Catalunya Municipal 22

Núm.22 Desembre del 2006

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ER

AC

IÓ

CA

TALU

NYA

MU

NIC

I PI S

EL CONSELL NACIONAL DE L’FMC DEMANAEL DESPLEGAMENT DE L’ESTATUTELS MUNICIPIS ES PREPAREN PER AFRONTAR ELS RISCOS INDUSTRIALS AMB EL PLASEQCAT

BARCELONA ACULL UNA TROBADA SOBRE L’AGENDA LOCAL DE LA PARTICIPACIÓ

catalunyamunicipal22 OK.qxd 15/12/06 13:23 Página 1

4-6

7

8-9

14

12-13

10-11

1516

17

23CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 22. Desembre del 2006

EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva Guillamet

SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.933107103-

Adreça de correu electrònic: [email protected] DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004

La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcial

sense permís de la redacció

18-1920-22

NotíciesLa FEMP prepara a Barcelona la redacció

definitiva de l’Agenda Local de la Participació Ciutadana. Els municipis

catalans posen en comú mesures per prevenir i minimitzar els riscos

industrials. El Reial Decret Llei de millora de l’ocupació genera

inquietud entre els ens locals. Jornada de presentació de guies per a la

qualitat de la gestió local.

FormacióLa programació de formació mediambiental, molt ben

acollida.

Breus Les institucions catalanes acorden un manifest conjunt

contra la violència domèstica. L’FMC treballa en la resolució de dubtes

sobre qüestions de funció pública. El Dia Mundial de la Sida 2006. Consens

en el nou Pla d’infraestructures de residus municipals.Congrés de la Xarxa

de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Premi ciutadania 2006.

Reportatge El Consell Nacional de l’FMC es reuneix al

Prat de Llobregat i aprova quatre resolucions, una de les quals demana

desenvolupar l’Estatut

Entrevista Jaume Curbet, director de l’Observatori del

Risc de Catalunya.

Experiències municipalsLa gestió territorial de La Terreta, al municipi de Tremp.

Informe El nou Pla general d’ocupació de Catalunya.

Localret informa Actuacions acordades per la

Comissió Delegada del Corsorci per al 2007.

Europa, més a prop

Cròniques i Quiosc

Disposicions

Agenda

SumariNúm. 22 Desembre del 2006


bàsics que hi havia al 1979, ara tenimuna societat diferent, molt méscomplexa". Per aquest motiu, Bustosva considerar que "cal un esforç dediàleg permanent, participació icompromís entre les institucions, lesentitats i els veïns i veïnes. I tambés'haurà de fer un gran esforç peraconseguir que aquelles persones quemai no opinen ho facin, fer que lainformació arribi a tothom per obtenirl'opinió de tothom".El ministre d'AdministracionsPúbliques, Jordi Sevilla, va vincular laparticipació ciutadana i latransparència amb la lluita contra lacorrupció i "l'ombra de dubte amb quèes vol cobrir les administracionslocals". En aquest sentit, va assegurarque la futura llei del govern il'administració local "regularà elsprocessos participatius i la publicitat

Notícies

4Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Els municipis acorden l'Agenda Localde la Participació CiutadanaEls municipis espanyols han adoptat una Agenda Local de la Participació Ciutadana que estableix models i fórmules

que permeten una major obertura dels governs locals a la societat. La redacció final del document s’acabarà al 2008

L’Agenda es va acabar de perfilardurant les jornades "Construyendociudades participativas", celebrades aBarcelona els dies 22, 23 i 24 denovembre i organitzades per laFederació Espanyola de Municipis iProvíncies i l'Ajuntament i laDiputació de Barcelona, amb lacol·laboració de la Federació deMunicipis de Catalunya, el Ministerid'Administracions Públiques i elDepartament de RelacionsInstitucionals i Participació de laGeneralitat.En la inauguració de les jornades, elpresident de la Federació de Municipisde Catalunya i alcalde de Sabadell,Manuel Bustos, va assenyalar laimportància creixent dels processosparticipatius, ja que "s'està vivint lasegona gran transformació de lesciutats i, un cop resolts tots els dèficits

E. G

uill

amet

dels procediments urbanístics i aixíno es deixarà aquestes qüestions a lavoluntat de cada ajuntament".El ministre es va declarar partidarid'una participació ciutadana "regladai no improvisada". La mateixa idea vaexpressar l'alcalde de Barcelona,Jordi Hereu, que va considerarfonamental "establir unes regles deljoc i saber quina representació tenenels interlocutors del governmunicipal".El conseller en funcions de RelacionsInstitucionals i Participació, JoanSaura, va coincidir en la "necessitatd'establir mètodes de participacióciutadana" i va afirmar que "avui jano es pot governar senseparticipació". Saura va informar queel seu departament ha donat suport a400 experiències municipals departicipació ciutadana del 2003 ençà.

D’esquerra a dreta, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president de l’FMC i

alcalde de Sabadell, Manuel Bustos; el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho; el ministre d’Administracions Públiques, Jordi

Sevilla; i el president de la FEMP, Heliodoro Gallego.


5Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Notícies

Els ens locals posen en comú mesuresde previsió i reducció de riscos industrialsLa Federació de Municipis de Catalunya va celebrar l’1 de febrer a Reus una jornada dedicada als riscos derivats de

l’activitat industrial

L’objectiu bàsic de la jornada eraconèixer l’actualitat normativa iposar en comú les eines de previsió iels operatius que els diferents ajuntaments i la Generalitat tenen per evitar o minimitzar les conseqüències d’incidents en les instal·lacions industrials, especialment del sector químic. El president de la Comissió de Prevenció i Seguretat de l’FMC ialcalde del Prat de Llobregat, LluísTejedor, va comentar que “la seguretat integral que busquem perals nostres pobles i ciutats ha d’incorporar, cada vegada més, lacapacitat de prevenir riscos, de minimitzar-los i la possibilitat dedesplegar operatius per fer front asituacions d’emergència, perquè sónsituacions on ens la juguem tots”.Tejedor va insistir en la necessitatque els municipis “dediquinesforços, pressupostos i recursoshumans i materials a la tasca de preveure els riscos, una feina discretai poc vistosa però fonamental”.L’alcalde de Reus i vicepresident del’FMC, Lluís Miquel Pérez, va confirmar aquesta visió dient que “laimportància creixent dels riscos ialarmes està fent que dimensionemels departaments dedicats a la prevenció i protecció civil”. Pérez vaadvertir que “estem forçats a conviure amb els riscos i hem de ferel possible per reduir l’impacted’incidents per protegir la població i,a més a més, en el cas de les zonesturístiques i d’oci, els milions devisitants que tenim cada any”.En aquesta jornada de l’FMC es vapresentar el Pla d’emergència

exterior del risc químic de Catalunya(PLASEQCAT), elaborat pel Departament d’Interior de la Generalitat i pendent de la seva aprovació definitiva. Aquesta serà unaeina que els ajuntaments valoren positivament per aconseguir la coordinació indispensable en aquestamatèria, ja que és un referent quepermet aplicar mesures i coordinar elsdispositius de totes les administracions.De fet, el PLASEQCAT té com aobjectiu la planificació de lesemergències per accidents greus ambsubstàncies perilloses i defineix l’esquema de coordinació de les autoritats, organismes i serveis que hihan d’intervenir. D’altra banda, els ajuntaments carac-teritzats per la presència d’indústriesque poden suposar un risc per a lapoblació ja fa temps que treballenper tenir plans de prevenció i d’emergència. A partir d’ara, elsplans d’emergència exterior d’em-

preses o de polígons industrials delsmunicipis passaran a integrar-se enel PLASEQCAT.Diversos ajuntaments catalans van presentar els plans i actuacions quehan posat en marxa davant riscosindustrials. És el cas de Reus, el Pratde Llobregat, Terrassa i Rubí. D’aquesta manera es va poder difondre i compartir anàlisis i experiències entre els més de 80 electes, tècnics i voluntaris localsassistents a la jornada. Una de les conclusions de la jornadava ser la necessitat de superar les dificultats tecnològiques que horesd’ara impedeixen l’intercanvi dedades entre els plans de la Generalitati els dels municipis, ja que es basen ensistemes d’informació cartogràficadiferents. Amb aquesta finalitat, s’estudiarà la creació d’una comissiótècnica entre responsables del Departament d’Interior i RelacionsInstitucionals i de les entitats locals.

E. G

uill

amet

Els vicepresidents de l’FMC Lluís Tejedor i Lluís Miquel Pérez van inaugurar la jornada


6Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Notícies

En el marc de la jornada sobre laqualitat a l'Administració públicalocal celebrada el 20 de novembre aSabadell i organitzada per laFederació Espanyola de Municipis iProvíncies (FEMP), es van presentarles "Guías de apoyo a la calidad en lagestión pública local", un conjunt dedeu documents dirigits al personal del'administració que tracten diversosàmbits que afecten la gestió i la

Les guies de suport a la gestió localde la FEMP, presentades a Sabadell

relació amb els ciutadans, com ara lacomunicació, els serveis personals ola participació ciutadana.A la inauguració de la jornada,l'alcalde de Sabadell i president del'FMC, Manuel Bustos, va destacar"la importància que té la bona gestióen l'administració més propera alciutadà i, concretament, latransformació en l'atenció al ciutadàal llarg dels darrers anys". A l'acte

també va assistir Juan AntonioVázquez Cortado, alcalde de SantFeliu de Llobregat i vicepresident dela Comissió de Modernització iQualitat de la FEMP. A les jornades, que tenien formatd'acció formativa, hi van participarmig centenar de persones. Una de les guies, la número 3,dedicada a "la gestió del coneixemental servei de la millora contínua de lesadministracions locals", va serpresentada de forma singular perXavier Tarrés, cap de Gestió de laInformació de l'Ajuntament deSabadell. Juntament amb la presentació de lesguies, a les jornades també es va poderescoltar la conferència "Polítiques demillora de la qualitat dels serveispúblics", a càrrec de Consuelo HidalgoGómez, avaluadora principal de laSubdirecció General de Gestió de laQualitat del Ministeri deAdministracions Públiques, i d'EnricGiner Rodriguez, gerent del'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.

El Vapor Llonch va acollir la jornada

El dret d’atur per als electeslocals ja es pot fer efectiuLa Llei 37/2006, relativa a lainclusió al règim general de laSeguretat Social i l’extensió de laprotecció per atur a determinatscàrrecs públics i sindicals, vaentrar en vigor el 9 de desembre.D’aquesta forma, s’ha fet efectiu elreconeixement d’un dret llargamentreivindicat per la Federació deMunicipis de Catalunya: el dretdels electes locals a les prestacionsper desocupació un cop finalitzat ointerromput de forma involuntàrial’exercici del càrrec.Ara, la llei inclou com abeneficiaris del dret d’atur tots elscàrrecs electes local que tinguindedicació exclusiva o parcial i quepercebin una retribució pel seu

càrrec dins el règim general de laSeguretat Social.

Els electes locals tenien pendentde resoldre el dret a la prestaciód’atur, del que si gaudeixen laresta de càrrecs electes (diputatsautonòmics, diputats al Congrés isenadors). No tenien reconegut el dret tot itractar-se de prestacions per les quetambé havien estat cotitzant. La Federació de Municipis deCatalunya havia proposat esmenaraquest greuge presentant reiterades

Reivindicació històrica de l’FMC

propostes als grups parlamentaris alCongrés de Diputats, esmenes alsProjectes de llei de pressupostos del’Estat per a cada any i ambsol·licituds directes davant delsòrgans rectors de la Seguretat Social.Finalment, el 4 d’octubre del 2005,el Congrés dels Diputats va aprovarper unanimitat la tramitació d’unaproposició de llei que va donarsatisfacció a les demandesmunicipalistes.

La Llei també reconeix el dret a laprestació d’atur als alts càrrecs deles administracions públiques,amb dedicació exclusiva, quepercebin retribucions i que,evidentment, no siguinfuncionaris.


7Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Formació

L’FMC tanca amb dues accions el bloc formatiu de contingut mediambiental

Després d’abordar-se la qüestió de lacontaminació acústica, es van celebrarsessions sobre programes municipalsper a la prevenció i control de plagues,plans estratègics de mobilitat urbana,les inspeccions municipals enactivitats, serveis i instal·lacions iinfraestructures.Durant el mes de novembre es vanrealitzar les dues darreres accionsd’aquest bloc, programades per al2006.D’una banda, un curs per oferir unavisió general de les diferents fonts definançament extern per a actuacions degestió mediambiental local. Des de laDeclaració de Hannover, els municipishan pres cada cop més protagonismeen la gestió ambiental del territoriposant de manifest la rellevància delsprocessos ambientals d’escala local.Les fonts de finançament de quèdisposen són diverses però no estanprou identificades, ja que el sistema éscomplex i difús, a més de quedartotalment emmascarat pels complexossistemes burocràtics i administratiusen els diferents nivells del’Administració pública. L’acció ha

donat una visió general de lesdiferents fonts de finançament d’àmbiteuropeu, estatal i autonòmic de lesquals els municipis poden beneficiar-se per a la seva gestió ambiental local.D’una altra banda, s’ha portat a termeun curs sobre les bases per a lacontractació de béns i serveis ambcriteris mediambientals i sostenibles ila seva implementació en els sistemesde compres, serveis, obres iconcessions. Aquest curs incideix enles orientacions de la Unió Europea

que situa al sector públic en un paperexemplificador en què lesadministracions públiques esconverteixen en el centre promotor dela implantació de criteris ambientals ide sostenibilitat en la contractació deserveis per excel·lència.Aquestes accions, com les realitzadesdins d’aquest bloc formatiu, hancomptat amb la col·laboració de laFundació Politècnica de Catalunya is’han celebrat a les instal·lacions delParc Central del Vallès.

El passat mes d’abril es va iniciar el bloc formatiu mediambiental amb un curs dedicat a la gestió del soroll

Alta participació al Seminaridel servei local de cementiriEls responsables locals han confirmat,amb la seva elevada assistència,l’interès per una acció formativaadreçada a la gestió del servei local decementiri. En el Seminari específics'han analitzat les noves demandes dela ciutadania a l'entorn del servei decementiris, amb una exposiciódetallada de les peticions queformulen els ciutadans. En aquest primer seminari s'ha fet un

repàs a l'oferta que esformula des del'Administració local i a lesexperiències de prestaciódel servei als municipis is'han avaluat lesperspectives que s'obren al'entorn de les possibilitatsde finançament per alsosteniment del servei, el pes de lautilització dels crematoris, l'atenció a

Activitats formatives al Parc Central del Vallès

les noves cultures religioses, entred’altres.

E. G

uill

amet


8Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Breus

Manifest conjunt de la Generalitat i el mónlocal contra la violència vers les dones

Esplugues i Sant Feliu de Llobregat acullen el Premi Ciutadania 2006

Per primera vegada, el Govern de laGeneralitat -per mitjà de l'InstitutCatalà de les Dones-, les quatre diputacions catalanes i les dues entitats municipalistes van difondreun manifest conjunt amb motiu delDia Internacional contra la violènciavers les dones, que com cada any secelebra el dia 25 de novembre.En el manifest, titulat "Aturar laviolència vers les dones, una responsabilitat social", es proclama"la necessitat de reforçar les polítiques preventives que situen ladesigualtat entre dones i homes comla causa central de la violència" i de "millorar els instruments i procediments legals reconeguts en la

legislació actual".En un altre punt delmanifest es consideraimprescindible "la implicació en un treballconjunt de totes les administracions, de totsels estaments socials, detotes les ciutadanes i totsels ciutadans" per tal d'eradicar "les causes dela violència i defensaramb fermesa els dretsfonamentals de lesdones."Aquest manifest va ser enviat a totsels ens locals de Catalunya amb laidea que l'adoptessin com a propi i

pogués ser llegit en els actes organitzats amb motiu del Dia Internacional.

Els ciutadans i ciutadanes van recordar les víctimes

de la violència domèstica

Foto

gra

fia

cedid

a per

l’A

junta

men

t de

Sabad

ell

Des de l’any 2000, i cada dos anys,responsables de les millors experiències de gestió pública dediferents administracionsd’Espanya es donen cita percompartir els seus progressos iexperiències exitoses pel que fa a laqualitat de la gestió, però també percompetir amb l’objectiu d’assolir elguardó del Premi Ciutadania. La darrera edició del premi va celebrar-se conjuntamenta dos municipis catalans, Espluguesde Llobregat i Sant Feliu deLlobregat, els dies 16 i 17 denovembre.Des de la seva creació, aquest premiha evolucionat contínuament. En laconvocatòria actual, s’ha comptatamb la col·laboració del’Observatori per a la Qualitat dels

Serveis Públics.A les IV Jornades Tècniques sobreQualitat en els Serveis Públics esvan trobar els experts que treballenper a la millora de lesorganitzacions públiques i serveispúblics adreçat als ciutadans. Enaquest marc va tenir lloc lapresentació i defensa de les 12candidatures finalistes que vanoptar al Premi Ciutadania 2006.Aquestes 12 experiències poden considerar-se més rellevants i innovadores del panorama de la gestió pública d’arreu de l’Estat ihavien estat sotmeses a una avaluació externa.Els 4 finalistes elegits pel jurat vanser per als següents organismes: · Seguretat Social pel “procés de

normalització de treballadors

estrangers i la seva alta a la SS”.· Ens públic empresarial Red.es

pel “programa de telecentres”· Departament de Joventut, Família

i Serveis Socials del Govern de laRioja per la “qualitat i eficàcia enles prestacions socials”.

· Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Astúries perl’“atenció presencial excel·lent,compromís amb la qualitat i elservei al ciutadà en la TGSS d’Oviedo”.

És previst que, a inicis del 2007, el ministre d’Administracions Públiques decideixi a quina entitats’atorga el premi, així com les mencions especials en aquestamodalitat de reconeixement a la qualitat en els serveis públics.


9Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Breus

Nou Pla d'infraestructures deresidus, amb consens territorial

A favor del’urbanisme sostenibleLa Xarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat va aprovar, a la seva VIIAssemblea General, celebradaenguany a Girona, un document (laDeclaració de Girona) que recull coma reivindicació principal demanar unmodel de creixement urbanístic méssostenible.L'Assemblea va permetre refermar lesconviccions i el compromís polític delssocis de la Xarxa a favor dels diferentsaspectes de la sostenibilitat. I, com queaquesta era la darrera assemblea del'actual mandat municipal, també es vafer balanç de tot el període 2003-2006.L'Assemblea va comptar amb el suportde l'Ajuntament de Girona i delConsell d'Iniciatives Locals de MediAmbient (CILMA), impulsat per laDiputació de Girona. La presidenta de la Xarxa i diputada deMedi Ambient de la Diputació deBarcelona, Núria Buenaventura, vademanar a la Generalitat ques'impliqui en l'aplicació de tots elscriteris de sostenibilitat i que tingui encompte els principis que els municipisrecullen a les Agendes 21 locals al'hora de planificar el creixement delsterritoris

Una de les darreres mesures del governsortint de la Generalitat ha estatl'aprovació del Pla territorial sectoriald'infraestructures de residusmunicipals, que preveu l'existència de108 instal·lacions de tractament de lesdeixalles, 53 de les quals seran de novaconstrucció. A l'any 2012, aquest plaha d'estar executat i les 7 regions deCatalunya hauran de ser capaces degestionar per elles ma-teixes tots elsresidus urbans que generen gràcies a ladotació suficient de plantes detranferència, plantes de compostatge imetanització, incineradores i dipòsitscontrolats, entre d'altres.L'elaboració d'aquest pla, derivat delPla d'acció per a la gestió dels residusmunicipals 2005-2012, ha estatconsultada i consensuada amb lesentitats municipalistes i les institucionslocals.Aquest pla disposa, a més, de recursoseconòmics consignats per mitjà delcontracte programa signat pel governde la Generalitat amb l'Agència deResidus (ARC), que destina 925milions d'euros a la construcciód'instal·lacions noves i a la millora deles existents.Paral·lelament, s'ha constituït

formalment el Consell per a laPrevenció i la Gestió dels Residus deCatalunya, òrgan d'assessorament iparticipació del Consell de Direcció del'ARC en el qual hi ha una àmplia

representació de tots els sectorssocials, econòmics i institucionals.Igualment, des la Comissió de Mediambient i Habitatge de l'FMC s'hainformat de la posada en marxa d'unnou Sistema Integrat de Gestió, enaquest cas, dedicat a la recollida itractament de pneumàtics, anomenatSIGNUS. S'encarregarà de recollir elspneumàtics de forma gratuïta al llocque li assenyalin els ajuntaments,normalment a les deixalleries(www.signus.es).

L’FMC va efectuar una sessióinformativa sobre el Reial decret lleiper a la millora i el creixement del'ocupació i els seus efectes sobre lesadministracions locals. En aquestasessió, celebrada el 22 de novembre,va intervenir el director del Serveid'Ocupació de Catalunya, FrancescCastellana, i el catedràtic de laUniversitat de Girona Eduardo Rojo.Ara està a punt de culminar la

transformació del reial decret llei enuna nova llei. En aquesta normas'estableix que els contractestemporals passaran a tenir laconsideració de contractes indefinitsen uns determinats supòsits, es posa fia l'encadenament de contractes i esratifica que la dependència respecte al'obtenció d'una subvenció no seràcausa justificativa d'una contractaciótemporal.

Amb el dictamen encarregat alprofessor Rojo, les comissions del'FMC han estat treballant en l'anàlisidels efectes de les mesures. Aquestnou marc d'estabilitat en l'ocupacióhauria d'anar acompanyat del'adaptació d'un conjunt de normativessectorials per evitar situacionsparadoxals a les entitats locals. S'ha detenir present que una part importantdel personal municipal porta a termecompetències que pel seu exercicidepenen parcialment o totalment delfinançament extern que s'obtinguimitjançant subvencions.

Mesures de millora de l'ocupaciódifícils d'aplicar als governs locals


10

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Reportatge

El Consell Nacional va aprovar unaresolució adreçada al nou govern de laGeneralitat en la que es demana eldesplegament de l’Estatut en tresqüestions bàsiques, “les competènciespròpies dels ajuntaments recollides al’article 84”, “l’aprovació de la llei definances locals de Catalunya” i “lacreació del Consell de GovernsLocals”.El president de la Federació deMunicipis de Catalunya i alcalde deSabadell, Manuel Bustos, vaconsiderar que “posar en marxa totsels instruments i mesures de l’Estatutque suposen un reforçament delsajuntaments ha de ser una prioritat delgovern de Catalunya”. Manuel Bustostambé va manifestar “el desig del’FMC que el nou govern mantingui elnivell de confiança, el grau de diàleg iel nivell de col·laboració amb elsajuntaments que ha tingut el governara en funcions en aquests anys”. A la sessió del Consell Nacional del’FMC van assistir 40 alcaldes ialcaldesses en representació dels 602

ens locals adherits a l’entitat. Durantla reunió també es va aprovar una altraresolució en la que es demana algovern espanyol l’impuls de “mesuresque permetin a les persones invidentsexercir el dret al vot garantint queaquest pugui ser secret i lliuremitjançant les mesures tècniques quesiguin factibles”. Segons va dirBustos, “les persones invidents hand’estar en igualtat d’oportunitats ambla resta de votants a l’hora d’exercir elseu dret en secret”.D’altra banda, el Consell Nacional del’FMC va acordar encarregar un estudidels costos de construcció de les novesescoles bressol, a petició de l’alcaldedel Prat de Llobregat i vicepresidentde la Federació, Lluís Tejedor. Segonsva explicar, “l’experiència aconsellasaber els costos reals de construir iposar en marxa nous centresd’educació infantil per poder revisar iampliar el conveni de col·laboracióentre els ajuntaments i el Departamentd’Educació, que, d’altra banda, cal dirque s’està desplegant força be en

general”. L’apreciació expressada peraltres alcaldes i alcaldesses era la deconsiderar que els mòduls financerscobreixen una part dels costos d’obramenors del que s’havia previst a l’horade signar el conveni. Finalment, el Consell Nacional del’FMC va ser informat de la realitzaciód’una enquesta sobre el grau d’eficàciade les companyies prestadores deserveis públics com ara els transports,l’aigua o l’electricitat, amb l’objectiude fixar un protocol general d’actuacióque garanteixi una bona qualitat i unesaccions correctes a la via pública.

APROVAT EL PRESSUPOST

El Consell Nacional va aprovar el

pressupost de l’entitat per al 2007. Es

contempla un increment del 4,0 per

cent respecte la quantitat prevista per

al 2006. Els increments més

significatius, a part de les provisions

de fons, són el capítol de formació i el

de les relacions territorials. Aquesta

partida està destinada a finançar la

celebració de reunions en el territori.

L’FMC demana que les previsionslocals de l’Estatut siguin prioritàriesEl Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya, màxim òrgan de govern de l’entitat,

es va reunir el 24 de novembre al Prat de Llobregat, en la segona sessió ordinària de l’any 2006

Eva

Guill

amet

Els membres del Consell Nacional de l’FMC, a la sortida de la reunió


11

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Reportatge

Eva

Guill

ametEn acabar la sessió del Consell Nacional, es va

anunciar que dos dels seus components ja noassistirien, per decisió pròpia, a la propera reuniód’aquest òrgan de govern de l’entitat. Es tracta del’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, MontserratGibert, que ja ha anunciat que no es presentarà a lareelecció, i de l’alcalde d’Argentona i vicepresident del’FMC, Antoni Soy, que també havia decidit deixar elcàrrec i, posteriorment, ha estat nomenat secretarid’Indústria de la Generalitat. Tots dos van mostrar la seva satisfacció per haver estatrepresentants del municipalisme des de la Federació deMunicipis. Antoni Soy van considerar “unaexperiència molt positiva la meva participació al’FMC des del punt de vista personal i polític”. L’alcaldessa Gibert i l’alcalde Soy, saludant-se després d’anunciar-se el seu comiat

Les resolucions aprovades

El Consell Nacional va aprovar quatre resolucions, de les quals resumim la part més significativa a continuació:

DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT

Atès que el desplegament de l’Estatut ha de comptar amb la participació dels governs locals, es va acordar:

· Demanar iniciar el desplegament de l’Estatut, especialment pel que fa a les competències pròpies dels ajuntaments

recollides a l’article 84 del text estatutari. Aquestes competències recullen des de l’ordenació del territori a l’habitatge

públic en sòl municipal passant pels serveis bàsics comunitaris i el seus equipaments, la seguretat i la protecció civil,

l’educació infantil, el transport urbà, la promoció de l’ocupació, la protecció del medi, les infraestructures de

telecomunicacions i l’atenció social.

· Demanar del nou Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat l’aprovació de la llei de finances locals de

Catalunya, prevista a l’Estatut, que reguli la garantia de suficiència de recursos i que respecti l’autonomia local.

· Demanar l’aprovació de la llei que ha de permetre la creació del Consell de Governs Locals per tal de poder fer realitat

l’acció conjunta de totes les administracions en les polítiques públiques per a la millora de la qualitat de vida.

DRET AL VOT SECRET I LLIURE DE LES PERSONES AMB DISCAPACITATS VISUALS

En el referèndum de l’Estatut de Catalunya els invidents no van poder votar en igualtat de condicions, malgrat que la

Generalitat havia previst una prova pilot, perquè la Junta Electoral Central la va desestimar.

Atès que el fet d’imprimir paperetes en braille faria possible que aquest col·lectiu pogués disposar del seu dret al vot secret

i lliure sense necessitat de dependre de terceres persones, es va acordar:

· Instar el govern de l’Estat espanyol a impulsar mesures que permetin a les persones invidents poder exercir el dret a vot,

garantint que aquest pugui ser secret i lliure, mitjançant les mesures de caràcter tècnic que siguin factibles i aplicables.

· Instar el govern de l’estat Espanyol perquè desbloquegi la reforma de la Llei orgànica 5/1985.

ADHESIÓ AL MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES

El Dia Internacional contra la violència vers les dones es commemora el dia 25 de novembre, com cada any. Igualment, les

institucions públiques catalanes (Generalitat, diputacions i entitats municipalistes) promouen un manifest conjunt.

ADHESIÓ AL MANIFEST DE COMMEMORACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA

Enguany se celebra el dinovè Dia Mundial de la Sida. I un any més, el Departament de Salut, a proposta d’ONUSIDA,

promou l’edició d’un comunicat conjunt amb el lema “Atura la Sida. Tu pots!”.

El Consell Nacional homenatjaAntoni Soy i Montserrat Gibert


12

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Entrevista

Quin són els principals riscos a

Catalunya? Quina magnitud tenen i

quina pot ser la seva evolució?

El 2005 va ser el segon any més càlidde la història i ha marcat un punt àlgiden desastres naturals, tant en nombrecom en pèrdues. De fet, lestemperatures de la Terra creixen persobre de la mitjana de 1976, amb unincrement del 0,18% per dècada desd’aleshores. Catalunya ha patit el 2005la calor, però sobretot una intensasequera. Aquests símptomes, quealerten del risc de canvi climàtic, noeviten, però, que l’emissió de gasosamb efecte hivernacle continuïcreixent fortament: a Catalunya s’hanincrementat un 43% des del 1990,quan l’objectiu de Kyoto és del 15%

I els riscos laborals i els accidents

de trànsit?

Pel que fa al risc laboral, en els darrersanys hi ha una tendència clara: elsaccidents de treball disminueixen i lesmalalties professionals augmenten.Tot i això, l’any 2004, 61 treballadorsde cada 1.000 van patir algun tipusd’accident. I 3 de cada 1.000 van patiruna malaltia professional. De maneraque per cada milió d’hores treballadeses produeixen 37 accidents. I duestendències rellevants: els treballadorsamb un contracte de treball temporaltenen entre dues i tres vegades méspossibilitats de patir un accident queno pas un treballador amb contracteindefinit. Així mateix, la progressivamigració dels centres de treball cap apolígons industrials, amb importantsdeficiències de transport públic, obligaels treballadors a utilitzar mitjans

propis de transport per arribar al centrede treball, la qual cosa augmental’exposició al risc.La xifra d’accidents amb víctimes a lacarretera es manté al voltant de 4.000l’any, que correspon al nivelld’accidents de 1997, la qual cosaconfirma una consolidació de latendència a la disminució gradual queva iniciar-se el 1999 i es va perllongarfins al 2004, tot i el repunt de 2005.Catalunya té per davant, encara, unimportant marge de millora per arribarals indicadors de mortalitat dels païsosmés avançats com Suïssa, Noruega iDinamarca.

També hi ha riscos derivats de

l’evolució de l’estructura social?

En els darrers anys s’apunten algunesdinàmiques que poden derivar enprocessos crítics d’exclusió social. Lesmés rellevants són els processosmigratoris i l’increment de la poblaciódependent. D’altra banda, la pressióde l’endeutament de les famílies,especialment relacionada amb l’accésa l’habitatge, agafa força com a factorde risc d’empobriment. Apareixentambé alguns encreuamentstransversals, dels quals en destaquendos: l’existència d’un col·lectiudependent, majoritàriament jove,originat en l’accidentalitat viària ilaboral, i condemnat, en massa casos,a la dependència durant la major partde la seva vida; i la relació entre laimmigració i els problemes d’accés al’habitatge, en part derivats dels preusperò també en ocasions vinculats a laprecarietat, l’exclusió legal dels sensepapers i el comportament racista i

xenòfob d’una part rellevant delmercat de l’habitatge, especialment elde lloguer. S’observa un canvi molt importantentre el 2003 i el 2004 en elsindicadors de mortalitat que s’hand’atribuir, almenys en part, a l’efectede la immigració, que ha aportat,relativament, molta més població quedefuncions. Aquesta disminució de lamortalitat s’ha objectivat en totes lescauses considerades, excepte en el casde la cirrosi hepàtica en els homes i elcàncer de pulmó en les dones.Naturalment, la reducció de lamortalitat ha tingut un impacteproporcional sobre l’esperança devida, que entre el 2003 i el 2004 s’haincrementat en més de mig any.

I quina percepció i consciència

d’aquests riscos hi ha entre la

població?

Molt variable. Aquesta ve a ser,justament, una característica pròpia dela societat de risc: la consciència delsriscos no es correspon necessàriamentamb la seva realitat. De manera que elsnostres temors no sempre ens alertendels perills que ens amenacen mésdirectament. Això es deu, en bonamesura, al fet que la major part delsriscos requereixen, per tal de fer-sevisibles a la població, ser formulatspels experts i els poders públics; perexemple, el canvi climàtic o bé elsefectes nocius per a la salut de latelefonia mòbil.

Com creu que evolucionaran els

indicadors dels principals riscos en

els propers anys?

Dependrà, sobretot, de la consciènciaque en tinguem. Posem per cas: siseguim considerant la sinistralitatviària com a un efecte col·lateral,indubtablement indesitjable peròinevitable, d’un model de mobilitatimprescindible per a sostenir elcreixement econòmic, aleshores no caltenir les dots d’una pitonissa per apreveure que els danys de tota mena, ino només els derivats dels accidents,

“La societat de l’abundànciaha anat generant unasocietat del malestar”Jaume Curbet, director de l’Observatori del Risc de Catalunya, és un expert en

protecció i seguretat col·lectiva que va començar a exercir a Girona l’any 1979


13

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Entrevista

que seguirà produint l’ús massiu icreixent d’automòbils privats,damunt les persones i el mediambient, no evolucionarà en unsentit positiu.

Es preveu l’aparició de nous

riscos, dels que encara no en

tenim notícia? Per exemple, fa

dos anys del mosquit tigre

ningú en parlava...

En l’escenari de la globalització,comprensiblement, no noméscauen les fronteres per a lesmercaderies, els capitals o lainformació, sinó també per alsriscos. I, certament, malalties quefins ara havien estat circumscritesa un determinat àmbit local, de fetja s’han començat a detectar amolts quilòmetres de distància.Però no són els riscos exòtics elque més ens hauria de preocupar,ja que la major part dels actualsfactors de risc per a la nostra saluttenen el seu origen en els canvisque, en els darrers decennis, hanexperimentat els nostres modes devida; de manera que,paradoxalment, la societat del’abundància ha anat generant unasocietat del malestar. Bàsicament, comdiuen Gispert i Tresserras a l’Informe2006 de l’Observatori del Risc, deguta la insatisfacció de les expectatives,de l’estrès produït per la pressióexterna, el ritme de vida accelerat i laincapacitat d’adaptació als canvistecnològics, les condicions laborals ide l’entorn social; i tambél’alimentació, la mobilitat i el hàbitstòxics regits per la pressa i lapersecució obsessiva de la satisfacciódels desitjos. Així, malalties iproblemes de salut com la diabetis,l’obesitat, l’alcoholisme, lesaddiccions a les drogues i al joc, ladepressió i els accidents (de treball,mobilitat i oci) constitueixenproblemes emergents que transcorrenen paral·lel i sovint comencen asuperar malalties i problemes orgànicsde salut clàssics en què, ja sigui per la

prevenció o pel tractament, s’hanaconseguit controlar i en alguns casosreduir.

L’Observatori del Risc es dedica a

mesurar amb indicadors objectius

els riscos que hi ha Catalunya. Per

què aquesta tasca la impulsen i

l’assumeixen institucions privades

com són el Col·legi d'Enginyers

Tècnics Industrials de Barcelona i el

Col·legi Oficial d'Enginyers

Industrials de Catalunya?

Algú ho havia de fer. I els Col·legisd'Enginyers Tècnics Industrials deBarcelona i d'Enginyers Industrials deCatalunya van entendre que aquestapodia ser una magnífica oportunitatd’oferir, conjuntament, a la societatcatalana un instrument imprescindiblea l’hora d’orientar, d’una formasostenible humanament i

mediambientalment, el nostredesenvolupament.

Quina relació o intercanvi

d’informació es manté entre

l’Observatori i les autoritats

responsables de la prevenció

dels riscos?

D’una banda, la participació delspoders públics, especialment de laGeneralitat de Catalunya, esconcreta en col·laborar en elpatrocini dels diferents informes.Però també, cada cop més,l’Observatori busca aportar a lesadministracions públiquescatalanes elements de gestió quefacilitin una governança dels riscosque ens permeti preveure elsdesastres que es dibuixen al’horitzó.

Quin lloc els hauria de pertocar

als ajuntaments en la prevenció i

la resposta als riscos?

Hi haurien de tenir un paperdestacat en tots els àmbits de lagestió local, però ben especialmenten el planejament i l’execucióurbanística, com també en elcontrol de les activitats perilloses o

insalubres o bé en les polítiques detransport públic i de pacificació deltrànsit.

En el darrer informe anual de

l’Observatori es posa de manifest

el major impacte (en vides

humanes) de la contaminació

produïda pels vehicles que els

accidents de trànsit. En canvi, es

parla i s’actua més en seguretat

viària. A què es degut?

Els accidents presenten lescondicions d’espectacularitatrequerides pels mitjans decomunicació i, pel contrari,necessitem que els experts ensalertin de les víctimes produïdes perla contaminació atmosfèricagenerada directament pel trànsit;que, per cert, ja superen en més decinc vegades les dels accidents.

“Els ajuntaments

haurien de tenir un

paper important en la

gestió local de riscos”


14

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Experiències municipals

en el naixement de la Vall dels Voltors.La ruta de la Vall dels Voltors, de 31quilòmetres, es pot recórreríntegrament o parcialment a peu, enbicicleta o en vehicle a motor. Un delsseus avantatges és l’escàs desnivell,que permet el gaudi a tota mena depersones. Els punts d’interès mésdestacats són el centre d’informaciódel Casal dels Voltors, on es rebenimatges de dues càmeres posicionadesprop dels nius i d’un puntd’alimentació per als rapinyaires; elmirador de la collada de Torogó, ambuna vista panoràmica de la Serra deSant Gervàs; la fageda de Lleràs i laroureda d’Aulàs; i el mirador de laroca del Castell, al poble de Sapeira,que dona a la paret de Turmeda,hàbitat d’una colònia de voltors.Però el més significatiu és que el Plade la Terreta ha obert una líniad’actuació política cada cop mésreforçada dins de l’Ajuntament deTremp. Així, l’Àrea de Recursosnaturals i Municipi, creada fa sis anys,ha anat creixent progressivament. Aixího explica l’alcalde: “L’Ajuntamentha tingut una major presència en elterritori i això, que en un primermoment podia crear certes reticències,a hores d’ara fa de l’Ajuntamentl’entitat de referència per als veïns dela zona. La creació d’una Àrea derecursos naturals i municipi ha permèstreballar en temes forestals, laconservació d’espècies, establircontractes i aliances amb entitats ipropietaris i tenir un contacte periòdicamb els nuclis agregats.”L’artesania, el turisme rural i lesactivitats guiades han esdevingut nousoficis a la Terreta, directamentrelacionats amb la conservació iaprofitament de la natura. Els nousprojectes que es contemplen des del’Ajuntament van en la direcció dereforçar aquesta estratègia, com ara lareintroducció d’espècies animals ques’havien extingit o la constitució d’unconsorci amb municipis veïns per a lagestió integral de la Serra de SantGervàs, entre d’altres.

A la Terreta hi viuen 189 persones, pocmés del 3 per cent de la població totalde Tremp. Per contra, la superfícied’aquest indret de mitja muntanyapirinenca és de 14.330 hectàrees, un 47per cent del terme municipal.Administrar el territori en aquestescondicions no és gens senzill.La Terreta està diferenciada dins delterme municipal perquè és una partbolcada sobre la vessant del NogueraRibagorçana, és a dir, vers l’Aragó,que li ha conferit un caràcterfronterer. Per trencar l’aïllamentgeogràfic i, en certa mesura,administratiu va anar agafant cos laidea de preparar un pla d’actuacióespecífic per a aquest territori, que elsitués en el mapa i procurés el seu futurdesenvolupament. L’estratègia vaaparèixer amb claredat: vincular laTerreta als seus valors naturals iculturals.Al 1999 es va signar un primer conveniamb la Fundació Territori i Paisatgeque tenia com a objectiu principal la

La “Vall dels Voltors”a la Terreta de TrempLa Terreta, una part del terme municipal de Tremp, el més extens de

Catalunya, disposa d’un Pla de gestió propi, que vincula el territori a la

preservació dels seus valors naturals

redacció del Pla de gestió de laTerreta. Des d’aleshores, la gestió,protecció, estudi i promoció delsrecursos naturals de la zona són el filconductor de la majoriad’intervencions realitzades perl’Ajuntament per tal d’impulsar el seudesenvolupament econòmic i humà.Com explica l’alcalde, Joan Ubach,“els experts ens diuen que lavalorització dels recursos naturals potser una estratègia recomanable i hemseguit aquesta recomanació i planificació. És una estratègia lentaperò que fins a la data ha donat prousatisfaccions i estem convençuts queés una estratègia de futur.”El Pla de gestió no ha estat undocument tancat, sinó força flexible,obert i dinàmic. Així, de les 56actuacions proposades, algunes s’hanfet fil per randa, altres s’han anatdescartant amb el temps i han aparegutnous projectes no contemplats enprincipi. Una part significativad’aquestes actuacions han desembocat

Foto

gra

fia

cedid

a per

l’A

junta

men

t de

Trem

p

Els visitants reben informació al Casal dels Voltors


15

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Informe

El 16 de febrer del 2005 es vacomençar a gestar el nou Pla generald’ocupació de Catalunya. Aquell dia esva signar, entre el govern de Catalunyai els agents econòmics i socials,l’Acord Estratègic per a lainternacionalització, la qualitat del’ocupació i la competitivitat del’economia catalana. En l’apartat depolítiques actives d’ocupació es vaacorda dissenyar un pla d’ocupacióamb criteri interdepartamental i amb elconsens dels agents econòmics isocials. També es va acordar queaquest Pla general tindria una vigènciaplurianual, amb un desplegament anuala través del Pla de desenvolupament deles polítiques actives, i la constituciód’una comissió de seguiment en el sidel Consell de direcció del Serveid’Ocupació de Catalunya per tald’avaluar l’aplicació i fer el seguimentdels objectius establerts. A finals d’any del 2005 el Departamentde Treball va constituir diversescomissions de treball amb laparticipació sindical, empresarial i delmón municipal. Durant aquest períodes’ha anat elaborant la proposta de Pla

general d’ocupació de Catalunya ifinalment es va arribar a un consensentre totes les parts. A principis desetembre d’enguany, el govern deCatalunya va aprovar el Pla generald’ocupació de Catalunya.La Federació de Municipis deCatalunya ha tingut un paper actiu enl’elaboració del Pla d’ocupació de

Catalunya a partir de les diversesreflexions que s’han fet en el marc dela Comissió d’Ocupació i PromocióEconòmica. Un dels aspectesimportants de la reflexió va serreconèixer el territori com un espaiidoni per aplicar les actuacionsdirigides a les persones que viuen itreballen arreu del nostre país. Per aixòs’ha considerat un avenç important que

es posi en valor el territori en ladefinició del Pla, en definitiva, elvector territorial com a nou valorafegit.El Pla general de Catalunya ha tinguten compte dues qüestions. D’unabanda, els canvis econòmics,organitzatius, empresarials i enl’estructura de la població treballadoracom a nova realitat que posa en qüestióel model de treball de l’etapa industrial.De l’altra, els canvis normatius produïtsen l’àmbit internacional, comunitari,estatal i autonòmic. El document es divideix en tres parts.En la primera part es fa un anàlisi de ladefinició d’una estratègia per al’ocupació: la competitivitat del’economia i la cohesió social han deser reptes imprescindibles d’unapolítica d’ocupació. En una segonapart s’analitza la situació de l’ocupaciói, per tant, s’assumeixen els reptes periniciar la transformació. Per últim, latercera part està dedicada a les mesures(més de 60) que s’han de dur a termedurant el període 2007-2013. En definitiva, els objectius del Plad’ocupació, impulsat en el marc del’Estratègia catalana per a l’Ocupació2007-2013, són tres: a) Facilitar l’accés a més persones al

mercat de treballb) Augmentar els nivells d’ocupació i

impulsar mesures específiques capals sectors amb més dificultats:dones, joves, majors de 45 anys ialtres col·lectius específics

c) Aconseguir rebaixar la temporalitati fer possible la conciliació de lavida familiar.

El govern de la Generalitat preveu queamb el desenvolupament del Plageneral d’Ocupació de Catalunya escrearan uns 637.100 nous de treballabans del 2013. El pressupost globalestimat per a l’execució del plaascendeix a 2.000 milions d’euros,amb la participació de l’administraciócentral i europea amb un 50%, laGeneralitat de Catalunya amb un 25% ila resta participat per altres agentspúblics i privats.

El nou Pla general d’ocupació de CatalunyaEl Pla general d’ocupació de Catalunya, nou instrument per millorar

la qualitat i la quantitat de l’oferta laboral, va ser aprovat pel govern

de la Generalitat al setembre

Amb el nou Pla general

d’Ocupació de Catalunya

es crearan uns 637.100

nous llocs de treball

abans del 2013


16

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Localret informa

Més informació a la pàgina web www.localret.es

La Comissió delegada de l’Assemblea general de Localret, reunida el 30 de

novembre, va aprovar el pressupost i va fixar les línies de treball per al 2007

El president de Localret també vaanunciar que aquesta entitat farà unesforç encara més gran per apropar-se a tots els municipis amb la creaciód’un Centre d’Atenció id’Informació als Ens Locals que

canalitzarà tots els dubtes,suggeriments i queixes delsajuntaments que estiguinrelacionades amb lestelecomunicacions i la societat de lainformació.La Comissió delegada, que aplegauna representació dels 800ajuntaments adherits a Localret, vaaprovar diferents propostes enrelació amb els objectius de l’entitat:� Proposar al govern de la

Generalitat el compromísd’impulsar, juntament amb el mónlocal, les infraestructures obertesde telecomunicacion.s.

� Proposar al govern de la

La Comissió, presidida per PereNavarro, alcalde de Terrassa, vaapostar per continuar fent una tascacomuna i de consens delmunicipalisme català i decol·laboració amb la Generalitat persuperar les mancances que encara téel territori en matèria detelecomunicacions i societat de lainformació. El president va destacarcom a reptes la millora de lacobertura del servei de telefonia, lamillora del servei universal, enllestirel desplegament pendent de la bandaampla i potenciar la interoperabilitatentre les administracions.En el seu informe davant laComissió, el president de Localret vaalertar que el creixement del sectorde les telecomunicacions ésinsuficient perquè no es fa d’unamanera territorialment equilibrada.Per aquest motiu és imprescindibleque els municipis, mitjançantLocalret, continuïn treballantconjuntament per superar aquestesdificultats. Pere Navarro vamanifestar que lestelecomunicacions i la societat de lainformació són “un aspecte propi ibàsic per al futur dels municipis”perquè, va afegir, la planificació i eldesenvolupament de les xarxes detelecomunicacions són tanimportants per al futur com les novesurbanitzacions i els polígonsindustrials.Pere Navarro també va anunciar lacreació d’una comissió d’estudi de labanda ampla i un centre de anàlisi iestudi de telecomunicacions amb laparticipació d’experts del mónacadèmic i empresarial.

Localret fixa els seus objectiusper a l’any 2007

Generalitat que a totes lesinfraestructures es destini sempreuna part del pressupost a la dotaciói vertebració de les infraestructuresde telecomunicacions al territoriper a la millora dels pobles iciutats.

� Elaborar, amb la col·laboració dela Generalitat, un atles català per aconèixer la situació actual i real deles telecomunicacions a Catalunya.

� Exigir el compliment del ServeiUniversal.

� Realitzar, en col·laboració amb laGeneralitat, proves pilot a diversosmunicipis sobre desplegament denoves xarxes de telecomunicacions(fibra fins a la llar, xarxes

metropolitanes –MAN’S–, detelefonia mòbil, etc) que despréses puguin estendre a tot el territori.

� Col·laborar amb Generalitat il’Estat per assolir la coberturaterritorial completa del servei detelefonia mòbil amb undesplegament ordenat i respectuósde les seves infraestructures.

� Aprofundir en les experiènciesamb l’AOC (Administració Obertade Catalunya) en els processosd’interoperabilitatinteradministrativa per tal queaquesta eina esdevingui un fetnormal a totes les administracionslocals.

Presidència de la Comissió delegada de Localret

El creixement del sector de

les telecomunicacions és

insuficient a Catalunya


17

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

El Patronat Català Pro Europa haelaborat l’estudi “1986-2006: 20 anysde Catalunya a la Unió Europea”, en elque hi han intervingut diversos autorscoordinats per Francesc Morata,director de l’Institut Universitarid’Estudis Europeus, dependent de laUniversitat Autònoma de Barcelona. Apart de ser un recorregut històric per

les fites més destacades del procésd’integració europea en aquests anys,l’estudi comporta un balanç delsefectes econòmics i socials de laconvergència amb Europa i laprogressiva permeabilitat de lesfronteres del vell continent.L’estudi va ser presentat l’11 dedesembre en un acte celebrat a la seu

Europa, més a prop

Estudi dels 20 anys de Catalunya a la UE

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

Les conclusions de la ConferènciaEuromed Dones Barcelona +10,celebrada a la capital catalana alnovembre del 2005, van ser el punt departida de de la Conferènciaministerial Euromed Dones que vatenir lloc un any després a Istambul.El govern de la Generalitat deCatalunya va participar enl’organització de la ConferènciaEuromed titulada “Reforçar el rol deles dones a la societat”, que es vacelebrar a mitjan novembre a la ciutatturca. La secretària general delPatronat Català Pro Europa i delegadadel govern davant la UE, Anna Terrón,va assistir en representació delpresident de la Generalitat, en qualitatde membre del Comitè de les Regionsd’Europa (CRE). La dirigent catalanava ser l’única representant del CREque va assistir a la trobada.Anna Terrón va ser la ponent deldictamen de la Comissió de RelacionsExteriors del CRE en relació a laComunicació de la Comissió de laUnió sobre “el desè aniversari del’Associació Euromediterrània: unprograma de treball per afrontar elsreptes dels pròxims cinc anys”.Aquesta trobada va estar presidida i

conduïda per tres dones: la comissàriaeuropea de Relacions Exteriors iPolítica Europea de Veïnatge, BeneitaFerrero-Waldner; la ministra d’AfersSocials i Salut de Finlàndia, TuulaHaatainen, que exercia la presidènciadel Consell de Ministres de la UnióEuropea; i la ministra d’Estat deDones i Afers Familiars de Turquia,Nimet Çubukçu.

Nova guia per

millorar les

estratègies

d'innovació

La Direcció General de PolíticaRegional de la Comissió Europea hapublicat una nova guia amb l'objectiud'ajudar les regions de la UE a millorarles seves estratègies i polítiques enmatèria d'innovació, creixementeconòmic i creació d'ocupació. El document porta per títol “Lesestratègies i accions innovadores:principals resultats de quinze anysd'experiències regionals” i contéconsells i exemples de les bonespràctiques de les regions europeesen l'àmbit de la innovació delsdarrers quinze anys.

D’UTILITAT PER ALS PODERS

LOCALS

Segons la comissària responsable dePolítica Regional, Danuta Hübner,aquesta guia serà de gran utilitat perals estats membres i els podersregionals i locals de cara a laconcepció i la posada en marxa delsnous programes relatius a la políticaregional 2007-2013. El text de la guia està disponible enanglès, francès i alemany. Consulteu elPatronat Pro Europa.

Conferència euromediterràniaper reforçar el paper de les dones

Anna Terr;on

de la Representació de la ComissióEuropea a Barcelona i Oficina delParlament Europeu. Amb aquestaactivitat va culminar la campanya decommemoració del vintè aniversari del’adhesió d’Espanya a les ComunitatsEuropees que ha realitzat al llargd’aquest any el Patronat Català ProEuropa.


18

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Cròniques

El debat territorial s’ha anat apaivagant

des del moment que alguns dirigents

regionals del PP, al poder o a

l’oposició, com Francisco Camps,

Jaume Matas o Javier Arenas han

pactat reformes estatutàries moltes

vegades semblants a les de l’Estatut de

Catalunya. Al PP no li convé, per tant,

endinsar-se més en aquesta polèmica,

que agreujaria les tensions internes

atiades ara per picabaralles col·laterals,

com el control dels rius, o sigui de

l’aigua. És a dir que, per aquest costat,

el govern de Rodríguez Zapatero no

preveu, ara com ara, atacs tan virulents

com els que va haver de sofrir durant la

tramitació de l’Estatut de Catalunya i

algun altre, com l’andalús.

Es diu que Mariano Rajoy vol aprofitar

aquesta avinentesa fins i tot per rebaixar

la seva pressió sobre el Tribunal

Constitucional pel seu recurs contra

l’Estatut de Catalunya i preparar una

aproximació a una CiU, enutjada amb el

bloc socialista. En qualsevol cas, els

pactes estatutaris (Andalusia, País

Valencià, Aragó, les Illes, Castella-La

Manxa, etc.) han servit perquè Mariano

Rajoy escometés un moviment intern

encara molt imprecís a favor de

posicions més centrades i menys

estridents. Per cert, el fet que Esperanza

Aguirre no hagi encapçalat una reforma

de l’Estatut de Madrid segons

l’ortodòxia del seu partit de manera que

servís de referent, li pot sortir car en la

seva estratègia per desplaçar Mariano

Rajoy de la direcció del PP. La veritat és

que la dirigent de la regió més important

de les governades pels populars no està

tenint cap paper destacat, llevat d’una

tossuda i irreal negativa a tots els canvis

en la linia més dura del PP.

Com que, d’altra banda, les notícies

macroeconòmiques són en general

molt favorables a la política

governamental, resulta que el camp de

confrontació s’està reduint al conflicte

basc. Si bé l’experiència diu que és

lògic que aquestes operacions siguin

llargues i complicades, la manca d’una

unitat d’acció en el costat demòcrata

posa una pressió addicional al govern,

que no pot exhibir cartes demostrant

que el procés avança i que no hi hagut

compromisos dificils de pair. Les

versions pessimistes es contraposen a

algunes més esperançadores, però hi

ha nervis perquè el temps es tira al

damunt de Batasuna i de l’opinió

pública, desorientada i convenientment

atiada pel PP.

Baixa el debat territorial i creix

el d’ETAJosep M. Sanmartí

DE

S

DE

M

AD

RI

DP

AR

C

DE

L

A

CI

UT

AD

EL

LA

Les eleccions al Parlament de

Catalunya (i no a la presidència de la

Generalitat com algú va voler presentar

durant tota la campanya) van donar

alguns missatges clars: els votants

catalans no volen cap majoria absoluta;

els governs de coalició són els

preferits; i el descontentament respecte

als actuals dirigents polítics o amb la

seva forma d'actuar va en augment.

Tots els intents de deslegitimar els

governs de coalició liderats per Pasqual

Maragall van fracassar l’1 de

novembre. El tripartit va perdre quatre

diputats, però mantindria la majoria

absoluta, i els màxims opositors a

aquella fórmula van obtenir només un

diputat més que el 1999 (CiU en va

pujar dos, però el PP en va perdre un).

Després de l'1 de novembre, cap

formació podrà governar a Catalunya

en solitari amb estabilitat, i així ho han

volgut els ciutadans.

També s'ha fet més evident que mai un

descontentament amb la política

catalana. Hi ha hagut la segona

abstenció més alta de la història dels

comicis al Parlament, amb l'agreujant

que en aquesta ocasió tothom tenia

molt clar que cada vot podia ser

decisiu. I també hi ha hagut dos

fenòmens més que palesen aquest

descontentament: la irrupció de

Ciutadans, formació que podria

considerar-se antisistema respecte a la

política oficial catalana; i el gran

nombre de vots en blanc, també sense

precedents (60.025), que són una altra

mostra de malestar. Per cert, la suma

dels vots en blanc i els de la Plataforma

Antitaurina, tots dos sense publicitat ni

organització, ni suports d'algunes

emissores i diaris, han obtingut gairebé

tants vots com els Ciutadans.

Totes les formacions amb ganes i

possibilitats de governar hauran de

tenir molt assumits aquests missatges

dels electors si volen redreçar aquest

malestar. Als votants no els molesten

els governs de coalició, però si que els

seus components es barallin o actuïn

com a individualitats en lloc de fer-ho

com un equip. La formació que ha

aparegut públicament com la que ha

provocat menys tensions en l'anterior

tripartit, Iniciativa, no només no ha

patit els efectes de l'abstenció, al

contrari que totes les altres forces, sinó

que en un dia amb sis punts menys de

participació ha incrementat el nombre

de vots. Ara es tracta de veure si en els

propers anys els partits que arribin a un

acord, siguin els que siguin, són

capaços de fer un autèntic govern de

coalició i no només una coalició per a

governar.

Una Catalunya pactista i descontentaSalvador Sabrià


19

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Quiosc

EL PERIÓDICO

EL PERIÓDICO

DIARI DE TARRAGONA

EL PAÍS

DIARI DE SABADELL


20

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Disposicions

AIGUA

Subvencions adreçades als ens

locals per sufragar les despeses

derivades de la redacció de plans

directors del servei municipal

d'abastament d'aigua

Disposició:

Resolució MAH/3556/2006,de 31 d'octubre. DOGC núm. 4759,de 13 de novembre del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient iHabitatge.

La resolució fa pública laconvocatòria d'una línia desubvencions adreçades a les entitatslocals amb l'objectiu de sufragar lesdespeses derivades de la redacció deplans directors del servei municipald'abastament d'aigua durant elperíode comprès entre l'1 de gener iel 31 de desembre del 2007 amb lafinalitat de millorar la gestió integraldel servei d'abastament. Poden optara les subvencions els ens locals deCatalunya que prestin de maneradirecta o per delegació el serveid'abastament d'aigua potable i quecomptin amb una població de dretinferior als 5.000 habitants. Els enslocals sol·licitants poden presentarl'acord de sol·licitud i ladocumentació complementària fins al14 de gener del 2007.

Subvencions adreçades als ens

locals per sufragar les despeses

derivades de l'adopció

d'iniciatives relacionades amb

l'estalvi d'aigua i amb

l'aprofitament de recursos no

potables

Disposició

RESOLUCIÓ MAH/3843/2006, de22 de novembre. DOGC núm. 4772,de 30 de novembre del 2006.Organisme

Departament de Medi Ambient iHabitatge

Poden ser objecte de subvenció lesinversions realitzades pels enslocals derivades de les iniciatives

relacionades amb l'estalvi en elconsum d'aigua i el foment del'aprofitament en habitatges iserveis de les aigües grises ipluvials. Aquestes iniciatives són: a)redacció i aprovació d'ordenancesmunicipals per a l'estalvi d'aigua; b)difusió de mecanismes estalviadors(acreditats o en tràmit d'acreditaciódel distintiu de garantia de qualitatambiental); c) realitzaciód'auditories de consum d'aigua; d)edició i distribució de materialdivulgatiu; e) activitats educatives; f)estudis i projectes previs a laconstrucció de les infraestructures aquè fa referència l'apartat 2d'aquesta base 1. Poden també serobjecte de subvenció les inversionsrealitzades pels ens locals derivadesde la de la construcciód'infraestructures que tinguin perobjecte la reducció del consumd'aigua potable mitjançant laposada en valor de recursos noprepotables i la substitució peraigües de qualitat inferior, enaquells usos existents que així hopermetin. Les inversions objecte de subvenciós'han d'executar en el períodecomprès entre l'1 de gener de 2007i el 31 de desembre del 2009.Poden optar a les subvencions totsels ajuntaments de Catalunya, comtambé altres ens locals deCatalunya que prestin serveispúblics d'abastament i/o desanejament d'aigua.Els ens locals sol·licitants podenpresentar l'acord de sol·licitud i ladocumentació complementària finsa l’1 de febrer de 2007.https://www.gencat.net/diari/4772/06314033.htm

BENESTAR

Delegació de competències de

gestió dels serveis prestats en els

equipaments cívics de

l'Administració de la Generalitat

als ens locals

Disposició:

Acord GOV/155/2006, de 24d'octubre. DOGC núm. 4756,de 8 de novembre del 2006.

Organisme:

Departament de Benestar i Família.

Atenent l'interès que en l'àmbit del'Administració municipal catalanaha generat l'Acord GOV/98/2006, de5 de setembre, i amb la finalitatd'ampliar la perspectiva territorialen la gestió dels equipaments cívicspromovent al mateix temps ellideratge de l'Administració local,tot garantint l'aplicació del principid'equitat territorial, el governamplia als ens locals que així hoacordin la delegació de lescompetències de gestió dels serveisque presten en els equipamentscívics.

Convenis i protocols addicionals

entre el Departament de Benestar

i Família i els ajuntaments de més

de 20.000 habitants, els consells

comarcals i les altres entitats

locals supramunicipals, per a la

cooperació interadministrativa en

matèria de serveis socials,

infància i família, immigració i

actuacions comunitàries

Disposició:

Ordre BEF/525/2006, de 8de novembre. DOGC núm. 4761,de 15 de novembre del 2006.Organisme:


L'entrada en vigor de la nova Llei13/2006, de 27 de juliol, deprestacions socials de caràctereconòmic ha transformat el sistemade subvencions en l'àmbit del'assistència i els serveis socials,convertint una part important de lessubvencions en prestacions socials iexcloent-les del règim jurídiccorresponent. Per a la resta desubvencions, les necessitats deplanificació de totes lesadministracions públiques il'obligació de garantir la publicitat,l'eficàcia, l'eficiència i latransparència, dins el nou marcnormatiu establert per la Llei38/2003, de 17 de desembre, generalde subvencions, aconsella substituirel sistema tradicional de


21

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Disposicions

convocatòries anuals per un nouprocediment.

Subvencions del Departament de

Benestar i Família per a

ajuntaments de menys de vint mil

habitants

Disposició:

Ordre BEF/526/2006, de 9de novembre. DOGC núm. 4761,de 15 de novembre del 2006.Organisme:


Els programes de subvencions deBenestar i Família destinats aajuntaments de més de vint milhabitants i altres ens locals (enparticular, consells comarcals),s'integren en el procediment que estramita i es resol per conveni, perunificar i facilitar-ne, d'aquestamanera, la resolució en un solinstrument de gestió. Per a la resta,el nou procediment estableix dosgrans àmbits de gestió (entitatsprivades i ens públics locals demenys de vint mil habitants) i dintrede cada àmbit separa, d'una banda,les bases generals i específiques devigència indefinida i, de l'altra, lesconvocatòries corresponents decaràcter anual. Les bases generalsordenen i unifiquen el procedimentgeneral de gestió de lessubvencions, mentre que les basesespecífiques concreten, sobretot, lesregles objectives de valoració decada programa, independentmentde l'exercici pressupostari, la qualcosa incrementa el marge deseguretat jurídica i permet unaplanificació anticipada per part delsbeneficiaris.

ESPORTS

Redacció de mapes d'instal·lacions

esportives i equipaments esportius

dels municipis de Catalunya per al

període 2006-2007

Disposició:

Resolució PRE/3553/2006, de 30d'octubre. DOGC núm. 4759,de 13 de novembre del 2006.

Organisme:

Departament de la Presidència.

La resolució modifica el paràgrafsegon de la base 12 de l'annex de laResolució PRE/2113/2006, de 14de juny, per la qual s'aproven lesbases per a la concessió desubvencions per a la redacció demapes d'instal-lacions iequipaments esportius delsmunicipis de Catalunya per alperíode 2006-2007, que passa atenir la redacció següent: "L'entitatha de presentar correctament,abans del 15 de març de 2007, ladocumentació corresponent a lafase d'anàlisi del MIEM (apartatsa, b i c de la base 7) i, en aquestsupòsit, el Consell Català del'Esport tramitarà el pagament defins al 50% de la subvenció".

GOVERN

Creació, denominació i

determinació de l'àmbit de

competència dels departaments de

l'Administració de la Generalitat

de Catalunya

Disposició

Decret 421/2006, de 28 de novembreDOGC núm. 4771, de 29 denovembre del 2006Organisme

Departament de la Presidència

IMMIGRACIÓ

Subvencions adreçades a ens

locals de Catalunya per al

desenvolupament de programes i

accions d'acollida i d'integració de

persones estrangeres immigrades

per a l'any 2006

Disposició:

Resolució BEF/3692/2006,de 31 d'octubre. DOGC núm. 4766,de 21 de novembre del 2006.Organisme:


La resolució dóna publicitat a lessubvencions adreçades a ens localsde Catalunya per al

desenvolupament de programes iaccions d'acollida i d'integració depersones estrangeres immigradesamb càrrec a la partidaBE07D460000100/314B delspressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l'any 2006

MEDI AMBIENT

Modificació per al 2006 del termini

de justificació establert a la base

15.1 de l'Ordre MAH/126/ 2006,

de 16 de març, per la qual

s'aproven les bases reguladores

dels ajuts per al finançament

d'actuacions en els espais naturals

protegits de Catalunya

Disposició:

Ordre MAH/538/2006, de 15de novembre. DOGC núm. 4765,de 21 de novembre del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient iHabitatge.

L'ordre modifica, per a laconvocatòria de l'any 2006, eltermini de justificació establert a labase 15.1 de l'OrdreMAH/126/2006, de 16 de març, perla qual s'aproven les basesreguladores dels ajuts per al finan-çament d'actuacions als espaisnaturals protegits de Catalunya ise'n fa pública la convocatòria pera l'any 2006 (DOGC núm. 4603, de29 de març del 2006), respecte delsajuts de la Línia 1, ajuts a espais deprotecció especial, previstos a labase 5.1; de la Línia 3, ajuts al'ordenació dels usos públics i a lamillora ambiental, previstos a labase 5.3; i de la Línia 4, ajuts a leszones humides, previstos a la base5.4 de l'ordre esmentada. La datalímit de justificació dels ajuts de leslínies 1, 3 i 4 de l'OrdreMAH/126/2006, concedits a laconvocatòria de l'any 2006 serà el31 de març del 2007. D'altra banda,les actuacions subvencionades a laconvocatòria de l'any 2006 dins leslínies 1, 3 i 4 de l'Ordre MAH/126/2006, s'han de realitzar fins al31 de desembre del 2006.


l'execució serà fins al 30 de juny del2007, sempre que aquestesactuacions s'hagin iniciat abans del31 de desembre del 2006. Igualment,per a la convocatòria de l'any 2006,el termini màxim per a la presentacióde la documentació justificativa deles actuacions s'haurà de realitzarcom a màxim fins al 30 de juliol del2007.

Subvencions públiques destinades al

foment del desenvolupament local:

estudis i campanyes per a la

promoció local, a la contractació

d'agents d'ocupació i

desenvolupament local (AODL) i a les

empreses qualificades d'iniciatives

locals d'ocupació (I+O)

Disposició:

Resolució TRI/3688/2006, de 16 denovembre. DOGC núm. 4766, de 21de novembre del 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

Es modifiquen l'article 50.2.b) il'article 51.b) de la ResolucióTRI/776/ 2006, de 20 de març, per talde reflectir l'ampliació de lespartides pressupostàries.

Modificació de la Resolució

TRI/2234/2006, de 9 de juny, per

la qual s'obre la convocatòria de

concessió de subvencions de les

accions de desenvolupament local

mitjançant pactes territorials per a

l'ocupació

Disposició

Reolució TRI/3780/2006, de 15 denovembre. DOGC núm. 4770, de 28de novembre del 2006Organisme

Departament de Treball i Indústria

La resolució modifica l'article 9.2 dela Resolució TRI/2234/2006, de 9 dejuny, que queda redactat de lamanera següent: "9.2 Les accionss'hauran d'iniciar dins de l'exercicipressupostari del 2006, i es podranexecutar fins al 30 de juny de 2007."https://www.gencat.net/diari/4770/06320039.htm2

2Fe

der

aci

ó d

e M

un

icip

is d

e C

ata

lun

ya

Núm

. 22

D

esem

bre

del 2

00

6

Disposicions

SALUT

Modificació parcial dels estatuts

de l'empresa pública Institut

d'Assistència Sanitària

Disposició:

Acord GOV/157/2006, de 24d'octubre. DOGC núm. 4756, de 8 de novembre del 2006.Organisme:

Departament de Salut.

L'empresa pública Institutd'Assis-tència Sanitària ténaturalesa d'entitat de dretpúblic amb personalitat jurídicapròpia, sotmesa a la Generalitat,l'actuació de la qual s'ajustaràal dret privat i s'adscriu alServei Català de la Salut.L'objectiu d'aquesta empresa ésla gestió i l'administració delsserveis traspassats de laDiputació de Girona al'Administració de la Generalitatde Catalunya en matèriasanitària,mitjançant el Decret 167/1992,de 20 de juliol, de traspàs deserveis, els mitjans i els recursosde les Diputacions de Girona,Lleida i Tarragona al'Administració de la Generalitaten matèria sanitària, en elstermes de la proposta aprovadaper l'Acord del Ple de laComissió Mixta de Traspàs deServeis i Recursos de lesDiputacions a la Generalitat oals consells comarcals, ratificatper la Resolució 18/IV delParlament de Catalunya, de 18de juny de 1992.Així mateix, també són objectiusd'aquesta empresa pública lagestió i administració deprogrames institucionals, lagestió i administració de centresi la prestació de serveis enl'àmbit de la salut i l'atenció apersones afectes de dependència,tant en l'àmbit domiciliari comambulatori o d'internament, jasigui directament o mitjançantaliances o donant suport a altresinstitucions o dispositius.

TREBALL

Relació de festes laborals per l'any

2007

Disposició:

Resolució de 2 de novembredel 2006. BOE núm. 367,de 8 de novembre del 2006.Organisme:

Ministeri de Treball i AssumptesSocials.

En el cas de Catalunya seran lessegüents: 1 de gener (Any nou), 6 degener (Epifania del Senyor), 6 d'abril(Divendres Sant), 9 d'abril (dillunsde Pasqua), 1 de maig (Festa delTreball), 15 d'agost (Assumpció de laVerge) 11 de Setembre (La Diada),12 d'octubre (Festa Nacionald'Espanya), 1 de Novembre (TotsSants), 6 de desembre (Dia de laConstitució Espanyola), 8 dedesembre (La Immaculada), 25 dedesembre (Nativitat del Senyor) i 26de desembre (Sant Esteve).La festa del dia 6 de gener ésrecuperable; mentre que la resta dedies festius són de caràcter retribuït ino recuperable, segons el quedisposa l'Ordre TRI/392/2006, de 20de juliol, pel qual s'estableix elcalendari oficial de festes laboralsper l'any 2007 a Catalunya (DOGCde 3 d'agost del 2006).

Ampliació del termini d'execució de

les actuacions relatives a la realització

d'itineraris d'inserció sociolaboral

adreçats a les persones acollides a la

renda mínima d'inserció (RMI) i

mesures de suport als itineraris

formatius per als treballadors en

procés d'inserció d'una empresa

d'inserció sociolaboral, previstes a

l'Ordre TRI/279/2006, de 26 de maig

Disposició:

Ordre TRI/515/2006, de 18 desetembre. DOGC núm. 4756, de 8 denovembre del 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

Per a la convocatòria de l'any 2006,el termini de finalització de


23

Fed

era

ció

de

Mu

nic

ipis

de

Ca

talu

nya

N

úm. 2

2

Des

embr

e de

l 20

06

Màster professional d’estudis territorials

i urbanístics

Organitzat per l’Escola d’Administració Públicade Catalunya, la Universitat Politècnica deCatalunya i la Universitat Pompeu Fabra.Barcelona, del 22 de gener al 20 de juny.S’impartirà els dilluns i dimecres, de 17 a 21 h.

Informació: Escola d’Administració Pública(Núria González), C/ de Girona, 20, Barcelona,93 567 34 79 i [email protected]

Jornada de prevenció de riscos laborals.

Elaboració i implantació

de plans d’autoprotecció

Espai Francesca Bonnemaison. Sant Pere més baix, 7, BarcelonaInformació: 93 4022222 (37450),[email protected] i www.eapc.catt

Govern i gestió pública a la societat

de la informació: e-govern

Organitzat per l’Escola d’Administració Públicade Catalunya. Barcelona, del 31 de gener al 26de juny. Dimecres i dijous, de 17 a 21 h.

Informació: Escola d’Administració PúblicaC/ de Girona, 20, Barcelona, 93 567 23 23,[email protected] i www.eapc.cat

Fòrum sobre Medi Ambient i

Món Local

Organitzat per l’Àrea de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona.Barcelona, 15 i 16 de febrer del 2007.

Lloc: Centre de Convencions Internacionalde Barcelona.Informació: www.diba.cat [email protected]

7a setmana geomàtica

Palau de Congressos de Fira Barcelona.Del 20 al 23 de febrer del 2007

Informació: http://[email protected]

Agenda gener Agenda febrer

22dilluns

17:00 h

30dimecres

08:30 h

31dimecres

17:00 h

Congrés de Seguretat Contra

IncendisOrganitzat per Tecnifuego-Aespi.Madrid, 7, 8 i 9 de març del 2007.

Lloc: Alcalá, 119, 4t. izq., de Madrid.Informació: telèfon 91 577 68 47,fax 91 435 16 40, e-mail [email protected] i pàgina web http://www.sci2007.org

Congrés Forestal Català Palau de Congressos de Tarragona.

Del 26 al 28 de setembre del 2007Organització: Centre TecnològicForestal de CatalunyaInformació: Te. 973 48 17 [email protected]

i també…

20dimarts

15dijous

9:30 h

Agenda


Catalunya Municipal 22

Documents

Transcript of Catalunya Municipal 22