Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
of 32
-
Upload
anonymous-gaq4bbr -
Category
Documents
-
view
327 -
download
1
Transcript of Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
-
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
1/32
S E T M A N A R I D I N F O R M A C I I D E C U LT U RA R E L I G I O S A
An y XXVI N m . 1.346 1,80
7 j u l i o l 2 0 0 5
El motiu s all que dna mrit a les accions
humanes, per el fet de no buscar-hi el propi
inters, les porta a la perfecci
Jean de la ruyre
Imposici del palli a
Mns.Jaume Pujol
Mns. Pujol va viure amb especial emoci el m oment de la pregria eucarstica
El moment m s emocionant per a mi
l he viscut quan he estat al costat del Sant
Pare durant la pregria eucarstica. s un
privilegi que mai no m hauria imaginat
que em pogus arribar a tocar. Sn pa
raules de Mns. Jaume Pujol, arquebisbe
de Tarragona, desprs de la solemne ce
lebraci en qu el papa Benet XVI li va
imposar el palli a ell i a una trentena
d ar-
quebisbes metropolitans ms.
El president de la Conferncia Epis
copal Tarraconense, en el moment en qu
el Papa li va conferir el palli ell va ser
l ltim de rebre 1 perqu s el ms antic
en l ordre de nomenaments es va sen
tir ms metropolit de Tarragona, ms
primat de les Espanyes i ms president
de la Conferncia Episcopal Tarraconen
se, tot especificant aquest ms com
una gran responsabilitat en qu has de
L arquebisbe
metropolit
de Tarragona
va rebre
emocionat
el smbol
d uni amb
el Papa
recordar sempre que no
ets tu qui fa les coses
sin que ets el succes
sor dels apstols i de
Jesucrist.
Ms de cent perso
nes de l arxidicesi de
Tarragona van voler ser
amb el seu arquebisbe
en aquell moment. Destacaven grups de
joves i d infants, molt imp ressionats i
contents en veure el seu arquebisbe al
costat del Sant Pare. L arquebisbe m etro
p o l i t d e B a r ce lo n a , M n s . L lu s
Martnez Sistach, i el bisbe d Urgell i co-
prncep d Andorra, M ns. Joan Enric Vi
ves,tamb van voler assistir a la cerim
nia.
Pg.
16-17
Joan Pau I I , cam dels altars
Amb Joan Pau II Benet XVI no ha volgut que passs el perode pres-
criptiu de cinc anys, temps que cal esperar des de la mort fins a la possi
bilitat d obrir una causa de beatificaci. Aix, al vespre de la solem nitat
de Sant Pere i Sant Pau . a Roma, tenia lloc la sessi d obertura de la
causa de beatificaci de Joan Pau II. D aquesta manera es donava inici a
les investigacions diocesanes sobre la vida, les virtuts i la fama de sante
dat del servent de Du Karol Wojtyla. Ja sn centenars les cartes que
arriben al Tribunal Dioces de Roma amb suposats miracles de Joan
Pau II. La majoria de les missives arriben d Am rica Llatina. La causa t
una pgina web, tamb en castell: www.JohnPaulIIBeatification.org
Pg.
7
m
hr^ pla
Colnia es
prepara per a
la gran festa
de la fe
La ciutat alemanya acull
del 16 al 21 d aao stlaX X
Jornada M undial de la
Joventut
A un m es i escaig de la celebraci
de la XX Jornada M undial de la Jo
ventut, tot est gaireb a punt a Co
lnia per rebre el prop d un mili
de joves cristians disposats a parti
cipar en una gran festa de la fe. Am b
el record encara viu de Joan Pau II,
el gran artfex i impulsor d aque s
tes trobades, la JMJ 2005 ser es
pecial per moltes raons, sobretot pel
fet de ser la primera trobada multi
tudinria
els
joves amb el nou papa
Benet XV I, per a qui l evangelitza-
ci de la joventut ha esdev ingut tam
b una de les prioritats del seu pon
tificat.
Sota el lema Hem vingut a ado
rar-lo, els assistents a aquesta no va
edici de la JMJ reivindicaran a mb
el seu testimoni que l Esglsia s
viva i es mant jove. Des de Ca
talunya es preveu la participaci
d un miler de joves, la majoria in
tegrats en la peregrinaci organit
zada pel Secretar ia t In terd ioces
de Joventut (SIJ) de Catalunya i Ba
lears.
Pg.
3, 4 i 5
Sumar i
I ^ ^ ^ ^ C r i t a s , co mp romesa amb e l t su nami s is meso s d esprs
^ ^ 9 9 E n t rev is t a amb M n s . Jo an God ayo l , b isb e ca t al al P e r
y i ^ ^ ^ J Pr imer an iversar i de les d icesis de San t Fel iu i Terrassa
^ ^ ^ ^ 9 Mns. Mar t nez Sis tach al Congrs Eucar s tic de Poln ia
^ ^ ^ ^ 9 R y s z a r d Kap u sci n sk i , d o c to r h o no r is cau sa pe r l a URL
Compendi del Catecism e de l Esglsia
EI 28 de juny es va presentar a R oma
el Compendi del Catecisme de l Esglsia
catlica. Es tracta d un text molt til que
cont tots els elements de la fe i la moral
formulats de manera dialgica preg un
tes i respos tes per ta l que to thom
l entengui. El mateix Benet XV I ha parti
cipat en la seva elaboraci. Per a ell, no
es tracta d un nou catecisme sin d un re
novat anunci de l Evangeli avui. El nou
text no afegeix ni treu res al nou Catecis
me de l Esglsia catlica publicat el 1992.
T 205 pgines, 598 preguntes i respos
tes, 15 imatges i un apndix amb oracio
ns principals i algunes frmules de la doc
trina.
Pg
7
http://www.johnpauliibeatification.org/http://www.johnpauliibeatification.org/ -
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
2/32
2 CATALUNYA+= CR IST IAN A
j
7 . julio l. 2005
Editorial
C ATALUNYA+= C R I S TI ANA
ontra la
pobres
E
lscarrers de Madrid esvan tomar omplir el
diumenge 26 de juny amb m ilers de mani
festants, en aquesta o casi l objectiu era
l eradicaci de la pobresa al mn. A diferencia
d altres manifestacions, de les moltes que s han fet
aquestes ltimes setmanes a la capital d Espanya,
semblava
que
tothom
es
volia fer present en aquesta,
ocasi,
i
es va donar una immensa pluralitat ideol
gica,
poltica i religiosa entre els manifestants. Aix,
per exemple, vam poder observar dirigents del
partit
del
govern
i
tamb del de l oposici, aix com
de diverses
i
variades formacions poltiques, repre
sentants sindicals, de multitud d organitzacions no
governamentals amb objectius ben diversos, i tam
b representants de l Esglsia, amb la presncia
d un bisbe i molts sacerdots, religiosos
i
religioses,
aix com membres de moltes entitats catliques.
s ben clar que a ning no li agrada que hi hagi
pobresa al mn i, tot i que una manifestaci s
noms una forma ms d expressar aquest senti
ment,, ning no va voler que se l pogus atacar per
no fer-se present en aquest acte. Fins aqu podrem
dir que es va complir la lgica
i
les previsions, per
no deixa de sorprendre que es manifestin contra la
pobresa els qui estan en m s bones condicions per
eradicar-la
i
aquests
no sn uns ltres
que
els
nostres
governants. Ni els dirigents del Partit Socialista,
representats en la manifestaci, ni els del govern
anterior, tamb representats,
s han
caracteritzat per
gestos suficientment clars
i
valents per disminuir el
nivell
de
pobresa
del
nostre mn,
i no noms
fora de
les nostres fronteres, sir tamb dintre de l Estat
espanyol, on segons les dades d institucions de tota
solvncia, com Critas, els nivells de pobresa i
precarietat augmenten a les nostre^ ciutatsipobles.
Ning no es pot desentendre del drama que
provoca la pobresa al mn. Els que fan servir
l argument que aquestsun problemadelsgoverns
La Frase /
Rogelio^Garrido Mo ntafa na.
El motiu
s
oll que dna mrit a
les
accions humanes, per
el
fet
de
no buscar-hi el
;
l
que fem sempre ho fem per alguna cosa (per
un
desig, caprici o inspiraci; per
un
deure,
necessitat o
promesa, o per
mil
etcteres). Coda dia
ens llevem
amb
coses
que
es
fan i d'altres que es desfan, unes que comencen i unes altres que s'ajornen
o que es mod ifiquen... I quantes vegades all quedes fa i que es desf ens crea lo
sensaci de caps i de vegades d'injustcial s bona i desitjable la constant
activitat dels ssers
humans,
creant,
transformant
i
fent.
Per si els motius pels quals
femles cosespequen de partidistes, osn elsd'un clan noms interessatenles
seves coses encara que perjudiquin els altres, l obrapod r resultar una meravella
L / \ T I R ^ A D E L P R I IV I E R P L / V
cerquen una excusa fcil per no implicar-se en la
soluci. De fet es treballa molt, i b, contra la
pobresa
des
de fora de les ajudes institucionals, s a
dir,des
d organitzacions no governamentals
i des
de
l Esglsia, per est clar que aquest problema t
unes dimensions tan grans que si no s hi im pliquen
els governs dels pasos ms poderosos, i s invertei
xen fortes quantitats de diners en aquesta causa en
comptes de fer-ho per exemple en armament, no
arribarem m ai a veure un mn sense pobresa.
Per aix sorprn veure els qui tenen a les seves
mans importants accions per derrotar la pobresa,
manifestar-se pels carrers, perqu tothom els vegi,
per
desprs
ls
parlaments, en
els
pressupostos
i
en
les partides dels seus departaments no demostren
aquesta mateixa sensibilitat cap als pobres.
Han estat pocs els mitjans de comunicaci que
s han
fixat en aquest detall, en canvi, han estat m olts
els que han estat noms pendents de quants bisbes
anaven a la manifestaci per fer la crtica fcil, amb
una comparaci que no t cap sentit amb la del cap
de setmana anterior. Si hi ha alg que treballa de
forma extraordinria contra la pobresasl Esglsia,
per ho fades.dela discreciiel treball ben fet,ino
noms un dia l any, sin cada diai en tots elsracons.
La pobresano sun problema nou, com hopoden
ser unes lleis que poden perjudicar la famlia com a
pilardela societat; la pobresa s un problema que v e
dellunyi lqual l Esglsia dna sempre una respos
ta activaiefectiva,itreballa lcostat dels que viuen
situacionsdem isria i necessitat al nostre mn. Est
moltbque es facin manifestacions per conscie nci-
ar la societat d aquest problema, per molts dels
dirigents poltics que van anar a la manifestaci, aix
com diversos mitjans de comunicaci en cam panya
continua contra l Esglsia, noms han vist els po
bres i la pobresa en els reportatges i en les dades
estadstiques.
Director:
M n. R. Octavi Snchez
Redactors:
Eduard
Brufau,
Miquel ng el Co dina, Samuel
Gutirrez, Rosa M. Jan, Carme Munt, Rosa Peraire
Lingista:
Montserrat Pibernat
Arxiu i fotografia:
Eullia Grande
Corresponsals:
Consuelo
Chaves,
BARCELONA;GuillemFar
r,
CASTELL;M erche Gins i M arta Rosado,GIRONA;Jordi
Curc,
LLEIDA;
C ristina Snchez,MALLORCA;Guillem Ferrer,
MENORCA; Miriam Dez, ROMAAntoni Mirabet i Cristina
Ordufia,
SEUD URGELL;RamonEstany, SOLSONA;JoanBoro
nat, M^ftAGOA/A-Vctor M. Cardona, TORTOSA.
Collaboradors externs:
Gm. Adri, Pilarn Bays, Joan
Carrera, Francesc Gamissans, Enric Grau pera, Joan Guite-
ras, Dani Maj, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau,
Cristbal Srrias, Llus
Serra,
Pere
Tena,
Ferran L. Tognetta,
P-J Ynaraja
Redacci, administraci, publicitat i promoci:
C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA
Tel.
934 092 810, Fax 934 092 820
a/e: [email protected] Redacci)
a/e:
Administraci i
subscripcions)
Publicitat)
Pgina web: www.catalunyacrist iana.com
Fundadors:
Mn . Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa
Edita:
Fundaci Catalunya Cristiana peral evangelitzaci
i la cultura
Gereiit:
Jaume V inyals
Publicitat:
Josep Harris
Promoci:
Alfons Miralles
Administraci i comptabilitat:
Isabel Giralt
Secretaria i subscripcions:
Eduard Maslloren
Autoedici i compaginaci:
Carlos Aguado
Impressi:
ImpressionsIntercomrcals,SA
Ctra. C-1.411,
Km
34.
Polgon industrial E
Cementiri. Tel.
938 788 403.Fax938
788 212 - 08272S NT FRUITS DE B GES-DLB 14.387/79
D i f u s i c o n t r o l a d a p e r
M e m b r e d e l a U C I P
I n t e r n a t i o n a l C a t h o l i c U n i o n o f P r e s s
M e m b r e d e l A P P E C
A s s o c i a c i d e P u b l i c a c i o n s P e r i d i q u e s e n c a t a l
SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATAL O CASTELL
Catalunya, resta del Estat espanyol i Andorra: 90,70
Gibraltar i Portugal: 94,32
Resta d Europa: 157,24
Annrica i frica : 188,80 .
sia i Oceania: 254,32
propi inters, les porto
O
lo perfecci ^n
de laBruyre.Escriptorroncs.1645-1696
material,per eng endrar malestarsocial.
Quan el
primer
impuls
per fer
el que sigui
(el motiu) parteix d unament sana. d'un cor bo id unaconscincia transparent
d'una persona espiritual,
el
que remrebr
les
millors felicitacions de totfiom, ja
que ho haurem fet sensepreterirominvarels interessosaliens. Nosovintegen elsqui
actuen amb aquesta categoria, per n'hi ha i sempre n'hi haur. Si a ms
d'espiritualitzar els motius per actuar, no explotem el nostre quefer amb inters
egoista, aleshores, com diu l escriptor que comento, all que fem assolir la
perfecci.
Per Pi ari n
JOVES REBELS...
C/^^O a^J [NO
DE FET,
A
COL NIA,
ENS POSAREM LES PILES.
http://des.de/http://des.de/mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]://www.catalunyacristiana.com/http://www.catalunyacristiana.com/mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]://des.de/ -
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
3/32
7 . juliol. 200 5
CATALUNYA^I CR ISTIAN A 3
en primer pla
A lem an ya ja s a pu nt
per a l a J M J 2 0 0 5
Prop d un m ili de jove s cristians envairan Co lnia del 16 al 21 d ag os t
Amb
el record encara viu de Joan Pau II, la
XX Jorna da M undial de la Joventut aplegar a
Colnia
centenars de milers
de joves
que del
16
al
21
d'agost prend ran la ciutat alemanya per cele
bra rsense estar-se de res una gran festa de la fe.
Sotael lema Hem vingut a adorar-lo, la J M J
2005
est cridada a
ser
un
esdevenimen t eclesial
de
gran
magnitud. Plena a vessar de joia i color, la
multitudinria trobada internacionalde jovesser
un
temps i espai privilegiat per a les catequesis, la
pregria i ladiversi.Tothom est convenut que,
des
delcel,Joan Pau II
hi
estar molt
present.
Ser
la
primera JM J del seu successor, Benet XVI, per
a quil'evangelitzacidels joveshaesdevinguttam
b
una de les priorit ats del seu pontifcat.
V:
saltres sou el futur del
mn Vosaltres sou l'es
perana de l'Esglsia Vosaltres
sou la meva esperana Amb
aquestes paraules tan emotives
es va adrear Joan Pau II als jo
ves en el seu primer Angelus
desprs d'haver estat escollit
nou pontfex de l'Esglsia cat
lica. Era l'octubre de l'any 1978.
Es va iniciar, llavors, una rela
ci especialssima, conreada de
moltes maneres al llarg del seu
prolfic ministeri petr, sobretot
a travs de les anomenades Jor
nades Mundials de la Joventut
(JMJ)-.
Institudes pel mateix
Joan Pau II el 1982 i celebrades
a escala mundial cada dos anys,
les JMJ han esdevingut tot un
smbol del seu pontificat. Ja ma
lalt, poc abans de morir, la tro
bada de Colnia era l'nica cita
que romania inalterable a la seva
agenda. Fidel al seu predeces;
sor, Benet XVI va ser la prime
ra cita que va confirmar oficial
ment. Demostrava aix que els joves serien
tamb per a ell una prioritat.
Ratzinger pren ara el relleu del qui va
ser anomenat am b tots els mrits el Papa
dels joves. Hi estava predestinat. En un
signe ms que la providncia actua i guia
l'Esglsia, la primera Jornada Mundial de
la Joventut desprs de Joan Pau tindr
lloc a Alemanya, justament la terra natal
del seu successor. A un mes i escaig de la
celebraci de la JMJ 200 5, Colnia ja s a
punt per rebre l 'allau de joves procedents
d'arreu del mn que volen proclamar als
quatre vents el que el mateix Benet XVI
afirmava en l'homilia d'inici del seu pon
tificat: L'Esglsia s viva i es mant
jove
Gran
festa de la fe
La JMJ va ser concebuda ara fa m s de
vint anys com un pelegrinatge jove a la
recerca de Jesucrist. s una gran festa de
la fe, on l'experincia de comuni i uni
versalitat de l'Esglsia es fa possiblement
ms palesa que mai.
En la seva vintena edici, es preveu que
prop d'un mili de joves d'entre 16 i 35
anys arribin a Colnia per compartir dies
de reflexi i pregria, de joia i diversi,
d'aprofundimen t en la fei relaci fatema...
Imatges de nois i noies am b guitarres i ban-
La creu de les JMJ presidir tot l encontre.
deres multicolors ompliran els carrers de
la ciutat renana, que durant una setmana
esdevindr capital mundial de la joven tut
cristiana. Ms de 500 bisbes i cardenals
agafaran tamb la motxilla i s'afegiran als
seus feligresos ms joves per esperonar la
.M . i. ' - - - ' ' - V l d - ' i - ' i r i ^
fe d'aquells que sn l'esperana de les se
ves dicesis i de tota l'Esglsia.
A Alemanya ja estan preparades ms de
500 activitats, entre catequesi, trobades de
pregria i actuacions artstiques on la fe es
concreta de les formes ms diverses: msi
ca ,
dsmsa,
perfomances...C omsja tradici
onal, s'ha preparat amb especial inters una
multitudinria celebraci delareconciliaci
i el Via Crucis de divendres a la
nit
El colo
f el posaran les tamb massives trobades
amb el Papa, am b la vetlla jove de pregria
del dissabte i la solemne eucaristia de clo
enda del diumenge 21.
Presncia
catalana
La participaci catalana a Colnia esta
garantida amb ms d'un miler de joves.
Noms amb el Secretariat Interdioces de
Joventut de Catalunya i Balears ja n'han
confirmat la seva assistncia prop de 600,
sense comptar amb els qui hi van pel seu
compte o amb els diversos moviments i
congregacions d'mbit supradioces. La
peregrinaci organitzada des del SIJ far
escala a Luxemburg, on celebrar solem
nement el 15 d'agost la festa de l 'Assum p
ci de la Mare de Du. Han confirmat ja la
seva presncia entre els joves nom brosos
bisbes de les dicesis amb seu a Catalunya,
entre ells els dos metropolitants. Mns.
Pujol i Mns. Martnez Sistach; el de la
: i . - i : l : : { * . - ; I. .-. iij , : i : - - I
Seu d'Urgell, Mn s. Vives, i els de les dues
noves dicesis germanes. M ns. Saiz i
Mns. Corts. Alguns d'ells fins i tot im
partiran a Alemanya catequesis prvies a
la trobada amb el Papa.
Destaca en la delegaci catalana, i en
gaireb totes les delegacions, la presncia
de joves molt joves, d'entre 18 i 22 anys,
franja d'edat que en altres jornades no era
tan significativa. Tamb s interessant la
presncia d'alguns joves ms madurs,
que han superat fins i tot els 30 anys, i que
desprs d'un tem ps fora de l 'Esglsia, vo
len fer una experincia transcendent i re
plantejar-se la sevafe.En aquest collectiu
s'emmarca la crida que el mateix Joan Pau
II va fer a la participa ci
de
joves no prac
ticants i fins i tot no creients en la JMJ
2005.
El lema
de
la jornada d'enguany Hem
vingut a adorar-lo ha convidat a un in
tens treball previ, tant a nivell catequtic
com espiritual. La veneraci de les relqui
es dels Reis Mags, que es troben a la cate
dral de Colnia segons una pietosa tradi
ci, esdevindr un moment clau i ple de
significat. Com els Reis, cada jove s con
vidat a anar a la recerca de Jesucrist, re
conixer-lo i adorar-lo. Aquest precisa
ment ha estat des de la seva primera edici
el gran
repte de les
JMJ:
la
trobada
amb
Crist,
que s alhora trobada amb l'Esglsia, amb
els germans i amb un mateix.
S.G.)
1
Benet
XV
connectar amb e ls joves des d e la senzillesa
A m b q u in s d es i t j s ca l q u e e ls jo ves v i
a tg in a Co l n ia?
El centre de la troba da s sempre l encontre
personal amb Crist. Joan Pau li ho subratllava
amb m fasi, I e l lema d engua ny de la trob ada
aix ho expressa admirablement: Hem vingut
a adorar- lo. Tamb Benet XVI ho ha comen
tat en diverses ocasions. evident que la f i gu
ra del Papa atrau i a ix s lgic humanament,
per cal mirar a fons els textos i les motivaci
ons per adonar -se que to t est cen tra t en
aquest encontre personal insubsti tub le.
Recol l i r Benet XVi e i re l leu de Joan Pau
l i en la seva relaci amb els joves?
Jo crec que s. Tots els gestos i les paraules qu e B enet X VI
ha fet fins ara ens ajuden a descobrir un Papa que des de la
seva senzi l lesa connecta i s proper amb tothom. Amb els
joves no pot ser d una a l tra mane ra. A Colnia t indr com
a gran missi fer arribar als joves la persona de Jesucrist.
Qu s el que vo st trob a m s fascinant d e jes JMJ?
Aquestes trob ades h an ajudat i a juden els joves a viure
la dimensi de catol ici tat, d universal i tat de l Esglsia. Tam
b han de ser una pro fun da exp erincia d en
contr e amb Du, amb l Esglsia i amb un ma
teix. A mi m impressiona pensar, que h an estat
nombrosos els joves que, a travs d aquests es
deveniments, han descobert e l comproms cr is
t i a fons i l entrega generosa. En recordo al
g u n s q u e , p e r e xe m p l e , s h a n co n s a g r a t
to ta lment a Du .
Un a t r o b ad a co m aq u esta , h a d e r e jo ve
n ir l Esglsia a C atalun ya?
Aqu estes trobades sempre han ajudat e ls jo
ves i han f et palesa la vita lita t de l Esglsia. Be
net X VI recorda va a la missa d inici del seu mi
nisteri q ue l Esglsia s viva. Ho deia pensa nt en
la quanti tat de joves que van desfi lar en acti tud de preg
ria davant del fretre de Joan Pau II i que van assistir a les
seves exquies. Jo mateix tinc b,en present la trobada dels
joves d Espanya a Cuatro Vientos am b el recordat papa Joan
Pau II. Ha estat la concentraci ms gran de joves que mai
ha t ing ut l loc en la h istr ia d Espanya. Molts joves la recor
den vivament i d ins el Departament de Joventut ha marcat
un abans i un desprs.
-
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
4/32
4 CAfALUNYA% C R I S T I A N A
n
mtm ru
i
juliol 2 5
La
joventut del Papa
600 joves viatjaran
a Colnia
amb el
Secretariat Interdioces de Joventut
SIJ)
de Catalunya i Balears
Gaireb 600
joves catalans escalfen ja motors
al'espera de participar en un dels esdeveniments
eclesialsms apassionants de l'any: la XX Jorna
daMundial de la Joventut. Procedents d'escoles
cristianes moviments diocesans iparrquies ms
de 10
autocars partiran el 14 d'agost vinent cap a
Colniaamb el desig de viure una experincia
nicade la universalitat de l'Esglsia.AAlema
nya estrobaran amb centenars de milersde joves
d'ar reu del mn que, com
ells
volen seguir Jess
amb
radicalitat. Seran uns dies per viure la fe a
moltesrevolucions.Per experimentar l'alegria que
dnaviure a fons l'Evangeli i per poderdesprs ja
de tornadaaCatalunya i les
Dies
contagiar-la en els
seusllocs habituals d'estudi, treballoapostolat.
onstitueix un dels grups ms nombrosos que enguany partiran des de Catalunya
cap a la JMJ-ZOOS. Un grup nombrs i molt heterogeni, format per 19 religi
oses de la congregaci de les Missioneres Filles de la Sagrada Famlia de Natzaret
i per 30 nois i noies molts joves, sobretot estudiants de batxillerat de diverses
centres de la congregaci. En total 49 pelegrins disposats la majoria a viure inten
sament la seva primera Jornada Mundial de la Joventut; Al capdavant del grup hi
la germana Mar Snchez, una jove que als seus 32 anys exerceix com a mestra de
__, _ novcies i juniors a Espanya
de les Filles de la Sagrada Fa
mlia. Ella ha estat la principal
impulsora del viatge, convenu
da que la JMJ de Colnia ser
un moment de grcia, moment
per revifar l'Esperit i continuar
caminant vers all que Du ha
somiat i espera de cadascun de no -
saltres. En els
temps que ens
ha
tocat viure assegura s molt
important fer una experincia for
ta d Du en comuni amb altres
joves. Tant de bo que la participa
ci
en aquesta trobada
ens
faci ms adoradors del Crist en
les
coses
i persones
de cada dia
Fundades per sant Josep Manyanet, les reUgioses Missioneres de Natzaret viuen
amb intensitat el carisma de l'educaci, tant del cor com de la intelligncia. El
seu repte ms encoratjador s propiciar l'encontre de nens i joves amb Crist.
Colnia ser un lloc i moment privilegiat per afavorir aquesta experincia.
La primera trobada amb el papa Benet tamb ser viscuda
d'una
manera especi
al
tot i que sense perdre de vista que el centre sempre ha de ser Jesucrist. La
germana Mar no dubta que Benet XVI connectar amb els joves, no tant per qui s
sin per a qui representa: Quant Jess hi s,l'xitest assegurat. Crec que all
que els joves agram al Papa afegeix s la radicalitat de la seva fe, s que sigui
testimoni veritable que all que fa realment feli s dir "sf' a Jesucrist.
La delegaci catalanacomptaramb lapresncia
d una
vintena de Joves Missioneres
de Natzaret
'1 Moviment Cristi de Joves de Terrassa no se'n perd cap. A les nombroses
tctivitats i trobades que durant aquest curs han organitzat al si de la incipient
Delegaci de Joves del bisbat de Terrassa, aquest estiu se n'afegir una de ben
grossa: la Jornada Mundial de la Joventut a Colnia. Per a molts ser la primera
JMJ, i probablement per a tots ser el primer encontre en directe amb Benet XVI.
El grup egarenc est format per una quarantena de joves d 'ent re 16 i 28 anys
procedents de les parrquies del Sant Esperit, Sant Cristfol, Sant Pau i Sagrada
Famlia.
Experimentats ja
en trobades d'mbit
dioces i interdioce
s, els joves del MCJ
tenen moltes ganes
de trobar-se i fer ex
perincia d'Esglsia
amb altres nois i no
ies d'arreu del mn.
Un viatge com
aquest, amb tot el que
implica de sortida del
pas i de trobada amb
gent tan diversa, pot
esdevenir molt enri
quidor per a tots, especialment per als ms joves, afirma Montse Fonoll, respon
sable de joves de la Sagrada FamUa de Terrassa.
La trobada de Colnia ser un moment privilegiar per crear conscincia dioce
sana. Des del bisbat de Terrassa viatjaran dos autocars juntament amb els de la
resta de dicesis catalanes amb joves procedents, entre altres, de Terrassa, la
Llagosta, Sant Quirze del Valls, Sabadell, Cerdanyola i Rub. No es perdr tam
poc el viatge a Colnia el seu bisbe. Mns. Josep ngel Saiz, que, en aquest cas,
exercir tamb com a responsable de Joventut de la Conferncia Episcopal Espa
nyola.
El
MCJ de Terrassa ha orientat el curs amb l objectiu
de
la JMJ2005.
| e r a la germana M. Carme Oltra, professora al collegi Mare Alberta de Palma
de Mallorca, les vacances sn un temps privilegiat per a l'evangelitzaci dels
joves.
Noms aix
s'entn
que aquest estiu hagi-decidit embarcar-se amb quatre
alumnes del collegi amb destinaci a Colnia per participar en la XX Jornada
Mundial de la Joventut.S'afegiran a la Delegaci de Joves del bisbat de Mallorca,
els quals empren
dran pelegrinatge
des de Barcelona,
juntament amb la
resta de dicesis
catalanes.
L'experincia
que es t en una
trobada aix s in
oblidable c o -
menta M. Carme,
de la congregaci
de religioses Pu
resa de Maria.
Els joves queden
marcats per a tota
la vida. Viuen un
abans i un des
prs.
Val molt la pena apostar-hi fort. M. Carme s conscient que les motivacions
del viatge poden ser molt diverses, i s possible que molts dels joves que hi van no
pensin gaire en el Papa, per al final tothom toma amb l'alegria d'haver pogut
compartir la fe amb joves de cultures i llenges molt diverses.
Aquesta jove religiosa de Puuresa de Maria s una fervent defensora de trobades
d'aquest tipus. Fa dos anys ja va anar amb un grupet de joves a la trobada del Papa
a Madrid, a Cuatro Vientos, i
l'estiu
passat van fer el Camino de Santiago. A ms
de per devoci, ho fa perqu est convenuda que en trobades com aquestes els
joves cristians descobreixen no noms que nos'acabael mn, sin que la fe pot
ser viscuda de manera molt divertida.
No
s la primera vegada que la germana M. Carme assisteix a
una gran
trobada
eclesial
dejoves.
a Delegaci de Joventut de l'arxidicesi de Tarragona es troba en un moment
imolt dol. Prova d'aix, n's la destacada presncia de joves en el pelegrinat
ge que les dicesis catalanes emprendran aquest estiu cap a Colnia. Un dels grups
ms significatius el formen els joves procedents de l'arxiprestat del Baix Peneds,
i concretament dels municipis del Vendrell, Albinyana, Calafell, Bonastre, Lloren.
del Peneds i Sant
Jaume dels Domenys..
Encapalats pel jove
prevere Mn. Ignasi Ca
br vicari del Vendrell,
una trentena de joves par
tiran el 14 d'agost proper
cap a Alemanya amb la
illusi de descobrir que
el seguiment de Jess s
molt important per a la
vida de molts joves com
nosaltres, explica Josep
Vidal, noi de
18
anys que
participar per primera
vegada en una JMJ.
Tenint en compte
que per a la majoria dels
pelegrins tamb ser la primera trobada amb el Papa, els responsables del grup han
volgut preparar-la amb molta cura, tot treballant a fons, sobretot des de la compo
nent vivencial i de fe, la qual cosa implica participar en un esdeveniment d'aquest
tipus. A ms de les habituals rifes i activitats per tal de recaptar diners, els joves
del Baix Peneds van organitzar fa unes quantes setmanes una encisadora vetllada
d'encontre i pregria en la qual van participar una seixantena de joves. Van comp
tar amb la presncia de Paul Ponce, un jove artista de malabars professional, que
actualment viu a Coma-ruga i que ser l'encarregat de fer una actuaci davant del
Sant Pare. La seva actuaci en primcia davant dels joves tarragonins va deixar
tothom impressionat, assegura Josep Figueras, responsable del grup.
Els joves tarragonins han fetdiverses campanyesper.
recollir diners.
-
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
5/32
7 . juliol. 300S
en
mimefM
a
CATALUNYA^ CRISTIANA
L P N T R E M i S T / S
-
7/25/2019 Catalunya Cristiana 1346 (Catala) 7 de Juliol de 2005
6/32
o
o
D AMICS DE
< r ^
8
