començar pelcanvi dels sistemes servidors d'arxius id'autentificació dels usuaris de la xar-xa informàtica. Es van substituir siste-mes "privatius" per uns altres basats enl'estandard de programari lliureGNU/Linux, configurats per donarservei a una xarxa mixta amb esta-cions de treball Windows i Linux. D'a-quest manera, es va poder anar fent lasubstitució dels sistemes i programesde cada lloc de treball de forma pro-gressiva.L’experiència de Sant Bartomeu delGrau ha estat un referent per al canvioperat en la seu del Consorci deMunicipis del Lluçanès.

La migració cap al programari lliureha consistit en alguna cosa més queinstal·lar sistemes i programesinformàtics. La formació, el suportpermanent a l'usuari i la divulgacióhan estat els elements més impor-tants i els més costosos econòmica-ment. El cost de l'operació ha estat de25.000 euros. No s'ha calculat l'estal-vi derivat de no haver de comprarllicències de programes, però segurque ha estat notable tenint en compteel nombre d'ordinadors propietat de l'ajuntament.El principal problema que va com-portar el canvi va ser la incompatibili-tat entre el nou sistema i algunes utili-tats i webs, algunes d'institucionals,pensades només per a funcionar ambWindows, però, com assenyala l'alcalde, "es van corregint aquestspunts i la tendència arreu és basar-seen paràmetres estàndards accessiblesa tothom".14

Fede

raci

ó de

Mun

icip

is d

e Ca

talu

nya

N

úm. 1

3 F

ebre

r de

l 200

6

Experiències municipals

Sant Bartomeu del Grau, amb poc mésde mil habitants, va ser dels primers adistingir-se per l'interès envers lesnoves tecnologies de la informació i lacomunicació. Va formar part del pri-mer grup-xarxa de petits municipisque veien Internet com l'oportunitat defer molta feina sense necessitat degrans inversions. Per tant, no ésestrany que l'ajuntament debatés anivell polític quina tecnologia oferiamés avantatges i menys inconvenients.L'alcalde, Miquel Colomer, recordaque el detonant del canvi va ser elfamós, i ja pràcticament oblidat, "efec-te 2000" perquè "va fer-nos molt evi-dent el grau de dependència que tení-em respecte del nostre proveïdorinformàtic, ja que sense ell no podíemtocar res". Així que, després d'un perí-ode de reflexió, "es va optar per laseguretat, la fiabilitat i la independèn-cia que proporciona el programari lliu-re, que per a una administració públicahan de ser factors determinants a l'horade triar", segons l'alcalde. El programari lliure és aquell que nopertany a cap empresa que l'exploticomercialment. Per tant, els usuarisno paguen cap llicència per la sevautilització i la distribució de còpies i

Programari lliurea Sant Bartomeu del GrauL’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau (Osona) va decidirl’any 2003 canviar tot el seu entorn de treball informàtic i passar-locap a l’anomenat programari lliure

actualitzacions és lliure i gratuïta.Una altra característica és que,forçosament, ha de ser de codiobert, és a dir, transparent i, alhora,modificable i adaptable per cadausuari.

LA MIGRACIÓ

La migració cap al programari lliureha inclòs la infraestructura de l'ajun-tament mateix i la del Casal Munici-pal, on hi ha diferents serveis muni-cipals: el Telecentre i el seu petitviver d'empreses, la biblioteca, elcasal d'avis, l'escola bressol, la ludo-teca-esplai, el teatre, el casal d'enti-tats i, properament, el casal de joves. El telecentre, un dels primers centresde teletreball de Catalunya (funcionades de l'abril de l'any 2000), ha tingutla responsabilitat afegida de dinamit-zar tots els processos de divulgació iaplicació de les TIC. L'any 2000també es va posar en marxa el webmunicipal. Tot plegat va provocarque, en tres anys, el nombre de per-sones del poble que es connectaven aInternet passés del 2 al 73 per cent,malgrat les dificultats d'accés a laxarxa que pateixen les zones rurals.Tot i que el procés va endegar-se al

Formació i suportals usuaris,les claus de l’èxit

El jutge de pau és elegit per l'ajunta-ment i nomenat pel Tribunal Superiorde Justícia per un període de 4 anys.Per ser jutge de pau només cal sermajor d'edat, tenir la nacionalitatespanyola i no estar immers en capcausa d'incapacitat ni d'incompatibili-tat per a l'exercici de funcions juris-diccionals. Hi ha jutjats de pau a totsels municipis on no hi ha jutjat de pri-mera instància i instrucció. Els jutjatsde pau són òrgans unipersonals ambjurisdicció al terme municipal.No cal que els jutges de pau siguinllicenciats en dret i, en l'àmbit civil,agafen els assumptes de quantia infe-rior a 90 euros. En l'àmbit penal,coneixen de les faltes contra les per-sones, d'algunes contra el patrimoni icontra els interessos generals. Les persones que exerceixen de jutgede pau són indemnitzats per la sevaactivitat en els termes que estableixila Llei de pressupostos generals del'Estat. Aquesta compensació, quevaria segons el nombre d'habitants delmunicipi, és compatible amb les per-cepcions que ingressin per altres acti-vitats professionals.

Hi ha jutjats de pau a 897 municipis,amb una població atesa de 2.536.079persones, que representen el 37,22%del total de Catalunya. Les comarquesde Barcelona són les que tenen unnombre més elevat de jutjats de pau:286. Per contra, el percentatge depoblació atesa és superior en l'àmbitde les Terres de l'Ebre (66,06%) al deles comarques de Barcelona (30,96%).La llei preveu que pugui existir unaúnica secretaria judicial per a diversosjutjats de pau. Actualment a Catalunyafuncionen 54 agrupacionsd'aquestes secretaries. Les agrupacionses creen quan diversos municipis d'unmateix partit judicial, i generalment dela mateixa comarca, aconsegueixensumar una població mínima de 7.000habitants i ho sol·liciten. Les agrupa-cions de secretaries de jutjats de paudisposen d'un cotxe que els lliura elDepartament de Justícia per tal que elpersonal al servei de l'Administracióde justícia pugui efectuar la pràctica deles diligències dels jutjats de pau onestan assignats.Hi ha la possibilitat que els municipison hi ha la seu d'una agrupació de

secretaries de jutjats de pau puguindemanar una subvenció extraordinà-ria en concepte d'ajut al funcionamentde l'agrupació, fins a un import de2.555 euros. De les 54 agrupacionsexistents, 47 van sol·licitar aquestasubvenció addicional al 2005. El Departament de Justícia va desti-nar un import d'1.817.200 euros al2005 per tal d'ajudar a sufragar lesdespeses de funcionament dels jutjatsde pau. Per la seva part, el Centred'Estudis Jurídics i Formació Espe-cialitzada organitza seminaris deformació per a jutges i secretaris dejutjats de pau per tal de donar-losinformació actualitzada sobre lescompetències d'aquests jutjats i altresmatèries relacionades, com poden serels conflictes veïnals, els judicis defaltes i l'auxili judicial.

ACTIVITAT JUDICIAL

D'acord amb les dades facilitades pelsjutjats de pau, durant l'any 2004 esvan dur a terme un total de 580.642actuacions, de les quals la majoria(74%) corresponen a l'àrea civil engeneral i, dins aquest percentatge, el50% al Registre Civil, amb un incre-ment general a l'entorn del 4%.La majoria d'actuacions de l'àmbit civilsón exhorts (98%). Al Registre Civil, lamajoria d'actuacions són inscripcionsde naixement (37%), seguides d'ins-cripcions de defuncions (26%) i dematrimoni (17%), i en l'àmbit penal el96% d'actuacions són exhorts.Els jutjats de pau van complir l'anypassat el 150è aniversari de la publica-ció del Reial decret del Ministeri deGràcia i Justícia, pel qual es va instituirla figura del jutge de pau amb les atri-bucions establertes a la Llei d'enjudi-ciament civil aprovada aquell any. Ésper això que, durant la celebració delDia de la Justícia a Catalunya, el passat22 d’octubre, es va fer un reconeixe-ment a la tasca que desenvolupa en gai-rebé els 900 municipis de Catalunyacom a primer esglaó de les relacionsentre la ciutadania i l'Administració. 15

Fede

raci

ó de

Mun

icip

is d

e Ca

talu

nya

N

úm. 1

3 F

ebre

r de

l 200

6

Informe

Els jutges de paua CatalunyaEls jutges de pau configuren l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i sóncompetents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil

Eva

Gui

llam

et

16Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Localret informa

Més informació a la pàgina web www.localret.es

El món local català, present alCongrés de la telefonia mòbil

El Consorci Localret va presentar el “Codi de bonespràctiques per al desenvolupament de les xarxesde telefonia mòbil” en el marc del 3GSM World Congress,celebrat a Barcelona a mitjan febrer

més important d'un sector en cons-tant expansió.Localret, en representació dels ajun-taments de Catalunya, va presentarel seu "Codi de bones pràctiques peral desenvolupament de les xarxes detelefonia mòbil", una eina que ha depermetre als ajuntaments disposar demés criteris i d'elements de decisió al'hora d'acceptar les propostes dedesplegament i d'instal·lació de lesinfraestructures de telefonia mòbilde les operadores, a la vegada queaquestes disposaran d'una guia d'ac-tuació en el territori català. Efectivament, tal i com va destacaren la seva exposició el president de

El congrés més gran del món en tele-fonia mòbil, el 3GSM, que per pri-mera vegada ha tingut lloc a Barce-lona, va tancar-se el passat dia 16 defebrer amb unes xifres d'assistència ipresència empresarial que denotenun èxit total i rotund. Més de 50.000persones van participar en aquestafira professional, que va créixer un40% respecte a la passada edició.A Barcelona es van concentrar elsprofessionals i directius de més de800 empreses de la indústria delstelèfons mòbils i Localret va volerfer sentir la veu del món local catalàen un entorn tan rellevant com és el3GSM, la fira-congrés internacional

Localret i alcalde de Manresa, JordiValls, un dels principals reptes alsque s'enfronten els municipis enreferència al desenvolupament de latelefonia és el de la ubicació de lesantenes de telefonia mòbil. Un repteque, de fet, afecta municipis i opera-dors de telecomunicacions i que, sise sap resoldre, farà possible unaexpansió i la millora de les teleco-municacions mòbils de manera quees respectin els valors mediambien-tals, paisatgístics i estètics, com tam-bé la qualitat de vida dels pobles iles ciutats i dels seus habitants.

PRIMER ACORD

En aquest sentit, Localret ja ha arri-bat a un acord amb Telefónica Móvi-les per portar a la pràctica el codi debones pràctiques en el desplegamentde les xarxes d'aquesta operadora detelecomunicacions. Sens dubte, seràmolt important arribar a acords simi-lars amb la resta d'operadores detelefonia mòbil, de manera que eldesplegament de les xarxes de toteselles es produeixi seguint uns criterisque permetin la integració en el ter-ritori d'aquestes infraestructures.

La realització d'aquesta fira a Barce-lona ha estat una fita absolutamentrellevant tant per a la ciutat de Bar-celona com per Catalunya. Enaquest marc s'hi han presentat lesnovetats més importants i s'ha posatde manifest el pas definitiu i contun-dent cap a la tercera generació detelefonia mòbil. De moment, ja s'hatancat un acord perquè els propersdos anys la fira torni a tenir lloc aBarcelona.

La ubicació d’antenes detelefonia mòbil ha derespectar els valorsurbans i mediambientals

Una representació de Localret visita els estands del 3GSM.

Imat

ge c

edid

a pe

r Loc

alre

t

Els primers dos anys, el CRE serà

presidit per l'antic ministre francès,

diputat i alcalde de Dunkerque,

Michel Delebarre, del Grup Socialista

Europeu. Delebarre traspassarà la

presidència a Luc Van den Brande

(Partit Popular Europeu), antic

ministre-president de Flandes i

membre del Parlament flamenc per

als darrers dos anys. El president

d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha estat

elegit vicepresident. Per part de

Catalunya, en serà membre titular tota

la legislatura (2006-2010) el president

de la Generalitat, Pasqual Maragall.

El Comitè de les Regions és

l'assemblea política que permet als

ens locals i regionals manifestar-se

en el si de la Unió Europea. Creat

l'any 1994, actualment està format

per 317 membres, dels quals 21 són

espanyols. Hi ha una delegació per

estat membre, quatre grups polítics i

sis comissions temàtiques.

Mitjançant aquesta institució es dóna

veu al món local i regional a

Brussel·les i es pretén millorar la

legislació comunitària per via de

l'experiència dels representants

locals i regionals.

ÚS DEL CATALÀ EN EL COMITÈ

Des de novembre del 2005 existeix la

possibilitat que els ciutadans puguin

dirigir-se en català a aquesta institució

i rebre'n una resposta. A més a més,

els seus membres podran utilitzar el

català en les sessions plenàries.

17Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Europa, més a prop

Es constitueix el nou Comitède les RegionsEl nou Comitè de les Regions d’Europa, amb la composicióper als propers quatre anys, es va constituir al febrer

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

Tot i que les polítiques adreçades a

persones discapacitades són

principalment responsabilitat dels

estats membres, les accions empreses

des de l'àmbit comunitari tenen també,

en molts casos, un impacte clar en la

situació d'aquest col·lectiu. A més, el

Consell Europeu ha reconegut, en més

d'una ocasió, la necessitat que els

estats membres prenguin en

consideració el Pla d'acció europeu

quan tracin les principals línies dels

seus plans nacionals.

Tres anys després de la creació del

Pla, ja es poden analitzar els resultats

En les prioritats polítiques del comitè

s'ha de destacar el suport que pretén

oferir a la cooperació transfronterera

i als instruments que permeten

l'acció de les euroregions.

Catalunya és membre de dues de les

comissions del Comitè:

- Comissió d'Afers Constitucionals i

Governança. Els temes principals

d'aquesta comissió són la integració

europea i el rol dels ens territorials;

la governança europea i la

subsidiarietat; l'espai de seguretat,

llibertat i justícia; la política

d'immigració, l'asil i els visats; els

drets dels ciutadans i la política de

comunicació de la UE

- Comissió de Relacions Exteriors i

Cooperació, que s'encarrega de les

relacions amb regions i municipis de

països candidats i tercers,

l'associació euromediterrània, la

dimensió nòrdica d'Europa, la

cooperació descentralitzada per al

desenvolupament i la política

europea de veïnatge.

de la primera fase (2004-2005). En

aquesta fase, la tasca comunitària es

va concentrar sobretot en la

promoció de l'ocupació entre les

persones discapacitades i la seva

integració en la societat. La principal

conclusió és l'ampli consens que hi

ha al si de la UE per tractar aquestes

qüestions.

PERÍODE 2006-2007La darrera Comunicació de la Comissió

identifica els objectius prioritaris i les

accions a prendre per part de la UE en

la segona fase del Pla d'acció per a

Pla d’acció europeu per als discapacitats persones discapacitades.

La Comunicació de la Comissió

identifica actualment uns 44,6 milions

de persones d'entre els setze i els

seixanta-quatre anys -el 16% de la

població en edat de treballar- amb

discapacitats o que consideren patir un

problema de salut. Pel que fa a la taxa

d'atur entre les persones discapacitades,

aquesta és dues vegades superior a la de

la resta de la població. Una última dada

important a tenir en compte és que un

43,7% de les persones discapacitades

creuen que, amb l'assistència adequada,

de ben segur podrien treballar i només

el 15,9% que necessita assistència per

treballar, rep l'ajut necessari.

Ja es van decantant les posicions,

sobretot pel que fa a l'Estatut de

Catalunya i a la pacificació del País

Basc. Bé o malament, sembla que el

primer està encarrilat en el Congrés,

és a dir, que aviat deixarà de ser el

primer problema polític i diuen que

la situació al País Basc pot experi-

mentar novetats durant les pròximes

setmanes. Els rumors asseguren, en

efecte, que ETA prendrà tot d'una

una decisió important amb vista al

final de la violència. La impressió

(en aquest terreny no es pot passar

encara de les especulacions) és que

la contrapartida governamental d'una

declaració de cessament de la lluita

armada, si és que es produeix, seria

la legalització de Batasuna i deixar

anar presos etarres, cosa que jurídi-

cament i políticament és molt com-

plicada. És evident que si ETA desa-

pareix, no hi haurá cap raó de fons

per mantenir la prohibició de Batasu-

na i caldria suspendre la llei de par-

tits. Això no vol dir que la jugada

sigui senzilla. Per exemple, què es

faria amb els organismes suspesos

per connexions amb ETA, com és ara

el diari "Egin"? És a dir, que encara

queda molta feina per fer en els dos

assumptes esmentats.

També el PP tindrà molta feina durant

les setmanes vinents. L'estratègia que

ha seguit al llarg d'aquests dos anys

l'ha deixat sense marge de maniobra.

Només pot continuar en una posició

extrema i forassenyada (això sí, amb

suports externs no menyspreables) o

retrocedir, és a dir, empassar-se mol-

tes coses que ha dit. Ha perdut tots els

recursos davant dels tribunals i els

raonaments pretesament jurídics se li

acaben. Per aquesta raó, augmenten

les veus que demanen rectificacions

de fons, veus que es poden llegir, per

exemple, al diari ABC gairebé cada

dia. El fet cert és que el PP s'enfronta

a uns mesos tensos, sense ni un partit

aliat o amic a escala estatal o regional

que li doni la raó o que el comprengui.

I no es poden perdre de vista altres

batalles, com l'economia. Anar a les

eleccions del 2007 amb una economia

flaquejant pot ser molt complicat per

al PSOE, per molt que coixegi el PP.

18Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Cròniques

Costa avallJosep M. Sanmartí

DE

S

DE

M

AD

RI

DP

AR

C

DE

L

A

CI

UT

AD

EL

LA

El debat sobre l'ús de la llengua cata-

lana i la seva extensió a totes les admi-

nistracions i a l'ensenyament ha tornat

a convertir-se en polèmic coincidint

amb el debat de l'Estatut. El Partit

Popular n'ha fet un cavall de batalla en

la seva peculiar creuada contra el nou

text estatutari i, amb l'ajuda de diver-

sos mitjans de comunicació d'àmbit

espanyol que han elevat a categoria el

que són només anècdotes, la llengua

catalana ha tornat a ser presentada

com un idioma que es vol imposar i

que no respecta el castellà. La realitat

és tossuda i, un cop passada la tem-

pesta, esperem que les aigües tornin a

la llera. Tot i així, el sistema d'immer-

sió lingüística aplicat a les escoles ha

tornat a ser qüestionat en el Parlament

de la ma del PP, però ha tornat a rebre

el suport de la resta de la Cambra. Si

tan dolent fos per a la població com

alguns pretenen presentar-ho a la resta

d'Espanya, costa de creure que tots els

partits catalans hi estiguin a favor,

quan molts es nodreixen dels vots de

castellanoparlants.

Una flor no fa estiu i un cas mal resolt

tampoc pot qüestionar la bondat d'una

política lingüística que fa més de vint

anys que funciona sense problemes.

En plena polèmica, el Parlament va

rebre l'informe de Política Lingüística

de 2004, del govern de la Generalitat,

amb el dictamen que l'avalua aprovat

pel Consell Social de la Llengua Cata-

lana. És, una mica, l'altra cara dels

que es queixen a la resta de l'Estat que

a Catalunya tot es fa en català i només

en català. Segons l'informe, el 2004 el

Síndic de Greuges va atendre 46

queixes en matèria de llengua, que

corresponen bàsicament a l'àmbit

judicial. La Secretaria de Política Lin-

güística va atendre el 2004 un total de

797 consultes i queixes relatives de

drets lingüístics per no poder utilitzar

el català. D'aquestes, un 21% corres-

ponen a les administracions públiques

que operen a Catalunya. Pel que fa a

la justícia, l'avenç del català va pros-

perant, però encara està molt lluny de

la igualtat i no té cap relació amb el

que seria normal en un país en el que

el català està considerat la seva llen-

gua pròpia. De les més de 207.000

sentències que es van dictar el 2004,

163.896 van ser en castellà i només

42.597 en català. El 2002 només es

van dictar 2.600 sentències en català

d'un total de 206.100.

Només una darrera nota per als

detractors de la immersió. El diari de

més tirada d'Espanya publica sovint a

la seva contraportada un anunci d'unes

escoles privades d'elit en les que s'ofe-

reix tota l'escolarització inicial, fins

als 5 anys només en un idioma....

l'anglès. I a partir d'aquesta edat es

barreja amb el castellà. Asseguren que

així s'aprenen molt bé les dues llen-

gües. Potser més d'un diputat del PP

hi porta els fills.

Verinosa llenguaSalvador Sabrià

19Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Quiosc

Cinc comarques de muntanya són les més riques de Cata-lunya. La Vall d’Aran, la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollèsi el Gironès són les comarques amb la renda familiar dispo-nible més alta. Segons dades de l’Idescat fetes públiquesahir, cada català disposava d’11.700 euros anuals per a des-peses i estalvi el 2002, l’últim any amb informació disponi-ble. Aquesta quantitat representa un increment anual acu-mulatiu del 3,5% des del 1999. El 60% dels ingressosfamiliars van arribar de les rendes procedents del treball,mentre que les activitats empresarials o inversions vangenerar el 24,7% dels recursos. Les prestacions socials vansuposar el 15,3% dels ingressos familiars restants.La Vall d’Aran, amb una renda de 15.700 euros per habitant,un 34% per sobre de la mitjana catalana, és la comarca mésrica.(...)

La Conselleria de Política Territorial va presentar ahir un

decret, que podria entrar en vigor d’aquí a sis mesos, que

preveu incorporar als plans urbanístics els estudis sobre

necessitats de transport públic i de mobilitat de cada

zona.

La normativa obligarà promotors de centres comercials i

esportius o de polígons industrials a construir, per exemple,

parades d’autobús si estan a més de 500 metres d’una esta-

ció d’autobús o de metro i a pagar part del funcionament del

servei. Si les previsions no fossin adequades, el pla urbanís-

tic no s’aprovaria.

Manel Nadal, secretari de Mobilitat, va explicar que els

plans urbanístics tindran uns barems de compliment obligat

en què es fixaran, segons la població i la superfície del

municipi, els elements imprescindibles en transport públic,

aparcament, pas de vianants o carrils per a bicicletes.

(...)

Les comarques de muntanyaes posicionen entre lesmés riques de CatalunyaAvui. Barcelona, 23 de febrer del 2006

Els promotors cofinançaranel bus i el metroEl Periódico. Barcelona, 3 de febrer del 2006

20Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Disposicions

BARRIS

Convocatòria per a l’atorgamentdels ajuts que estableix la Llei2/2004, de 4 de juny, de millorade barris, àrees urbanes i vilesque requereixen una atenció es-pecial, i el Decret 369/2004, de7 de setembre, pel qual es des-plega la llei esmentada

Disposició:Resolució PTO/217/2006, de 8 defebrer. DOGC núm. 4570, de 10 defebrer del 2006.Organisme:Departament de Política Territorial iObres Públiques.

L'objecte d'aquesta resolució és obrirla convocatòria per a l'any 2006 persol·licitar els ajuts que preveu la Llei2/2004, de 4 de juny, que crea el Fonsde foment del programa de barris iàrees urbanes d'atenció especial.Poden rebre finançament del fons elsajuntaments que ho sol·licitin, direc-tament o mitjançant les fórmules decol·laboració que estableix la dispo-sició addicional primera de la llei ipresentin un projecte d'intervencióintegral d'acord amb el que s'especi-fica el Decret 369/2004 ,de 7 desetembre. El termini de presentacióde les sol·licituds serà de dos mesos acomptar de l'endemà de la publicaciód'aquesta resolució en el DOGC.

BENESTAR SOCIAL

Conveni de col·laboració entre elMinisteri de Treball i AssumptesSocials i la Comunitat Autònomade Catalunya per a la realitzacióde projectes d’intervenció socialintegral per a l’atenció, prevencióde la marginació i inserció del po-ble gitano

Disposició:Resolució de 9 de gener del 2006.BOE núm. 32, de 7 de febrer del 2006.Organisme:Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

L’objecte d'aquest conveni és laregulació del contingut i condicions

de la subvenció per a la realitzacióde projectes d'intervenció socialintegral per a l'atenció, prevenció dela marginació i inserció del poblegitano. L'aportació econòmica delMinisteri de Treball i AssumptesSocials, per a aquestes finalitats, ésde 286.684,41 euros, que es farà ambcàrrec al pressupost consignat per atal fi en el present any. Catalunya,directament o amb la cooperació deles corporacions locals participantsen el desenvolupament dels projectes,es compromet a aportar la quantitatde 286.684,41 euros.

CIÈNCIA

Ajudes en forma d’anticipacionsreemborsables per a la realitza-ció de projectes d’infraestructuracientificotecnològica

Disposició:Resolució de 29 de desembre del2005. BOE núm. 35, de 10 de febrerdel 2006.Organisme:Ministeri d’Educació i Ciència.

Aquesta convocatòria s'emmarcadins del Pla nacional d'investigaciócientífica, desenvolupament i inno-vació tecnològica. Les actuacions afinançar són: construcció i remode-lació de centres d'investigació i tec-nologia; adquisició i instal·laciód'equipament; creació i millora dexarxes telemàtiques i transferènciade tecnologia. Entre els destinatarisde les ajudes es troben els centrespúblics d' I+D: inclosos els depen-dents de l'Administració local. Lesajudes consisteixen en préstecs, quepoden ser de fins al 100% del pressu-post, en un termini màxim de 10 anysper a l'amortització, i amb un interèsdel 0%. S'atorguen en règim de con-currència competitiva. Per al 2006 esdestinaran 79 milions d'euros. Hi haun mes per presentar sol·licituds desde la publicació al BOE.

COOPERACIÓ

Ajudes de convocatòria oberta ipermanent per a activitats de co-

operació i ajuda al desenvolupa-ment, corresponent al primerquadrimestre de l’any 2006

Disposició:Resolució de 7 de febrer del 2006.BOE núm. 38, de 14 de febrer del2006.Organisme:Ministeri d’Assumptes Exteriors ide Cooperació.

S'efectua aquesta convocatòria quedetermina quin projectes i activitatspoden ser objecte de finançament iquines d'entre aquestes són prefe-rents. Han d'estar destinats a la coo-peració al desenvolupament per con-tribuir al creixement i progrés delspaïsos en vies de desenvolupament ifomentar la cooperació cultural icientífica amb altres països.Hi ha diferents crèdits pressupostarisdestinats que superen en el seu con-junt els 25.000.000 euros. Entre elsbeneficiaris es troben les entitatspúbliques. Les sol·licituds es podenpresentar fins al vintè dia hàbilsegüent a la de la publicació d'aques-ta resolució.

COOPERACIÓ LOCAL

Distribució a les entitats munici-pals descentralitzades dels muni-cipis de Catalunya de la partici-pació en els ingressos de la Gene-ralitat, integrada en el Fons decooperació local de Catalunyaany 2006

Disposició:Resolució GAP/153/2006, de 27 degener. DOGC núm. 4565, de 3 defebrer del 2006.Organisme:Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques.

L'article 42 de la Llei 20/2005, de 29de desembre, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al2006, estableix els diferents concep-tes que integren el Fons de coopera-ció local de Catalunya, dels quals318.270 euros consignats a l'aplica-ció pressupostària GO.03.D/

21Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Disposicions

460.1102/711 del Departament deGovernació i Administracions Públi-ques s'han de distribuir entre les enti-tats municipals descentralitzades deCatalunya.Es realitzarà entre les entitats muni-cipals descentralitzades de Catalu-nya existents el dia 1 de gener del2006. Es retindran els pagaments deles participacions en el cas que lesentitats municipals descentralitzadesno facin la tramesa de la documenta-ció requerida. A la disposició esrecull la dotació que correspon acadascuna de les entitats municipalsdescentralitzades.

DONA

Concessió de subvencions, durantl’any 2006, a ens locals per fi-nançar les despeses derivades del’elaboració, implementació o de-senvolupament de polítiques dedones

Disposició:Resolució PRE/254/2006, de 2 defebrer. DOGC núm. 4572, de 14 defebrer del 2006.Organisme:Departament de la Presidència.

Aquestes tenen per objecte regular laconcessió de subvencions, durantl'any 2006, a ajuntaments, consellscomarcals, consorcis de caràcterlocal i altres entitats supramunicipalsper finançar les despeses derivadesde l'elaboració, implementació odesenvolupament de polítiques dedones. A aquest efecte, són subven-cionables els supòsits següents:1. Ens locals que gaudeixin d'un plade polítiques de dones, aprovat perl'òrgan de govern de l'ens local, elcontingut del qual sigui coherent ambels objectius del Pla d'acció i desen-volupament de les polítiques dedones a Catalunya 2005-2007 (dis-ponible al web: http://www.gencat.net/icdona).2. Ens locals que, sense gaudir d'unpla de polítiques de dones, a partir del'ajut de l'Institut Català de lesDones, incorporin l'objectiu d'elabo-rar-lo i aprovar-lo pel seu òrgan degovern. Els continguts d'aquest pla

han de ser coherents amb els objec-tius del Pla d'acció i desenvolupa-ment de les polítiques de dones aCatalunya 2005-2007 (disponible alweb: http://www.gencat.net/icdona).És tindrà en compte especialment elsque presentin un projecte de pla rela-cionat amb els àmbits d'actuaciórelacionats a l'apartat 1.3. Ens locals que no disposen d'unpla de polítiques de dones però quetinguin o vulguin crear serveis d'in-formació i assessorament de caràcterintegral adreçats a les dones, sempreque siguin coherents amb els objec-tius del pla d'acció i desenvolupa-ment de polítiques de dones a Cata-lunya 2005-2007.En els tres supòsits anteriors i en elcas de municipis amb una poblacióinferior a 20.000 habitants es priorit-zaran els projectes que estiguin coor-dinats amb altres ens municipals ocomarcals. Aquestes subvencions són compati-bles amb l'obtenció d'altres ajuts,subvencions o premis per a la matei-xa finalitat, procedents de qualsevolde les administracions o entitatspúbliques o privades, estatals o inter-nacionals, sempre que l'import de lessubvencions no superin aïlladamento conjuntament el cost de l'activitatsubvencionada.

ECONOMIA

Desenvolupament i aplicació delReial decret 835/2003, de 27 dejuny, pel qual es regula la coope-ració econòmica de l’Estat a lesinversions de les entitats locals

Disposició:Ordre APU/293/2006, de 31 de ge-ner. BOE núm. 36, d’11 de febrerdel 2006.Organisme:Ministeri d’Administracions Públi-ques.

La cooperació econòmica de l'Admi-nistració general de l'Estat a lesinversions de les entitats locals conté:a) les inversions incloses als plansprovincials i insulars de cooperació ales obres i serveis de competènciamunicipal; b) les destinades a les

obres de conservació i millora de laxarxa viària de titularitat de les dipu-tacions provincials, podent-ne desti-nar per al finançament d'aquestesfins al 30% de la subvenció de l'Ad-ministració general de l'Estat conce-dida al pla provincial i insular decooperació; c) les relatives a lesobres i serveis de competència muni-cipal incloses en les diferents inter-vencions comunitàries aprovades porla Comissió de la Unió Europea cofi-nançades pel Programa de coopera-ció econòmica local de l'Estat; d) lesafectades a projectes de modernitza-ció administrativa local; i e) les rela-tives a projectes amb participació dela societat civil.Cal recordar que, de conformitatamb la Disposició addicional segonadel Reial decret 835/2003, de 27 juny,la cooperació econòmica de l'Admi-nistració general de l'Estat a lesinversions de les entitats locals inclo-ses al PUOSC es farà a través de laGeneralitat.

FORMACIÓ

Pla de formació de l’Escola d’Ad-ministració Pública de Catalunyaper al 2006 destinat al personalal servei de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya

Disposició:Resolució GAP/187/2006, de 26 degener. DOGC núm. 4567, de 7 defebrer del 2006.Organisme:Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques.

Es publiquen els cursos, que estanadreçats al personal al servei de l'Ad-ministració de la Generalitat deCatalunya, però l'Escola ofereix lapossibilitat d'assistir a les assignatu-res del Mestratge en gestió públicaals funcionaris de la Generalitat itambé de l'Administració local.

IMMIGRACIÓ

Desenvolupament de programes iaccions d’acollida i d’integració

22Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Disposicions

de persones estrangeres immi-grades pera l’any 2005

Disposició:Resolució BEF/3828/2005, de 27 dedesembre. DOGC núm. 4567, de 7de febrer del 2006.Organisme:Departament de Benestar i Família.

Es publiquen les subvencions adreça-des a ens locals de Catalunya per aldesenvolupament de programes iaccions d'acollida i d'integració depersones estrangeres immigrades,en els termes que preveu l'annexd'aquesta resolució i amb càrrec a lapartida BE07D460000100/3132 delspressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l'any 2005.

JOVENTUT

Concessió d’ajudes per a la realit-zació de projectes en el marcdel programa d’acció comunitari“Joventut”

Disposició:Resolució d’11 de gener del 2006.BOE núm. 30, de 4 de febrer del 2006.Organisme:Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

L'Institut de la Joventut, amb càrrec ales aplicacions pressupostàries19.201.232A. 483, 460,451 i 226 con-signades en el seu pressupost, convocala concessió d'ajudes corresponents al'any 2006, en règim de concurrènciacompetitiva, d'acord amb allò esta-blert a l'article 2 de l'Ordre del Minis-teri de Treball i Assumptes Socials dedata 10 de octubre del 2000 (BOEnúm. 260, de 30 d'octubre del 2000),per la qual s'estableixen les basesreguladores per a la concessió d'aju-des a projectes en el marc del Progra-ma d'acció comunitari "Joventut",essent d'aplicació supletòria la Llei38/2003, de 17 de novembre, generalde subvencions.

NOVES TECNOLOGIES

Conveni de col·laboració entre laGeneralitat de Catalunya i el Con-

sorci Localret per a la constituciód’un consorci per a la gestió deles infraestructures de telecomu-nicacions de la Generalitat i delsmunicipis membres de Localret,com també la promoció de la im-plantació i gestió integrada d’u-na xarxa de comunicacionselectròniques a tot el territori deCatalunya

Disposició:Resolució UNI/208/2006, de 31 degener. DOGC núm. 4569, de 9 defebrer del 2006.Organisme:Departament d’Universitats, Recer-ca i Societat de la Informació.

Aquest consorci es constitueix com aentitat jurídica pública dotada depersonalitat jurídica pròpia i inde-pendent de la dels seus membres iplena capacitat per al compliment deles seves finalitats específiques.Elconsorci es regeix pels estatuts ques'inclouen com a annex al conveni.Les finalitats del consorci són: a)gestionar les infraestructures detelecomunicacions dels membresconsorciats o dels ens associats aaquests; b) promoure la implanta-ció d'una xarxa de comunicacionselectròniques a tot el territori deCatalunya en condicions d'ofertade xarxa oberta i explotar-la mit-jançant l'atorgament d'una conces-sió (operador neutre); c) promourela disponibilitat d'infraestructuresde telecomunicacions de qualitat i apreus assequibles a Catalunya per-què aquestes siguin usades per lesadministracions públiques i pelsagents del mercat de forma trans-parent i no discriminatòria; i d)millorar la coordinació i l'intercan-vi d'informació entre les adminis-tracions públiques i amb els agentsdel mercat, relativa a les infraes-tructures de telecomunicacionsexistents i futures.

NOVES TECNOLOGIES

Transparència, innovació i gestiótelemàtica de les ajudes del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç

Disposició:Ordre ITC/352/2006, de 14 de fe-brer. BOE núm. 39, de 15 de febrerdel 2006.Organisme:Ministeri d’Indústria, Turisme i Co-merç.

Aquest ministeri ha dissenyat un nousistema d'informació per millorar elsprocessos de gestió i tramitació de lesajudes públiques.Les principals línies d'actuació són:crear un Registre d'entitats que realit-zen activitats d'investigació i desen-volupament (I+D); crear un portalpúblic interactiu en la xarxa perdifondre les ajudes convocades; latramitació dels expedients d'ajudespodrà fer-se totalment a través demedis telemàtics; i la incorporaciósistema d'informació multicanalCRM que permetrà establir un siste-ma de comunicació multicanal ambels sol·licitants de les ajudes.

TREBALL

Inscripció al registre i publicacióde la pròrroga, per a l’any 2006,de l’Acord interconfederal per a lanegociació col·lectiva 2005

Disposició:Resolució de 31 de gener del 2006.BOE núm. 35, de 10 de febrer del2006.Organisme:Ministeri de Treball i Assumptes So-cials.

Les organitzacions d'empresarisCEOE i CEPYME, i els sindicats detreballadors UGT i CC.OO han pror-rogat per a l'any 2006 l'Acord inter-confederal per a la negociaciócol·lectiva 2005.A la negociació col·lectiva del 2006s'aplicaran els criteris, orientacions irecomanacions de l'Acord del 2006.

Mestratge en funció directivaSegona edició. D’abril del 2006 fins a marçdel 2007, en sessions de tarda, dos diesper setmanaInformació: Escola d’Administració Públicade Catalunya, 93-567 34 79, agea@gencat.net

i www.eapc.es/formacio/mfd

Curs “Mediació amb joves”Cinc sessions de 4 hores cadascuna, els dimartsdel 7 de març al 4 d’abril, al recinte Maternitat(Casa del Capellà), de Barcelona.Informació: www.diba.es/plajove

4t Fòrum mundial de l’Aigua. Accions localsper a un repte globalCiutat de Mèxic, del 16 al 22 de març.Informació: Secretariat Mundial de CGLU.www.cities-localgovernments.org,tel. 34 933428750 i fax 34 933428760

Seminari sobre l’ampliació de la Unió Europea:desenvolupament de xarxes de treball icooperació amb l’Europa central i de l’EstOrganitzat pel Col·legi de Doctors i Llicenciatsen Ciències Politiques i Sociologia de Catalunya.Barcelona, del 17 de març a l’1 d’abril.Informació: 93 241 41 22, fax 93 200 22 09,colcpis@colcpis.org

Expoalcaldia. II Salón de Equipamientosy Servicios para Municipios y EntidadesTerritorialesZaragoza, del 29 al 31 de març.Informació: Feria de Zaragoza.www.expoalcaldia.com

Agenda abrilAgenda març

4dmarts

16:00h

Congrés de Serveis Socials municipals“Propers, eficaços i de qualitat”A Coruña, 3, 4 i 5 de maig del 2006.Lloc de realització: Palau d’Exposicionsi Congressos. A Coruña.Informació: Orzán Congres S.L.congresofemp@orzancongres.com,www.orzancongres.com i 981 900 700

Congrés del Món Rural deCatalunya. Sessions finalsBarcelona. 5, 6 i 7 de maig del 2006.Lloc de realització: Palaude Congressos. Barcelona.Informació: 973 22 93 60,www.congresmonrural.com imonrural.darp@gencat.net

XXIII Assemblea general del CMRE:“El futur dels serveis públicsa Europa”Innsbruck (Àustria), del 10 al 12de maig del 2006.Informació: FEMP - Departamentde Relacions Internacionals.91 364 37 00.

i també…

7dimarts

16dijous

17divendres

29dimecres

9:30h

23Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 13

Feb

rer

del 2

006

Agenda