S E T M A N A R I D ' I N F O R M A C I I D E C U L T U R A R E L I G I O S A Fes all que consideris honest, sense esperar-ne cap elogi. Recorda que el

H H I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H . ^ ^ ^ ^ i populatxo s mal jutge de les bones accions Any XXV Nm. 1.288 1,60 ^ ^ ^ B S S E m ^ ^ l S ^ I ^ ^ e ^ ^^^.^_, 2 O C o

5

2 CATALUNYA+= CRISTIANA

Editorial

Una televisi t(^^^ En altres editorials hem comentat la necessi-tat de tenir a casa nostra televisions amb ideari cristi com les que amb fora xit ja existeixen en diversos Uocs del mn. I s que l'Esgl-sia ha d'estar present en tots els mitjans de comunica-ci del nostre temps, i no hi ha cap dubte que la televisi s el mitj ms potent i ms seguit en l'actualitat, per la qual cosa ofereix unes possibilitats d'informaci, formaci i evangelitzaci impressionants.

Per en aquesta ocasi ens centrarem en la televi-si piblica i la comercial, que s la majoritria i la que segueixen milions de ciutadans al nostre pas. Encara que no tingui res a veure amb l'Esglsia, els dirigents eclesistics no poden restar impassibles davant de la programaci d'aquestes televisions, perqu en alguns casos des de la pantalla s'ofn els sentiments dels catlics i es ridiculitzen els principis ms elementals en qu creiem els cristians com la famlia o la mateixa religi. Per aix la Comissi Episcopal de Mitjans de Comunicaci de la Confe-rncia Episcopal Espanyola, que presideix el bisbe de Guadalajara, Jos Snchez, ha ems un missatge mlt crtic amb la programaci televisiva coincidint amb la Jornada Mundial de les Comunicacions que es va celebrar en tota l'Esglsia el.diumenge 23 de maig passat.

Els bisbes han justificat aquest atac adduint que molts programes televisius tenen un baix perfil tic i cultural, la qual cosa constitueix un atemptat a la salut moral i cultural dels teleespectadors. Tamb adverteixen que s '.est produint de forma coiitinuada una ridiculitzaci de la famlia i uns atacs oberts o encoberts als sentiments religiosos dels catlics. Finalment els prelats solliciten la creaci d'un Con-sell Audiovisual que tingui la major representativi-tat possible i que vetlli per la qualitat de les programacions.

No es tracta d'una crtica gratuta, noms cal posar la televisi en qualsevol moment, per adonar-

L O F r a s e / Rogelio Garrido Montanana

se que els bisbes simplement reflecteixen com un mirall el que passa prcticament en totes les cadenes televisives. ltimament proliferen en gaireb tots els canals i amb abundants hores de programaci, el que s'anomenen espais del cor, basats a comentar l'actualitat dels famosos. Res a dir, si realment fos aquest 1'objectiu d'aquests programes, per normal-ment el que passa s que es converteixen en una recerca sense lmit dels draps bruts d'aquests famo-sos, i expliquen amb tota morbositat i detall les infidelitats i les relacions ntimes dels personatges. Tampoc no s'escatimen els enfrontaments perso-nals entre famosos davant la camera amb insults, paraules malsonants i fins i tot amenaces, que no tan sols no sn tallades pels presentadors sin que sembla que es busquin expressament i es promo-guin. I aquests programes no tenen un horari nocturn intempestiu per a adults noctmbuls, sin que es van succeint al llarg del dia a tota hora. D'alguns progra-mes nocturns val ms no parlar-ne, ja que sn l'expressi del que genricament s'ha denoininat. teleescombraries.

Tamb cal esmentar un altre tipus de programes aparentment innocents, com per exemple les mlti-ples telesries o novelles realitzades en el nostre territori. Sembla que" sn realistes, entretingudes, i en alguns casos divertides, per la qual cosa acumu-len unes audincies milionries. En algunes d'aques-tes sries, es mostra com el ms normal del mn realitats Com l'adulteri, les relacions homosexuals, les relacions sexuals entre nois i noies molt joves, i on els que defensen els valors tradicions o els explcitament cristians sn vistos coi a retrgrads, intolerants i persones de mal carcter.

Els cristians "no podem mirar la televisi sense esperit crtic. No podem obhdar-nos que som segui-dors de Jess i membres de l'Esglsia en tots els moments, no tan sols quan som al temple, tamb quan responsablement engeguem els nostres televisors.

27. maig. 2004

CATALUNYA+= CRISTIANA Director: Mn. R. Octavi Snchez Sotsdirectora: Gna. Gemma Morat Redactors:-Eduard Brufau, Miquel ngel Cediria, Samuel Gutirrez, Rosa M. Jan, Carme Munt, Rosa Perare Lingista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eullia Grande Corresponsals: Merche Gins, G/R0/V4,-Jordi Curc, LLEIDA Conchi Garca, MADRID; Cristina Snchez, MALLORCA; Guillem Ferrer, MENORCA; Llus Serra i Miriam Dez, ROMA Antoni Mirabet i Cristina Ordufia, SEU D'URGELL; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA Joaquim Blanc, Vctor M. Cardona, TORTOSA Llus Molist, VIC Collaboradors externs: Gm. Adri, Pilarn Bays, Joan Carrera, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras,, Joan Manuel Gutirrez, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau,' Cristbal Srrias, Pere Tena, Ferr^ an L Tognetta, P-J Ynaraja Redacci, administraci, publicitat i promoci: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 E-mail: catcris@ibernet.com

catalunyacristiana@catcrist.com Pgina web: www.catalunyacristiana.com Fundadors: Mn. Joan E. Jarque \ Mn. Francesc Malgosa ' Edita: Fundaci Catalunya Cristiana per a l'evangelitzaci

i la cultura Director executiu: Marc Murtra Gerent: Jaume Vinyals Publicitat: Josep Harris Promoci: Alfons Miralles Secretaria i subscripcions: Antnia Canals, Eduard . Maslloren Administraci i comptabilitat: Isabel Giralt E-mail: administracio@catcrist.com Autoedici i compaginaci: Carlos Aguado Impressi: Impressions Intercomancals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. Polgon industrial Ei Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212-08272 SAMT FRUITS DE BAGES -OLB 14.387/79

Difusi controlada per Membre de la UCIP

International Catholic Union of Press Membre de l'APPEC

Associaci d e Publicacions Peridiques en catal

SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATAL 0 CASTELL Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra,

Gibraltar i Portugal: 80,60 Resta d'Europa: 146,74

Annrica i frica: 178,30 sia i Oceania: 243,82

Fes all que consideris honest, sense esperar-ne cap elogi. Recorda que el populafaco s mal jutge de les bones accions {Demfil. Historiador grec. Segle iv aC) En aquest mn hi ha qui treballa per viure cada cop ms b en una espiral de novetats vegades sn deshonestps en all que exhibeixen i fahl I tant se'ls en dna, perqu el i de luxes sense fi, i hi ha qui ho fa per subsistir. Per s estrany que uns i altres ro trobin alhora, en ms o menys grau, la prui'ja de l'

2 7 . maig. 2004 CATALUNYA^ CRISTIANA 3

en primer pla L'atenci social, educativa i pastoral a les per- tat sigui ms coneguda i perqu es destinin re- cuitat. No hi ha, per, a les dicesis catalanes

sones amb sordceguesa s un fet encara fora recent. A l'Estat espanyol i a Catalunya hi ha associacions de pares amb fills sordcecs que des de fa uns anys lluiten perqu aquesta discapaci-

cursos per a l'atenci dels afectats. Pel que fa a l'Esglsia, ja hi ha alguns capellans, pocs, que hi treballen, donant-los l'atenci pastoral que al-trament noms podrien rebre amb molta difi-

una pastoral exclusiva per als sordcecs, i encge-neral encara s'ha d'avanar molt tant en l'Es-glsia com en la societat en general per arribar a una integraci ptima d'aquests fdels.

Un cop de m als qui viuen en la foscor i el silenci L'aillament i la incomunicaci sn els grans riscos de les persones sordcegues

Des de fa unes quantes dca-des, la nostra societat occi-dental ha pres conscincia de l'existncia de les discapacitats. Aquestes sempre afecten un nom-bre redut de persones, per qui les pateix corre el risc de quedar ex-cls si no rep una atenci adequa-da. Malgrat els avenos que hi ha hagut, encara queda molta feina per fer en segons quines situacions. Aquest s el cas de la sordcegue-sa, una discapacitat sensorial poc coneguda per la poblaci en gene-ral, que impedeix l'afectat de val-dre's no d'un, sin de dos sentits: l'oda i la vista. Es tracta d'una dis-capacitat fora especfica, que afecta 15 de cada 100.000 habi-tants, i que necessita una atenci diferenciada de la que reben les persones que noms sn sordes o cegues. La mancana o deteriora-ment sever de les percepcions auditives i visuals fa que la comunicaci d'aques-tes persones es faci principalment a tra-vs del tacte. El llenguatge que es fa ser-vir s gaireb idntic al dels sords, per els gestos es fan sempre en contacte amb les mans de la persona sordcega, per tal que aquesta palpi b tots els moviments. Tamb hi ha altres sistemes, com ara a labiolectura, s a dir llegir els llavis pal-pant-los lleugerament amb els dits.

Trencar la incomunicaci

Segons les causes de la sordceguesa, que poden ser diverses, podem classifi-car aquesta discapacitat en dos grans

El tacte s el sentit ms important per als sordcecs.

de les persones sordcegues. Aquesta in-comimicaci, per, pot ser fins a cert punt superada amb una detecci preco i una atenci persoiialitzad, i depenent sem-pre del grau de minusvalidesa auditiva i visual de cada afectat. Malauradament, l'atenci cap a aquestes persones s un

fet molt recent, perqu durant segles i encara avui a pasos amb pocs recursos^ els sordcecs quedaven absolutament ex-closos de la societat, sense possibilitat de comunicar-se amb els altres; incompre-sos i tancats en un mn fosc i silencis. Fins i tot se'ls havia arribat a considerar

incapaos d'arribar a raonar correcta-ment. Aix, no cal dir-ho, s del tot fals, perqu la incapacitat de parlar i de veu-re-hi no est necessriment lligada amb la capacitat intellectual. Una altra cosa' s que una persona sordcega no s'hagi desenvolupat per manca d'una educaci especfica que l'hagi motivat.

Un dels exemples ms coneguts de persona sordcega amb una vida reeixida i mundialnient reconeguda s el de He-len Keller (1880-1968), sordcega nord-americana que va arribar a ser escriptora, i conferenciant. La seva interessantssi-ma histria es va fer especialment famo-sa arreu del mn a partir de la pellcula biogrfica El miracle d'Anne Sullivan (vegeu requadre de la pgina 4).

Primers passos

Tan sols quinze anys enrere al iiostre pas no hi havia,cap entitat que s'encar-regus de tractar la temtica de la sord-ceguesa. Llavors les persones afectades es dirigien o b a les associacions de cecs o b a les de sords, per aquesta no era, s clar, la millor soluci, perqu el seu cas era ms especfic.

Ra sordceguesa afecta 15 de cada 100.000 habitants

grups: la congnita i l'adquirida. Parlem de sordceguesa congnita quan la perso-na ja neix sent sordcega, per una infec-ci vrica durant l'embars, per exemple. En canvi, una persona pateix sordcegue-sa adquirida quan neix sent sorda i amb els anys es toma tamb, cega, o vicever-sa, quan neix cega i es toma sorda.

s obvi que l'allament s el gran risc

Et llenguatge dels sordcecs Un dels sistemes de comuni-

caci ms comuns de les perso-nes sordcegues s el que es basa en el llenguatge de signes dels sords, noms que aplicat direc-tament a les mans per poder-lo percebre tctilment. Tamb hi ha la possibilitat de lletrejar les paraules, sempre pel mitj del tacte. En aquest cas, cada signe es correspon a una lletra de l'abecedari. Aquest s l'arrome-nat alfabet dactilolgic. Enca-ra hi ha un altre sistema ben senzill, que consisteix a dibui-xar amb el dit les lletres ma-jscules sobre el palmell de la m. Finalment un altre sistema

la labiolectura consistent a llegirels llavis d'una persona que parla posant-hi en contacte els dits.

rfr2^>A\w\

0 (33 K^ A iH , | _ri

4 CATALUNYA% CRISTIANA en mimern i a 2 7. maig. 2004 L'any 1991 es va celebrar a Madrid

la Conferncia Nacional de Pares de Sordcecs, durant la qual les diferents fa-mlies amb fills que patien aquesta dis-cpacitat es van reunir per posar en com experincies, explicar-se les dificultats que s'han trobat i unir esforos a tot l'Es-tat per ajudar-se^ e^n les necessitats dels fills. D'aquella trobada va nixer l'As-sociaci de Pares de Sordcecs d'Espanya (Apascide). Els objectius fixats van ser, entre d'altres, ajudar la persona sordce-ga a dur una vida el mxim d'indepen-dent possible, assistir les famflies amb un afectat, promoure la formaci de perso-nal especialitzat a educar persones sord-cegues, reconeixement de la discapaci-tat per part del govem i, en darrer terme, informar i conscienciar la poblaci. Amb uns objectius molt semblants l'any 1999 es va posar en funcionament a Barcelona l'Associaci de Pares de Sordcecs de Catalunya (Apsocecat). L'entitat s for-

Ho ts podem reconixer que tenim alguna discapacitat... Sols Du s l'Omnipotent

a activa i edita un butllet bimensual per Internet. Enguany, a ms, el seu presi-dent, Ricard Lpez, ha organitzat el pri-mer congrs virtual sobre la sordcegue-sa, amb centenars de participants. Aquest esdeveniment ha estat tot un xit perqu ha posat en contacte gent d'arreu del mn amb familiars afectats per la discapaci-tat, per intercanviar experincies, infor- maci, recursos i opinions. Apart d'aix el congrs ha aconseguit que la reina Sofia accepts ser-ne la presidenta d'ho-nor, cosa que li dna uria gran rellevn-cia.

Tant Apascide com Apsocecat s'en-carreguen de posar en contacte les fam-lies amb aquesta problemtica, ajudar-les i assessorar-les. S'organitzen activitats diverses per potenciar la comunicaci i l'estimulaci dels fills afectats, colnies i trobades. Darrerament, a ms s'ha acon-seguit, grcies al pares santjoanista Rafael Pozo, que l'arquebisbat de Sevilla hagi cedit una edifici seu per fer-hi la pri-mer residncia a tot l'estat destinada a persones sordcegues.

Aquestes entitats han fet possible que avui el coneixement d'aquesta discapa-citat ja sigui ms difs, per encara cal fer molts passos. Encara no s'ha pogut aconseguir, per exemple, que la sordce-guesa sigui reconeguda oficialment com

Helen Keller el dia que es va graduar.

L'exemple de Helen Keller (1880-1968)

Helen Keller va quedar sorda i cega quan noms tenia 19 mesos per culpa d'una ma-laltia. Des de llavors el tacte i l'olfacte eren els sentits que feia servir per comunicar-se i a poc a poc fins i tot va arribar a establir un modest vocabulari de.60 signes creat per ella mateixa. Per en aquella poca no hi havia cap mena d'atenci cap a les perso-nes sordcegues, de manera que la petita no es podia comunicar adequadament, ni rebia cap mena d'educaci, es trobava allada i cada cop desenvolupava ms agres-sivitat. Quan tenia set anys, els seus pares, davant la impossibilitat d'assumir-ne ells sols l'educaci, van contractar una maina-dera que havia estat cega i que tenia expe-rincia de cuidar neris amb deficincies vi-suals: Anne Sullivan. Anne es va encarregar d'ensenyar-li unes normes mnimes d'higi-ene i comportament, i ms tard el llenguat-ge tctil, i l'associaci d'objectes i parau-les. Ms tard li va ensenyar la lectura de llavis pel tacte i fins i tot el llenguatge oral. L'experincia va ser tot un xit perqu He-len es va acabar graduant a la universitat, va escriure llibres i fins i tot va fer confe-rncies. Tamb va escriure una autobiogra-fia, en la qual es basa la pellcula El miracle d'Anne Suilivan. Certament, Helen Keller s un exemple dels ms espectaculars, per en tot cas mostra les possibilitats que t una persona sordcega si rep una educaci per-sonalitzada i adequada.

a discapacitat especfica al nostre pas, la qual cosa fa que no hi hagi poltiques socials i educatives adequades per als que les necessiten.

l'Esglsia?

En el camp de la fe tampoc no hi ha una atenci especfica ni estesa a totes les dicesis. Tot just ara es comena a treballar en aquest camp des de l'Esgl-sia. A Catalunya, per exemple, noms hi ha un sol capell que es dediqui, i no de forma esclusiva, a l'atenci de les perso-nes sordcegues. Es tracta de Mn. Xavier Pags i Castaer, que s el consiliari de l'atenci pastoral a les persones sordes i sordcegues de la dicesi de Barcelona. Ell va entrar al mn dels sords de la m de Mn. Josep Albiol (1923-2003), el capell que ya dedicar la seva vida a l'atenci pastoral als fidels amb inancances auditives. Com el mateix Mn. Xavier diu, el baix nombre de persones sordcegues comparat amb el de sordes

fa que aquestes darreres siguin les que centrin la seva activitat pastoral. Tot i aix en els locals on es reuneixen cedits per la parrquia de Sta. Teresina de l'Infant Jess de Barcelona hi acudeixen de fa anys uns quants sordcecs, i enguany s el prirner cop que es fa catequesi a una nena amb aquesta discapacitat.

L'atenci pastoral de Mn. Xavier tam-b inclou un missa setmanal amb llen-guatge de signes per a sords, que els sordscecs poden seguir amb un intrpret al costat que els vagi traduint per mitj del tacte la cerimnia. La tasca pastoral a les persones sordcegues demana, bvi-ament, una bona preparaci en llengua de signes i un coneixement prctic del tracte i la problemtica especfica d'aquests fidels. Es tracta de poder trans-metre la fe a unes persones, recordem-ho, amb imes dificultats importants per comunicar-se i rebre informaci. Per la millor manera d'apropar-se a les perso-nes sordcegues s amb la humilitat, per-qu cm Mn. Xavier b diu dins la gran

, varietat de circumstncies en qu vivim o ens trobem, tots podrem reconixer que tenim algima discapacitat. No hi ha nin-g que es pugui considerar capa de tot. Sols Du s l'Omnipotent, nosaltres som limitats, amb diverses mancances que ens conv acceptar i superar. Amb aquesta actitud, doncs, d'ensenyar per tamb d'aprendre es pot entendre millor les di-ficultats dels sordcecs.

No hi ha dubte que acollir aquests fi-dels necessitats est en la mateixa lnia de l'Evangeli, que commina els cristians a seguir l'exemple de Jess, quan Ell s'acostava als sords i als cecs. Les perso-nes amb una discapacitat han de ser tant o ms que les altres, destinatries del mis-satges salvfc de Jesucrist, d'aix no n'hi h cap dubte. En el cas dels sordcecs la transmissi, de la fe pot tenir algunes difi-cultats, per Mn. Xavier deixa ben clar que per l'acci de l'Esperit Sant, que parla no a cau d'orella sin al cor, les persones sordcegues sn, com totes, subjectes aptes per viure a la llum de la fe. (EB.)

Bon dia! Comprem materials d'enderroc

(teules, radiadors, fbriques en des-s, reixes, portals, etc.) i material antic (llibres, biblioteques, botigues velles, tc).

Truqueu a en Raimon o en Pau al 972 645 262

APSOCECAT Hotel d'Entitats de |a Pau C/ Pere Vergs, 1 08020 BARCELONA Tel. 933 054 385 Fax 933 314 220 a/e: talking3@leleline.es wwwjcarxabcn.net/apsocecat

iiM)iii^e^ mh APASCIDE 01 Divino Redentor, 48 baix 28029, MADRID Tel: 917 335 208 Fax 917 334 017 a/e: apascide@arrakis.es www.arrakis.esrapascide/

PASTORAL DEL SORD DE BCN Mn. Xavier Pags Castaner cy Benet Mercad, 25 08012 BARCELONA a/e: fpages@pie.xtec.es Mbil: 619 672 691 Fax 935 602 903 www.pastoralsord@arqbcn.org

27. maig-2004 en mimern ta CATALUNYA^ CRISTIANA 5 MALGRAT LA SEVES MANCANCES SENSITIVES, L'NDREU CONREA L'ART DE L'ESCULTURA

Du per a mi s una gran ajuda Andreu Clariana s un noi sordcec que assisteix a la pastoral de Mn.

Xavier Pags. Pateix la sndrome d'Usher, que li comporta anar perdent la visi de mica en mica. Fa relativament poc que ha comenat a apren-dre el llenguatge dels signes, cosa que ara li facilita molt la comunicaci. T un carcter mlt afable malgrat els entrebancs.diaris, com ara l difi-cultat de trobar feina. D'ell tamb impressiona la fe immensa que t en Du i l'amor que professa a la seva famlia.

Qu et va suposar conixer la pas-toral de Mn. Xavier Pags?

Vaig arribar aqu a travs de Mn. Josep Albiol, i va ser ell qui em va ense-nyar el llenguatge dels signes. En aquesta pastoral puc seguir Teucristia setmanal amb certa facilitat, perqu com que encara tinc una part de visi puc veure els signes que fa Mn. Xavier. M'ajuda fora venir

aqu i la ineva fe en surt enfortida. De fet, sempre he tiiigut Du molt present i s que per a mi s una gran ajuda.

Creis que l'Esglsia hauria d'aten-dre ms les persones sordcegues?

L^a veritat s que encara hi.ha poca cosa en aquest mbit, perqu hi ha grups de sords o de cecs per separat, per no de sordcecs. Un grup aix seria molt important

perqu som pocs i en general tenim poques possibilitats de conixer altres sordcecs.

Com va ser la teva escolaritzaci? ^Vaig poder fer fins a 8 de l'antiga

EGB, per desprs ja no vaig poder seguir. Tot i aix, tamb vaig assistir a escoles per a geiit amb problemes sensitius. Per ms tard em vaig decantar per la branca artsti-ca, perqu m'agrada molt, i vaig poder anar a l'Escola Massana, on vaig aprendre pin-tura i escultura. Hi vaig tenir bons profes-sors durant els cinc anys que hi. vaig anar, i per la qesti tctil-m'he acabat dedicant ms a l'escultura. Faig especi-alment escultures de persones i animals, tot i que no els copio de la realitat sin que ms aviat sn fruit del que m'nagi-no.

Com s la comunicaci amb la teva famlia?

Sempre ha estat bona, perqu m'han ajudat molt, i m'han animat a tirar enda-vant. Tant els meus pares com el meu ger-m sn una part essencial de la meva vida.

LA FAMLIA LPEZ DEDICA LA SEVA VIDA A L'AJUT DE NENS SORDCECS COM LA SEVA FILLA

Amb una fe al darrere i l'ajut d'altres famlies pots tirar endavant

Quan va nixer la Clara els seus pares, el Ricard i la Pe-tri, es van haver d'enfrontar al problema de la sordceguesa, i en aquell moment, l'any 1991, aquesta discapacitat era molt poc coneguda. Des de llavors, per, les coses han fet un gir

artfexs d'aquest canvi. Van organitzar, entre d'altres, l'As-sociaci catalana pro Persones Sordcegues, de la qual Ricard Lpez s president. Aix han aconseguit que unes quantes desenes d'infants sordcecs rebin una atenci que els estimuli.

important, i els pares de la Clara han estat en bona part els facin activitats conjuntes i fins i tot surtin de colnies. La Clara pateix sordceguesa cong-

nita... S. De fet era un embars de bessones,

per van nixer prematures. Una d'elles va nixer sense grans dificultats, per a l'altra se li va complicar. Aquesta darrera s la Cla-ra. Els metges ens van comentar que,hi ha-'via el risc que nasqus cega per l'efecte de l'oxigen, que podia malmetre la retina. Per el que no previem s que tamb pogus te- ' nir sordesa, en aquest cas per efecte dels me-dicaments subministrats perqu tirs enda-vant. Des de llavors, no hi ha sentit ni hi ha vist. A part t una mica de parlisi cerebral...

Se'n ressent la vida familiar? S, sobretgt al principi. Els primers

temps van ser molt durs, per des de llavors tota la famlia ens hem mantingut molt uni-da. Malauradament, no sempre passa aix, ja que en el 80% de les famlies amb un nen ^ sordcec noms tira endavant la mare i el pare els abandona.

D'altra banda, les despeses que suposa la .cura continuada d'un fill amb aquestes ca-racterstiques arrossega famlies literalment cap-a la pobresa. S'ha de tenir en compte que una famlia amb un nen sordcec neces-sita un suport econmic important (profes-sionals de la sanitat, atenci 24 hores...) so-bretot si tenim en compte que es tracta de famlies monomarentals. Per aix demanem ajut a l'administraci.

Com s'ho van fer per tirar endavant? Vam assistir a unes conferncies que es

van fer a Madrid, on vain conixer pares de la resta de l'Estat amb problemes molt sem-blants, i aix entre tots vam crear l'Associa-ci Espanyola de Pares de nens Sordcecs (Apascide).

Desprs vam veure que a Catalunya ha-. vem de fer una experincia semblant, i vam crear l'Associaci Catalana pro Persones Sordcegues. La idea era b per una o b per l'altra aconseguir tots els recursos necessaris.

T^otes les faiiifles amb fills sordcecs saben qu han de fer?

N'hi ha qe no s'atreveixen a sortir, que n saben'qu fer, perqu se senten iijde-fenses i necessitades, sentiment ben natural. Per s important relativitzar, trobar-ne d'aK tres que tamb estan en la mateixa situaci, i amb les quals, per tarit, la comprensi s ms fcil, perqu es parla el mateix llenguat-ge, el de l'amor dels pares.

Els germans tamb sn importants. En el nostre cas, el fet que la Clara, a ms, tingui cinc germans, facilita la cosa. Per si n'hi ha dos, per exemple, i un d'ells discapaci-tat, r altre ho pot viure molt malament.

Per aix fem trobades de famlies per par-lar i dialogar. A part, igualment organitzem els respirs, durant els quals els fills desca-pacitats se'n van en una cas de colnies un cap de setmana, de manera que els pares puguin respirar una mica, dur vida de pare-lla, tenir unes hores que no dediquen al fill sin a ells mateixos. Aix els permet agafar forces per a la segent temporada.

^uin s el grau de comprensi soci-al?

:Ms aviat baix, perqu molta gent des-coneix el problema. Institucionalment a ms, no hi ha tallers ocupacionals per formar sord-cecs, ni residncies. I els sofdcecs s'han de quedar a casa, a crrec dels pares..

Molts cops la societat no entn que per cada afectat fa falta com a mnim una per-sona experta en llenguatge de signes i siste-mes de comunicaci. I aix s carssim, fins i tot si ho cobreixes amb voluntaris, perqu aquests tamb necessiten una formaci molt bona en sistemes de comunicaci per a sord-cecs. Han de ser mestres d'educaci especi-al, intrprets de llenguatge de signes, logo-a pedes,.psicopedagogs. Per resulta que en tot l'Estat no hi ha estudis de sordceguesa, i per tant la formaci dels professionals en-cara no s la ms ptima. Tampoc no hi ha

poltiques socials en absolut perqu per a les administracions no existirn, ja que la sord-ceguesa no est reconeguda com a discapa-citat especfica a Espanya. n exemple ben clar: en els crdits de mestre d'educaci es-pecial, n'hi ha 3 per sordesa i 3 per ceguesa, per cap per sordceguesa.

Malauradament hem constatat que als inicis de l'associaci, quan demanvem as-sessprarrient a altres ONG, algunes d'elles. ens tancaven totalment les portes, i demos-traven aix molt poc esperit solidari. No vo-lien saber res d'una associaci tan petita. En general, per, es troba a faltar un esperit so-lidari a la societat, perqu poca gent est dis-posada realment a ajudar o donar diners per un problema que no l'afecta.

"Per aix hem fet el congrs internacional virtual, per intercanviar informaci i expe-rincia, xarxes de voluntaris, i ajudar-nos mtuament, i crec que en bona mesura ho hem aconseguit.

Quins avenos s'han fet? L'any 1999 vam demanar a l'Estat que

reconegus la sordceguesa, per ens van re-metre al Parlament europeu. Durant una tem-

porada hem treballat amb altres associaci-ons europees de sordcecs, i hem aconseguit el que volem, perqu el 12 d'abril el Parla-ment d'Estrasburg va reconixer la sordce-guesa com a discapacitat especfica. Ara noms falta que es reconegui al Parlament espanyol i al de Catalunya. ' , , / ; ,

Hi ha casos de.pares que no spiguen que el seu fill es sordcec?

S ; efectivament; Perqu si no est re-coneguda com a discapacitat; alguns niet-ges no la saben diagnosticar, per no diran mai que rio saben qu li passa. Potser diran que s una persia nurlgicament molt afectada; o amb autisme..; Els pares'llavors no saben realment qu passa, es desconcert ten quan el seu fill t un comportament estrany, es pega, es mossega, ho vol palpar tot... Molts pares, llavors, creuen que t un problema psiquitric, quan de fet s

sensorial. Afortunadament, per, cada cop hi ha ms coneixement de la malaltia.

Com s'encara la sordceguesa des de la fe?

Creure en Du hi ajuda molt, per-qu saps que el tens al costat. Com a associaci tamb animem els que vo-len una formaci cristiana per al fill afectat i els posem en contacte amb la pastoral de Mn. Xavier. Alhora assessorem persones d'aquesta pasto-ral que ajuden els sordcecs.

Creiem que Du ens ha donat un fill amb discapacitats greus perqu devem ser especials. Nosaltres, doncs, no som el problema sin part de la soluci. Aju-dem a tirar endavant aquestes persones,

encara que ens cal ajut de l'administraci i de la societat...

Es natural que anib aquesta problemtica les famlies pateixin, i per aix tothom bus-ca respostes espirituals als seus neguits. s cert que el nostre mn est molt secularitzat i que malauradament la paraula Du fa res-pecte, per realment la gent el busca. S'ha de comprendre que el dolor per un fill aix s molt gran, i sense una fe al darrere et tornaries boig. Amb la fe saps que alguna ra hi ha, perqu Du s pare i ens estim ms del que nosaltres podem estimar els' nostres fills. Per.tant ho acceptem, i fins i tot podem trobar el goig en el dolor. Has de confiar del tot en Du, perqu Ell ho sap tot.

Reportatge: Eduard Brufau

JQ D'AMO DE

CATALUNYAD

- ^ ' ^ . . ' ; > . . - 1 - > > ' ' . - . - . - . " '

Or-

Del 1 4 al 2 1 de juny del 2 0 0 4

VIATGE A LILLA DE SICLIA La ms aran de a Mediterrnia,

LllCCa deCgran voCc

VISITAREM: Catnia . Taormina Siracusa Messina Cefa Palerm Monreale Erice Piazza Armerina

Excursi a l'Etna, el volc actiu ms alt d'Europa (3.325 m) Visita dels centres arqueolgics de: Segesta, Selinunte i Agrigento (s. IV-V aC) i les excavacions de la gran residncia del camp de Villa Casale (s. III-IV dC)

r-M

DEMANEU INFORMACI JA DES D'ARA ^ ^ ^ f e ^ t ^ ^ ^ K ^ ^

De l'1 a r i 1 d'agost

ISLNDIA

Un enclavament molt

caracterstic de l'Atlntic

septentrional

Del 6 al 2 1 d 'octubre

A UIIMDIA L NORD

Visita de missions, i la

casa de la mare Teresa

a Calcuta

A M B L'ASSISTNCIA TCNICA DE MERCATRAVEL SA. c/ C o m t e s d e B e l l - l l o c , 6 7 - 6 9 , 0 8 0 1 4 B a r c e l o n a , Te l . 9 3 4 0 9 2 7 0 0 - F a x 9 3 4 0 9 2 7 0 1

27. maig-2004 CATALUNYA+= CRISTIANA 7

sia en el mn El Papa demana redescobrir les famlies en canonitzar sis beats

Ja sn 483 els sants proclamats per Joan Pau II ROMA. Joan Pau II va proposar redescobrir la

bellesa de la famlia i de la vida religiosa en canonitzar sis figures de la santedat a la plaa de Sant Pere del Vatic, davant d'uns 80.000 pelegrins. Entre els nous

Joan Pau II, que no va donar proves de particular cansament, tot i que la celebra-ci va durar ms de dues hores, va entonar alguns dels cants i va repassar durant l'ho-milia (llegida en itali, castell, francs i catal) la vida dels nous sants, testimo-nis de la pau de Crist.

Josep Manyanet va ser presentat com rapstol de la famlia, de qui el Papa va subratllar que inspirant-se en l'escola de Natzaret, va realitzar el seu projecte de santedat personal i es va dedicar, amb lliurament heroic, a la missi que l'Esperit li confiava. Entre els nous sants hi ha la italianaGiannaBerettaMoUa(1922-1962), metgessa, que als 39 anys va decidir ac-ceptar el risc de morir i es va negar a avortar el nad que esperava o a sotmetre'l a tractaments que el posessin en perill. El seu marit i els seus tres fills van escoltar emocionats les paraules del Pontfex: El sacrifici extrem que va segellar la seva vida testimonia com noms el qui t el valor per Uiurar-se totalment a Du i als germans es realitza personalment.

Dos ms dels nous sants eren amics i fundadors de congregacions religioses: Luigi Orione (1872-1940) i Annbal M. di Francia (1851-1927). Orione, capell ita-li, va fimdar la Petita Obra de la Divina Providncia, per atendre els ms pobres, en particular els discapacitats. D'eU, el

sants hi ha Josep Manyanet i Vives (1833-1901), cone-gut com el profeta de la famlia, fundador de dues congregaciones religioses i impulsor del temple de la Sagrada Famlia de Barcelona, dissenyat per Gaud.

sobretot la urgncia de realitzar el mana-ment evanglic: "ftegueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi envi ms segadors."

Joan Pau II tamb va proposar com a model de santedat NimatuUah Kassab Al-Hardini (1808-1858), capell, de l'orde libans maronita: Es va lliurar totalment al Senyor amb una vida de grans rennci-es, mostrant que l'amor de Du s l'nica font d' alegria i de felicitaf per a l'home. Es va dedicar a cercar i seguir Crist, el seu Mestre i Senyor. Complet aquesta llista de nous sants Paola Elisabetta Cerioli (1816-1865), vdua i mare d famlia, re-ligiosa, fundadora de l'Institut de les Ger-manes de la Sagrada Famlia i de la con-gregaci de la Famlia de Brgam, que va intuir que els lligams de parentiu se sostenen i es consoliden quan es compar-teixen els valors de la fe i de la cultura cristiana. ,

Enamoreu-vos de Jesucrist, va ser el consell que el Papa va deixar als joves en recordar que aquest s el secret de la voca-ci a la vida religiosa i sacerdotal, seguida per cinc dels nous sants. Amb ells, puja fins a 483 el nombre de sants proclamats per Joan Pau II. La canonitzaci va tenir lloc enmig de fortes mesures de seguretat. Tots els assistents van haver de passar per detectors de metall per entrar a la plaa de Sant Pere. (Zenit).

El Papa, durant la cerimnia.

Papa va dir que el cor d'aquest estrateg de la caritat no va tenir fronteres perqu va ser dilatat per l'amor de Crist. La passi per Crist va ser 1' nima de la seva vida intrpi-da, l'empenta interior a un altruisme sense reserves, la font sempre fresca d'una espe-rana indestructible. Annbal M. di Fran-cia ha estat una de les figures espirituals ms importants d'Itlia de finals del segle XIX i de, principis del xx. Va fundar la congregaci dels Pares Rogacionistes del Cor de Jess i de les Germanes Filles del Div Zel. L'amor del Senyor el va portar a dedicar tota la seva existncia al b espiritual del prxim. Va experimentar

Acol l ida cr ist iana dels immigrants ROMA. Amb l'objectiu que l'Es-

glsia ofereixi una autntica acollida cris-tiana als immigrants, el Vatic ha publicat un document que actualitza l'ordenament jundicpastoral sobre la matria. La ins-trucci Erga migrantes caritas Christi (La caritat de Crist envers els emigrants), redactada pel Consell Pontifici per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants, pro-mou actituds de respecte, dels drets dels immigrants i orienta bisbes, capellans, religiosos i laics per superar pors injustifi-cades. El text ofereix indicacions i con-sells prctics davant de qestions suscita-_ des per la migraci.

El document constata el gran nombre d'emigrants musulmans que es dna actu-alment, cosa que considera una oportuni-tat per viure l'actitud evanglica que cal assumir i convida a purificar la memria de les incomprensions del passat, a conre-ar els valors comuns, i a definir i respectar les diversitats sense renunciar als princi-pis cristians. Desprs d'assenyalar va-lors positius de r islam, el document afronta la qesti dels drets humans: Aspirem que es produeixi en els nostres germans i germanes musulmans una creixent presa

de conscincia sobre el carcter impres-cindible de l'exercici de les llibertats fo-namentals, dels drets inviolables de la persona, de la dignitat igualde la dona i de l'home, del principi democrtic en el go-vern de la societat i de la correcta lacitat de l'estat.

El document desaconsella el matrimo-ni entre catlics i immigrants no cristians. En relaci amb el rriatrimoni entre una catlica amb un niusulm, destaca: A causa dels resultats d'experincies amar-gues, caldr fer una preparaci molt acu-rada i profunda. Demana, a ms, el suport de la comunitat catlica, abans i desprs del matrimoni per a la part

menys tutelada de la famlia musulmana, s a dir, la dona, perqu conegui i faci valer els seus propis drets.

Per la seva part, Joan Pau II, en rebre els participants en l'assemblea plenria del Consell Pontifici per als Emigrants i Itinerants, va reconixer que el dileg i l'acollida que els catlics han d'oferir a tots els immigrants planteja incgni-tes i dificultats particularment amb els musulmans. El Papa va presentar el nou context de la globalitzaci i de les migracions com una oportunitat de di-leg interreligis i d'evangelitzaci, per tamb en va subratllar les dificultats. (Zenit)

VIETNAM

Condemnats quatre cristians per pregar HANOI. L'organitzaci de vigilncia de drets humans Freedom House dels

Estats Units ha anunciat que quatre lders cristians de l'tnia hnong han estat condemnats a penes de pres per alterar l'ordre pblic en orgartzar reunions de pregria! Les penes, que van dels 26 als 36 mesos de pres, se sumen, segons Freedom House, a les de deu cristians ms de l'tnia hmong de la provncia de Ha Giang, on s'han intensificat les accions contra els cristians. ('FWe)

Aniversari del Papa' entre compatriotes polonesos

ROMA.El 18 de juny el Papa va ' complir 84 anys envoltat de polonesos, tal com li agrada celebrar aquesta diada. En aquesta ocasi, el president de Polnia, Aleksander Kwasniewski, es va afegir a les celebracions, juntament amb un grup de pelegrins polonesos i de ciutadans del Vatic.

Enguany r aniversari del Pontfex ha coincidit amb el 60 aiversri de la batalla de Montecassino, en qu els po-' lonesos van obrir el cam per a l'allibe-rament d'Itlia dels nazis. El Papa va dir que en aquell momeiit tots van sentir el deure d'oposar-se a qualsevol preu no noms a l'atropellament fsic dels indi-vidus i de les nacions, sin tamb a l'intent d'aniquiliar-ne les tradicions, les cultures i la identitat espiritual. Joan Pau n va voler enllaar aquest record amb l'actualitat europea: Parlo aix per recordar que^ al llarg dels segles, el pa-trimoni cultural i espiritual d'Europa es va formar i es va defensar a tot cost, fins i tot amb la vida d'aquells qui van con-fessar Crist i aquells que en el seu credo religis fan referncia a Abraham. Amb aquesta allusi a les arrels judeocristia-nes europees, el Papa va insistir que Polnia t un gran paper a fer en aquest sentit: Polnia no pot oblidar-ho i ho ha de recordar a aquelles societats demor crtiques que semblen oblidar l'aporta-ci del cristianisme a la construcci de la seva prpia identitat.

El Pap va celebrar amb normalitat el seu aniversari, seguint, amb les audi-ncies i les obligacions diries. Tamb va rebre per correu electrnic milers de missatges fecitant-lo i animant-lo a seguir la seva liiissi. (M.D.B.)

mmmMmmk SERVEIS ASSISTENCIALS A DOMICILI

Assistncia en postoperatoris, nnalalts crnics i tennporals.

Companyia a avis, desplaaments a la consulta . mdica, etc.

Tenim cura de nadons. Tamb servei en clniques Infermeres, auxiliars de clnica,

puericultores, cuidadors/es

Tel. 932 453 758 / 932 315 227

8 CATALUNYA^ CRISTIANA eslesi^^^ mon 2 7. maig. 2004 ROMA. La germana M. ngels Grau ca-

talana de naixement, per establerta des de fa anys a Roma', ha tornat de l'Iraq fortament com-moguda. L'aventura iraquiana, com ella mateixa l'anomena, l'ha marcada profundament, li han

deixat unes empremtes que difcilment es podraii esborrar. Des de la seva estadia a l'Iraq, el mes d'abril passat, el seu cor s'ha omplert de nous inquilins en forma de rostres i noms ben concrets, de gent que lluita per sobreviure i recuperar la dignitat perduda.

Malgrat el drama que encara avui es viu a l'Iraq, on resideixen diferents comunitats de religioses dominiques, la germana Grau aposta per l'esperana i convida tots els cristians a continuar pregant i collaborant generosament amb el poble iraqui.

M. ngels Grau acaba de visitar l'Iraq com a consellera general de les Dominiques de la Presentaci

A l'Iraq m'he sentit com Tobies en el seu pelegrinatge per terres desconegudes

Amb quins objectius va emprendre el viatge a l'Iraq?

Fonamentalment compartir la vida de les nostres germanes immerses en la incer-tesa del futur, en el patiment de les famlies, les del poble iraqui, de les comunitats, de les Esglsies locals, dels seus qstiona-

. ments i experincia de fe enmig de les circumstncies que travessen. Tamb he participat en les anlisis, avaluacioris, re-cerques i discerniments de la nostra vice-provncia de l'Orient Mitj, i he mirat de fer-los sentir l'estimaci i la solidaritat de la congregaci sencera.

E^ra conscient dels perills que corria amb la visita?

Vaig ser conscient del que podia pas-sar, per la certesa de l'enviament confiat per la meva superiora general, em va per-metre fer cam tot caminant. La resta se'm va donar de ms a ms. Em semblava que calia arribar a aquest nou Babel sense idees preconcebudes ni temors paralitza-drs, sense programes previstos ni projec-tes a fer, per amb els ulls i les orelles oberts, el cor disponible a fi de donar suport a les nostres germanes en la seva missi. Tamb he cercat detectar algunes prioritats del moment i si s possible canalitzar algu-nes ajudes humanitries.

Ha pogut fer realitat aquests, desit-js? Com s'ha sentit a l'Iraq?

Seria llarg d'explicar, m'he sentit com Tobies en el seu pelegrinatge per terres desconegudes... La nos-tra visita ha coincidit a ms amb un temps en el qual els estrangers abandonaven el pas. Personalment m'he sentit envada per una fora interior tan gran que ni tan sols vaig per-dre el son. Aquesta ex-perincia ha deixat em-premtes en la meva vida de fe i m'ajudar a viure cada dia ms el repte evanglic de la confiana.

Quina imatge s'Jia endut de l'Iraq? En el decurs de la visita, un convenci-

ment ntim va mobilitzar les meves energies vitals i em va ajudar a descobrir a travs de fets concrets i dels mltiples intercanvis no noms els contravalors l'agressivitat, la mesquinesa i la violncia que mostren so-vint els mitjans de comunicaci sin tam-b i sobretot els valors: la tenacitat, la vo-luntat'd'aquestes poblacions de defensar la seva identitat, la intelligncia del poble iraqui...

Aquesta ha estat la seva primera

n s difcil parlar de pau all on regna la incertesa i la desconfiana

visita a l'Iraq? No, vaig anar a l'Iraq per primer cop el

desembre del 2000, durant l'embargament. El febrer d'enguany, quan vaig iniciar els preparatius del viatge, l realitat actual d'aquest pas no m'era desconeguda.

^ H a sentit el suport de la seva comunitat en aquesta visi-ta?

Molt, per no noms de la comunitat. Davant de la decisi de fer aquesta visita, es va orga-nitzar una cadena de solidaritat i suport, viscuda en Esglsia, con-cretitzada en la presncia oportu-na i efica de molts germans que em van permetre fer les passes que convenia al llarg del cam recorregut.

Malgrat la seva convicci a l'hora d'emprendre una aven-tura tan arriscada com aques-ta, un viatge a l'Iraq deu tenir avui tamb un fort component de patiment... Qu s el que ms l'ha angoixada d'aquesta expe-rincia?

Voldria subratllar d'una manera especial el patiment de les minories, entre elles les cristi-anes. Tenen por de la venjana, del jou de l'opressi i de les'actituds de les masses adoctrinades pels fonamentalistes islmics. Durant aquest perode l'armada

de Saddam Hussein ha ~ estat marginada. Les

persones honrades que pertanyien a aquest cos, les que anhelen la re-construcci de la seva terra ho han acceptat amb frustraci i ressen-timent: Aquesta realitat continua provocant con-seqncies doloroses...

'En quina situaci es troba el pas avui dia?

^L'Iraq s encara un veritable polvor. Els conflictes i les ferides socials s'accentu-en. Sembla un carrer sense sortida... El terror, la por, el pnic acumulats han deixat empremtes difcils d'integrar. L'opressi, ressentida des de fa uns vint-i-cinc anys", ha anat generant set d'independncia i d'alli-berament. La disgregaci interna de les persones i de les institucions s'accentua en la vida quotidiana. s difcil parlar de pau all on regna la incertesa i la desconfiana entre colles rivals, ms encara ara que el problema de la tortura a les presons es manifesta a travs de testimonis i de vdeos.

La fi de la guerra no ha significat l'arribada de la pau...

^ A la postguerra l'bertura incondicio-nal de les fronteres iraquianes ha perms l'entrada de revolucionaris, de truans de tota mena, de persones que podrem quali-

La germana M. ngels Grau.

ficar d'indesitjables. La seva presncia com-plica la situaci i fomenta la violncia. No puc oblidar les expressions angoixades dels soldats que feien la gurdia a les carreteres i carrers de les ciutats: un d'ells, amb molta emoci, desprs d'aturar el cotxe durant els controls ens va preguntar qui rem, es va treure la gorra, ens va mostrar el Crist ama-gat en un dels plecs... i les fotografies de la dona i dels fills.

Alguna ra per a l'esperana? Moltes, com la decisi conscient de

mlts, particularment dels fidels de les Es-glsies de diferents ritus, de quedar-se al lloc malgrat la inseguretat, el caos que reg-na, per compartir el patiment i sostenir la petita esperana que albiraven a l'horitz. Tamb entusiasma la invitaci a unir forces, adreada pel nunci de Sa Santedat, pels ^ patriarques i bisbes. Progressivament s'en-forteix el nucli de les Esglsies cristianes i es comencen-a veure els resultats...

^ H ha collaboraci amb les majori-es musulmanes?

.S. L'actitud equnime d'alguns imams tamb s digna d'encomi. Un gest concret ho explicita: durant els pillatges, la majoria de medicaments robats es van acumular a les mesquites... Pocs dies desprs van ser redistributs per igual als hospitals, entre

ells el de Sant Rafael. Durant els bombardejos, les portes de les

institucions cristianes es van obrir per aco-llir els que esperaven, tot arriscant la seva vida, l'obertura de es mesquites per pregar. A partir de diferents institucions, de les diferents tradicions religioses, s'han orga-nitzat xarxes de solidaritat i es distribueixen regularment paquets de menjar i estris d'hi-giene. A partir dels centres sanitaris, amb la solidaritat d'ajudes estrangeres, metges i infermeres distribueixen medicaments i ofe-reixen les seves atencions.'

Quins sn els reptes ms urgents? Sn tants que no saps pr on comen-

ar... Abans que res, cal assumir amb relis-me la situaci del pas provocada per l'am-bici de molts- i superar la sensaci d'impotncia que fomenta la realitat cati-ca actual, sense caure en la resignaci fata-lista. Cal defensar la vida des de la concep-ci fins a la mort, i acompanyar les mares,

particularment les musulmanes, que viuen la maternitat com una superaci del seu sser de dona. Tamb s im-prescindible viure solidrianient el perd, aspecte fonamental per evitar els conflictes i reconstruir la pau du-rant i desprs. Per a aix, cal conrear una actitud no violenta i constructiva, sense tenir por dels sentiments nega-tius que amb freqncia ens envaei-xen, per treballant-los per superar-los. Penso que s molt important donar suport la formaci, al creixement hum i espiritual, a la transmissi de valors dels qui seran els lders d'un futur i acompanyar els homes, dones i nens assumir el seu propi organisme en salut, en malaltia i fins i tot en el moment de la mort.

Subratllar aquests reptes pot semblar utpic i irrealitzable. Estic convenuda, per, que les grans decisions poltiques seran realitzables en la mesura en qu es construeixin sobre bases slides i sobre el suport internacional.

A la seva tornada a Roma, on resi-deix actualment, quin missatge ha portat a les comunitats d'Occident? :

L'experincia d'aquest viatge em su-pera. Des del meu retorn noms s balbuce-

' jar algunes paraules, pregar-les i compartir-ies... Els signes de Du es deixen sentir ms b en all confs, all relatiu i en les ferides de la histria iraquiana on he vist reflectit els meus lmits, pobreses i possibilitats. La

. realitat de l'Orient Mitj ens convida a viure en una actitud confiada i d'esperana en all que ens toca, a reconixer el valor de cada persona, a respectar la cultura dels pobles, a conrear la solidaritat, la justcia i la pau, i

.compartir tot el que som i tenim.

Samuel Gutirrez

Les Dominiques de la Presentaci tenen signat un conveni de

collaboraci amb Critas diocesana de Barcelona, a travs de la qual

financen gran part dels projectes a la zona. Qui vulgui collaborar-hi,

pot fer arribar les donacions al nm. de compte de "la Caixa":

2100-0965-50-0200087873, a la campanya Critas x Iraq: suport

a les vctimes.

i

2 7. maig. 2004 mon Camerun

Yaound, centre de reflexi teolgica africana

CATALUNYA^ CRISTIANA 9

CoilOQUElNTERNATliAL DE THEQLO&IE

^3-3i inars2co4

^'iii'fSV^

D'esquerra a dreta: H. Gagey, P. Poucouta i F. Eboussi Boulaga.

YAOUND. La Universitat Catlica d'Africa Central (UCAC) es va fundar el 1991, sota els auspicis de la Conferncia Episcopal de la Regi d'Africa Central, i comprn sis pasos. T dos campus a Yaound: Nkolbisson, per a les facultats de Teologia, de Filosofia, de Dret Cannic i de Cincies Socials, i Ekunu, per a la Gesti Econmica. Recentment s'ha celebrat a Nkolbisson un Colloqui Internacional de Teologia sobre Religi, tradici, modernitat, amb la participaci de conferenciants europeus i americans.

El clima actual de la globalitzaci posa en crisi la prctica tradicional de la cultura i de la religi i convida a reflexionar sobre es recursos de qu disposa l'Esglsia pei^ fer front a la postmodemitat, segons les caracte-rstiques de cada continent.

Desprs d'un primer dia en qu van inter-venir un representant afric, F. Eboussi Boulaga, professor de Filosofia a la UCAC; un representant francs, H. Gagey, deg de la Facultat de Teologia de l'Institut Catlic de Pars, i un representant americ, Mr. David, de la Universitat de Santa Brbara (ponn-cia llegida pel professor P. Adeso, de, la UCAC), es va passar el segon dia a coni-xer el repte que implica aquesta situaci per a les Esglsies africanes, a crrec del pastor Ka-Mana, d'origen congols i molt

conegut als ambients teolgics i ecumnics africans. '

Tamb es van presentar els instruments ' amb qu compta l'Esglsia del Camerun per

a aquest moment de transici i de nova sntesi: Conferncia Episcopal (prof. J. M. Messina), Justcia i Pau (prof. Titi Nwell) i instituts de formaci (prof, A. Bab, deg de Teologia de la UCAC). El darrer dia es va consagrar a escoltar de forma semblant la reacci de Frana, amb la intervenci dels professors P. Deberge, C. Tassin i F. Bous-

, quet, i d'Amrica, ambelprofessor J. Becker. El professor de Teologia de la UCAC E. Messi Metogo, dominic, es va encarregar del brillant discurs final.

Ressaltem la importncija i l'originalitat de les intervencions africanes, d'Eboussi.

Boulaga i de Ka-Mana, que, des d'angles diversos, van abordar el tema de l difcil sntesi d' aquests aspectes d' actualitat al con-tinent. Per a Eboussi Boulaga, cal evitar el perill d'una identitat tancada que consistiria a tancar-nos eri una sola imatge de nosaltres mateixos. Cal anar ms enll d'Atenes i de Jerusalem per ser salvats, ja que ja no hi ha grecs hi jueus. Cal realitzar en plenitud la humanitat aqu i ara.

Per a Ka-Mana, la resposta de l'frica a la situaci actual es troba en la superaci sint-tica de les arrels del.passat (Egipte) i de les conseqncies dels esdeveniments recents (esclavatge, colonialisme, neocolonialisme), que obliguen a reinventar la societat africana a partir del coneixement, del canvi i de l'es-for tic, per tal de mundialitzar la cultura del continent en aquest moment histric: donar a conixer el geni afric.

s molt interessant conixer les realitats d'aquestes Esglsies joves que tenen l vita-litat de l'al de l'Esperit, que produeix fhiits nous per a la humanitat d'avui.

Juan de Dios Tagne i Fernando Guilln, escolapis

TXAD

Critas demana ajuda urgent per als refugiats sudnesos . N'DJAMENA. Critas

Internacional ha llenat una pe-tici d'ajuda de 2 milions de dlars per fer front a la situaci desesperada per la qual tra-vessen desenes de milers de re-fugiats sudnesos al Txad, que podria veure's agreujada amb l'arribada imminent de la tem-porada de pluges. La major part dels refugiats escapa de la vio-lncia que regna a la regi suda-nesa de Darfur. Es calcula que almenys 150.000persones s'han refugiat al Txad i que un mili ms es desplaa pel Sudan. Un procs d 'arabitzaci ocasiona un rgim de terror i de violaci dels drets humans a Darfur. La fam i la desnutrici del creixent nombre de persones allotjades als campaments i dels que enca-ra es desplacen constitueixen la preocupaci fonamental. Les or-ganitzacions d'ajuda humanit-ria han fet una crida per crear un passads humanitari cap a Dar-fur per tal d'ajudar la poblaci. (Zenit)

EL CLERGAT NADIIJ PROMOU LA IMPLANTACI DE L'ESGLSIA ALS PASOS DE MISSI

PERA INFORMACI i DONATIUS adreceu-vos a les Delegacions Diocesanes de Missions de Catalunya:

AJUDEM ELS SEMINARISTES NADIUS / DIGUEM BEN ALT QUE... ...la llavor ha arrelat i el clergat nadiu s el fruit d'unes terres que necessiten l'ajut de l'Esglsia.

...els missioners passen el testimoni a mans'de bisbes i sacerdots nadius.

...el clergat nadiu s el futur de la nostra Esglsia i ara ms que mai aconseguirem que les vocacions no es perdin per manca de mitjans. . . .72.682 seminaristes joves es preparen, el 2 0 0 3 , per servir els seus pobles ajudats per les OBRES MISSiONALS PONTIFCIES. Tamb ajudem els noviciats femenins i masculins de Missions.

L'any passat aquests quatre Seminaris IVlajors depenien especialment de la nostra collaboraci per garantir el futur de l'Esglsia en aquests pasos.

Robert Bellomin

Seminari Major Crist Rei

Seminari Major San Lprenzo

Queen of Apostles College Seminary

Kisantu (Rep. Congo)

Huambo (Angola)

Santa Cruz . (Bolvia)

Tagum (Filipines)

139 alumnes

105 alumnes

88 alumnes

130 alumnes

Constatem que l'ajuda als Seminaris s la millor inversi a favor de les Esglsies joves de Missions

Q UNA BECA de 2:000 facilita 6 anys d'estudi

C MITJA BECA de 1.000 facilita 3 anys d'estudi

G UN CURS SENCER per 350

08002 BARCELONA C/ Bisbe, 5

Tel. 932 701 014 http://www.arqbcn.org

43003 TARRAGONA Pla de Palau, 2

Tel. 977 233 412 http://www.arquebisbattarragona.org

'25003 iXEIDA C/Canonge Brugulat, 11

Tel. 973 267 639 httpy/www.bisbatlleida.org

17004 GIRONA C/Albareda, 15

Tel. 972 203 297 http://www.bisbatgirona.es

25700 SEU D'URGELL Bisbat

Tel. 973 350 054' http://www.bisbaturgell.org

25280 SOLSONA Bisbat

Tel. 973 480 619 http://www.bisbatsolsona.org

43500 TORTOSA C/ Cruera, 5

Tel. 977 440 700 http://www3.planalfa.es/obtortosa

08500 VIC C/ Santa Maria, 1 Tel. 938 832 655

http://www.bisbatvic.corh

1 0 CATALUNYA^I CRISTIANA

Espanya

esles^^et mon 2 7. maig. 2004

El cardenal Amigo destaca l'aportaci de la cultura cristiana a la histria espanyola

SEVILLA,La XV edici del Simpo-si d'Histria de l'Esglsia a Espanya i Amrica va abordar el tema del dogma de la Immaculada Concepci, coincidint amb el

,150 aniversari de la seva proclamaci. L'acte inaugural va comptar amb la presn-cia del cardenal arquebisbe de Sevilla, Mns. Carlos Amigo, que va subratllar la convenincia de reprendre aquest terna: Quan un lacisme radical, i fins i tot exa-cerbat en ocasions, vol esborrar l'emprem-ta de la religi en la vida de la societat i de la cultura, s ms que important fer veure all que el misteri de l'Encarnaci del Verb ha significat en la nostra histria. En aquest misteri s imprescindible la figur de Maria Immaculada. El cardenal va destacar la singular importncia que va suposar la definici dogmtica de la Immaculada Con-cepci de la Verge Maria, i va agrair la ini-ciativa de l'Acadmia d'Histria Eclesisti-ca de Sevilla, organitzadora del simposi, de no deixar passar aquesta efemride, imma-culista sense aturar-se a considerar el que ha significat la veritat de la concepci immacu-lada de Maria en la histria de Sevilla i el que aix havia d'implicar en la implantaci i el desenvolupament de la devoci a la Imma-culada enrevangelitzacid'Amrica.fOJMrj

Els bisbes denuncien el fenomen teleescombraries Celebrada la XXXVIII Jornada de les Comunicacions Socials

MADRID.El 23 de maig va tenir lloc la XXXVmjornada Mundial de les Comunicacions Socials, sota el lema Els mitj'ans de comunicaci en la famlia: un risc i una riquesa. La jornada d'enguany va estar marcada per l'efemride del 40 aniversari del decret Inter mirifica del Concili Vatic II, el primer que una assemblea conciliar dedica a les comunicacions socials.

Amb motiu d'aquesta jornada, els bis-bes de la Comissi de Mitjans de Comini-caci Social de la Conferncia Episcopal Espanyola van escriure un missatge en qu assenyalaven que l'evangeitzaci rio pot prescindir dels mitjans de comunicaci. Per aix, els bisbes animaven l'Esglsia a ser ms creativa i decidida per emprendre nous projectes en el camp de la comunica-ci i a consolidar i renovar els ja existents.

En relaci amb el lema triat per a en-guany, els prelats subratllaven la necessitat d'afavorir una bona relaci entre els mit-jans de comunicaci i la famlia. Seguint el missatge de Joan Pau II per a aquesta jornada, els bisbes reconeixien la gran riquesa que poden aportar a la famlia els mitjans de comunicaci, correctament emprats.

Tamb posaven en relleu que els mit-

Saps qu sent un missioner quan rep notcies de casa?

APADRINA UN MISSIONER Amb la teva aportaci,

ells o elles i encara ms persones llegiran

CATALUNYA CRISTIANA cada setmana

Marqueu amb una "x" les vostres preferncies: Preu d'una subscripci missionera: Amrica i frica: 178,30

sia i Oceania: 243,82 Missioner Q Missionera

^ (Es pot mantenir correspondncia) N o n i i c o g n o m s ::.... Adrea Poblaci : - :. Provncia C.P

D D D

FORMA DE PAGAMENT: Adjunto xec nominatiu [D

Titular I

Domiciliaci bancria Q Data I ' ~ J

Entitat oficina I I I ! I - I I I I

DC

UT3 Compte

_L I r r I I I I

Envieu aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA Comtes de Bell-lloc, 67-69,08014 Barcelona - Tei: 934 092 810 -Fax 934 092 820

jans han arribat a relegar a ri segon pla la influncia educadora de l'escola i de la famlia. Aix, demanaven als responsa-bles dels mitjans un esfor ms gran per produir programes educatius adients augmentar el temps dedicat a l'emissi de programes infantils de qualitat, exempts de violncia i d'all qu pugui afectar negativament el desenvolupa-ment integral adient dels infants i dels joves. En aquest sentit, denunciaven el baix perfil tic i cultural de la televisi, cosa qe implica un atemp-tat continuat a la salut moral i cultural dels seus usuaris. Especialment do lors i injust s el fenomen anome-nat "teleescombraries" quan s' acar-nissa amb la ridiculitzaci de la concepci autntica de la famlia i dels sentiments'religiosos dels ca-tlics. Per aix, subratllaven que no es pot justificar aquesta prcti-ca amb l'excisa de la llibertat d'expressi o de les audincies.

Davant d'aquest panorama, els bisbes recordaven all qe havien dit en el seu missatge del 2001: s obligaci de l'Ad-ministraci preservar uns mnims de quali-tat tica i esttica als mitjans (...) i pensem que un instrument que hi contribuiria seria la creaci (...) d'un Consell Audiovisual que (...) vetlls per la qualitat dels "pro-ductes" audiovisuals. Aix, la comissi episcopal considerava que la reforma anun-ciada de la televisi- pblica per part del govern pot ser l'ocasi per abordar la creaci d'aquest Consell Audiovisual.

D'altra banda, els prelats afirmaven que el pblic ha d'assumir una responsabi-litat ms gran en l's dels mitjans: Ha de dur-la a terme mitjanant un sentit crtic madur i sa. (...) Una missi especial tenen

Cartell deia Jornada.

els pares i els educadors, sense oblidar la mateixa comunitat cristiana. Per als bis-bes, un dels reptes ms importants de la Pastoral de les Comunicacions Socials es troba, especialment, en l'mbit de lacomu-nicaci.

La part final del missatge recollia un record especial i el reconeixement als peri-odistes que han mort violentament per transmetre la veritat i defensar el dret a la

'informaci; volem expressar tamb el nos-tre suport ala resta de la professi periods-tica per tal que, com assenyala Joan Pau n en el seu missatge, "siguin conscients que sn els autntics dispensadors i adminis-tradors d'un immens poder espiritual que pertany al patrimoni de la humanitat i que est destinat a l'enriquiment de tota la comunitat humana". (C^C.)

L'arquebisbe de Toledo rep el gran rab de Jerusalem

TOLEDO.El gran rab de Jerusalem, Yona Metzger, i l'arquebisbe de Toledo, Mns. Antonio Canizares, van sosteniruna reuni a Toledo en qu tots dos van reiterar el seu desig de continuar avanant en el dileg interreligis com a mitj per a la pau. El rab va recordar com Toledo en el passat ya ser l'indret de trobada de les diferents religions, de les tres religions que emanen de la mateixa inspiraci. Vam parlar tamb sobre com podrem aconse-guir en un futur que el dileg que jaexisteix entre la religi jueva i la religi catlica s'estengus tamb a l'islam, perqu d'aquest dileg dep;n molt el futur de la humanitat, va dir el rab.

Per la seva part, l'arquebisbe Caizares va agrair la seva presncia i va expressar el seu convenciment que la trobada entre les religions portar a la unitat de tots els pobles, i que aquesta trobada t en aquests moments una visi molt particular: amb la pregria en com i l'acceptaci i el dileg mutu contribum a eradicar arreu aquesta xacra tan terrible que s el terrorisme. Hem expressat el nostre desig que aques-ta trobada, entre la religi d'Israel, de la qual procedim, i el cristianisme contribuei-xi tamb que en aquestes arrels cristianes l'home no s'blidi de Du, que s la font de la unitat i de la pau, va declarar Mns. Canizares. (ACI)

t'JtJ,V^,"H^.!^ljh;iSW>M

27. maig. 2004 veu CATALUNYA+= CRISTIANA 1 1

Carta Dominical Ricard M. Carles Cardenal, arquebisbe de Barcelona

De la inquietud metdica a la indiferncia metdica En la meva joventut, vam ser molts els que vam llegir La incgnita de l'home, d'Alexis Carrel, el gran cientfic i gran convertit, que aprofundia en les grans pregimtes que els homes s'han fet al llarg de tota la histria. Altres ttols dels anys cinquanta com L'aventura de l'home. La desvaloritzacide l'home, L'home proble-mtic i d'altres, van fer que un gran filsof i jurista valenci arribs, a pensar que es podia parlar, en aquella poca, de la inquietud metdica (Corts Grau).

Per contrast, un molt conegut intellectual cristi, en conversa privada, m'expressava no fa gaire l'alarma que h causa que a les preguntes que des de la seva joventut es pot plantejar l'home qu sc, d'on vinc, cap a on anir la meva vida,^sn massa els qui no tenen resposta si en el seu horitz no hi s Du. Ens podem preguntar si, en realitat, a l'poca de la inquietud metdica dels cinquanta no U ha succet un temps d'indiferncia metdica. - S que hi ha forces que, unes inconscientment i altres

metdicarnent, tracten d'induir en la cultura actual aquesta indiferncia: Per, d'una banda, que estiguem a l'any

2004, s a dir, que la presncia de Crist romangui i creixi, fins al punt que noms els catlics som ara 1.06 milions de creients, i segueix creixent-ne el nombre, indica que tamb el nombre dels no indiferents s important. D'altra banda, la indiferncia s incompatible amb la inquietud. I el que s ben cert no s que hi hagi homes inquiets: sin que el que s hum s la inquietud, per les innombrables solli-cituds que criden l'home i perqu la seva capacitat de decidir en qualsevol inbit de la vida s indefinida. Perqu s difcil que en cap moment de la vida alg no s'hagi preguntat el perqu de la seva existncia, o si hi ha un punt i seguit enll de la mort o un punt final que suprimiria tot enll.

En aquest temps nostre, com ha passat en molts, correm el risc d'hipervalorar l'irracional, deixant l'antropologia el concepte de l'home a merc d'aquest trbol corrent sentimental que deriva de l'intellecte cap a l'instint. Quan aquest coirent, que sempre s trbol perqu envileix la per-sona, es f i impetus, la persona deixa de ser humana. Co-mencen les actituds i accions inhumanes, massa freqents ara.'

s cert que no hi ha descans per a qui lluita per millorar

el seu esperit i ennoblir el seu entorn social. Per tampoc hi ha pau per a qui abandona. Qui no lluita amb si mateix perqu busca una pau fcil, nO l'aconsegueix. Els pares i les mares, els formadors, els sacerdots i tants altres sn testimonis que els que donen ms pau sn els fills, els educands o els creients que lluiten per vncer tot el que hi ha de negatiu en ells mateixos. Tamb sn testimonis de la poca pau que aporten al seu entorn els qui no saben qu s lluitar amb si mateixos per dominar el negatiu. Es testimo-ni de la pau autntica l'asceta amb qui hem pogut trobar el goig d'una pau desconegudaper al vicis. No sn sinnims l'autoexigncia i la tristesa ni l'alegria i la gatzara ni la superficialitat i el goig profund i perseverant.

El mn advertia Bemanos dejsitja, anhela, exi-geix, reivindica i anomena tot aix esperar: com si pogus anomenar esperana un afany de gaudi que ms aviat s deliri! Vivim a un ritme massa rpid perqu pugui germi-nar i madurar un sentiment tan ardent i fi. No s l'esperana vianda per als ambiciosos, per als cobdicioses, per als atordits: noms la pobra gent que encara estima i somia s capa d'esperar; noms la gent que guarda el secret de l'alegria humil, guarda tamb el secret de l'esperana.

s el gran secret que Du va ocultar sempre als superbs i va revelar als nens, als nets de cor. Noms on hi ha amor pren la grcia.

Paraula i vida Llus Martnez Sistach Arquebisbe de Tarragona i Primat

La Pasqua de l'Esperit La Pentecosta s la Pasqua de l'Esperit. Al Cenacle, Jess, la nit del sant sopar va prometre cinc vegades el do de l'Esperit, i al mateix lloc, la tarda de la Pasqua el Ressuscitat es va presentar als Apstols i els va infondre l'Esperit amb el gest simblic de l'al i amb aquestes

. paraules: Rebeu l'Esperit Sant. L'Esperit Sant vessat el dia de la Pentecosta inaugura

una nova etapa en la histria de la salvaci. L'Esperit ser la renovada presncia de Du enmig del seu poble; ser la fora que guiar els deixebles de Crist en la seva missi

' de donar testimoniatge del Ressuscitat; ser qui orientar aquesta activitat testimonial i qui promour la proclama-ci missionera de l'evangeli arreu.

L'Esperit Sant dota i dirigeix l'Esglsia amb els diver-sos dons jerrquics i carismtics, la rejoveneix amb el rigor de l'evangeli, la renova sense parar i la porta a la uni total amb Jesucrist.Els carismes de l'Esglsia actual potser sn menys espectaculars que en l'Esglsia primi-tiva perqu han canviat les circumstncies, per l'Esperit

t una acci permanent en l'Esglsia. La flama de la Pentecosta no s'apaga ni s'apagar. El buf de l'Esperit s ben perceptible en les diferents manifestacions de la vida de l'Esglsia universal i tamb a casa nostra, perqu l'Esperit Sant treballa en el cor de cada cristi i suscita respostes individuals i collectives als reptes que va presentant el nostre mn.

Tota l'aventura del cristi s'haur de desenvolupar sota l'influx de l'Esperit. Ell est en els cristians en els moments difcils, de prova, convertint-se en el defensor. L'Esperit es troba en les arrels de lallibertat cristiana, que allibera de la servitud del pecat, tal com diu clarament l'apstol Pau: La llei de l'Esperit, que dna la vida en Jesurist, t'h alliberat de la llei del pecat i de la mort. La vida moral, pel fet de ser irradiada per l'Esperit produeix aquests fruits preuats i avui molt necessaris: amor, goig, pau, pacincia, benvolena, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

L'EsperitSant es troba a l'arrel de l'experincia de fe. De fet, en el baptisme ens convertim en fills de Du grcies precisament a l'Esperit. Com diu Pau, la prova que, som fills s que Du ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, qe crida "Abb, Pare". Tenint en compte aquest ensenyament paul,- hom t la certesa que est lligat a Du filialment, per una vida d'amor, que hi ha alg que ens va vincular amb el Pare i Jesurist:

. l'Esperit Sant. Sant Ireneu t uhes paraules que ens ajuden a com-

prendre la funci que l'Esperit Sant porta terme en nosaltres: Tal com de la farina eixuta no se'n pot fer una massa nica ni un sol pa si no s'hi tira aigua, tampoc nosaltres, que formem una multiplicitat, no podrem convertir-nos en una sola cosa en Crist sense aquella aigua que ve del cel. Amb aquest text Ireneu ens indica que l'Esperit Sant s el principi i la fora que dna unitat al cos mstic de Crist. L'Esperit Sant s l'nima de l'Esglsia.

''">1'?'n''''**' &1&

^^ - - ) 23 anys a l teu costat

1 2 CATALUNYA+= CRISTIANA 27 maig 2004

Opini Punt de vista Daniel Ortiz i Llargues

CdiicUdal al Parlanien! Enruneu ner CiU

Una nima per a Europa . T 9^ntdot contra la por noms pot sr la fe va^afirmar

** X-i amb convicci Romano Prodi, president de la Comis-si Eiropea, el 8 de maig passat a leis acaballes del seu discurs i les ms de lO.OO persones que omplien a vessar el Haims-Martin Schleyer-Halle de Stuttgart van irrompre en un clid aplaudiment. De fet, les seves paraules, tot i ser inusuals en el nostre llenguatge poltic quotidi, encaixaven perfectament en^ el context de la trobada Junts per Europa, organitzada per ms de 175 moviments, comunitats i grups cristians provinents d'areu del continent. Hi havia catlics, evanglics, luterans, ortodoxos i anglicans i era la primera vegada a la histria que se celebrava una jornada d'aquestes caracterstiques.

Qu hi feia tanta gent all? Per qu s'havien desplaat des de tan lluny? Quin sentit tenia aquella trobada? El com denomi-nador cjue aconsegu reunir-nos a tots, probablement es pot expressar de la segent, manera: per construir l'Europa que nosaltres volem, no n'hi ha prou amb els tractats comunitaris, ni amb la integraci econmica i monetria, ni amb un espai jurdic interior, ni tampoc amb una poltica exterior i de seguretat comunes... No, tot aix no s suficient. Totes aquestes qestions sens dubte sn niolt importants i necessries, per, per damunt de tot, Europa necessita una nima.

Sense aquesta dimensi espiritual, capa de justificar i d'esdevenir l'autntica ra de ser d'Europa, els mUers de participants en la trobada de Stuttgart intuen dos perills. El primer, que la complexa i impressionant arquitectura institu-cional deia UE, que tants esforos i tants equilibris ha requerit durant els darrers 50 anys, s'acabi ensorrant.com un castell de cartes per manca de connexi amb les vides reals dels homes i dones que viuen a Europa. I el segon, que, simplement, el projecte europeu deixi de tenir sentit, s a dir: deixi de valer la pena.

La Uni Europea va nixer, durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, amb una clarssima vocaci de pau, imitat i sohdaritat entre tots els pobles europeus. En realitat, la seva prpia existncia, per b que molt eiribrionria, ja era una manera de dir inai ms a l'horror de la guerra. Tanmateix, a la dcada dels cinquanta aquests anhels ho eren ms que n somni, perqu en el passat mai, absolutament mai, no s'havien

Saber escoltar Joan Guiteras i Vilanova

Experimentar, en els moments de isolitudf la carcia de Du E l Sant Pare, el dimecres del passat 28 d'abril, va exhortar els fidels tot dient-los que en els moments de solitud o en la' prdua dels ssers estimats, el Creient sap que mai no est^ol, perqu Du l'estima amb tendresa de mare.

El periple de la nostra vida t moments bonics i felios. Per passem tamb tribulacions fortes que toquen el ms viu de la nostra nima. La mort de l'esps o de l'esposa, la malaltia d'un fill, la prdua del treball, l mobbing d'un pis, la incomprensi dels amics, la calmnia que ens pot fer perdre el prestigi...

Quan ens cau al damunt algun d'aquests mals se'ns ofusquen la ment i les realitats que illuminaven l'existncia. En aquestes ocasions s'experimenta una fiblada que pot en nosaltres i ens aboca a la sensaci d'abandonament. Fins a tal punt, de vegades, que sentim una crua solitud acompanyada d'esfondrament espiritual.

Tanmateix i aqu el comentari del Papa sobre el salm 26,7-14^ ^ l'orant no se sent mai sol, perqu s'inclina vers ell la misericrdia d Du. Aquest salm s un cntic de ferma confiana en Du, en un moment en qu els malvats s'acarnissen

acomplert. D'aleshores en ha transcorregut mig segle. Bona part d'aquell somni dels Schuman, De Gasperi, Adenauer... s'ha fet realitat i actualment tenim, des de fa ben pocs dies, una UE ampliada amb 25 estats membres i 450 milions d'habitants.

Ha arribat l'hora, sens dubte, de recuperar l'esperit utpic dels pares fundadors d'Europa. Cal renovar els ideals que van inspirar-ne l'origen i, naturalment, hem de ser capaos de ref ormular-los d'acord amb la realitat del nostre temps. Aquells anhels de pau, llibertat, solidaritat, democrcia... qu signifi-quen avui dia? Com s'han de formular? Aquest s l'autntic repte, el gran repte que tenim plantejat els europeus, ms enll de rampliaci, de raprofiindiment, de la prpia Constitu-ci europea... i tot el reguitzell de qestions tcniques que noms interessen, als especialistes en la matria, per queden lluny, molt lluny dels ciutadans.

Per aix tants milers de persones van anar a Stuttgart el dia 8 de maig. Eren cristians de totes les Esglsies, de tots els pobles i de totes les cultures d'Europa units en la diversitat. Eren conscients que justament aquesta s la seva gran fora, la mateixa que batega al cor d'Europa: ser un en la pluralitat. La jornada va ser molt intensa i molt rica en missatges, paraules i manifestacions de tota mena, des del cant, fins a la dansa, fins als ms diversos parlairients, amb una menci especial per les intervencions dels ms joves que, ells tamb, van voler expres-sar el seu somni per a Europa.

Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, va I causar impacte quan va afirmar: Europa no pot viure durant ms temps centrada en si mateixa, preocupada exclusivament per si mateixa; Europa ha d'alar-Se i ha de sortir a l'encontre del Sud del mn (...) Els europeus serem jutjats sobre el futur d'aquest Sud de la humanitat (...). En qualsevol cas, amb unes paraules o amb unes altres, amb formulacions ms o menys brillants o amb connotacions cristianes ms o menys explcites, el missatge central va quedar molt clar:,volem una Europa dels valors. La dimensi espiritual s fonamental per construir la nova Europa, ja que, sense ella, Europa deixaria de tenir sentit i es convertiria en Im artefacte fred, burocrtic, inefica... i, en darrer terme, intil. Entre tots, units en la diversitat, hem de ser capaos de bastir una nima per a Europa.

contra el just. L'afligit suplica al Senyor, una vegada i una altra, que no l'abandoni. Prega perqu sap del cert que, ja en aquesta vida, fruir de la bondat de Du. La conclusi s magnfica: Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defallei-xi! Espera en el Senyor.

Joan Pau II va fer la segent aplicaci: A totes les persones ancianes, malaltes, oblidades de tothom, a les quals ning no far mai una carcia, els recordem aquests mots del salmista i del profeta, per tal que sentin com la m paterna i materna del Senyor toca silenciosament i amb amor els seus rostres sofrents i, tal vegada, regats amb llgrimes.

El mal del mn s molt agressiu. No obstant aix, existeix una certesa: s que ima dona pot oblidar el seu infant, la qui est embarassada, el fill del seu ventre? Per, ni que se'n trobs una que l'oblids, jo no t'blidar mai a tu (Is 49,15). El Pontfex va cloure la seva predicaci amb l dita de sant Agust: No buscar cap altra cosa insignificant, sin el vostre rostre. Se-nyor, per estimar-vos gratutament, ja que no trobo res ms Valus.

A propsit de... P-J Ynaraja

Josep Manyanet Q , u fa un home com tu, en un lloc com aquest? s la prejgunta que se'm podria ferTquan vaig anar al Vatic a la canonitzaci d'aquest sant. Per a qui no ho spiga, li dir que va ser fundador de dues congregacions dedicades a l'ensenyament. I, per tant, aques-tes, als seus programes escolars,' inclouen la classe de religi.

La major part de la meva vida sacerdotal l'he passada com a capell d'una comunitat de Missioneres de Natzaret, que s el nom de la branca femenina. Les monges de la Llobeta no es dedicaven a l'ensenyament escolar. Durant els temps difcils posteriors a la guerra civil, acoUien nenes dels seus collegis, filles de vctiines de la contesa o de presoners poltics la major part, perqu passessin uns quants dies de salut mental i espiritual. La seva actuaci va ser heroica. Una d'aquelles dones extraor-dinries que no vull deixar d'anomenar, la germana Aurora S., encara viu. Desprs van dedicar la casa i els seus esforos a acollir grups en convivncies i trobades. Recordo imatges de tantes companyes inoblidables en l'edificaci del Regne, que ja han mort. La seva memria m'ha exigit venir fins aqu i, a la baslica, el primer que vaig fer va ser reco-llir-me en pregria per pregar sincerament per elles. He de dir que la germana L. Brito encara viu i saludar-la ha estat la meva primera ocu-paci. Avui em sento sincerament agrat a Du, en companyia d'aquestes monges que, a ms, m'acuUen gentilment.

No oblido les meves inquietuds, i pregunto a sacerdots i monges que com jo assisteixen a l'acte sobre el tema en qu em vaig ocupar: la classe de religi. Jo insistia en l'avui i l'aqu de les meves afirmacions, no rectifico la meva opini, per Ileialment he de dir que la situaci en altres llocs, a l'Amrica Llatina principal-ment, s una altra i el meu judici s diferent. Els seus collegis sn desitjats per gent ms sincerament cristiana que la nostra. Porten els seus fills al collegi precisament perqu els ensenyin religi. I la seva actuaci s efica, l'actitud dels alumnes tamb s diferent, m'ho assegura, entre altres, un sacerdot veneol amb qui ens hem quedat parlant fins ben tard i que se sent enormement agrat per l'educaci que va rebre. He preguntat molt. El que he escrit, doncs, no s una mera ancdota, sin realitat general.

Aqu i ara, insisteixo, si desaparegus l'ho-rari escolar d'algun collegi, es perdria el

servei social d'ensenyament que presta, per res ms. Afortimadament, la congregaci a la qual em refereixo, i moltes altres, no es limiten a aquest perode del dia. En altres moments acullen i susciten inquietuds espirituals i religi-oses de molt valor. Als seus edificis o a altres. Tomo al principi. Durant molts anys vaig col-laborar amb aquestes monges i de la feina que vaig fer amb elles en dono moltes grcies a Du. El cam d'acoUida d'aquesta joventut que, sense saber-ho, s manipulada i viu amb una interio-ritat fosca i buida d'esperana, s, segons el mu parer, la tasca urgent que en l'mbit educatiu cal fer. Tasca d'aquestes congregacions i d'altres institucions. Limitar-se, com passa a vegades, al mer entreteniment en campaments, caps de set-mana o festes, strair el manament de Jess.

2 7. maig. 2004

Notes insignificants

CATALUNYA-^ CRISTIANA 1 3

Germ Adri

Un somriure matinal Avui m'he quedat sense somriure ma-tinal.

Cada dia, a les 6.50, agafo l'autobs 14. s principi de trajecte.

A la segona parada puja unadona jove, eni somriu quan marca el bitllet, i jo li tomo el somriure.

Quan baixo a Liceu sc jo qui li somriu i ella m'ofereix una altra vegada la seva lluminositat. I, aix, des de fa almenys set anys.

I sembla que aquest somriure mati-nal desprs m'ajuda a somriure als in-fants de l'esmorzar, als que m'ajudeii a partir de les 8 i als que trobo en la meva passejada pel carrer.

Avui, desprs de molts anys que la veig a la cantonada, m'ha sonrigut una prostituta i m'ha preguntat si sc capell com alg li-ha dit. I ara, s que el somriure d' aquesta prostituta sensacional em som-riur tamb cada mat.

I m'agradaria guanyar-me somriures d'amistat i m'.agradaria, tamb, que els meus somriures fossin sempre de pau i d'amistat.

Per qu, d'ordinari, tothorn va amb els llavis i els ulls tancats a l'alegria?

Que potser no sentim l'alegria de viu-re? s que a Du no li han de somriure sempre tots els ngels i els sants que ja l'acompanyen en la seva glria?

I si ens proposssim fer de la nostra vida, del nostre viure minut a minut, un somriure i una carcia?

Cada mat puc constatar el valor del

somriure i la carcia en els infants que tracto durant l'esmorzar. El somriure de la directora, de la seva secretria i de l'assistenta social s per als infants una embranzida molt valuosa cap a la seva normalitat.

Tots aquests infants reben el mateix somriure i carcies de la seva mare i del seu pare?

Mereixeran tamb el somriure i l'esti-maci dels mestres?

Quan ja gaireb a la nit he tomat a casa, he tomat a viure l'aspror dels rostres inexpressius, incapaos de somriure.

L'autobs, com un cementiri. Ning no saluda ning. Ning no soniriu ning.

No, no s aix com hem de viure la vida.

Haurem de fer cursets per ensenyar a mirar amb delicadesa i tendresa? Cursos per saber entreobrir els llavis amb un somriure? '

Quan a les presons coincideixo amb unes religioses de les professionals de l'amor veritable, veig com s'illuminen els rostres tantes vegades desencaixats d'alguns presos.

Elles saben somriure'ls. Saben escol-tar-los amb un somriure. Parlen amb el somriure permanent en la seva mirada.

r estic convenut que elles sn per a molts una crida a la vida i a l'esperana.

Com m'agradaria copiar la tendresa de la seva mirada i l'alegria interior del seu somriure. Per aix m'agrada coincidir amb elles quan visito alguna pres.

Zoom Eduard Brufau

Firis al 27 d setembre es pot visitar al Museu Martim de

Barcelona i al Museu d'Histria de Catalunya l'exposici

Mediterraneum. L'esplendor de la mediterrnia medieval (s. XIII-

XV). La mostra est organitzada per l'Institut

Europeu de la Mediterrnia i el Frum 204, i pretn donar a

conixer la vida de les diferents ciutats del Mare Nostrum i la

relaci entre elles. S'hi exposen diverses peces artstiques fruit

de la vitalitat de la baixa edat mitjana, entre les quals destaca aquesta representaci de santa

Catering d'Alexandria. Es tracta d 'un retaule elaborat a

Catalunya l'any 1387 per Mart de Vilanova i que va ser donat al monestir de Santa Caterina

del Sina. Aquesta s una oportunitat nica per

contemiplar-lo for d'aquest mtic cenobi.

Signes d'avui Llus Serra Llansana (lluis.serra@fms.it)

Criteri diferencial L a Pasin de Cristo de Mel Gibson ha aconseguit rcords de recaptaci i ha suscitat controvrsies interessants. Com que es tracta d'una pellcula religio-sa, parlada en arameu i llat, no oberta a tots els pblics... sorprn el nombre d'espectadors que l'han anat a veure. Si avui en vull parlar s per ressaltar un criteri diferencial pel que fa a altres productes cinematogrfics. s una pellcula discutida, per gens vulgar. T escenes de girn bellesa, barrejades amb altres d'una cmeltt forta. M'agrada molt el paper de la mare de Jess, aix com la mirada de Jess, que t una gran rellevncia. La flagellaci em sembla desproporcionada. No em disgusta una aproximaci ms realista al patiment fsic d'un condemnat a mort, ja que una lectura espiritualista deia Bblia allunya d'aquests plantejaments. S que hi ha investigacions segons les quals el paper determinant de la mort de Jess recau sobre Pilat, per sn temes discutits. Amb tot, no veig que hi hagi ahtisemitisme com s'ha volgut ressaltar. Hi ha el risc de la interpretaci en aquesta lnia, per si aix passs seria a causa dels prejudicis de cadasc. Fins i tot, quan vaig veure aquesta pellcula aRoma, el subtitulat itali va evitar la.frase que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills, que surt als evangelis.

Quin s per a mi el criteri diferencial? La figura de Jess est considerada al llarg de la histria i, fins i tot, actualment, per mions de persones, com un gran profeta, el missatge del qual a la humanitat s d'una qualitat humana i espiritual indiscutible. No tan sols aix, per a ms de mil milions d persones Jess s Du. Al marge dels parmetres de la fe, aquesta ltima afirmaci resulta desproporcionada, per tot i aix la grandesa del personatge no deixa indiferent ning. Per aix, qualsevol pellcula sobre Jess toca un punt d'un valor indiscutible per a moltes persones. Ghandi (1982), film de Richard Attenborough, que va obtenir nou scars, relata una vida exemplar i interessant, per no s el mateix, des del punt de vista del criteri diferencial. La ltima tentacin de Cristo (1988), de Martin Scorsese presenta una aproximaci diferent a la figura de Jess. La de Gibson opta per una certa subjecci literal al text tot i algunes concessions. Scorsese, basat en l'obra de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis, elucubra sobre la dimensi humana de Jess de manera que va generar escndol en sectors importants de poblaci. Scorsese s un gran director de cinema amb una filmografia de gran qualitat. El seu producte no podia passar inadvertit. El evangelio segn Mateo (1964) de Pier Paolo Passolini recrea n clau neorealista la figura de Jess seguint els criteris personals del seu autor i amb fidelitat al text bblic. Quan es tracta de personatges histrics, quins criteris cal adoptar? Es podria, per exemple, en nom de la llibertat d'expressi, fer una aproximaci blasfema a la persona de Jess? Hi ha d'haver uns criteris de respecte quan es tracta sobre alg tan significatiu per a una comunitat de creients nombrosa? Com es determinen aquests criteris i a crtec de qui? Qualsevol aproximaci tindr defensors i detractors. Aconseguir la unanimitat. en aquest mbit em sembla realment difcil. Com haurien de reaccionar els cristians, aplicant criteris de valoraci raonables i oberts, quan es divulga una obra ofensiva? Determinades crtiques, en comptes de fer passar el producte inadvertit, aconsegueixen potenciar-lo i donar-li el valor afegit de l'escndol. Sn reflexions que val la pena fer-se.

Una aplicaci menor,-per rellevant, d'aquest criteri diferencial. El valor de Jess no rau en haver patit molt. Aquesta creena podria desencadenar una espiritualitat gaireb masoquista. La grandesa de Crist s haver obet el Pare fins a la mort i una mort de creu. s a dir, afronta la seva missi d'anunciar l'evangeli sense estalviar un preu personal. Sap que si s fidel a'la seva vocaci s'haur d'enfrontar als poders poltics i religiosos del seu temps. No s'espanta. El patiment ser la conseqncia de la seva opci de fidelitat a Du, no l'objectiu de la seva vida. Maria de Natzaret, la seva mare, no va ser martiritzada ni va haver de patir sofriments fsics com el seu fill. Una espasa va travessar la.seva nima, per no es va clavar al seu cos. No per aix deixa de tenir la greindesa que li reconeix l'Esglsia al llarg dels segles. La seva vida es resumeix en les seves p2uaules: Que es compleixin en mi les teves paraules. Dues maneres diferents de viure l'amor a Du. Cadasc t el seu cam. El sentit de la vida s'obt quan cada persona realitza el somni que Du t per a la seva vida.

Residncia Geritrica BONVIURE

Som a Horta, en una torre amb jard, alimentaci adequada, as-censor, sala d'estar, seguiment mdic i sanitari, animaci, caliu hum. Estades temporals i indefi-nides. Poques places. Campoamor, 56 - Barcelona.

Tel. 934 274 453

COSM PRIMERA AGENCIA MATRIMONIAL DE CATALUNYA

La cerca de parella requereix les mximes garanties.

Ms de 25 anys d'experincia. Dirigida per Psicloga collegiada.

Garantia.JAC Generalitat de Catalunya. Inforrtni-se'n gratutament i sense comproms,

el nostre equip de psiclegs li dir si pot ajudar-lo/la.

COSM, d Balmes, 64, 3r 2a (xamfr d Arag) 08007 Barcelona

Tel. 934 877 180 - Fax 934 877 148 http.//www.agenciamatrimonial.com

1 4 CATALUNYA+= CRISTIANA 27 . maig. 2004

D Reflexions sobre La Pasin, de Mel Gibson

Cartes del lector

YaiganaiavQuie La Pasin de Cris-to, de Mel Gibson, una mica espantat i pensant que veuria una pellcula san-guinolenta sense cap sentit. Per vaig quedar sorprs. En alguns moments em vaig emocionar, com a cristi que sc. s efectivament un film dur en algunes escenes i alguns detalls es podien haver estalviat, per el patiment que s veu t sentit. S'ha dit que a La Pasin, de Gibson, noms hi ha cruekat i violncia i, en canvi, no hi ha cap allusi al missatge de Crist. s fals. Durant tota la pellcula es van intercalant flashbacks on es veuen sermons i frases de Jess demanant amor als enemics i altres missatges de pau.

A les persones que anem de tant en tant al cinema, aquestes escenes fortes no ens sorprenen: l'br de Mel Gibson s'emmarca en un estil de cinema molt habitual en l'actualitat. Per qu no han criticat tant altres pellcules molt ms fortes, amb violncia gratuta i sense sentit que s'han projectat en els darrers anys?

Crec que La Pasin de Cristo, de Gibson, ja va nixer