Any XXV • Núm. 1.281

SETMANARI D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «Perdona d qui fa un pas en fals; pensa que tu també tens un peu i pots

H H M | ^ ^ H ^ H | ^ H H | H ^ ^ ^ H eUSOpCgaT» 1,60 € ^^^K^SmiMl^SnTrS^^^I Friedricft Rückert

Pasqua: festa de la vida i de la llum

La litúrgia de Pasqua està farcida de simbologia vital, com ara l'aigua del baptisme i la llum

Els dies de dol de Setmana Santa, en els quals els cristians revivim la Passió i la mort de Jesucrist, te­nen un final sorprenent i alliberador: la Resurrecció del Senyor. Això és Pasqua, la gran festa que tot creient ha de celebrar amb joia esclatant, perquè és la realització de la vida i l'arraconament de la mort. La Resurrecció de Crist garanteix la nostra pròpia resu­rrecció, ens assegura per tant que no tot s'acaba amb la mort, sinó que després d'ella continuarem vius es­piritualment. La creença en la resurrecció dels difunts, en conseqüència, ens permet afirmar que la religió cristiana és vital, optimista. Per la Resurrecció de Crist l'home perviu més enllà de la mort. Perquè allò que Déu va crear amb amor, la persona, no pot desaparèixer, sinó que és etern, com el mateix amor diví.

La nostra festa de Pasqua, en part herència de la Pasqua del poble d'Israel, fins i tot la natura sembla saludar-la. En aquests dies arbres i plantes broten i floreixen, el sol escalfa amb més força i la pluja ama­ra els sembrats. Com si la creació seguís l'any litúr­gic i també celebrés la vida nova, la natura es mostra ara en tota la seva esplendor. Veient aquest esclat de vida, nosaltres, els cristians, no ens podem estar de celebrar-ho com Déu mana.

«Ressuscitats amb Críst», de Joan Torras Viver. Parròquia de Santa Maria (Piera). Pàg. 2, 3, 4 i 5

Foto: Francesc Fifiueras

Barcelona: 700 joves a la II Trobada de l'ESO

El 28 de març les delegacions de Cate­quesi i de Joventut de l'arquebisbat de Barcelona van convocar per segon any con­secutiu els adolescents a participar en una trobada diocesana. Uns 700 nois i noies van respondre a la convocatòria per compartir, sota el lema «jo@Déu.com?», una jornada de festa, de convivència i de pregària. Al llarg del dia, els joves van tractar com con­nectar amb Déu, de quina manera viure i alimentar la fe. Per ajudar-los a respondre aquestes qüestions, van comptar amb l'aju­da de diferents persones que van donar el seu testimoni de com ser cristians coherents a la nostra societat. El moment fort del dia va ser l'eucaristia presidida pel cardenal Ricard M. Carles. Durant la trobada es va recordar en diferents moments la qui va ser una de les impulsores d'aquesta jornada. Rosa Deulofeu, traspassada al gener.

Pàg. 17

El Col·legi Diocesà de Tortosa fa 50 anys

El Col·legi Diocesà, entitat dependent del bisbat de Tortosa, celebra cinquanta anys d'existència. Així es va fer públic en una roda de premsa informativa que va tenir lloc el 23 de març passat al Seminari i que va ser presidida per Móns. Xavier Salinas. Mn. Enrique Aymerich, president de la comissió organitzadora de les celebracions, va presen­tar el programa dels actes commemoratius, va explicar detalladament la història del col-legi i va dir que es tracta d'un centre obert a tothom des de la identitat catòlica, conven­çut del valor humanitzador de la fe cristiana.

Pàg.22

Sumari wpm

^ ^ ^ ^ 9 Entrevista al filòsof Juan Martín Velasc

r^R^Q Preocupació pel futur de les escoles cristianes^

BjHj^J Tarragona: Càritas celebra la seva XXV assemblea

Q ^ ^ ^ Ciutadella tributa honors al Sant Cjú

l·I^KfM Grans artífexs del temple de la Sa^^l^lP^mRa

XX Trobada Infantil

Diocesana 4* Un total de 825 xiqueis

^ es van aplegar a la catedral de Tortosa

Pàg.20 i 21

2 CATALUNYA+= CRISTIANA

Editorial

Vii-MilaPasclm E ls atemptats terroristes de 1' 11 de març passat

han marcat decisivament la vida de tots els ciutadans del nostre país. Els dies van passant

i la dramàtica data va quedant endarrere, però ningú no oblida el que va passar i, sens dubte, seguirà per molt temps en la memòria de la majoria de les persones. La vida política i social també ha quedat molt afectada pel tràgic esdeveniment, per la qual .cosa se'n continuarà parlant, d'ella i de les seves conseqüències, durant una bona temporada.

El sentiment dels ciutadans ha quedat molt ferit, i no tan sols entre les famílies que han sofert directa­ment aquella salvatjada terrorista, sinó en general, es respira en l'ambient una barreja de frustració i d'rni-potència que, malgrat les detencions d'alguns dels presumptes implicats en l'atemptat, continua gene­rant tristesa i sensació de fracàs.

Els terroristes islàmics es van sortir amb la seva, van evitar tota la infraestriíctura de seguretat d'un estat modern com el nostre, i van provocar una matança tremenda. La societat massivament es va solidaritzar amb les víctimes i els afectats, però aquell aparentment petit grup de fanàtics sense pietat va aconseguir fer molt de mal en el cor de tota la societat.

Algunes persones han afirmat que se senten ven­çudes i desolades i que els costa aixecar el cap després d'aquells esdeveniments. És cert que ha estat una terrible victòria del mal contra el bé, de la injustícia contra la justícia, de la mort contra la vida, però hem d'aixecar de nou el cap per reafirmar-nos en els nostres principis i en els nostres valors, perquè si ens vencen el temor i la por, llavors la victòria dels terroristes no tan sols serà puntual, per molt dura que sigui, sinó definitiva.

Aquesta és la gran lliçó que ens dóna als cristians la celebració de la Setmana Santa. Alguns pensadors

.lCL^El!aSe:„.../.Rogelio.Garrido„Montafi.ana,..

cristians no han dubtat a comparar el patiment i la passió de les víctimes del terrorisme amb el que va haver de passar el mateix Jesucrist els dies del Dijous i el Divendres Sant. I si ens quedéssim només en els 14 passos del Via Crucis, tot indicaria que el poder del mal havia vençut el del bé, fent sofrir i condemnant a mort l'home més innocent de la història i provocant la desolació i el sentiment de fracàs entre els seus deixebles i seguidors.

Però els cristians sabem que la història no acaba aquí, i que després de la mort ve la vida, és a dir, la resurrecció. El bé demostra que no ha estat derrotat i acaba vencent definitivament el mal en la Festa de la Pasqua. La injustícia humana queda superada per la justícia de Déu que acaba posant les coses al seu Hoc.

Aquesta ha de ser també la nostra convicció com a cristians quan rebem forts cops com el d'aquest mes de març passat, o davant de diverses situacions de patiment i dolor, ocasionades per injustícies, que han de viure moltes bones persones. El mal copeja i fa mal, però mai nò' acaba vencent, tard o d'hora s'acabaran imposant el bé i la justícia. No hi ha força més gran que l'amor, i les boinbes, les armes i els atemptats no seran mai més forts que la capacitat de les persones per estimar i per lluitar per una societat en què no governin la imposició i el terror.

Per això, de la mateixa manera que els cristians volem celebrar amb alegria i festa la Pasqua després d'haver contemplat el rostre dolorit de Crist, també volem que la nostra societat superi el fort cop rebut, tomi al màxim a la normalitat i demostri al terrorisme que no ens han vençut, que ens han provocat un dolor profund, però que continuarem defensant les nostres idees i conviccions des del diàleg, la discrepància pacífica, i escoltant la voluntat sobirana del poble a les urnes, que és fins al moment l'única forma de decidir el futur que volein per al nostre país.

«Perdono el qui fa un pqs en fals; pensa que tu també tens un peu i pots ensopegor»

8. abril. 2004

CATALUNYA+S CRISTIANA Director: Mn. R. Octavi Sànchez Sotsdirectora: Gna. Gemma Morató Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Corresponsals: Merche Ginés, GIRONA; Cristina Sànchez, /W/!\/./.0/?C4; Guillem Ferrer, MENORCA; Jordi Curcó, LLEIDA; Conchi García, MADRID; Lluís Serra i Miriam Díez, ROMA-Antoni Miràbet i Cristina Orduna, SEU D'URGELL; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Joaquim Blanc, Víctor M. Cardona, TORTOSA Col·laboradors externs: Gmà. Adrià, Pilarín Bayés, Joan Carrera, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau,. Cristóbal Sàrrias, Pere Tena, Ferran L. Tognetta, P-J Ynaraja, íoan Manuel Gutiérrez Redacció, administració, publicitat i promoció: C/ Comtes de Beli-iloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810,. Fax 934 092 820 E-mail: catcris@ibernet.com Pàgina web: www.catalunyacristiana.com . Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l'evangelització

i la cultura Director executiu: Marc Murtra (Gerent: Jaume Vinyals Publicitat: Josep Harris Promoció: Alfons Miralles

Secretaria i subscripcions: Antònia Canals, Eduard Masllorenç Administració i comptabilitat: Isabel Giralt E-mail: administracio@catcrist.com • Autoedició i compaginació: Carlos Aguado Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km. 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938.7.88,403. Fax 938 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79

D i f u s i ó c o n t r o l a d a p e r

M e m b r e d e la U C I P International Catholic Union of Press

Membre de l'APPEC Associació, de Publicacions Periòdiques en català

SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ

Catalunya, resta de.l'Estat espanyol, Andorra, Gibraltar i Portugal: 80,60 € - Resta d'Europa: 146,74 € . Amèrica i Àfrica: 178,30 € -Àsia i Oceania: 243,82 €

La fragilitat humana és un ingredient incòmode de la nostra espècie, de la qual no és lliuren ni els anacoretes, per més rigorosos que siguin en les seves conviccions i pràctiques. Quan ho oblidem ens tornem injustos, perquè només l'advertim en el pròxim i no en nosaltres. Només «els qui conreen la seva vida interior i els sants», com més rigorosos són de portes endins, més humans i comprensius són amb els altres. Siguem sincers: ens costo reconèixer les nostres ficades de peus a la galleda, els nostres defectes i errors. N'hí ha que s'autoabsolensenseveritablepropòsitd'esmena, i els altres que s'aguantin! Els creàuts es _ , „_ , , consideren genis i des del seu peaestol il·lusori es veuen amb dret a rer tot allò que ícin (tot pràctic, s'aixequi i prossegueixi en pau i amor el seu camí

L/V T I R A . D E L P R I IVI E R P L / V

(Fríedrich Rückert. Poeta alemany. 1788-1866)

i que siguin despropòsits) i o dir tot allò que diuen (tot i que siguin rucades, coses grolleres, malabarismes i assercions sense fonament). El coneixement desapassionat de nosaltres mateixos ens fa ser humils, ens fa adonar de les nostres limitacions i de la nostra fragilitat. I això ajuda molt individualment i socialment per no demonitzar amb acamissament, per no apedregar amb odí i sense mirament el qui, en ún moment donat, ha fet un pas en rals o ha estat víctima d^una flaquesa humana. Si ensopegar i coure és d'humans, també hauria de ser-ho ajudar el caigut perquè amb el nostre supoil, espiritual, intel·ligent i

Per Pilarín

NO T I N C CAP DUBTE SOBRE LA LLUMINOSITAT DEL MISSATGE DE PASQUA.

8. abril. 2004 CATALUNYA+= CRISTIANA 3

en primer pla La Resurrecció de Jesús omple de vida tota l'Església • Aquests dies rememorem que Jesús va vèncer la creu per tots nosaltres

Durant la Pasqua jueva de fa gairebé 2.000 anys Jesucrist va morir crucifícat però va ressuscitar. Aquella data, que per a Israel ja era una celebració dè l'alliberament de tot el poble, per als cristians també es converteix en motiu de joia. Per a nosal­

tres Pasqua és la festa en què celebrem la resurrec­ció de Crist i, a partir d'aquí, la vida per sobre de la mort, el bé que s'imposa al mal. Això la converteix en la festa principal del cristianisme, la que li dóna tot el sentit.

Tots els cristians per Pasqua cele­brem la Resurrecció de Jesucrist, el Salvador. La resurrecció és de­finida com el pas de la mort a la

vida, i és una afirrnació que la vida con­tinua més enllà de la mort, que aquesta no té la darrera paraula. L'Església veu en la Resurrecció de Jesucrist una garantia de la resurrecció de tota la humanitat. Tots, doncs, després de la mort ressuscitarem, no a una vida terrenal com la d'ara sinó a una d'espiritual, inimaginable per'a là nostra limitada intel·ligència huma­na. La Resurrecció de Jesucrist és, doncs, la clau de volta del cristia­nisme, el concepte fonamental que el Catecisme defineix com a

sepulcre buit. va entendre el significat: Jesús realment havia ressuscitat. Aques­ta admiració, aquesta joia del jove Joan, és la joia dè Pasqua, l'alegria compartida cada any per tots els cristians en fer present de nou la Re-

Jesús ressuscitat, no el reconeixen fins a la partició del pa, gest que havia repetit dies abans en el sopar pasqual. Però potser el cas més conegut és el de Tomàs, que es negava a creure en el que li deien els seus companys fins que no toqués ell

B i a Resurrecció de Jesucrist és la clau de volta del cristianisme»

«objecte de fe en tant que és una in­tervenció transcendent de Déu mateix en la creació i en la història».

Els evangelis no descriuen direc­tament la Resiirrecció de Jesús, però sí que ens expliquen la reacció d'es­tupefacció dels seus deixebles i fa­miliars en adonar-se que el cos ja no és al sepulcre. Són les dones —Maria Magdalena i Maria de Cleofàs— les pri­meres a atansar-se allà on va ser enterrat Crist, i les primeres a rebre la notícia de la Resurrecció. «Hi entraren, però no tro­baren el cos del Senyor Jesús. Estaven perplexes d'això, quan se'ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents. Mentre elles, espantades, abaixaven la cara a terra, els digueren: "Per què bus­queu entre els morts aquell qui és viu? No és aquí: ha ressuscitat."» (Lc 24,3-6). En l'evangeli de sant Joan—el que és llegit cada diumenge de Pasqua— és no­més Maria Magdalena la primera que va al sepulcre, i qui avisa els deixebles. Pere i Joan corren a comprovar-ho. Primer hi entra Simó, «aleshores va entrar també r altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, va veure i va creure». Aques­tes darreres paraules indiquen clarament que Joan, el deixeble estimat, en veure el

Sant Tomàs va poder comprovar que Jesús havia ressuscitat en ànima i cos

surrecció del Fill dè Déu. La clarividència de Joan no és sempre

compartida per tothom en els evangelis. Els deixebles d'Emmaús (Lc 24,13-35), per exemple, malgrat que se'ls apareix.

mateix les ferides del cos de Crist (Jn 20,24-28). Queda clar que la Resurrecció ni ara ni fa dos mil. anys és un fet fàcilment assimilable per la raó humana. La Resurrecció, però, no és una qüestió

Prefiguracíons de la Resurrecció L'Església sempre ha afirmat que la Resurrecció de Jesucrist està prefigura-

da en diversos episodis al llarg de l'Antic i fins i tot del Nou Testament. El més important d'ells és l'alliberament d'Israel del poder del faraó, prefiguració que afirma el pas de la mort a la vida i que com sabem va donar lloc a la Pasqua jueva. El personatge de jonàs també ha estat entès com un anunci de la Resur­recció de Crist pel fet que va estar tres dies atrapat dins del ventre del monstre marí i en va sortir viu. En el Nou Testament aquestes prefiguracíons ja són més directes. Les trobem en els miracles del mateix Jesús: les resurreccions de Llàt­zer i altres difunts són anuncis clars de la Resurrecció de Crist. Però només anuncis, ja que amb aquests miracles els difunts no passen al més enllà sinó que tornen q la vida diària.

racional, sinó de fe, i constitueix el fonament de l'Església. Creure en la Resurrecció de Jesús és imprescindible per a tot cristià. Si el Messies només hagués patit la Passió però no hagués res­suscitat res no hauria tingut sentit.

Tradició judéocrístíana

El concepte cristià de resurrecció té el seu origen en la tradició jueva. A través de l'Antic Testament veiem com el po­ble d'Israel, al llarg d'un procés lent però

definitiu, va forjant el concepte de resurrecció. En els darrers lli­bres de l'Antic Testament, com aràisaïes i Daniel, és'deixa notar més clarament la idea què la per­sona passa a una vida espiritual després de la mort. Així la cre­ença d'Israel en la resurrecció era aclaparadorament majoritària entre els jueus en temps de Jesús, i poquíssims la posaven en dub­te, Els únics què no hi creien eren els saduceus, la classe sacerdo­tal del temple de Jerusalem, molt mal vista per la resta del poble jueu, i que va desaparèixer arran de la desfeta d'Israel l'any 70 dC.

Jesús, doncs, viu en aquest context de creença en una vida després de la mort. Ell mateix en parla en diversos moments i anuncia la seva pròpia resurrec­ció. Aquí, però, hem de fer unes puntualitzacions per no caure en errors. En la seva vida pública Jesucrist porta a-terme diversos miracles, entre els qüàls hi ha unes poques «resurreccions», com són els casos de la filla de

Jaire, el jove de Naïm o de Llàtzer, segu­rament la més coneguda. Però cap d'aquests fets, certament miraculosos, s'ha de confondre amb la resurrecció en sentit estricte, perquè en aquests miracles del Nou Testament, aquestes persones tomen a la vida terrenal,-normal i cor­rent, per continuar amb el que feien i per morir, com tothom, més endavant. Per contra, en la resurrecció de Jesús, i en la que ens espera a tots, no es tracta de tor­nar a la vida d'abans, sinó de superar-la definitivament, per entrar a la vida espi­ritual i eterna.

En ànima i cos...

Un dels aspectes que més pot sorpren­dre és el fet que en la resuitecció cristia­na no només es manifesta la immortali­tat de l'ànima —que perviu més enllà de

4 CATALUNYA+= CRISTIANA en mtmer^l ia S•abril - 2004

la mort física— sinó que també s'afiíma la resurrecció del cos. És el que diem en pronunciar el Credo: «Crec en la resur­recció de la carn.» De fet, els evangelis deixen ben clar que el Fill de Déu res­suscita en cos i ànima. El moment en què sant Tomàs posa el dit dins la naft"a de Crist no deixa lloc a dubte: és el mateix cos que va ser crucificat. I al cap de 50 dies, quan Jesús se'n puja al Cel, ho fa

Ha mort no té la darrera paraula en les nostres vides»

també amb cos i ànima. De la resurrec­ció del cos ja en parla sant Pau: «El qüi va ressuscitar Jesucrist d'entre els morts vivificarà també els vostres cossos mor­tals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres.»

La creença en la resurrecció conjunta d'ànima i cos, però, té ple sentit si tenim ben present que no només l'ànima, sinó també el cos és obra de Déu. Recordem que al Gènesi és el Creador qui modela el cos d'Adam i qui li insufla vida. Per tant, tota la persona, com aobra sencera de Déu, ressuscita. De fet, és una ma­nera de dir que el cos no pot ser menys­preat ni considerat dolent en si o peca­minós,- perquè Déu no crea coses dolentes'. Tota idea que afirmi que més enllà de la mort només queda l'ànima, que no és ressuscita amb cap mena de cos, no pot ser admesa com a cristia­na. Algunes de les heretgies que van aparèixer en els primers segles de! cristi­anisme es caracteritzaven precisament per un rebuig exagerat del cos i per ne­gar-ne la resurrecció.

...però un cos celestial

Ara bé, hi ha una evidència innegable: després de la mort, el cos humà es des-compon fins a desaparèixer. Per tant, quan l'Església parla que els morts ressusci­ten en ànima i cos, no es refereix exacta­ment al cos físic que ha deixat de bate­gar, sinó a un cos espiritual, celestial, inimaginable ara per a nosaltres... però un cos en definitiva, que viurà juntament amb l'ànima a l'altre món. Sant Ireneu se serveix d'un símU per fer més entene­dora aquesta transfiguració del nostre cos:

Les donés van ser les primeres a adohar-se que el sepulcre era buit.

«Així com el pa que ve de la terra, en rebre la invocació de Déu, ja no és pa comú, sinó que és l'Eucaristia, formada per dos elements, un de terrenal i un altre de celestial, també els nostres cossos que reben l'Eucaristia ja no són corruptibles i tenen l'esperança de la resurrecció.»

Opt imisme

No hi ha dubte que la resurrecció cris­tiana du esperança i optimisme als fidels. Primer de tot perquè és un do de Déu, el qual tots rebrem pél sol fet de ser fills de Déu. Això la diferencia d'al­tres creences, com ara la reencarnació, íà qual es regeix pel sistema' causa-

TERRA Pelegrinatge

SA]\TA per la pau

• D E L'I AL 8 DE JULIOL 2004 - TERRA SANTA

/ D e l'11 al 17 de maig - Ruta de sant Pau - Malta / Sicília

/ D e l'I al 8 de juny - Ruta de sant Pau - Grècia

/ D e l 21 al 28 d'agost - Romania

/ D e l 6 a l l 3 de setembre - Polònia

/ D e l 5 al 14 d'octubre - Jordània / Síria

/ D e l 22 al 29 d'octubre - Egipte/Sinaí (Ruta de l'Èxode)

Informació i inscripció: Delegació de Terra Santa — c/ Santaló, 80 — 08021 Barcelona Tel. 932 022 757 / 932 092 090 / Fax: 932 022 757

efecte, perquè segons el comportament l'ànima pot passar per vides terrenals in­feriors-i plenes de patiment. La resur­recció cristiana, a més, té molt en compte la singularitat de cada persona, és una crida personal de Déu a cadascun de nosaltres, amb l'ànima i el cos que ens corresponen. Això també l'allunya de la reencarnació, segons la qual al final de les vides terrenals l'àni­ma humana —sense cos espiritual— es fusiona i es dilueix en un Tot.

Quan els cristians afirmem que creiem en la resurrecció estem dient que no ca­iem en el fatalisme, que la mort no té la darrera paraula en les nostres vides, que el mal no pot vèncer. La nostra creença, per tant, també manifesta una plena con­fiança en l'obra del Creador, que és bona per necessitat i que perdura en l'ètemi-tat. Rebutgem, per tant, la possibilitat que el Mal, el Diable, tingui una força com­parable a la de Déu. La Resurrecció de Crist venç el Mal, i per ella els cristians sabem que en darrer terme s'imposa l'amor de Déu. (E.B.)

Pasqua jueva i sagraments

cristians En la litúrgia jueva la Pasqua

és la festa que rememora la sor­tida d'Egipte per part del poble d'Israel, amb Moisès al capda­vant. Aquella efemèride simbo­litza l'assoliment de la llibertat i la derrota de l'esclavatge, el pas de la mort a la vida. Durant la festa hebrea, en temps de Jesús, era tradició que cada família sacrifiqués un anyell i se'l men­gés a corre-ciuta, com si ells mateixos fugissin d'Egipte i no es poguessin aturar per menjar cò­modament. Jesús, és clar, com a bon jueu també celebrava la fes­ta de Pasqua, inclòs aquest àpat. El darrer que ell va dur a terme amb els seus deixebles va ser el que nosaltres coneixem com a últim sopar. Va ser el moment en què Jesús va beneir i repartir el pa i el vi, l'origen de l'Eucaristia. Per això aquest sagrament pren tanta importància en els dies de Pasqua.

L'altre sagrament destacat de Pasqua és el Baptisme, plenament lligat al pas a la vida i ai perdó dels pecats. Per aquesta raó sovint és costum que durant la Vetlla Pasqual es bategi un nadó, p sigui el moment també per ad­metre un catecumen en la comu­nitat cristiana. Però no només l'ai­gua del Baptisme és transmissora de vida. Durcint la Vetlla, però en general durant, tota la Pasqua cristiana, el foc i la llum ajuden a fer present el significat de la nostra festa: la victòria de l'amor de Déu sobre les tenebres de la mort.

Finalment, el fet que Pasqua sempre es mogui al voltant de les primeres setmanes de la prima­vera reforça encara més aquest sentit vital de la festa. A les nos­tres latituds aquestes dates són el moment en què la natura re­viu després de la «mort» i la foscor de.l'hivern. Amb el re­brot i la florida de plantes i ar­bres, la caiguda de la pluja del cel —necessària per a la vida—, sembla que fins i tot la mateixa natura vulgui celebrar amb tota la seva esplendor la Resurrecció de Jesucrist.

j^isK. LLAR D'ANCIANS P. MIRALLES per a grans persones grans

«••TÀN©''-

Tenim dues places disponibles (home o dona)

Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona NIF: G-08862781 - Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 vvww.residendapmiralles.org e-mail: residenciapmiralles@telefonica.net Els donatius desgraven un 20% del total de l'IRPF (Llei 30/94)

S. abril-2004 en mimerMi i a CATALUNYA^ CRISTIANA 5

L'ENTREVISTA El bisbe auxiliar de Barcelona ens diu com hem de rebre el temps de Pasqua

«La resurrecció de la carn és un element fonamental de la fe cristiana»

—Amb quina disposició d'ànim hem de celebrar els cristians la solemnitat de Pasqua?

— Amb la que ens assenyala la Qua­resma, que n'és la preparació, i amb el que ens va marcant també la Cinquante­na Pasqual: atenció privilegiada a la Pa­raula de Déu i als sagraments, conversió de cor, bones obres, reconciliació amb Déu i amb.els germans... Penso que és important tenir present que la solemnitat de Pasqua no és solament la festa d'un dia, sinó.tot un temps —cinquanta dies— durant el qual d'alguna manera retornem a «gustar» la realitat de la nostra vida cris­tiana: la presència misteriosa però ben real del Ressuscitat entremig de nosaltres per la força de l'Esperit, sobretot en el sagra­ment de l'Eucaristia; la vida en l'Esglé­sia com a comunió trinitària; l'esforç missioner per anunciar la fe; el testimoni actiu de la caritat...

Si la Quaresma és el temps per re-fer el camí de la iniciació cristiana, la Pas­qua és el temps per re-viure la nostra in­serció en Crist i en l'Església. Espiritual­ment, això es concreta en l'exhortació de sant Pau: «Tingueu en vosaltres els ma­teixos sentiments que tingué Jesucrist.»

—La doctrina cristiana afirma la resurrecció de cos i d'ànima junts. Com explicar-ho als fidels?

—Efectivament, «la resurrecció de la carn» és un element fonamental de la fe cristiana. Només cal llegir el capítol 15 de la primera carta de sant Pau als cristi­ans de Corint per adonar-se que amb la fe en la resurrecció no «s'hi juga», perquè amb ella va lligada l'essència mateixa de la fe cristiana: la resurrecció de Crist, el nostre Salvador. Es tracta de quelcom que es proposa a la fe, no a la comprensió ra­cional directa. Per això ho podem parlar d'una «explicació» pròpiament dita, per «deixar-ho clar» com aquell qui diu, sinó d'una aproximació a la raonabilitat de la fe que professem. En aquest sentit el mes­tre és sant Pau en la carta citada, quan

M ons. Pere Tena és bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona des de fa més de deu anys. És un gran expert en litúrgia, com demostra sobradament amb els seus articles setmanals al nostre setmanari. Però la rigorositat que demana el

tema litúrgic no li fa perdre el bon humor, fíns i tot quan parla de temes tan transcendentals com ara la Resurrecció i comenta divertit la dificultat dels artistes al llarg de la història per representar els ^ cossos espirituals dels ressuscitats.

parla del «cos terrenal» i del «cos espiritual». Es tracta de la mateixa persona, cos i ànima, però no de les mateixes condi­cions d'existència, perquè el cos terrenal està subjecte a les condicions terrenals, mentre , que el cos espiritual està sota la potència del Crist ressusci­tat. En realitat, Crist ressusci­tat comença a actuar en l'ho­me a partir del baptisme, ja que el fa «ciutadà del cel». Per això diu sant Pau: «La nostra ciuta­dania està en el cel, i és d'allà que esperem el Salvador, el Crist, que transformarà el nos­tre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers» (H 3,20-21).

—Però això del cos espiri-. tual costa una mica de com­prendre, oi?

—Sí, perquè en aquest tema estem limitats per les experi­ències sensibles, perquè no ens podem remetre a una experièn­cia personal. Ningú de nosal­tres no sap com és un cos espi­ritual,'ningú no ha vist un ressuscitat d'entre els morts. I les representacions ar­tístiques més aviat ens confonen. Qüi ho diria que en el judici final de la Capella Sixtina es representen els «cossos espiri­tuals»? No es pot negar que expressen una

Mons. Pere Tena,

realitat de fe profunda, però les imatges pertanyen al que nosaltres podem veure. És per això, també, que sovint es pensa là resurrecció dels morts com una simple reanimació, com la de Llàtzer, per exem­ple. Però no és això; no es tracta de «tor-

Eva Ortiz serà batejada durant la Vetlla Pasqual.

La Vetlla dels catecúmens Tradicionalment la Vetlla Pasqual és el moment en què es bate­

gen els nouvinguts a la comunitat cristiana, tant nadons com adults. Aquests darrers són els catecúmens, el nombre dels quals a la diòcesi de Barcelona ha augmentat respecte de l'any passat. Eva Ortiz es una de les cafecúmenes que enguany rebrà el baptisme, juntament amb el seu germà David. Cap dels dos no havia estat batejat de petit i ja arribats a la vida adulta han sentit la necessi­tat de formar part de l'Església. En el cas de l'Eva l'estímul definitiu va ser la vinguda al món de la seva filla, ara fa 14 mesos. «En tenir la nena la vaig voler batejar, i com que jo no estava bateja­da em va fet" il·lusió rebre el baptisrne amb ella.» Encara que finalment el bateig de la nena s'hà hagut d'endarrerir al maig, l'Eva i el David seran batejats a la parròquia de Sant Adrià del Besòs durant la Vetlla Pasqual. Després d'uns mesos de catecU-menat aquests dos germans seran admesos a la comunitat cristia­na en la nit més benaurada de l'any.

nar a viure a la terra», sinó de «passar a la vida nova». Potser el poeta Maragall va expressar-ho bellament: «Sigui'm la mort una major naixença!» Una comparació aproximativa podria ésser la relació en­tre el «cos» de l'embrió humà i el cos d'un. adult. Però tot són analogies imperfectes.

Si algú vol llegir una reflexió molt in­teressant sobre aquest tema, pot trobar-la en el llibre de Guardini traduït per Mons.

Joan E. Jarque, Les darreries (Claret, 2003). És una «expli­cació» en el millor sentit de la paraula.

—Creu que el laïcisme imperant pot influir en els fidels a l'hora de creure en la resurrecció?

—Tot el que allunya de la Paraula de Déu, del sentit de la transcendència, de la fe en Jesucrist, «afeixuga l'ànima», diu l'Escriptura. I també la forma mateixa de viure con­diciona l'obertura a la fe. L'Evangeli diu: «Benaurats els nets de cor, perquè veu­ran Déu.» Una vida planteja­da només a partir del «cos ter­renal» difícilment pot pensar en la resurrecció de la carn tal com creu la fe cristiana.

—La difusió de concep­cions foranes ^-com ara la reencarnació— és una moda passatgera o bé un perill a tenir en compte?

—La reencarnació és un concepte molt antic en algu­nes religions del món. En elles es planteja com un proT cés de purificació de la per­

sona, fins que aquesta arriba a la immer­sió en Déu, i eh certa manera a la identificació amb Ell. És una forma de veure el més enllà, exphcada d'acord amb els principis religiosos propis.

Però la resurrecció dels morts és tota una altra cosa. Primer de tot, perquè par­teix de la realitat de la mort, no d'un pas cap a una altra forma terrena. Per al cris­tià, la persona no es «perd» en un Abso­lut, sinó que és glorificada ella mateixa amb el seu cos espiritual. M'àtreyiria a jutjar l'encantament que algunes perso­nes senten per la reencarnació com una evasió del reaüsme de la mort. «Si passo a un altre cos, no em moro tant com això...» Els qui pensen en la reencarnació entre nosaltres no ho fan amb un sentit de purificació, em sembla. Més aviat seria una forma d'escapar-se del més enllà de­finitiu, "una mena de «trampa» per tranquil·litzar-se... Però, ben mirat, això no és gaire gloriós, perquè el valor indi­vidual de cada persona, en la seva totali­tat, queda força malparat.

Reportatge: Eduard Brufau

(O D'AMICS DE

CATALUNYAU ?^r·^:.'^'^ •^^'''^'•'^<

I Messina

iCefalú

I Palerm

iMonreale

I Erice I Piazza Armerina

Excursió a l'Etna, el volcà actiu més alt d'Europa (3.325 m)

Visita dels centres arqueològics de: Segesta, Selinunte i Agrigento (s. IV-V aC) les excavacions de la gran residència del camp de Vil·la Casale (s.

DEMANEU INFORMACIÓ JA DES D'ARA

De n a r i 1 d'agost Del 6 al 21 d'octubre

ISLÀNDIA

ï?#f^^^ Un enclavament molt

característic de l'Atlàntic

septentrional

A M B L'ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE

Wm A L'IWDIA c^üIgLNORD

Visita de missions, i la

casa de la mare Teresa

a Calcuta

i ^ MERCATRAVEL SA.

8 . abril • 2004 CATALUNYA^ CRISTIANA 7

«Més confessió per ser més sants», reclama Joan Pau II

ROMA.— «Seria una il·lusió tendir a la santedat sense acostar-se amb fre­qüència i fervor al sagrament de la peni--tència.» És la" síntesi del discurs del Papa als membres d'una trobada de cai­re intern del Tribunal de la Penitencieria Apostòlica, encapçalats pel nou peni-tencier major, el cardenal nord-americà Jariïes Francis Stafford. Ja fa trenta anys que va entrar en vigor a Itàlia el nou Ritual de la Penitència, un text que per a Joan Pau II està ple de «rics suggeri­ments bíblics, teològics i litúrgics». A la font del sagrament de la penitència no hi ha només «la remissió dels pecats», alerta el Pontífex, sinó «una autèntica resurrecció espiritual», que és la que '«toma la dignitat i els béns de la vida dels fills de Déu». El Papa veu en el sagrament de la penitència, sovint en­voltat de mala premsa, «un sagrament d'il·luminació»: «Per la seva naturalesa comporta una purificació, tant en els actes del penitent que obre la seva cons­ciència perquè adverteix una gran ne­cessitat de ser perdonat i regenerat, com en l'efusió de la gràcia sacramental que purifica i renova.» (M.D.B.)

La Santa Seu vol «dignitat humana i igualtat» en les relacions socials

ROMA.— En la lluita contra el ra­cisme «ens podrem donar per satisfets si es reconeixen la dignitat humana i la igualtat com a autèntics fonaments de les relacions socials». Ho ha dit a Suïssa l'arquebisbe Silvano Tomasi, observa­dor permanent de la Santa Seu a les Nacions Unides de Ginebra, que va in­tervenir en una sessió de la Comissió de Drets Humans dedicada al racisme dient que «la ferida del racisme continua en­torpint les relacions humanes» i les for­mes del racisme estan assumint «acti­tuds espontànies, tolerades oficialment o a vegades institucionalitzades». En els fets recents, «la intolerància, basada en la idea de superioritat de grup i fona­mentada en l'origen del grup o de les característiques què se li atribueixen, provoca noves violències i morts, nete­ges ètniques, onades de refugiats i misè­ria indescriptible». Per lluitar contra el racisme, proposa el responsable de la Santa Seu, cal continuar tenint en comp­te «la Declaració Universal dels Drets Humans, amb els seus principis d'igual­tat sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o de grup nacional o social de pertinença o propietat». Tomasi va dir davant dels altres representants que «cal acceptar r altre i valorar allò autèntic que du la multiplicitat de dons amb què els grups^ humans i les cultures contribueixen a la tasca de la família humana». (M.D.B.)

església en el món Missa romana en sufragi per les víctimes de l'11 -M • Presidida pel cardenal secretari d'Estat, Angelo Sodano

ROMA.— «No cal perdre màí l'esperança pel futur.» Van ser les paraules del secretari d'Estat, Angelo Sodano, en la celebració multitudinària de sufragi per les víctimes dels atemptats de Madrid. L'acte va tenir lloc a la basílica de Santa Maria la Major, vinculada des del segle xv a Espanya i de la qual el Rei d'Espanya és canonge honorari.

El cardenal va definir el terrorisme com a «fenomen antihumà i anticristià» i va exhor­tar a mirar el futur «amb serenitat, pregant i treballant per un món millor». El cardenal Angelo Sodano va convidar els homes d'avui a «tomar a mirar Déu perquè ell té el primat de tot, ens ha creat i un dia ens jutjarà». «A l'hora del dolor, la comunitat cristiana ha sentit la necessitat de reunir-se en aquesta estupenda basflica romana, per donar testi­moni de la pròpia fe», va dir en l'homiUa. «Un cop més Gaín ha matat Abel», va dir el purpurat, en referència «a les víctimes inno­cents de l'horrorosa massacre de l ' I l de marca Madrid». ' ,

Sodano va deixar clar que «per als cristi­ans roman clara la certesa de la Resurrecció, firuit de la potència de Crist» i va demanar a Déu «omnipotent i misericordiós» que «ens ajudi en aquest moment de prova, i que faci comprendre també als cors més endurits quin

és l'únic camí a seguir per a qui es reconeix còm a fill del Pare que està al cel». «La confiança en Déu —va remarcar— no ens eximeix del nostre compromís personal de treballar per allunyar els mals que afligeixen la nostra societat.» Finalment, va dir que «amb el Papa avui volem cridar al món^iue l'amor és més fort que la mort, i que l'amor triomfarà».

A la celebració hi havia els ambaixadors de l'Estat espanyol davant d'Itàlia i davant de la Santa Seu i el Sobirà Orde de Malta i nombrosos representants diplomàtics, com també turistes i ciutadans espanyols. Entre les personalitats civils italianes presents hi havia el president del Parlament, Pierferdi-nando Casini, i el vicepresident del Consell de Ministres, Gianfi^anco Fini, a més d'altres membres ministerials.

Miriam Díez i Bosch

El Papa, preocupat pel sofriment dels més petits

ROMA.—Ho va escriu­re al missatge de Quaresma i ho ha dit als fidels reunits a la plaça de Sant Pere du­rant VÀngelus del 28 de març: «Hi ha nens iadoles-cents que són víctimes de violència i de conflictes obü-dats.» Els cristians no po-den,«oblidar» aquest clam, denuncia el Papa, que ha dedicat l'escrit i les medita­cions de Quaresma al dolor infantil: «Penso en els in­fants d'arreu del món vícti­mes de la malaltia, de la manca d'escolaritat i de la fam.» El Papa implora els fidels perquè «escoltin aquesta crida angoi­xant» d'ajut als infants. «Que el seii crit de dolor no quedi sense escolta!», va dir el

Pontífex, i va citar les pa­raules de Jesús: «EI qui rep un d'aquests nens en nom meu, és a mi a qui rep.» El Papa va Uigar el tema dels infants amb el genocidi de Ruandadéfadeu anys, quan. just el 7 d'abril van esclatar els conflictes entre hutus i tutsis que van culminar «amb el genocidi en què van ser assíissinats centè-, nars de milers de persones». Una tragèdia com aquesta «no s'ha de repetir mai més», va amonestar el Papa, tot convidant la població, els Kders religiosos civils i

tota la comunitat internacional a no «cedir al desencís» i a treballar per la pau a là zona dels Grans Llacs. (M.D.B.j

El Papa va recordar el dolor dels més petits.

ESLQVÈNIA

Reunió per preparar la Jornada Catòlica Europea

CELIJE.— La ciutat eslovena de Celije ha acollit la darrera reunió preparatòria del katholikentag de Centreeuropa, una trobada catòlica que, segons el Papa, «vol ajudar els cristians a guarir les ferides de les divisions del nostre continent i contribuir activament ,a la construcció de la gran casa europea». La propera cita serà un pelegrinatge al maig a Mariazell (Àustria) i es prepararà el missatge que tots els bisbes emetran a la fi de la jornada del 22 de maig, que ha rebut el nom de «Pelegrinatge dels Pobles». (M.D.B.)

Un eremita belga, autor del Via Cruels de Divendres Sant

ROMA.— L' autor de les medita­cions del tradicional Via Crucis, en el qual el Papa participarà la nit de Di­vendres Sant al Colosseu, és un ere­mita. El sacerdot belga Andrè Louf, nascut a Lovaina el 1929, va entrar el 1945 al monestir trapenc de Nostra Senyora de Mont-des-Cats, a França. Abat quan només tenia 33 anys, va viure els anys del Concili de renova­ció de la vida religiosa. El 1967 va enviar al Sínode dels Bisbes un famós missatge sobre els Contemplatius i la crisi de la fe. «Va esdevenir un dels protagonistes de Vaggiornamento conciliar en el monestir i en l'orde trapenc i una de les figures espirituals més autoritzades en l'Església dels nostres dies», afirma Ràdio Vaticana en donar la notícia. Director d'acura­des edicions dels escrits dels místics flamencs, el P. Louf va ser durant" 35 anys abat a Mont-des-Cats. Va deixar el càrrec per retirar-se a una ermita al sud de França, on viu en pregària i en l'estudi dels Pares de l'Església. (Zenit)

Pregària ecumènica pels màrtirs de la fe

ROMA.— El 6 d'abril la basílica de Santa Maria la Major ha estat tes­timoni d'una trobada dedicada a la memòria dels testimonis de la fe del segle XX. La celebració, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, ha estat presidida pel cardenal Giovanni Battista Re, prefecte de la Congrega­ció per als Bisbes. Segons els organit­zadors, «el testirnoni fort i no violent dels inàrtirs ens sosté en el camí vers la unitat dels cristians». «La proximi­tat de la Pasqua ens convida a reunir-nos entorn de la memòria de tots els homes i donés, laics i religiosos, sa­cerdots o bisbes, de la confessió que siguin, que han ofert la seva vida testimoniant - les benaurances.» Fa pocs dies, el fundador de la Comuni­tat de Sant Egidi, Andrea Riccardi, va recordar que no és el mateix «un màrtir suïcida» que «un màrtir cristià», ja que «aquest últim no es mata per assassinar els altres». (M.D.B.)

piso'^ Immobiljàría H i ^ H Boutique Immobiliària

Compra, venda, lloguer Pisos, àtics, lofts, locals, pàrquings

PLAÇA BONANOVA, 3 bis - Barcelona

Tel. 93 434 31 71 www.ecopisobonanova.com

8 CATALUNYA^ CRISTIANA mon 8 . abril. 2004

Espanya

Toledo assumeix ratenció pastoral d'una prelatura peruana • El Papa encarrega a l'arxidiòcesi castellana

la responsabilitat de Moyobamba

TOLEDO.— Segons informa l'oficina de premsa de l'arquebisbat de Toledo, el Vaticà li ha encarregat l'atenció pastoral de la. prelatura de Moyobariíba, al Perú. Així, Toledo es converteix en la primera diòcesi espanyola que es responsabilitza d'una prelatura. En paraules de l'arque­bisbe de Toledo, Móns. Antonio CaAizares, «una prelatura és una Església local que depèn directament de la Santa Seu i que encara no té el dinamisme propi per funcionar autònomament, i és encomanada a un orde o a una altra diòcesi perquè assumeixi la responsabilitat de fer totes les passes perquè tingui la seva pròpia consistència i autonomia com a Església diocesana>>.

Des que va ser fundada, en els anys quaranta, la prelatura de Moyobamba ha estat responsabilitat dels religiosos passi-onistes: Com ha explicat aCaía/wnya Cn'í-tiana el delegat de Missions'de Toledo, Julio Alonso Ampüeró, «ara els passionis-tes ja no la poden tirar endavant i el Papa ha encomanat aToledo^que té unprelàt bastant nombrós i molt jove, aquesta prelatura». Segons el delegat de Missions, «per a Toledo suposa un repte molt important, perquè no es tracta només d'enviar-hi sacerdots, sinó d'assumir tot el projecte».

Aquest estiu üri grup de sacerdots tole-dans es desplaçarà al Perú per veure qui­nes són les tasques prioritàries. En aquest sentit, Julio Alonso Ampuero destaca que «una feina que s'haurà de fer és la forma­ció de sacerdots autòctons, que hi sorgei­xin vocacions».

L'arquebisbe Canizares ha subratllat que «creiem que en aquest món de secula­rització com el que vivim a Occident, el fet que l'Església toledana se senti enviada a anunciar l'Evangeli, en fer-ho present amb obres i paraules, a llocs com Moyobamba, fa que se senti enfortida taihbé aquí per poder anunciar l'Evangeli enmigd'aques-ta societat tan secularitzada». L'entusias-

me i la il·lusió de Móns. Canizares davant d'aquesta nova etapa s'ha transmès als seus diocesans. Així, Julio Alonso explica que «es tracta d'una empresa molt gran i ambiciosa, és una efnprésa de Déu. L'ar-quebisbè ha demanat disponibilitat als sa­cerdots i també a tota la diòcesi. Això fa que visquem intensamerit ja consciència missionera, perquè l'Església és universal i va més enllà de les fronteres».

La diòcesi ja prepara una campanya de difusió per donar a conèixer la prelatura i tot el que suposarà per a Toledo: «Aquesta nova realitat exigirà de tots els diocesans pregària i'ajuda per als projectes», indica el delegat de Missions. I afegeix: «Hem de mentalitzar la gent i presentar el projecte als laics, sacerdots, parròquies... és un revulsiu interessant per a la nostra diòce­si.» < •

Moyobamba té una extensió de 51.000 quilòmetres quadrats (pràcticament el tri­ple que l'arxidiòcesi de Toledo), amb una població d'unes 800.000 persones. Compta amb 14 sacerdots diocesans, 4 religiosos passiònistes, 4 clarétians, 3 paüls i un sacerdot mexicà.

Rosa Maria Jané Chueca

JSOÈXIC

Declaració del bisbe de Jaén JAÉN.— El bisbe de Jaén, Santiago

García Aracil, ha emès una nota de premsa en la qual assenyala que manifesta "el seu respecte i acatament davant la pena de presó decretada pel Tribunal Suprem al

RESIDÈNCIA GERIÀTRICA

BON VIURE Som a Horta, en una torre amb

jardí, alimentació adequada, as­censor, sala d'estar, seguiment mèdic i sanitari, animació, caliu humà. Estades temporals i indefi­nides. Poques places. Campoamor, 56 - Barcelona.

Tel. 934 274 453

sacerdot diocesà Luis José Beltran. Al ma­teix temps assegura que «considero el meu deure, com a pare i pastor, estar al costat dels sacerdots en tots els moments i situa­cions per oferir-los allò que necessiten i que correspon a la missió que m'ha estat encomanada com a bisbe. Per tot això no condemno moralment aquest germà en el s_acerdoci negant-li credibilitat quan afir­ma que no té consciència de ser responsa-

. ble dels delictes que se li imputen» .També, demana que el Senyor il·lumini els jutges; què «ajudi amb especial serenitat, fortalesa i esperança els que, havent estat inculpats judicialment, es veuen sotmesos a la reduc­ció de llibertat externa», i que les víctimes de tractaments indeguts «recuperin la seva au-toestima i gaudeixin del respecte que merei­xen per la seva dignitat essencial». (C.C.)

El lli Congrés Mundial de Famílies rebutja els matrimonis d'un mateix sexe

MÈXIC.— Amb una crida a les auto­ritats nacionals i a l'ONU perquè mostrin el seu desacord amb la iniciativa dé pro­moure l'homosexualitat com im dret humà va concloure el m Congrés Mundial de Famílies a Mèxic. Aquesta iniciativa contradiu «la natu­ralesa i la dignitat humana i les institu­cions bàsiques de la societat: la família i el matrimoni», van dir els participants en un document.

Així es desprèn de les conclusions presentades al terme de la trobada que va reunir a la capital mexicana uns 3.500 assistents d'organitzacions civils i socials de 50 països i representants de diferents reUgiohs. Sota el lema «La família natural i èl futur de les nacions, creixement, desen­volupament i llibertat» el congrés va cer­car proporcionar un espai interculturàl i interreligiós de trobada, reflexió, diàleg i proposta per fer possible i construir junts un món adient per a la famflia. Per a això.

va fer balanç de les amenaces i els reptes que enfronta la família deii anys després del que va ser declarat per l'ONU Any Intemacional de la Família.

El text final re­corda que la família «és una institució de dret natural, origen de la societat» i la seva «cèl·lula bàsi­ca i fonamental». L' únic mitj à ètic per formar una família és el matrimoni, que està basat en la «na­turalesa humana» i es constitueix «per la unió d'un home i d'una dona», va ob­servar el Congrés

Mundial. Per tant, «perquè és contrària a la ' naturalesa humana, no es podrà reconèixer com a matrimoni la unió de persones del mateix sexe».

Els participants de mig centenar de països van alertar que «la vida i el respecte de la dignitat humana són els primers i fonamentals drets de l'home», per la qual cosa «han de ser respectats des del moment mateix.de la concepció». (Zenit).

En el congrés es va parlar sobre un món adient per a la família.

99

H

1 o

li

Jo Clara..

Germana pobra...

«BENAURATS AQUELLS A Q U I ELS ÉS DONAT CAMINAR PEL

CAMÍ DE LA POBRESA I PERSE­VERAR FINS AL FINAL...»

(SANTA CLARA).

Era la primavera clarafrandscana, quan els germans explicaven llegendes per dir veladament i bellament les coses que els passaven. Van repetir moltes vegades les seves llegendes i altres les van escriure. No volien que el temps esborrés els ensenya­ments que s'hi transmetia. Una d'aquestes llegendes antigues va ser la dé les roses.

Era, deien, aquell teirips en què Clara i Francesc sempre anaven junts, i evange­litzaven pels voltants d'Assís. La seva amistat era neta i pura, arrelada en l'amor apassionat que tots dos" tenien per Jesucrist. El seu tracte era assidu per obrir el camí de l'Evangeli. Però, aquest «caminar junts» va donar ocasió de miirmurar a molta gent.

Un dia d'hivern van visitar Valldegloria de Spello. Era divendres, dia de mercat, i l'alberg estava ple de. gent quan Francesc i Clara hi van entrar per demanar alguna cosa per menjar. Tothom se'n va burlar, els van posar a prova i van murmurar amb paraules agres. Ells van prendre una mica de pa i d'aigua, i van marxar de la ciutat.

Quan ja eren una mica lluny, Francesc es và girar cap a Clara i li va dir: «Germana, has vist com parlaven malament de nosaltres tota aquella gent?» Clara no va respondre, perquè també ella els havia sentit i tenia el cor molt torbat.

«Cal que ens separem —va continuar Francesc — , tu arribaràs a Sant Jeroni abans que es faci de nit. Jo marxaré sol cap on Déu em guiï.»

Sense dir cap paraula, la Clara es va agenollar per rebre'n la benedicció. Després, es va endinsar pel bosc que flanqueja el Subasi. Francesc la va seguir amb la mirada.

De sobte, la Clara va tomar corrents: «Pare! Quan ens tomarem a veure?» «Quan els rosers floreixin», va respondre Francesc. I es van tomar a

separar. Clara va començar a caminar i quan ja havia fet unes quantes passes li va

semblar que el ginebró es transformava en un roser. No era cap il·lusió, va estendré la mà i va omplir el cistell de roses. Va córrer fins a trobar en Francesc i li va posar el cistell a les mans. I diu la llegenda que, des d'aleshores, Francesc i Clara no es van tomar a separar mai més.

Sor M . V i c t o r i a T., o.s.c.,

8. abril. 2004 isgtest^^É mon CATALUNYA^ CRISTIANA 9

Eslovaquia

XXIX Trobada del Comitè Catòlic Internacional de Gitanos • 120 agents de Pastoral Gitana comparte ixen experiències

BARDEJOV.— Mentre a Eslovaquia se succeïen un seguit de revoltes de la població gitana, queixosa perquè es reduïen les ajudes que rep de l'Estat per sobreviure en condicions extremes de pobresa i d'atur, uns 120 agents de pastoral que treballem amb gitanos ens aplegàvem a la ciutat eslovaca de Bardejov per tractar el tema de La comunicació entre gitanos ipaios.

Si el papa Pau VI, aplegant al campa-ment'romà de Pomezia una munió gitana, va despertar la responsabilitat de l'Esglé­sia catòlica per evangelitzar aquesta minor ria ètnica present arreu d'Europa, i tan sovint menystinguda, des de l'any 1976 té lloc aquesta trobada de persones que ens dediquem a aquesta pastoral específica. Van ser fundadors d'aquest comitè els preveres André Barthelemy i Jordi García Die, al qual em va tocar substituir des de la seva mort ara fa cinc anys. Si ell va acollir aquesta trobada internacional a Barcelona l'any 1980, jo —i en homenatge a ell— vaig organitzar-la l'any 2000. Era la nú­mero 25. Aquesta mena de trobades són un bon moment per posar en pràctica allò que tantes vegades repeteix el papa Joan Pau n-. «Que els dos pulmons d'Europa, el de l'Est i el de l'Oest, respirin a l'uníson.»

Als peus de les muntanyes nevades de l'Alt Tatra, frontera entre Eslovaquia i Polònia, les que el Papa muntanyenc tan­

tes vegades ha recorregut, ens aplegàvem des del 12 al 15 de març per posar en pràctica el tema que estudiàvem; La comu­nicació entre diferents cultures.

Si les ponències dels erudits van ser interessants i les reunions de grup també, més ho va ser la convivència de gent pro­cedent de 21 nacions. Malgrat la Babel d'idiomes, la bona voluntat i el bon humor ens van ajudar a superar les nostres dife­rències. D'Espanya vam acudir dos repre­sentants del Departament de Pastoral Gita­na de la Conferència Episcopal Espanyola i els responsables de Madrid i de Barcelona.

. A redós del beat Ceferí Jiménez Malla «el Peié»

Encapçalava la nostra trobada el presi­dent del Consell Pontifici per als Itine­rants, el japonès Móns. Stephen Fumio cardenal Hamao, amb la seva bondat i dedicació. Va ser molt emotiva la celebra-

ROMANIA

L'Església demana ajuda per recuperar béns conf iscats pels comunis tes

BUCAREST.— Davant de la futura incorporació de Romania a la Unió Europea, el bisbe d'Oradea Mare, Móns. Virgil Bercea, ha sol·licitat a les autoritats comunitàries que exigeixin a l'estat romanès la devolució dels béns confiscats a l'Església durant les dècades del cpmuhisme. «La nostra Església continua enfrontant-se a les pressions i a la discriminació administrativa. Patim violències i injustícies», ha assenyalat Móns. Bercea. Molts dels béns la propietat dels quals reclama el bisbe són de titularitat estatal, però els fan servir les comunitats ortodoxes., (ACI)

. ESPANYA^ •

Una aproximació a la f igura d e sant Tomàs

MADRID.— L'Institut d'Humanitats Àngel Ayala de la Fundació Universitària San Pablo-CEU del 9 al 10 de març va organitzar a la Universitat San Pablo-CEU de Madrid una trobada sobre Et rol de la persona: la perspectiva tomista en la cul­tura actual. Van participar-hi Abelardo Lobato, o.p., titular de la càtedra Sant Tomàs d'Aquino de l'Institut d'Humani­tats Àngel Ayala-CEU; Eudald Forment Giralt, catedràtic de Metafísica de la Uni­versitat de Barcelona, i Joan Martínez Por­cell, de la Universitat Ramon Llull.

També va ser-hi present el bisbe dè Múrcia-Cartagena, Manuel Urena, que va.

presentar el temaLa llum de sant Tomàs en el túnel sense sortida de l'antropologia actual. Segons Urena,,«rantropologia con­temporània està atrapada en im túnel sense sortida d'oii només podrà sortir a la llum si desfà el camí fet, toma sobre les seves passés i, redescobrint l'horitzó de l'éssèr, aborda l'exaihen de la persona humana no única­ment fenomenològicament com fan l'antro­pologia cultural i els personalismes ametafï-sics, sinó fent-se la pregunta de l'ésser, en què consisteix la reahtat de l'home». A rnés, va insistir que l'home no és l'ésser lü està dissolt en ell ni és el seu embolcaUa-ment virtual, com afirmal'ideahsme. (C.G.)

D'esquerra a dreta, el cardenal Hamao, Mn. Marqués i la Gna. Guadalupe Romero.

ció eucarística que va presidir a la parrò­quia dedicada l'any 1998 al iiostre beat Ceferí en aquella població, en una zona on abunden les famflies gitanes. Es tracta; del complex més important que l'Església d'Eslovàquia ha dedicat a aquesta ètnia amb la col·laboració de là congregació saïesiana. Recordo coiii al'inici de l'Euca­ristia el cardenal japonès va maiúfestar dues intencions: primera, la del terrible atemptat dut a terme per terroristes 1' 11 de març a Madrid i, segona, la mort poques

hores abans del cardenal Kòning, antic airquebisbe de Viena.

Una gitaneta va fer entrega a Móns. Hamao d'unes flors vermelles com el seu sohdeu cardenalici, com la sang vessada

„pel màrtir beat Ceferí, la figiura del qual presideix l'altàr i és tan venerada per la parròquia gitana.

Mn. Ignasi Marqués Rodríguez Director del Secretariat de Pastoral Gitana de

l'arxidiòcesi de Barcelona

CASA D'ESPIRITUALITAT

del Santuari del Miracle EL MIRACLE

MES DE 100 MATRIMONIS, durant l'any 2003, han participat en les diferents activitats de la Casa d'Espiritualitat del Santuari del Miracle.

VENIU A COMPARTIR'una experiència personal enriquidora. Veniu a passar un Cap de setmana de recés a la Casa d'Espiritualitat, en un ambient acollidor de.silenci, de reflexió, de pregària i de celebració. Us hi esperem.

PER A MATRIMONIS RECÉS DE CAP DE SETMANA

Del 30 d 'abr i j al 2 de maig. Director: P. Bernàbé Dalmau, monjo

PER A INFORMACIÓ, INSCRIPCIONS I RESERVES.

CASA D'ESPIRITUALITAT TIf.: 973 480 045 Fax: 973 480 243" 25287 EL MIRACLE (El Solsonès) • http:/ /personal.redestb.es/elmiracle

1 0 C ATALUNYA% CRISTIANA esúlesí^^ei mon 8. abril. 2004

RMANDO KUIZ. RESPONSABLE INTiafclAClfiNSAL DELS MINISTERIS DE MARIA

A rmando Ruiz acaba d'aterràr a l'Estat espanyol com a màxim responsable d'una «empresa» molt singu­lar: els Ministeris de Maria, El seu producte estrella

és un sistema de cursos i escoles d'evangelització per formar líders catòlics que serveixin amb entusiasme i radicalitat

l'Església en aquests començaments del tercer mil·lenni. El mateix Armando Ruiz n'és un bón exemple. Després d'un espectacular procés de conversió, va deixar una reeixida carrera política als EUA per convertir-se en estendard de la Nova Evangelització.

«La solució per al d'avui és en Déu»

mon

—Com passa una persona de ser un polític d'èxit a ser líder en la Nova Evan­gelització?

— Es una història una mica Uarga. Fa 22 anys, quan jo en tenia anib prou feines 25, vaig ser elegit per primer cop a la cambra de representants de l'estat d'Arizona (EUA). Volia canviar el món i tenia el desig de treballar sobretot a l'àrea social. Jo creia en els canvis per a l'home a través de la política i des d'una perspectiva cristiana. En ser elegit per primera vegada, vaig prendre el compro­mís davant de Déu de representar sempre la persona, els més necessitats... Jo creia, però, que el canvi havia de venir a través de l'home i que una de les maneres és a través de la política. No vaig pensar mai que els canvis massius podien produir-se a través de la fe.

—Quan es va adonar que estava equi­vocat?

—Amb 35 anys, quan havia arribat a ser senador, començava a,plantejar-me la pos­sibilitat d'un lloc en l'àmbit nacional. Déu,

però, tenia altres plans. En un viatge a Mèxic encómpanyiad'al tres senadors, eh visitar la basílica de Guadalupe, vaig viure una expe­riència molt forta. Vaig tenir l'oportunitat de quedar-me sol davant de la Mare de Déu, üna cosa que no és gens habitual a Guadalupe. Van ser cinc minuts que se'm van fer com dues o tres hores. Vaig sentir que la Mare de Déu parlava al meu cor, vaig sentir-ne la presència, una cosa que no havia experimentat mai fins llavors. En aquell moment em vaig adonar que era part del cel, que la meva vida tenia una propòsit.

—Però la seva vida era ja aleshores farcida d'èxits. /

—És cert, tal com jo la pensava, la meva vida era ja reeixida. Era jove, Kder del meu partit, amb un futur en la política... Jo no esperava canviar el rumb de la meva vida, però a la basíUca vaig sentir l'amor immens de la Mare de Déu, que em deia que m'estima­va i a més que em volia per a alguna cosa... Una cosa diferent. Ella va descobrir el meu

Saps què sent un missioner quan rep notícies de casa?

jyidsiiisiicífilR Amlílà teva aportadiól

ells o elles i eríçafa més persones llegiran

CAmLl|N¥A CmSTIANA?

:M^f_ ^"T'^jr^.-^©'!''. --/ííss

Marqueu amb úna "x" les vostres preferències: Preu d'una subscripció missionera: Annièrica i Àfrica: 178,30 € E U •

Àsia i Oceania: 243,82 € Q Missioner Q Missionera Q (Es pot mantenir correspondència)

Nom i cognoms : ; Adreça '. .: : ! Població Província C. P

FORMA DE PAGAMENT: - Adjunto xec nominatiu O

Titular I

Domiciliació bancària Q

I Data I Entitat

r ± _ L oficina

I I I DC

I Compte

I I I I I I I ' I

Envieu aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA Comtes de Bell-Uoc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820

desig de fer canvis en la societat, però no de la manera que jo havia pensat. Això no obstant, no va ser im canvi sobtat perquè per a mi la política era com el meu déu, i això no és fàcil de canviar. Tant és així que en sortir de la basílica els vaig dir als meus amics que havia viscut una forta experiència amb la Mare de Déu i que sentia que ella em cri-

. dava a ser un congres­sista del país. Em cri­dava per a una cosa gran! Perquè fos més poderós.

—Què el va fer canviar d'opinió?

—Aviat vaig sen­tir un buit immens i vaig començar a es­pecular sobre la pos­sibilitat que Déu em demanés sortir de la política. Pocs dies després, coincidint amb Divendres Sant, una bona amiga em va demanar que anés a visitar el seu nét a la presó. En el transcurs d'una baralla, aquest jove de tan sols 13 anys havia matat el seu germà. Era un vailet petit, espantat... Ell em va confessar el seu crim: «He fet una cosa hòrrible.He matat el meu germà. Déu. no em perdonarà mai.» I li vaig dir: «Justament aquest dia Déu va perdonar-ne iin que pensa­va igual. Per això ha vingut Déu, per perdo­nar-nos, per estimar-nos... Ell no ens abando­na mai. Tan sols nosaltres podem abandonar-lo à Ell. Si tens fe i penediment, tu també pots entrar un dia al cel. Demana perdó a Déu i fes penitència. El que has fet és horrible, però Déu no t'abandonarà mai.»

—Va ser el seu pri­mer meeting evangelit­zador?

—Efectivament, i aquell dia, a través d'aque­lla experiència em vaig adonar del que Déu voUa de mi. Ja sabia el que la Mare de Déu em demanava, un camí diferent... La solució per al món d'avui no és en la política, ni en l'economia^ ni en la ciència, tot i que són importants... La solució és en Déu. Un Déu que ens estima i que està viu en el móii. La solució és Jesucrist, que va morir i va ressus­citar per nosaltres. Els nostres pecats, per grans que hagin estat o que siguin, han estat perdonats. Per a l'home modem, això és una bajanada, una cosa pròpia de vellets sense cultura.

^ I per a vostè, que també és un home' modern, no és així?

— Jo he estat un home de món, he estudiat a les millors universitats, em vaig formar en la política durant més de 10 anys... He aconse-

lli Is Ministeris de IVIaria van néixer per inspiració de la Mare de Déu»

guit èxits polítics, posició, fama, tot el que sembla que l'homè ambiciona. M'he separat diverses vegades, he estat amb moltes dones, fins i tot tinc una filla fora del matrimoni. Em fa vergonya la vida que he viscut. Jo sóc un producte d'aquest sistema i per això puc dir ambconeixement de causa que això no és la

, solució per a allò que l'home anhela. Tot i que tenia tot el que el món ofereix, faltava alguna cosa a la meva vida. Em sentia buit, perdut i els meus pares, que són bons catòlics i que no van deixar mai de pregar per mi, «e'n van adonar. Em van convidar a un recés de joves que ells organitzaven. Durant el temps de recés, en un moment d'adoració, vaig sentir que Déu em deia: «Tomà.» Li vaig dir a la meva mare: «He estat al desert durant dotze anys i estic perdut.» La meya mare em va abraçar. Déu estava compartint el seu amor amb mi a través d'aquella abraçada. Era l'any

88 i jo començava a tomar, a sortir del de­sert.

—En aquest context, com nei­xen els Ministeris de Maria?

—Els Ministeris de Maria van néi­xer, justament, de la mà dels meus pares... Uns quants dels seus fills, jo entre ells, teníem els pecats més forts de l'home modern: divorci, drogues, infidelitat, avortament... Mal­grat tot, ells no van perdre mai l'esperan­ça i han pregat sem­pre per nosaltres. La pregària dels" meus

pares va ser escoltada i els canvis han anat arribant. Cadascun de nosaltres èns vam co­mençar a convertir. Ha estat una cosa increï­ble. Per una inspiració de la Mare de Déu, ells vàn decidir lliurar-se a la tasca evangelitzado­ra des del 1988, tot i que els Ministeris de Maria no naixerien «oficialment» fins al 1991. Jo m'hi vaig unir activament el 1995.

—De què es tracta exactament aques­ta tasca evangelitzadora?

—^L'objectiu és crear unes escoles d'evan­gelització per formar líders cristians que pu­guin formar-ne d'altres. El gener del 1995, ^ quaremta persones vam ini-

ciarelprimercursetd'evan-. gelització a casa dels meus pares. Nosaltres tan sols volíem evangel itzar dins de la parròquia. Però el rector, després de dos anys, ens va dir que aquesta escola

d'evangelització és una església sense fronte­res... i ens va enviar cap a Mèxic.

Amb aquestes escoles, que ja s'han estès per molts països i que ara arriben a l'Estat espanyol, es tracta d'ensenyar unes quantes claus de com evangelitzar. El missatge de fons és molt senzill: «Déu t'estima i té una esperança per a tu...»I quan aquest missatge l'escolten de boca d'uns pecadors com no­saltres; això sembla que té més força. No són cursos de teologia„sinó de querigma. El nostre desig és que. la gent tingui una expe­riència personal amb Déu, i que s'adoni que Déu l'estima. A partir d'aquí, donem unes quantes catequesis com a instrucció de la nostra profunda i riba fe cristiana.

Samuel Gutiérrez

Armando Ruiz.

8 . abril • 2004 veu idSm stors CATALUNYA^ CRISTIANA 1 1

Carta Dominical Ricard M. Carles Cardenal, arquebisbe de Barcelona

L'enyorança de l'altra riba

Encara que han passat molts anys, conservo la imatge d'aquell espectacle amb tota vivesa i detall.

Em va ocórrer una tarda de setembre, mentre circulava per una carretera propera al mar. El mar blanquejava d'escuma a causa d'un fort temporal. De sobte, van aparèixer sobre els cables elèctrics que flanquejaven la carretera centenars i centenars d'orenetes, donant totes la cara al mar i al vent tempestuós.

Havia arribat el moment de tomar a les terres càlides de l'Àfrica. I era tot un espectacle contemplar aquells ocells, detinguts al caire de la platja, donant la cara a les seves terres de destí. L'instint atreia les orenetes cap a aquelles terres, com un lloc acollidor, temperat, caso­là... Però abans havien de fer un salt arriscat, i un llarg viatge per aconseguir-ho. L totes juntes, les orenetes esperaven el moment oportú per emprendre el viatge.

Nosaltres, els fills de Déu, estem també en aquesta vida com balancejant-nos sobre un cable, a mercè de no pocs vents contraris, cara a aquest mar de la mort. Però

el nostre instint r^sentit de la fe— ens fa endevinar, més enllà de les teinpestes del present, les terres càlides i acollidores de la casa de Déu, el nostre, bon Pare.

Crist, el nostre germà gran, és el «primogènit d'entre els morts». Ell ha travessat aquest mar i ens dóna la seguretat, del que ens espera a l'altra riba. Això és el que celebrem a la Pasqua: el pas de Crist, Déu i home, d'aquest món al Pare. En passar Ell per aquest gual, l'ha fet transitable per a tothom. Aquesta és la bona notícia de la seva Resurrecció, com el primer entre molts germans.

El nostre bon papa Joan Pau II va expressar, poètica­ment i bellament, aquesta seguretat, en el seu poema titulat precisament Vetlla Pasqual:

«Diu l'Arbre (Crist): No temis, si estic morint, no temis morir; ,amb mi no temis la mort

perquè mira, reneixo: la mort ha tocat només la meva escorça. No temis morir amb mi per renéixer. El senyal cicatritzarà i tot madurarà de nou.»

Aquest poema em recorda el text d'un antic himne litúrgic de Pasqua:

«Alegria, alegria, alegria! La mort, en fugida, ja va malferida. Els sepulcres es queden deserts. Digueu als morts: Reneix la vida i la mort ja amaina!»

Amb aquest missatge desitjo a tothom una sana, joiosa i esperançada celebració de la Pasqua de Resurrecció.

Paraula i vida Lluís Martínez Sistach Arquebisbe de Tarragona i Primat

L'hora decisiva del Senyor Pasqua defineix la nostra felicitat per sentir-nos cris­

tians. Jesús va voler que la seva /jow decisiva coincidís amb la festa màxima d'Israel, amb aquella Pasqua que actualitzava en cada israelita la memòria d'haver estat alliberat de l'esclavatge només per Déu.

La coincidència de la Pasqua de Jesús amb la d'Israel no és simplement cronològica: significa que el símbol d'aquells segles de preparació ha passat a ser ja realitat etema amb la resurrecció de Jesús. Pel misteri de la seva pasqua Crist èns ha alliberat del pecat.

La predicació apostòlica i la fe en Crist ressuscitat pressuposava la història de la seva mort i sepultura. Afermava la identitat personal entre el Jesús de la Mort i.el de la nova Vida, el de la Creu i el de la Glòria. Predicació i fe centraven el misteri en la confessió que Jesús, home vertader, és també vertaderament el Fill de Déu. El nucli de la nostra Pasqua està en la resurrecció de Jesús. Sense fe en la resurrecció del Senyor no s'hauria

escrit ni una sola pàgina del Nou Testament; no existiria l'Església.'

Entre la història de la Creu i là de les aparicions, els quatre evangelistes van escriure una pàgina de transició: la del sepulcre buit. En aquesta pàgina es reflecteix l'emoció amb què els primers cristians de Jemsalem devien visitar amb freqüència aquell Hoc, evocant l'alba, d'aquell diumenge de Pasqua. Als sepulcres tancats dels altres personatges cèlebres de l'època s'hi anava per honorar les seves despulles. Al sepulcre buit i obert de Jesús s'hi anava per proclamar la victòria de la Vida. L'àngel ho havia formulat amb lapidària precisió: «Ha ressuscitat, no és aquí.»

Els evangelis presenten la resurrecció de Jesús com un esdeveniment que va sorprendre els Apòstols i se' Is va imposar, malgrat la seva incredulitat inicial. La presència del Ressuscitat escapa als nostres ulls de carn. Per això Jesús es va manifestar visiblement als primers testimo­

nis. Les narracions de les aparicions conten uns fets significatius i ens els transmeten en una catequesi: són les aparicions a les dones, a Maria Magdalena, als deixebles d'Emmaús i, especialment, les aparicions als apòstols, des de la vesprada de Pasqua fins a l'ascensió, tant a Jerusalem com a Galilea.

Els apòstols van ser tímids i covards en el moment de la cmcifixió, però van perdre la por quan van donar testimoniatge de la resurrecció del Senyor. Pere, el dia de la Pentecosta, exclamava: «Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau cmcificar.»

En la festa de la Pasqua celebrem que Déu és autor de la Vida, de tal manera que ha donat per sempre la seva pròpia vida en l'amor a nosaltres, els seus fiUs adoptius. El cristianisme té com a fonament la fe confiada-en Déu que ens ha promès la vida etema. La convicció que Déu «fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia» ens permet esperar contra tota esperança.

r A q pcmiim

í^-'W»^^^

V. v nATMV cata I u nyac ristia na .com

j

1 2 CATALUNYA^ CRISTIANA 8 . abril • 2004

Opinió Punt de vista

Antonio Bordàs

Divendres Sant Qui no recorda aquest dia d'una solemnitat austera? El

fred del matí, el recorregut pel Calvari del poble cantant les estacions del Via Crucis. Es collia farigola. Tothom feia festa i una multitud de gent seguia la tradició en silenci, a la tarda l'ofici i a la nit la processó, uns hi participaven i d'altres anaven a veure-la. No es podia fer soroll, ni cridar, ni riure, no es podia escoltar música profana, les caiíipanes deixaven de sonar, s'anunciaven els oficis amb els carraus. .

Aquest dia és encara típic meditar les set paraules que Jesús va pronunciar a dalt de la creu.

La primera paraula: «Perdonèu-los», perquè Jesús contempla tots aquells que el condemnen sense haver fet cap mal, i com que ha vingut a redimir, la primera paraula és la del perdó per als qui el crucificaven: el govemador romà, els dirigents religiosos, els soldats i tots aquells que contemplaven l'escena.

La segona paraula: «Avui seràs amb mi al paradís», ho diu Jesús al bon lladre, perquè també hi havia el mal lladre, el que insultava Jesús, i el feria dient-li que el deslliurés d'aquell supli­ci. Però l'altre, reconeixia la seva cul­pa, les seves malifetes i adreçant-se cap a Jesús li diu que el perdoni i que l'aculli quan arribi al seu regne. Això és una professió de fe en l'altra vida, en el regne de Déu, i Jesús li promet de viva veu acollir-lo. Però com que és tan important el penediment, Jesús solament actua i rep quan hi ha un,moviment de conversió.

La tercera paraula: «Dona, ací tens el teu fill», i Jesús li ho diu à la seva mare^ amb la qual havia conviscut durant tota la seva vida, i ara ella sofria, amb ell, tot l'escarni i el dolor de la condemna a mort. Jesús pronuncia unes paraules d'acollida vers Joan i la seva mare Maria. A Joan li diu que allí té la seva Maria, i a Maria que aculli Joan com a fill.

Maria nò queda desemparada aquí a la terra. El fiU de Maria serà a partir d'aquell moment Joan, però quan nosaltres llegim l'EvangeU, també ens identifiquem amb Joan i amb ell som. germans seus i d'alguna manera fills de Maria. Maria és la nostra mare, una bona meditació per nosaltres els creients.

La quarta paraula: «Déu meu. Déu meu, per què m'has abandonat?», és una expressió de solitud i tristesa, hom podria pensar que si Jesús era el Fill de Déu, estava segur de

tot el que feia; però ell com a home podria pensar, ben bé, que tot el seu treball, la seva missió quedava en no­res, que Déu, el Pare, l'havia deixat de la seva mà. Alguns, com que Jesús va dir els mots en arameu, deien que cridava Elies i esperaven que vingués a salvar-lo. Una situació angoixant i de tristesa. Jesús es veia realment aban­donat del Pare.

La cinquena paraula; «Tinc set», perquè Jesús estava extenuat, sense forces, la febre omplia tot el seu ésser, voüa refrescar una liiica la seva llen­gua i li van donar una beguda per calmar el sofriment, «fel i vinagre», que no volgué beure. La set material també era una set espiritual, desitjava com la cérvola l'aigua viva; en Jesús era veure acomplerta la seva obra.

La sisena paraula: «Tot s'ha acomplert», Jesús al Kmit de les seves forces, diu que ha portat a terme aquell treball encomanat, fer-se home, predicar la bona nova i morir per la humanitat, ara s'està acabant, ja és acomplert. El Pare segur que acceptarà tot el que està fent.

La setena paraula: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit», Jesús entregava la seya vida al Pare, per la humanitat, el darrer alè de vida que li quedava sobre la terta, i llavors Jesús va morir, no va quedar gaire estona sobre la creu, i el cel es va enfosquir, i el centurió va confessar: «Veritablement, aquest era FiU de Déu.»

Saber escoltar Joan Guiteras i Vilanova

Heus aquí l'home La Quaresma esdevé Pasqua. L'Església celebra el Tridu

Pasqual. Misteri de mort i de vida. Transparència del . lliurament de Crist al Pare i als homes. Mort i vida indestri­ables. Èxit aparent del dolor i la mort. I, en canvi, triomf total de la Vida. Vida nova. Són reals els mots de l'Escriptura: «La victòria ha engoüt la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?»

Celebrem la Pasqua. Però, una vegada i mil, les imatges dels atemptats recents i de les continuades guerres revifen el nostre estremiment. Sang i llàgrimes! Vacil·lació en els cors! És possible entonar enguany l'al·leluia?

Quan al Divendres Sant ens és narrada la Passió, la figura de l'Home dels dolors ens fa fremir. Apareix assotat i coronat d'espines. Pilat, potser volent commoure la pietat del poble, mostra el Servent triturat i afligit: «Aquí teniu l'home.» Com si fes: «Nosaltres ens gloriem de ser homes, però, mireu, aquí el teniu, és aquest cuc; això és l'home. Menyspreable i petit!»

El pretor romà digué aquestes paraules. Joan hi ha vist una dita profètica. Podem Uegir en Crist el que és l'home, el

que és en el projecte de Déu i com ens hi hem de relacionar. En Jesús maltractat descobrim com d'atroç, de petit i poca cosa l'home pot esdevenir; Com diu un teòleg contempora­ni: podem Uegir en Crist la història de l'odi i del dolor humans.

L'escriptor encara aprofundeix en el pensament. N'hi ha molt més, «podem Uegir en Ell i en el seu amor dolorós per a nosaltres là resposta de Déu. Sí, aquest és l'home, l'estimat de Déu fins a rosegar la pols, l'estimat per Déu que el segueix fins al darrer escami de la mort. Àdhuc en la darrera humiUació continua essent el cridat per Déu, el germà Jesucrist, cridat a participar en l'amor etem de Déu.»

«La pregunta: "Què és l'home" troba la seva resposta en el seguiment de Jesucrist. Seguint les seves petjades, cada dia, podem aprendre amb EU a ser pacients eh l'amor i el sofriment, i el que és i pot arribar a ser l'home.» Si actuem així, esclatarà en el nostre cor la Uum clarivident de la Pasqua. S'abraçaran la mort i la vida. I tot serà Vida.

Al·leluia! Que l'Home Nou ens ensenyi a ser i arribar a ser veritablement homes. Al·leluia!

A propòsit de... P-J Ynaraja

Cupellà del VIonIanyà (yniir;iia(nivnai'ai;i.f.lelfl'onk·a.ne

Tenir diners o no tenir-ne és un problema o no l·io és

Qui té una gran fortuna l'única preocupació que té és reconèixer-la i conservar-la. Qui és ric

sempre està atent a no perdre res del que té, a invertir, a aprofitar-se i a comprar l'última cosa que li ofereix el mercat i la tècnica. A aquests homes, el fet d'ali­mentar-se, de beure i de dormir... no els preocupa gens, perquè s'ha convertit en una rutina diària.

Qui és pobre, i en sap ser-ne com Déu mana, no passa angúnies. Hi ha una ONG per a cada cosa. Cada organisme el proveirà de la roba necessària si no vol treure-la dels contenidors on sovint abunda. Tindrà aliments suficients gràcies als vals que li proporcio­naran, o als menús econòmics, però nutritivament calculats, que li serviran als menjadors preparats per a eU. També pot tenir preservatius de franc i faciUtat per a les despeses d'avortament, en els casos en els quals la Uei no ho permet i, per tant, la Seguretat Social, no ho finança. L'àmbit cultural tampoc no l'ha de preocupar: li facilitaran cursos de la Uengua del país, si és estranger, o li ensenyaran a Uegir i escriure, si és analfabet, o podrà anar a universitats de la tercera edat, si aquest és el ças.

I no, al nostre Primer Món el fet de no tenir diners no és cap problema. És qüestió de no tenir orguU i d' acceptar humilment tot el que et donin... que pot ser molt.

El que és dolent, la desgràcia més gran, és no tenir amics. La manca d'amistat és un d'aquests mals que sovint es desconeix (com passa, mèdicament parlant, amb la hipertensió d la diabetis), fms que arriba el moment fatal, la crisi de soledat aguda, d'incompren­sió, la pressió adversa professional, moobin'g, se'n diu avui. La persona aleshores s'ensorra i tot en la seva vida perd el sentit.

Si perds diners, fms i tot si te'ls roben, passes una mala estona, però saps que n'aconseguiràs més i que seran del mateix color, del mateix valor i utilitat.

Si perds un amic, si et traeix aquell a qui tenies . afecte, la cosa és diferent, no n'hi haurà cap altre igual. Quan tractes amb la gent, si és qüestió de diners, la cosa és senzilla, tot ès regeix per la Uei de l'oferta i la demanda, dels règims de mercat. Se'n coneixen les regles, els riscos, hi ha les assegurances i les reassegufances, fins i tot per al mercat de futurs té els seus càlculs i les seves previsions.

En l'àmbit de l'amistat no passa el mateix.Tot és emoció, risc, aventura. Ets tan jove com la capacitat que tens de viure en amistat. Hi havia una vegada un home tan pobre tan pobre, que només tenia diners, vaig Uegir fa anys a La Codorniz, aqueUa revista tan audaç, per al lector més intel·ligent. Era un home tan desgraciat, tan desgraciat, que no teniíi. cap amic, diria jo. En la practica dels esports d'aventura hi poden haver accidents, en la vivència de l'amistat, disgustos, però acceptar viure sense l'amistat és reconèixer-se en faUida total de l'existència.

Algú em pot dir: «I tu, tens amics?» El més graciós és que hauria de contestar que no. L'amistat no és té (els diners, sQ. L'amistat es dóna i a vegades es rep. L'amis­tat és una actitud de l'esperit, un goig de l'ànima. Jo em limito à tractar de contagiar-la. Èn primer Uoc, a deixar-me estimar de Déu i acorrespondre-ü.

Per avui ja n'hi ha prou, un altre dia continuaré. •

8. abril. 2004

Notes insignificants

CATALUNYA+= CRISTIANA 1 3

Germà Adrià

Parla-hi Tu directament, Senyor Senyor, ens convides a compartir la teva ,

passió per arribar a la teva resurrecció. Senyor, els «bons cristians» ja la conei­

xem. I per Quaresma i sempre et recordem coronat d'espines, flagel·lat, carregat amb la creu, clavat a la creu.

Gairebé, Senyor, els «bons cristians», els que ens tenim com afidels perquèhem tingut una bona formació religiosa; escoltem la teva paraula sovint, som assidus de l'esglé­sia i de les esglésies. I gairebé no podem prescindir de Tu.

Però molts dels meus amics viuen una passió diàriament accentuada pel seu pati­ment i el seu abandonament i contratemps i marginació.

lells. Senyor, no han rebut l'atenció reli­giosa que els podria ajudar molt, ells no

. reben la teva paraula, perquè com que no poden sovintejar els teus temples, no els arriba la veu dels teus ministres.

Ells pateixen cada dia la soledat i la malal­tia, i la pobresa i la contrarietat, i ho tenen on anar per desfogar-se en Tu.

Deixa'm qüe te n'anomeni uns quants. Senyor. El]s„qu.e comparteixen tant el teu sa­crifici, mereixen compartir la teva glòria. Ells^ Senyor,mereixen poder escoltar latevaParau-la. Per què ho els parles directainent al cor?

Al Manu, que després de 18 anys de presó, va pels carrers com un somnàmbul, amb la mania que tothom el mira malament.

Al Tono, un home molt grandot que va sortir de la presó fa tres anys, quan ja n'havia coniplert 62, i que des d'aleshores dorm al carrer i viu de remenar els contenidors.

A Josila, que també va estar a la presó 11 anys. Que ha treballat molt durant quatre anys, i que ara, tancada l'empresa, ja fa uns quants mesos que no troba feina i ha d'ali­mentar els seus dos fills.

Al Ralu, Senyor, a qui jo aprecio d'ima manera particular. Que ha estat a la presó en dues ocasions, i que ara, als seus 21 anys, no troba cap feina on l'aguantin més de tres setmanes i voldria treballar i demostrar a la seva mare que es mereix tomar a casa...

Al Rati que repeteix la presó des que tenia 17 anys, i que està molt malament a causa de la sida i encara continua amb la droga. Recor­da, Senyor, que de petit, quan venia a esmor­zar era un noi encisador. Viu la teva passió a causa de la droga, de la malaltia, de la casa en què ho té ni llum ni aigua, perquè a la mare l'han d'hospitalitzar sovint.

A la Mariange, també àmb sida terminal, i amb dos fiUs per alimentar i amb un «marit» que també està malalt.

Encara vols més passió que la de la Mari­ange, que demana per alimentar els seus fills? , '. ,

A la Manu, que.des de fa rnés de 10 anys. pateix una inalaltia darrere l'altra, i que ara la sida li ha provocat una infecció al cervell. Eíla que va ser «rica» i ara es troba en la misèria total.

Al Jolu, que ja no cerca feina. Que conti­nua robant de tant en tant, quan demana i no li donen res...

, I tants i tants altres, Senyor, que amb ells i amb tants altres amics meus, hi parlessis directament Tu, i Tu els diguessis a cadascun que serà amb Tu al paradís.

Zoom Agustí Codinach

El 21 de març passat, a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, al davant mateix de la basílica de Santa Maria del Pi, va actuar una colla castellera beri particular: els Falcons del Clot. Són uns dels pocs representants d'una modalitat «castellera» que, importada de Txecoslovàquia, va arrelar amb força a Catalxmya a principis del segle passat. Malauradament, però, els falcons han anat perdent de mica en mica la seva rellevància popular i ara resulta força difícil poder gaudir d'aqüests curiosos pilars aixecats per sota. Les festes de Sant Josep Oriol van ser-ne una excepció...

Signes d'avui Lluís Serra Llansana (lluis.serra@fms.it)

Transformació E l niisteri pasqual, que celebrem aquests dies, constitueix el pimt culminant de

l'any litúrgic. Al marge que coincideix amb els moments més dramàtics de la vida de Jesús i que obre un nou espai a la fe a causa de la resurrecció, té altres sigmfícats que pot ser interessant d'abordar. La Pasqua apunta al pas de la mort a la vida. Hi ha una transformació. L'alquímia, les arrels etimològiques de la qual' es troben en l'àrab i el grec, va tenir experiències per provocar la transmutació de la matèria amb l'objectiu de trobar la pedra filosofal i la panacea imiversal. Aquests experiments, qué van donar origen a ia ciència química, tenien també un altre tipus d'àpUcacions en l'àmbit de la psicologia i de l'espirituaUtat.

El cos mortal de Jesús es transforma en el seu cos ressuscitat. Centrar-se gairebé exclusivament en la Passió i mort de Jesús té els seus riscos. No sé en què es basen afirmacions com ara qüe la mort de Jesús va ser là més dolorosa de la història. Objectivament considerada, hi ha tortures més atroces tal com hem pogut llegir en pàgiiies d'història. D'altres, en la mateixa època de Jesús, han patit un turment similar al seu. La Passió i la mort són un pas cap a unareaütat posterior.

Una transformació radical espanta, fa por. A l'hort de Getsemaní, la oració de Jesús no amaga els seus sentiments humans, que es reflecteixen en les seves paraules: «Si ho .vols, passi de mi aquesta copa.» No obstant això, reconeix que hi ha im criteri suprem: «Que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.» Déu no cerca el dolor de Jesús sinó que en valora là fideütat al projecte que U ha ericomanat: animciar la Paraula de Déu i donar llibertat als oprimits. Aquesta tasca té el preu d'un enfrontament amb els poders establerts que no poden suportar veure's qüestionats per uns valors superiors. Jesús no s'espanta i continua endavant. Estima la vida, estima els seus amics, estima la terra, estima Déu. No cercael sofriment pel sofriment, però rio l'eludeix si és conseqüència d'una actitud fidel i coherent com la seva. Una coniprensió deficient del seu comportament ha generat en moments detemiinats de la història, una espirituaUtat amb tics rriàsso-quistes. Tampoc no correspon a un plaritejament rigorós exaltar la vida de Jesús i negar qualsevol aspecte dolorós. És tractaria d'mia fugida cap a.paradisos imaginaris.

Hi ha ima sèrie de preguntes que ens podem formular: quin sentit té la transformació en la seva vida? Quines són les realitats que han de ser fransforma-des? Quin procés ha de seguir? Té algun final o objectiu previsible aquest procés? Què ens ensenya perquè nosalttes afrontem la nostra pròpia existència seguint el seu model? No es tracta de negar les reaütats humanes, sinó de situar-les en l'àmbit de l'esperit. Distingir-ne el caràcter comiptible i perible no impüca infravalorar-les sinó destacarrne els fets tal com són i obrir-se a noves perspectives de valors essencials. Gastar les nostres millors energies en projectes sense consistència ens distreu del nostre camí veritable, ens impedeix viure la nostta dimensió interior i ens obstaculitza la consecució del sentit de la vida. Quan vivim per a un projecte essencial, veiem les coses d'ima altra manera. Per a això nó s'ha de menysprear cap realitat humana. N'hi ha prou de relativitzar-la, és a dir, posar-la en relació anib im valor essencial. Aquesta transformació i aquesta tasca de relativitzar requereixen despertar la consciència i fer molts esforços. Preferim viure adormits. Els apòstols, a Getsemaní, s'adormen mentre Jesús roman en vigília. És el primer pas: no deixar-se vèncer per la son. Alfres passos seguiran després. La resurrecció, que formula la nostra vida des de l'essència de l'amor, no negarà la nostra reaUtat hiunana. Jesús, una vegada ressuscitat, va menjar amb els seus deixebles.

La Pasqua ens col·loca davant del dilema: viure des de l'engany o viiu-e des de l'essència, escapolir-nos o donar la cara, submergir-se en el sense sentit o continuar un itinerari de fe, continuar com estem o iniciar un camí de transforma­ció, plegar-nos a les consignes de la pubücitat o seguir el missatge de Jesús. Per això, la Pasqua no es redueix a la celebració htúrgica d'aquesta setmana sinó que és una clau per entendre la nostra vida. Quines passes he de fer per ser millor? Quina és ía transformació a la qual Déu em crida per viure el seu projecte d'amor en la meva vida? Quines ajudes estic disposat a acceptar o a concedir-me per seguir amb més decisió el meu camí? Quins compromisos assumiré a favor dels altres, especialment dels més necessitats? Amb quins guies connectaré perquè m'orien­tin en el meu procés? Preguntes clares i respostes concretes.

Esqueles a Catalunya Cristiana

ií Tel. 934 092 810

1 4 CATALUNYA+= CRISTIANA 8.abril.2004

D Biblioporqueria

Tots estem advertits sobre la tele-porqueria i prenem mesures perquè no ens infecti. Però hi ha una altra onada de fang de la qual cal alliberar els nos­tres joves i és la del Uibre-porqüeria, entenent per porqueria editorial el Ui-brè-pomo, el llibre-calúmnia, el Uibre-desenterramorts, el llibre-blàsfèmia... extensiu també a certes publicacions periòdiques. Seria demanar molt a cer­tes editorials que ho tinguessin en comp­te. Però als crítics sí que els ho hem de demanar: incloguin en les ressenyes el tarannà ètic de les obres que ens oferei­xen. ^

Cartes del lector

JOSÉ ANTONIO PASTOR CANADÀ Sant Cugat

• Les recomanacions preelectorals (I)

Des de fa molts anys sóc subscriptor de Catalunya Cristiana i, més o menys, els lectors deuen saber què acabo de ser cap de llistaren les recents eleccions al Congrés dels Diputats del passat dia 14.

íie llegit amb gran sòípresa l'edito­rial del número 1.277 '^^^ '^'^ 1Í de març. Al llarg del seu contingut es fa un repàs crític dé totes les opcions políti­ques que es van presentar en aquestes eleccions. Segurament el menys nega­tiu és el que es fa en relació amb ERC, però entenc que això és, com tota opi­nió, molt subjectiu.

Després^ al mateix editorial, s'aca­ba demanant que es tingui en compte què defensa cada partit sobre la vida, la família, la llibertat d'ensenyament, la solidaritat amb els desfavorits i la cul­tura de la pau. No podria, el mateix editorial, introduir elements de refe­rència per al lector en relació amb aquests punts i el grau d'acceptació per

part dels diversos partits? De debò creu Catalunya Cristiana

que tots ho defensen de la mateixa mar nera? El compromís no comporta impli-car-s'hi més a fons?

Per exemple, a la pàgina 17 de la mateixa edició es parla de les al·legacions de les escoles cristianes reclamant una nova política d'ensenyament. Quins partits han defensat una posició i quins una altra? Catalunya Cristiana no ho pot explicar o és qüestió dè passar-hi per sobre?

JOSEP A. DURAN i LLEIDA Barcelona

D Les recomanacions preelectorals (II)

Cada vegada que s'apropen elecci­ons, partits, coalicions polítiques de qualsevol latitud, corporacions i institii-cioris de tota mena, laConferència Epis­copal i fins i tot Catalunya Cristiana (diari d'informació i de cultura religio­sa) empenyen que, segons el dret que ens atorga la Constitució (fent-ho obli­gació moral), hem de votar irremissi­blement.

Si algun ingenu prinimirat objecta tímidament que cap formació política no coincideix exactament amb el seu plantejament polític, se li diu que això és pràcticament impossible, però que li cal votar la més propera o nieny s llunya­na de les opcions proposades. Elquecal és votar sigui com sigui.

Tot això, adaptem-ho a les passades eleccions, d'acord amb el què ens han dit i el que han callat.

El que ens ha dit tothom: augment de totes les pensions, millora d'ajudes eco­nòmiques, equiparament salarialentre home i dona per la mateixa feina, què cal fer amb l'aigua de l'Ebre o què cal no fer, i una llarga llista que callo inten­tant de ser breu...

El que no ha dit ningú: actitud artan dels embarasses no desitjats, avorta­ment, cèl·lules mare, anticonceptius, parelles de fet i d'homosexuals i lesbi­anes com a famílies i amb dret a adop­ció, droga (legalització o il·legalització), prostitució i moltes altres de fàcil ocur­rència, que també callo.

S'ha parlat de tota cosa utilitària, però de les ideés, ni paraula. No propug­no hi impugno res. Però amb referènci­es tan escasses, com podem triar? Jo, no.

ANTON FIGUERAS GASET Barcelona

D Condol ararquebisbe Martínez Slstach

En nom de diverses persones que no vam poder assistir — ho va impedir l'edat, la salut i la distància; tot se'ns feia costa amunt— a la missa-sufragi pel pare de l'arquebisbe Móns. Lluís Martínez Sistach, ens unim amb el pen­sament i el cor a la celebració. L'ende­mà ens va alegrar saber que la catedral era plena a vessar de fidels d'aquí i de fora: autoritats, bisbes, preveres i tot el poble cristià, que consola i se sent con­solat quan toca de prop. És agradable sentir que el seu pare, de 98 anys, va exercir la professió fins al final de la seva vida. És tota una alegria!

MARIA VALLDOSERA DE MONTCUSI i altres mares de família

de la parròquia de Sant Joan . Tarragona

Per tal d'augmentar la participació i el debat entre els nostres lectors, us oferim aquesta secció dins de «Cartes del lector», on els temes d'actualitat són els protagonistes. D'aquesta manera, esperem afavorir el diàleg obert en el nostre setmanari.

Diàleg obert

D Només per l'amor serà salvat l'home

Què se n^hafet d'aquelles paraules que va dir fa 2.000 anys Jesús de Natzaret? Que difícil és estimar-nos! Que lluny estan també aquestes paraules ,eh les terres del Mestre. Jesús va parlar als homes d'Amor. Però no va dir «estimeu-vos els jueus entre els jueus» o bé «només els del mateix poble». Jesús va dir tots, senzillament tots. Tam­poc no va dir «mateu els qui no pensin com vosaltres o que representin un perill». No. Tampoc no va dir «estimeu-vos només al temple i a casa». Jesús va dir que aquesta era la Llei i l'autèntica Felicitat, i que havia de formar part de nosaltres fóssim allà on fóssim, féssim el que féssim.

Jesús no va dirigir-se només al poble. També parlava als dirigents, ai a seria als polítics i als governs. I a ells, crec jo, especialment perquè tenen més responsabilitat. Perquè tenen més poder i tenen èls instruments per dirigir les masses, manipular, conduir i encendre fins al punt que calgui, cap a la direcció que es vulgui. O és que no va passar així a Europa, al vell continent, ara fa només 60

anys? Quina poca memòria! Europa, tu saps de què és capaç l'home «civilitzat», l'home que té una tradició cristiana, encara que només sigui tradició. Una tradició que diu que els homes s'han d'estiniar els uns als altres. Tu saps de què és capaç i no li dius «prou!» De què serveix l'experiència si no fem servir la memòria? De què serveix el poder si no condueix els homes al bé?

Doncs-bé, si tu no dius res nosaltres sí. El poble ha de "parlar, ha de despertar, com ho va començar a fer recent­ment a Espanya, però no en nòm de la solidaritat sinó en nom de l'Amor. L'Amor que ens va ensenyar Jesús,. l'Amor que ens farà veure els nostres errors i limitacions, l'Amor que ens farà comprendre aquell que és diferent de nosaltres.

A les persones no ens agrada el sofriment, tendim a apartar-nos-en tan aviat com ens és possible, per això s'ha d'aprofitar el moment i algú ha d'agafar aquesta força i ha de cridar ben alt: «Prou en nom de 1' Amor!»I ho ha de fer abans que s'adormi la consciència de la gent.

ELISA BERNI Barcelona

EL CONSULTORI

I PREGUNTES I RESPOSTES | I SOBRE DOCTRINA I MORAL,: I pel Dr. Joan I f Antoni Mateo I

Mortíficdcíó

—Veient per televisió la vida de santa Rosa de Lima, a la meva dona li va impressionar molt que aquesta santa s'assotés per mortificar-se. Això també ho he vist en altres sants i en els pastorets de Fàtima. Puc comprendre el dejuni i oférír-lo al Senyor, però és convenient que castigui el meu cos? No ho acabo d'entendre. La meva ment no ho veu clar, però el cor em diu que aquest és el camí de molts sants i sento desig d'im'rtar-los.

-^La pregunta m'arriba des de Santi­ago de Xile. Mortificar-se significa do-riàr mort a to t allò que ens separa de Crist i que ens impedeix de créixer én la caritat. Vostè al·ludeix a certes mort i f i ­cacions corporals que avui no estan gai­re de moda. El Papa ho lamentava en una bonica carta que va escriure amb motiu del centenari de la mort de sant Joan Maria Vianney.

La pràctica constant i,meritòria de!_ bé en una història i en una humanitat ferides pel pecat és sempre dificultosa. Com sant Pau, tots experimentem.en nosaltres una tendència a\ mal que és motiu de l luita constant. En la nostra naturalesa nien passions rebels i desitjós desordenats que cal controlar amb aju­da de la gràcia i la cooperació del nostre esforç. El qui vulgui seguir f idelment Cnst l'haurà d'acompanyar portant la Santa Creu. Sense arribar d'entrada a grans mortificacions corporals, cal inici­ar-se en les mortificacions ordinàries. Ser puntual, delicat, suportar amb un somriure les impertinències (que no fal­ten mai) del pròxim, combatre un mal desig, estar-se de certes comoditats, dominar |a llengua, ser generós, pren­dre una dutxa ben geladeta en certs moments... són bones mortificacions que ens ajuden a associar-nos al misteri de la Creu del Senyor. Aquests petits combats ens preparen per a d'altres de més grans. Suportar humiliacions injustes, perdo­nar la infàmia i la prepotència, tornar bé per mal, pregar pels que ens detesten són ja grans mortificacions. Quant ales mortificacions corporals (presents en la majoria de sants), com són dejunis forts, disciplines i cilicis, cal ser prudents. Aques­tes mortificacions no s'han de donar mai sense les ordinàries abans esmentades i sense el consell d'un bon director espiri­tual . Déu les suscita en el cor dels sants al seu moment i sempre sota la supervisió d'una persona avançada en el camí espi­ritual. Vull recordar que, t o t i que hagi acabat la Quaresma, la mortificació no deixa de ser la sal de la vida cristiana. Nulla dies sine cruce. Cap dia sense creu, ja que l'alegria cristiana té arrels en forma de creu i, quan volem donar el millor de nosaltres mateixos a Déu i als homes, la creu apareix amb naturalitat i és viscuda amb alegria.

• Si voleu enviar les vostres consultes al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a:

elconsultoriShotmail.com -catcris@iberriet.com -www.balmesiana.org -

apartat.de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). Cal indicar sempre «Consultori».

8. abril. 2004 CATALUNYA% CRISTIANA 1 5

Meditació pasqual (Fili penes 2,8-9) o 2) P€V€ Tcnü, bisbe auxiliar de Barcelona i

Per això Déu l'ha exalçat

Els exegetes parlen del llenguatge d'abaixament/exaltació com una manera de significar el misteri pasqual de-Crist. L'himne de la carta als Filipencs utilitza aquest llenguatge clarament. En la pri­mera part es tracta de l'abaixament {kè-nosï) de Crist, en la segona de l'exalta­ció. Es tracta aquí de tres aspectes: el primer és la relació entre la mort de.creu i l'exaltació, el segon és l'exaltació ma­teixa, el tercer és l'obra de Déu.

El text subratlla el per això. No és simplement després d'això la mort de creu, sinó després per això. L'obedièn­cia de Crist fms a la mort de creu és la plenitud de lliurament a les mans del Pare. L'evangelista Lluc ho remarca en les darreres paraules de Jesús: «Pare, confio el meu alè a les .vostres mans!» I l'evangelista Joan també, amb.aquestes paraules: «Tot s'ha complert.» Jesús ha mort en plena identificació filial amb el Pare, impulsat per l'Esperit que eterna­ment vincula el Pare i el Fill. Ha glorifi­cat el Pare, i el Pare l'ha glorificat a ell.

tal com havia demanat. L'exaltació és la manifestació de la fiMació divina de Jesús, així com l'obediència de Jesús és la manifestació del Pare que l'ha enviat per revelar l'amor de Déu als homes.

L'exaltació de Crist és, doncs, obra de Déu. És el Senyor qui ho ha fet! Aquesta aclamació ressona en els pri­mers dies de Pasqua, cada any, com un acte de fe de l'Església, pres del salm que canta la victòria reial. La Pasqua de Crist no és cosa dels homes, sinó de Déu. Per això 1' actitud dels qui la celebrem només pot fonamentar-se en la fe, en l'admira­ció i la Uoaiiça, en l'acció de gràcies. Sant Pere deia: «Aquest Jesús, Déu l'ha exalçat!» I l'Església d'Orient i d'Occi­dent repeteix: Crist ha ressuscitat, de debò!

I li ha concedit aquell hom que està per damunt de tot altre nom

L'himne acaba explicant quin és aquest nom-que-està-per-damunt-de-tot-altre-nom: és el de Senyor. Aquest és el nom de Déu, des de la revelació a Moisès

a l'esbarzer incandescendent. Un nom —Jo-Sóc— santíssim, misteriós, que a Israel només el podia pronunciar el gran sacerdot en la festa de l'expiació, endin­sant-se enmig de l'encens en el lloc més sant...

L'exaltació de Crist queda coronada per part de Déu concedint-li el seu Nom, és a dir, constituint Jesucrist com a Se­nyor a la seva dreta, entronitzant-lo: «Ora­cle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que faci dels ene­mics l'escambell dels teus peus» (salm 109). Així ho professem en el Símbol de la fe: Seu a la dreta de Déu Pare totpode­rós. No sols com a Fill en el si de la Triíútat, sinó com a Fill de Déu fet home.

La revelació del Nom a Moisès no fou pas per significar llunyania de Déu en­vers el poble, sinó tot al contrari. Jo-Sóc significapresència, acompanyament, mi­sericòrdia i fidelitat. Als evangelis,, so­bretot a sant Mateu i a sant Joan, Jesús és ja presentat com la presència de Déu entre els homes. Des de l'anunci de l'àn­gel a Josep, Jesús és anomenat l'Em-manuel,.és a dir, Déu-és-amb-nosaltres.

En les controvèrsies amb els jueus, i en altres moments de la seva predicació, fins al moment d'ésser pres a l'hort de Getse-maní, Jesús diu repetides vegades Jp-Sóc. Les darreres paraules, del Ressuscitat als deixebles, a l'evangeü de Mateu, són un anunci de presència: «Jo seré amb vosal­tres cada dia fins a la fi del món.»

En contrast amb la pràctica d'Israel, proclamar el Nom de Jesús no està reser­vat a una persona, sinó a l'Església com a tal: «Tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.» El cant de l'Església ha estat, des dels, primers anys, un cant dedicat a Crist com a Déu. Ho explicava Plini el Jove a Trajà, l'emperador, desprésd'ima enquesta feta per encàrrec seu sobre l'actuació dels cristians: «Es reuiíeixen en un dia fix, abans de l'alba, per cantar càntics en honor d'un tal Crist que aclamen com a Déu...» Els cristians, d'altra banda, te-nün dues pregàries que ens recorden cons­tantment el Nom: el Parenostre i el Mag­nificat. Sigui santificat el vostre Noni! i El seu Nom és sant! Lloem, doncs, el Senyor, beheím el seu Nom! És Pasqua.

K^X\'\^ ^ H f f > ^ /.I. l' M o?^>v "^•^"•y.wRjiV*^^t^?H^^Tr" I 'i*t-^ti'»«ft,'.-^'r«>-· ' • ' J T

Per Eduard Brufau El sant de la setmana

ü IMascut a Szczepanowski, al sud de Polònia cap al i 0 3 0 ü Bisbe de Cracòvia conegut pel seu zel pastoral ü Va condemnar el comportament immoral del rei ü Aquest el va assassinar a la catedral de Cracòvia Tany 1 0 7 9 ü Canonitzat per innocenci IV el i 2 5 3 . Patró de Polònia

Quan Estanislaxi va néixer no feia pas gaires anys que el cristiarüs-me era la religió predontinant a

Polònia. Però des de la conversió del rei Miecislau I l'any 968 la població pro-gressivarnent havia anat abraçant el cristianisme. Sant Estarüslau es va educar ja de petit en un ambient plena­ment cristià. Va ser enviat a estudiar amb els benedictiíis de Cracòvia, i de jove es va formar a Lieja, a l'actual Bèlgica.

De nou a Polònia', ara ja ordenat sacerdot, va destacar pels actes de beneficència i un gran zel pastoral. La seva fama, doncs, va facilitar que quan el bisbe Lambert de Cracòvia va morir l'any 1072 ell en fos designat successor. En un principi, tant l'Església com la monarquia polonesa van veure bé que Estarüslau fos el bisbe de la principal ciutat del país. El rei, Boleslau II, en va . ser un dels principals defensors, perquè hi veia un ajut indispensable per a l'évangelització de les zones més allu- ' ggqsf f fy

C/5 Si

Si

!>5

nyades i deprimides, sobretot les de l'est de Polònia. La bona relació entre el bisbe i el rei, però, no van trigar a espatllar-se, perquè el monarca va demostrar que la seva devoció religio­sa no es reflectia de debò en un com­portament cristià; resulta que el rei Boleslau II es va enamorar d'una dona casada, i no va dubtar a raptar-la. El fet, és clar, va rebre la condemna unànime de l'Església i sant Estanislau es va encarregar d'excomunicar-lo. El rei s'ho va prendre de la pitjor manera possible i va manar, als seus guardés que matessin el bisbe. Quanaquests van entrar a la catedral per cometre el crim una força misteriosa els ho va impedir, i veient-ho el rei va agafar tina arma i el va assassinar ell mateix.

El poble polonès va demostrar tin gran amor cap a Estanislau des que van saber que era rriort, i aquesta devoció encara perdura avui, amb les peregrinacions constants a la seva tomba de la catedral de Cracòvia.

V^

1 6 CATALUNYA^ CRISTIANA 8 . abril. 2004

CALENDARI DE LA SETMANA

Lectures de la missa, santoral

i altres celebracions (Cicle litúrgic C; ferial 2)

Temps de Pasqua (Salteri: setmana 1)

ABRIL

11. Díumenjge Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor. Blanc. Lectures: Vetlla: Després dels textos de làLlei ideïs Profetes,Romans6,3-117Sahnll7/Lluc 24,1-12. Missa del dia: Fets 10,34a.37-43 / Salm 117 / Colossencs 3,1-4 (o bé: 1 Corintis 5,6b-8) / Joan 20,1-9 (o bé: Lluc 24,1-12). Per alaMmaveípemna, l'Evangeli pot ser: Lluc 24,13-35 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Estanislau, b. i mr.; Isaac, monjo. Festa Major: a Alins de Vallferrera.

12. Dilluns Octava de Pasqua. Blanc. Lectures: Fets 2,14.22.33 /Salm.15/Mateu 28,8-15 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Mil,p.; Damià, b.; Santes, Vísia, vg. i mr. Festa Major: a Cornellà de Terri.

13. Dimarts Octava de Pasqua. Blanc. Lectures: Fets 2,36^1 / Salm 32/Joan 20,11-18 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Hermenegild, mr.; Martí I, p. i mr.; Santes, Agatònica, mr.

14. Dimecres Octava de Pasqua. Blanc. Lectures: Fets 3,1-10 / Salm 104/Lluc 24,13-35 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Tiburci, mr.; Lambert, b.; Santes, Donmina, vg. i mr.

15. Dijous Octava de Pasqua. Blanc. Lectures: Fets 3,11-26 / Sahn 8/Lluc 24,35-48 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Telm, rel.; Crescent, mr.; Santes, Basilissa i Anastàsia, mrs.

16. Divendres Octava de Pasqua. 5/a/ic. Lectures: Fets 4,1-12 / Salm 117/Joan 21,1-14 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Toribi de Liè-bana, b.; Benet-Josep Labre; Santes, Engràcia, vg. i companys, mrs.

17. Dissabte

Octava de Pasqua, fi/úírtc. Lectures: Fets 4,13-21 / Salm 117/Marc 16,9.15 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Elies, Pau i Isidor, monjos i mrs.; Anicet, p. i mr.; Robert, ab.; beat Baptista Spagnoli, rel.; Santes, beata Marianna de Jesús.

Lectures bíbliques

DiumenúedePascjua Lectura primera Ac 10,34a.37-43

Després d'haver ressuscitat d'entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols:

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul.. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s'apa­regués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans. Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d'entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anun­ciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

Salm responsorial 117

R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. R.

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen. R.

Lectura segona Col 3,1-4

Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; eètimeu allò què és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Al·leluia ICo 5,7b-8a

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat: celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo, perdura etemamerit el seu amor. Que respongui la casa d'Israel: Evangeli perdura eternament el seu amor.

Jn 20,1-9

Havia de ressuscitar d'entre els morts

Lectura de l'evangeli segons sant Joan:

El diumenge Maria Magdalena se n'anà al se- ' pulcre de matí, quan encaraera fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sèpulcre;.Ella se'n va corrents a trobar

• Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han en­dut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». Llavors, Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos jimts, però l'altre deixeble s'avan-. çà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié. aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat

, encara al mateix lloc. Llavors entrà també 1' altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, se­gons les Escriptures, Jesús havia de res­suscitar d'entre els morts.

8.abril. 2004 CATALUNYA:^ CRISTIANA 1 7

diò tocesís Camins de diàleg Déu i els joves

entre

Uns 700 adolescents participen en la II Trobada Diocesana d'ESO

BARCELONA.— Malgrat que havien dormit una hora menys i que el dia es va llevar ennuvolat, tot i que després va lluir el sol, uns 700 nois i noies van respondre a la convocatòria de les delegacions de Catequesi i de Joventut de l'arquebisbat de Barcelona per participar a la II Trobada Diocesana d'ESO. La

jornada del 28 de març va ser la culminació de la tasca realitzada a partir d'uns materials previs que convidaven els'joves a plantejar-se vies de comunicació entre Déu i ells. El lema «jo@Deu.com?» va presidir un dia de convivència, de festa i de pregària.

«La primera valoració de l'equip és positiva», assenyalen les delegacions de Catequesi i Joventut, «els joves, general­ment, van entrar en la dinàmica del dia de manera que la seva actitud era força serena i receptiva com per creure que va ser una trobada profitosa per a ells».

Els 700 adolescents que es van trobar al col·legi de La Salle de Barcelona no arriba­ven amb les mans buides. En els dies previs a la jornada van treballar úri materi­al elaborat pels organitzadors i que subrat­llava dos punts: «Déu surt al meu encon­tre», on es destacava que per reconèixer Déu, primer cal conèixér-lo i descobrif-néT èlrostre patern;'qúé se'l pot veure éri els signes d'esperança i que actua en l'acció dels qui el segueixen. Un altre aspecte treballat va ser «Déu i l'astúcia de la fe», a partir de la figura del rei David, èn el qual s'assenyalava que és possible trobar Déu en la nostra vida, que la Paraula de Déu és la nostra guia i que l'experièn­cia de l'amor de Déu és lloança i acció de gràcies.

Amb aquest bagatge, els adolescents van iniciar la jor­nada. Com els va dir Jaume Galobart, de l'equip de la Dele­gació de Joventut, en rebre'ls: «Avui éns hem aixecat d'hora

., perquè anem a comunicair-nos amb Algú amb el qual habitual­ment no ho fem. Ell té moltes ganes de comunicar-se amb vosaltres. Que aquesta sigui una trobada entre nosaltres i una porta oberta a Déu, una trobada de fe.»

Després de la pregària inici­al es va presentar el lema del dia a través d'un vídeo elaborat per la parròquia de Piera i la música en directe del grup Els Pedaços.

jove seminarista a qui se'l veu molt con­tent amb la seva opció. És un noi normal i coirent, potser amb un punt de "bogeria", que ha fet aquesta opcib sense importar-li el que pensin els altres».

Aquests testimonis van servir per eli­minar uns quants prejudicis, com li va passar a Cristina Sànchez, de 13 anys: «Jo pensava que els missioners tan sols podien ser sacerdots o monges, i he descobert que no és així. Tothom pot ser missioner.» Per a Albert Bertran, de 14 anys, «hem vist gent que prega, que de debò creu en Déu, que no té por de dir el que pensa., He al·lucinat amb el qüeléns han éxpUpat les Gèrmànetes de l'Anyell,' la manera tan radical amb què segueixen Jesús».

Com expliquen els organitzadors, «es tractava de descobrir aquesta "música de

Testimonis de fe La primera part de la jornada es va desenvolupar al saló d'actes del col·legi La Salle.

A la pregunta de com trobar Déu i com connectar-hi, van respondre una sèrie de testimonis que van compartir amb els joves la seva vivència de fe des de diferents àmbits: l'art, la música, les mis­sions, els joves i la vocació al matrimoni, al sacerdoci, i a la vida religiosa. Per a Xavier Manresa, de 16 anys, «m'ha colpit veure com Déu ha canviat la vida d'aques­tes persones, sobretot el testimoni d'un

Déu", que és la Fe que acompahya tota la vida del rei David; com ens ressonava en la vida dels testimonis i en la nostra pròpia. Es pretenia iniciar una valoració de la fe, com mantenir-la. i fer-la créixer, en els diferents àmbits: família, escola, església, amics, lleure...».

Després dels testimonis, els joves es van dividir en petits grups on yan debatre

Els joves no van faltar a la trobada d'enguany.

sobre el que més els havia impressionat, sobre com viure la seva fe, de quina mane­ra podien ser també ells testimonis. «És important viure com a cristians: alegres i compartir-hó tot, demostrar la nostra fe, anar a missa, pregar, ser coherents», «hem d'aturar-nos en algun moment del dia per des­cobrir que Déu és al nos­tre costat» o «que els testimonis que hem sen­tit han estat molt interes­sants. Ens han ensenyat com aplicar els valors humans i religiosos a la vida quotidiana» són unes quantes de les im­pressions que van inter­canviar els nois i noies en els grups.

En els grups també van posar en relleu les dificultats que tenen per viure la seva fe: «El que és normal a la nostra edat és divertir-nos i per això de vegades ens costà participar en les misses o eh les pregàries, perquè ens avorteixen una mica. La con­fessió també ens costa, però cal saber tro­bar la part positiva de tot. És important que perseverem i que ens sentim acompanyats.»

Segons els organitzadors, «de ben se­gur que aquesta trobada va facilitar la

Bi ls testimonis éns han ensenyat com aplicar els valors humans i religiosos a la vida quotidiana»

feina a molts animadors i animadores que.

en endavant, podran fer-ne referència quan treballin en els seus grups de joves». Després de la feina en grups, la convi­vència va continuar amb el dinar i les danses animades pel grup Bufanúvols, de Pau Tamiell.

«Estimats per Déu»

El plat fort del dia va ser l'Eucaristia, celebrada a la parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova i presidida pel cardenal Ricard M. Carles. El cardenal va mostrar la seva alegria per trobar-se novament envol­tat de joves i els va dir, com.en altres ocasions, que «nosaltres som estimats per Déu. El Senyor és qui us ha escollit abans de la creació del món. Vau néixer perquè

Déu us havia estimat abans de la creació del món, per ser fills i filles irreprotxables als seus. ulls, per amor».

Després de fer-se res­sò de les paraules de Joan Pau n, «no tingueu por!», el cardenal Carles va re­cordar als adolescents que «la darrera voluntat de Déu sobre cada u és la resurrecció. De fet, estem ressuscitant cada dia quan deixiem el que E)éu no vol i comencem él que. Déu vol». Per això,.els va en­coratjar: «Camineu com a fills de la llum, sigueu sal i llum del món. S'ha de notar la diferència de la vostra fe. Sigueu testimo­nis de la llum amb íes vostres paraules i el vos­tre exemple! No us im­portin les dificultats!»

Al llarg de la jornada, tant els organitzadors com

el cardenal Carles van tenir un record espe­cial per la delegada de Pastoral de Joven­tut, Rosa Deulofeu,·que va morir el gener i que va ser una de les primeres promo­tores de la trobada. Des de les delegaci­ons de Catequesi i de Joventut es destaca

que la jornada va ser ~ «participativa, alegre,

testimonial i dinàmica» i deixen constància del seu agraïment «a la co­munitat del col·legi de La Salle, per la seva acollida i disponibilitat; a tots els testimonis i animadors que van aju­dar incondicionalment que els joves aprofitessin

la jomada; a tots els voluntaris que van ajudar per al seu bon funcionament, com també a l'animació dels grups Els Pedaços i Bufanúvols. Igualment, volem agrair a la parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova la seva acollida i el suport que hem rebut de tants sacerdots ireligiosos que ens han acom­panyat. Agraïm de manera especial l'interès que ha mostrat elSr. cardenal per aquesta trobada, així com la seva presència presidint l'eucaristia».

Rosa Maria Jané Chueca Fotos: Francesc Figueras

1 8 CATALUNYA+= CRISTIANA

Barcelona

8. abril. 2004

BARCELONA.— Els místics no són éssers extraordinaris, més propis d'una altra època, caracteritzats pels estigmes i les levitacions. Tots els cristians tenim vocació de místics, si entenem

fe en la qual Déu pren la iniciativa, que provoca estats de pau, de serenor, d'estremiment, i el ter­me de la qual és la unió amb Déu. Segons aques­ta definició, no és estrany que Juan Martín Velas-

de Salamanca, afirmi rotund que «només sobre­viurà la religió que desenvolupa la mística». EL Dr. Martín Velasco va impartir la VIII Aula Joan Maragall der22 al 26 de inarç sobre Mística i

la mística com una experiència a l'interior de la co, filòsof i professor a la Universitat Pontifícia humanisme.

«Tots els cristians tenim vocació de místics» • El filòsof Juan Martín Velasco va Impartir la VIII Aula Joan Maragall

^ P e r què cal reprendre el tema de la mística? Està una mica oblidat?

—^Ha pogut estar-ho, però. ara no ho està tant. El que passa és que amb freqüèn­cia pensem que la nostra època, que tot­hom caracteritza com una època de crisi religiosa molt profunda, i que en alguns casos és descrita fins i tot com a crisi de la fe en Déu, sembla que no és un clima gaire propici per a l'experiència mística, que parla de la possibilitat d'un contacte directe i immediat amb Déu. Malgrat aquesta dificultat que comporta l'actual situació religiosa per al floriment de la mística, el que és curiós és que la mística està d'actualitat. I hoprova, per exemple, la quantitat enorme d'estudis sobre la mís­tica que s'han fet al llarg del segle xx; i ho mostra també el fet .que continuï ha­vent-hi místics al nostre temps, i el fet que en molts dels nous moviments religiosos els adeptes cerquin sobretot experiències religioses. La mística, per tant, és un tema d'actualitat, i ho és tant que hi ha hagut subjectes religiosos molt importants, com' el cardenal John Henry Newihan o el teò­leg Karl Rahner, que han dit que la condi­ció de supervivència per a les religions a l'actualitat és que les religions desenvo­lupin l'element místic.

—Sona una mica exagerat. —Als anys seixanta, Rahner va arribar

a dir que el cristià del demà serà místic o no podrà continuar sent cristià. La raó d'això és doble. D'una banda, totes les religions tenen un nucli místic veritable­ment central en el com­plex fenomen religiós, de manera que la insti­tució, els dogmes, les normes, tot això és se­cundari en relació amb l'experiència de Déu, i l'experiència de Déu és un dels elements de l'ex­periència mística. Per tant, realment no hi ha religió sense un nucli místic. D'altra ban­da, així com en altres temps les circums­tàncies favorables des del punt de vista social i cultural ajudaven les persones a ser religioses sense desenvolupar una ex­periència personal, avui dia, en unes cir­cumstàncies tan adverses, socialment i culturalment, o el subjecte desenvolupa una experiència personal o no pot conti­nuar sent subjecte religiós.

—Si no hi ha religió sense un nucli místic, què passa amb els creients que no practiquen aquesta mística?

—^Hi ha molts místics que s'ignoren; que ho són però que no es donen a ells mateixos aquests noms. I no se'l donen

WS\ centre de la relació amb Déu trobem les bases d'un humanisme més ple»

potser per modèstia o per­què tenen de la mística una idea falsa. Pensen que el místic és aquell ésser que en u'n moment donat de la seva vida fa una experiència ex-' traordinària, i no. La místi­ca és senzillament persona­litzar la fe; assumir personalment la pròpia fe i fer experiència de la fe. En aquest sentit, tots els cristi­ans tenim vocació de mís­tics i, per tant, quan inten­tem ser cristianament, sense acontentar-nos amb ser-ho només pertanyent a una ins­titució, observant unes nor­mes o acceptant unes veri­tats; quan intentem ser-ho i assumim personalment la nostra fe, fent experiència personal de la nostra fe, lla­vors som místics.

—El nostre concepte del místic està molt es­quinçat per l'estereotip?

—^La paraula mística té en la seva etimologia una arrel que significa «tancar els ulls», «tan­car la boca». I a partir d'aquesta etimolo­gia i d'algimes figures místiques, n'hi ha que han pensat que ser místic és reclou­re's en una forma de vida contemplativa, abstreure's del món i abandonar les tas­ques del servei de la humanitat en mans

' d'altres per consagrar-se exclusivament a la con­templació de Déu. Hi ha una escena evangèlica que ha pogut donar su­port a aquesta manera d'entendre la mística: la de Maria asseguda als peus del Senyor con­templant-lo i Marta es­carrassant-se en les tas­

ques de servei. Però la veritat és que els místics no han estat així i, a més, la natu­ralesa del místic no consisteix precisament en això. Que no han estat així ho mostren molts d'ells que han estat homes i dones d'enorme acció. Santa Teresa, sense anar més lluny, va ser una de les dones més eminentment místiques i no hi ha dubte que va ser una dona d'acció. Però és que, a més dels exemples concrets,.el místic beu en la font mateixa del que és l'impuls de l'acció de l'home. Trobar-se amb Déu és trobar-se amb el bé suprem, però no per gaudir-ne sinó per fer el bé i difondre'l. D'aquí que, el místic, de la contemplació, en tregui les forces per a una acció encara

Juan Martín Velasco, a la seu de la Fundació Joan Maragall

més intensa. I hi ha una raó darrera. Solíem pensar

la niística com una cosa que es produeix en moments extraordinaris de pregària, de recolliment, de dejuni, mentre que avui re­alment sabem que l'experiència mística es realitza, en les etapes darreres sobretot, en una manera determinada de viure. La mís­tica no es fa al marge de la vida, sinó vi­vint d'una manera determinada. A això Rahner ho ha anomenat la mística de la quotidianitat; la mística o l'experiència de Déu enmig de la vida. I on arriben els místics és a això: a dedicar-se de tal for­ma a la contemplació, que Déu passa a formar part de la seva vida. Tot el que fan ho fan amb la companyia de Dèu, amb la llum de Déu, sense necessitat d'estar pen­sant expressament en Ell.

—L'experiència tan profunda de connexió amb Déu és la que pot origi­nar efectes en el cos?

. —Sí, la mística va acompanyada en molts subjectes de fenòmens psicosomà-tics extraordinaris, com poden ser les le­vitacions, visions, estigmes, o les anome­nades anorèxies místiques, és a dir, passar temps llargs sense prendre aliment. Du­rant molt de temps aquests fenòmens ex­traordinaris van ser el centre de l'atenció dels estudiosos dels místics, mentre que els psicòlegs i els psiquiatres es van rabe­jar en aquests casos com si fossin casos rars. Avui tots sabem, i ens ho han ense­

nyat els mateixos místics, que aquests fe­nòmens són una cosa perfectament secun­dària. Cap d'ells ho c.onsidera fonamental ni criteri de l'autenticitat de la seva expe­riència. Se sol explicar com la repercus­sió d'una experiència riiolt intensa en una. persona corporàlment feble. Cal fer no­tar, en aquest sentit, que també hi ha ha­gut estigmatitzats no creients que han tin­

gut experiències tan intenses que s'han traduït en nafres al seu cos.

—Quina relació hi ha entre la mística i l'huma­nisme?

'—^Una relació de fecun­dació mútua. Els místics generen humanitat, apreci per l'home i generen, per tant, realitzacions més ple­nes d'allò humà. Quan una persona desenvolupa el mi­llor de l'home, no només pel que fa a resultats de grans accions, sinó eri Fatenció a la seva interio­ritat, en el desenvolupa­ment de valors veritable­ment humans, quan és un home o una dona de la ma­nera més plena, està dispo­nible per fer l'experiència de Déu també de la forma més segura. Els antics pen­sadors cristians deien: «La glòria de Déu és que l'ho­me visqui, i là vida de l'ho­me és veure Déu.» D'aquí-que al llarg del cristianis­

me hi hagi tota una tradició de místics humanistes i d'humanistes que han begut el seu humanisme de l'experiència cristi­ana més intensa.

—^Les relacions, però, sempre han es­tat fluides?

—Des de l'època moderna va semblar que es trencava la possibilitat d'afirma­ció alhora de l'humanisme i de la mística: no es podia afirmar seriosament l'hóme sense negar Déu i, per tant, l'afirmació de Déu duia a la negació de l'home. Això es deriva del fet que à l'edat moderna arri­bem a una concepció de l'home com a ésser absolut, autònom de tot, i natural­ment, l'home si s'afirma com a ésser ab­solut no admet cap altre absolut al seu costat. L'única pregunta que cal fer-se és si la condició humana és prou per afirmar l'home com a ésser absolut. I tots sabem que no, perquè l'home és finit per tots costats i això no li ve de l'afirmació de Déu sinó de la seva pròpia condició: hem nascut i morirem, el nostre coneixement és limitat, només som sent aquest i no l'al­tre, així i no de cap altra manera... El que fa la relació amb Déu és que un home finit descobreixi en la relació amb l'in­finit un horitzó d'infinitud per a la seva vida. Per això en el centre de la relació amb Déu trobem les bases d'un huma­nisme més ple.

Carme Munté

S . abril. 2004 CATALUNYÀ I CRISTIANA 1 9

Barcelona

Preocupació pel futur de les escoles cristianes • La Fundació Escola Cristiana de Catalunya alerta que hi ha centres

que corren el risc d'haver de tancar BARCELONA.— Els mitjans de comunicació han

esdevingut portaveus de les desavinences cada cop més notòries entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Declaracions, comunicats, rèpliques i con-trarèpliques... són la imatge viva d'unes relacionis di­

fícils després que Ensenyament presentés un projecte de decret per regular l'admissió d'alumnes que, segons la Fundació Escola Cristiana, vulnera la legalitat vigent. El P. Francesc Riu, s.d.b., secretari general de la Fun­dació Escola Cristiana de Catalunya, lamenta la man­ca d'un diàleg fluid amb l'administració.

A parer de la Fundació Escola Cristi­ana de Catalunya, el projecte de decret pel qual s'estableix el procediment d'ad­missió d'alumnes, i que el mes de febrer passat va presentar de forma pública el Departament d'Ensenyament, no garan­teix ün dret tan bàsic com és el dret dels pares a triar el centre on volen portar els seus fills.

«El decret», explica el P. Francesc Riu, én declaracions a Catalunya Cristiana, «dóna a entendre molt clarament que no­més manifestant les seves preferències els pares ja han exercit el dret de triar l'esco­la per als seus fills, ja que en darrer terme serà una comissió d'escolarització l'en­carregada de dictaminar a quin centre els tocarà anar». D'aquesta manera, segons el P. Francesc Riu, queda limitada la lli­bertat i el dret dels pares d'escolaritzar els fills a qualsevol centre que disposi de places vacants.

Un altre dret que, a parer de la Funda­ció Escola Cristiana de Catalunya, queda difuminat en el redactat és el dret que te­nen les comunitats educatives, i això tant als centres públics com als centres con­certats, de participar en l'admissió d'alumnes. De forma semblant, i en el cas dels centres concertats, el dret de la titu-laritat de dirigir l'escola també comporta uiies competències en l'admissió d'alum­nes.

Aquest conjunt de circumstàncies és el que va motivar al seu moment que la Fundació Escola Cristiana de Catalimya presentés una colla d'al·legacioiïs al pro­jecte de decret pel qual s'estableix el pro­cediment d'admissió d'alumnes.

Malgrat aquest tràmit, Tomàs de San Cristóbal i Claver, director general de Centres Docents de la Generalitat de Catalunya, ha informat que, un cop rebut el vistiplau de la coinissió jurídica asses­sora pertinent, el decret ha estat aprovat amb la inclusió només de certs suggeri­ments i aportacions que no alteren en ab­solut el fons i els principis del redactat. En declaracions a Catalunya Cristiana, De San Cristóbal ha informat què el de­cret es farà públic abans del període de preinscripció.

Segons Tomàs de San Cristóbal, el de­cret no contravé en absolut el dret de lliu­re elecció dels pares, ans al contrari, ja que introdueix elements de transparència informativa que permetran que les famí­lies coneguin tota l'oferta educativa de què disposa el seu municipi. «D'aquesta manera», afegeix el director general de

Centres Docents, «volem que hi hagi una veritable llibertat d'elecció, ja que els pares partiran de la informació i de les característiques de cada centre. Això per­metrà evitar certes informacions ambi-

la privada concertada. Tomàs de San Cristóbal, de la seva

banda, ha volgut deixar clar que l'ense­nyament és gratuït tant a l'escola pública com a la concertada. «Un cop entès això.

Les escoles cristianes de Catalunya acullen uns 260.000 alumnes.

gües que puguin comprometre aquesta lli­bertat d'elecció».

Finançament adequat

Quan parlem del dret fonamental dels pares a triar escola, és obvi que no po­dem defugir els elements que han de pos­sibilitar l'exercici d'aquest dret. I això passa perquè les escoles siguin assequi­bles per a tothoin i què, per tant, ningú no en pugui ser discriminat per motius eco­nòmics. Ara per ara això no és així, asse­gura el P. Francesc Riu, que demana que es resolgui aquesta situació per tal de ga­rantir l'escolarització adequada dels alum­nes imrhigrants.

Actualment, per exemple, el parvula­ri (dels 3 als 6 anys) i el batxillerat (a par­tir dels 16 anys) no estan concertats, cosa que el P. Francesc Riu considera nefast per al sistema educatiu. «A l'administra­ció li resultaria més econòmic concertar l'escola privada que no finançar aules en un institut», afegeix. I, de fet, a tenor de les xifres facilitades per l'anterior Depar­tament d'Ensenyament,.és ben bé així. Globalment per atot Catalunya, un alum­ne de l'escola pública li costa el doble a l'administració que un alumne de l'esco-

ve la qüestió de si el mòdul econòmic pel qual s'h a de garantir és sufipient o no, i si no ho és, caldria un finançament alterna­tiu.» «Però d'això ja en parlarem quan toqui», afegeix, «el que no es pot dir és que els que no poden pagar no poden anar a un centre concertat».

Segons el director general de Centres Docents, el concert garanteix la gratuïtat

dels estudis i cobreix els costos que ga­ranteixen aquesta gratuïtat. De San Cris­tóbal, que reconeix amb matisos que cer­tament per a l'administració el cost d'un alumne de l'escola pública és més elevat que el d'una escola concertada, es mostra obert a parlar sobre si cal ampliar el fi­nançament del centre concertat. Al ma­teix temps. De San Cristóbal ha assegu­rat que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya es compro­met a concertar P3 per al curs 2004-2005, i successivament anar ampliant aquest concert a P4 i P5.

L'origen del concert

L'origen del concert actual data del 1985, a partir de la llei orgànica regula­dora del dret de l'educació. L'administra­ció paga directament, per delegació del titular de l'escola, el salari i la seguretat social del professorat, així com les des­peses de funcionament. «Aquesta quan­titat és clarament insuficient per mante­nir el funcionament de l'escola», es lamenta el P. Francesc Riu, «perquè amb això s'hauria de pagar el personal d'admi­nistració i de serveis, la conservació de l'edifici, totes les despeses d'instal·lacions, la renovació dçl material didàctic, etc. Evi­dentment quesi Tescola no té altres fonts d'ingressos no pot continuar funcionant».

Per això un dels comunicats de la Fun­dació Escola Cristiana de Catalunya afir­ma amb rotunditat: «Malgrat que estan plenes d'alumnes, algunes escoles cristi­anes corren el risc d'haver de tancar per­què la insuficiència del finançament pú­blic, unida a l'augment del nombre de famílies que no poden donar suport a l'educació dels seus fiUs, les fan totalment inviables.»

Les escoles cristianes de Catalunya acullen uns 260.000 alumnes, una quarta part de la població en edat escolar. Per tant, és una oferta de clara demanda de les famílies, fins al punt que moltes esco­les cristianes no poden atendre totes les sol·licituds de plaça. «Les escoles cristi­anes volen acollir tothom», afirma el P. Riu, «i si hi ha limitacions de finançament qui ho pateix són les famflies que voldri­en portar-hi èls seus fills però que no po­den pefquè no són accessibles per a tot­hom».

Carme Munté

cançons pera! pobie

Tocatimbal

ecu Mina B* Muua

UHàAjUTKCÍA-

LES CANÇONS D'INFANTS cantades per infants i amv orquestra. Cançoners, cassèts i CD.

Claret, Abacus, cases de discos i

llibreries.

2 0 CATALUNYA^ CRISTIANA

Un gran pastís d'aniver­sari va cloure la trobada.

taW 8.abril. 2 0 0 4 / 2 1

XX Trobada Infantil Diocesana Un total de 825 xiquets es van aplegar a la catedral de Tortosa

Sota el lema «Tots som Església» es van trobar el diumenge 28 de març un total de 825 xiquets de tota la diòcesi a la catedral de Tortosa. La forta pluja que va caure el dissabte, el fred que va fer el diumenge i la gran humitat que hi havia no van impedir que es dugués a terme amb gran èxit aques­ta trobada anual que ja compta amb vint edicions.

C om sempre, el bisbe Xavier Salinas va ser-hi present des de bon matí, va presidir l'Eucaristia i va gaudir de la conversa i de la festa amb els més jovenets de la

diòcesi. Aquesta jornada ja havia estat preparada per una reunió

dels catequistes de Postcomunió en la qual els delegats del Moviment Infantil Diocesà (MID) —que és com es coneix la jornada i la catequesi de Postcomunió a la diòcesi de Tortosa—, Mn. Tomàs Mor i la Gna. Maria Jesús Pons, van presentar un llibret on donaven material catequètic per aju­dar a viure la Quaresma i per preparar la Pasqua, així com unes catequesis sobre l'Església, la diòcesi, l'arxiprestat, la parròquia i la identitat dels cristians. Catequesis que vo­lien ser la base per a la gran jornada del MID del dia 28 de març: «Tots som Església.»

La climatologia no va impedir que es dugués a terme tot allò que estava planejat, però sí que va dificultar que es realitzés de la forma que es tenia pensada.

L'arribada era a les 10.30 h i després de comprar els mocadors, que portaven el dibuix i el lema de la jornada i que són des del primer any el distintiu de la trobada, els xi­quets de cada parròquia es van anar traslladant cap al claustre de la catedral, on va tenir lloc la benvinguda. S'ha de dir que això estava preparat per fer-se a la plaça de Sant Jaume de Remolins, però, com dèiem, el temps ho va impedir.

Abans d'arribar al claustre eren rebuts per un grupet de monitors, que els pintava al front el senyal dels cristians, la creu. Un cop estampada la seva signatura sobre una carte-llera que acollia tots els que som Església, entraven des­prés d'un breu entrenament de moviments de gresca al lloc de benvinguda.

Al claustre, un grup de seminaristes i de monitors do­naven la benvinguda amb cants i xerinola. Al voltant de les onze del matí va tenir lloc la presentació dels pobles i de les pancartes que amb el nom del poble portaven els xi­quets. Com cada any, «Tots som Església» va ser el cant de la presentació.

Acte seguit va tenir lloc la dinàmica de l'església. Els xiquets havien preparat a la catequesi de la parròquia un paper en forma de rajola que havien pintat i on havien apun­tat el seu nom així com la missió que ells realitzen en l'Es­glésia. Aquestes «rajoles» van anar construint una església que es trobava col·locada al davant de l'escenari.

D'altra banda, la dinàmica de les notes musicals va vo­ler expressar que entre tots podem fer una melodia, i que totes les notes son necessàries. Prèviament s'havia donat a cada nen una enganxina amb el nom d'una nota i cada nota va ser agrupada en un racó del claustre de la catedral.

A continuació, es van traslladar tots cap a l'interior de la catedral. A l'altar major va tenir lloc la representació catequètica L'Església som tots, que va voler concretar allò que ja s'havia treballat i presentat a les catequesis de les parròquies.

Als peus de la catedral va tenir lloc l'actuació de la co­lla castellera els Xiquets de Tarragona. Els participants van ser convidats a fer pinya, en senyal d'allò que tots hem de fer en la nostra Església.

Celebració de l'Eucaristia

Després va tenir lloc la missa presidida pel bisbe Xavier Salinas. Els més de 800 xiquets omplien la catedral de gom a gom. Els seus cants, els seus aplaudiments, la decoració de la catedral donaven un to seriós i festiu alhora a la cele­bració central de la jornada.

Cada arxiprestat va presentar un grapat de terra que va dipositar en un recipient de vidre com a signe de tota l'Es­glésia diocesana que aquell dia s'hi feia present d'una ma­

nera especial. L'Evangeli del bon samarità va ser represen­tat per un grup de monitors de Tivissa. «Vés i fes tu el ma­teix», el bisbe Xavier els ho va recordar amb força i vida als xiquets. La processó d'ofrenes va ser també molt simbòlica: coses típiques de cada arxiprestat van ser presentades a l'al­tar. I el final de l'Eucaristia també va ser original. La colla de castellers va fer quatre pilars en què van despenjar uns grans cartells que deien: «Tots som Església.»

En acabar la missa es va pujar a peu i festivament cap al Seminari. Es va travessar tota la ciutat i pel camí els xiquets eren «mullats» pel confeti i els globus que els llan­çaven des dels balcons dels carrers.

En arribar al Seminari, després de dinar, els xiquets es van posar a «treballar» en els tallers que havien estat pre­parats: un de fer pins, l'altre de fer polseres, l'altre de fer boles de malabars i l'altre de maquillatge.

Com que el dia va impedir de fer res al carrer, es va haver de preparar la gran capella del Seminari per al festi­val de cloenda. En treure tots els bancs, els xiquets i els catequistes van poder seure a terra i veure totes les actuaci­ons: pallassos, mags, el pastís dels vint anys del MID... i les seves pròpies actuacions, que van ser un total de 50!

Al voltant de les 18 h els presents cantaven «endavant, els amics de Jesús sempre endavant», que és l'himne del MID, i els 825 xiquets amb els seus catequistes i mossens tomaven cap a casa. Al Seminari quedaven els delegats, els seminaristes i els quaranta monitors per recollir, ordenar, agrair i esperar que l'any vinent es pugui realitzar de nou amb tants bons fruits com s'han anat produint en aquests vint anys.

Víctor-Manuel Cardona Foios: Juanjo Bueno

Combel E D I T O R I A L

\llllSiTDEMOTS EL MEÜ FBIMEU MüiSTDEMOTÇ

Ç.UÍ t ro ta rà primer la l>alena entre to t s els animals?

Q.UÍ t ro ta rà primer la taronja entre totes les fruites?

Ü n lliWe-joc per tal que els més menuts descotreixin els

colors, les formes, els nomlres i els contraris <{Ue s'ama­

guen entre una pila d'otjectes agrupats per famílies. I

MÜ] T1DEM0TÇ

Ç.\xc pocJem t ro t a r a l'iiatitació?

Com es Jiuen els animals de la franja?

Els mots són arreu, i cal aprendre a utili tzar-los.

Aprenem-ne l 'ús i el significat t o t jugant amt les paraules.

' i 'v/ irj-

Kmn A BÜÇCAR EL TREÇOB DEL FIBATA!

i i u i aconseguirà el t o t í dels pirates?

VA'S protagonistes de la íiistòria han t r o t a t el mapa d'un

antic tresor. Ferò els pirates, molt empipats, els el volen

arratassar. Per això iniciaran una implacatle persecució

plena de perills i sorpreses a través de la jungla, d'un

"!ior ple de taurons, d'unes coves molt foscjucs...

^ acció més trepidant ara en t res dimensions.

I de premi... una moneda!

Combel E D I T O R I A L

2 2 CATALUNYA^I CRISTIANA ú ~^^ms_ 8. abril. 2004

Tortosa

Cinquanta anys del Col·legi Diocesà • El curs 1953-1954 ei bisbe IVIanuel Moii fundava el Col·legi Diocesà de la Immaculada

COLLEEI ÚiaCESA

TORTOSA.— El 23 de març passat va tenir lloc a l'Aula Magna del Seminari Diocesà la roda de premsa informativa sobre el cinquantè aniversari de la fundació del Col·legi Diocesà. Presidida pel bisbe Xavier Salinas, acompanyat per Mn. Enrique Aymerich, pel titular i pel director del centre, va ser una trobada amb tots els mitjans de comunicació de les Terres de l'Ebre.

La roda de premsa va ser convocada per la Delegació de Mitjans de Comunica­ció del bisbat de Tortosa. El primer d' inter­venir-hi va ser Mn. Enrique Aymerich, president de la comissió organitzadora de les celebracions en memòria del cinquantè aniversari de la fiíndació del Col·legi Dio­cesà.

En la presentació, Mn. Aymerich re­cordava .tants centenars de professors, d'alumnes i personal que han passat per les diferents realitats i seus de l'actual centre. Entre els alumnes es compten im bisbe, Móns. Romà Casanova (l'actual bisbe de Vic), sacerdots, polítics de l'àmbit estatal i nacional, esportistes d'elit...

i dels instruments als alumnes d'acord amb la seva edat.

El mes de maig tindran lloc tot un seguit d'activitats realitzades pels matei­xos alumnes: la llar d'infants farà un mural anunciant el 50è aniversari en el qual hi haurà un pastís de pisos representant cada col·legi que ha participat en aquests cinquanta anys. El parvulari farà un altre mural commemoratiu. El cicle inicial de Primària farà un mural amb les siluetes dels escuts dels col·legis i un gran pastís dels cinquanta anys amb cartró i pintura. El cicle mitjà de Primària farà dibuixos dels col·legis. El cicle superior, una auca i una escenificació sobre els col·legis. Els

Els alumnes, aplegats a la capella del Seminari, van pregar per la pau.

Acte seguit, presentava el cartell del cinquantè aniversari, que és una composi­ció de Suàrez, antic professor del col·legi i conegut dibuixant de les nostres comar­ques. Al fons, de groc, es veu el mapa de la diòcesi de Tortosa en el moment de la fundació del Col·legi Diocesà—en aquell moment arribava fins Almenara, a quaran­ta quilòmetres de València, i tenia pobles d'Aragó i algun més de Tarragona.

Al damunt hi ha el títol, «50 anys de Col·legi Diocesà», i a là base es veu la part esquerra de la façana del Seminari Diocesà ^actual seu del Col·legi—, amb l'actual escut del Col·legi Diocesà Sagrada Famí­lia envoltat pels quatre escuts ílels quals va néixer l'actual institució: en primer lloc el del Col·legi Diocesà de la Immaculada, que és en realitat qui celebra els cinquanta anys; després el del Col·legi de Sant Lluís; tot seguit el del Col·legi d'EGB Bisbe Moll i, al final, el del Col·legi Sant Josep.

El programa dels actes commemora­tius es va presentar a continuació. En pri­mer lloc, hi haurà un concert del 50è ani­versari a càrrec del Conjunt Instrumental de l'Escola de Música d'Alcalà de Xivert, que tindrà lloc el 15 d'abril per a tots els alumnes de Primària i de Secundària del centre. A més de la seva part lúdica i festiva vol ser un apropament de la música

d'ESO faran el mòbil dels cinquanta anys. Hi haurà també, al mateix mes de maig, un certamen literari i una exposició fotogràfica sobre la vida dels col·legis: Immaculada, Sant Josep, Sant Lluís-Bisbe Moll i Sagrada Família.

Per acabar, es va presentar la proposta de dues trobades populars: una el 8 de maig

per a professors i l'altra el 15 de maig per a antics alumnes. Aquells que estiguin interessats poden adreçar-se a la Secretaria del col·legi per mitjà del telèfon 977 440 888 o també enviant un correu a csagrada@ciberia.es

Història del col·legi

Mn. Aymerich va presentar la història del col·legi per mitjà d'un organigrama que va possibilitar de seguir clarament tot el desenvolupament fins a l'actualitat. El curs 1953-1954 el bisbe Manuel MoU fun­dava el Col·legi Diocesà de la Immacula­da; el mateix curs els Operaris Diocesans fundaven l'aspirantat Mn. Sol, que després es convertiria en el Col·legi Sant Josep. El curs 1957-1958, el Dr. MoU fundava el Col·legi Sant Lluís. El curs 1974-1975, el bisbe Ricard Maria Carles fusionava el Col·legi Sant Lluís i l'Escola annexa al. Seminari, i fundava el Col·legiBisbe Moll.. El curs 1994-1995, el bisbe Lluís Martínez Sistach fusionava el Col·legi Diocesà de la Irnmaculada amb el Col·legi Bisbe Moll i fundava el Col·legi Diocesà Sagrada Fa­mília. El curs 2000-2001, el bisbe Xavier Salinas fusionava el Col·legi Sant Josep i

VIC

Aula de P4 del col·legi.

així hem arribat a l'actual configuració del centre.

. La darrera informació que va presentar Mn. Enrique Aymerich và ser la situació actual del col·legi i el seu ideari. Entitat educativa dependent del bisbat de Tortosa, imparteix educació dels 0 als 18 anys: Educació Infantil, Educació Primària, Edu­cació Secundària i Batxillerat. La sévà finalitat és promoure el desenvolupament harmònic de la personalitat dels alumnes, és a dir, la seva educació integral. Es un. centre obert a tothom des de la identitat catòlica, convençut del valor humanitza-dor de la fe cristiana.

Les darreres paraules van ser dirigides pel bisbe Xavier Salinas, que es va mostrar agraït per l'herència rebuda i responsable de continuar, millorar i renovar d'acord amb els temps tot el patrimoni que la diòcesi de Tortosa ha rebut. També va agrair l'ajuda de tants sacerdots, profes­sors i pares que han fet i fan possible el col·legi, i va demanar a tothom que aques­tes celebracions siguin un nou impuls per tal de renovar el nostre compromís per l'educació i per la joventut.

Víctor-JVIanuel Cardona

Actes finals de la festa del Sant Crist d'Igualada IGUALADA.— Transcorreguts els

divendres de pregària celebrats durant tota la Quaresma, amb una bona assistència de fidels, els igualadins es disposen a cele­brar els actes finals de les festes al Sant Crist d'Igualada.

El Divendres Sant, dia 9, a les 11 h, a 1' església del Roser, hi haurà el Via Crucis en commemoració de la suor de sang, presidit per Mn. Salvador Mundó, arxi­prest, rector de Santa Maria i prior eclesi­àstic. Els cants aniran a càrrec del Cor Paijoquial de Santa Maria d'Igualada, què dirigeix Coni Torrents.

El Dilluns de Pasqua, a les 20 h, a la basílica, tindran lloc les vespres solemnes i l'Eucaristia presidida pelP. Víctor Filella,

escolapi. S'encarregaran dels cants el Grup Laude, dirigit per Isidre Prat.

El Dimarts de Pasqua, dia 13, és el dia de la festa titular. El programa començarà a les 11 h, a la basílica, amb una solemne concelebració eucarística presidida pel Dr. Romà Casanova, bisbe de Vic. La Schola Cantorum, dirigida per Marc Tost i acom­panyada a l'orgue per Lluís Victori, tindrà cura dels cants. Després de la'comunió, la soprano Núria Mas interpretarà el sonet A/ Sant Crist d'Igualada, de Jacint Verda­guer i Daniel Mestres. Els priors lliuraran un punt de llibre realitzat pel fotògraf Santi Carbonell, que inclou un poema de M. Teresa Fabregat. De 12 a 14 h, a la Biblioteca Central, es'farà la cloenda de

l'exposició El Sant Crist d'Igualada, pa­trimoni d'un poble. A les 12.30 h, a la plaça de Cal Font, hi haurà audició de sardanes amb la Cobla Nocturna. A les 18.30 h, processó d'homenatge a Jesús Crucificat i, en acabar, a la basílica, vene-. ració de la imatge i Eucaristia presidida pel P: Pere Codina, claretià. Acompanya­rà els cants el Cór Parroquial de Santa Maria.

Finalment, el Dimecres de Pasqua, dia 14, a les 20 h, a la basílica, hi haurà la cloenda de les festes àmb una Eucaristia presidida per Mn. Salvador Mundó i can­tada pel Cor Parroquial de Santa Maria. En acabar, es farà el retorn de la imatge a la seva capella. (Ueonard del Rio)

8 . abril. 2004 CATALUNYA+S CRISTIANA 2 3

Tarragona

Càritas celebra la seva XXV Assemblea Diocesana • L'actual director, Mn. Santiago Soro, acaba enguany el mandat

TARRAGONA.— El diumenge 21 de març es va celebrar, a les dependències de l'arquebisbat de Tarragona, la XXV Assemblea Diocesana de Càritas. Es va comptar amb la presència de representants de Càritas en l'àmbit diocesà, interparroquial i parroqui-

La XXV Assemblea Diocesana ha es­tat marcada pel fet que 1' actual director de Càritas diocesana, Mn. Santiago Soro Roca, enguany acaba el mandat i s'ha volgut aprofitar aquest espai de trobada de tot eVterritori per tal de fer una reflexió conjunta de les accions més importants fetes durant els darrers quatre anys, per acabar fent un comentari especial de la. memòria 2003.

Així, l'any passat va estar marcat pels reptes de futur plantejats des del pla estra­tègic de Càritas espanyola incidint en el treball transversal (en detriment de l'es­tructura departamental), impulsant la co­ordinació de programes i de projectes des de Càritas diocesana de Tarragona amb un apropament al territori (aquesta coor­dinació es va anar treballant amb la crea­ció d'equips mixtos amb representació, de voluntaris, directius i contractats). També cal remarcar la tasca de projecció externa de Càritas amb la presència als mitjans de comunicació i l'organització de xerrades.

p e cara al futur, Càritas diocesana de

al; de l'arquebisbe de Tarragona, Móns. Lluís Martínez Sistach, i dé Merche Fernàndez, coordinadora de l'equip de Comunicació i de Sensibilització de Càritas espanyo­la, i designada com a persona d'enllaç entre Càritas diocesana de Tarragona i els Serveis Generals.

Les dependències de l'arquebisbat van acollir la trobada

Tarragona ha de treballar en la implemen-tàció del pla estratègic confederal i, en aquest sentit, s'ha marcat uns objectius per assolir a llarg termini, com és eltreball amb els nò atesos establint models d'in­

tervenció, la promoció de les Càritas par­roquials i el treball en xarxa establint enllaços entre les diferents Càritas,

L'economia de l'entitat va quedar re­sumida en la presentació a l'assemblea de

l'estat de comptes de l'exercici 2002 i del 2003, cosa que va permetre fer un segui­ment dé les despeses econòmiques durant aquest bienni i establir en 29.982,46 euros el dèficit de l'entitat al 2003. Malgrat aquesta quantitat, el pressupost previst per al 2Ó04 segueix la piolítica de conten­ció iniciada el 2003 i s'hi preveu una tendència a la baixa en el romanent nega­tiu. .

Una altra qüestió va ser 1' aprovació de la tema amb els candidats i les candidates a director o directora de Càritas diocesana de Tarragona perquè l'arquebisbe faci el nomenament a favor d'una d'aquestes

persones. Va ser el moment en què Mn. Santiago Soró va aco­miadar-se com a director, tot i que continuarà a l'entitat com a delegat dé Pastoral Social i a l'equip dels Serveis Centrals de Càritas. A continuació, 1'ar­quebisbe va agrair als presents, i moltespecialmentaMn. San­ti Soro, el seu suport a 1' Esglé­sia a través de la seva col-laboració en un dels seus pilars com és el de la caritat. Va recordar que «aquesta atenció continuada a les necessitats dels pobres fa que visqueu en l'Evangeli».

Arribat aquest punt, l'As­semblea Diocesana va acabar amb una Eucaristia presidida per l'arquebisbe i adreçada a

tots els presents que hi volguessin partici­par.

Esther Escorza Departament de Comunicació i Sensibilització

de Càritas diocesana de Tarragona

Nova guia de l'arquebisbat 2004 TARRAGONA.— Ha aparegut la guia de l'arquebisbat de Tarragona corresponent a l'any 2004, que es­devé im instrument de gran utilitat a l'hora de consultar l'organigrama, l'estructura diocesana, les parrò­quies i les persones al servei de l'Església de Tarragona.

La nova guia consta de 172 pà­gines i la portada està il·lustrada amb una fotografia que reprodueix la façana de l'església arxipréstal dé Santa Maria la Major de Montblanc. A les primeres pàgi­nes s'insereixen les adreces de la. Conferència Episcopal Tarraco­nense i de les vuit diòcesis que la componen i, com a novetat, uns apunts històrics sobre els orígens de l'Església metropolitana i pri-mada de Tarragona, com també l'arxiepiscopologi, des del segle ni fins a l'actualitat.

Portada de la nova guia. AJXÍ mateix, el llibre recull les

dades estadístiques actualitzades de l'arxidiòcesi, on se'n fa constar la superfície, que és de 3.146,6 quilòmetres quadrats, amb un total de 456.526 habitants. El presbiterat està format per 144 sacerdots, a més de 4 diaques i de 5 laics en missió pastoral. Quant al Seminari, aquest compta afnb 8 seminaristes teòlegs. A l'arxidiòcesi hi ha la presència de 12 ordes religiosos masculins i de 24 de femenins. El volum conté una explicació detallada dels organismes diocesans, dels secretariats i de les delegacions, així com també unadetaUada informació sobre les 199 parròquies adscrites als 11 arxiprestats en què es divideix la diòcesi, amb la relació de sacerdots i les seves corresponents adreces, parròquies i altres destinacions. (J.B.)

Cabra del Camp acollirà la Trobada de Cristians

CABRA DEL CAMP.— El dia 18 d'abril tindrà lloc a la vila de Cabra del Camp la Trobada de Cristians de l'arxi­prestat de l'Alt Camp, sota el lema'«Co­munitat i prevere». Un total de 31 parrò­quies participaran en aquesta dissetena trobada arxipréstal, que començarà a les deu del matí amb un esmorzar, a base de coca i de xocolata.

Els grups de treball es dividiran en tres tallers diferents: un comptarà amb el testi­

moni d'un capellà; un altre tractarà la rela­ció de la comunitat i de l'arxiprestat, i el tercer versarà sobre la vocació d'un senii-narista. A la una del migdia se celebrarà l'Eucaristia a l'església parroquial de San­ta Maria, que és previst que presideixi l'arquebisbe de Tarragona, Móns. Lluís Martínez Sistach. Acabada la missa, hi haurà un dinar de germanor a l'envelat, acompanyat de diverses actuacions i entre­teniments. (J.B.)

Acollim i ajud.em les futures mares amb problemes

é) FundadA Pro Vida

de Catalunya

Nom:

Cognoms:

Adreça:

Codi Postal:

Població:

Província:

E-mail:

Núm.: Pis: Porta:

FundaÉIPro Vida de Cata^ya BonadRÍ42, Ir 08034Mcelona Telèfi^ 932 047 1 1 1 / ^

La informació que ens facilites serà recollida en el nostre fitxer automatitzat i confidencial. Tens el dret d'accedir-hi i rectificar-la o cancel·lar-ia si ho desitges.

2 4 CATALUNYA^ CRISTIANA 8 abril. 2004

Lleida

Tercer aniversari de la beatificació de Francesc Castelló • L'església de Sant Pere va acollir els actes religiosos organitzats per

la Comissió Diocesana pro Canonització

LLEIDA.— L'església de Sant Pere de Lleida, que va ser en vida la seva parròquia, va acollir l'Il de març passat els actes religiosos or­ganitzats per la Comissió Diocesana pro Canonització del beat Francesc Castelló, amb motiu del tercer ani­versari de la seva beatifícació.

A les set del vespre i davant del Santís­sim Sagrament, exposat solemnement, es va resar el Rosari, organitzat per l'Hospita­litat de la Mare de Déu de Lourdes, que es va unir als actes en honor del beat, alhora que celebraven la seva trobada mensual de cada dia 11 de mes.

A dos quarts de vuit del vespre, amb una nombrosa assistència de fidels, es va cele­brar una Eucaristia presidida pel secretari general del bisbat de Lleida, Mn. Daniel Turmo, i concelebrada pel vicepostulador de la causa, Mn.-Ge;rard Soler; els consili-aris de l'Hospitalitat de Lourdes, Mn; Ramon Galceran i Mn. Àngel Escales, i el rector de la parròquia de Sant Pere, Mn. Joan Mora. Entre els fidels assistents cal destacar la presència de la germana del màrtir, Maria Castelló, resident a Saragossa, acompanyada d'altres familiars.

Mn. Daniel Turmo, en la seva homilia, tot referint-se al sagnant atemptat que ha-

Mn. Daniel Turmo, secretari general del bisbat de Lleida, ^ va presidir la celebració.

via tingut lloc aqueÚ niateix matí a Madrid, va dir: «Axui Francesc, Castelló, en assa­bentar-se d'aquest atemptat, hauria sentit un profund dolor, però odi no. Francesc no hauria perdut la pau, perquè el seu amic Jesús li diu i ens diu: "No tingueu por, assereneu-vos, jo he vençut el món." En aquest tercer aniversari de la beatificació

de Francesc Castelló, hem de pensar què po­dem oferir a la nostra societat, com a cre­ients, perquè les coses vagin millor i les per­sones aprenguin a res­pectar-se més i a viure niés fi-atemalment.»

En el moment de l'oració dels fidels, es va pregar per les vícti­mes del'atemptat, pels morts, pels ferits i pels seus familiars, i per la pau i la justícia. L'Eu­caristia va acabar com és costum amb el cant dels Goigs en lloança del beat Francesc Castelló, mentre es do­nava a venerar la relí­quia del beat.

Coincidint ainb aquesta celebració, es va inaugurar un nou plafó dedicat a la beatificació amb fotogra­fies oficials deZ.' Osservatore Romano, que completa la mostra permanent dedicada al beat que hi ha en aquest temple lleidatà, on també té un altar en honor seu.

Jordi Curcó

Alacant construirà una església en honor del beat

Amb motiu d'aquest tercer ani­versari, la Comissió pro Canonit­zació del beat Francesc Castelló ha editat el número 5 del seu but­lletí, dedicat majoritàriament a fer-se ressò de la festa del beat Francesc, celebrada a Lleida el 29 de setembre del 2003.

Així mateix, el «Noticiari» ofe­reix diverses notícies relacionades amb el beat Francesc, com la con­cessió de les beques Francesc Castelló de l'Institut Químic de Sarrià; les 15.000 estampes del beat editades en japonès, o la lectura d'una tesina sobre El sentit de la vida eterna en Francesc Castelló.

De totes elles va destacar, però, la que ens parla d'una nova esglé­sia que a Alacant, terra natal del beat, serà aixecada en honor seu. El butlletí inclou també una rela­ció dels donatius arribats per a la causa de canonització i agraeix favors. Cal destacar les paraules de la postuladora, Sílvia Correale, que en la seva estada a Lleida va-dir que, per canonitzar el beat Francesc, cal que hi hagi un.mira-Cle. D'altra banda, l'article de por­tada és signat per Matí Sandiu-menge, membre de la comissió ordenat de diaca el 21 de març passat, sota el títol El beat Francesc, un jove com tu.

Tothom que vulgui rebre a casa seva el butlletí, pot demanar-lo per escrit a l'adreça de la comissió, al carrer del Bisbe, núm. 1, de Lleida.

El president dels campaners fa el pregó de Setmana Santa

•m-

LLEIDA.—El president de la Confra­ria de Campaners de Catalunya i rector d'Alcoletge i de Vilanova de la Barca, Mn. Vicenç Alfonso, va ser enguany el prego­ner de la Setmana Santa de Lleida, en la seva setena edició.

L 'acteva ser organitzat, com ja és costum, per la Congregació dels Dolors de Lleida i per un altra confraria de la Setma­na Santa lleidatana. En aquesta ocasió, l'honor el va tenir la Confraria del Natzarè

de la parròquia de Sant Pau del barri de la Mariola.

La sala d'actes del que va ser antic convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces va acollir el pregó, que va comp­tar amb la presència de les primeres auto­ritats i dels directius de totes dues confra­ries.

El canonge i rector de Santa Maria de Gardeny, Mn. Gerard Soler, que va repre­sentar el bisbe de la diòcesi, en la seva breu

NOU MOTOR DE CAMPANES AMB PARADA DE LA CAMPANA CAP PER AMUNT!

(POSSIBILITAT DE FER ELS TOCS TÍPICS CATALANS QUE INCLOUEN LA PARADA CAP PER A M U N T D'UNA O DIFERENTS CAMPANES

DE MANERA AUTOMÀTICA)

CONSULTEU-NOS: .

961 269 191 - FAX: 961 268 347 / 2001@servicam.com

2001 TÈCNICA I ARTESANIA

però intensa intervenció, es và referir a la tasca evangelitzadora de les con­fraries que participen en les dues pro­cessons que tenen lloc a Lleida diu-ant la Setmana Santa: «Amb aquestes manifestacions de fe popular cele­breu també vosaltres els misteris de la passió, de la mort i de la resurrecció del Senyor i porteu, amb els passos i les imatges, l'Evangeli al carter, en una catequesi bíblica, popular i multi­tudinària.»

El pregoner va glossar tot seguit en el seu pregó el sentit profund reli­giós dels dies sants. Per a Mn. Vicenç Alfonso, en la. Setmana Santa es bar­regen la fradició i la fe, l'art i la pietat popular. Va destacar que la història que es rememora en els dies sants és una història de salvació i va dir que, d'entre totes les setmanes de l'any, la més important per als cristians és la Setmana Santa: «L'Església, en com­memorar lapassió, la mort i la resurrec­ció de Grist, se santifica i es renova.»

Mn. Vicenç Alfonso, en la seva intervenció, va convidar tots els presents a fer una aposta per l'esperança:«A pesar de la realitat que ens envolta, amb un món secularitzat i materialista, dur i violent, no hem de perdre l'esperança. En aquests dies de sentit religiós intens, estem, cridats a

Peno de la Confraria del Natzarè que va presidir el pregó de la Setmana Santa.

recuperar la vida interior, l'espiritualitat, el valor del sacrifici fet des de l'amor, lluitant contra el passotisme, la violència, la intolerància i el fanatisme. Hem de recu­perar el perdó i la capacitat d'estimar, que ens fa més cristians i més humans.» (J.C.)

•^•>

8. abril. 2004 CATALUNYA+= CRISTIANA 2 5

Menorca

Ciutadella tributà honors al Sant Crist • Agraïment emocionat a Mn. Pere Salord, després de 64

anys de dedicació a l'església

CIUTADELLA.— L'església del Sant Crist de Ciutadella ha celebrat novament la seva festa titular. Aquesta petita església de la ciutat, ubicada al pulmó del nucli antic, té una forta tradició i devoció, centrada en la imatge del Sant Crist dels Paraires.

Els dies 12, 13 i 14 de març es va celebrar el tradicional tridu eucarístic. La missa solemne del darrer dia va ser presi­dida pel bisbe de Menorca, Móns. Joan Piris. Coincidint amb la festa titular, en­guany la celebració s'ha vist allargada fins al dia 20, quan la secció de Portadors de la Confraria d'aquesta església va retre un emocionat agraïment al que ha estat durant molt d'anys el consiliari i rector del Sant Crist, Mn. Pere Salord Cornellà.

Un total de 64 anys dedicats en vida a l'església del Sant Crist de Ciutadella bé valien un agraïment. Un senzill i emotiu acte, presidit pel bisbe Joan Piris, va ser­vir per expressar l'adhesió a una persona

• que s !ha dedicat en cor i ànima a la devo­

ció dels misteris principals de la fe cristi­ana, la mort i la resurrecció de Jesucrist, tal com ho va afirmar el bisbe Piris, acom­panyat pel nou consiliari, Rafel Portella, vicari general de la diòcesi, i pel president de la confraria, Pere Bosch.

Mn. Salord va donar les gràcies a Déu i als seus superiors per haver-se dedicat a aquesta església, que és un dels pulmons de devoció popular de la ciutat. Mn. Sa-.lord va agrair l'aportació i els donatius de tots els fidels al llarg d'aquests anys. El prevere va elogiar el seu successor i va demanar a la confraria un nou impuls rehgi-ós, alhora que va recordar als confrares que l'objectiu és donar testimoni coherent amb la conducta cristiana en els àmbits famihar, laboral i social de cada membre de la con-

La diòcesi s'uneix al dolor de l'I 1-M

Móns. Piris va animar a esborrar els sentiments d'odi o de venjança.

CIUTADELLA.—L'Esglésiadioce-sana de Menorca es va aplegar el 18 de març passat per pregar i manifestar la solidaritat amb les víctimes del brutal atemptat de Madrid. L'església parroqui­al de Sant Francesc de Ciutadella va aco­llir una éucaristia-funeral, presidida pèl bisbe Joan Piris, amb qui van concelebrar capellans de la ciutat, entre els quals hi havia el vicari generd, Rafel Portella, i el rector de la catedral, Sebastià Taltavull. A la convocatòria van assistir-hi desenes de fidels de totes les comunitats de l'arxi­prestat de Ciutadella.

El bisbe Piris va agrair la presència i la pregària, la manifestació de la solidaritat amb les víctimes, els familiars i els ferits, i va encoratjar tots els fidels a «celebrar un acte de fe en la resurrecció i de fe en la mateixa vida». Per al prelat, . «una vida humana val molt davant de Déu», i va demanar als catòlics d'escam­par la misericòrida tal com va ensenyar Jesús.

Móns. Piris va definir els atemptats de r 11-M «com uns esdeveniments tràgics i criminals» que han provocat «un mal cal­culat que descol·loca les nostres consci­ències». Una barbàrie feta per «persones i mentalitats que viuen al marge de Déu, tot i que poden arribar a invocar-lo», des d'una visió totalment oposada al Déu que és amor.

El bisbe va animar a demanar justícia, a esbori-ar tota casta de sentiments d'odi o de venjança, a ser conscients que «la hu­manitat viu amenaçada pels mateixos hu­mans». I ya exhortar a treballar per una educació que promogui consciències ob­jectivament rectes: «El futur de l'home depèn de les seves actituds ètiques per portar endavant la creació que Déu li ha encomanat.» Per al prelat, «la batalla de la vida només es pot combatre des de la capacitat d'estimar i la solidaritat, escol­tant la Veu de Déu». Un Déu que va definir com a misericordiós, «que perdona sem­pre el seu poble». (G.F.M.)

firaria. Visiblement emocionat, va encoratjar els portadors del Sant Crist a «dur amb elegància la pròpia creu de la vida, sabent que avui ser cristià és viure contra corrent».

El bisbe Joan va afirmar que «més enllà de la gratitud, cal fer menció a tota una vida dedicada a l'Església», i va destacar que l'església i la con­fraria del Sant Crist és «molt més que una simple devoció, és estar ben centrats en Jesucrist, en el més nuclear de la fe cristiana, la mort i la re­surrecció de Jesús, perquè no és una devoció buida».

Una vintena de portadors, la majoria dels membres de la secció de la confraria, van serpresents al'acted'agraïment. Pos­teriorment, es va servir un aperitiu, durant el qual els membres de la confraria van poder compartir una estona de convivèn-

L'església del Sant Crist és un dels pulmons de devoció popular de la ciutat.

eia. La confraria va obsequiar el prevere amb una pintura de la imatge del Sant Crist, obra de l'artista Núria Collado.

Guillem Ferrer Monjo Fotos: «Diari Menorca»

PER UN FULL, UN RETORN

« E s un fet real que va passarfa pocs anys. El protagonis­ta era un portuari d'una capital iílenca. No era un mal home però com tants altres vivia allunyat de l'Església a causa dels prejudicis i de la ignorància. Un diumenge, avorrit a casa, va llegir —primer amb curiositat, després amb inte­rès— un full que el seu fill havia portat de la parròquia i havia deixat a la tauleta del menjador. Què va passar per la seva ànima? No ho sabem. El que és cert és que va tornar a la pràctica religiosa i à la seva parròquia que no trepitjava des de la seva primera comunió. Tot això gràcies a un senzill full imprès que va tocar en el moment oportú el cor d'un home, assedegat de veritat com ho estem tots! Però abans aquest full el va editar algú; i.algú també el va distribuir.»

Fundació Obra Cultural edita els Fulls Culturals des de fa més de 50 anys. Us en podem ^nviar de franc fins a 25 exemplars de cada número que surti. Us animeu a enrolar-vos en l'apostolat de la propaganda escrita i/o donar-nos suport econòmicament?

C/c: 2100 3205 17 2200322184

OBRA CULTURAL Roger de Llúria, 4 • 08010 Barcelona

Tel. 933 181 896 - a /e : foc@obracultural.org www.obracultural.urg

v

"íS;

2 6 CATALUNYA+= CRISTIANA aduesH^^n ana... S . abril. 3004

Missions URGELL

LE TERESA I IMIOMTSERRAT TRIB© TREBALLEW.A L'ABQEWTS

«La Providència de Déu és quelcom que no s'explica»

Teresa i Montserrat són germanes de sang í de congregació. Filles d'una població de l'iiiterior de Lleida, Gerb, a la Noguera, van entrar a les congrega­cions de ben joves, amb una gran vocació personal que s'ha enfortit amb el pas dels anys. Teresa va iniciar la nissaga i va anar amb 18 anys a l'escola de la Immacu-

—Com van sentir la crida per inte­grar-se a la vida religiosa?

—L& fundadora del nostre orde és Al-forísa Cavin. Era una persona que sempre m'havia cridat l'atenció pel seu carisma: ella volia promoure el paper de la dona en una època francament difícil per a les dones, perquè la fundació es va fer el dia 4 d'agost del 1854. Quan Déu em va cridar el vaig seguir sense pensar-m'ho i no me n'he penedit mai. Em va tocar anar de missionera a l'Argentina, a Coman­dante Fontana, a 200 qliilòmetres de la capital, fa 33 anys que estic allà i no ho canvio...;.

He de dir que a l'arribada allà, me'n volia tomar perquè no tenim llum, no teníem aigua, molts mosquits, molta ter­ra, cap arbre Però un dissabte (em sembla com si fos avui), la Mare de Déu em va recordar el vot d'obediència tot dient-me: «Mira, nena, jo t'ajudaré...» I vaig començar un diumenge circulant per tot arreu amb un paraigua, perquè feia un sol que cremava, a mirar on volíem edifi­car un col·legi.

Us puc dir que he trobat la Providència de Déu en tot el que he fet... i això m'ha ajudat a superar tots els entrebancs, mal­grat les dificultats de tota mena que hem trobat. Tot s'ha fet amb la Providència Divina, però no la providència de quedar-

me amb els braços creuats i esperar; sinó la d'anar, aquí, d'anar allà, i fer-ho tot per als nanos de l'escola.

—Quina és la tasca a l'escola? —Nosaltres tenim un col·legi des de

nivell inicial, els nens de 5 anys fins a la primària, to_ta la secundària i després tres terciaris. Potser direu, què és un terciari? Un terciari són uns cursos superiors de quatre anys no universitaris... Una forniu-la que els ajuda a poder treballar perquè solament amb la secundària el noi no té feina. Podem dir que de Comandante Fon­tana han sortit niíetges, comptadors pú­blics... que han seguit després els estudis; i això m'omple d'alegria, el fet de poder promoure aquesta gent.

lada Concepció a Barcelona. Un any més tard, va entrar a la mateixa congregació la Montserrat. La casualitat ha fet que hagin acabat fent missions a la mateixa escola, tot i que al principi van estar a destins diferents. Elles viuen a Comandante Fontana, una població de Formosa, a l'Argentina.

—La Montserrat era mis­sionera en un altre entorn, però des que la seva germana s'ha jubilat, va fer un canvi de destí... Com va anar tot això?

^ S í , he estat a Córdoba 23 anys, a la Casa Bressol, que s'ha acabat transformant en hospital pediàtric. Després de jubilar-me, el trasllat d'una al­tra germana de la congregació que estava amb la meva ger­mana a Comandante Fontana em va permetre d'anar-hi. Així,

doncs, fa sis anys que m'estic amb la Teresa a Comandante Fontana.

—Com és que vostè també va ianar a parar a missions?

—Perquè a mi sempre m'ha agradat la missió, sempre... i els nehs també. La meva vocació han estat els infants petits. Quan vaig estar a Córdoba amb els ma­lalts sempre vaig estar amb els petitons, des d'acabats de néixer gairebé fins als 11 o 12 anys... Sempre m'ha agradat estar ainb ells i. ara ajudo les mestres amb aquests nanos que estan més endarrerits, dels quals les mares no es preocupen, que no fan els deures: els ajudo una mica; després, a la tarda, estic a casa feinejant.

—Montserrat, vostès com viuen la

Les germanes Tribó en una «foto de família» amb el personal de l'escola a l'Argentina.

tasca a missions? —Per a nosaltres és una missió que

cada dia ens atrau més. Hi ha molta feina al costat dels infants als quals ensenyem: algunes vegades vénen sense menjar i els donem un panet i un got de llet amb mate. Això és, moltes vegades, l'únic que men­jaran... Treballem molt amb ells a tots els nivells: l'educació i també en altres as­pectes humans molt enriquidors.

—I per a vostè, Teresa? ^-Jo crec profundament en la vocació.

De fet, quan erajóve mai no havia sentit la vocació religiosa. A mi m'agradava di­vertir-me sanamènt: amb les amigues i els arnics anàvem d'excursió, ballàvem.... i tot d'una, vet aquí que un dia un sacerdot em va dir durant una confessió que ell em veia monja. Jo li vaig contestar de seguit: «Ai no, jo monja, no!» Quan l'endemà vaig anar a l'escola al carrer de València i hi.vaig entrar, ho vaig sentir... «Aquesta serà casa meva.» Era el mes d'octubre i el, desembre ja estava al convent. Penso que avui Déu també crida homes i dones, el que falta és parar l'orella... potser no l'es­coltem per tot el soroll i per tot el que passa però, sí, crec en la. vocació. Una cosa em fa pena: que els joves no viuen la vida, tant bonic que és viure. No ho fan perquè no posen el cor allà on els dóna alegria, joia, pau i ganes de viure. La joventut d'avui esta avorrida i això que tot el dia canta i balla ...

—La situació econòmica a l'Argen­tina és cada vegada més difícil. Vostès viuen aquesta difícultat...

— Ho hem viscut, ho vivim i ho viu­rem... El motiu profund? No el sé... com que jo no sé política i no m'hi vull posar, no puc donar una opinió, però allà qui prospera és que potser és un estranger que té ganes de treballar: jo he notat això. A l'éscola, doncs bé, ja li dic, la Providència de Déu és quelcom que no s'explica i que ens ha ajudat sempre.

M. C. Orduna

CARTA DES DEé.. . Hi ha 44 homes i dones missioners arreu del món, fills de les terres del bisbat d'Urgell. Són a l'Argentina, a Bolívia, a diversos punts d'Àftica, a Mèxic, al Perú, a l'índia. Ells ens envien notícies tot sovint i us en ferti un breu esment.

OKONG-OYEK/GUINEA «Després de 17 anys a Anyisok, ara sóc a Okong-Oyek. És una comunitat d'uns mil

habitants. Allí treballaré en l'escola taller que tenim, on noies i nois aprenen oficis. També treballaré a l'escola estatal i amb els mestres dels poblats. Tinc ganes de fomentar també l'agricultura, que és la base d'una bona alimentació, la manera de guanyar-se la vida i evitar l'èxode rural.»

Gna. Antònia Elies Claret Carmelita vedruna (filla de Llimiana)

OUSSOUYE/CASAMANCE/SENEGAL «Ara ja hem col·locat un bon grup de nens i nenes a l'escola; a altres nens que havien de

fer dotze quilòmetres a peu per anar a l'escóla els hem pogut trobar acollida en internats, molt senzills, és clar, però que els permet de gastar menys energia física i poder treballar en més bones condicions. Hem pogut construir també una escola maternal. L'antiga era un perill per als nehs, perquè en qualsevol moment podien caure a dins. Ara tenen aigua i seguretat. No cal dir que sempre estem enfrontats als mateixos problemes de medicines, massa cares per a la nostra gent, de menjar... a vegades hem d'ajudar alguna família a refer la casa, que és de fang, i que les pluges han fet malbé.»

Miquel Betbesé £sco/apï (fill de Balaguer)

40 anys de missioner: Sebastià Bonjorn i Lluís Dies

Móns. Sebastià Bonjorn és avui bis­be, nomenat fa dos anys prelat d'honor dei Papa. Énguariy farà 40 anys que juntament amb Mn. Lluís Dies van ser enviats pel bisbe Iglesias Navarri, jun­tament amb un grup de sacerdots de la diòcesi, per enfortir la missió evange­litzadora a Colòmbia. La major part va retornar passats uns anys o van canviar el seu destí. Mn. Dies i Móns. Bonjorn s'han mantingut al peu del canó, al capdavant d'una gran obra: la Funda­ció Institut Tecnològic del Sud. Ha estat una escola distingida fa dos anys pel govern colombià com a projecte «Escoles que fan escola». Des de que l'any 1964 van marxar a Colòmbia, Sebastià Bònjom ha mantingut una estreta relació amb el bisbat d'Urgell. A través d'ell s'ha format una generació de seminaristes originaris d'aquell país, alguns d'ells ja rectors, que treballen intensament a diverses parròquies del bisbat. (M.C.O.)

Móns. Bonjorn.

8. abril. 2004 Wtat CATALUNYA+= CRISTIANA 2 7

Integrar els immigrants a través de la formació • ATIME dirigeix els seus esforços per a la integració plena dels

immigrants a la societat espanyola

Quan l'immigrant arriba a un país.a la recerca d'oportunitats per millorar les seves condicions de vida i les dels seus, fa un pas enrere. Ha de començar des de zero en tots els aspectes: en l'àmbit social, econòmic, laboral i cultural. Tot serà nou i en molts casos prou difícil. L'Associació de Treballadors i d'Immiigrants Marroquins a Espanya (ATIME) treballa per ajudar els

ATIME es va crear a Madrid el 1989 per iniciativa • d'ún grup de persones unides tant per l'amistat com per una situació personal comuna: ser nacionals marroquins que, per circumstàncies econòmiques i/ o polítiques, van haverd'aban-donar el seu país i traslladar-se a Espanya sota la condició d'emigrants econòmics o de refugiats polítics. Va néixer

^tant amb una vocació de ser­vei, per atendre i donar cober­tura a les demandes d'un inci­pient i cada cop més nombrós •col·lectiutd'immigrants a Es-'. panya, com amb una clara vo­cació reivindicativa al fons de la qual subjau la idea principal de crear una societat més justa en què l'imniigrant sigui con­siderat plenament com un ciu­tadà més, amb els seus drets però també amb les seves obligacions.

Van començar la seva tasca a Catalunya el 1993 i, encara que el seu nom només al·ludeix als immigrants marroquins, re­ben i ajuden tots els nouvinguts, sense discriminació per lloc de procedència. Ac­tualment presenten els serveis de quatre departaments: el social, el de cultura i joventut, el jurídic i el d'intèrpret.

, Generalment, el servei més sol·licitat és el d'assessoria jurídica perquè la seva prioritat és obtenir la legalitat a Espanya (1.500 usuaris l'any 2003). Però com ens va fer saber el president d'ATIME a Santa Coloma de Gramenet, Karim Ouaraab, «intentem convèncer la gent que només cerca obtenir la residència qué facin cur­sos de formació i que s' interessin pels seus drets i deures. No es preocupen per les

Alguns dels usuaris d'ATIME que van participar

condicions d'habitatge o de feina, només per regularitzar la situació. Un cop ho aconsegueixen, se senten segurs i estan més disposats a integrar-se. Mentre la llei d'estrangeria sigui tan dura i injusta per als immigrants sense papers, mirem que si més no es vagin formant i integrant en el sistema, per exemple, sanitari p educatiu català». Una cosa tan simple com ens pot semblar anar al metge és tot un món a descobrir per a algú que mai no ha hagut de demanar hora o que no sap el que és un metge de capçalera.

Es fan classes de català i s'imparteixen cursos de formació, entre d'altres coses. Quan la persona immigrant, pel seu perfil, els seus interessos i la seva ambició, vol formar-se en un sector en específic del qual no s'imparteix cap mena de curs, se la

recent arribats a fer les primerespasses en el camí dur que han de recórrer. A través dels diversos departa­ments els orienten en els afers legals, en la recerca d'habitatge i feina, en les seves relacions socials dins de les comunitats d'acollida, en el funcionament de la sani­tat i l'educació espanyoles i, sobretot, intenten millorar la seva formació cóm a principal eina per a la integració.

posa en contacte amb al­tres entitats que sí que l'im-. parteixen.

El departament social desenvolupa dos progra­mes fonamentals: el d'in-

. serció laboral i el de recer-cad'habitatge. S'assessora l'immigrant sobre la ma­nera de trobar feina i se li fa un seguiment. Treba­llen en col·laboració amb determinades empreses i amb els serveis socials de diferents poblacions cata­lanes (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Rubí, etc). Quant al pro­grama d'habitatge, no és eficaç per causes externes. Els organismes públics no donen cap mena d'ajuda i els propietaris privats són molt reticents a llogar gent

immigrant. El departament jurídic orienta sobre

els entrellats legals de tot allò relacionat amb l'estrangeria com, per exemple, reno­vació de permisos de residència, rèagru-pament familiar i expulsions; també as­sessora en el mori laboral en casos d'acomiadaments improcedents, d'acci­dents laborals, de recursos a resolucions, administratives, etc. Del que no s'encarre­guen és dels casos penals.

Necessitat de medíar entre.immi­grants i veïns

Per la seva part, él departament de traducció i intèrpret, dirigit per un media­dor intercultural, té com a funció principal facilitar la comunicació entre les instituci-

en una de les excursions organitzades.

ons públiques (comissaries, col·legis, jut­jats, etc.) i els immigrants usuaris d'aques­tes institucions. Per exemple, acostar pos­tures entre el professor i els alurnnes i entre el professor i els pares, que tots comprenguin les raons que els porten a actuar d'una determinada manera. Així mateix, fa la funció important de mediació en els diversos conflictes que se solen donar entre el col·lectiu d'immigrants i els veïns. Hi ha casos de discriminació i de racisme per part dels veïns als immigrants que comparteixen el seu immoble. Ales­hores intervé el mediador intercultural, que comprova si s'ha donat aquesta situa­ció i mira de parlàr-ne amb les parts. Si no hi ha cap resultat positiu, el cas passa al departament jurídic i s'interposa una de­manda per discriminació, segons ens ha explicat Karim Ouaraab.

Una altra línia d'actuació que es consi­dera fonamental des d'ATIME és la de potenciar les relacions entre immigrants i les associacions de veïns a través de sessi­ons informatives sobre cultures, tradici­ons, costums, etc. i a través de la participa­ció en les festes veïnals. Que es potenciï el contacte i l'intercanvi cultur2d.

A part d'aquestes activitats, per dur a terme la sensibilització social, s'orgànit-

. zen xerrades periòdiques en universitats i per a les associacions de pares d'alumnes de col·legis; es participa en la Festa dé la Diversitat, que cada any organitza SOS Racisme; i enguany es participarài en el Fòrum 2004 a través de tallers i de tres xerradessobre el fracàs escolar de l'infant immigrant, la situació de la dona immi­grant a Espanya i els fluxos riiigratoris a Europa.

A més, els usuaris d'ATIME que ho vulguin poden gaudir de l'excursió que es fa un cop l'any i de la celebració de les' dues festes anuals: el final del Ramadà i la festa de l'anyell.

Consueio Chaves Mejuto

A T I M E ASSOCIACIÓ DE

TREBALLADORS I D'IMMIGRANTS

MARROQUINS A ESPANYA

Av. FRANCESC MACIÀ, 1,

ENTL. 1 A

08921 SANTA COLOMA DE

GRAMENET

T E L . 933 864 029 atimeestatal@telcom.es

vvwvv.atime.es

Generalitat de Catalunya ÏÏÚM Departannent de Benestar i Família

Institut Català del Voluntariat

xarxa V I / í

I í !•' 1 • V /

XARXA ASSOCIATIVA I DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA

Espai obert i compartit

Gran porta d'entrada als àmbits associatius

Treball en xarxa, punt de trobada

Informació, coneixements^

reflexió...

Per a més informació

Persones i entitats oi2r

OHeM.MM·MM·Mert»

•tencid diitadana

www.voluntariat.org

radio estel

lïC.

r

• Barcelona 10Ó.Ó

a Tarragona 100.6 D Catalunya Central 93.7 B Girona 103.4

B Lleida 91.5 • Tortosa 90.1 D Garraf 96.8

DVÍC91 .3

^^ principat

• Cerdanya 104.4

• La Seu d'Urgell 105.0

• Andorra 107.5

8 . abril. 2004 CATALUNYA^ CRISTIANA 2 9

societat 1

Conveni per desenvolupar l'habitatge social • La dificultat actual per trobar pis explica cooperacions d'aquesta mena

BARCELONA.— D'ara endavant, la Fundació Promoció i Foment de l'Habitatge Social de Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació Un Sol Món coliaboraran per crear una xarxa de pisos de lloguer adreçats a la població més desfavorida. Entre els

L'any passat la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un projecte d'habitatge social, per facilitar que població amb pocs recursos pogués accedir a pisos de lloguer. En aquell mo­ment la Fundació Foment de l'Habitatge Social —de Càritas diocesana de Barcelona—va ser escollida per tirar endavant el projecte. Per tal de desenvolu­par-lo millor el 10 de març pas­sat aquesta entitat i la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya van signar un conveni de col·laboració a la Pedrera, la seu de 1' obra social d' aquesta entitat finan­cera. Els encarregats de firmar el conveni van ser Ignasi Delàs, president de la Fun­dació Foment de l'Habitatge Social, i Josep Maria Loza, vicepresident de la Fundació Un Sol Món i director general de Caixa Catalunya.

, A r acte les entitats signants van fer una crida als propietaris a interessar-se per

aquesta borsa d'habitatge social, i van des­tacar l'èxit d'iniciatives sirhilars. Els be­neficiaris d'aquest conveni són bàsicament persones que normalment no poden acce­dir fàcilment a un pis de lloguer per «la manca de garanties demandades pels pro­pietaris». Les condicions dels llogaters han de ser tenir uns ingressos documentats i inferiors a dues vegades el salari mínim

possibles benefíciaris hi ha immigrants i famílies amb ingressos molt per sota de la mitjana. A través del conveni es procurarà posar en contacte propieta­ris de pisos interessats a arrendar-los amb llogaters potencials.

interprofessional. Tot i això aquests mínims poden ser am-pliats a «immigrants en procés de regularització i a famílies que disposin de rendes no superiors a 2,7 vegades el salari mínim interprofessional».

A part de les dues fundaci­ons signants del conveni hi ha cinc entitats més que donen su­port al projecte: Comissió Obre­ra Nacional de Catalunya (CONC), Organització de Con­sumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), Justícia i Pau, Federa­ció d'Associacions de Véíns i

Veïnes de Barcelona i Gestió Residencial SCP-Habitatge Jove. En l'acte de firma del conveni —l'àmbit d'aplicació del qual abraça tot el Principat—els representants de les dues entitats van considerar que actualment l'accés a l'habitatge s'ha con­vertit en un problema social molt greu.

Eduard Brufau

Josep Maria Loza i Ignasi Delàs firmen el conveni.

18a Conferència Mundial de Voluntaríat lAVE

BARCELONA.—Del 17al21 d'agost tindrà lloc a Barcelona la 18a Conferència Mundial de Voluntaríat IAVE (Associació Internacional per a l'Esforç Voluntarí), que s'emmarcarà dins del Fòrum 2004. Se cen­trarà en tres temes claus per fer possible un món millor: la globalització entesa com a defensora dels drets humans, la sostenibili-tat i el respecte a les cultures més vulnera­bles. Aquesta trobada, que tindrà com a objectiu fer visible l'esforç extraordinari que fan els voluntaris arreu del món, reuni­rà voluntaris i representants de les seves organitzacions. Més informació: tel. 933 141794, a/e: iave2004@federacio.net, web: www.iave2004barcelona.org (C.C.)

La Bíblia Catalana Interçonfessional a internet

BARCELONA.—LaBíblia Catalana Interçonfessional, coneguda popularment com la BCI, ja és a Internet. Es pot trobar al costat d'altres traduccions bíbliques de diverses llengües a www.biblija.net. La Societat Bíblica de Catalunya juntament amb la Societat Bíblica d'Eslovènia han fet possible que es pugui llegir el text bíblic, fer recerca per referència o per paraula i fer una lectura en paral·lel amb traduccions al castellà, anglès, francès, holandès, eslovè, alemany i rus. La web, a la qual s'afegiran noves traduccions, es va posar en marxa l'abril del 2001 i el 15 de març passat va arribar als tres milions de visites. (C.C.)

Teresa Pitarque, la centenària fecunda TORTOSA.—El 27 de febrer passat,

Teresa Pitarque Serrano va celebrar els cent anys de vida. Nascuda el 1904 a Caiaceit (Baix Aragó-Matarranya), va ser la tercera de quatre germans, un d'ells capellà. La família, cristiana i pagesa, va rebre la gràcia del martiri en la persona del pare sense més motiu que haver tingut un fill amb vocació sacerdotal.

La Teresa, soltera, sempre ha tingut cura de la família i, especialment, del seu germà Felip. Ell va viure aTortosa i va ser una institució a la diòcesi com a mà dreta dels bisbes Fèlix Bilbao i Manuel Moll.

A la capella de la residència diocesana Sant Miquel Arcàngel es va celebrar una missa festiva, malgrat ser Quaresma. Van concelebrar tretze sacerdots presidits per Móns. Xavier Salinas. La Teresa, lúcida, amb humor i bones cames, va ser la prota­gonista, sobretot a l'ofertori. El missatge de l'homilia episcopal podria ser el se­güent: «Al final de la vida, un se centra en allò que és essencial i en dóna gràcies a Déu, tot reiativitzant les coses.»

Al dinar li van ploure les felicitacions, els cants i els regals, que ella aplaudia. A la tarda, al saló d'actes del centre, va continuar l'homenatge. En primera fila hi havia el nou delegat territorial de Benestar

«Filla meva: vas néixer en un dia de molt fred, tindràs sempre un cos arrupidet.» Cert, la Teresa ha estat de poca altura. En canvi, el seu cor s'ha enlairat amunt i amunt per servir familiars i tothom amb cor senzill i porta oberta durant cent anys. I la propina que espera perquè el genoma familiar té la marca de longevitat!... La festa del centenari fou un esclat de regals. El vent tenia ales de parlaments, cants, pqemes... La meva floreta fou: «Teresa, ets un jardí de violes. Soltera fecunda de cor jove.» -I parlant i donant gràcies ens digué: «Tinc ganes de ballar una jota.»

(J.B.B.)

Social, Fsmael Vifias; el president del Con­sell Comarcal del Baix Ebre, Ferran Bel; el regidor de Benestar Social de l'Ajunta­ment de Tortosa, Francesc Lahosa, i el president del Patronat de la residència

Teresa Pitarque.

diocesana Sant Miquel Arcàngel, Mn. J. M. Membrado. Tots quatre es van congra­tular pels cent anys de Teresa Pitarque i per l'ambient familiar que es palesava a la residència, dirigida per les germanes de la Congregació de Nostra Senyora de la Con­solació. Els 95 residents actuals són assis­tits per més de cinquanta persones.

El públic, molt receptiu, va participar en totes les activitats programades amb aplaudiments, cants i balls. Fins i tot la Teresa deia: «Ara que canten la jota, tam­bé jo podria balíar.» Tot seguit, va ser el tom dels poetes i rapsodes del centre, dels cantants del karaoke i, primordialment, del grup local Quico el Cèlio, que va conquerir tota la gent.

J. Blanc i Bahima

LA HUERTA EN CASA

V Opció intel·ligent per a la gent sana

S í realment vols una dieta sana per a la teva família, nosaltres conreem l'horta i et por­

tem cada setmana a casa les fruites i les horta­lisses fresques, lliures de químics, plaguicides i hormones i amb tota la força del seu gust.

A partir de 104€, 4 caixes (1 per setmana) A partir de 1.145€, 52 caixes (any)

(transport inclòs)

Demaneu informació al Tel. 973 791 391

i:^».

3 O CATALUNYA+= CRISTIANA 8 abril. 2004

«Quan et dones al proïsme, sents una felicitat enorme» • Mònica Baurier és voluntària en colònies organitzades per la Fràter

Mònica Baurier Trias, estudiant de segon curs d'Humanitats a la Univer­sitat Pompeu Fabra de Barcelona, dedica, des de fa dos anys, part de les vacances d'estiu a col·laborar com a voluntària a la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids de Catalunya. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Fundació Pia Autònoma Josep Maria París-José Luis Udaeta —coneguda popularment com a Fraternitat Festiva—, que té com a objectiu transmetre l'alegria i la fraternitat evangèliques a persones i col·lectius. La gran il·lusió d'aquesta entitat és la de crear una escola de formació de voluntaris.

—Què et va impulsar a col·laborar com a voluntària a la Fraternitat Cristi­ana de Malalts i Minusvàlids de Catalunya (Fràter)?

—^Un dia van venir dos membres de la Fundació Josep Maria-José Luis Udaeta a la catequesi al Casal Loiola. Ens van parlar molta estoiia sobre l'associació i van fer una crida a tots aquells que volguessin col·laborar com à volimtaris en unes colò­nies d'estiu amb minusvàlids organitzades per la Fràter. Jo feia tres anys que era monitoria de nens a l'esplai JAS (Joventut Alegre de Sarrià) i anteriorment també havia estat monitora en unes colònies or­

ganitzades per una parròquia de Bellvitge. Mai no havia entrat en contacte amb perso­nes amb discapacitat i tenia moltes ganes de conèixer aquest món, perquè la meva germana gran sí que havia participat en colònies similars. Va ser llavors quan em vaig adonar que aquesta era la meva gran oportunitat i havia d'aprofitar-la. I ho vaig

,fer. M'hi vaig apuntar com a voluntària sense pensar-m'ho dos cops.

—Com va ser el teu primer any de colònies amb gent amb discapacitat?

—ha meva experiència com a voluntà­ria a la Fràter va tenir lloc durant els primers dies d'agost del 2002. Tenia temps

El Cantora! de Missa Dominical Acaba de sortir una nova edició del Cantora! de Missa Dominical en cada una de les seves tres modalitats, renovades i augmentades: - Cantoral català amb lletra sola, amb prop de 400 cants per a tots els moments i temps de la celebració, i els textos de l'ordinari de la missa. - Cantoral bilingüe amb lletra sola, amb tots els cants del cantoral en català, i un bon nombre de cante també en castellà; també amb l'ordinari de la missa. - Cantoral català amb música, amb totes les partitures dels cants catalans i dels cants de l'ordinari de la missa, i un CD-ROM que permet veure i escoltar els acompanyaments.

Un important instrument per a les parròquies i esglésies perquè les celebracions siguin més vives i pgirticipades. I un important instrument per tenir-lo a casa cada cristià, per a una millor vivència del que cantem a l'Eucaristia.

- Cantoral català amb lletra sola: 5,00€. Oferta: 50ex.,215,00€, 100ex. 400,00€

- Cantoral bilingüe amb lletra sola: 6,00€. Oferta: 50ex. 25Ó,00€, 100ex. 425,00€

- Cantoral català amb música: 35,00€. Si es compren cantorals amb lletra, el preu del cantoral amb música és de 15€

i Per comandes, adreceu-vos a:

CENTRE DJE PASTORAL LITÚRGICA c / Rivadeneyra, 6 , 7 .

08002 Barcelona Tel.: 933.022.235 / fax.: 933.184.218

web.: www.cpl.es / mail.: cpl@cj3l.es

Mònica Bauríer, voluntària a la Fràter.

lliure i vaig pensar: «Hi ha cap altra mane­ra més bona d'aprofitar el teu temps lliure que fer alguna cosa pels altres?» Reconec que el primer any estava una mica a l'ex­pectativa davant de la nova realitat que estava coneixent, palpant, vivint... Per a mi va ser impactant perquè mai no havia tin­gut relació amb persones amb discapaci-tats físiques i/o psíquiques. Participar en aquestes colònies suposa dormir amb aquestes persones, acompanyar-les al la­vabo, dutxar-les, vestir-les... Es tracta de conviure-hi durant les vint-i-quatre hores del dia. És una cosa que t'enriqueix interi­orment.

—Et va costar integrar-te? —No. Jo era la nova d'ün grup de deu

nois i noies. Tots em van ajudar a integrar-me. Em van fer sentir com una més del grup.Hi havia un ambient de fratemitat, d'ajudar-nos els uns als altres, com en una gran famíUa. La meva feina consistia bàsi­cament a ser els braços i les cames dels minusvàüds i a ser la seva comunicadora, la seva interlocutora. Va ser una experièn­cia gratificant, perquè considero que, en el fons, eren unes colònies tant per a ells com per a mi. La interacció entre nosaltres i ells va ser molt intensa. Apreníem els uns dels altres, i a l'inrevés.

—I el segon any? —Va ser diferent, ni millor, ni pitjor.

Partia de la meva experiència de l'any passat. Em vaig adonar que són persones exactament igual que nosaltres, però que no poden valer-se per elles mateixes físi­cament. Aquesta és l'única diferència que hi ha. Se saben expressard'una altra mane­ra; tenen desenvolupats altres sentits, com la mirada. El primer any estàs tan pendent d'ells que t'oblides absolutament de tu. Quan et dones al proïsme, sents una felicir tat enorme. En el segon any yaig mirar de fer un pas més: ser la seva amiga i ajudar­ies perquè s'ho passessin molt bé. '

—Què t'aporten aquestes colònies? —Moltíssimes coses. En tomar dé les

colònies, recordo que al meu diari vaig escriure el següent: «És increible pensar que la gent que menys té, i que és "més indefensa, és la que més armes té a la vida. Com és possible que algú que no pot cami­nar, ni moure els braços, ni tan sols parlar, sigui capaç de viure la vida amb tanta passió i alegria? El Regne de Déu és amb ells;» Va ser un regal el fet d'haver estat deu dies amb tots ells. La colònia va tenir lloc a Sant Andreu Salou, una localitat de la comarca del Gironès, a principis d'agost del 2003. El grup estava constituït per uns trenta minusvàlids i uns quinze voluntaris. Des d'aquí animaria a tothom a participar en aquest tipus de colònies.

Miquel Àngel Codina

La filosofia moderna entre els joves PAMPLONA.— Quatre

estudiants de segon de batxi^ Uerat del col·legi la Farga, a Sant Cugat del Vallès* van participar, juntament amb un dels professors de l'escola, en l'edició número 48 de les Reunions Filosòfiques,.cele­brades entre el 8 i el 10 de març a la Universitat de Na-varta. Aquesta trobada, que va aplegar més de 150 con­gressistes, va versar sobre la figura i l'obra del filòsof alemany Emmanuel Kant (1724-1804). El catedràtic Alejandro Llano, un dels ponents, va recordar en començar el congrés que la vigència de Kant és innegable: «No tots serem kantians, però sí que tots som postkantians.» (C.C.)

Participants en I congrés sobre Kant.

FILATÈLIA per Enric Graupera

Sant Blai Liechtenstein va emetre el 2003 una sèrie filatèlica sobre

diferents sants. Aquest segell està dedicat a sant Blai. S'hi pot veure que a la seva mà dreta t&un pal amb un plat en el qual hi ha l'espina del miracle. Sant Blai, bisbe d'Armènia, va aconseguir renom internacional en alliberar un noi d'una espina que tenia clavada a la gola (any 316). És, per aquest motiu, patró dels laringòlegs. La seva festivitat se celebra él 3 de febrer.

8 . abril. 2004 CATALUNYA^I CRISTIANA 3 1

cu Itura «La Pasión de Cristó», al servei de i'evangelització • La Delegació d'Ecumenisme edita un llibret explicatiu sobre el film

BARCELONA.— L'última pel·lícula de Mel Gib­son està aixecant autèntiques «passions». L'estrena a Catalunya, el 2 d'abrílpassat, de La Pasión de Cristo ha vingut acompanyada de tanta expectació que va camí de convertir-se en la pel·lícula de la Setmana Santa.

Móns. Jaume Gonzàlez-Agà-pito, delegat d'Ecumenisme i de Relacions Interreligioses de l'ar­quebisbat de Barcelona, és un gran devot del Via Crucis. Cada diven­dres de Quaresma el predica amb solemnitat a la parròquia de Maria Reina, de la qual és rector. Amb l'estrena a Espanya de La Pasión encara hi té més motius. L'última pel·lícula de Mel Gibson és un esfereïdor Via Crucis de més de .dues hores de metratge, molt fidel a la realitat, que s'allunya de visi­ons edulcorades de la Passió i que aconsegueix introduir l'espectador en el misteri de la mort cruenta de Jesús. En paraules del mateix Gon-zàlez-Agàpito,' aquesta pel·lícula ha esdevingut, en aquesta Setma­na Santa, «una autèntica benedic­ció de Déu». Tant és així, que des de la DeJegaci ó d'Ecumenisme de 1' arquebisbat de Barcelona, que ell mateix presideix, s'ha decidit aprofitar-ne l'èxit per difondre uns materials que orientin catequèticament la visió del film.

, Quan Gohzàlez-Agàpito, subscriptor de la revisia Newsweek, va veure que aquesta important pubUcació nord-americana de­dicava nou pàgines senceres al fUm de Gibson, va copsar de sobte la importància d'una pel·lícula que ja començava a estar en boca de tothom. Aviat li va passar pel-cap la possibilitat d'elaborar algun inateri-al peraprofitar aquesta reeixida irrupció de la figura de Jesús a les millors sales de cinema de tot el món. Aquesta mateixa

Atesa aquesta inusual notorietat per a un film d'aquest tipus, des de la Delegació d'Ecumenisme de l'arquebisr bat de Barcelona, en col·laboració directe amb l'associ­ació protestant Agape, s'ha editat un fulletó explicatiu sobre la figura i missatge de Jesús.

Jesús, avui que hi hà tan poca cultura reli­giosa.» La revista respon sobretot a algu­nes de les qüestions que el film podria provocar en un espectador que no coneix la vida i missatge de Jesús. De manera senzi­lla es repassen alguns" aspectes claus de la seva figura, com l'autenticitat de la seva existència, la versemblança dels evangelis, la humanitat i divinitat de Jesús, el sentit del pecat o la necessitat de là Passió per redimir.la humanitat... Finalment també s'ofereix un petit esquema visual sobre com iniciar la relació personal amb Déu i adherir-nos al seu missatge, que en el fons, és l'essència del cristianisme.

Tot i ser concebuda inicialment per a no cristians, la revista editada per la Delegació d'Ecumenisme està pensada també per als

fidels cristians, que hi trobaran uns punts clau per orientar catequèticament la visió del film i suscitar posteriorment la reflexió i el diàleg. Alhora vol respondre a les acusaci­ons de violència i brutalitat, deixant clar que Gibson ofereix una visió personal de la Pas­sió, molt cruenta i realista, tot i que força fidedigna als evangelis. «Davant de visions massa edulcorades de la Passió, és bo que de tant en tant ens adonem un mica de tot el patiment que Jesús va acceptar per nosaltres —afirma Móns. Gohzàlez-Agàpito—. Ell ha mort per nosaltres, per salvar-nos.»

La Delegació d'Ecumerúsme ha fet una forta aposta per la pel·lícula i pels materials editats, dels quals s'ha fet una tirada de 400.000 exemplars. Els mateixos protes­tants pensen repartir-los a la sortida dels cinemes. Dins de l'Església catòUca, Móns. Gonzàlez-Agàpito espera alguna iniciativa similar, alhora que convida les parròquies i moviments a comprar exemplars per tre-ballar-ios en catequesis o cinefòrums. El preu de sortida és de 0,30 euros per revista, xifra que es redueix a mesura que es com­pren més exemplars. El material es troba a disposició de qui ho desitgi en català i castellà i es poden fer les comandes per correu electrònic a ecumenismo@ arconet.es, trucant al tel. 934 538 659, o bé directament, a la seu de la delegació (c/ Diputació, 231,08007 - Barcelona), oberta de dilluns a divendres de 9.00 a 1-7.00 h.

Samuel Gutiérrez

Móns. Gonzàlez-Agàpito, fullejant la revista. pGB i^ iH^_ iH iB>>aMa iBaBBBiBBBB^ iB iBHMB·Mi i i

idea la va tenir el responsable a Espanya de . l'associació protestant Àgape, que en una ' reunió conjunta per a altres temes li.va fer ' saber a Móns. Gonzàlez-Agàpito el seu I desig de fer alguna cosa per aprofitar l'èxit | del film. El consens va ser tan unànime que | aviatvan començar atreballarplegats. Fruit i d'aquest treball conjunt, ha nascut una re- i vista de 16 pàgines en color, amb suggeri- | dores imatges de la pel·lícula cedides per là z. mateixa distribuïdora. M . . «Amb aquesta pel·lícula. Mel Gibson I ens ha ofert una possibilitat única de publi- i citar la Passió de Crist —assegura Móns. j Gonzàlez-Agàpito—. És una oportunitat I que no podem deixar passar, especialment n per a aquells que no coneixen la figura de n

" 1

I I § § I I I I I I i

La bona notícia..

Un missioner infactat de sida No sempre el virus de la sida prové d'unes relacions sexuals, afirma la

ciència mèdica. També pot venir d'un pacient infectat. El pare Aldo Marche-sini, missioner catòlic italià de 63 anys és, a més, un metge dermatòleg i cirurgià de l'hospital de Quelimane (Moçambic). Recolzat per la Comunitat de Sant Egidi, el-P. Marchesini ha aconseguit que a tots els seus pacients seropositius se'ls distribueixi una teràpia antiretroviral eficaç i gratuïta.

A l'hospital de Quelimane, el 20% dels malalts que acudeixen al metge missioner estan infectats pel virus de la sida, com és freqüent a to t Àfrica. I amb tants pacients contagiats, el risc de contraure la malaltia és elevat i pot contagiar, no solament altres pacients, sinó també infermers, infermeres i metges. Això ha passat amb el nostre missioner, com va passar a Molokai amb el P. Damiàn de Veuster, avui beatificat, que va conviure amb malalts de la lepra i va acabar sent ell leprós.

Al P. Aldo Marchesini li van comunicar l'any passat la notícia del seu contagi. No ha perdut la serenitat rii ha abandonat mai els seus malalts. Conviu amb ells en la mateixa tragèdia, però el que li dóna satisfacció i alegria és haver aconseguit de forma gratuïta els costosos medicaments contra elvirus de la sida.

Francesc Camissans

El meu bigoti A la Juanita, una andalusa molt salada encarregada de

la cambra freda (lloc on es preparen les amanides, cremes fredes, entremesos i postres") li va cridar l'atenció el meu bigoti més avjat gros. «Un antic xicot meu, militar de professió i home molt seriós, també en duia un així», em va dir. «Ah sí?», li vaig contestar i vaig continuar. «No

et preocupis, seré el teu cap de cuino, però de cop manera els meus consells seran ordres, sinó una

manera d'intentar formar un bon equip entre tots.» I sembla que la meva manera de ser li va agradar.

ESCOLA DE CUINA JOAN VILLARÓ-c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers

Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprèn amb mi truqueu al tel. 938 793 402.

I * S W l'^^ia it'.i^.i-^ r? '^"! ia^';-j') r iaiK.i l·iwiftií fwf.^ (jj ,,j .j 11. ' . i i ' ' '["A { ;;~i | I ^'i'in'*,i,jj l·U^^Vjia t

3 2 CATALUNYA^ CRISTIANA i^m ra 8 . abril. 2004

Grans artífexs del temple de la Sagrada Família

Josep Maria Bocabella i Verdaguer (1815-1892), el beat Josep Manyanet i Vives (1833-1901) i Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) van ser homes bons, jus­tos, benaurats i servents de Déu. Tres ànimes plenes de gràcia santifícant. El poble ja els anomenava sants en

Tres van ser les seves armes: la fe, l'esperança i la caritat. D'aquestes virtuts van sorgir uns fruits que va difondre l'ano­menat «catolicisme social», recopilat i definit el 1891 pel papa Lleó XIII a l'en­cíclica Rerum novarum.

També van participar a la Lliga Espiri­tual de la Mare de Déu de Montserrat. El 1881 es va celebrar el mil·lenari de Montserrat i Lleó XÍII va proclamiar la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Tots tres i les seves obres són fruit del gran arbre cristià de Crist, les arrels del qual ja estan incardinades genè­ticament a la gent i a les terres de Catalunya, i que són les mateixes arrels cristianes d'Espanya i d'Europa.

Una cultura i una civilització cristianes que tenen per cèl·lula mare la família, la família cristiana, arrel de Jesè (IS 16,1), tronçde David (Is 11,1; Rm 15,12), pro­meses complertes. Ventat encarnada a la

vida. Van ser apòstols, missioners, propagadors de la Sagrada Família de Natzaret. Ells espiritualment van promoure, teològicament van sacralitzar i material­ment van posar per obra el temple expiatori de la Sagrada Família a Barcelona.

^ ^ ^

*• *-

^ k

r j

•

1 .44^ 1 tify t •'•i· w • •

Josep M. Bocabella.. P. Josep Manyanet. Antoni Gaudí.

Sagrada Família de Natzaret. No reconèi­xer-ho així comportaria que Europa serà menys Europa, però no serà menys cristi­ana. Això sí, serà més feble i això serà uri càrrec de consciència per als seus diri­gents polítics.

r' I i I

' I I I I

m m 4 grans d'all 4 cullerades de gambes 3 cullerades de cloïsses 1 gotet de vi blanc 300 grams d'espaguetis sal I pebre

0

E o

o

P R E P A R A C I Ó :

Fregiu quatre grans d'all tallats a làmines. Afegiu-hi quatre cullerades de gambes i

tres de cloïsses crues. Tireu-hi un gotet de vi blanc i després tapeu-ho uns quants

minuts. Al cap de tres minuts barregeu-hi 300 grams d'espaguetis ja bullits.

Rectifiqueu-ho de sal i afegiu-hi una mico de pebre.

Josep M. Bocabella i Verdaguer

Josep M. Bocabella va fundar ei 1866 a Montserrat l'Associació Espiritual De­vots de Sant Josep (Josefins) per exaltar la devoció a sant Josep, al qual el papa Pius IX acabava de nomenar patró de l'Esglé­sia universal. Aquell mateix any, Josep Maria Vilaseca va proposar crear el but­lletí El Propagadorde lix Devoción a San José i Bocabella va imprimir-ne el primer número el desembre del 1866. L'any se­güent és van subscriure com a patrons honoraris el papa Pius IX (avui beat), el prevere Antoni Maria Claret (avui sant), la reina Elisabet II i el futur rei Alfons Xn; iposteriorment, la reina regent Maria Cris­tina i el seu fiU Alfons Xin.

El 1872 va ser procla­mat el dogma de la Imma-culada Concepció de Maria. Bocabella va peregrinar a Roma i va oferir a Pius IX un grup escultòric (la Sagrada Família sota una palmera), de plata massissa, com a regal de l'associa­ció. A Itàlia, Bocabella va visitar la basí­lica de la Santa Creu de Natzaret. Aquí va rebre la seva confirmació carismàtica. Al seu retorn, Bocabella va voler edificar la Casa de Déu i no una església més, com desitjaven construir per a ells mateixos cada filial de l'Associació Josefina. EU va voler construir un gran temple per a tots , els josefins de Catalunya i d'Espanya: un temple de la Sagrada Família.

Blots tres i les seves obres són fruit del gran arbre cristià de Crist»

I Si teniu algun dubte d'aquesta recepta Joan Villaró us atendrà al tel. 938 793 402.

El P. Josep Manyanet i Vives

El P. Manyanet va ser determinant en el propòsit de Bocabella, refermant-lo en la seva espiritualitat i carisma, i afirmànt-lo en la seva voluntat constructora. Tan gran era la seva amistat que va ser un dels sacerdots assistents a les seves exèquies i enterrament el 23 d'abril del 1892.

Nascut a Tremp, la seva mare el va

educar cristianament i el va consagrar a la Mare de Déu de Valldeflors. Va estudiar aBarbastre, aLleidai ala Seu d'Urgell. El bisbe Móns. Josep Caixal i Estradé va ser el seu protector, director espiritual i mo­del. Del seu magisteri va rebre una forma­

ció seriosa en la ciència teològica i pastoral i en les seves virtuts. Orde­nat sacerdot el 1859, ya romandre al servei del seu bisbe fins al 1865. El 1864 va fundar els Fills de la Sagra­da Famflia i el 1874, les Missione­res Filles de la Sagrada Famflia de Natzaret. El 24 de juny del 1879 va escriure al seu bisbe Caixal i li va proposar la construcció d'un tem­ple expiatori «al gloriós patriarca sant Josep, patró de l'Església uni­versal i restaurador d'Espanya». El P. Josep Manyanet va ser el gran propagador de la devoció de sant Josep i de la Sagrada Famflia. Amic

íntim i espiritual de Bocabella, també ho va ser de Gaudí.

Joan Pau II el proclamarà sant el proper 16 de maig. La seva imatge escultòrica es col·locarà properament a la façana de po­nent de la nau central del temple de la Sagrada Famflia, juntament amb l'estàtua de sant Josep Oriol.

Antoni Gaudí i Cornet

L'arquitecte Antoni Gaudí es va fer càrrec com a director de la construcció del

temple de la Sagrada Fa­mflia el 28 de març del 1884 (ara fa 120 anys). El primer projecte signat per Gaudí va ser el març del 1885 i Bocabella el va presentar a l'ajunta­ment de Sant Martí de Provençals, tot i que el 3 de novembre del 1883 Gaudí ja va intervenir a les obres, d'acord amb el

plec de condicions datat aquell mateix any. Després, durant deu anys. Gaudí va conce­bre per inspiració de la Divina Providència, per gràcia a la seva fe i raó, un altre temple, el seu temple, el temple que va construir i que avui dia continua realitzant perquè la voluntat divina continua obrant.

Durant la Quaresma del 1884, Gaudí es va sotmetre a un estricte dejuni penitenci-al. El Diumenge de Rams del 1884, el bisbe Torras i Bages, després d'una llarga conversa, va aconseguir convèncer-lo perquè deixés el dejuni que l'havia sumit en un gran esgotament i prostració. Gaudí confessava que havia volgut continuar el consell de fra Angèlic: «Qui vulgui pintar. Crist només té un camí: viure amb Crist.» Aquella Quaresma va ser l'inici de la transformació espiritual de Gaudí. Va ser la seva conversió, que el convertiria en l'home nou, de permanent vida personal de Uoança i glorificació al Creador.

Antoni Oliva Sala President de l'Associació Veritat i Justícia

L·i I l^^'"!M f^'"!L'ïl 1^ - J..-.1 \ :S

8. abril. 2004 CATALUNYA+= CRISTIANA 3 3

LLIBRES mT^f*

Enlí|ue [ •

Ï^A'·'·s^^'!^

Una relíquia objecte d'estudi , Va ser el Sant Sudari d'Oviedo el Uenç que va cobrir el rostre de Crist? La resposta

a aquest interrogant continua essent l'dbjectiu dels estudis que, en els darrers anys, s'han fet des d'àmbits diferents: el religiós, l'històric, el cientffic i l'exegètic. Aquest llibre exposa, d'una manera clara i sistemàtica, tot el que fins ara es coneix d'aquesta relíquia, que fa més de mil anys que es custodia a la catedral d'Oviedo. El lector trobarà des de l'origen i les vicissituds de la relíquia fins a la devoció vers ella a través dels segles, passant per les dades que del Sant Sudari es poden recollir dels evangelis, la seva relació amb el Sant Sudari de Torí i, sobretot, allò que del Sudari diuen les anàlisis científiques. La qüestió dels orígens es planteja d'una forma nova, trencant amb els vells tòpics que tenen més de llegenda que d'història veritable. L'au­tor, Enrique López Femàndez, és sacerdot, canonge de la catedral d'Oviedo i llicenciat eh Teologia, Sagrada Escriptura i Filologia Semítica. Es im dels estudiosos més importants del Sant Sudari d'Ovie­do. fC.C;

Enrique López Fernàndez, El Santo Sudario de Oviedo.

Edicions Madú, Granda-Siero 2004,142 pàg.

Enciclopèdia de valors humans Aquest llibre és ima petita enciclopèdia dels valors humans. Els valors són com

horitzons de referència que ens conviden a viure üna.vida més humana, més plena i més oberta als altres. En aquestes pàgines es descriuen, d'üna manera molt senzilla, cent valors fonamentals per a la vida quotidiana. Cadascun d'aquests valors —l'aihistat, la fraterni­tat, el perdó, l'alegria, l'austeritat, la generositat, la serenitat, la fortalesa, la humilitat^ la

pau, la jusftóià, résperançà„.^—es'úriunivèrs! de sentit que esdevé un repte personal i social. Els valors no es poden transmetre per imposició, ni s'han de comuni­car amb una voluntat moralista, sinó més aviat tot al contrari. A la societat actual, hi hà una multiplicitat de valors diferents i cada ciutadà ha de fer un esforç per discernir quins el duran a gaudir més plenament de la realitat i perfeccionar-se com a ésser humà individual i col·lectiu. «Quan vivim coherentment la nostra vida amb els nostres piopis valors, ens sentim profunda­ment feUços», afirma l'autor, Francesc Torralba Rose­lló, doctor en Filosofia i en Teologia, al pròleg. (C.C.)

Cien valores para una vida plena L» pmoíu y sm^etíún m el aumdo

Francesc TorraSba

i Francesc Torralba, Cien valores para una vida plena. La persona y su acción en el mundo. Editorial Milenio, Col·lecció Ensayo Milenio, Lleida 2003.527 pàg.

Reflexions sobre la vida cristiana Mn. Emesto Zaragoza Pascual, rector de Santa Maria de Sils, de Sant Martí de

Riudarenes, de Santa EulàUa de Vallcanera i de Sant Martí de l'Esparra, ha reunit en aquest .llibre una sèrie de reflexions, homilies i experiències personals per donar-les a conèixer «per si poden ser útils.a algú», escriu l'autor a la introducció. Així mateix, ressalta que si el llibre compleix el seu objectiu «és per obra de Déu». «Aquestes reflexions —explica Mn. Emesto Zaragoza— sobre diferents temes de vida cristiana, com si fos un calaix de sastre, sens dubte, s'haurien d'inscriure dins de la tradició més antiga eremítica, del diàleg on el deixeble feia una pregunta i el rriestre responia breument amb uns con­sells, fruit de les seves lectures i de la seva experièn­cia.» L'autor també adverteix que es tractà d'un llibre que cal llegir a poc a poc —«un capítol cada dia>>, aconseUa—, perquè comprèn un ventall temàtic vari­at: des de l'existència de Déu fins al sagrament de la reconciliació, passantper la SantíssimaTrinitat,ramor cristià, la vida contemplativa, les benaurances, l'ho­mosexualitat o la paternitat responsable. (C.C.)

Ernesto Zaragoza Pascual, Reflexiones de un cura rural. Impremta Barnés, Sant Feliu de

Guíxols 2003,208 pàg.

Testimonis de santa Gemma Molt és el que s'ha escrit sobre santa Gemma Galgani, jove seglar italiana nascuda el

12 de març del 1878 a Camigliano, un poblet prop de Luca, i morta en aquesta ciutat 1' 11 d'abril del 1903. En aquesta espècie d'autobiografia, escrita per ordre del seu director espiritual, el religiós passionista P. Germàn de San Estanislao, santa Gemma explica, amb la seva senzillesa i vivesa acostumada, els diferents episodis de la seva vida, des dels primers records d'infantesa fins al 1900, tres anys abans de la seva mort. Hi explica com va rebre la gràcia de les nafi-es de Jesús. Un llibre de gran utilitat espiri­tual per a l'ànima. Perquè sabia que faria molt de bé, el dimoni va robar a la santa el quadern en el qual ho havia escrit i només l'hi va tomar després d'un exorcisme. A les seves pàgines es poden veure encara les empremtes de qui l'havia portat a les seves mans infernals. Per això, ha estat anomenat «el Uibre que va passar per les mans del dimoni». El sacerdot passionista Pablo García Macho ha estat l'encarregat de traduir-lo al castellà de l'original italià i l'ha enriquit amb nombroses notes per fer-lo més comprensible al lector. Així mateix, també l'ha dividit en capítols per facilitar-ne la lectura. (C.C.)

vw

• \ ,

Pablo García Macho, Vida de santa Gema. Contada por ella misma. Editorial Edicep,

Col·lecció Testigos, Barcelona 2004,114 pàg. \

VIDA m SANTA GEMA

Contada por ella misma,.

El diumenge i els cicles litúrgics L'excel·lent acollida que han tingut els set llibres dedicats a presentar les lectures i el

sentit de l'Eucaristia en els dies d'entre setmana (els feriats i els sants corresponents amb lectures pròpies) ha fet que es decidís completar la sèrie amb tres volurns dedicats als diumenges dels tres cicles litúrgics. El primer és el que coniprèn tots els diumenges i les festes del cicle C. S'ofereix una breu introducció a cada temps litúrgic.i per a cada diumenge s'inclou una presentació general amb breus comentaris exegètics de les

lectures, a la qual segueixen unes reflexions més extenses d'aplicació espiritual per a la vida del cristià. Cal recordar que al cicle dominical C, la comunitat cristiana escolta bàsicament l'evangeli de sant Lluc". Sembla que va ser metge de professió i va ser com­pany de viatge de Pau en diverses ocasions. Lluc no va pertànyer al grup dels dotze apòstols. Dels seus escrits (l'Evangeli i els Fets dels Apòstols) es percep, Segons els experts, que posseïa una bona cultura hel·lenística. Lluc és el qui més parla de la Mare de Déu, la millor deixebla de Jesús, la que es va posar a disposició de Déu i va entonar plena d'alegria el càntic del Magnificat. (C.C.)

José Aldazàbal, Enséname tus caminos. Do-mingos cicló C. Centre de Pastoral Litúrgica, Col·lecció Dossiers CPL, Barcelona, 443 pàg.

El Rosari, compendi de l'Evangeli Ja ha passat un any i mig des que Joan Pau 11 promulgués el 16 d'octubre del 2002 la

carta apostòlica sobre el Rosari: Rosariurn Virginis Mariae. Pablo Cervera Barranco, sacerdot de l'arxidiòcesi de Madrid i doctor en Teologia, «no ha volgut que es refredés el fervor de la novetat de la carta del Papa i de les seves orientacions teològiques, espirituals i pastorals. I ens brinda un bonic llibre, entre els més bons que he vist sobre el Rosari des del punt dé vista pastoral i espiritual, perquè no decaigui el fervor i continuï la lenta assimi­lació i recepció de la bonica iniciativa del Papa», escriu al pròleg el P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d. Amb la seva carta apostòlica, Joan Pau II fa més veritable l'afirmació de Pau VI qúe el Rosari és un «compendi de tot l'Evangeli». Aquest llibre de Pablo Cervera pretén ser una ajuda per a tots aquells que vulguin assaborir aquest vincle dolç i constant d'amor a Déu i a la Mare de Déu. «Un itinerari de santedat i, també, una expressió de bellesa i de goig és la que ens ofereix l'autor perquè el"Rosari sigui, cada cop més i millor, el camí de Crist, de Maria, de l'Església, del cristià», afirma el P. Castellano. (C.C.)

. Pablo Cervera, Rosario para el tercer milenio. k Editorial San Pablo, Madrid 2003, 95 pàg.. f

3 4 CATALUNYA+= CRISTIANA £Í^m ra 8 . abril. 2004

La crítica literària d'aquesta setmana

París/ escola de vida? L'atracció de París... quin jove, bon

artista, no ha somiat mai passejar-se per Montmartre, pel barri llatí, perles ribes del Sena i les seves paradetes de Ihbres vells? Qui, en la seva joventut, no ha sentit 1' atrac­ció del Cafè de Rore i les seves coves existencialistes? Qui no s'ha volgut passe­jar pels Camps Ehsis, pel Bois de Boulog-ne o pels jardins del Luxemburg? París...

Es,.el que li va passar a l'adolescent Vila-Matas a mitjans dels anys setanta, quan encara es vivia el ressò de la revolu­ció estudiantil del maig del 68, i s'apropa­ven les últimes hores del franquisme. Ne­cessitava sortir de la seva vida grisa (diagnòstic constant de la seva mare), i trobar en la bohèmia parisenca la inspira­ció per a una novel·la, la seva primera incursió en el món de les lletres. Experièn­cia vital de joventut que intenta obrir-se a la vida, i que es recull a les pàgines d'aques­ta crònica convertida, no se sap ben bé per què, en una sèrie de tres conferències sobre la ironia.

La veritat és que el text de Vila-Matàs es llegeix amb facilitat,_i resulta interes­sant la, barreja de realitat i ficció, encara que a vegades semblin una mica exagera-

. des les coiiiçidències amb persona.tges fa-

Enrique VILA-MATAS París no se acaba nunca.

Anagrama, Barcelona 2003, 233 pàg.

ENRIQUE VIU-MATAS

París ^o se acaba

nunca

mosos de la faràndula i de la literatura. Encara que no ens acabem de creure tot el que diu sobre les seves relacions parisen­ques, viscudes des d'unes golfes, la propi­etària de les quals era Marguerite Duras, fins a les trobades amb Paloma Picasso i els seus admiradors. Però a aquest admira­dor obstinat de Hemingway li estava per­mès fantasiar, tot i que en el famós concurs anual de Cape Cod, no li van admetre cap semblança amb l'autor i'El vell i la mar o Per qui toquen les campanes.

Nò obstant això, Vila-Matas sap expU-car-se encara que tot soni a «aventures d'en Guillem», ja gran i en clau literària, i permet evocar els racons d'aquest París, bohemi i sempre atractiu, de la Rue Bona-parte, de la Place de Furstenberg, o del Cafè la Coupole; itineraris que recorda de gust qui creu que, com ell, o com Hemin­gway, París no s'acaba mai.

No ens enganyem: la geografia senti-

Catalunya Cristiana una xarxa pera l'evangelitzacio

Edició en català \ ^ Edició en castellà | |

Cognoms

Desit jo subscr iure 'm a l se tmanar i CATALUNYA CRISTIANA

d u r a n t u n any (52 números )

Nom

Adreça Població

D.P. Tel. N.I.F.

FORMA DE PAGAMENT I I Amb un únic pagament de 80,60€ '—' per any

•Domiciliació bancària (Ompliu l'ordre de domiciliació)

•Amb dos pagament semestrals de40,30€

I I Xec nominatiu que adjunto

Senyors, • Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avis, carreguin al meu compte els rebuts que els presentarà FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA per la meva subscripció a "CATALUNYA CRISTIANA".

Titular Data

Entitat Oficina .

• 1 \ \-

DC Compte

Envieu aquesta butlleta a nom de: CATALUNYA CRISTIANA (Departament de Subscripcions). Comtes de Bell-lloc. 67-69, fa014 Barcelona Tel. 934 092 810 • Fax 934 092 820

Signatura del titular del compte

mental d'aquest París resulta reduïda, i, certament, aquest lübre nò és una guia per aconsellar a qui vulgui conèixer la veritat de l'atractiu indubtable de la capital fran­cesa. París és molt més, però no podem demanar a l'autor que ens parlí de tot el que ens agradaria, com ara alguna visita als museus, o el recorregut pel seu gòtic, o un passeig lent per l'illa de Sant Lluís. Més aviat és una demostració que a vegades les persones i els personatges— es mengen l'escenari, i la psicologia del vianant, del turista o del pelegrí pot deixar fora del que s'ha explicat el que constitueix tota la tramoia de l'acció.

Sens dubte que això és una opinió per­sonal, que no té més valor que el del record d'uns ambients i una gent, que són la veritable ànima d'aquesta ciutat. Hi ha molta història als seus carrerons o grans avingudes, i molta problemàtica amagada darrere dels seus habitants, amb massa freqüència distants o' indiferents davant del jove bohemi hispà, que busca inspira­ció a la seva chambre de bonne, o en la nit d' una ciutat que està plena d' aventurers de fortuna, o de nostàlgics desitjosos de retro­bar la ciutat que van somiar, o els ambients utòipics que no han existit mai.

Però en aquesta època de predominidel

que és saxó, no està gens malament que se'ns recordi que sempre existeix París. No només el de l'autora de VIndia song, sinó també el de Claudel, de Péguy, He­mingway, Michael Crichton o Stephen King.

París no se acaba nunca és la intuïció senzilla de Hemingway, quan deia que «París era unafesta», després del'allibera-ment de l'ocupació alemanya del 45: I tampoc no s' acaba ara, si s'estima la cultu­ra, is 'intenta, de Veritat, ampliar els conei­xements, i voler comprendre una cultura i una manera de ser amb la qual tenim uns vincles de proximitat, amb tot el que això representa de conflictiu, i al mateix temps, d'enriquidor.

Cristóbal Sàrrías

La sardana i la dansa Federació Sardanista de Catalunya. web: http://fed.sardanista.com

Presència sardanista als Jocs Olímpics d'Atenes 2004

La Fundació Universal de la Sardana i l'Ajuntament de L'Escala han signat un conveni de col·laboració per tal de materi­alitzar la presència sardanista en els actes inaugurals dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

El conveni recull una sèrie de pactes pels quals la Fundació i el Consistori es comprometen a unir esforços per portar a la ciutat grega la cobla La Principal de L'Escala i els components de La Farando-la. Aquests participaran en els actes previs de la inauguració dels Jocs'Olímpics del 2004, a Atenes.

Els membres de la Fundació, encapa-çalats pel seu director, Josep Espar i Ticó, s'han desplaçat fins a l'Ajuntament de L'Escala per signar el conveni d'acord i

-puntualitzar els detalls de l'estada i les activitats que es duran a terme el proper mes d'agost a Grècia. A l'acte, presidit per l'alcalde Josep Maria Guinart, hi eren pre­sents la regidora de cultura, Maria Dubé i, els components de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu. ,

Tot i que encara cal determinar alguns, aspectes, ja s'ha concretat que la data de sortida des de Catalunya serà el 6 d'agost i es tomarà el 12 del mateix mes. Amb aquest acord s'aconseguirà la primera sor­tida internacional de La Principal de l'Es­cala que assoleix un significat especial, tenint en compte que Grècia és el referent originari d'Empúries i, per extensió, de l'actual municipi de L'Escala.

«Per tu ploro» en un CD de rock instrumental

La popular sardana/'er íM/7/oro, de Pep Ventura, ha estat interpretada amb guitarra elèctrica pel músic Carles Serra i formarà part d'un CD que editarà la discogràfica Picap produït por Jordi Herrera, amb mo­tiu de l'Any Dalí. Segons sembla, aquesta era una de les sardanes preferides del geni­al i excèntric pintor i la iniciativa d'inclou­re-la en una producció discogràfica ha estat formalment acceptada com a part del programa de l'Any Dalí a Figueres. (C.C.)

8. abril. 2004 CATALUNYA% CRISTIANA 3 5

L'aigua trobada a Mart fa volar la imaginació 4> Ja ho sabem. Va ser un èxit de la sonda

europea Mars Express, que així es va «recu­perar» del fracàs de la càpsula Beóg/e 2 (com explicàvem el 29 de gener passat, en aquesta plana de «Ciència»). Amb l'anàlisi espectro-gràfica de la superfície niarciana va detectar aigua gelada en el subsòl del planeta a la regió del pol sud. Tots els mitjans de comu­nicació n'han anat plens.

De totes maneres la notícia no va fer altra cosa que confirmar el que ja es tenia per segur. Els rastres de lleres de rius mostraven que l'aigua havia corregut per la superfície. Ara, la temperatura del planeta, sempre sota zero, ja no ho permet; i en un lloc o altre havia d'haver restat en forma de gel. Com que al començament de la formació del sistema solar tots els planetes tenien temperatura més alta és molt probable que fa uns 4.000 milions d'anys Mart tingués un clima agradable amb aiguj_ líquida i (afegeixen certs científics) amb una probabilitat molt alta de formar-s'hi la vida. I això és el que ara diuen que cal constatar.

Però nosaltres hem de dir que la possibilitat d'haver-hi sorgit la vida és molt minsa. Es requereix un munt de condicions que fins ara en cap laboratori no

s'han pogut reproduir. Eri aquest aspecte creiem que han fet volar massa la imagina­ció.

I una altra font d'elucubracions és la de l'anada de l'home aMart. El president Bush ha promès que cap al 2020 o 2025 els Estats

. Units podran portar-hi astronautes. Ja en vam parlar. Es que l'aigua del planeta seria suficient per subministrar la que necessitari­en els viatgers que hi arribessin? Un altre punt problemàtic que cal posar sobre la taula i que, alegrement, es dóna per descomptat.

I es podrà actuar sobre Mart fins a conver­tir-lo en un planeta habitable? També s'hà dit. Crear-hi una mena d'efecte hivernacle amb la producció de diòxid de carboni i altres gasos per escalfar-lo i després fer una

atmosfera més densa i amb més oxigen. I portar-hi més plantes i animals que originessin ecosistemes com els de la Terra. Molt fàcil, oi?

I encara s'han dit més coses. Per imaginar no s'han quedat curts. El nostre comentari és: mirem primer de solucionar els problemes terrestres, acabant arpb les guerres i la fam. Que això creiem que és més positiu i volgut per Déu.

2?

2. O 5 <D S; -55

C/)

3 c C/5

A J.'edat mitjana només va ser cap al final que hi va haver alguns tímids

anatomistes que s'atreviren a fer dissecci­ons de cadàvers humans per estudiar-ne els.prgans., .ÇQÍTJ, dè^em,,al. capítoj ,16,, c es, de les que feren Heròfil i Erasístrat al. segle III aC, ja no se n'havien fet més a causa del respecte que hom tenia al cos d'un mort. El cèlebre Galè tampoc no gosà emprendre-Ies amb cadàvers, per això només va fer disseccions d'animals i va ser per analogia que va descriure les parts del cos humà. Ara bé, els que s'hi atreviren cap al final de l'època medieval no van afegir gran cosa al que ja se sabia, ja que interpretaven a la llum de l'obra de Galè elque hi observaven. És al segle xvi quan sorgeix un metge audaç que es pro­posa com a meta l'exposició rigorosa i completa del cos de la persona humana. I certament va arribar a un tal grau de perfecció que ben poc s'hi ha hagut d'afe­gir després. Marca un punt d' inflexió en el coneixement mèdic de l'anatomia ma-croscòpica del cos humà.

Metge de l'emperador Carles V

Es deia Andries van Wesel (1514-1564) però és més conegut pel nom llatinitzat d'Aridreas Vesalius (que ha fet que es digués Vesal en català i Vesalio en caste­llà). Va néixer a Brussel·les de família alemanya que ja tenia una tradició de metges en els seus avantpassats. No és estrahy que volgués ser metge també ell. Va estudiar a Lovaina i a Pan's. A la capital ;francesa tingué de professor Jac-ques Silvius que va ser el primer metge que.féu ús de les injeccions. Dins de la medicina el nostre home s'inclinà especi­alment per l'anatomia i ja de ben jove, veient que no podia fer altra cosa davant dels prejudicis que encara corrien en aquells moments, d'amagat, anà diverses vegades a un cementiri a desenterrar ca­dàvers per estudiar-los, superant la por de ser descobert, i fins i tot s'enduia mem-

Hanatomistamés mws deia històfíà

bres humans a casa per estudiar-los amb pau i detalladament. Després de París estudià a Pàdua. Només tenia vint anys quan entrà de metge militar a l'exèrcitde Carles V per la fama que ja tenia de bon cirurgià. A Pàdua mateix va obtenir el doctorat tres anys més tard, el 1537, i el 1539 ja hi feia de professor.

Ara ja no s'ha d'amagar de fer dissec­cions de cadàvers. Les pot fer en públic davant dels alumnes. L'ambient ja no ho veu amb mals ulls. A Anglaterra el 1540 es promulgà un decret que autoritzava les anatomies dels cossos de criminals exe­cutats a cirurgians i barbers. Ben aviat les universitats europees aniran cons­truint els anomenats «amfiteatres anato­mies» per a la dissecció pública de cadà­vers en l'ensenyament. Mentrestant, Vesal va tenint cada vegada més audièn­cia. Es diu que va arribar a tenir més de cinc-cents alumnes. I el 1543 publica la seva gran obraDe humani corporis fabri­ca libri VII («Set llibres sobre l'estructu­ra del cos humà»). Poc després l'empera­dor Carles V el crida a ser metge de la cort. Vesal es converteix en un dels per­sonatges més importants de Madrid. A la mort de Carles V, el 1556, passa a ser el metge de Felip n .

El 1563 emprèn un viatge a Terra San­ta. Què el va motivar? S'han fet moltes conjectures, algunes debén absurdes, com la de per evitar caure en les mans de la Inquisició per ensenyar que la dona no té pas una costella menys que l'home o per ser bruixot. També es va dir que fent l'autòpsia d'una dona que creia morta es va adonar que encara tenia vida i conside­rant que ell li havia provocat la mort volia

fer el viatge per expiar el pecat. N'hi ha que diuen que és més probable que, ha­vent-se creat enemics per haver reprès els vicis de certs eclesiàstics, volgués fugir-ne. I encara hi ha una altra versió que sembla la més probable, que senzillament se sentia malalt i volia visitar Palestina abans de morir. Es conserva una carta del botànic L'Ecluse que escriu a un amic explicant-li això últim i la carta és datada del mateix dia que Vesal sortia de Madrid. Sigui el que es vulgui, el cert és que Felip II l'autoritzà a marxar i li donà totes les facilitats per al viatge. A la tomada el vaixell que el portava hagué de fer port a l'illa de Zante a causa d'una tempestat i allí va morir el gran anàtomista, solitari i abandonat, el 15 d'octubre de 1564; Enca­ra no havia complert els 50 anys.

Importància de l'obra de Vesal

L'obra més important, però no l'única, va ser la que hem dit, publicada a Basilea el 1543. Il·lustrada amb més de 300 gra­vats dibuixats molt pulcrament per Von Kalkar, deixeble de Tiziano, esdevingué el text clàssic d'anatomia per a totes les facultats de medicina d'Europa. Són in­nombrables les reedicions que se n'han fet. Moltes generacions de metges s'hi han instruït. La precisió de les descripcions amb la fidelitat dels dibuixos en feien una obra gairebé impossible de superar. Per això Vesal és anomenat el fundador de l'anatomia moderna. La seva obra no era encara una anatomia exhaustiva. Resta­ven algunes coses per descriure, però del que s'hi descrivia no es podia dubtar de l'exactitud. Els set llibres tracten dels te­

mes següents: ossos i cartílags, lligaments i músculs, yeries i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i dè la generació^ cor ?púlmons, cervell i òrgans dels sentits. Cita Galè cons­tantment, iïïoltesvègadescoriegint-lò; Això feia veure els errors arrossegats des de segles, i alhora demostrava clarament que Galè s'havia basat en totes les seves afirma­cions en disseccions d'anirnals.

De les altres obres de Vesal podem destacar la que es publicà a Venècia des­prés de la seva mort, el 1569, Chirurgia Magna in septem libros digesta («Cirur­gia gran exposada en set llibres»).

No cal dir que Vesal va tenir deixebles i seguidors que també han passat a la història. Citem-ne dos: L'italià Gabriello Fallopio (1523-1562) i el írancès Am-broise Pare (aprox. 1514-1590). El pri­mer, que va ser canonge de la catedral de Mòdena, fou el deixeble més fidel del gran anàtomista i fins a cert punt continu­ador de l'obra. Va estudiar èl sentit de l'oïda, i en va descriure el timpà, els canals semicirculars i el cargol (va ser ell qui l'anomenà aixQ. Va descobrir els ner­vis auditiu, trigemin i glossofaringi. Tam­bé investigà l'estructura del paladar i dels ossos etmoide i esfenoide. Va ser el primer que va voler aclarir la constitució de l'apa­rell genital femení, i és ell qui donà els noms que encara s'utilitzen avui de placenta, vagina, clítoris i trompes (que en diem de Fal·lopi) que són els oviductes.

De Pare hem de dir que va saber aplicar racionalment a la cirurgia els coneixe­ments anatomies. Va popularitzar l'obra de Vesal amb la publicació d'un resum en francès (un Epitome) que en va fer. S'ha dit d'ell que es pot considerar el pare. de la' cirurgià modema. Va ser metge de quatre reis francesos. Va introduir la lligadura de les artèries en les amputacions i el tracta­ment de les ferides de bala amb liniments i no amb cauteris d'oli bullent com es feia fins aleshores, a més de perfeccionar el mèto­de de certes operacions quirúgiques. En parlarem amb més extensió al capítol 22.

"(»>

3 6 CATALUNVA+= CRISTIANA crontca 8. abril. 2004

Pensadors cristians del segle xx (i02)

Albert Schweitzer: entre la medicina i la mística

UNITAT ENTRE VIDA I OBRES

Albert Schweitzer va néixer a Kay-sersberg (Alsacià) el 1875. Va passar els primers vuit anys en l'ambient feliç de la casa parroquial de Günsbach, població

. del Vosgos. Va estudiar entre els anys 1893 i el

1902J i va passar al CoUegiufn Wilhel-minatum. Els estudis secundaris els va fer a MüUhausen, a casa d'uns parents. Va dirigir el seminari del Í903 al 1906.

Va ser privadotzen entre el 1902 i el 1912 a Estrasburg, ciutat on va fer els estudis de Teologia, Filosofia i música. També va estudiar música a París, orgue principalment, i a Berlín, filosofia.

A Estrasburg va ser professor de Nou Testament. En aquest moment va ser quan sorgeix la seva primera gran obra teològi­ca en dues etapes. La primera redacció apareix el 1906 sota el títol Von Reimarus zu Wrede, i després, el 1913, considera­blement augmeritada amb el títol Gesc-hichte der Leben-Jesu-Forschung.

L'AVENTURA MÈDICA - '

El 1913 va marxar com a metge als tròpics, i es va establir a Lambarene. Organitza la primera fundació de l'hospi­tal de Lambarene, al costat del riu Ogowe, que llavors pertanyia a l'Àfrica equatori­al francesa.

Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, se li prohibeix als pocs anys l'exercici del seu treball mèdic. El 1917 és internat als Pirineus. Va tomar a Estrasburg el 1918 malalt i amb una situ-ació.econòmica precària! Va reprendre la tasca mèdica a Lambarene el 1924. Allà va continuar vivint i treballant fins a 1' any de la seva mort,'el 1965.

D'entre els seus escrits destaquem obres de Teologia {Das Abendmahls-problem, 1901; Geschichte der Pauli-nischen Forschung, 1911; Das Chris-tentum und die Weltreligionen, 1924); de Filosofia (JDie Religionsphilosphie Kants, 1899; Kultur undEthik, 1923), i d'Història de la música (Johann Sebas-tian Bach, 1905).

REEDIFICACIÓ DE L'HOSPITAL I LES OBRES LITERÀRIES

.. El 1924 comença la reedificació de

.....'N ' ' tv >9¥'^'mmM·?!tímam^\

«L a vida d'Albert Schweitzer és tan rica que només podem explicar-la esquemàticament. No obs­tant això, com que la seva vida i la seva obra estan estretament unides, hem de parlar de totes dues» (Willy Bremi).

«L'ètica no és bondat, sinó

voluntat i valor per transformar

el món necessitat»

l'hospital de Lambarene i, poc després, el seu trasllat i tercera reconstrucció. Hi ha la gran prova de la fam i epidèmies.

El 1930, iaprofitantles vacances, acon­segueix dur a terme Die Mystik des Apostels Pauius, i de la mateixa forma acaba el 1935 Die Weltanschauung der indischen Denken.

La grandesa de la seva obra africana, el caràcter coherent de la seva tasca impres­sionant i polifacètica (és alhora arquitec­te, metge, constructor, director, farma­cèutic, jardiner i font econòmica d'una empresa cada vegada més important) es duen a terme amb la concessió del premi Nobel.

Els escrits sobre Jesús de Natzaret i sobre sant Pau de Tars sorgeixen a poc a poc i amb una reflexió profunda sobre els temes a tractar. Algunes de les seves

obres provenen d'un treball d'estudiant sobre la concepció eucarística de Schler iermacher.

Albert Scbweitzer considera que la figura de Jesús només és comprensible a través d'uns nexes que coneixem però que no podem realitzar sense més ni més per a nosaltres. Ens trobem davant de l'esperança del judaisme bíblic tar­dà en una fi del món propera. També ens trobem amb un indici clar de la historicitat de Jesús. El nucli de la tradició bíblica es troba en frases breus de Jesús i no en els discursos llargs fets pels evangelistes.

Segons Schweitzer, Jesús no pretén dominar les nostres opinions. Per això, la nostra intenció ha de ser la comunitat de

«Jesús només pot

ser eficaç a les nostres ànimes

sempre que nosaltres ens

oblidem del món»

voluntat amb Jesús, o sigui, la mística de Jesús. Jesús només pot ser eficaç en les nostres ànimes sempre que nosaltres ens oblidem del món. Amb la resurrecció de Crist ha començat el nou món: «Tot s'ha renovat», en paraules d'Albert Schweitzer.

L'EXEMPLE DE SANT PAU

Albert Schweitzer sent com sant Pau, des del dolor i el patiment de l'existència humana. En sant Pau ressalta els ele­ments grecs i elselements judaics. Tam­bé ressalta el parentiu dels textos paulins amb íes religions mistèriques de l'anti­guitat tardana, cultes secrets que espera­ven la salvació de figures de déus mori-bimds o ressuscitats.

Pel que fa als elements judaics de sant Pau, Albert Schweitzer demostra les ca­racterístiques jueves de les epístoles de sant Pau, les múltiples polèmiques de l'apòstol amb la Llei Mosaica, la sem­blança entre les escatologies jueves i pau-lines.

Qui llegeix els llibres de sant Pau, no només rep una instracció històrica, sinó que també es veu afectat per l'hàbit perso­nal de l'esperit d'Albert Schweitzer.

HUMANITAT CIVILITZADA?

Albert Schweitzer comprèn que la Guerra Mundial és un problema ètic de la humanitat. En les seves obres fa una ex­posició brillant de la història del proble­ma. Pregunta a la humanitat civilitzada per què progressa tècnicament, però no en el sentit de l'ètica.

La resposta a aquesta pregunta se la dóna ell mateix. Albert Schweitzer consi­dera que hem deixat de reflexionar fins al final sobre els nostres problemes ètics. L'ètica no és bondat, sinó voluntat i valor per transformar el món necessitat.

Als segles xix i xx s'adquireix un pre-domiíú d'una actitud que s'inclina pel pensament biològic i es prometen tota una complexitat de processos automàtics. Desconeixem francament fms a quin punt l'ètica ha d'enfrontar-se amb freqüència a allò merament natural.

En el seu llibre sobre les religions titulat Weltreligionen, confessa que el cristiaiúsme és alhora la més pregona de les filosofies. La seva filosofia de la civi­lització és una lluita única en favor de la revivificació d'una ètica pràctica i realis­ta, aquesta ètica latent en el cristià, capaç d' inspirar el comportament cristià correcte cap al cel.

Joan Manuel Gutiérrez Delgado

Escriptor i humanista (stein@mixmail.coin)

I

stimats fills! També avui us convido a obrir-vosa la pregària. Especialment ara en aquest temps de gràcia, obriu els vostres cors,'fills, i expresseu el vostre amor al Crucificat. Només així podreu descobrir la pau, i la pregària fluirà del vostre cor al món. Sigueu un exemple, fills, i un incentiu al bé. Jo estic a prop de vosaltres i us estimo a tots. Gràcies per haver respost a la meva crida!»

Missatge de la Reina de la Pau, 25 de març del 2004

Subscripció bimestral gratuïta Eco M" Reina de la Pau: «Amics de Medjugorje» C/ Carme, 11 - 08700 IGUALADA (Barcelona) Pelegrinatges Medjugorje: Sandra Barisic Tel. i Fax 936 650 653

http:/ /www.niecl jugorje.hr http://wvvw.ecodinnaria.net

8. abril. 2004 veus ^ ^ í esta CATALUNYA^ CRISTIANA 3 7

M Dijous Sant 18.55 Tridu Sacre: «Hoy es Jueves Santo», per monsenyor

Amadeo Rodríguez Magro, bisbe de Plasència (Càceres).

19.00 Sants Oficis des de la basílica de Santa Maria de Guadalupe, oficiats per Guillermo Cerràto, guardià i ' rector del monestir. Comentaris, Luis Esteban Larra.

20.15 Des d'Alacant, Processó Real Venerable i Salesiana Germandat Sacramental del Sant Sopar. Comentaris, Jesús López Sobrino.

Divendres Sant 18.55 Tridu Sacre: «Hoy es Viemes Santo», per monsenyor

Romà Casanova Casanova, bisbe de Vic (Barcelona). 19.00 Sants Oficis des de la. basílica de Santa Maria de.

Guadalupe. Presideix Luis Blanco, comissari provincial de Terra Santa.

21.10 Des del Colosseu de Roma, Via Crucis presidit per S.S. el papa Joan Pau ü. Comentaris, P. Igrtazio Arregui.

22.45 Des d'Alacant, processó de Germandat Penitenciària. MaterDesolata, Germandat Sant Sepulcre, Real Confra­ria Natzarens Nostra Senyora de la Soledat de Santa Maria. Comentaris, Jesús López Sobrino.

Dissabte Sant 23.55 Tridu Sacre: «Hoy es Sàbado Santo», per monsenyor

Jesús Sanz Montes, bisbe d'Osca i de Jaca. 00.00 Vetllà Pasqual des de la basílica de Santa Maria de

Guadalupe. Presideix José Arenas, rector de Santa Maria de Guadalupe. Comentaris, Luis Esteban Larra.'

Diumenge de Pasqua 08.30 Buenas noticias TV

Programa de la comunitat evangèlica.

Director: José Pablo Sànchez Núnez. 08.40 S/ia/om

ProgrEima de la comunitat jueva. Director: Benito Garzón.

08.50/í/am/io>' Programa de la comunitat islàmica. Director: Mohamed Chakor.

09.30.Pueblo de Dios Els temes que tracten són, principalment, experièn­cies, iniciatives, activitats o persones compromeses en accions de solidaritat, tant a Espanya com a l'estranger.

10.00 Últimas preguntas Programa religiós catòlic per a gent que té dubtes. Director: M. Angeles Femàndez.

10.25 Testimonio «Guada-Acoge.» El testimoni d'aquest diumenge és la pròpia vida d'una associació dedicada a l'acollida d'immigrants. Guada-Acoge, inserida en els projectes d'acció caritativa i social de la diòcesi de Sigüenza-Guadalajara, se'ns fa present a través d'Emilio, jubilat, voluntari.

10.30 Missa de Pasqua de Resurrecció des de la basílica de Sant Pere del Vaticà, oficiada por S.S. el papa Joan Pau II. Comentaris, Ignazio Arregui.

Dilluns 12 19.00 Pueblo de Dios

«Mujeres de Dios.» . El diàleg religiós i cultural a la ciutat autònoma de

- Melilla està protagonitzat per dones-. Les religioses de , Maria Immaculada, les Filles de la Caritat i les

Mares de la Divina Infantita treballen en la promoció de la dona musulmana, l'assistència a infants amb famílies desestructurades i de gent gran en situacions desfavorides.

Diumenge 11 10.00 Signes dels Temps

Magazín sobre temes d'Església que inclou dife­rents seccions com ara reportatges, entrevistes, co­mentaris de llibres, comentari de l'Evangeli, secció de cinema, etc.

(Dirigit per Francesc Rosaura i presentat per Teresa Pou.)

Signes dels Temps repeteix l'emissió el diumenge a les 12.20 hores pel CanalTVC Internacional.

Cada divendres 20:30 Creure avui Programa de notícies, reportatges culturals i entre­

vistes des del vessant religiós. Cada setmana també s'ofereix l'agènda d'activitats de l'arxiprestat de Mataró i el temps de reflexió (comentari de l'Evangeli). Programa presentat per Stefi Leonardi i coordinat per Ramon Safont-Tria. El programa repeteix l'emissió el dilluns a les 13.30 h.

MéstV Cada diumenge 14.15 Paraula i vida Espai que escriu i presenta Móns. Lluís Martínez

Sistach. • ' També s'emet pel Canal Reus TV a partir.de les 11.55 (es repeteix cada quatre hores).

^•«utetí ^en^ttedà^ de leíevíi^ Bona notícia, programa quinzenal que s'emet els dimecres a les 20.15h, el dissabte (migdia) i el diumenge (nit).

^^ràd ío PROGRAMACIÓ ESPECIAL SETMANA SANTA

Dijous Sant 08.00-19.30 Música religiosa •19.30-20:30 Eucaristia ' ' 20.30-21.30 Música religiosa 21.30-22.00 Pregària de Vespres 22.00-23.00 Especial Dijous Sant 23.00-00.00 Música Religiosa

Divendres Sant 08.00-15.00 Música de Passió , 15.00-16:00 Set paraules- - — • 16.00-17.00 Programa especial 17.00-19.00 Eucaristia 21.30-22.00 Pregària de Vespres 22.00-23.00 Especial Divendres Sant 23.00-00.00 Música Religiosa

Dissabte Sant 21.30-22.00 Pregària de Vespres 22.00-23.00 Especial Dissabte Sant 23.00-00.00 Música Religiosa

Diumenge de Pasqua 11.30-13.30 Eucaristia de Pasqua 13.30-14.0Ò La taula de l'Evangeli 18.00-18.30 La taula de l'Evangeli 18.30-20.00 Eucaristia de Pasqua 21.30-22.00 Pregària de Vespres. 22.00-23.00 Especial Diumenge de Pasqua

Dilluns de Pasqua

22.00-23.00 Especial Dilluns dé Pasqua 00.00-00.15 Pregària de Completes

»--

3 8 CATALUNYA+= CRISTIANA 8 . abril • 2004

ABRIL ES EL MES CONSAGRAT ALS

DOLORS I SOLEDAT DE LA MARE DE DÉU

Setmana Santa

• MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET.— Dijous Sant: a les 5.15, matines; a les 7.30, laudes; a les 13.30, pregària del migdia; ales 16.30, celebració comunitària del sagrament de la Reconci­liació; a les 17.15, assaig de cants; a les 17.30, missa de la Cena del Senyor; a les 20.50, completes; a les 24.00 acaba l'ado­ració del Santíssim i es tanca l'església; Divendres Sant: a les 5.15, matines; a les 7.30, laudes; a les 9.00, via crucis; a les 13.30, pregària del migdia; a les 16.15, assaig de cants; a les 16.30, celebració de la Passió del Senyor; a les 21.00, comple­tes; a les 22.00 es tanca l'església; Dissab­te Sant: a les 5.15, matines; a les 7.30, laudes; a les 13.30, pregària del migdia; a les 19.00, vespres; a les 22.30, Vetlla Pas­qual; Diumenge de Pasqua: a les 7.45, laudes; a les 10.00, missa del dia de Pas­qua; a les 13.00, missa; a les 18.00, missa; a les 19.00, vespres, Regina caeli; a les 21.00, completes.

• CAPUTXINS DE POMPEIA.— Di­jous Sant: ales 9.00,'pregària del matí; a les 19.30, missa de la Cena'dèlSenyor; a les 21.45, completes; Divendres Sant: a les 9.00, pregària del matí; a les 12.00, celebració de la Passió del Senyor; a les 19.00, via crucis; Dissabte Sant: a les 9.00, pregària del matí; a les 23.00, Vetlla • Pasqual; Diumenge de Pasqua: ales 12.00, missa solemne de Pasqua; Dilluns de Pas­qua: misses a les 8.00, lOlOO i 19.00.

• PASQUA JOVE A SANTA CLARA DE MANRESA.— Dijous Sant: a les 16.30, dinàmica de presentació i de prepa­ració de la missa del Sopar del Senyor; a les 19.00, missa celebrada per Miquel Martín, o.h.s.j.d.; Divendres Sant: a les 11.00, via crucis al pati del convent; a les 12.00, xerrada amb els joves; a les 18.00, celebració de la Passió presidida per Mi­quel Martín; Dissabte Sant: a les 10.00, matí de desert amb la reflexió personal amb una guia; a les 13.00, diàleg en comú; a les 14.30, dinar; a les 22.00, Veüla Pas­qual celebrada per Mn. Marcel·lí Carrera.

•JESUÏTES.—Dijous Sant: ales 19.30, t •

celebració de la Cena del Senyor, presidi­da pel P. Francesc Riera; de 22.00 a 22.50, pregària sobre Jesús diu i practica la Mi­sericòrdia, a càrrec del P. Toni Català; Divendres Sant: d'11.30 a 13.30, pregà­ria sobre La Creu de Jesús, conseqüència del seu viure, lloc de la Presència del Compassiu, pel P. Torii Català; a les 17.00, celebració del misteri de la mort de Jesús presidida pel P. Toni Català; a les 19.30, via crucis amb textos i música de La Pas­sió segons sant Mateu, de Bach. El condui­rà el P. Francesc Roma; Dissabte Sant: d'11.00 a 13.30, pregària sobre La Pas­qua, revelació de l'únic Déu digne de fe: Déu de Vius i no de morts, amb el P. Toni Català; a les 20.30, Vetlla Pasqual presidi­da pel P. Francesc Roma. Església del Sagrat Cor, c/ Casp, 27 - Barcelona, tel. 933 012 350.

Internet

• AUNALIA.— www.aunalia.es és el portal dels qui somien amb un món miUor. Consta de diferents àrees dedicades als nens, a la família, als joves, a la cultura, a la reflexió, als educadors, etc.

Altres bisbats

• FAMÍLIA.—El 15 d'abril, conferència del Dr. Luis Riesgo (psicòleg) sobre Hijos, a la parròquia Maria Verge Mare (av. Machupichu, 50 - Madrid).

• HUMOR.—Del 16 al 18 d'abril, a Tres Cantos (Madrid), curs sobre Cultivando el humor saludable. Més informació: Centre d'Humanització de la Salut, tel. 918 034 000, fax 918 040 033, a/e: formacion@ humanizar.es

• TURBALLOS.— El 17 d'abril, xerra­da sobre l'explotació infantil al Tercer Món, a càrrec de José Marín, membre de Solidaritat Permanent. Més informació:. tel. 966 516 719 i 966 660 726.

Barcelona

• PREGÀRIA ECUMÈNICA.— En re­cord dels testimonis de la fe del nostre temps, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. Serà el 6 d'abril, a les 20.00, a la basílica dels Sants Just i Pastor, pi. Sant Just - Barcelona. La litúrgia de la Paraula estarà presidida per Móns. Ramon Malla, bisbe emèrit de Lleida.

• AMICS DE L'ORGUE DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS.— L' l i

d'abril, a les 19.00, concert d'orgue de Joxe-Benantzi Bilbao Riguero, professor d'orgue del Conservatori Professional d'Alacant. Lloc: església de Sant Llorenç dè Morunys.

• VIDA CREIXENT.— El 15 d'abril, a les 17.00, reunió d'animadors sobre El hecho de ser abuelos, al carrer Riva-deneyra, 6, 3r- Barcelona.

• PREGÓ DE PASQUA.—El 15 d'abril, a les 20.00, concert del cor de la Universi­tat de Barcelona, dirigit per Jordi Lluís Rigol, i del cor Blanquema, dirigit per Ramon Vilar, amb el voffdsaaLDelRenai-xerrient hispano flamenc al barroc anglès; pregó de Pasqua pel Dr. Ramon Pla, pro­fessor de la Universitat de Barcelona i patró de la Fimdació Blanquema. Organit­za: Àrea de Pastoral i Espai de Música Blanquema. Lloc: auditori Cardenal Jubany, Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquema, URL, c/Cister, 34 - Barcelona.

• FESTA DE LA DIVINA MISERI­CÒRDIA.— El 18 d'abril, a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona (pi. Sant Agustí), adoració eucarística de 13.45 a 17.30; a les 15.00, pregària; a les 17.30, veneració de.la reKquia de santa Faustina Kowalska; a les 18.00, missa solemne pre­sidida per Mn. Antoni Deulofeu. Organit­za: Apostolat de la Divina Misericòrdia, tel. 934 261.622.

• CLAM PER LA VIDA DESPRÉS DE L'il-M.— El 18 d'abril, a les 20.00, a la parròquia de la Concepció (c/ Aragó, 299 - Barcelona), missa amb algunes cançons del recull Grito por la vida, d'Ingemar Olsson, i presentades per Luis Alfredo Díaz; a les 20.30, concert en homenatge a les víctimes de l ' I l -M amb algunes can­çons de Grito por la vida i del repertori de Luis Alfredo. En la composició i gravació de Grito por la vida hi han intervingut músics suecs i un ampli ventall de cantants espanyols i llatinoamericans dirigits per Luis Alfredo. Les cançons compostes i cantades per Luis Alfredo ttansmeten una fprta espirituaütat i un amor profund pels més necessitats. El cantautor dóna una resposta.agosarada i realista, però molt espiritual, que assoleix la finalitat de sac­sejar l'interior de l'oient i qüestionar-lo.

• ASSOCIACIÓ CIC— Organitza una aula d'extensió universitària de la geiit gran el 19 d'abril, a les 17.00, sobre Lite­ratura. L'obra poètica de Joan Argenter,

a càrrec del mateix autor (advocat i escrip­tor); ales 18.30, eucaristia celebrada pel P. Andreu Trilla, sch.p. Més informació: Via

. Augusta, 228, baixos - Barcelona, tel. 932 013 701, fax 932 412 577, a/e: associacio-cic @ terra.es

• GOAC.—Organitza un curset sobre/eíMJ deNatzaret. Elseuprojecte comunitari alli­berador. Una aproximació històrica. Serà el 24 d'abril, de 10.00 a 20.00. Més infor­mació: tel. 933 023 598, a/e: hoac-goacbar-na(a) terra.es, http://personales.ya.com/goac/

• CURS DE BÍBLIA.—El 24 d'abril^ de 17.30 a 18.30, comença un curs adreçat a tots els qui cerquen conèixer cada dia més l'amor de Déu als homes. L'imparteix Emília García, dels amics de M. Benedicta Daiber. Serà al monestir de Sant Maties, monges jerònimes, del carrer Bellesguard, s/n - Barcelona; tel. 934 173 666.

• APLEC DE LES FAMÍLIES-.-Orga­nitzat pels Equips de la Mare de Déu el 25 d'abril a l'escola Pia de Terrassa. El tema serà Treballem per la pau! Més informa­ció: Via Augusta, 87, entl. - Barcelona, tel.

• 932175174, a/e: secretariatemd@terra.es, web: www.emd-cm.org

• TROBADA D'ESCOLANS.— El 24 d'abril, trobada pera escolans al Seminari . ConciUar (c/ Diputació, 231 - Barcelona). També hi participaran els seminaristes del Seminari Major.

• SOCIETAT GRIGNION DE MONT­FORT.—El 28 d'abril, ales 18.45, missa que amb motiu de la festa de Sant Lluís M. Grignion de Montfort se celebrarà a la Balmesiana (c/Duran i Bas, 9 - Barcelona); a les 19.30, conferència de Juan Ruiz Fuentes, sacerdot, sobre La hierarchia mariana, obra del P. Bartolomé de los Ríos, o.s.a., (1641), font de la mariologia monfortiana.

• EXERCICIS ESPIRITUALS.—Del30 d'abril al 9 de maig, dirigits pel P. Ramon Fabregat, s.j., a la casa d'exercicis de Sarrià. Més informació: tel. 932 058 134, fax 932 058 135, a/e: cexercicis@sjtar.org

• MUSEU DEL VI.—Del 30 d'abril al 4 de juny, de 20.00 a 22.00, curs d'iniciació al tast de vi. Més informació: Museu de Vilafranca. Museu del Vi, pi. Jaiune 1,1 -VUafranca del Penedès, tel. 938 900 582, fax 938 170 036.

• JUSTÍCIA I PAU.—Del 7 al 8 de maig

• CAMPANYA DEL ROSARI

Per cada donatiu de 6 € qüe ens envieu, rebreu el llibret Bajo Tu amparo nos acogemos i nosaltres n'enviarem.un altre a Cuba en nom vostre. També rebreu un rosari beiieït pel Sant Pare.

Amb la col·laboració de tots, aviat haurem enviat milions de llibrets a diversos països

- Ajuda a l'Església Necessitada. Associació Pública Universal de la Santa Seu Filial: 0/ Lluís Antúnez, 24,2n 2a - 08006 Barcelona -Tel. 932 373 763 c/c: 0049-1806-91-2110636317-BSCH-Barcelona

1 1

' 1 1 i l

' " 1 1 , ^ 1

- i ->- í \ r V

ml- M Kà ,. JB

^ E ^ KriPiítiG

^ ^ ^ , fa i

K4^9 '

^W^ EL ROSARIO

Gozo • Uix • Dolor • Gkuria

NECESSITEN UN PADRÍ! VOLS SER-HO TU? DIRECTAMENT IA TRAVÉS DE MISSIONERS CATÒLICS DE MÉS DE

40 ORDES RELIGIOSOS, EN 1.100 PROJECTES DE 26 PAÏSOS DEL TERCER MÓN.

QUÈ SIGNIFICA UN APADRINAMENT? Per a un nen: aliment cada dia, atenció sanitària dental, roba,

l'oportunitat d'anar cada dia a l'escola, i sentir-se estimat per vostè.

Per a la família del nen: instrucció sobre nutrició, higiene, alfabetització, educació en la cura del nen, i formació professional.

Per als missioners/es: rebre amb alegria la vostra col·laboració en la tasca humanitària que porten a temie a favor dels pobres, dels humils,, dels malalts i necessitats. Per amor, lliurament i servei a l'Evangeli.

18.03 euros mensuals ho poden fer possible

DELEGACIÓ DE LA FUNDACIÓ CRISTIANA PER A NENS I GENT GRAN 0/ Arrabal, 13, bajo A - 47140 Laguna de Duero (Valladolid) Tel. 983 544 750 - 983 545 206 - Fax 983 544 750 e-mail:fcna@fcnaes.org

8 . abril. 2004 CATALUNYA"^ CRISTIANA 3 9

se celebraran les n Jornades sobre Globa-litzem la Pau. Per una defensa europea no armada, que analitzarà les qüestions que envolten la seguretat i la política de defen­sa de la Unió Europea. L'acte es farà a la Universitat Pompeu Fabra. Cal inscriure's prèviament: Justícia i Pau, c/Rivadeneyra, 6, 10è - Barcelona, tel. 933 176 177, a/e: justiciaipau@justiciaipau.org

• LOURDES.— El grup Nostra Senyora del Sagrat Cor organitza un viatge a Lour­des del 7 al 9 de maig. Més informació: tel. 934196 3551686 673 072.

• RECÉS.— Del 8 al 9 de maig, cap de setmana per a matrimonis, homes, dones, joves i famílies. Més informació: pi. Font de Lleó, 21 - Caldes de Montbui, tel. 938 654 496. .

• TROBADES FE-CULTURA.— Els franciscans menors conventuals de Granollers organitzen els segons dilluns de mes, a les 21.00, unes trobades-tertúlia sobre els moviments religiosos contempo­ranis, de cara al diàleg interreligiós del Parlament Europeu de les Religions del Món. Més informació: tel. 938 497 630.

Girona • CONFERÈNCIA.— El 7 d'abril, a les 21.30, conferència de Joan-Andreu Rocha (teòleg i historiador) sobre Elsfonamenta-limes religiosos, als locals de la parròquia de Santa Maria de Blanes (c/ Nou, 22, tel. 972 330 574).

• FE I LLUM.—El 16 d'abril comença la Trobada Regional de Fe i Llum a l'Hotel Aquamarina de Santa Susanna, amb el lema «Un tresor? Un amic!»

• CATEQUESI.— El 17 d'abril s'inicia el curs de formació per a catequistes, orga­nitzat per l'Escola de Catequistes dels ar­xiprestats de Girona-Salt. Serà de 10.00 a 12.30, al Seminari de Girona. Xerrada sobre Les primeres comunitats cristianes,

. a càrrec de Joan Ferrer.

• GOA.— El 17 d'abril, a les 10.30, trobada anual dels Grups d'Oració i Amis­tat, al col·legi dels germans maristes de Girona. Oberta a tothom. Més informació: tel. 972 218 588. ; .

• LLIBERADA FERRARONS.—El 17

PREGUEM AMB EL PAPA JOAN PAU II Aquest mes d'abril el Papa ens demana pregàries perquè, amb especial cura,

es promogui una preparació sòlida del candidats als ordes sagrats i la formació permanent dels ministres ja ordenats.

Des de l'inici de la predicació evangèlica Jesús va voler que fossin els apòstols els que anunciessin la bona nova i presidissin les comunitats que s'anaven formant Cada dià'és més difícil la inissió dels séiïs successors:'bisbes, preveres i diaques. Ja no és suficient la paraula per raó de l'autoritat de qui la diu, en nom de l'Església. Avui els demanem intel·ligència, comprensió, encert i exemple evangèlic.

Tot això demana una notable formació intel·lectual, espiritual, afectiva i humana dels candidats a l'ordenació i que després, tota la vida, vagin actualitzant aquesta formació en un món canviant, conservant així la seva aptitud per al diàleg permanent amb la cultura de la societat d'avui.

Intenció missional

El Papa també ens deniana pregàries perquè en la comunitat cristiana el deure d'atendre les missions esdevingui objecte de reflexió i motiu de constant esforç de la pastoral ordinària.

L'acció missionera és responsabilitat de tots els membres del poble de Déu. No es pot reservar a uns quants especialistes, els missioners. Tots els que han descobert el missatge de Crist han.de comunicar-lo. Tots els grups i totes les comunitats cristianes han de ser evangelitzadores. Necessitem l'impuls de l'Esperit perquè l'exemple i l'estímul de tants cristians del segle xx, que han donat la vida per ser testimonis de la fe, ens ajudi en el nostre camí.

Antoni M. Serrallonga, sj.

t' ±

í^ j ^ - ^ · ^ A:> v?K i»É # # ^ W M ^ m g M "E:' ^

1^' M

La bondat suprema és com l'aigua, sense oposició arriba a tothom.

Habita als llocs que els homes avorreixen: •

CONVIVÈNCIA AMB PETER YANG

Del Mal 18 d'abril a la casa espiritual Juan Bonal de

Zuera, Saragossa.

ÍL

TAI - TXI ZEN CRISTIÀ «Rincón del Silencio»

d Flóridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona Informació, Tel. 934 562 444

d'abril, a les 11.30, actes de cloenda del II centenari del naixement de la serventa de Déu LUberada Ferrarons. Al Casal Marià, presentació de VAuca de la Vida de LUbe­rada; projecció de l'auca; dibuixos realit­zats pels nois i noies de diferents escoles de la comarca i deia catequesi de preado-lescents d'Olot. Els originals s'exposaran-à l'església de Sant Esteve; el 18 a l'esglé­sia del Carme d'Olot s'obrirà l'exposició permanent sobre LUberada. Serà després de la missa de les 9.30.

Lleida

• TROBADA PARROQUIAL.— Les comunitats cristianes de l'arxiprestat de la Seu Vella han organitzat una trobada par­roquial entorn de l'eucaristia, el 14 d'abril, a les 20.00, a la Mare de Déu del Carme.

Urgell

• TROBADA DIOCESANA D'ESCO­LANS.— Serà el 24 d'abril, d'11.00 a 16.00, organitzada per la Delegació de

Pastoral Vocacional al Seminari de la Seu d'Urgell. Més informació: tel. 609 737 798.

• SEMINARI DEL POBLE DE DÉU.— Del 8 al 9 de maig, taller de Bíblia n amb Roser Piqué i Joan Perera. Més informa­ció: Casal Sant Martí, pi. Església, s/ri -Campelles, tel. 973 727 288, fax 972 727 585, a/e: csm@spdd.org

Tarragona

• JUSTÍCIA I PAU— El 16 d'abril, a les 20.30, sopar-col·loqui sobre Patents far­macèutiques i Tercer Món, amb Francesc Escobar (farmacèutic), al restaurant M. R., c/ Francolí, 59 de Torreforta.

• SANT CRIST D'IGUALADA— Fins al 13 d'abril es pot visitar la mostra «El Sant Crist d'Igualada, patrimoni d'un'po-ble», a la sala d'exposicions de la Biblio­teca Central d'Igualada.

Anuncis per paraules

3a EDAT RESIDÈNCIA en una torre per a 24 àvies per a estades llargues i curtes. Centre de dia, segons les necessi­tats de cada família, fins i tot, per hores, també festius i caps de setma­na. Tel. 932 039 740 Isabel.

DIVERSOS ADVOCADA especialista en nul·litats matrimonials i separacions. 1a visita gratuïta. Tel. 934 510 707.

ADVOCAT senyor López, especialis­ta en nul·litats matrimonials, primera visita gratuïta, Sabadell. Tel. 937 274 446.

ADMINISTRADOR de finques col·le­giat. Lloguers, contractes, rebuts, etc. J.E. Barenys, tel. 678 588 435.

COMPRA i VENDA COMPRO SEGELLS, monedes, postals, cromos i joguines. Tel. 933 578 394.

PARTICULAR COMPRA mobles, ,quadres, joguines, llibres i objectes antics. Tel. 635 344 688.

COMPRO rellotges de qualsevol tipus, ràdios, làmpades, mobles, segells, pos­tals, monedes, llibres.joies i instruments musicals. Tel. 609 230 303.

COMPRO exemplars de la revista Cu­riositats de Catalunya (1936-37). Tel. 934 419 656, Miquel.

HABITATGE LLOGO local de 500 metres a Granollers. Tel. 938 464 407.

TREBALL S'OFEREIX senyora per planxar i en­dreçar la roba, bones referències. Tel. 934 781 836.

DESCOBRIU Catalunya Cristiana, cada setmana. Visiteu la nostra web: www.catalunyacristiana.com

p ^ Si voleu anuncíar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIÓ a

base d'una lletra per quadret, deixant uti espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb uti gir postal o xec bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de Bell-lloo, 67-69 - 08014 Barcelona.

n

NOM.

ADREÇA.

POBLACIÒ.l....:. C. P.

TELÈFON SETMANES .....

L.

nDDDnDDDnnDDnnDDDD'-ooe DDnnDnDDDnDDnDnDna^oe

DDDDDDDDDnDDDnnnan^·sog' DDDDDDDDDDDDDDDDDD^·ooe DDDDDnDnDDDDDDDDDDio.50€

Destacat(+2,70€): ÜRequadrat, - • T r a m a , • Negreta (16% d'IVA INCLÒS)

. Calcujeu l'import que haiireu d'abonar multiplicant el preu de l'anunci pel nombre d'insercions contínues (mínim 16€).

RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ J

4 0 CATALUNYA+= CRISTIANA C ATALUNYA+= CRISTIANA 8 . abril • 2004

Dim de l'Octava pascjual, submergits encara en la

joia de la resurrecció del Senyor, el proper i6

d'abril tindrà lloc a la parròcjuia de Sant Pere de

les Puelles de Barcelona un concert-pregària del cantautor uruguaià Luis Aljredo. Les seycs

conegudes cançons ressonaran a partir de les 21.00 h al bell mig del barri gòtic barceloní. Lobjectiu

dels joves feligresos de Sant Pere de les Puelles c\ue

han organitzat amb molta il·lusió el concert és

recaptar jons per poder jer front a les diverses

necessitats c^ue tela parròcjuia. Les entrades ja són a

la venda al preu de lO euros al Tel-Entrades de Caixa Catalunya [902 iO í2 i2] 0 en els

mateixos locals de la parròcjuia [PI. Sant Pere].

Olga Vizuete i David Fornieles organitzen el proper 16 d'abril un concert de Luis AÍf redo a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les

«Les iaies de la parròcjuia ens adoren» —Quines urgències té la parrò­

quia de Sant Pere de les Puel·les com per aconseguir mobilitzar els joves?

—En primer lloc hem hagut de fer recentment una remodelació dels locals parroquials, amb el desig de poder ofe­rir un millor servei d'acolliment a aque­lles persones que se'ns apropen de for­ma esporàdica. La imatge que s'enduran de l'Església és la imatge que tindran d'aquells cinc minuts que vénen a de­manar un sagrament o qualsevol docu­ment. Per poder-los oferir un bon ser­vei, que estiguin ben atesos i ben acollits, han calgut una sèrie de reformes que encara cal pagar. A nosaltres qualsevol petita cosa que fem ens suposa un esforç molt gran.

L'altra gran urgència és restaurar un Sant Crist amb una certa tradició dins de la parròquia i que fa poc que vam haver de retirar pel seu mal estat. Restaurar-lo també és car. L'objectiu és que aquestes reformes no suposin una sobrecàrrega a la gestió normal de la parròquia. I final­ment, si encara ens queden diners, ens agradaria donar un petit alè a l'econo­mia parroquial, que va força ofegada.

—Sou molts els qui us heu implicat en aquesta campanya?

—No gaires, només cinc joves, però des dels pocs que som intentem posar-nos-hi i treballar a fons. Som en un barri,

Ciutat Vella, de gent molt gran, malgrat el seu esperit jove en molts casos, i amb un fort nivell d'immigració. En aquest context, a la parròquia, calen moltes coses i calen mans, especialment joves, per portar-les a terme. Amb la dinàmica i l'acció dels joves és més fàcil també arrossegar la gent gran.

—Per aconseguir diners es poden fer moltes coses: vendre samarretes, fer una rifa, muntar sessions de cine-fòrums... Vosaltres heu decidit orga­nitzar un concert, per què?

—Buscàvem fer alguna cosa que cri­dés molt l'atenció. Aviat vam pensar en un concert i en concret, en un concert de Luis Alfredo, que és força conegut. Vam parlar amb ell i vam veure que hi havia possibilitats. Ens va donar moltes facili­tats i ens hi vam engrescar. Es tractava de fer un acte amb molta gent de fora, no només de la parròquia, que tingués un cert atractiu i que ens permetés recollir diners.

—De l'ampli repertori de Luis Al­fredo, què cantarà?

—Vam estar parlant amb ell, i al final vam decidir fer una mica de tot. No cantarà sobre un sol tema, sinó una reco­pilació de les seves cançons més relle-vants. Hi haurà les típiques de sempre, «les cançons del J..uis Alfredo», com VHéroe Anónimo, Tan cerca de mi o

Solidaridad... i la resta, ell mateix. —Espereu que s'ompli l'església? —Més que esperar-ho, ho necessi­

tem, i confiem que així serà... A més, justament coincidirà amb el temps pas­qual, temps de joia i d'alegria. Creiem alhora que el mateix Luis Alfredo és un gran testimoni de fe per celebrar la Pas­qua amb la gent que s'hi vulgui apropar.

—Aprofiteu, doncs, i feu una mica de màrqueting...

—El concert és una gran oportunitat de compartir una estona de joia i de pregària amb música. Com acostuma a passar amb els concerts de Luis Alfredo, s'estableix una gran compenetració entre l'intèrpret i els assistents i difícilment pots acabar el concert sense haver cantat amb ell les seves tomades.

—Les últimes enquestes sociològi­ques deixen enteveure la poca implica­ció dels joves en l'Església, us conside­reu una excepció?

—Més que una excepció, som una minoria, però creiem que val la pena un esforç com aquest. Encara que soni a tòpic, al final et recompensa. A la parrò­quia de Sant Pere de les Puel·les hi ha una comunitat de iaies que ens adoren, i això també t'engresca. Ens sentim molt esti­mats.

Samuel Gutiérrez

El pes determinant de la religió En el marc del Fòrum de les Cultures la religió hi té cabuda, tant per la participació de comunitats religioses

molt diferents, com sobretot per la celebració del Parlament Mundial de les Religions. Donat que l'objectiu principal del Fòrum és trobar mitjans per aconseguir la pau, és del tot necessari que les religions hi tinguin un paper predominant. Aquesta participació és ben lògica si tenim en compte que les religions, per la seva mateixa naturalesa espiritual, són les úniques que busquen en darrer terme la pau i la comunió entre els homes. Aquest objectiu, en canvi, no és compartit ni per la política ni, per descomptat, per l'economia, les dues grans forces que mouen el món.

Però el protagonisme que la religió pren en aquest esdeveniment cultural, si vol transcendir de debò, s'ha de reflectir en tota la societat. Hi ha hagut intents de voler tancar l'expressió religiosa —sobretot en el cas del cristianisme— amb pany i clau a la sagristia, quan justament el que cal és posar la religió al mig de l'espai públic. Sense la seva veu el diàleg per la pau no té sentit, i la seva presència garanteix que la societat realment avanci directament cap a la pau.

Eduard Brufau

Joan Carrera Planas Bisbe auxiliar de Barcelona

\ln llihre estimulant (/ 2}

Després de fer-nos una lúcida des­cripció de la terra on ens cal

sembrar—la Catalunya d'avui, post-modema i diversa—, els autors de La terra i la llavor ens parlen de la sem­bra, és a dir, de l'evangelització: amb quin esperit, en quines condicions, amb quines prioritats ha de ser porta­da a terme. Seguint la mateixa pauta de la primera part, després de les aportacions dels diversos col·­laboradors, ens ofereixen vuit con­clusions (les de la primera part eren onze). Val a dir que és molt més rica, lògicament, Com ho és també més, ni cal dir-ho, aquella síntesi que no pas aquesta que jo aventuro ara, com a simple invitació a la lectura de l'obra.

L'antídot a la mediocritat el troben els autors en el sermó de la muntanya.

I no es limiten, com ara s'esdevé sovint, a subratllar el valor de l'escol­ta de la Paraula, sinó que incideixen també en la força que ve de l'aliment

de l'Eucaristia i dels sagraments. Diuen, amb encert, de la pregària, que «és la paraula d'un Evangeli encarnat en aquest món i sensible al seu dolor».

En referir-se a la nostra situa­ció eclesial, posen els ulls en el Concili Tarraconense del 1995. Hi veuen una via de superació de l'immobilisme i de la indiferèn­cia. Superació, també, del pessi­misme dels «profetes de calami­tats». Aposten peruna comunicació de l'Evangeli des de la cultura de la convivència, de la trobada amis­tosa entre persones, del respecte a

la diferència. No eludeixen, els autors, els ava­

tars de la nostra història: el daltabaix de la guerra civil del 1936 amb la glòria martirial de tants membres de l'Església... el nacionalcatolicisme que arriba a continuació... i el Vaticà II com a impuls renovador projectat al futur. És, d'entrada, el nostre pas de la cristiandat al pluralisme. Es una hora d'entusiasme. No tardaran a arribar el desànim i la contestació...

Les tres últimes conclusions, espe­cialment, ens fan arribar missatges significatius de cara al futur. Som en una cruïlla d'aquest món multicultu-ral i canviant, com una Corint dels nostres dies. Un món tecnificat, inter-comunicat, enxarxat. L'obertura in-terreligiosa i ecumènica ens han de permetre d'enriquir-nos espiritual­ment i d'enriquir. Els autors no opten, de cap manera, per un cristianisme retret i acomplexat o endogàmic, sinó present i actiu. Sempre, això sí, des de la comprensió i el diàleg, des de l'aco­lliment a tothom i, especialment, a les víctimes de les noves pobreses.