CARRERLa Veu del

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ● www.favb.cat Nº 97 juliol-setembre de 2006

FEDERACIÓ

DʼASSOCIA

CIONS

DE VEÏN

S I VEÏN

ES

DE BARCEL

ONA

Pobresa urbana(Dossier pàgs. 15 a 26)JO

RD

I TA

RR

ÉS

2 CARTES juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49

Baix Guinardó93 436 81 80

Barceloneta93 221 72 44

Bon Pastor93 346 46 18

Camp dʼen Grassotavcampgrassot@telefonica.net

Camp NouBenavent, 14

Can Baró93 285 12 96

Can CaralleuGuarderia, 12

Can PegueraVilaseca, 1

Can Rectoret93 205 04 87

Carmel93 357 57 48

Casc Antic93 319 75 65

Cera93 329 48 53

Ciutat Meridiana93 276 30 94

Clot-Camp de lʼArpa93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 28 80

Congrés 93 340 70 12

Coor. Casc Antic93 310 53 33

Defensem la Barcelona Vella

93 319 00 87 Diagonal Mar

93 307 91 20Dreta Eixample

93 488 05 90Esquerra Eixample

93 453 28 79Font dʼen Fargues

ffargues@hotmail.comFont Guatlla-Magòria

93 424 85 06Font del Mont

93 406 90 49Fort Pienc

93 231 11 46Gòtic

93 315 18 20Gràcia

93 217 60 88Gràcia Nord-Vallcarca

93 211 26 27G. Via-Perú-Espronceda

93 308 77 34Guineueta

93 428 46 23Horta

93 407 20 22Hostafrancs

93 421 79 19Joan Maragall

93 347 73 10

La França93 325 08 93

La Pau93 313 28 99

Les CortsJoan Gamper, 48, 2n

Maresme93 266 18 56

Mercè, Barri de la93 205 16 95

Meridiano Cero93 274 02 72

Mont dʼOrsà-Vallvidrera93 406 84 53

Montbau93 428 29 34

Navas93 340 51 85

Ntra. Sra. de la Salut93 204 86 04

Nou de la Rambla93 441 01 83

Paraguai-Perú93 278 06 93

Parc93 221 04 87

Parc de lʼEscorxadorC. de Cent, 82, 6è, 1a

Parc la Vall dʼHebron93 428 68 66

Passatge IsabelPg. dʼIsabel, 6

Penitents-Taxonera93 418 68 71

Pi i Margall (Baró de Viver)

93 311 41 93Poblenou

93 266 44 41Poble Sec

93 441 36 65Polvorí

93 432 36 42Porta

93 359 44 60Prosperitat

93 276 30 15Provençals Verneda

93 307 46 95Putxet

avputxet@hotmail.comRacó de les Corts

elracodelescorts@yahoo.esRambla, Amics de la

93 317 29 40Rambla de la Bordeta

93 331 10 07Raval

93 441 77 21Roquetes

93 359 65 72Ronda General Mitre

mitre@mixmail.comRonda Sant Antoni

93 442 24 12Ronda Sant Pere

Rda. Sant Pere, 7Sagrada Família

93 246 53 19

Sagrera, la93 408 13 34

Sant Andreu de Palomar

93 345 81 54 Sant Andreu Nord

93 274 03 34Sant Andreu Sud

93 346 72 03Sant Antoni

93 423 93 54Sant Cristòfol

93 432 34 71Sant Genís

93 417 03 67Sant Gervasi

93 417 90 65Sant Martí Provençals

93 314 17 04Sant Ramon Nonat

93 440 14 54Sants

93 331 10 07Sarrià

93 204 90 58Sudoest del Besòs

93 278 18 62Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella

93 317 38 39Taula del Raval

93 442 46 68Torre Baró

93 276 09 48Torre Llobeta

93 429 07 06

Travessera de Dalt93 284 23 42

Tres Torres93 205 77 89

Triangle de Sants93 431 75 45

Trinitat Nova93 353 88 44

Trinitat Vella93 274 19 58

Turó de la Peira93 358 06 95

Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides

93 317 16 11Vallbona

93 354 89 82Verdum

93 276 02 30Verneda Alta

93 314 58 13Via Trajana

V. Trajana, bloc 10, 1r Vil·la Olímpica

93 221 93 93Xile

Av. Xile, 34, 11-15Zona Universitària

93 401 77 43

La Veu del CARREREditaFederació dʼAssociacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaObradors, 6-8 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 412 76 00Fax: 412 58 88e-mail: carrer@favb.catweb: www.favb.catConsell de direccióAndrés Naya, Marc Andreui Eva FernándezCap de redacció i maquetacióElia HerranzConsell de redaccióRedactorsGemma Aguilera, Marta Alonso, Luis Caldeiro, Eduard Calvet, Anna Flotats, Jordi Gol, Jordi Martí, Gerard Melgar, Albert Ollés, Maria Ortega, Jordi Panyella, Ricardo Iván Paredes, Sergio Porcel, Cristina Sirur, Jordina Tarré, Alícia TudelaFotògrafsDani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés, Andreu BlancharConsell assessorManel Andreu, Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló,

Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Vinyes, Luis Zaurín, Rosa Mª Palencia

Portada Jordi TarrésMaqueta originalJoan Carles MagransAdministracióMarga ParramonPublicitatIsabel Mancebo i Carmen PlazaFotomecànica i impressióGrinver, S.A. (T. 373 68 61)DistribucióTrèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA

La FAVB no està necessàriament dʼacord amb les opinions que sʼexpressen als ar-ticles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut dʼaquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

Un nou CARRER a internet

www.favb.catImprès en paper ecològic de 65 grams

Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratgede 8.000 exemplarsi la seva distribució és gratuïta

Canvis: Elia HerranzTelèfon: 93 412 76 00

Els nostresde DISTRIBUCIÓ

Pati Llimona. Regomir, 3Informació Cultural. Rambles, 118Illacrua. Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2aCC.OO. Via Laietana, 16El Cafetí. Hospital, 99El Glaciar. Plaça ReialTaller de Músics. Requesens, 5Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260Forn de pa Aubet. Sicilia, 205Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89Autoservei Navarro. Av Mistral, 6Celler de lʼEstevet. Calàbria, 57Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382Centre Social de Sants. Olzinelles, 30Cotxeres de Sants. Sants, 79Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/nCentre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116Can Cadena. Mare de Déu del Port,397La Bàscula. Foc, 128Centre de Serveis Personals de Les Corts. Masferrer, 33Can Deu. Pl. Concordia, 13Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9Quiosc. Plaça de SarriàLlibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17La Sedeta. Sicília, 321Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9Polisportiu Perill. Perill, 16-22Polisportiu Claror. Sardenya, 333El Carmel. Santuari, 27Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20Centre de Serveis Personals dʼHorta.Pl. Santas Creus, 8Coop. Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/nCasal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/nCentre Sóller. Plaça Sóller s/nCan Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276C. Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25C. Cívic de Trinitat Vella. Foradada, 36-38Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111Can Guardiola. Cuba, 2Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/nDistricte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/nCentre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26Farmàcia. Bolívia, 19Llibreria Etcètera. Llull, 203El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46C. Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14Casal Alternatiu. La Verneda, 18Casal Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/nFoment Martinenc. Provença, 595SESE. Joan Alcober, 6Padam-Padam. Rauric, 9La Bodegueta. Palma de Sant Just, 7Centre Cívic Torrellobeta. Santa Fe, 2, bisSala Baluard. Pl. Blanquerna, s/nAteneu La Torna. Sant Pere Màrtir, 37, bxs.

PUNTS

El pròxim número de Carrer el podreu trobar als punts de distribució el proper mes de novembre

El ninot...Un dibuix de Editorial

Cartes dels lectorsSer anarquista no és il·legal

A rel de lʼocupació el passat mes de juny del Centre dʼInternament de Zona Franca per activistes solidaris amb els immigrants, la majoria de mitjans de comunicació, oblidant qualsevol codi deontològic, no han dubtat a fer servir lʼadjectivació poli-cial que els titlla de: “estètica okupa i ideologia anarquista i radical, pos-siblement antisistema i simpatitzants de detinguts per col·locar artefactes explosius”. Déu nʼhi do. Alguns, a

més, afegeixen que molts són itali-ans. Que una sàpiga, ni ser italiana, ni lluir lʼestètica que es vulgui, ni estar en contra dʼun sistema profundament injust, és avui per avui il·legal (encara que tot arribarà).

I, a més, ser llibertària (recordem: la ideologia que tots veneren però “apar-quen” per utòpica quan no els convé), tampoc és encara il·legal. En cas con-trari, si us plau, avisin, que passarem a la clandestinitat.

Roser Benvanent

PartitocràciaUn regidor del sector dels “capitans” ens deia a lʼentrada de lʼAjuntament que “el tsunami ha escombrat. Això millorarà”.

En el moment del cessament de Joan Clos, ens ve al cap la seva darrera campanya electoral: “Junts farem de Barcelona la millor ciutat del món”. Al marge del fet que el passat mes dʼagost llegíem que Barcelona es troba entre les ciutats més cares del món, la número 28, ens referirem a la paraula “junts”. Lʼalcalde i els ciutadans, junts, treballant els quatre anys del mandat. Ho deia Joan Clos durant la campanya, lʼany 2003, en tots els seus actes i mai no hi va afegir, com a segona part, “fi ns que el partit decideixi el contrari”.

Els ciutadans el van escollir com alcalde. Repetia en un càrrec considerat com el representant polític “més proper” a la ciutadania. Fins i tot alguns mantenen que és lʼúnic càrrec on lʼeròtica del poder no és virtual. I ara, tres anys després, sense acabar el mandat, sense cap votació, el partit nomena un altre regidor, que no era pas candidat per ocupar el seu càrrec. Amb les mateixes prerrogatives, amb lʼenorme poder que li dóna la legislació municipal vigent, profundament presidencialista.

Uns vots el van escollir i una decisió partidista el destitueix. Tenim la sensació que ens han pres el pèl. La nostra democràcia potencia la partitocràcia i devalua el vot. En aquesta mateixa direcció tenim les llistes electorals tancades que impedeixen als votants de ratllar els candidats indesitjables o no mereixedors del nostre suport.

Clos seʼn va, per la porta del darrere, sense cap debat que nʼavaluï lʼactuació, el grau dʼacompliment de les promeses realitzades. Un exemple: Clos seʼn va després de nou anys i queda incomplerta la seva promesa dʼelegir directament en els barris, els Consellers de Districte i que deixessin de ser designats a dit pels seus partits. A lʼacord per reafi rmar el pacte catalista i de progrés de Barcelona signat pels socis de lʼequip de govern i el nou alcalde, sʼindica a lʼúltim apartat: “disposar abans de Nadal de la proposta de reformes legals necessàries per impulsar lʼelecció directa dels consellers i conselleres de districte”. Esperem que no sigui un compromís signat i incomplert.

Els preocupa que Hereu no sigui conegut. Prioritzaran la foto i la televisió. Seria bo que els ciutadans el coneguéssim perquè obrís un debat ciutadà i plantegés les reformes necessàries per aprofundir la nostra democràcia. Si no és així, coneixerem la seva cara, però continuarà sent veritat lʼacudit del Roto en el qual un denunciava: “Els polítics cada dia estan més allunyats de la gent”. “¡Que sʼapropin!” reclamava un altre, donant peu a un tercer que cridava “¡No! ¡Com més lluny millor!”.

Fer

Quaderns de Carrer,una nova col·lecció de la Favb

Us presentem una nova aventura editorial que neix amb la voluntat de profunditzar en temes socials relacionats amb lʼàmbit de Barcelona i que per motius dʼespai no podem desenvolu-par a la revista. Aquest primer número, El barri, espai de convivència, explica un projecte de la Favb que fa diagnòstic de les condicions de vida als barris partint dʼun treball de camp a les escoles. Hi participen, a més de lʼequip tècnic de la Favb (Pep Martí, Carme Giménez i Laura Toribio), Jordi Borja, Enric Tello, Miguel Paja-res, Carlos Jiménez Villarejo i Eva Fernández.

3CRÒNICAjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

REDACCIÓ

La història de lʼadéu de Clos a Barcelona obliga a remuntar-se al dia després de les eleccions municipals del 2003. Els socialis-tes perden cinc regidors a lʼajun-tament de la capital catalana i es reobre dins el PSC el vell debat sobre el contradictori relleu de Maragall a lʼajuntament, que ha acompanyat Clos des que lʼara president de la Generalitat li va passar el bastó dʼalcalde un 26 de setembre de 1997.

Clos no va ser mai ben vist per bona part de lʼaparell del partit, que el vinculava al tarannà autònom i imprevisible de Maragall, el seu gran avalador al consistori. “Un partit no ha de governar una ciutat”, havia replicat més dʼun cop lʼara ministre, que durant lʼactual mandat va accentuar les seves topades amb la federació barcelonina del PSC. El debat sobre la seva continuïtat es va estendre a la resta de la ciutat després de la desfeta del Fòrum i va tocar fons el 2005 quan, tot i no ser responsable directe de lʼenfonsament al Carmel, es va endur la pitjor part de la crisi i va quedar davant de lʼopinió pública com un alcalde sense capacitat de lideratge i

allunyat dels ciutadans. Una imatge confi rmada poc després amb motiu de la polèmica per lʼaugment del vandalisme urbà i lʼincivisme. Les enquestes encarregades pel mateix ajuntament eren cada dia pitjors (la intenció del vot per al PSC va baixar del 36,4% el juny del 2004 al 21,6% el desembre del 2005). I el que era pitjor, els sondejos entre els militants socialistes evidenciaven que Clos restava més que sumava. “És bon gestor, però no ha sabut comunicar ni arribar a la gent”, resumia un dirigent socialista en referència al progrés econòmic i urbanístic viscut els darrers temps a la ciutat que, pel contrari, ha coincidit amb un distanciament progressiu entre els polítics de lʼajuntament -i lʼalcalde al capdavant- envers els problemes quotidians dels barcelonins i el teixit associatiu i veïnal.

Remuntada provisional

La seva sort semblava sentenciada, però a lʼaltra banda de la plaça Sant Jaume hi havia un problema encara més greu per al PSC, massa ocupat en intentar controlar el ʻDragon Khan ̓ del tripartit de Maragall. Sense voler-ho, el president de la Generalitat va tornar a ajudar al seu successor, i la treva forçada

va permetre Clos agafar aire i començar a espavilar-se.

A lʼabril dʼenguany, la situació fa un gir inesperat i lʼalcalde pacta amb la cúpula del seu partit lʼinici dʼun “canvi generacional” al govern municipal, tal i com ell mateix ho va batejar. Aprofi tant la marxa de Ferran Mascarell, regidor de Cultura i portaveu de lʼequip de govern, al capdavant de la Conselleria de Cultura, Jordi Hereu i Carles Martí -els dos homes forts del partit a lʼAjuntament- guanyen pes polític i se situen com a relleus de lʼalcalde en un futur encara per concretar. A canvi, Clos salva el coll i fi ns i tot es postula com a candidat a la reelecció a les municipals del 2007. També potencia el paper de

la seva guàrdia pretoriana, liderada per Xavier Casas, tinent dʼalcalde dʼUrbanisme i amic personal, i per la regidora i ex cap de gabinet dʼalcaldia, Assumpta Escarp. Per completar lʼoperació, Clos cessa les regidores Marina Subirats i Núria Carrera, i fa servir la llista electoral del 2003 per recuperar Ferran Julian i fer debutar al cartipàs les joves Sara Jaurrieta i Montserrat Sánchez. Tot plegat provoca la creació de dos corrents dins el grup municipal socialista i aïlla encara més lʼalcalde dʼun grup important de regidors del seu partit i dels socis de govern, ERC i ICV-EUiA.

De portes en fora, però, el cop de mà canvia la tendència negativa de les enquestes i el PSC, tot i que Clos es manté com el polític menys valorat pels ciutadans per sobre només dʼAlberto Fenández Díaz (PP), guanya tres punts en intenció del vot al baròmetre de la primave-ra dʼenguany, el darrer amb pre-guntes de caire electoral fet abans dels comicis de lʼany vinent.

Clos havia superat el més difícil, tot i que la ferida restava oberta. I no va trigar gaire en tornar a sagnar. El trencament entre els capitans del PSC i Maragall arran de la gestió del procés dʼaprovació de lʼEstatut desemboca en la convocatòria dʼeleccions anticipades i la renúncia de Maragall a presentar-se a la reelecció. Montilla es converteix en el nou candidat a la presidència de la Generalitat i ell mateix decideix completar el veritable canvi generacional, posant Maragall i Clos al mateix paquet.

Set dies després de lʼanunci de retirada del president de la Generalitat el 21 de juny, el llavors ministre dʼIndústria es reuneix amb Zapatero i li proposa el nom de Clos per substituir-lo. La jugada és perfecta i el president del Govern central lʼaccepta immediatament. Bono, oponent directe al PSOE, de ministre de Defensa a la jubilació; Fernando Vázquez, ex alcalde dʼA Corunya i també del sector crític, al Vaticà, i Clos, a Madrid.

Lʼalcalde, poc motivat després de nou anys al front de lʼAjuntament i 27 treballant a la Casa Gran, accepta el nou destí de bon grat, tot i que no li confi rmen defi nitivament fi ns a lʼagost. Aquest mes, la notícia es fa pública, acompanyada pel nom del successor, Jordi Hereu.

Lʼesperat relleu sʼha consumat i a la federació local del PSC es freguen les mans després dʼhaver avortat alhora els darrers moviments secrets de Clos per situar una persona de la seva confi ança com a successor. Tot apunta al fet que lʼhereu de lʼex alcalde era en Xavier Casas, la qual cosa explicaria la decisió inicial del tinent dʼalcalde de marxar de lʼAjuntament dins la mateixa operació.

Els socialistes tanquen fi les llavors davant la crisi pública que obriria lʼadéu de Casas i el conven-cen perquè ajorni la seva marxa fi ns que acabi el mandat. El mateix Hereu li diu que compta amb ell, juntament amb Escarp, per afron-tar amb garanties la cursa contra el rellotge de nou mesos que té pel davant, i sʼevita així el trencament. El cop de timó es complerta amb Carles Martí com a número dos dʼHereu i es deixa la revolució fi nal per a les llistes electorals que el PSC presentarà a les eleccions municipals del proper 27 de maig.

No hi haurà continuisme

Malgrat totes les precaucions, es fan evidents les diferències entre Clos i el seu hereu ʻimposatʼ. Lʼequip dʼHereu marca distàncies des del primer dia amb un relleu força atípic. Durant els 11 dies que passen des que es fa públic el canvi fi ns al traspàs ofi cial de poder, el 8 de setembre, els dos polítics no coincideixen en cap acte públic fora del partit, i fi ns i tot eviten durant els cinc primers dies de fer-se la tradicional fotografi a de felicitació.

Hereu, de 41 anys i fi ll de Sarrià, màster en Administració i Direcció dʼempreses per ESADE, i ex- regidor de les Corts i Sant Andreu, intenta guardar les formes, però en el seu primer discurs després de rebre el bastó de batlle, deixa clar que vol ser “lʼalcalde de la gent”. També aposta com a prioritats per més diàleg i proximitat ciutadana, en una clara referència als punts febles de Clos. Tot i això, reconeix que no hi haurà gaires canvis en el poc temps que resta abans de convocar els comicis locals (Clos va tenir dos anys per preparar-se) i demana temps per mostrar les seves cartes, amb la polèmica àrea verda i la gestió de la Guàrdia Urbana com a únics punts de referència envers el seu perfi l polític.

El nou ministre dʼIndústria, per la seva banda, gairebé no esmenta Hereu -ni el PSC- al seu discurs de comiat al Saló de Cent i marxa elogiant Casas i demanant “disculpes” per les seves errades. Unes hores després, jura el seu nou càrrec davant el Rei i té el primer lapsus tot prometent com a ministre “de Justícia, Turisme i Comerç”. Nʼhi ha que neixen estrellats.

Un cessament anunciatEl dia que Barcelona va saber que Joan Clos ja no era el seu alcalde, a la Rambla feia més xafogor que mai. Milers de turistes ajudaven a morir dʼèxit, un dia més, Ciutat Vella, mentre una àvia es deixava lʼànima dins un contenidor de la Boqueria cercant quelcom per sopar. Aquesta és la crònica del primer relleu del segle XXI a lʼalcaldia de la ciutat. La consumació dʼun canvi generacional en clau de pols intern al PSC, que sʼha presentat a la ciutadania com lʼinici dʼuna nova etapa, però que, a hores dʼara, és encara una gran incògnita.

DANI CODINALʼex-alcalde de Barcelona i ministre dʼIndústria, Comerç i Turisme.

Kiosk

Un erràtic model de ciutatM. Eugenia IbáñezEl Periódico, 30 dʼagost de 2006

Cap al 2004, en relació amb la ideologia que havia d’impregnar el programa del Fòrum, Joan Clos va dir que aquest esdeveniment s’havia de situar entre «Davos i Porto Alegre», és a dir, entre les trobades elitistes del Fòrum Econòmic Mundial a la ciutat suïssa i les reunions al Brasil d’organitza-cions no governamentals.

Gran error d’apreciació aquell el de l’encara avui alcalde de Barcelona, perquè aspirar a ser una mica de tot, sense defi nicions ideològiques compromeses, sol donar com a resultat projectes desdibuixats i inacceptables per a majories amb unes necessitats que no es resolen amb ambigüitats. I aquest ha es-tat el gran problema de Clos: no tenir un model de ciutat clar, compromès, d’un discurs coherent amb la gestió diària, recordar la teoria de Porto Alegre i aplicar les regles del mercat implacables. I tot això sense saber explicar als barcelonins on volia arribar i demostrant per la via dels fets cap on ens conduïa.

¿Quina Barcelona volia Clos? ¿La sostenible que ha pregonat o la de l’encara insufi cient transport públic? ¿La de la participació o la de les plantades a veïns reivindicatius? ¿La de projectes urbanístics

en mans de la iniciativa privada o la dels equipa-ments públics? ¿La de la vivenda social o la de la venda de sòl públic a dels veïns o l’aparador de fan-tasia per a turistes? ¿La dels serveis al ciutadà o la de les escombraries amuntegades al Casc Antic?

Clos ha pres decisions que costa entendre, o no, d’acord amb les necessitats reals de la ciutat. Ha deixat en mans dels promotors el desenvolupament de l’urbanisme i s’ha trobat amb un cistell buit -el del balanç de la seva gestió- que no ha sabut com omplir. I en lloc d’optar per desenvolupar amb fermesa un pla d’equipaments, per exemple, es va decantar per un nou mapa dels barris i l’ordenança cívica. Va eludir el que era necessari i va elegir el que era prescindible.El futur ministre d’Indústria va arribar a l’alcaldia de Barcelona amb el llast que suposava succeir dos alcaldes que, per diferents motius, van arrelar a la ciutat. Narcís Serra tenia arguments; Pasqual Ma-ragall, carisma. A la recerca d’una imatge pròpia, Clos no ha sabut comunicar-se amb els ciutadans, als quals, per exigències del seu càrrec, havia d’es-coltar i servir, i ha governat aïllat del teixit social. Potser Espanya guanyarà un bon ministre.

4 PUBLICITAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

5CRÒNICAjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Kiosk

Barcelona, víctima de lʼèxitMarc AndreuEl Periódico, 30 dʼagost de 2006

Va morir d’èxit. Amb sorna o convicció, detractors i par-tidaris de Joan Clos subscriurien aquest epitafi per re-sumir tant el seu pas per l’alcaldia de Barcelona entre el setembre del 1997 i el setembre del 2006 com per defi nir la pròpia evolució de la ciutat durant nou anys. Gairebé una dècada i dos mandats i mig que, després de la res-saca olímpica, han fet de Barcelona una ciutat temàtica atractiva per al turisme, els negocis i la inversió immobi-liària, però cara i problemàtica per als seus veïns.

Entre jocs i exposForjat com a regidor en la grisa però efi cient gestió de les fi nances municipals i en el difícil dia a dia de Ciu-tat Vella, Clos va accedir a l’alcaldia amb un regal que Pasqual Maragall li va llegar perquè es lluís però que es va revelar enverinat: el Fòrum 2004. Pensat inicialment com una Expo que, com les de 1888 i 1929, impulsés el desenvolupament d’una ciutat crescuda amb l’impuls olímpic del 1992, el fracàs del Fòrum va impedir a Clos emular el seu antecessor.Una oferta cultural de 341 milions d’euros en 141 dies i publicitada per «moure el món» tan sols va aconseguir tres milions de visitants, molt lluny dels entre cinc i set milions inicialment previstos i dels 20 que es van augurar el març del 1997, poc abans que Clos accedís a l’alcaldia. Majoritàriament, van anar al Fòrum turistes i conferenciants, ja que, segons una enquesta municipal, el 68% dels barcelonins no van participar en cap acte. Ni tan sols van anar a veure la reforma urbanística que el Fòrum va portar al fi nal de la Diagonal.

Lluny, doncs, de l’eufòria olímpica que va enaltir la Barcelona de Maragall, el fracàs del Fòrum va deixar molt tocat Clos. La seva imatge ballant al so de Carlin-hos Brown no el va ajudar. Associacions de veïns, oena-

gés, intel·lectuals i els seus socis d’ICV a l’Ajuntament van criticar la asèpsia ideològica d’un festival que volia l’equidistància entre el Fòrum Econòmic de Davos i el Fòrum Social de Porto Alegre. Però, paradoxalment, el model urbanístic i de ciutat per a turistes, l’oci i el negoci experimentat sí que va triomfar.

Urbanisme i mobilitatEfectivament, el Fòrum va ser l’excusa perquè Clos i el seu arquitecte Josep Anton Acebillo completessin la re-forma del front marítim de Barcelona. D’aquesta manera, la Diagonal es va obrir des de Glòries i, a l’oblidat límit amb Sant Adrià de Besòs, va integrar sota la gran plaça

del Fòrum i la seva pèrgola fotovoltaica infraestructures considerades molestes, com la depuradora i la incinera-dora. I va contribuir al pla de reforma de la Mina.

A l’eix de la Diagonal hi ha, a més de la reintroducció d’un tramvia que no passa pel centre de la ciutat per no molestar els cotxes, dues apostes urbanístiques contra-posades de Clos. Una és Diagonal Mar, selecte barri de gratacels que la multinacional nord-americana Hines va vendre en un parc de disseny de l’arquitecte Enric Miralles. L’altra és el districte 22@, transformació del Poblenou industrial en viver d’economia del coneixe-ment i vivenda social. Una necessitat, aquesta última, que Clos ha intentat pal·liar fent pisos per a joves en sòl d’equipaments.

A l’espera de l’AVE, Sant Andreu- Sagrera és l’altre pol que Clos deixa pensat. Però el microurbanisme no ha estat el seu fort. Per això va carregar, sense ser respon-sable, amb l’enfonsament del Carmel.

Participació i civismeEls 20 regidors que Clos va aconseguir el 1999 en el millor resultat del PSC en uns comicis municipals van ser un miratge. Almenys, d’acord amb la seva caiguda a 15 el 2003. Aquesta ensopegada es va encadenar amb una sèrie de realitats i decisions criticades per sectors ciutadans -en algun cas, com el de les narcosales, en la denominada cultura del no- amb un denominador comú: la falta de participació ciutadana. El pla de barris que deixa en herència té aquesta crítica.

A cop de polèmica, l’àrea verda ha esponjat de cotxes el centre de Barcelona. Menys èxit ha tingut una orde-nança cívica que no ha netejat la ciutat i ha soldat contra l’alcalde Clos la variada aliança de veïns, okupes i enti-tats socials com Càritas

6 CRÒNICA juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Casas replica

XAVIER CASASPrimer Tinent dʼAlcalde

El debat sobre el futur del recinte fabril de Can Ricart es manté viu. I és que, tot i que lʼAjuntament ha redactat una nova proposta que fa realitat la conservació del recinte, després dʼhaver escoltat lʼopinió de totes les parts, sembla que lʼacord no avança. Lʼincendi del dia 4 dʼabril i, en menor mesura el posterior incident tampoc ajuden. Per a tots nosaltres va ser molt trist assabentar-nos que dues naus del recinte estaven en fla-mes i més, saber que algú lʼhavia provocat. Algú que, a hores dʼara i fins que no finalitzi la investigació policial, no sé sap qui és. Però el que sembla més escandalós és que des dʼalgunes plataformes es pugui acusar al Consistori dʼhaver provocat el foc, ja sigui directa o indirectament, i dʼhaver-ho fet per tal de defensar els seus propis interessos. Això és senzillament fals. Pura demagògia sense sentit ni fonament. Posicions a les que sʼha sumat la revista “La veu del Carrer” del mes dʼabril, editada per la Federació dʼAssociacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Són insinuacions o acusacions greus que requereixen una resposta.

Lʼeditorial i lʼarticle de Marc Andreu, publicats a “La Veu del Carrer” barregen referències a lʼincendi de Can Ricart i el seu caràcter suposadament provocat i altres referències dʼactuacions privades, amb acusacions con-tra responsables polítics o altre personal municipal, el que podria considerar-se una greu imputació, falta de tota veracitat.

Dir o donar a entendre que el consistori pugui ser responsable de lʼincendi és una greu acusació. Les plataformes contràries al pla-nejament volen fer creure que són els únics interessats en descobrir qui o què està darrera lʼincendi. Sʼequivoquen. Sí, fruit de les inves-tigacions, sʼidentifiquen i sʼacusen a persones per lʼincendi, lʼAjuntament es personarà en la causa contra el o els acusats, si sʼidentifiquen, perquè tenim el major interès en descobrir la veritat i que es castigui el delicte, si sʼha comès.

Lʼactitud del Consistori -amb tots els grups de govern recolzant la proposta- sobre el debat per a la conservació del recinte indus-trial de Can Ricart no es pot titllar de prepotent. Des del principi, sʼha intentat buscar lʼacord entre totes les parts implicades per aconse-guir fer de Can Ricart un espai de tots i per a tots els ciutadans. Sʼha recollit lʼopinió de les plataformes, de les associacions, dels veïns i veïnes, i dels partits polítics. Totes les opinions, a vegades contradic-tòries, sʼhan tingut molt presents a lʼhora de redactar un projecte que volíem que contentés tothom o el màxim de gent possible.

Seʼns retreu de no haver anat a una convocatòria unilateral del dia 4 dʼabril. No sʼhauria dʼoblidar que lʼAjuntament ha mantingut múlti-ples converses amb els implicats per intentar negociar una bona solució al conflicte. Un fonament imprescindible de la negociació, que els nostres interlocutors sem-blen no tenir en compte, és que totes les parts implicades han de reconsiderar les seves postures per tal dʼarribar a un acord. Can Ricart era un recinte destinat a la desaparició però hem lluitat per aconseguir preservar-lo íntegra-ment, perquè creiem que és bàsic respectar i conservar la memòria històrica. Però només del que es pot considerar històric, no de

parts que són de ben avançat el segle XX i que, algunes dʼelles, ni estan ubicades pròpiament dins del recinte.

La conclusió dʼaquest projecte, que va passar amb bona nota la Comissió de Qualitat de lʼAjunta-ment, amb persones de diferents disciplines professionals i aca-dèmiques, és clara: es conserva el recinte fabril de Can Ricart. Sʼaconsegueix que el que va ser un espai privat passi a ser un espai públic on sʼacoblen perfectament els diferents usos: equipaments, activitat econòmica, zones verdes i habitatge públic i privat. Dʼun recinte del que en principi no ha-via de quedar res es passa a una conservació del 98% dels edificis de lʼaixecament Fontseré, iniciat al 1853, i del 67% dels edificis del re-cinte que es va construir fins 1930, i es restitueixen, de forma molt similar als originals, pràcticament tota la resta dʼedificis que no es conserven íntegrament. I es manté el 100% de lʼestructura del recinte.

A més, cal recordar que el 79% del sostre que es conserva en edificis protegits, es destinarà a la ubicació de nous equipaments pel barri i de ciutat. Un altre tret distin-tiu del projecte és la consecució dʼun fet llargament reclamat, lʼober-tura del carrer Bolívia que tindrà un traçat especial, sinuós, per res-pectar algunes edificacions que es

conservaran en funció de la seva valoració històrica, arquitectònica i del projecte dʼaccessibilitat.

És una falsedat afirmar que lʼAjuntament mercadeja amb la ciutat, o que hi hagi una “confa-bulació amb els grans interessos immobiliaris” i una “aquiescència” amb determinades empreses, com també afirma lʼarticle de la revista La Veu del Carrer. La pre-tesa actuació favorable a intere-sos privats, vinculada a lʼendeu-tament municipal, suposadament provocat pels Jocs Olímpics i pel Fòrum, és falsa i mostra el des-coneixement de lʼautor de lʼarticle sobre la realitat municipal. Des de 1994 lʼAjuntament té superàvit en els comptes anuals (diferencial entre els ingressos i les despeses en els comptes ordinaris), el que li permet finançar les inversions i retornar el deute històric (no pre-cisament dels Jocs i menys del Fòrum). Avui el deute consolidat de lʼAjuntament significa sols el 59% dels ingressos corrents de lʼany 2005, molt per sota i per tant millor que les xifres ja con-siderades òptimes, situades entre 70-80%. Prova de la bona salut dels comptes i de lʼendeutament municipal és la constant millora que les agències de valoració financera fan de lʼAjuntament de Barcelona.

Sobre Fabra i Coats, lamen-tem que es continuï oferint una informació incorrecta ja explicada i corregida en el seu dia de la que no es fa cap referència en lʼarti-cle. El que ha pagat lʼAjuntament per adquirir Fabra i Coats està completament ajustat als preus dʼequipaments i de zona verda; i no ha significat per a la propietat els beneficis que continua atribu-int-li lʼarticulista, que sʼoblida que als costos dʼadquisició del sòl, cal sumar-li les despeses de desno-naments, nova urbanització, con-solidació dʼedificacions, projectes, enderrocs i despeses financeres, tots a càrrec del promotor privat.

Finalment, comparar maliciosa-ment la nostra ciutat amb els fets ocorreguts a Marbella, és dʼuna ir-responsabilitat sense precedents. A Barcelona no es pot parlar de

construcció incontrolada i menys il·legal, ni de lʼoblit en lʼatenció de les necessitats dels ciutadans. El creixement de Barcelona ja fa molt que està estabilitzat i en els nous projectes donem prioritat a lʼhabitatge protegit, als equipa-ments (on també sʼinclouen els habitatges per als col·lectius amb més problemes dʼaccés a la viven-da) i a les zones verdes per poder millorar la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines. Prova dʼaixò és el Pla de lʼHabitatge de Barcelona que estem impulsant, entre els anys 2004 i 2007, amb la promoció de 10.000 vivendes públiques de protecció de les quals, actualment, el 72% estan acabades o en diverses fases de construcció. El 28% restant està, en tràmit de llicència o en procés de redacció de projecte i amb inici previst durant lʼany 2006 o primer semestre del 2007. Una altra dada; el 33% de les llicències de la ciutat per a obra nova de lʼany 2005, varen ser per a habitatge de protecció o una altra encara; el 25% de les vivendes noves finalitzades entre el 2004 i el 2005 ho han estat per vivendes protegides.

Per tant, ja és hora de dir les co-ses pel seu nom i no enredar ni ter-giversar la realitat. Primer, tenim un bon pla per Can Ricart. Un pla que conserva i revitalitza el complex fabril històric de Can Ricart i en regenera lʼentorn. Segon, continu-em impulsant un gran projecte de transformació urbana i de millores socials i econòmiques a la nostra ciutat a benefici del conjunt de la població. No tothom té perquè es-tar-hi dʼacord però respectem els diferents criteris i treballem plegats per “sumar” no pas per “restar”, i reclamem que també es respecti pels altres i, principalment, que sʼinformi veraçment.

El nostre objectiu, des dʼun pro-jecte polític de progrés i atenció so-cial, és treballar per aconseguir que a Barcelona cada cop es visqui mi-llor i amb més cohesió, i aconseguir que els veïns i veïnes sʼimpliquin en totes les transformacions que estan fent de Barcelona, un referent a molts nivells, també lʼurbanístic.

Publiquem el text íntegre que Xavier Casas va dirigir al consell de direcció de Carrer amb data del 31 de maig com a rèplica a dos textos sobre Can Ricart publicats al número 95. La carta anava encapçalada amb el parà-graf que reproduïm: “En relació a lʼEditorial i a lʼarticle “Lʼespeculació i la neglicència municipal incendien Can Ricart” publicats a les pàgines 2 i 3 de lʼexemplar de març-abril de 2006 de “La Veu del Carrer”, entén la Cor-poració Municipal que la informació difosa pel seu mitjà de comunicació es refereix a fets que no corresponen a la veritat i que la divulgació dels matei-xos atenta a la honorabilitat de les autoritats i funcionaris de lʼAjuntament de Barcelona. Per aquest motiu, en exercici del dret de rectificació establert a lʼempara de la Llei Orgànica 2/1984, de 26 de Març, de regulació del Dret de Rectificació (BOE 27/03/1984) es requereix la publicació íntegra del següent text, com recull de la rectificació a les publicacions abans esmentades i que a continuació es transcriu, amb reserva de les accions que correspongui en el cas que això no es produeixi:”

DANI CODINAEl Primer Tinent dʼAlcalde, Xavier Casas.

La conservació de Can Ricart, una realitat

3CRÒNICAmarç-abril de 2006

��������������������

������������

Lʼespeculació i la negligència municipal incendien Can RicartUn foc intencionat va cremar el 4 dʼabril dues naus de la històrica fàbrica poblenovina del segle XIX, que en 150 anys no havia patit cap incendi. Era el mateix dia que lʼAjuntament presentava un pla per salvar el 67% del recinte industrial i que la plataforma Salvem Can Ricart el rebutjava perquè mutila el conjunt i en margina els usos socials a canvi dʼedifi car lofts de luxe. El moviment veïnal ha convocat noves manifestacions i denuncia les respon-sabilitats del propietari i de lʼAjuntament en lʼincendi.

MARC ANDREU

Casualitat. A això van atribuir in situ el regidor Francesc Narváez situ el regidor Francesc Narváez situi els tinents dʼalcalde Xavier Casas i Jordi Portabella lʼincendi que el 4 dʼabril va cremar dues naus de lʼhistòric recinte fabril del Poblenou, només dues hores des-prés que el tripartit municipal pre-sentés un pla per preservar el 67% del conjunt i construir-hi lofts de luxe, ofi cines, un centre de barri i la Casa de les Llengües, exposada el 2004 al Fòrum i pendent dʼubi-cació defi nitiva amb una sucosa dot pressupostària europea sota el braç. Per contra, les primeres investigacions de bombers i policia apunten cap a un incendi provocat i la plataforma Salvem Can Ricart en responsabilitza la propietat immobiliària i lʼAjuntament. Així mateix, la plataforma ha convocat noves accions contra el pla muni-cipal perquè no salva tot el recinte del segle XIX, perquè ha estat im-posat sense participació i perquè descarta usos públics com una llar dʼinfants, un centre de menors, una sala polivalent i un Museu del Treball i el moviment obrer.

Ràbia i decepció veïnal

Per acció, omissió o negligència, Salvem Can Ricart vol denunciar davant la fi scalia la propietat del recinte -el marquès de Santa Isabel, Federico Ricart, que com-parteix interessos a la zona amb les immobiliàries Realia i Serviha-bitat XXI- i lʼadministració pública. Cal recordar que el maig del 2005 un altre incendi no esclarit en una de les naus va causar la mort dʼun indigent i que, fi ns i tot després de la suspensió de la llicència dʼenderroc, el desembre, els veïns havien denunciat reiteradament intents de desmantellar un valuós recinte fabril sense pla antiincen-dis ni vigilància efectiva, tot i que el regidor Narváez havia promès a la plataforma que la Guàrdia Urba-na hi patrullaria cada dues hores.

En una reunió dʼentitats recon-vertida en improvisada assem-blea veïnal, el mateix 4 dʼabril Salvem Can Ricart va convocar una manifestació pel 6 dʼabril i un gran acte ciutadà per després de Setmana Santa. La ràbia per lʼincendi i la decepció davant una proposta municipal que millora el planejament inicial però es que-da a mitges de les expectatives veïnals va planar sobre els 150

participants de lʼassemblea. Entre ells, els geògrafs Horacio Capel, Mercè Tatjer i Joan Roca, lʼadvo-cat i historiador Josep Cruanyes, lʼarquitecta Isabel Martínez, els lí-ders veïnals Manel Andreu, Salva Clarós i Joan Maria Soler, artistes i treballadors de Can Ricart, joves del barri i representants dʼentitats poblenovines.

A lʼassemblea va intervenir també el regidor de CiU i veí del barri, Eduard Garcia, únic polític assistent a una reunió on havien estat convidats tots els tinents dʼal-calde, que van defugir dʼassistir-hi després de protagonitzar la nit del 3 dʼabril una tensa reunió amb la plataforma. Però va ser lʼurbanista, veí del districte i ex-tinent dʼalcalde comunista Jordi Borja qui, en sin-tonia amb el moviment veïnal, va resumir el sentir de la plataforma i de molts votants dʼesquerres de Barcelona: “lʼAjuntament ha pas-sat de la ignorància a lʼautisme, i de lʼautisme a la prepotència”, en no fer cas de les justifi cades demandes ciutadanes a Can Ricart i entestar-se a planifi car

lʼurbanisme de la ciutat a trossos i en connivència amb els poders econòmics. Borja, com Cruanyes en relació a lʼincompliment de les lleis de conservació patrimonial, va elevar les responsabilitats fi ns a la Generalitat i el president Pasqual Maragall, que fa mesos que està informat personalment de la situa-ció a Can Ricart.

Es dóna el cas que la tarda abans de lʼincendi el director ge-neral dʼArquitectura i Paisatge de

la Generalitat, Joan Ganyet, ha-via visitat Can Ricart i expressat la seva sorpresa (igual que fan en privat altres polítics, diputats i alts càrrecs de lʼAjuntament i la Generalitat) per la tancada postu-ra de lʼequip urbanístic municipal. En aquesta línia, veïns, tècnics i periodistes comentaven el dia de lʼincendi la sorpresa per com Jordi Portabella (ERC) i Imma Mayol (ICV-EUiA) havien tancat fi les darrera del primer tinent

dʼalcalde Xavier Casas (PSC), en absència clamorosa de lʼalcalde Joan Clos, mentre, en canvi, han discrepat en altres temes de ciu-tat. Altres fonts criticaven també en veu baixa les relacions entre responsables urbanístics, entre ells lʼarquitecte en cap Oriol Clos, i promotores o equips amb projec-tes al 22@ i Diagonal-Poblenou, entre ells lʼestudi de lʼarquitecte Josep Lluís Sisternas, projectista a Can Ricart.

MARC ANDREUEls bombers van estar tot el matí apagant un foc que va cremar dues naus del recinte històric.

Barcelona no és Marbella. Però lʼurbanisme confabulat que un Ajuntament endeutat pels Jocs Olímpics i el Fòrum pacta des dels anys 90 amb els grans interessos immobiliaris co-mença a aixecar suspicàcies. Poblenou, al Front Marítim, Diagonal Mar, Fòrum i 22@, i Sant Andreu, amb lʼAVE a la Sagrera, acumu-la operacions fosques o escandaloses, algu-nes de les quals han estat investigades judi-cialment. És el cas de lʼadquisició fraudulenta dels terrenys de Diagonal Mar, que lʼempresa texana Kepro va comprar a Macosa abans de traspassar-los a Hines i que va dur a la presó lʼexpresident de Macosa, Eduardo Santos, i el conseller delegat de Kepro, John Rosillo.

Si es confi rmés que darrera de lʼincendi de Can Ricart hi ha la mà negra de la propietat o de lʼespeculació, seria el tercer cas recent dʼacció immobiliària en contra del patrimoni industrial del Poblenou facilitat per la passivi-tat de les administracions públiques. El 2005 dues immobiliàries ja van enderrocar les fà-briques Unión Metalúrgica i Extractos Tánicos sense que lʼAjuntament, avisat feia temps del seu valor patrimonial, fes res per impedir-ho.

LʼAjuntament tampoc va aclarir ara fa quatre anys la denúncia que Carrer va fer de la venda dʼun solar públic de gairebé 8.000 metres quadrats a lʼEix Llacuna, on ara sʼha dʼaixecar un hotel. El solar el va adquirir el

1991, a través dʼuna societat instrumental, el Consorci de la Zona Franca, ens amb partici-pació estatal que presideix lʼalcalde i va dirigir durant molts anys lʼempresari, impulsor de la fi ra immobiliària Meeting Point i exregidor del PP Enrique Lacalle. El Consorci va comprar el solar de lʼEix Llacuna a la immobiliària Metro-3 per 480 milions de pessetes i el va vendre a una consultoria lligada a la fi rma nordamericana Michigan Habo Holding.

També en lʼàmbit del 22@, la recent com-pra de la fàbrica La Escocesa per part de Renta Corporación ha fet sonar les alarmes. Només fer-se amb la propietat de lʼhistòric recinte, la immobiliària va enviar cartes a la vintena de famílies que hi viuen de lloguer i a les desenes dʼartistes que hi treballen commi-nant-los a abandonar cases i tallers de forma immediata. Els veïns ja sʼhan organitzat i es neguen a marxar mentre lʼAjuntament, davant dʼun cas clar de mobbing, ha fet vagues gesti-mobbing, ha fet vagues gesti-mobbingons per aclarir “lʼerror” de la immobiliària.

Renta Corporación és també protagonista dʼun altre escàndol especulatiu: la compra a la multinacional Coats Vileya, el 18 de setembre del 2005, dels terrenys de Fabra i Coats a Sant Andreu, qualifi cats com a equi-paments, per 31 milions dʼeuros, i la seva revenda a lʼAjuntament, el 13 de desembre, per 50 milions. Lʼoperació va incloure el tras-pàs de solars púbics al Poblenou i augments dʼedifi cabilitat a Sarrià-Sant Gervasi en be-nefi ci de Renta Corporación.

Aquesta immobiliària catalana, fundada el 1991 a partir del negoci de compra-venda de places dʼaparcament a Barcelona, va facturar el 2004 més de 228 milions dʼeuros (22 de benefi ci net), té seus a tota Espanya, França i Gran Bretanya i, des del 5 dʼabril, cotitza en borsa. Presidida per Luis Hernández de Cabanyes i amb un director general, Enric Venancio, procedent dʼAbertis (divisió dʼau-topistes de La Caixa), Renta Corporación té al seu consell dʼadministració quatre ex-alts càrrecs de governs espanyols i catalans: lʼex-ministra del PP Anna Birulés (vicepresidenta de la companyia), lʼexministre dʼEconomia del PSOE Carlos Solchaga, lʼexdirector ge-neral dʼHabitatge del PP Fernando Nasarre i lʼexcap del gabinet del Conseller de Política Territorial i exdirector general dʼArquitectura i Habitatge de CIU, Francesc Xavier Ventura.

El mal exemple de Marbella

La fi rma Renta Corporación especula i fa ʻmobbingʼ amb lʼaquiescència municipal

A lʼesquerra, lʼarticle de Carrer sobre Can Ricart que, junt amb lʼeditorial, va provocar la carta de Xavier Casas, que reproduïm a la dreta.

7CRÒNICAjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Els matrimonis no tradicionals compleixen un anyEs compleix el primer any de legalitat dels casaments homosexuals i més de mil parelles es decideixen a fer aquest pas. Espanya ha estat el tercer país en aplicar una llei que avança cap a la no discriminació per ten-dència sexual.

MARIA ORTEGA

Quan tot just fa un any que el Par-lament espanyol va aprovar la llei que autoritza els casaments entre persones del mateix sexe, el Vati-cà segueix omplint-se la boca amb lʼúnica forma de família possible: aquella que neix de la unió entre un home i una dona seguint el mo-del tradicional. Espanya ha estat el tercer país europeu en legalitzar els matrimonis homosexuals i, des del juliol de lʼany passat, ja han fet ús dʼaquest nou dret 1.275 pare-lles segons lʼInstituto Nacional de Estadística. Però aquesta xifra és bastant més significativa segons diversos col·lectius dʼhomosexu-als que asseguren que molts ca-saments no sʼhan comptabilitzat,

ja que han tingut lloc en municipis petits i no digitalitzats. Tot i el ball de números, el tres de juliol es va complir un any des que lʼEstat es-panyol va fer un pas més cap a la igualtat de drets.

Els casaments entre persones del mateix sexe han representat un 0ʼ6 per cent del total i Catalunya ha estat la segona comunitat autònoma amb un registre més elevat. Només a Barcelona sʼhan celebrat 216 casaments i gairebé 400 parelles han tramitat lʼexpe-dient per poder-ho fer en el futur. No obstant això, els sectors més conservadors creuen que el nom-

bre de casaments ha estat massa baix i alguns fins i tot han criticat el que consideren una utilització simbòlica del matrimoni. Retrets com aquest són els que han hagut de sentir Josep Anton Rodríguez i Hipólito Sánchez, que han estat la primera parella homosexual cata-lana en decidir divorciar-se.

Igualtat: matrimoni i divorci

El cas de Josep Anton i Hipólito ha estat especialment present als mitjans, perquè el primer és el pre-sident del Casal Lambda, un dels centres associatius de gais, lesbia-nes, bisexuals i persones transse-xuals més important de Catalunya, i que Hipólito Sánchez era el director de la revista del Casal. La parella portava vuit anys junta i va decidir casar-se el mateix mes de juliol a lʼAjuntament de Gavà. Al cap dʼuns mesos les coses no els van anar bé i van creure que el millor era dei-xar-ho córrer, decisió que ha estat durament qüestionada pels sectors contraris a la legalitat dels matrimo-nis homosexuals.

Josep Anton Rodríguez explica que inicialment no volien casar-se, però que els va semblar contradic-tori no fer-ho tenint en compte que el Casal portava pràcticament 30 anys reivindicant aquest dret. Rodríguez és contrari a la idea del matrimoni tal i com el concep lʼEs-glésia, que el qualifica “dʼetern”. Tot i així, valora positivament que ara estigui a lʼabast de persones dʼigual sexe: “fins ara no teníem aquest dret, ara toca exercir-lo i després ens qüestionarem com modificar el model, però el primer pas és la igualtat. Si tots partim dʼun mateix punt, podem comen-çar a introduir-hi canvis”. Segons la parella, la crítica de la qual

estan sent víctimes respon a un intent de perpetuar el tòpic de la promiscuïtat en els homosexuals i de justificar la no viabilitat dels matrimonis gais.

El president del Casal Lambda creu que les xifres dʼunions ho-mosexuals són prou bones si es té en compte que la tendència de la població passa cada cop menys pel matrimoni. Explica que, tot i que haver fet una gran difusió dels casaments entre militars, presenta-dors de televisió, militants del PP... pot haver afegit un component dʼespectacle a lʼassumpte, és ne-cessari fer-ho públic al comença-ment perquè el tema vagi sonant. Creu que igual que ha passat amb lʼEstatut, molts mitjans sʼhan dedi-cat a satanitzar la qüestió i que cal demostrar que no ha representat cap catàstrofe:“ni lʼEstatut ha tren-cat Espanya, ni el meu casament ha suposat lʼenderrocament de lʼAjuntament de Gavà”.

Rodríguez va formar part durant deu anys de la jerarquia eclesial, on va ser oficiat com a diaca. Ho va fer perquè lʼatreia la idea de lluitar pel canvi social, de dedicar-se a tasques humanistes, però, lluny de tot això, va trobar ”una institució que oprimeix des de la moral”. Quan veu actituds de rebuig al fet homosexual, recorda com a la Bíblia Jesús va fer pas-sar les prostitutes per davant dels fariseus, va donar la mà a aquell sector més criticat fent convergir la doctrina que pregonava i la que practicava. Ara, mentre sent discursos com el del Papa a Va-lència, recorda el sistema de pro-paganda nazi, on es buscava que una mentida, a força de repetir-la acabés resultant versemblant. En aquest sentit, Gwénaël Le Moing, portaveu de lʼAssociació Cristiana

de Gais i Lesbianes, afirma que la societat viu en un món més avan-çat i que ja hi ha mil models de fa-mília no tradicionals que funcionen i que lʼEsglésia haurà dʼanar reco-neixent: “el poble de Déu és molt divers i no tothom pensa com la je-rarquia eclesial; la societat camina cap a un altre costat. El primer pas és acceptar lʼhomosexualitat com a opció sexual, perquè encara no està reconeguda”.

Lluita contra lʼhomofòbia

Episodis com les agressions als participants en la marxa reivindica-tiva de lʼorgull homosexual a Mos-cou o lʼeliminació de la via cap al matrimoni entre persones del ma-

teix sexe a Letònia, han encès les alarmes a la Unió Europea sobre un creixent sentiment homofòbic. És per aquest motiu que sʼha creat lʼintergrup del Parlament Europeu sobre drets de gais, lesbianes, bisexuals i persones transsexuals del qual és vicepresident Raül Romeva, que actua com a euro-diputat dʼIniciativa per Catalunya Verds. Lʼintergrup es planteja com a objectius principals la reivindica-ció del 17 de maig com a dia con-tra lʼhomofòbia en rememoració de la data històrica de lʼany 1990, quan lʼOMS va retirar lʼhomosexu-alitat de la classificació internacio-nal de trastorns mentals. La seva

altra branca dʼactuació passa pel seguiment dels debats legislatius europeus i el control a qualsevol tipus de discriminació per qüestió de tendència sexual.

Raül Romeva no accepta la jus-tificació segons la qual la societat de molts països europeus no està preparada per a la introducció de canvis que afavoreixin la situació dels homosexuals. Creu que si un país com Espanya, que ha viscut una dictadura i molts anys de go-verns de dretes, ha pogut aprovar els casaments entre persones del mateix sexe sense grans proble-mes, és que qualsevol societat està preparada per fer-ho. De tota manera, afirma que a lʼEstat es-panyol no està tot fet: “no podem creure que ja hem arribat a la igual-tat de drets, perquè encara hi ha molts camps de discriminació, com la situació dels transsexuals o els drets de successió de béns”. Sota el seu punt de vista, la principal causa del sentiment homofòbic és que cada cop més es va igualant la situació dʼheterosexuals i homose-xuals, creu que “es va esborrant el sentiment de superioritat que podi-en tenir els sectors conservadors, perquè abans ells tenien més drets i això els posava per sobre”.

Per lluitar conta lʼhomofòbia, lʼintergrup pels drets de gais i les-bianes va convidar Josep Anton Rodríguez i Hipólito Sánchez al Parlament Europeu. En aquesta visita el matrimoni va parlar de la necessitat dʼintegrar des del res-pecte i la diversitat. Amb aques-tes paraules es dirigia Hipólito Sánchez al Parlament: “Sempre tenim por dʼallò que no coneixem. Fem que ens coneguin i vegin que som iguals, com els altres, com els heterosexuals, i alhora, dife-rents, com a persones que som”.

AGRAÏMENT CARLOS CIRES I REVISTA ZEROBoda de Miquel i Toni. Més de mil parelles han decidit donar aquest pas.

El Parlament europeu ha creat un grup de treball davant un creixent sentiment homofòbic

A Barcelona sʼhan celebrat 216 casaments i gairebé 400 parelles nʼhan tramitat lʼexpedient

JOANET L.Ara fa un any se celebrava la legalització dels casaments.

8 CRÒNICA juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

ROSA MARÍA PALENCIA

Trenta primaveres després de les històriques primeres Jornades Feministes a la Universitat de Barcelona, la reunió de tres mil dones al juny passat ha posat en evidència, no només la força i ac-tualitat del pensament i la pràctica feministes, sinó sobre tot, la plura-litat del que continua sent un dels corrents polítics més vigorosos en aquest principi de segle. El seu creixement ha arribat fins i tot a les institucions i els partits. Van ser molt notables, per exemple, els re-cursos destinats pel PSC, amb una cridanera exposició, i fins i tot la presència de conegudes polítiques de CiU, aquelles que fa només pocs anys no haguéssim trobat en aquest context. Per descomptat, hi eren les dones dʼERC i dʼICV i la gran majoria dʼindependents, feministes joves (minoria) i les de tota la vida.

Sota el suggeridor lema Les dones sabem fer i fem saber, les feministes van debatre un munt de qüestions a lʼentorn de les més diverses preocupacions com a dones. Les gairebé centenar i mig de taules de treball durant dos intensos dies donen idea de la magnitud de lʼesdeveniment. Els grans eixos temàtics: genealogia, sostenibilitat, violència i llibertat, van agrupar discussions que ana-ven des de la participació política de les dones, la coeducació, la salut, lʼart, o les noves tecnologi-es, fins a la religió o la prostitució. Aquest últim debat fa palès la diversitat del moviment. Des de les preocupacions de les feminis-tes que propugnen lʼabolició de la prostitució i refusen qualsevol mena de regulació dʼuna activi-tat que, al seu judici, denigra les dones que la practiquen, fins a la posició menys paternalista de les feministes que comparteixen els postulats de la Plataforma Treball

Sexual i Convivència (de la qual la Favb en forma part, veure Carrer anterior). Llàstima que les ponèn-cies per separat van impedir un debat més ric, com va demanar Beatriz Espejo del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya, que a la taula “Des de la nostra expe-riència” va dir que li hauria agradat debatre amb les abolicionistes.

Les dones de la Plataforma consideren com a punt fonamental de la discrepància la confusió que fan les abolicionistes entre tràfic de dones, al qual tothom sʼoposa i denuncia, i el lliure exercici de la prostitució. “El pacte lliure -diuen- és una realitat molt diferent que la violència en lʼàmbit de la prosti-tució.” La Plataforma va tornar a denunciar la vulneració dels drets més elementals de les treballa-dores sexuals des de la vigència de lʼordenança municipal contra lʼincivisme a Barcelona, que en tres mesos ha posat més de 300 multes tant a treballadores com a clients, així com el permanent as-setjament del que són víctimes per part dels cossos de seguretat. Van reiterar que el moviment de les treballadores sexuals pels seus drets “no té marxa enrera perquè tothom hi està implicat. Els homes que compren sexe són els vostres pares, marits i germans”. Temen que la regularització de lʼofici sigui només per beneficiar els grans empresaris, però per sobre de tot van cridar a “derrocar el mur entre dones “decents” i “indecents”.

Aquesta gran trobada va ser la primera retransmesa en directe per col·lectius com ara Radio Paca (www.radiopaca.org) i Les Penélo-pes (www.penelopes.org) entre dʼaltres, totes elles coordinades per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes de Barcelona. Lʼaccés de les dones a les noves tecnolo-gies va ser una reflexió força viva, amb la presència dʼentitats com ara Enredades o lʼAsociación gitana de mujeres Drom Kotar Mestipen, o les dones xilenes Hijas de la Tierra, que a través de Radio Paca acon-segueixen fer sentir la seva veu arreu del món per la xarxa. LʼAs-sociació de Dones Periodistes va oferir els resultats a Espanya dʼuna investigació internacional sobre la invisibilitat de les dones als mitjans de comunicació o la seva presèn-cia minoritària i subordinada. Per cert, que els exemplars del Carrer 91 editat lʼestiu passat i dedicat a Dona i Ciutat van ser molt apre-ciats per les participants que van poder agafar-ne amb algun.

Ni putes ni submises és un col·lectiu de dones joves que, a partir de la seva experiència amb el moviment francès del mateix nom, treballen per prevenir, ara a Barcelona, el greu estat dʼassetja-ment i violència que pateixen les

dones joves de col·lectius dʼimmi-grants dʼorigen islàmic als barris perifèrics de les grans ciutats franceses. Malgrat que al conjunt de la Trobada les joves sembla-

ven minoria, les seves propostes expressen el futur del feminisme. Les joves troben a faltar espais de debat mixtos amb homes sen-sibilitzats i van arremetre contra lʼexcessiva institucionalització del feminisme, la seva manca de re-cursos “revolucionaris i de canvi” que permeten anar més enllà de la

formal “igualtat dʼoportunitats que esdevé una “fal·làcia a lʼhora dʼin-corporar-nos al mercat laboral o de formar una família”. També van demanar una major comunicació intergeneracional entre feministes.

Reivindicació, festa i memòria

Dones gitanes, grans, rurals, amb sobrepes, artistes, sindicalistes, mares, educadores, científiques, professionals, ecologistes, pacifis-tes... van tenir totes un espai per fer sentir la seva veu i el seu sa-ber. Malgrat les temperatures que aquell vespre del divendres 2 de juny van caure en picat i van sor-prendre les participants amb robes estiuenques, la festa dʼinauguració de la trobada va estar força anima-da. Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, el grup de rock Naranjas de la China, Ar-.Mininas i Las Fa-tales, entre dʼaltres, van animar la

vesprada amb lʼactriu Anna Bar-rachina com a presentadora.

Al bell mig de la Gran Trobada, el dissabte al migdia i amb la plaça central plena de gom a gom, les dones van retre un merescut i emocionant homenatge a la histò-rica feminista Victòria Sau (1930), psicòloga i autora dʼobres com ara Manifiesto para la liberación de la mujer (1974), Un diccionario ideológico feminista (1981) Femi-nismo: la revolución total (1984) Ser mujer, fin de una imagen tradi-cional (1986) o Aportaciones para una lógica del feminismo (1986).

En resum, a la Gran Trobada es van adherir més de 250 grups de dones catalanes i de més enllà i es van realitzar més de 170 activitats entre ponències, tallers, especta-cles i les exposicions. És ben clar que, per saber i participació, la llui-ta de les dones per la igualtat en la diferència ja no hi ha qui lʼaturi.

La trobada feminista aplega a Barcelona més de tres mil donesLa Gran Trobada de dones a les Llars Mundet de Barcelona ha estat la prova més palpable que el femi-nisme continua vigent i gaudeix de molt bona salut.

JULIA TREMOLSDones de totes les edats van participar activament a les jornades. El moment més emotiu va ser lʼhomenatge a Victòria Sau. Mares joves van reivindicar una altra manera de viure la maternitat.

Prostitució, noves tecnologies o el futur del fenimisme van ser temes força presents als debats

Carrer va contribuir a la troba-da amb la reedició del número especial sobre dones i ciutat.

9REPORTATGEjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Noves

veïnes

i veïns

Aprincipios de este año había 11.632 ciudadanos de aquel país censados en Barcelona, siendo la segunda comunidad extranjera que más había crecido -en térmi-nos absolutos- durante el período 1996-2005. Otros 3.700 viven en Santa Coloma, en el barrio de Fondo (habitado por unas 15.000 personas), donde constituyen una de las mayores colonias asiáticas de España. Una inmigración cuyo perfil podríamos resumir así: va-rón, de entre 25 y 39 años, con estudios primarios y que no lleva demasiado tiempo entre nosotros -de 1 a 5 años-.

Frente al dramatismo y la clan-destinidad de los cayucos, la inmi-gración china revista caracteres de cierta normalidad: según informa-ba recientemente el diario El País “La cuna de los chinos en Espa-ña”, Revista de Agosto, 20-8-2006, se arriba por vía aérea y con los papeles “teóricamente” en regla. Y decimos “teóricamente” porque los visados de residencia encubrirían muchas veces -según el rotativo-

un auténtico tráfico de personas. El proceso comienza con un em-presario chino radicado en España que solicita a la Subdelegación del Gobierno permiso para importar mano de obra asiática. ¿La ra-zón?: no encontrar trabajadores nacionales para cubrir los puestos que necesita (cocineros, etc.). Una vez conseguida la autorización, el emigrante ya puede tramitar su visado en el consulado español de su ciudad... lógicamente, previo pago al empresario de una can-tidad que oscila entre 120.000 y 160.000 yuanes (11.700 y 15.600 euros). Aunque también podrá saldar la deuda trabajando gratis o por una miseria durante varios años. “Hay un mercado de escla-vos”, se llegaba a afirmar. Sin em-bargo, Joaquín Beltrán, antropólo-go de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y coautor, junto a la socióloga Amelia Sáiz, del estu-

dio Els Xinesos a Catalunya, niega este extremo y señala: “Estas prácticas son minoritarias. Los chi-nos se sirven de la ley hasta donde es posible: reagrupación familiar o contrato ofrecido por miembros de la familia, vecinos o amigos. Sólo cuando no pueden utilizar la legalidad es cuando recurren a un contrato “falso”. En ese caso pueden pagar todo el importe de la operación antes de salir de China; parte en China y el resto en traba-jo en España, y los menos todo en España con su trabajo. Pero incluso cuando están trabajando para pagar la deuda reciben un

salario mínimo, que pueden girar a sus familiares en China. El servi-cio puede limitarse a la concesión del visado de residencia o incluir también el billete de avión. En todo caso, “ni para los chinos es una mafia, ni se sienten explotados ni esclavizados”.

El tema es complejo y ahondar en él exige, además, bucear en el siempre delicado terreno de lo cultural. Y en este ámbito, cons-tatamos que existe cierto choque de civilizaciones. Basta recordar expresiones tan castizas como “trabajar como un chino”, “cuento chino” o “hablar en chino” para

darnos cuenta del abismo que media entre nuestras dos cultu-ras. Pese a ser discreto, laborio-so y emprendedor, el ciudadano chino suscita recelo y aprensión. Su discreción es percibida como hermetismo, como voluntad de no integración en el país. Y su dinamismo económico, como una amenaza al comercio y a la industria locales. A menudo se les acusa de competencia desleal, ejercida mediante prácticas que bordean o incluso infringen la ley.

¿Por qué resulta tan difícil en-contrar a un chino fuera del que parece ser su hábitat natural, esto es, el puesto de trabajo? ¿Por qué no frecuentan cines, bares o discotecas? ¿Porqué no se les ve departir con la población local más allá de la estricta relación comercial? ¿Por qué son tan in-usuales las parejas mixtas? ¿Por qué muchos apenas balbucean el castellano y desconocen am-pliamente el catalán? Estas son algunas de las preguntas que se hace el español medio. La teoría del tráfico de personas constituye en parte una explicación: Difícil-mente puede aprender un idioma, disfrutar del tiempo libre o relacio-narse con la población local aquél que, para satisfacer una deuda, debe trabajar largas jornadas (hasta doce horas), durante seis días a la semana. Pero los chi-nos no sólo soportan condiciones penosas para saldar cuentas con un empresario mafioso. Lo hacen también porque su objetivo en la vida no es ganar un sueldo “para

ir tirando” sino trabajar muy duro para ahorrar lo suficiente y po-der establecerse por su cuenta. “Trabajamos los 365 días del año y ahorramos casi todo lo que ganamos porque no salimos, no hacemos vacaciones y comemos en el propio negocio (restaurante o bar)”, comenta Zhang Xiao Hai, emigrante que regenta un bar en Nou Barris y que responde per-fectamente al perfil de emigrante asiático (25 años y residente en España desde el 2000).

Es algo cultural. No olvidemos que China es la civilización más antigua que pervive hoy en día, y que, por tanto, posee una fuerte personalidad, con valores mile-narios, bien arraigados. Frente al culto occidental al individuo, la juventud y el placer inmediato y fá-cil, los chinos oponen la familia (y su consiguiente veneración a los mayores), el ahorro y el sacrificio.

El idioma es otra dificultad aña-dida. Pensemos que nuestra len-gua es para ellos, por lo menos, tan difícil como el chino para nosotros. Y pese a esto, un dato aportado por el antropólogo echa por tierra el tópico del hermetismo asiático: “En las escuelas de adultos de toda Catalunya, el mayor número de matriculados para aprender nu-estra lengua corresponde a ciuda-danos chinos. Es más: son tantos, que no hay suficientes plazas para todos los que quieren aprender, por lo cual siempre hay largas listas de espera. Es por eso que llegan a pa-garse de su bolsillo una academia privada para lograrlo”.

Luis Caldeiro

Discreto, laborioso y emprendedor: así

es el inmigrante chino. Sin embargo,

su presencia causa recelo y aprensión

entre los españoles. ¿Por qué?

Comunidad china: luces y sombras

También hay sombras alrededor de la comuni-dad china. Prueba de ello es la Associació per un Eixample Sostenible, constituida en el año 2000 y que desde hace algunos meses denun-cia conductas del comercio asiático que, en su opinión, perjudican al barrio y a sus vecinos. Un comercio que, teniendo como eje la calle Tra-falgar, domina esta parte de la ciudad y cuyo influjo “llega ya hasta la Gran Vía”, en palabras de Àlex Broch, portavoz de la entidad.

“No ens acusin de racisme” - se apresuran a decir por escrito, previendo posibles acusa-ciones de xenofobia-, “seria massa fàcil, i ni ho pensin, perquè és del tot fals”. Entre las situa-ciones denunciadas figuran la acumulación de cajas y cajas de cartón en la vía pública,

con las consiguientes molestias, incluidas las estéticas; aparcamiento en zonas indebidas; ruido continuo de camiones que descargan, incluso a horas intempestivas; conversión del barrio en un auténtico “polígono industrial” o zona de mono-actividad y pérdida del comer-cio tradicional, que abastecía las necesidad de los vecinos. Situación que Broch resume gráficamente así: “Nos estamos convirtiendo en un polígono industrial con estética de los Encantes”. Los efectos son, obviamente, “pérdida de calidad de vida y degradación de un barrio emblemático de Barcelona”.

SOS Racisme, por su parte, a través de su portavoz Isabel Martínez, afirmó que su organización “simplemente se ha limitado a

alertar del peligro de cargar las tintas sobre la nacionalidad de los propietarios, pues puede llevar a actitudes xenófobas, a dividir y a enfrentar a los vecinos”. “Se trata” -pre-cisó-“de un problema comercial, en el marco de una economía de libre mercado”.

El Ayuntamiento rechazó cualquier tipo de normativa específica destinada al comercio regentado por emigrantes y afirmó que las sanciones se imponen “independientemente del color de la piel del propietario”. En este aspecto, Joaquín Beltrán, nada sospechoso de animosidad anti-china, es categórico: “El problema se soluciona aplicando la ley. Y de hecho, cuando se les ha requerido, los comer-ciantes chinos la han cumplido”.

Trafalgar Chinatown

JOAN MOREJÓNLa inmigración china es fundamentalmente empresarial.

Su objetivo no es ganar un sueldo sino trabajar muy duro para ahorrar y montar un negocio

10 PUBLICITAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

A partir del mes d’octubre les persones que visitin el Park Güell es trobaran amb un parc totalment rehabilitat, que, a més d’haver millorat l’accessibilitat, la seguretat i les infraestructures, ha recuperat el millora aspecte original.

Les obres de remodelació que ara finalitzen es van iniciar a principis d’any i han comptat amb un pressupost de 1.200.000 euros. Les intervencions fetes han estat encaminades bàsicament a millorar el recinte i actualitzar-lo per als nous usos, tot evitant afectar el seu aspecte, ja que, precisament, un dels objectius del projecte de l’obra ha estat restituir al màxim possible l’estat original de molts dels elements del parc.

A la zona monumental, entre altres actuacions, s’hi han instal·lat baranes en escales i punts perillosos, soterrat les línies aèries elèctriques i substituït l’enllumenat; també s’hi han arranjat els camins i les àrees de jocs, i substituït les portes del parc i el tancament perimetral. De la zona forestal, en destaca la construcció de cunetes que recullen les aigües dels camins i l’arranjament i estabilització dels camins principals. A tot el parc s’hi ha instal·lat una nova senyalització i una xarxa d’hidrants contraincendis, així com a nous bancs i papereres. Quant a la vegetació, s’hi han podat arbres i arbustos i s’hi han fet plantacions puntuals, a més d’aplicar tractaments fitosanitaris contra la processionària.

El Park Güell recupera el seu millor aspecte original

11OPINIÓjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Decàleg veïnal per a Jordi HereuEva FernándezPresidenta de la Favb

l nou alcalde s’enfronta a una situació de distanciament progressiu entre la ciutadania i el consistori i a una Barcelona que pateix les conseqüències d’un model de ciutat que l’ha convertit en un logo que ven arreu del món però a costa de fer-la invivible per als seus ciutadans. Una ciutat cada cop més cara, segrestada per les grans immobiliàries, que expulsa les veïnes i veïns tradicionals dels barris, que no té lloc per als joves, que genera i no dóna sortida a sectors de persones en situ-ació de vulnerabilitat... una ciutat de grans reptes dels quals volem fer arribar al nou alcalde els 10 principals.

1.Construir amb la complicitat del teixit social un nou model de ciutat que doni pri-oritat a les necessitats de les persones que hi viuen i procuri la sostenibilitat medi-ambiental i social. La Barcelona dels veïns està per sobre de la Barcelona turística.

2.Lluitar contra l’especulació immobiliària, l’assetjament i pel dret a l’habitatge. Incrementar substancialment la cons-trucció d’habitatge de protecció ofi cial en règim de lloguer.

3.Promoure una participació ciutadana real que potenciï la xarxa associativa actual i incrementar la sensibilitat vers els problemes de les persones que viuen a la ciutat.

4.Modifi car la legislació actual per tal que es pugui arribar a l’elecció directa dels consellers i conselleres dels districtes. Re-visar les formes de substitució de l’alcalde durant el seu mandat.

5.Incrementar la dotació pressupostària per a serveis socials, especialment els adre-çats a població vulnerable, assumint que Barcelona viu en aquest sentit una situa-ció de retard històric i de dèfi cit especial.

6.Retirar l’Ordenança de mesures per a pro-moure la convivència, obrir un ampli debat ciutadà i dotar de fi gures que duguin a ter-me la mediació i de policia de proximitat.

7.Retirar el Pla de divisió de barris i dur a terme una discussió del mateix passant per la participació real, no virtual, de la ciutadania i el consens. Aprovar-lo sense aquest consens serà inútil.

8.Dur a terme polítiques que promoguin la igualtat real i el protagonisme de les do-nes en el disseny d’una ciutat orientada a la cura a les persones.

9.Millorar els serveis públics i la connexió amb l’àrea metropolitana per tal de dissu-adir de l’ús del transport privat. Recupe-rar els retards existents en la construcció de la línia 9 del metro i unir les línies dels tramvies.

10.Accelerar el debat sobre els Plans d’Equi-paments de ciutat i dels barris i assumir compromisos concrets en el seu desenvo-lupament.

E

Kiosk

Morts de segonaJosep M. HuertasAvui, 24 dʼagost de 2006

Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT, ha dit sense embuts: “A mi m’han alarmat més els cinc obrers morts a la construcció d’un edifi ci al 22 @ que els 200.000 viatgers afectats pel que ha passat al Prat.” Són dos inci-dents que van tenir lloc, l’un darrere l’altre, dos dies de fi -nals de juliol. No cal remenar cap hemeroteca per adonar-se que el volum de la informació generada per la crisi de l’aeroport és infi nitament més gran que no pas la que ha proporcionat l’accident laboral més important de l’any.

Probablement la raó és la quantitat de persones que van sortir perjudicades per la vaga salvatge dels tre-balladors de les pistes d’aviació. Tanmateix, un no pot deixar de pensar que no mesurem sempre de la mateixa manera les desgràcies. Un exemple llunyà: l’abril del 1970 vaig escriure, arran de l’assassinat de l’ambaixador

d’Alemanya per les Forces Armades Revolucionàries de Guatemala un article blasmant el crim, però denunciant que la mort de militants d’esquerres al país a mans d’es-camots paramilitars no meresqués ni tan sols unes rat-lles. Venia a dir que un mort era més important que els altres. Recordo que hi va haver protestes pel meu article, publicat al desaparegut diari El Correo Catalán. I això que no vaig esmentar, per reafi rmar la meva tesi, aquell famós titular d’un diari de dretes sobre un accident fer-roviari: “Afortunadamente, los muertos eran de tercera”.

I és que, no ens enganyem: hi ha morts de segona -no cal recórrer a la tercera- que sovint són oblidats a les pà-gines dels diaris, als micròfons de les ràdios i a les panta-lles de la televisió. Un amic meu, que practica el cinisme amb un somriure, diu que era natural que prestéssim més atenció al caos de l’aeroport, ja que els periodistes solem viatjar un dia o l’altre en avió i rarament tenim amics que siguin paletes, i menys que treballin subcontractats, com sembla que era el cas. Àlvarez, en les declaracions esmentades, s’estenia més sobre el tema: “Ningú no ha vist els serveis jurídics de les patronals estudiant contra quines empreses actuar per la sinistralitat laboral”. I jo hi afegiria que, si no vaig errat d’osques, no s’ha sentit cap paraula per part de Bruno Figueras, màxima fi gura

de la constructora Habitat, que duia a terme l’edifi ci on va passar la desgràcia.

Les campanyes continuen per part de les administra-cions, però el nombre d’accidents laborals creix. Hi ha qui diu, i té raó, que no sempre els obrers fan cas de les mesu-res de protecció, però també és cert que les empreses pro-curen treballar amb plantilles curtes, per no carregar les nòmines, i contracten els obrers que els calen en d’altres que, en el fons, practiquen el més vell i trist dels negocis del món laboral: el préstec. I també és cert que sovint els afectats no volen la intervenció dels sindicats, perquè, d’aquesta manera, com a mínim tenen un lloc de treball.

Ara bé, les inspeccions de la conselleria de Treball hauri-en de procurar prescindir d’aquestes humaníssimes raons i actuar per evitar irregularitats tals com treballar sense les mínimes proteccions -en el cas que ens ocupa calia que el mur antic que va caure sobre els desgraciats obrers esti-gués apuntalat, per molt que retardés o encarís l’obra.

En el cas que ens ocupa, a més, el nou edifi ci -per cert, de moment poc estètic- substituirà una de les fàbriques més interessants que hi havia al Poblenou, Unión Me-talúrgica, obra de l’arquitecte Josep Plantada (1914), la salvació de la qual havia estat demanada des de diferents instàncies que lluiten per evitar la desaparició dels ele-ments fabrils més destacats que fi ns fa poc constituïen la geografi a dominant del Poblenou. Per evitar que prospe-rés qualsevol demanda, Bruno Figueras va apressar-se a enderrocar la vella indústria l’estiu passat. L’Ajun-tament, que es limita a dir que no tot es pot salvar, va demanar que deixés la façana, una ridícula idea que ja s’ha practicat en altres ocasions.

Un any més tard, les presses segueixen, i aquesta vegada s’han cobrat cinc vides humanes. Esperem que alguna responsabilitat se’n derivi abans que l’oblit actual ens faci pensar que encara hi ha morts de segona.

El volum d’informació generada per la crisi de l’aeroport és infi nitament més gran que la que ha proporcionat l’accident laboral més important de l’any

DANI CODINA

12 EL CUARTO FOSC juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Instal·lacions olímpiquesMantenir i netejar lʼEstadi Olímpic, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi val molts euros. Sʼhavia plantejat que aquestes despeses es pagarien amb els ingressos obtinguts dels seus usos i lloguers. Preocupa a lʼAjuntament que lʼEspanyol aviat marxi al seu nou estadi i deixi buides les 70.000 butaques. El Barça rebutja sistemàticament fer servir el Palau Sant Jordi, amb capacitat per 12.000 persones i en aquest espai cada vegada es fan menys concerts perquè últimament se celebren a les explanades del Fòrum, que amb la seva soledat quotidiana denuncia les grans cotes dʼirresponsabilitat. Les piscines

Picornell estan infrautilitzades. A primera vista, és fàcil

construir i molt car mantenir i netejar grans instal·lacions.

EL CUARTO FOSC

EN POSITIU

La nineta dels ulls del fins fa poc alcalde Clos. Lʼhotel està situat en una zona privilegiada, té una vista panoràmica de la ciutat impagable i, dʼalguna manera, privatitzarà els seus voltants a Montjuïc. Construït en sòl públic, lʼAjuntament, que no sol tenir diners per a certes reivindicacions veïnals, va pagar amb els nostres diners les obres de lʼentorn. Es diu que més de 30 milions dʼeuros. També sʼha maltractat la muntanya perforant-la amb un túnel per facilitar-ne lʼaccés. Veure les obres aquest estiu submergia el visitant en una profunda tristesa. Ens estan omplint de ciment la muntanya de Montjuïc, el pulmó de Barcelona. Una de les últimes decisions del closisme ha estat ampliar el nombre de metres quadrats de construcció per a lʼhotel. La iniciativa no la porta lʼAjuntament, sinó els promotors. Dʼaltres exemples: han incomplert el termini de les obres i no passa res; el cost de la restauració i manteniment dels jardins de Forestier també ha anat a càrrec de lʼAjuntament, en comptes dʼassumir-lo la firma concessionària. De jutjat de guàrdia.

Lʼhotel Miramar

Instal·lacions olímpiques

Diuen que els comptes del Fòrum no sʼhan tancat. Va marxar de ministre dʼIndústria un alcalde dʼuna ciutat sense indústria i deixa pendents algunes factures del Fòrum. Ja lʼestiu passat van haver de pagar 245.000 euros a una de les empreses que tenia lʼexclusiva de la venda dʼentrepans i dʼaltres aliments. Com que hi va anar poca gent, es va vendre poc. Com que es va vendre poc, la multinacional francesa Sodexho va haver de tancar botigues i va recórrer al Tribunal Arbitral perquè lʼAjuntament complís el contracte i li tornés els diners. I així

va ser o haurà de ser: ignorem si ja sʼha pagat. Els comptes els pensen tancar a la tardor. Una de les raons del retard és la causa judicial oberta a Illinois (EUA) contra el Fòrum per incomplir una sentència (informació de El Periódico). Un jutge dʼaquest estat va imposar una multa de 2.454 euros diaris per un presumpte delicte de desacatament. Tot això està relacionat amb una pel·lícula sobre el Fòrum, diuen, encarregada, no realitzada i impagada. Els tribunals dictaran la data del tancament dels comptes del Fòrum Universal de les Mentides.

Guerra al sorollMolts negocis lligats a l’oci creuen que tot s’hi val. Que les seves instal·lacions no han de complir les normatives, que les ordenances estan per no complir-se. Mantenen unes instal·lacions sense cap aparell que controli l’excés de soroll, que limiti el soroll tolerable. Patir permanentment el soroll té greus conseqüències per a la salut. Som partidaris de l’existència d’uns locals d’oci nocturn. Juguen el seu paper i també són necessaris, però han de complir la llei. Per això valorem positivament que l’Ajuntament, després d’anys de protestes, comenci a exigir canvis i tancar negocis mentre no deixin de produir molèsties innecessàries. L’últim tancament és el de la famosa sala KGB. La van precedir La Paloma, l’Apolo i el centenari El Cangrejo, altres locals que acumulaven expedients i han estat precintats. També El Tiberi, Guru BCN o El Ministerio... un total de 63 bars i locals. Millor tard que mai.

Bitllet combinatFa cinc anys que es va posar en marxa el bitllet combinat de transport públic. Ens va costar 25 anys de reivindicacions i sentir moltes vegades que aquesta fórmula augmentaria massa les despeses. Doncs bé, una avaluació institucional ha reconegut que “anar de casa a la feina amb l’import de només un bitllet” ha propiciat que el número de viatges en metro, tramvia, autobús i

rodalies hagi augmentat ni més ni menys que un 17%. Un total de 900.000 milions de viatges a l’any. L’Autoritat del Transport Metropolità, que fa cinc anys va acceptar la nostra reivindicació faria bé en compartir amb el veïnat aquest èxit.

Fòrum: últimes factures

DANI CODINA

13PUBLICITATjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRERveuCarrer 27/7/06 11:05 P�gina 1

C M Y CM MY CY CMY K

������

������

�����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

������ ������

14 PUBLICITAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

P ar kingsC onse l l de Ce nt , Pl a ça de l es Glòri e s,

Inde pe ndènc ia,Avda . Me ridi ana , Gra n Via

Me tr oGlòri e s, Clot

Autobus os18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Des d'un botó fins un canó!!OBERT DE SOL A SOL

ELS DILLUNS, DIMECRES,DIVENDRES I DISSABTES

ASSOCIACIÓ DE VENEDORSMercat MunicipalFira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS:Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. Ontal vegada trobi els més inesperats.OFERTES PERMANENTS:Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereixal públic a preus veritablement satisfactoris.

SI NECESSITES UNTAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

93 357 77 55

C R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V CC R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V C

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Hnos. JURADO10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

DIVISIONES DE ALUMINIOREJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

Casa fundada l'any 1912

SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES IGRANITZATS, GELATS...

FABRICACIÓ PRÒPIAI ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Rambla Poble Nou, 44-46Tel. 93 309 18 72 - BarcelonaPàg. web: www.eltioche.comE-mail: eltioche@eresmas.net

GELATS, ORXATES,GRANITZATS, ENTREPANS

eltioche1912@hotmail.com

FORN DE PA D'AVINYÓ

PA I BOLLERIA ARTESÀESPECIALITAT EN COQUES

ESCUDELLERS, 59Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARIA RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)Tel. 93 302 24 41

Anunciaʼt a La Veu del Carrer: 93 412 76 00carrer@lafavb.com

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i naturalPopelin Cotton 100%

Fundada l'any 1820

CAMISERIAESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

XANCÓ

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

El Carrer, a casa

NOM I COGNOMS: .................................................................................ADREÇA: .................................................................................................POBLACIÓ:..............................................................................................CP:........................................... TELÈFON: .............................................❑6 números 12 euros (mínim) ❑6 Números ............................... (indicar quantitat)Pagament (a triar)❑Taló adjunt a nom de la Favb❑Domiciliació bancària (omplir dades):Entitat: Oficina: Control: Nº de compte:

Si vols rebre la revista al teu domicili, envia aquest cupó a Obradors, 6-8, baixos, 08002, Barcelona.També pots escriure’ns a carrer@favb.cat

c/ de la Cera, 33 - 08001 Barcelona93 442 00 97

15DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

DOSSIER

yer me llamó mi amiga Yakoute. Era difícil entenderla porque ha-blaba llorando. Además se daba

mucha prisa en explicar todo, porque se le acababa el saldo de su teléfono móvil. Tratando de tranquilizarla me fui ente-rando de su problema. Habían quemado la puerta de su casa, habían pintado su pared con insultos racistas, la habían agredido de palabra, a gritos de “¡vete de aquí mora! ¡guarra! ¡puta!”. Ella no podía entender lo sucedido: “Hace doce años que vivo aquí”, me explicaba, “y nunca he teni-do problemas con nadie”.

Son curiosas las formas de manifestar-se del racismo, la xenofobia y el sexismo. Yakoute ya era, cuando fue a vivir allí, tan marroquí y madre soltera como lo es aho-ra. Pero esa condición no se había trans-

formado nunca en rechazo visible. Duran-te doce años pudo convivir sin mayores dificultades con los que ahora la agreden. ¿Qué es lo que ha cambiado? Yakoute trabajaba y estudiaba, vestía bien, tenía coche y viajaba, era una representante de esa clase media inmigrante que no produ-ce rechazo. Pero hace dos años enfermó, tuvo que dejar su trabajo y vio muy mer-mados sus recursos. Ahora hace meses que no paga los gastos de la comunidad de vecinos. Yakoute se ha vuelto pobre, y esto hace que su anterior situación de vulnerabilidad latente -ser una mujer sola con un hijo, una extranjera, alguien con aspecto físico diferente, originaria de un país musulmán- se transforme en una situación de agresión real.

Vivimos en una sociedad cruzada por desigualdades, discriminaciones y recha-zos sociales. Nos resulta fácil desconfiar de las personas que tienen otro color de piel. Las encuestas dicen que la mayor

preocupación de los catalanes son los in-migrantes. Pero detrás de estos temores está otro más profundo y menos confesa-do, el temor que nos produce la pobreza. En realidad las características raciales son estables y se transmiten con los genes. Nadie puede “contagiarse” de las características físicas que por cualquier motivo le desagradan. Las condiciones de

extranjeridad, la pertenencia a otra reli-gión, los rasgos culturales diferentes, son todas condiciones que podemos atribuir cómodamente a “otros”. Es verdad que podemos descargar sobre ellos nuestros temores y culparlos de nuestros males, pero en el fondo nos tranquiliza creer que

son “otros” y que permanecerán así.Con la pobreza el proceso es diferen-

te. Formados en una sociedad que hace muy pocos años ha alcanzado niveles generalizados de bienestar, procedentes de familias humildes, nadando entre las ruinas de un Estado de Bienestar que ya no puede brindar seguridad, cada familia, cada persona, procura eludir la amenaza del descenso social, del que no salvan el nivel educativo, ni la experiencia laboral. Ha habido casos en la historia reciente (y el ejemplo de Argentina es el que me viene antes a la memoria) en que gran parte de la clase media se ha visto arrastrada al trabajo precario, la vivienda insalubre, la falta de atención médica, la carencia edu-cativa, la pobreza en fin.

Así, ver a los pobres no es solamente ver algo que distorsiona el buen aspecto del es-pacio urbano, es ver una imagen de nues-tros temores profundos, una constancia de la fragilidad de nuestros logros. En la Edad Media ésta era una experiencia re-ligiosa, la pobreza era un mérito a los ojos de Dios y un ámbito donde ejercer nuestra caridad. Pero vivimos en la sociedad de

consumo. Nuestro valor se mide por nues-tro éxito económico, nuestra fiabilidad social depende del monto y estabilidad de nuestros recursos. No puede extrañarnos que el “pánico moral” de que hablaban las antropólogas americanas Carol Vance y Gayle Rubin, se centre en los “otros” po-bres, o más aún que las campañas contra la delincuencia se conviertan en campañas de “limpieza de clase”. La ordenanza de convivencia ciudadana del actual alcalde de Barcelona tipifica como delitos un mon-tón de conductas propias de los sectores pobres de la sociedad. Usar la calle para vivir o negociar, ganarse la vida en la eco-nomía sumergida, ofrecer sexo a cambio de dinero. Es una maniobra política que puede concitar cierto nivel de aceptación. Sin solucionar ningún problema, retira al

menos de la vista de la ciudadanía aquello que no se quiere ver. Los pobres son una amenaza, porque muestran a qué situacio-nes estamos expuestos todos.

Un mal de difícil soliciónComo en el caso de Yakoute, la enferme-dad, la pérdida del trabajo, la acumu-lación de cargas familiares o cualquier otra contingencia pueden desestabilizar nuestra precaria inserción en las clases medias. Y la sociedad prefiere mostrar-se racista y machista a confesar que se siente amenazada. Es evidente que estas conductas son minoritarias, que hay gen-te solidaria y vecinas que apoyan. Pero en nuestra sociedad la pobreza es un mal de difícil solución.

Le recomendé a mi amiga que recu-rriera a SOS Racismo, aunque me temo que la denuncia pública no solucione sus problemas ¿Qué le diré a Yakoute cuando llame de nuevo?

A

La fobia a la pobreza

Dolores JulianoAntropòloga

Presentem un dossier que aborda un tema que uns tracten de no veure i d’altres, d’amagar: la pobresa urbana. L’antropòloga Dolors Juliano reflexiona sobre la percepció que tenim d’aquesta realitat i la periodista Alícia Tudela concreta el seu perfil. Jordi Balot i Ramón Noró, d’Arrels Fundació, analitzen l’evolució de la pobresa als últims

anys. Una sèrie de treballs de la sociòloga Carolina Recio, el membre de Càritas Josep M. Bastús i la periodista Gemma Aguilera s’apropen als joves, la gent gran i els perceptors de pensions no contributives. Ismael Palacín, del Casal dels Infants del Raval i Jose Miguel Benítez, de 9 Barris Acull, analitzen el paper de les xarxes

socials en la lluita contra la pobresa. Albert Recio valora el Pla d’Inclusió Social de l’Ajuntament de Barcelona i Roser Argemí realitza un reportatge sobre el menjar dels que no tenen què menjar. A la portada, Jordi Tarrés personalitza l’exclusió i la precarietat en què es troben milers de veïns i veïnes de la nostra ciutat.

Pobresa urbana

Los pobres son una amenaza porque muestran a qué situaciones estamos expuestos todos

La nueva ordenanza tipifica como delitos un montón de conductas propias de les sectores pobres de la sociedad

EL ROTO

En la sociedad de consumo nuestra fiabilidad social se mide por nuestroéxito económico

16 PUBLICITAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

17DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

a radiografia de la pobresa està canviant a Barcelona. Si abans requeia, principalment, en homes

adults, ara, cada vegada més, ho fa en dones soles amb fills i immigrants, que no reben cap tipus d’ajuda familiar ni de les administracions públiques, tal i com des-taca Càritas en la seva memòria anual. La precarietat laboral i les dificultats per acce-dir a un habitatge digne constitueixen els principals problemes d’aquests col·lectius.

El nombre de persones pobres a Barcelona se situa al voltant del 12%, és a dir, unes 180.000, segons dades de l’En-questa Metropolitana de Barcelona (EMB). Tot i que les fonts d’informació disponibles no permeten fixar una xifra exacta, es pot concloure que, aproximadament, una de cada dues persones que viuen a la ciutat majors de 18 anys no obté ingressos direc-tes del treball, una de cada tres rep alguna

prestació econòmica dels programes de protecció socials públics, i una de cada cinc no rep cap mena d’ingrés directe. Cal tenir present, però, que aquestes dades atenen només a criteris estrictament econòmics deixant de banda els aspectes socials.

De tota aquesta situació, però, el més destacat és que, tot i que s’han incremen-tat les oportunitats d’ocupació al llarg de la segona meitat de la dècada dels noran-ta, ha anat augmentant progressivament

de forma paral·lela el nombre de persones que s’acosten a la situació de pobresa.

Els aspectes socials De tota manera, mesurar la pobresa no-més a partir de criteris econòmics presen-ta limitacions i pot donar xifres no del tot exactes. És per això, que, tal i com destaca l’Informe sobre la Pobresa i l’Exclusió So-cial a la Ciutat de Barcelona, els aspectes de tipus social són importantíssims. En aquest sentit, cal tenir en compte que la pobresa varia segons el cicle vital en què es troben les persones i hi poden influir elements de caire familiar, l’envelliment, l’accés a l’habitatge, el mercat de treball, el gènere, l’estatus de procedència o la protecció social.

La pobresa femeninaLa pobresa femenina ha augmentat en les estadístiques en els darrers 15 anys, una dada que pot semblar contradictòria ja que la taxa d’ocupació també s’ha incre-mentat entre les dones. En aquest sentit, un 62% dels beneficiaris del PIRMI són dones menors de 35 anys. Com a possi-bles causes d’això, els experts destaquen l’estructura del mercat laboral i aspectes relacionats amb l’evolució demogràfica de la ciutat. Al 2005, Càritas va atendre 22.463 persones a la ciutat, de les quals el 60% eren dones. De tota manera, sempre cal tenir present l’economia submergida al voltant del servei domèstic.

Precisament el col·lectiu femení és el principal usuari del servei d’atenció psi-cològica de Càritas, en el qual s’atenen patologies que han estat conseqüència de la situació límit que viuen moltes dones. En aquest sentit, de les 245 dones ateses en aquest servei, el 73% tenen entre 25 i 45 anys, i el 57% són immigrants.

L’envelliment i la dependènciaPer edats, les persones majors de 55 anys conformen la major part de la població en estat de pobresa i tenen més risc de patir-ne. A més a més, cal destacar que

gairebé la meitat de les persones de més de 65 anys són pobres o estan en situació de precarietat. A més a més, s’ha de tenir en compte que moltes són dependents i, ara per ara, els mitjans públics per aten-dre aquest sector de població encara són insuficients.

D’altra banda, tot i el desenvolupament de l’estat del benestar, les institucions públiques encara estan lluny de poder ga-rantir tots els mecanismes necessaris per acabar amb la pobresa. En aquest sentit, Càritas denuncia que les administracions inverteixen poc per evitar l’exclusió social i destaca que les entitats i fundacions no poden suplir aquesta manca. És per això, que la falta de guarderies i serveis públics d’atenció a persones dependents condem-nen moltes persones, especialment dones, a fer-se’n càrrec personalment i, com a conseqüència, a patir risc de pobresa o precarietat. En aquest punt, també cal tenir en compte que els sistemes de pensi-ons actuals, tant per a jubilats com per a discapacitats o aturats, són, en la majoria de casos, insuficients per cobrir les despe-ses bàsiques.

L’accés a l’habitatgeEl gran esforç econòmic que ja suposa ac-tualment l’accés a l’habitatge a Barcelona, encara s’agreuja més en els col·lectius im-migrants. En aquest sentit, la meitat del pressupost de Càritas va destinat a ajuts econòmics a l’habitatge. L’any passat, per exemple, ja hi va destinar 533.000 euros per ajudar a pagar lloguers. La majoria dels beneficiats d’aquestes aportacions viuen en infrahabitatges, és a dir, com-parteixen pis o fins i tot viuen en cases sobreocupades. En aquest sentit, només el 10% de les persones ateses per Càritas en aquesta situació eren espanyoles.

L

La pobresa actual, amb cara de donai d’estranger

Alícia Tudela

El preu de l’habitatgei la precarietat laboral són les principals causes de l’augment de la pobresa

El Pirmi proporciona una prestació econò-mica a les llars que demostren que no reben ingressos suficients, fruit de la feina, la renda o altres prestacions. La finalitat del programa és que les persones beneficiàries puguin assumir la seva plena autonomia personal, familiar, econòmica i social. A l’ac-tualitat, aquesta prestació correspon a una quantitat variable d’entre 300 i 400 euros.

Aquesta Renda Mínima és l’última ga-rantia d’ingressos per a la subsistència de les famílies que la perceben. És per això que el seu coneixement i anàlisi ens po-den ajudar a conèixer la situació existent a Barcelona quant a pobresa i exclusió.

No totes les persones necessitades re-ben les prestacions. De vegades, per raons administratives (no estar empadronats, etc.); d’altres, per rebre algun altre tipus d’ingressos que pal·lien la seva situació de pobresa. Malgrat que les denegacions poden deixar al marge persones en situ-acions d’exclusió o pobresa, analitzar el perfil dels beneficiaris sí que pot ajudar-nos a apropar-nos a aquesta realitat.

Número de beneficiarisEl número d’expedients tramitats l’any 2002 va ser de 3.173, que sumen la xifra de 6.398 beneficiaris. Si afegim els fills i

filles al seu càrrec, podem indicar que el número final de persones beneficiàries pel Pirmi a Barcelona és de 8.463. El districte amb més beneficiaris és Ciutat Vella, amb 2.086. A l’altre extrem, el districte de Les Corts, que només té 148.

Edat i sexeEl 62,44% de les persones beneficiàries del Pirmi són dones. La feminització de la pobresa és un fenomen evident a la nostra ciutat, i el grau d’afectació és diferent te-nint en compte les franges d’edat. Més del 90% dels beneficiaris del Pirmi de fins a 25 anys són dones. A la franja d’entre 26 i 35 anys es redueix al 79%. També són majoritàries les dones beneficiàries entre els 36 i 45 anys (un 66%). Dels 46 anys als 60, quasi s’igualen (les dones, un 55%). A partir dels 60 anys, dones i homes es tro-ben a la par.

Segons la tipologia de les llarsLa mitjana de components de les llars be-neficiàries és de dues persones. Quasi la meitat de les llars que perceben el Pirmi són unipersonals (en concret, el 46,9%). Les llars monoparentals tenen més proba-bilitat de trobar-se en situació de necessi-tat. La meitat de les prestacions són per a llars monoparentals amb una mitjana de 35 anys.

Lloc de procedènciaDels 3.1073 expedients, 2.696 són de na-cionalitat espanyola, 209 nord-africans, 149 d’Amèrica llatina, 67 europeus, 26 de l’Àfrica central i subsahariana, 24 d’Àsia i 2 d’Amèrica del nord.

Situacions que porten al PirmiEn primer lloc, la causa directa és l’atur, l’absència de feina, en un 23,6% dels ex-pedients. La monoparentalitat, amb un 21,2%, es troba en segon lloc. Els proble-mes de salut suposen un 12,1% dels expe-dients. Les drogodependències i d’indigèn-cia són altres causes, més minoritàries.

Cronificació de la pobresaLa llarga durada en la percepció de la ren-da mínima ens apropa a localitzar la po-bresa crònica. La meitat dels preceptors de Barcelona sumen una antiguitat de 3 anys, i el 21,6%, més de 6 anys. Els districtes amb més quantitat d’expedients que su-peren els 6 anys són Ciutat Vella (26,3%), Gràcia (22,4%) i Nou Barris (22%).

Aquestes dades mostren una situació que exigeix portar a terme un treball que permeti analitzar el risc de cronificació de la pobresa amb l’objectiu d’integrar soci-alment i econòmicament els titulars dels expedients aprovats, ja que no és un altre l’objectiu final del Pirmi.

El Pirmi a Barcelona

Andrés Naya

resentem algunes dades de la investigació realitzada per Albert Sales i Campos que fa referència a les persones beneficiàries del Programa Inter-departamental de la Renda Mínima d’Inserció (Pirmi). Un resum d’aquest

treball es va publicar al número 13 de la revista Barcelona Societat, editada per l’Ajun-tament de Barcelona.

P

IGNASI R. RENOM

18 DOSSIER juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

arlar de pobresa és quelcom difícil, ja que les definicions existents i consensuades a ni-

vell europeu i/o mundial sovint semblen incompletes i sovint són insuficients, si el que es vol és fer un retrat de la pobresa a les ciutats. Ara bé, cal reconèixer que representen una eina útil per poder fer un primer diagnòstic sobre la pobresa i l’ex-clusió social. En aquest sentit, la forma més consensuada d’estudiar la pobresa és calcular-la en termes monetaris, és a dir; s’entén que estan en situació de pobresa aquelles persones que perceben ingressos per sota del 60% de la mitjana d’ingres-sos de la població que viu en un territori. Recentment també s’ha generalitzat l’ús d’estadístiques que introdueixen l’anàlisi de variables que tenen a veure amb di-ferents aspectes que afecten la qualitat de vida i que van més enllà dels valors monetaris. Saber com és la família en què es viu, quina és la situació laboral, quina situació es té en relació a l’habitatge, quin és l’estat de salut, quines són les dificul-tats d’accés als recursos socials existents, i quina és la situació legal de les persones són dades que cal tenir en compte quan parlem de pobresa.

Un col·lectiu vulnerableEn el cas dels joves, els paràmetres per cal-cular les seves situacions de pobresa i risc d’exclusió social són els mateixos, encara que hi ha algun factor que encara complica més el seu estudi i interpretació. Retornant a les estadístiques, en el cas del col·lectiu jove, aquestes donen una informació limi-

tada, en el sentit que recullen grans fran-ges d’edat, ja que sovint mostren dades de joves que tenen entre 16 i 24 anys, fet que en dificulta l’anàlisi. Val a dir, però, que la seva situació de dependència familiar fun-ciona com a coixí, alleugerint les condici-ons precàries en què viuen. Tot i així, hi ha alguns indicis que apunten que els joves, i sobretot les joves, s’estan convertint en un dels principals grups que presenten un risc significatiu de patir situacions de pobresa. La Memòria del 2005 de Càritas-Barcelona ens posa de relleu que la cara de la pobresa cada cop és més la d’una dona jove, amb fills a càrrec, una xarxa de suport familiar feble i un accés als serveis i prestacions so-cials limitat. Una de les altres conclusions d’aquesta memòria és que entre el conjunt de població atesa per aquesta organització un 26% són nens i nenes i un 24% són joves. És a dir, a les franges d’edat més baixes se situa el 50% de les persones en situació d’exclusió social. D’altres dades mostren una realitat semblant. En l’Infor-me sobre la Pobresa i l’exclusió social de la ciutat de Barcelona es mostra com el 12,8% de la població espanyola menor de 18 anys és pobre enfront del 10,4% del conjunt de la població. També la Memòria del 2003 de la Fundació Un Sol Món assenyalava als

menors i joves i a les persones grans com els dos col·lectius més vulnerables. Fet que és prou rellevant i hauria de posar-nos en alerta.

Pobresa multidimensionalAnunciades aquestes dades, cal preguntar-se el perquè de la situació. Les explicacions que es poden donar no són específiques per als i les joves, si bé hi ha processos socials que estan afectant especialment aquest grup d’edat. De fet, sovint la situació de po-bresa dels i les menors i dels i les joves pro-vé de la situació familiar en què viuen. És a dir, són persones dependents en tant que viuen a la llar familiar i que, en arribar a la joventut, arrosseguen unes condicions de vida que els apropa a la pobresa i de la qual difícilment en podran sortir. El primer que cal dir és que la pobresa és multidimensi-onal, és a dir, que es combinen diferents processos de marginació social: família, habitatge, treball remunerat, lloc d’origen, gènere, estat de salut, etc. Dit això cal atu-rar-se a reflexionar sobre aspectes diversos que estan tenint un efecte devastador en les condicions de vida dels i les joves i que en un futur no gaire llunyà poden ser les causants d’un major increment de les bos-ses de pobresa juvenil. En aquest sentit, s’han de citar dos aspectes claus: el mercat de treball i l’habitatge. Caldrà veure quins són els efectes que tindran aquests dos elements.

Habitatge i món laboralLes condicions laborals i les condicions per poder accedir a un habitatge poden abocar a milers de joves cap a situacions de vida precàries. Pel que fa al mercat de treball, es poden obtenir moltes evidències empíri-ques a l’entorn de la precarietat d’aquests col·lectius: pateixen més les situacions d’atur i els efectes de la temporalitat, així com el fet que són un dels principals pro-tagonistes dels baixos salaris. De fet, ja ha emergit una nova figura, la del mileurista, és a dir la d’aquells i aquelles joves, ma-joritàriament amb treballs de qualificació

mitjana i alta, que no reben més de mil euros mensuals. No cal dir que en una ciu-tat com Barcelona poder sobreviure amb mil euros mensuals pot arribar a ser una quimera. A més a més, si tenim en compte el segon element, la supervivència digna és quelcom difícil. És a dir, el tema de l’ha-bitatge està esdevenint un dels problemes principals del jovent. En una societat en què es valora molt l’habitatge en propietat estem assistint a un encariment desmesu-rat dels pisos. Fet que aboca a molts i mol-tes joves a haver de fer front a hipoteques que superen els seus sous mileuristes. A la vegada, tampoc hi ha hagut un pla d’habitatge que fomenti vies alternatives, i menys costoses, que facilitin l’abandó de la llar familiar. Una alternativa podria ser el foment d’un parc d’habitatges de lloguer a preus assequibles, que possible-ment alleujaria els preus dels habitatges i seria una bona via per poder iniciar la trajectòria emancipatòria.

El model socialVal a dir que molts d’aquests i aquests joves amb vides en precari no apareixeran mai a les estadístiques de pobresa, perquè a Espanya la família és la principal gene-radora de benestar quotidià. És a dir, les famílies estan fent d’aixopluc d’aquests i aquestes joves, i de no ser-hi, aquests i aquestes joves es veurien abocades, de ben segur, a viure sota situacions de po-bresa econòmica. Per tant, estem creant un model social en què els i les joves han de dependre de la seva familia durant molts anys de la seva vida, si no volen passar a engrossir les cues de pobresa.

La solució no és fàcil, ja que passa per revisar el model social i sobretot el tipus de polítiques públiques que lluiten contra la pobresa en sentit ampli. És a dir, no només aquelles que específicament lluiten contra la pobresa. S’ha de fer una aposta ferma per generalitzar i expandir tot tipus de polítiques públiques (laborals, d’habitatge, socials, etc.) que permetin als i les joves re-alitzar projectes de vida propis i autònoms.

P

Joves en precari

Carolina RecioSociòloga

IGNASI R. RENOMDe les persones que Càritas va atendre al 2005, un 24% eren joves.

L’aixopluc de les famílies amagasovint una creixent pobresa juvenil

Barri ric, barri pobre

1. Pedralbes 2. Sarrià 3. Sant Gervasi 4. Dreta de l’Eixample 5. Les Corts 6. Vallvidrera 7. Esquerra de l’Eixample 8. Estació Nord 9. Gràcia10. Vallcarca11. Sagrada Família12. Sant Antoni13. Fort Pienc14. Sagrera15. Clot16. Guinardó17. Font de la Guatlla18. Sant Andreu19. Cogrés20. Sants21. Poblenou22. La Bordeta-Hostafrancs23. Horta24. Vilapicina-Turó de la Peira25. Vall d’Hebron26. La Verneda27. Zona Franca-Port28. Trinitat Vella29. Parc30. Poble Sec31. Roquetes32. Gòtic33. Barris Besòs34. Montjuïc35. Barceloneta36. Ciutat Meridiana-Vallbona37. Bon Pastor38. Raval

La desigualtat social es pot visi-bilitzar per barris. Una idea que potser ja percebem de manera intuitiva però que també té una dimensió científica.

És el que fa L’Índex Sintètic de Desigualtat Social, un ins-trument que, partint de quatre indicadors creuats (taxa d’atur, taxa de població amb titulació superior, taxa de població amb formació insuficient i esperança de vida en néixer), calcula la posició de cada territori en un mapa comparatiu de diferències socials. El resultat és el llistat de 38 grans barriades que po-deu trobar al quadre de sota, que comença per les més ben situades quant a qualitat de vida, partint de la base de les dimensions econòmiques, edu-catives i de salut.

Aquest treball es pot consul-tar al quadern Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics, publicat per l’Observatori Social de l’Ajuntament de Barcelona al maig de 2006 i que s’inspira en una propos-ta que fa l’ONU des de l’any 1991. La novetat d’aquest sistema respecte dels que es feien servir fins ara és preci-sament que permet realitzar aquestes comparacions terri-torials. Una eina més a tenir en compte per prendre el pols a l’evolució de les desigualtats a la nostra ciutat.

Índex de desigualtat social (1991,1996 i 2001)

19DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

arlar de l’evolució de la pobresa a la ciutat de Barcelona en els dar-rers 36 anys resulta una tasca

difícil per la manca d’estudis i de dades. Malgrat tot, sí que es poden plantejar una sèrie de reflexions qualitatives que van més enllà de les dades numèriques.

No podem oblidar quin és el punt de partida: l’època franquista va portar el país a una situació de precarietat, de tancament en nosaltres mateixos i de manca de desenvolupament global. Men-tre, la ciutat creixia en barris infraequi-pats destí de famílies emigrades d’altres zones de l’Estat, construint una societat sociopolíticament atrofiada i sense ex-pectatives de millora a llarg termini tret dels moviments que actuaven en la clan-destinitat.

Conjuntament amb aquest anquilo-sament, s’ha d’afegir l’aparició, a nivell mundial, de nous fenòmens que ens han portat a donar un salt qualitatiu en el desenvolupament de les societats més pri-vilegiades, com poden ser l’aparició de les noves tecnologies i els fenòmens de la glo-balització (en un sentit ampli del terme).

Però quan ens fixem en el nostre en-torn més proper, també podem veure certes evolucions, unes més positives però d’altres que no ens permeten ser massa optimistes.

Amb l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol s’ha produït un fenomen d’aperturisme que ha sobtat fins i tot les persones més escèptiques, la qual cosa no vol dir que no hàgim de seguir avançant,

perquè el recorregut que ens queda és llarg i, de vegades, feixuc. I aquesta evo-lució s’ha percebut en factors tant diver-sos com els econòmics, culturals, polítics, educatius, jurídics, socials...

Un dels fenòmens que s’ha de valorar més positivament és la implantació de l’Estat del Benestar. Penso que hem de seguir sent crítics amb aquesta imple-mentació que es queda curta i segueix deixant de banda un grup de persones, cada vegada més abundant, que queden excloses de manera sistemàtica de l’accés als recursos. Però la universalització dels serveis educatius, sanitaris, les pensi-ons, etc, s’han de valorar positivament. Catalunya va ser una de les primeres co-munitats autònomes d’Espanya on es va aplicar la Renda Mínima d’Inserció. I fins i tot, ara estem a punt de fer un pas més endavant amb la universalització dels serveis socials que, sistemàticament, han quedat fora de la percepció de necessitat que suposa tenir accés a aquests serveis per al desenvolupament integral de la persona i de la comunitat (aquesta llei de serveis socials està en aquests moments en tràmit al Parlament de Catalunya).

A partir de determinades dades es pot afirmar que, en el període comprès entre

mitjan anys 70 i principis dels 90, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya s’ha produït una reducció de les desigualtats entre les persones més riques i les més pobres, tot i que el nivell absolut de les desigualtats a mitjan la dècada passada continuava essent superior a la de la ma-joria dels països europeus més avançats. Malgrat aquesta disminució en les desi-gualtats, s’ha produït un augment global de la pobresa.

Però des de principis de la dècada dels 90, Catalunya i Espanya han experimen-tat un creixement econòmic important i insòlit per la seva durada i intensitat. A la ciutat de Barcelona hi incideix de manera decisiva la celebració dels Jocs Olímpics amb tot el que va comportar aquest esde-veniment. Aquest creixement va portar lligat un augment de les desigualtats entre la població. Així com en els darrers anys hi havia hagut una distribució de la riquesa més equitativa, en aquests mo-ments s’inicia un període, que dura fins a l’actualitat, on les diferències econòmi-ques entre uns i altres han anat creixent i han portat a un gran desequilibri social que va en augment.

En els darrers vint anys, hi ha hagut esforços per part dels responsables polítics per demostrar numèricament la disminu-

ció de la pobresa en el nostre entorn. Mal-grat aquests esforços, cada vegada que s’ha fet un estudi seriós segueix posant-se de manifest la impotèn-cia per fer-nos creure que es produeix una disminució de la po-bresa. Avui dia, igual que fa vint anys, en l’Estat espanyol hi segueix havent entre 8 i 12 milions de po-bres, xifra difícil de precisar però, en tot cas, esgarrifosa.

S’ha intentat anar reduint aquestes dades a partir de l’aplicació d’algunes polítiques laborals i econòmiques. El re-sultat, però, lluny de donar fruits esperan-çadors, no només ha mantingut el nombre de pobres i exclosos sinó que, a més a més, ha posat de ma-nifest l’augment con-siderable del número de persones situades en les zones de preca-rietat social.

Però potser el pas més significatiu en aquests darrers 30 anys ha estat a nivell de concepció ideolò-gica. En els anys del franquisme i fins a finals dels anys 80 o principis dels 90, en la nostra ciutat i en el nostre país només

es parlava de pobresa. La gran innovació dels anys 90 ha estat començar a parlar també d’exclusió social, terme amb un sentit més extens i alhora més complex, que el de pobresa. En el moment en què es posa a sobre la taula aquest concepte, es posa de manifest que les polítiques de lluita contra la pobresa són inútils en la

lluita contra l’exclusió, perquè l’exclusió social és multifactorial i no només econò-mica. I aquí pot radicar un dels factors que ha incidit en el fracàs de les políti-ques existents fins al moment per lluitar contra la pobresa.

A finals dels anys 80, en relació amb l’àrea metropolitana de Barcelona, els pobres eren bàsicament “... els aturats i els inactius (jubilats, mestresses de casa), i amb un baix nivell educatiu (analfabets o amb primària incompleta)”. Però amb

el canvi de percepció i la introducció del concepte d’exclusió social, s’ha pogut am-pliar el col·lectiu de persones afectades per aquestes situacions, alhora que s’ha posat de manifest els elements estruc-turals d’aquest fenomen. La pobresa de tres quartes parts de les llars pobres és independent del cicle econòmic. Es tracta d’una pobresa estructural. La pobresa ca-talana i barcelonina és independent de la conjuntura econòmica i està molt relacio-nada amb situacions d’exclusió.

Per tant, han de canviar les polítiques globals de ciutat i de país per lluitar contra aquesta pobresa i exclusió. Han de ser polítiques globals i integradores, transversals (no compartimentades en funció dels departaments de l’Adminis-tració) i flexibles, on es tingui en compte la situació de cada persona i de cada fa-mília i on el tracte personalitzat i proper sigui clau en el suport a les persones. I, evidentment, aquestes polítiques han de comprendre dues vessants fonamen-tals: l’atenció social a les situacions que necessiten respostes i solucions imme-diates, i les polítiques preventives que posin eines a l’abast de tothom per a evitar caure en situacions de pobresa i exclusió.

Però per dur a terme aquestes políti-ques s’ha de fer una aposta decisiva. Per una banda, els responsables polítics de les diferents Administracions públiques han d’entendre que les persones estan per sobre de l’economia i, per tant, han de fer una aposta política forta, a llarg termini

i sense esperar resultats espectaculars immediats, que comporti augmentar molt considerablement els pressupostos i els recursos que són necessaris, tant des del punt de vista de la prevenció com de la resposta assistencial.

Es tracta, en definitiva, d’establir i desenvolupar un consens ampli entre els agents polítics, des de les diverses ad-ministracions implicades, per fer front a les situacions d’exclusió i pobresa en què viuen un gran nombre de conciutadans. Les nostres administracions disposen d’informació suficient per adoptar aquest consens, per la qual cosa entenem que, si no es prenen decisions serioses en aquesta línia, és en realitat per no voler afrontar el problema i per renunciar a la construc-ció d’una societat plenament madura i cohesionada.

Alhora, des de la població civil, hem de convertir-nos en agents integradors i cohesionadors de la societat i, a més a més d’acollir i donar suport als ciuta-dans que tenen més dificultats o menys recursos personals per fer front a deter-minades dificultats, s’ha de convertir en un agent global de pressió política i d’exigència cap als responsables que pre-nen les decisions.

P

La pobresa ahir i avui, 1970-2006

Jordi Balot i Ramon NoróArrels Fundació

A partir dels 90, el creixement econòmic ha portat lligat un augment de les desigualtats socials

KIM MANRESALa Via Favència de Nou Barris als anys 70.

Han de canviar les polítiques globals de ciutat i de país per lluitar contra la pobresa i l’exclusió

L’època franquista va portar el país a una situació de precarietat i de manca de desenvolupament global

20 PUBLICITAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

��������������

��������

�����������������������������������������������������������������������������

��������������������������

���������������������������������������������������������

21DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

a persistència de la pobresa a la ciutat i l’emergència de noves formes de precarietat, malgrat

les (insuficients) polítiques públiques i el creixement de l’economia ens fa plantejar des de fa anys quins factors hem d’aprendre a contemplar amb més deteniment. La pobresa avui té moltes dimensions i causes: des de la privació de béns i serveis bàsics fins a la formació insuficient. Podem destacar que avui la pobresa està feta de rendes baixes però especialment d’aïllament i desvinculació social. La creixent fragilitat de les noves situacions de pobresa està molt relacionada amb la fragilitat de les xarxes socials de suport dels barris de la nostra ciutat.

Quan ens interessa entendre l’experiència vital i la capacitat de trobar solucions pràctiques a la precarietat per part de moltes persones i també aproximar-nos a la capacitat d’una ciutat i els seus barris d’oferir oportunitats a les persones per salvaguardar-se i superar les situacions de pobresa, ens convé fixar-nos en el poder de les xarxes socials de suport, els vincles de proximitat, les relacions de confiança i compromís cívic que s’estableixen dins d’una comunitat.

Només cal que valorem la importància que han tingut en molts moments de la nostra pròpia vida les xarxes socials a les quals estem vinculats: la família, les xarxes d’amics i coneguts, els cercles de contactes professionals o cívics a l’hora de trobar o de canviar de feina, de trobar pis, tenir cura dels fills o familiars, fer front a una inestabilitat econòmica temporal o a la malaltia, trobar suport afectiu o seguretat i confiança per afrontar els reptes del futur.

I és que l’experiència real i quotidiana de la pobresa i la precarietat, i les conseqüències que té sobre la vida poden ser molt diferents per a una persona en un barri amb xarxes fràgils i desarticulades o tancades en si mateixes, que en un altre barri on la densitat i qualitat de les xarxes poden esdevenir d’aquesta manera un factor protector i preventiu, i fins i tot un motor transformador. Des d’aquest punt de vista, aquestes xarxes no són el substitut de les polítiques i prestacions contra la pobresa, sinó que precisament esdevenen el lligam que manca entre les grans polítiques socials i l’atenció individual i immediata a les necessitats de les persones.

Un altre civismeHem valorat el poder del que s’ha anomenat “capital social” d’una persona o comunitat com una protecció front a la inestabilitat econòmica, la malaltia i l’aïllament. Però no només ens interessa el capital social com a factor de supervivència front a la pobresa, sinó la capacitat que té d’acumular-se en un entorn o col·lectiu per donar oportunitats a les persones en situacions de precarietat. Parlem de les xarxes de suport i solidaritat creades i construïdes des dels individus, des dels grups o col·lectius i des de les organitzacions. Sovint aquestes xarxes creen també mecanismes de solidaritat transversal que defensen els drets no reconeguts de moltes persones, fan circular informació entre la ciutadania i estan relacionades amb el compromís cívic. Ens referim a un altre civisme, el que té a veure amb el grau de participació dels

ciutadans en els assumptes públics, molt relacionat amb la confiança i la reciprocitat que es dóna entre els habitants, els vincles que promouen experiències de cohesió i redueixen la “por a l’altre”.

Hi ha força acord sobre el poder del capital social: com més s’utilitza i es renova, més creix i s’acumula en les persones i les comunitats. A nivell més general, s’ha relacionat la quantitat i qualitat de capital social amb l’eficiència econòmica, el

benestar i la felicitat, la cohesió i com un condicionament perquè els països disposin d’una democràcia vigorosa.

Amb quin indicador podem esbrinar el capital social d’un barri? La densitat de persones que participen en xarxes formals i informals es considera com un indicador. Però perquè sigui útil contra la pobresa, no només ens interessa veure el compromís cívic, la participació i el suport social mitjançant la quantitat de xarxes, associacions i interaccions informals que es donen en una comunitat, sinó també la qualitat que aquestes tinguin. Aquestes

xarxes arriben a totes les persones o grups, o només formen part dels cercles tancats als quals pertanyen les persones? Per això ens hem de fixar especialment en aquelles xarxes i formes de participació social que fan una funció de pont: si aconsegueixen connectar persones de grups diferents als que pertanyen i estenen la solidaritat i la confiança més enllà dels cercles i vincles més immediats... És en aquestes xarxes on es crea i es recrea el capital social, on els veïns cooperen i interactuen per solucionar els problemes i potenciar que les polítiques públiques arribin a tothom i tinguin uns efectes més profunds i sostenibles.

En la mesura que el poder i la qualitat de les xarxes té tanta influència, ens hem de preguntar si fomentar, promoure i renovar les xarxes socials ha de formar part també de les actuacions públiques o simplement cal deixar que la iniciativa i l’esperit emprenedor dels ciutadans les dinamitzi per a preservar-les del risc de clientelisme i burocratització. Crec en una administració que valoritzi l’aportació de les xarxes socials al benestar i la lluita contra la precarietat, que es recolzi en les xarxes existents donant-los un paper actiu en la vida pública i en les mesures de lluita contra l’exclusió, apostant especialment per les xarxes transversals i potenciant la dimensió comunitària de totes les mesures i serveis relacionats amb la inclusió. En comptes d’això, trobem unes polítiques que no acostumen a contemplar la comunitat, actuen amb mesures a curt termini i desconfien de

l’esperit crític, independent i dinàmic que poden tenir aquestes xarxes.

Per això hem de parlar dels valors afegits que poden aportar els equipament públics (centres de serveis socials, biblioteques, escoles, instal·lacions esportives, casals, places i centres de salut per exemple) més enllà de la qualitat de les seves prestacions. Alguns equipaments fan una important funció en la creació del capital social: es poden configurar com a espai de trobada, relacional, de mobilització i enfortiment del teixit social i de relacions de la comunitat. Caldrà seguir reclamant que determinades formes de planificar, gestionar i dinamitzar els converteixin en un espai públic de relació, convivència i de participació cívica.

El repte està en la capacitat que tenim no només de crear capital social sinó de transformar-lo en benefici de les persones, de fer vincles entre grups diferents i convertir-los en un factor de suport i canvi social que multipliqui el poder de les polítiques i serveis d’atenció a la pobresa. Justament quan afrontem nous reptes més complexos de la pobresa, ens trobem amb una ciutat creixentment individualitzada i privatitzada en què les xarxes de què parlem viuen en declivi i poc reconeixement. En aquells entorns i grups en què es concentren més situacions de pobresa i precarietat, caldrà tenir la capacitat no només de contemplar els seus dèficits sinó també els seus actius en les xarxes socials de suport en què es crea i es renova el capital social que després arribarà a les persones.

L

La fragilitat de les xarxes socialsdavant les noves situacions de pobresa

Ismael PalacínCasal dels Infants del Raval

CASAL DELS INFANTS DEL RAVALLes xarxes han de fer una funció de pont que connecti persones de grups diferents.

Avui la pobresa està feta de rendes baixes, però especialment d’aillamenti desvinculació social

22 DOSSIER juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

ada cop més, es tendeix a parlar de la vellesa en termes genèrics i amb xifres globals o macroeco-

nòmiques: evolució de la població gran, xifres globals de prestacions per pensions, etc. Cada cop més, també, sembla que es tingui més en compte la capacitat de “participar” del mateix col·lectiu: fòrums, consells de participació, etc.

En aquestes dades no sempre queden reflectides les situacions individuals dels qui reben la pitjor part en el repartiment dels béns socials. Darrera les ofertes de participació i darrera les xifres globals s’amaga el fet que hi ha una part impor-tant del col·lectiu de gent gran que no surt del seu entorn més proper, que viu aïllat i impossibilitat d’accedir als circuits socials “normalitzats”.

De les 1.208 persones grans ateses per Càritas Diocesana de Barcelona l’any 2005, la major part presenten unes característiques sòcio-econòmiques molt semblants:

●Són majoritàriament dones.●Són persones que viuen soles, no te-

nen família, o no tenen relació amb ella.●Els seus ingressos són inferiors als

400 euros mensuals, i en la seva gran ma-joria sols compten com a únic ingrés amb la PNC (301,36 euros anuals).

●La major part d’ells viuen en els bar-ris més marginals de la ciutat.

●Les condicions d’habitatge són nor-malment molt precàries: el 67% de les persones ateses per Càritas al districte de Ciutat Vella viuen problemes relacionats amb l’estat de l’habitatge: pisos de lloguer antics que no compleixen les condicions d’habitabilitat i que els propietaris no volen arranjar, pisos sense dutxa, sense ascensor amb la condemna de viure reclo-sos i en situació d’aïllament social.

Aquestes situacions fan que les perso-nes grans que atenem presentin sovint un índex alt de dependència social, ja que la seva situació, tant a nivell econòmic com d’habitatge, els col·loca en una situació de dependència i de subordinació vers les institucions vinculades als serveis socials, tant públiques com privades.

Totes aquestes persones solen donar lloc a un grup més nombrós del què sovint ens pensem, que és el de gent gran amb un nivell de vulnerabilitat que els situa en risc de partir maltractament. S’han fet es-

tudis a nivell estatal i europeu on s’afirma que entre el 5% i el 10% de les persones més grans de 65 anys poden estar rebent algun tipus de maltractament.

A Càritas Diocesana de Barcelona som conscients que la població que hem d’aten-dre per opció institucional, és aquella que està oblidada i amagada; aquells que són els últims en una societat pensada i

decidida a esquenes dels més febles. El Programa de Vellesa de Càritas vol dedi-car les seves energies, els seus recursos i esforços a les persones grans que són les últimes i oblidades d’aquesta societat: els qui són víctimes de l’aïllament social, de la pobresa econòmica i material i de tots aquells que estan en situació de poder patir maltractaments de qualsevol tipus: físics, psíquics i materials, bé sigui per acció, per omissió o per negligència.

En aquest sentit i en la nostra concep-ció de la lluita per la dignitat de vida de totes les persones que atenem, volem des-tacar la situació en què viuen a Catalunya 60.000 persones perceptores de la Pensió No Contributiva, unes 400.000 en tot l’Estat espanyol, la impossibilitat de so-breviure amb un mínim de dignitat amb 301,36 euros mensuals; es fa del tot im-pensable mantenir un allotjament estable i digne, i tirar endavant amb les despeses

de menjar, roba, etc, sense poder tenir uns ingressos addicionals que, per raons d’edat i de mobilitat els és impossible d’aconseguir.

A totes aquestes persones la nostra societat les situa en la posició de “pobresa estructural”, ja que no els dóna mitjans per sobreviure, i els impedeix legalment de poder assolir-los compartint pensió i d’altres treballs “legals” remunerats.

La CEE ha fixat com a Índex del Llin-dar de la Pobresa el 60% de la Renda Mitjana de cada país. A Catalunya, fent extrapolacions de les dades disponibles, aquest llindar es podria situar al voltant dels 550 euros. Aquesta proposta no ha estat rebatuda per les administracions responsables de l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya.

Si s’accepta aquest indicador, ¿com es pot permetre i obligar a un col·lectiu tan nombrós (a Catalunya unes 60.000 perso-nes, a tot l’Estat, 400.000) a viure en una situació que els condemna a ser pobres sense més esperança que la de poder se-guir sent-ho?

Fruit de la nostra implicació en la lluita per superar i eradicar la pobresa del nostre entorn, Càritas ha acompa-nyat i recolzat la creació de l’Associació de Perceptors de la Pensió No Contribu-tiva (APPNC). Les persones que formen aquesta associació han aconseguit demos-trar en els dos anys i mig de funcionament la capacitat de lluita i de mobilització que té aquest col·lectiu quan pren consciència dels seus drets i de la necessitat de lluitar per aconseguir-los.

Creiem que la dedicació de moltes entitats i del propi col·lectiu a través de l’APPNC ha permès que des del Parla-ment de Catalunya s’aprovessin mesures encaminades a resoldre aquest greuge; el problema continua en el fet que el Govern no viu la situació de les persones que han de viure en la pobresa, o ho viuen des d’una distància “intel·lectual” en què pe-sen més les mesures macroeconòmiques que les vides reals i quotidianes.

El Parlament aprovà un complement de la pensió de fins al 25%. La PNC a Catalunya se situarà en 371 euros men-suals, lluny encara de l’Indicador de Su-ficiència de Recursos que el Govern de la Generalitat assumeix en la mateixa llei i que el situa en 510 euros mensuals.

Es proposa també que tothom arribi a aquest indicador l’any 2010. I mentres-tant? Des de Càritas demanem que el Govern faci un esforç per reduir aquest temps, per tal de dignificar el més avi-at possible la situació en què viuen les 60.000 persones que cobren la PNC a Catalunya.

Pensem també que cal donar a conèixer, sensibilitzar, conscienciar i comprometre el teixit social en general, en la detecció i denúncia de totes aquelles situacions que poden estar al nostre costat i que, a causa del funcionament cada cop més egocèntric de la nostra societat, no sabem com actuar o què fer. Des de Càritas volem optar per ser presents allà on la gent gran es troba, per conèixer, intervenir, ajudar i, quan calgui, denunciar aquestes situacions per tal d’apropar els termes de justícia i digni-tat a unes persones que ara són els últims i oblidats de la nostra societat.

C

Persones grans, les oblidades de la societat

Josep Mª BastúsCàritas de Barcelona

ANA RAMÍREZMoltes dones soles reben la pitjor part del repartiment de bens socials.

El complement de la pensió aprovat pel Parlament encara està molt lluny de la xifra que assumeix la pròpia Generalitat

On menjar, dormir o netejar-se. Recursos per a persones sense llar a Barcelona. Una guia editada per la Comunitat de Sant Egidi que ofereix 560 adreces útils: llocs on passar la nit, centres d’acollida o assessorament, serveis d’assistència sanitària i salut mental i d’altres informacions relacionades amb la feina i la formació professional.

Per tercer any s’edita aquesta guia destinada a totes les persones excloses o afectades d’una manera o una altra per la pobresa. En aquesta nova edició es presta més atenció a les persones estrangeres, moltes d’elles recentment arribades a la nostra ciutat. Els immigrants són el 50%

de les persones sense llar a Barcelona. Se’ls in-dica des dels més variats serveis fins a cursets o tallers per aprendre castellà i català. També s’ha fet un esforç per donar a conèixer els serveis relacionats amb les dones, que són el 20% de les persones que viuen al carrer. Com a novetat, s’inclou un detallat mapa de la ciutat que asse-nyala els serveis: una bona eina pels qui desco-neixen la ciutat. Una eina important també per a les persones i entitats que treballen per a que la por i la indefensió que senten les persones que viuen al carrer sigui menor. Per sol·licitar-la, cal posar-se en contacte amb la Comunitat de Sant Egidi mitjançant el correu electrònic: info@santegidio.es.

Guia per a persones sense llar

23DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

l Pla d’Inclusió Social constitueix el gran projecte de l’àrea de Ben-estar Social en el present mandat.

La seva confecció respon a un conjunt de dinàmiques. D’una banda, hi ha la política de la Unió Europea, que demana als estats que elaborin plans d’inclusió per evitar que els actuals processos socials generin nivells intolerables de desigualtat i exclusió social. D’altra, hi ha el treball dels tècnics i polítics de l’àrea de Benestar Social i la seva con-vicció que calia un pla d’aquest tipus. I en tercer lloc, les demandes del propi Consell de Benestar Social en la mateixa direcció.La seva aprovació representa sense dubte un avenç. L’indicador més evident és que representa un salt important en el volum de recursos dedicats a Benestar i incorpora alguns objectius precisos, fàcilment avalua-bles. I cal reconèixer que aconseguir-ho ha costat molts esforços per convèncer un con-sistori tradicionalment molt dominat per l’urbanisme i la cultura d’aparador. Una altra qüestió és veure si el salt és suficient i si no es deixen fora temes importants.

Anàlisi dels indicadorsEl Pla parteix d’una anàlisi teòrica on es passa revista al concepte d’exclusió social i es fa un intent d’avaluació dels col·lectius vulnerables de la ciutat. Així es determinen diferents indicadors: vulnerabilitat econòmi-ca (renda insuficient), laboral (nivell d’atur), educatiu, vellesa en situacions de fragilitat i pobresa extrema.

A partir d’aquesta lectura inicial es determinen 6 gran línies estratègiques d’actuació:

●Un sistema públic i universal de ser-veis socials i atenció a la dependència.

●L’atenció social primària com a dis-positiu bàsic d’inclusió en el territori.

● L’atenció social especialitzada com a dispositiu d’inclusió de col·lectius vul-nerables.

● Programes d’inclusió transversals per a un desenvolupament humà sense exclusions.

●Participació i acció comunitària.●El coneixement, l’intercanvi i la coo-

peració: aprendre per millorar.

Tot això es concreta en:●Nous equipaments: en 6 anys, cons-

trucció de 3 centres d’atenció integral als sense sostre; 540 places residencials i 100 de centres de dia; 1.000 habitatges amb serveis i 50 habitatges d’inclusió; a més d’assolir un nombre superior de places residencials i centres de dia concertats.

● Nous serveis: un 25% més d’edu-cadors i treballadors socials; augment de l’assistència domiciliària (13.000 persones) i la telassistència (25.000); 100% d’adap-tació del transport públic; 10 projectes de mediació intercultural arribant a tots els districtes; garantir 5.000 nous contractes laborals de persones en risc d’exclusió.

● Accions d’implicació social: des-plegament d’un Acord Ciutadà per a una Barcelona inclusiva, extensió de progra-mes d’acció comunitària als barris.

●Seguiment i enfortiment dels obser-vatoris d’avaluació de la ciutat.

Pel seguiment que s’ha fet al Consell de

Benestar Social, els objectius del pla s’estan complint adequadament. En aquest camp cal reconèixer que s’ha observat un canvi real, cosa que no vol dir que ens puguem donar per satisfets.

On es genera la pobresa?No es tracta tan sols d’un debat d’idees. Si analitzem la pobresa econòmica, fàcilment podem veure que les causes principals surten fora de l’activitat municipal. D’una banda, hi ha totes les causes generades en el treball mercantil. La pobresa es dóna per situacions d’atur i /o de baixos salaris. I aquestes s’han agreujat a tot arreu en els darrers anys a causa de les polítiques neolliberals, cosa que a nivell d’empresa s’entén com el binomi flexibilitat-compe-titivitat, que són la causa principal de la inseguretat econòmica i les desigualtats.

D’altra banda, hi ha el tema de les pen-sions insuficients, en bona part el resultat de les orientacions imperants en matèria

de distribució de la renda. Garantir pensi-ons dignes requereix dedicar una part més gran de la renda a aquests temes, que vol dir gravar en més impostos els sectors de rendes mitjanes-altes. I aquí ens trobem amb una altre dels tabús actuals: que els impostos no es poden apujar.

Altres generadors de desigualtat topen també amb qüestions “estructurals”. El cost de l’habitatge, el tipus de propietat del sòl. La vulnerabilitat de les dones amb la pervi-vència d’unes institucions i cultures patri-arcals que afecten molts aspectes de la vida quotidiana, començant per la subvaloració social de les tasques tradicionalment “feme-nines”, la distribució social del treball o la relegació a l’esfera domèstica de problemes que caldria abordar des d’una perspectiva pública. Els problemes dels immigrants, que no depenen tant del fet migratori com de les institucions, que determinen drets desiguals (o els neguen del tot), segons el lloc d’origen o l’estatus social...

La producció de pobresa i marginació es realitza fonamentalment fora de l’àmbit de les institucions locals. O, si més no, requereix actuacions fora d’aquest espai. Les polítiques que es proposen són en gran mesura pal·liatives, quan el problema ja existeix, però si volem reduir la seva ex-tensió haurem d’intervenir en espais més conflictius. Per exemple, és del tot insufi-cient tractar de reduir l’exclusió amb polí-tiques d’inserció laboral, per més sensibles i sensates que siguin, sense preocupar-se que els llocs de treball creats siguin real-ment dignes. I hi ha prou evidències que moltes persones treballen a Barcelona en condicions totalment inacceptables.

El Pla només pot pretendre ser un con-junt de mesures de suport, però la construc-ció d’una societat realment inclusiva, on tothom sigui un protagonista amb llibertat, requereix d’altra mena d’intervencions.

Millores en un context difícilJa hem dit que allò que sí que fa el Pla és donar un fort impuls a les polítiques locals de benestar. Potser no es podia demanar més. Però resulta evident que, malgrat això, al final del mandat segui-rem estant infradotats de molts serveis i equipaments. Que no s’assolirà la uni-versalització de l’assistència domiciliaria o seguiran sent insuficients el nombre de places residencials, o mancaran centres d’assistència per als immigrants... Per tant, hem d’agrair l’esforç, però seguir exigint l’extensió de drets bàsics.

I criticar altres aspectes de la política local que són manifestament contraris a la inclusió. Com ja va quedar clar en el debat sobre les ordenances. O en el gust que tenen les nostres autoritats per to-tes aquelles iniciatives que suposen la implantació d’activitats de luxe. Perquè, al costat d’una tímida implantació d’equi-paments dedicats a la gent que ho neces-sita, allò que veritablement està vivint Barcelona és una colonització d’ostento-sos establiments de superluxe, veritables “equipaments per a l’exclusió”.

És també una qüestió de política quoti-diana. Quan es fa virtut del luxe i es crimi-nalitza la pobresa és fàcil que es generin moviments socials excloents com els que hem patit recentment a la ciutat. També en això hi haurà d’afinar el proper pla.

E

El Pla d’Inclusió Sociali la lluita contra la pobresa

Albert RecioEconomista

IGNASI R. RENOMLes polítiques locals no poden fer front soles a les causes de la pobresa.

Una primera objecció té a veure amb el propi concepte d’ex-clusió i la seva influència sobre les polítiques socials. Podem estar d’acord que la pobresa en termes econòmics no és l’única font de limitacions personals, que la complexitat de les so-cietats actuals porta molta gent a situacions de marginació que en casos extrems desemboquen en situacions d’extrem aïllament. Però tractar-les totes amb un sol concepte genèric, sense jerarquitzar-ne la seva incidència i importància i situar les causes i els mecanismes d’actuació no sembla la millor manera de resoldre el problema.

En concret, crec discutible oblidar-se de la pobresa econò-mica i la desigualtat (de fet, les mesures de la pobresa són més aviat mesures de la desigualtat) en favor de l’exclusió. La manca de recursos suficients és una situació punyent a la nos-tra societat (l’estudi valora en un 18% la població barcelonina econòmicament vulnerable, però hi ha raons fonamentades per pensar que, a causa de la metodologia emprada, la xifra pugui estar subvalorada) i es genera per mecanismes espe-cífics que són els que caldria combatre. De fet, les propostes bàsiques de la Unió Europea són les de combatre l’exclusió amb l’ocupació. Això no deixa d’ésser una presa de pèl concep-

tual, perquè avui molts dels llocs de treball que es creen són en ells mateixos generadors de pobresa permanent: salaris baixos, inseguretat econòmica (precarietat) i pobresa futura en forma de pensions disminuïdes. I tenen a veure amb molts dels fenòmens d’aïllament social i marginació que pateixen moltes persones: horaris laborals impossibles per a la vida quotidiana, pressions que porten a problemes de salut física i mental, competitivitat que redueix l’empatia social, etc. Tot això s’oblida perquè afecta el nucli central del sistema social, que sembla intocable. A més, se suggereix un model social -els inclosos i els exclosos- que amaga les enormes desigualtats i tensions internes a la societat i no tan sols a aquest grup soci-al de sense sostre amb què sovint confonem la pobresa.

Potser és massa demanar que un programa municipal fet en el context actual d’hegemonia neolliberal (inclosa la cul-tura de molts dels assessors i especialistes) encari aquestes qüestions. Sobretot quan l’avantatge d’utilitzar un terme tan eteri com el d’exclusió/inclusió el que permet és ficar un pa-raigua a tota la política de benestar. Però seria bo començar a pensar que per a properes versions s’efectués un diagnòstic que situés els problemes amb més rigor.

El concepte d’exclusió

24 DOSSIER juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

n l’època en què els cuiners i cuineres esdevenen personatges famosos en les nostres vides, que

ens aconsellen refinades o exòtiques recep-tes a través de tots els mitjans possibles; en l’època en què la nostra dieta mediterrà-nia és lloada arreu del món “civilitzat” per les seves qualitats nutritives i per afavorir una vida llarga i sana; en l’època en què tot el que envolta la cuina i el menjar genera, sobretot per a uns quants, milers i milers de diners, a més de generar milers de resi-dus per les restes llençades a les escombra-ries, tant per actituds de despilfarro com pels mals hàbits alimentaris; precisament en aquesta mateixa època, a Barcelona hi ha també milers de persones que no tenen un accés fàcil al menjar i encara tenen menys accés a la dieta nutritiva adequada per a la seva vida quotidiana: persones grans que viuen soles, persones de mitjana edat sense sostre o en situacions d’exclusió social, famílies amb canalla petita, molta gent del país i sobretot molta gent immi-grada... Molts d’aquests altres barcelonins fan ús dels diversos recursos d’alimentació gratuïta que existeixen a la nostra ciutat.

Recursos d’alimentacióLa distribució gratuïta d’aliments està concebuda, sovint equivocadament, com un servei transitori adreçat a persones o col·lectius que tenen greus problemes per aconseguir els aliments essencials. Els sistemes majoritaris de distribució gra-tuïta d’aliments a Barcelona són dos: la distribució de lots i bosses d’aliments en cru, i els menjadors socials, que serveixen aliments cuinats.

● Lots i bosses de menjar. L’aug-ment tant del nombre de col·lectius de risc –gent gran, persones soles, sense sostre, famílies immigrades-, com de la seva precarietat en aquests darrers anys, ha fet que tant l’administració com moltes persones de bona fe, sobretot parròquies i entitats, veiessin la necessitat d’ajudar els seus conciutadans amb aliments. Ali-ments que recullen de formes diverses: campanyes nadalenques, escolars, comer-cials, però sobretot procedents dels exce-dents agraris i alimentaris existents en el primer món. Moltes entitats que distribu-eixen aliments ho fan de forma periòdica, confeccionant lots per a persones o famí-lies que els ho van a buscar. La confecció dels lots depèn en cada cas dels aliments disponibles per part de l’entitat donant, que acostuma a obtenir els aliments de la Fundació Banc d’Aliments (abans ho dis-

tribuïa la Creu Roja), entitats comercials, o també de compres fetes amb donacions rebudes en metàl·lic.

●Menjadors socials. En la informa-ció municipal hi consten diversos men-jadors socials, 3 de públics amb gairebé 700 places diàries per fer-hi un àpat; i uns 10 més privats, molts dependents en diversos graus de l’Església catòlica, i gestionats per entitats sense ànim de lucre. Cada un funciona en uns horaris i calendaris específics.

La gran majoria faciliten menjar a per-sones derivades des dels serveis personals de cada districte, o a persones que fan ús dels altres serveis que faciliten aquestes mateixes entitats. Alguns també accepten persones directament del carrer a qui no demanen cap dada.

●Qui en fa ús i què mengen. Se-gons dades de l’Ajuntament de Barcelona corresponents al 2002, van fer ús dels menjadors socials més de 15.00 persones. Les dades de les persones que fan ús dels altres sistemes d’alimentació gratuïta són estimacions que no permeten determinar la quantitat i el tipus d’aliments perce-buts en un any per cada individu. Es parla d’uns 60.000 beneficiaris l’any.

Els col·lectius més necessitats de re-cursos d’alimentació són persones soles, tant amb domicili com sense sostre; els immigrants, tant sols com en família, i

gent gran. Gairebé la meitat de les per-sones usuàries tenen dificultats legals per treballar, per l’edat o per la nacionalitat.

Els aliments distribuïts gratuïtament procedeixen majoritàriament de les reser-ves d’excedents del Fons Social Europeu, distribuïts fins fa poc a través de la Creu Roja, i ara per la Fundació Banc d’Ali-ments; i de la Fundació Banc d’Aliments, que gestiona els excedents alimentaris, és a dir tots aquells aliments que no són comer-

cialitzables però sí consumibles –a punt de caducar, amb un format antiquat o deteriorat, etc; excedents que si no es treuen del mercat, haurien de ser destruïts per mantenir-ne el preu! Els excedents agraris i alimentaris consisteixen majoritàriament en: arròs, pasta, sucre, poques vegades oli i llet, i so-bretot galetes, caramels, llaminadures... No hi ha aliments frescos ni d’altres bà-sics per a qualsevol dieta; per tant difícil-ment permeten oferir un menú equilibrat. Suposen només un complement.

Però els aliments distribuïts també poden procedir de donacions privades de comerços i productors locals. En altres casos els ali-ments són comprats gràcies a les donacions en metàl·lic ja que, sobretot en el cas dels menjadors socials, necessiten més diversitat d’elements per compondre un menú equili-brat. Molts dels menjadors socials disposen de professionals de la nutrició que determi-nen els menús més adients, amb els materi-als disponibles, per als seus usuaris.

Alguns exemplesEl Centre de Dia El Caliu, gestionat per Càritas, disposa d’un menjador per a 30 places on només serveixen dinars a persones que fan ús del Centre de Dia, on hi són enviats des de l’ajuntament o per la

pròpia institució de Càritas. La cuina la fa la cooperativa Feines de Casa, la qual disposa d’una dietista que dissenya els menús, adaptats a gent gran major de 60 anys, que són els seus usuaris.

La Terrasseta és un establiment obert al públic al bell mig de Gràcia, amb una coquetona terrassa, on no es serveix alco-hol, com diu ben clar un rètol a l’exterior i a l’interior de l’establiment. Obert fa set anys, aquest local està gestionat per l’Asso-ciació Rauxa, que treballa amb indigents i alcohòlics. Durant el dia i fins a després de dinar funciona com a establiment obert a tots els públics, amb un menú de 6,5 euros; en els dies de festa major el menú era de 16 euros, de més categoria. Però a partir de les 6 de la tarda, de dilluns a diumenge, es con-verteix en un menjador social subvencionat totalment per l’Ajuntament, on es dóna sopar a 152 persones, per torns. La majoria de persones que hi van a sopar, derivades des dels serveis socials municipals, són homes, i en un 50% immigrants. Si hi en-tra algú que vol sopar i no està identificat, l’informen d’on s’ha d’adreçar perquè pugui aconseguir el passi adient. Tenen una met-gessa que dissenya els menús i disposen de dietes especials per a musulmans, i altres necessitats nutritives. Els responsables de l’establiment comenten que per evitar pro-blemes amb el barri, diuen als usuaris que s’esperin a la plaça més propera, per no fer cua al carrer i molestar els veïns; ells a més tenen molta cura de netejar l’entorn perquè ningú es queixi, encara que sovint no són brutícies produïdes pels seus usuaris.

Un altre menjador social, ubicat a la Meridiana, va patir fa uns mesos una crisi molt forta. Segons el president de l’associació de veïns de Navas, Antonio Jerez, fa cinc anys que l’ajuntament va ubicar aquest local al barri i van tenir problemes de massificació des de l’inici perquè hi servien uns 400 menjars. Fi-nalment van aconseguir consensuar un pla de xoc amb el districte i van fer una assemblea informativa al novembre del 2005, assemblea que va ser molt trista pel lamentable comportament d’alguns veïns que han fet una plataforma en contra del menjador. Ara està funcionant segons el nou pla, i han aconseguit reduir el nom-bre d’usuaris a 260, i sobretot s’han fet obres per evitar les grans cues al carrer que causaven brutícia, deteriorament de l’entorn i molèsties als veïns. El president creu que és un establiment que ha d’exis-tir, però que s’ha de seguir exigint a les administracions que es facin responsables de la seguretat i neteja de l’espai públic.

El menjador de la Congregació Reli-giosa Hijas de San José, conegut popu-larment pel convent de les Josefines, fa 11 anys que funciona segons ens diu la Herma-na Conchita, i serveixen només dinars a 40 persones assegudes. Hi pot anar qualsevol persona del carrer, no els demanen res, sim-plement han d’anar agafar número a partir de les 12 del migdia, i a les 2 donen el dinar als 40 amb tiquet. A les persones que es queden a fora, els dóna bocates o fruita si en té. No funciona els diumenges i han hagut de tancar durant el mes d’agost. Els usuaris són majoritàriament immigrants sudame-ricans, al 50% dones i homes. La cuina la fan al convent però el menjador el serveixen voluntaris, entre els mateixos usuaris.

E

El menjar dels altres barcelonins

Roser Argemí

DANI CODINALa Terrasseta, a Gràcia, funciona com a menjador social a les tardes.

Com diu Marc Pere, gerent de la Fundació Casc Antic, el Centre Solidari va néi-xer l’any 1987 a través d’una campanya ciutadana anomenada precisament “Aquí hi ha gana”, dirigida a les persones del barri que no tenien els recursos suficients per menjar. El programa d’aliments actual consisteix a fer lots amb els aliments de la Fundació Banc d’Aliments, i de productes facilitats per l’Escola del Gremi de Forners, establiments de La Sirena i algunes botigues del barri, que periòdi-cament faciliten pa, ous, ... Els voluntaris i voluntàries preparen setmanalment els lots d’aliments en cru per a cada unitat familiar, i el divendres les famílies, derivades des del Districte, els van a recollir a Bou de Sant Pere 3, baixos.

“Durant el 2005 el Centre Solidari ha proporcionat suport alimentari a un total de 295 famílies -diu el Marc- el que suposa unes 778 persones, en la seva major part persones soles.”

Centre Solidari

A Barcelona hi ha milers de persones que no tenen accés fàcilal menjar

25DOSSIERjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

egons dades recents del Padró Municipal, al voltant d’un milió de persones viuen a Espanya en

situació irregular, és a dir, sense permís de residència ni de treball. A aquest milió cal afegir un alt percentatge de persones que, encara que hagin aconseguit ambdós permisos, no han pogut sortir de la situa-ció de pobresa i vulnerabilitat.

Com sobreviuen aquestes persones, aquests veïns i veïnes que, davant la im-possibilitat de tornar als seus països, ja sigui per motius econòmics, de seguretat, d’autoestima..., no els queda cap altra op-ció més que plantar cara a la seva delica-da situació a l’espera de millors temps?

Estem parlant de persones que han de pagar el deute contret pel motiu del seu viatge, que han d’enviar diners als seus fills i familiars, que han d’atendre la seva pròpia subsistència i que, en aquells casos en els quals estan en situació irregular, viuen en permanent estat d’alerta perquè poden ser detingudes i confinades en els centres d’internament.

Es tracta de milers de persones anò-nimes, però també de persones concretes que molts coneixem, i que tenen nom i cognoms. Per exemple, Letícia, veïna de Nou Barris des de fa gairebé quatre anys, que va passar per la dura experiència de ser detinguda com una delinqüent i duta al centre d’internament de la Verneda. Li va costar molt de temps superar la por a sortir al carrer, ja que temia que la tornes-sin a detenir en qualsevol moment. Amb el procés de normalització va aconseguir regularitzar la seva situació l’any passat, però amb un contracte en precari, que ha de complementar amb treballs de neteja per poder enviar diners als seus tres fills als quals no pot portar de moment per la inestabilitat de la seva situació.

En el cas de Letícia, com el de molts d’aquests sobrevivents, des de 9 Barris

Acull hem constatat que, al costat d’al-gunes polítiques socials (insuficients per atendre les necessitats actuals), i al paper que segueix jugant l’economia sub-mergida, són les xarxes socials, formals o informals i personals, amb les seves limitacions, les que donen una resposta més positiva. Letícia va rebre suport emo-cional que li ha permès sentir-se part d’un projecte i d’un barri, i va rebre ajuda per tramitar papers, per assolir habitatge, per aconseguir un préstec.

Respecte a les limitacions, aquestes xarxes, fins i tot les formals -que es cons-titueixen en col·lectius reconeguts i amb certa infraestructura i capacitat econòmi-ca-, són bastant inestables i depenen del lideratge d’alguns dels seus membres, de les seves experiències organitzatives en els seus països d’origen, de les caracterís-tiques dels seus membres, de les condici-ons de l’entorn.

La nostra experiència ens indica que no existeix un patró de comportament d’aquestes xarxes, ni pel país o zona d’origen (hi ha països dels quals hi ha més d’un col·lectiu organitzat i altres, la majoria, que no en tenen cap), ni per l’afinitat religiosa (hi ha col·laboració i suport a persones de col·lectius religiosos diferents), ni pel tipus de xarxa (algunes xarxes funcionen com les cases regionals que van sorgir a la fi dels 50, i altres més personals que, sense estar organitzades formalment, acullen i donen suport de tot tipus als seus membres). Són xarxes que sorgeixen a més de molt diferent manera: en els centres escolars, en les botigues i locutoris, en els parcs i places, en les esglésies, en el teixit associatiu existent, en els seus països d’origen... que poden començar a funcionar des d’abans de l’arribada, i que poden evitar als que arriben ara, pèrdua de temps i problemes que van haver de patir els que van arribar abans.

Hi ha, per exemple, col·laboradors de 9 Barris Acull que provenen de la mateixa zona rural del Marroc, i que donen suport als “seus paisans” presentant-los als seus empleadors o acollint-los a casa seva fins que se’n poden aconseguir una de pròpia. Existeix també un grup heterogeni de do-nes marroquines que s’ajuden entre elles alternant la cura dels nens perquè les ma-res puguin fer un visita mèdica, o atendre un treball. La cura dels nens, fonamental sobretot a l’hora que les mares puguin treballar, l’exerceixen també alguns dels joves del grup als quals, de vegades, se’ls remunera la seva dedicació, o grups d’avis, de totes procedències, veïns de tota la vida o nouvinguts, sempre disposats a donar un cop de mà.

Una altra forma de suport és a través d’aquells que, tenint els seus papers en re-gla, decideixen tornar al Marroc o emigrar a França (una dels destinacions preferi-des de molts magrebins que consideren Catalunya com un lloc de trànsit), i que

deixen els seus papers a amics i parents.Aquestes xarxes tenen també aspectes

no tan positius, per exemple, a l’hora de cobrar, com un mitjà de subsistència o de lucre, per cedir un llit a casa seva, per orientar i dur els “seus paisans” a cursos de castellà o català, o a serveis jurídics gratuïts, per lliurar-los formularis que es poden baixar de forma gratuïta d’internet, o per aconseguir-los un treball. Hem d’es-mentar també aquells casos en els quals se’ls porta des dels seus països d’origen i se’ls aconsegueix, o no, habitatge i tre-ball, a canvi d’enormes sumes de diners, hipotecant el present de les persones que

cauen en aquestes xarxes, que a més, com hem tingut l’oportunitat de conèixer en un parell de casos, no els lliuren els papers per poder seguir cobrant-los per cada modificació o renovació de la seva situació legal. I estan també algunes xarxes que, lluny d’afavorir la inclusió social, l’obsta-culitzen, per qüestions que tenen a veure més amb els prejudicis en recomanar, per exemple, que no estudiïn català, que no es barregin amb la resta de veïns d’altres procedències i religions, o en recomanar o prohibir a algunes dones d’accedir soles, o fins i tot acompanyades, a equipaments, recursos i entitats del teixit associatiu, amb l’excusa que consideren que aquests llocs són “bars”, perquè allà s’expenen begudes.

Quant al paper de l’entorn, destaquem com insubstituïble la tasca del teixit as-sociatiu, com a factor de cohesió social, de porta d’entrada als barris, als recursos,

com a factor de sensibilització mútua, de pont, de trobada i coneixement entre els diferents col·lectius, d’impulsor d’iniciati-ves d’acostament i de convivència sobre el terreny, com a coneixedors de la complexa realitat quotidiana, dels seus aspectes positius i negatius. Al marge de 9 Barris Acull, podem esmentar les iniciatives de convivència desenvolupades pels plans comunitaris, per algunes comissions de festes dels barris, per les AMPAS i els centres escolars més sensibilitzats i ac-tius, per les escoles d’adults... Aprofitant l’experiència migratòria anterior, amb to-tes les diferències, però també amb totes les similituds, i tenint sempre en compte el rebuig que existeix d’una part dels an-teriors migrants a considerar-se com a tals, i a reconèixer-se en les dificultats i problemes que travessen els “estrangers” amb menys recursos. Entitats amb la capacitat per intercanviar experiències, compartir recursos, com per exemple la xarxa de traductors “naturals” de què disposa 9 Barris Acull, integrada pels col·laboradors de diferents països. I hem de parlar també de persones concretes, de líders naturals amb una rica experiència migratòria i organitzativa, amb gran capacitat per relacionar-se i generar em-patia amb les persones i col·lectius més estigmatitzats, capaços de bastir ponts d’inclusió, de dinamitzar grups i entitats i de proposar iniciatives.

Aquestes persones, aquests col·lectius i entitats, pal·lien les mancances i dina-mitzen amb les seves iniciatives i reivin-dicacions els recursos de l’administració, i faciliten també, mitjançant acompanya-ments concrets -gestions administratives, als ambulatoris, als centres escolars- l’acostament dels nous veïns i veïnes a les institucions, als equipaments, al funcio-nament de l’entorn. Fins i tot en aquells casos de necessitats urgents davant dels quals la capacitat de reacció de l’adminis-tració, per molt bona voluntat que tinguin els seus treballadors, és molt lenta: donar resposta a una persona que decideix tor-nar al seu país però que s’ha quedat sense diners i que, encara que conserva el bitllet de retorn, no té on dormir fins llavors; donar resposta a aquelles persones o fa-mílies amb fills que es veuen amenaçades amb el desallotjament.

Aquestes persones i xarxes juguen també un paper preventiu fonamental i basteixen ponts per a la inclusió i la co-hesió social, a l’hora de donar arguments i dialogar amb aquelles entitats, grups i xarxes, que a partir de la complexitat de la seva situació personal i del seu entorn, llegeixen la realitat de la diversitat en clau de prejudicis, d’estereotips, i fins i tot de confrontació.

El paper d’aquestes xarxes, amb totes les seves mancances i contradiccions, no resol la situació dels centenars de milers de persones que viuen en situació d’extrema vulnerabilitat, però aconse-gueix en molts casos donar una resposta digna a aquesta indigna situació, que algun dia, esperem que no tan llunyà, per superada, causi tanta perplexitat a les futures generacions com avui ho fa l’estudi de l’esclavitud o de l’existència de ciutadans i no ciutadans en la polis grega o romana.

S

Les xarxes socials com a factor d’inclusiódels nous veïns i veïnes

José Miguel Benítez9 Barris Acull

NOU BARRIS ACULLCasal de barri de Prosperitat.

Parlem de milers de persones anònimes però també de persones concretes que tenen nom i cognoms

Aquest col·lectius i entitats pal·lien les mancances i dinamitzen els recursos de l’administració

26 DOSSIER juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

sobre que no han treballat i no han cotitzat, encara volen cobrar més diners”. Aquest comentari

l’han sentit infinitat de vegades els ciu-tadans que, per diverses circumstàncies, s’han hagut d’acollir a una pensió no con-tributiva (PNC), quan insinuen que amb poc més de 300 euros al mes, i amb sort algun complement per pensió de viduïtat o l’ajuda de la família, se’ls fa molt difícil viure amb dignitat. A Catalunya hi ha registrades 59.284 persones que perceben una pensió no contributiva, i d’aquestes, 23.065 viuen a la comarca del Barcelonès. La PNC, uns ingressos econòmics que fa efectius l’Estat a persones que no tenen recursos suficients i que no poden aco-llir-se al règim de pensions contributives perquè no han cotitzat prou a la Seguretat Social, es va implantar l’any 1990. Però des del primer dia es va revelar insufici-ent per cobrir la despesa mínima que té una persona per viure en condicions en una societat com l’actual.

L’Associació de Perceptors de Pensions No Contributives (APPNC) es va crear a Barcelona el 2004 per representar el col-lectiu d’aquests pensionistes i treballar perquè els governs competents actuïn per invertir la tendència al creixement de la població que es troba en el llindar de la pobresa, com és el seu cas, però que no compten en les estadístiques oficials.

L’APPNC denuncia que la situació de misèria econòmica a què es veuen abocats els ciutadans que no han cotitzat prou a la Seguretat Social com per percebre una retribució pròxima a un salari normal “no és una conseqüència fortuïta de la història de cada persona, sinó una forma de maltractament lligada a la nostra soci-etat”, i en aquest sentit, reclama que “els maltractaments econòmics, emocionals i psicològics en els quals ens trobem els perceptors de pensions no contributives es considerin una tortura social”.

Molt per sota dels europeus El 2006 la PNC està establerta en 301,55 euros, més dues pagues extra al juny i al novembre, per als col·lectius de majors de 65 anys i població entre 18 i 64 anys que presentin un grau de disminució igual o superior al 65% o una malaltia crònica. En cas que en una mateixa unitat fami-liar hi convisquin dues persones amb dret a PNC, aquesta es rebaixa a 256,32 euros per persona. En d’altres estats de la UE l’import de les pensions no contributives és sis vegades superior. Cal dir, però, que la càrrega d’impostos que suporten els ciutadans d’aquests països és molt més

elevada que a l’Estat espanyol. Aquesta ajuda és incompatible amb les pensions assistencials per vellesa o malaltia, el subsidi de garantia d’ingressos mínims, el subsidi d’assistència a tercera persona

de la LISMSI o l’assignació econòmica per fill a càrrec. Per contra, els beneficiaris d’una pensió no contributiva gaudeixen igualment de la condició de pensionistes de la S.S, de manera que tenen dret a rebre assistència mèdica i farmacèutica i serveis socials de manera gratuïta.

L’entitat diocesana Càritas corrobora any rere any aquesta situació de precari-etat de molts catalans, i denuncia especí-ficament la situació d’aquest col·lectiu de pensionistes. Un dels seus informes de pobresa xifra en prop de 300.000 els veïns que només a la ciutat de Barcelona són pobres o malviuen amb poc més de 300 euros al mes, i alerta que, a diferència de fa uns anys, aquesta qüestió ja no es pot resoldre només amb ajudes econòmiques, ja que la pobresa no resolta a temps pro-voca danys psicològics irreparables en la persona. Càritas apunta els preus prohi-bitius de l’habitatge, les pensions baixes, l’explotació laboral dels immigrants, en-tre d’altres, com les principals causes de la “cronificació de la pobresa”.

Un mínim per a tots els catalans Però a Catalunya, la situació de misèria econòmica que pateixen molts catalans començarà a mitigar-se en els propers me-

sos. En el darrer ple del Parlament català d’aquesta legislatura es va aprovar la Llei de Prestacions Econòmiques d’Assistència Social, que estableix per primera vegada un indicador de renda de suficiència (IRS), calculat en 509,8 euros mensuals, i prestacions econòmiques que completin les pensions dels més de 200.000 catalans que no arriben a aquest mínim, entre els quals hi ha els perceptors de pensions no contributives, vídues i menors tutelats per la Generalitat. Per aquest 2006 les pensions més baixes assoliran el 75% de l’IRS, és a dir 382 euros mensuals amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener de 2006, i el percentatge s’incrementarà periòdicament fins que el 2010 aquests pensions arribin als 7.131 euros anuals.

El president de la l’Associació de Per-ceptors de Pensions No Contributives, Enric Soriano, considera que si bé aquesta llei “és un primer pas”, per al qual l’asso-ciació lluita des de la seva creació, “encara no ens permet parlar de viure, sinó de sobreviure”. Soriano destaca que aques-tes ajudes continuen sent insuficients, en tant que no s’adapten al nivell de vida mínim actual.

Malgrat estar satisfeta amb aquest avenç legal a Catalunya, l’APPNC té clar que encara no és moment d’aturar les reivindicacions que van inspirar la seva creació, és a dir, aconseguir molt abans dels terminis establerts pel Parlament ca-talà una PNC equiparada al Salari Mínim Interprofessional i denunciar davant la societat i les administracions el sentiment de discriminació i exclusió social que els provoca la manca de recursos econòmics.

A

Pensions no contributives, els pobresque no surten a les estadístiques

Gemma Aguilera

Té 76 anys i viu al barri de la Barceloneta. Va treballar fins als 60 anys en feines diverses, sobretot cosint, però no ha cotitzat prou a la Seguretat Social. Les seves veïnes no saben que cobra una pensió no contributiva de 301 euros, que complementa la minsa assignació que li va quedar amb la mort del seu marit. Tampoc no vol que se sàpiga que el vell pis on viu és de lloguer, ni que des de fa tres anys els seus dos fills l’ajuden a pagar-lo. Assegura que “la situació a què he arribat em recorda quan jo

era petita, a casa passàvem misèria. He treballat tota la vida, però em sento pobre i em fa vergonya que els meus fills em por-tin menjar a casa i em paguin el lloguer”. No vol que aparegui el seu nom perquè no vol “fer pena a ningú”, i denuncia que les administracions no haurien de permetre que la gent gran es trobés tan desprotegida econòmicament. “Sense els meus fills jo no sé com viuria, però hi ha moltes persones que es troben soles i potser no els arriba per menjar cada dia”, lamenta.

Viure de la “caritat” dels fills

DANI CODINAMembres de la lluitadora Associació de Perceptors de Pensions No Contributives.

Tot i que la nova llei millora la situació, els afectats la consideren encara insuficient i continuaran lluitant

27REPORTATGEjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Charlotte Boisteau

En una ciudad de 7 millones de habitantes el

transporte es un elemento esencial. Mientras

la población rica se atrinchera, las políticas

locales avanzan en la lucha contra la pobreza

Vivir en Bogotá

Llegué a Bogotá como un recién nacido llega a la vida. A pesar de que algunos amigos colombianos que me habían contado algunas virtudes de la localidad, como de costumbre no me había informado sobre la ciudad que iba a tener la oportunidad de descubrir, recoger y hacer mía durante más de seis meses.

Tenía dos contactos, amigos de amigos, que había conocido vía Internet y quienes, a pesar de su vida trepidante, me esperaban al pie del cañón. Héctor vino a reci-birme al aeropuerto con una pan-carta con mi apellido mal escrito, lo que se puede entender dado la complicada ortografía “franchute” para un latino. Héctor no era el sicario que pretendía haber sido para hacerse respetar, pero pro-venía de un barrio de chabolas y estaba dispuesto a todo para salir de allí, puedo dar fe. Héctor quisiera ser ministro de cultura popular, pero me temo que de-berá franquear algunas barreras antes de poder realizar su sueño. Héctor me acompañaba cuando pateaba mis primeras calles y me acogía finalmente en su casa con su compañera de piso, Lorena. Lorena es transexual y ejerció du-rante mucho tiempo en el Bois de Boulogne, antes de regresar a su país, Colombia, tras la llegada al poder de Sarkozy en mi país. Lo-rena y Héctor me acogieron lo me-jor que pudieron y compartieron su espacio y sus preocupaciones de manera espontánea. Es para tener este tipo de sorpresas por lo que me obstino en no preparar mis viajes.

Bogotá está a 2.630 metros sobre el nivel del mar: fumadora y asmática (oui… je sais), he ne-cesitado un tiempo de adaptación. Y, ¡cuál no fue mi sorpresa cuando me di cuenta de que podía pres-cindir de mis chanclas y mi ropa de verano, que consideraba im-prescindible para Colombia! Los 10-15 grados de temperatura am-biente hacían que me apeteciese más la tisana junto al fuego que la caipirinha bajo las estrellas.

Bogotá es una ciudad que po-déis contemplar hasta el horizon-te desde el Montserrate, símbolo de la ciudad como la Sagrada Familia lo es para Barcelona o la torre Eiffel para París. Con 16 km de ancho por 30 de largo, Bogotá acoge en sus 30.736 hectáreas urbanas, con 19 localidades, una

población de 7.104.145 habitan-tes, lo que la hace gigantesca comparada con Paris y ¡todavía más con Barcelona! Ante tales proporciones, hay que adaptar el modo de vida y, en particular, el modo de transporte: ¿taxi, buseta o transmilenio? Si tiene que ir desde un punto A (supongamos al sureste) hasta un punto B (supon-

gamos al noroeste) en menos de una hora y contando con un sala-rio europeo, entonces la elección es fácil: coja un taxi y no olvide encomendarse a San Cristóbal o a la virgen de los taxistas antes de subir, sobre todo si, como yo, y en contra de toda recomendación de seguridad, llama al taxi en la calle, lo que, sin duda, hace ga-nar mucho tiempo.

El Transmilenio, por cierto, es un sistema de transporte (bus a alto nivel de tránsito) del que más de una ciudad tiene envidia, tanto al norte como al sur. Es un trans-porte masivo, confortable, rápido y asequible. Pero para quien, como yo, no tiene la mente ma-temática y se pierde fácilmente en el cuadriculado de las calles, le falta un sentido pedagógico y comunicativo. Me explico. El sistema de nombramiento de las calles parece simple pero es todavía difícil imaginarme en qué localidad me sitúo cuando estoy en la calle 125 con carrera 30. El Transmilenio está muy bien si te quedas en el mismo eje urbano, por ejemplo “la Caracas”. Si no, hay que coger los alimentadores y de este asunto no tengo ni idea, porque incluso los guías, vestidos completamente de rojo, son muchas veces incapaces de indicarte el camino.

En cambio, las busetas están muy bien si se hace siempre el mismo trayecto: casa-universidad y viceversa. Pero en ellas no sólo se corre el riesgo de tener que bajar para empujar el bus hasta

el destino sino que también es imposible para un recién llegado entender la lógica del camino, si es que existe una lógica. Sin em-bargo, el domingo por la mañana, se puede coger la bici, gracias a la política de convertir en ciclovías los principales ejes de la ciudad. El ciclista se convierte en rey del tránsito, un tiempo ecológico, que

beneficia a todos. Aplaudimos este logro mientras los acuerdos de Kyoto se están relegando en la historia de los grandes ideales inacabados.

Acuerdos de Kyoto u Objetivos de Desarrollo del Milenio que in-tentan luchar contra la pobreza en todas sus formas, Bogotá es una de las pocas ciudades que mantiene sus esfuerzos y que,

en la continuidad de políticas y programas de sus últimos alcal-des, intenta alcanzar resultados que eran impensables hace to-davía una década. Iniciados por Antanas Mockus, seguidos por Enrique Peñalosa y reforzados por Luis Eduardo (Lucho) Garzón, la idea de que el hombre tiene que ser al centro de las preocupacio-nes cotidianas de los gobiernos locales hizo camino, y puede sin complejos exponerse o elevarse en modelo o buena práctica (se-gún el vocabulario internacional de moda) urbana.

Claramente, el camino es sinuoso y habrá que mantener el esfuerzo mucho tiempo para erradicar la pobreza urbana y me-jorar las condiciones de vida de unos 3.200.000 habitantes que lo necesitan, entre ellos 960.000 que no tienen acceso a los servicios esenciales. Mejor dicho, 1 habi-tante sobre 2 es pobre y uno so-bre 7 es muy pobre. Esta pobreza la veis en todas las esquinas, os encoge las tripas y nunca os vais a salvaguardar de esta violencia simbólica (para vosotros, real para ellos) a pesar de que existen es-fuerzos públicos para esconder la miseria. Vais a encontrarla todavía en la esquina del cartucho o del tan nuevo y tan “bonito” Parque del Tercer Milenio.

Sin embargo, muchos son los bogotanos que cierran los ojos como, por ejemplo, algunos de la clase 6: se encierran en verdade-ras fortalezas y se apartan geo-gráficamente de las poblaciones pobres en un esfuerzo constante de negación de su existencia. A no contrarrestar esta segregación espacial, Bogotá se arriesga a ver privatizadas, a la moda ame-ricana, todas la esquinas de su espacio público.

Menos mal que existen algu-nos bastiones de la lucha contra la fragmentación espacial y social, que, a través la iconografía, la memoria o la mitología urbana restituyen al público lo que per-tenece al público. Esta estética y moral urbana se encarna sin contestación en los personajes del fotógrafo Manuel H., quien relata la historia de la ciudad en el siglo XX; o de Excusa2, grafiteros sensibles de la ciudad o también en la Piscina, institución donde las gogós se menean al sonido del re-ggeatón, por tomar unos ejemplos heteróclitos.

CHARLOTTE BOISTEAUDomingos y festivos, los principales ejes de la ciudad se convierten en “ciclovías”.

La pobreza es real y visible a pesar de los esfuerzos por esconderla

Con todo, es de las pocas ciudades del país que mantiene políticas sociales

28 VEÏNAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER 29VEÏNATjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

ComunidadDefinición

La propiedad horizontal confiere a los propietarios el derecho de propiedad en exclusiva sobre los elementos privativos, y en comunidad con los demás en los elementos comunes.

Objeto

Pueden ser objeto de propiedad horizontal los edificios, incluso en construcción, en los que coexistan elementos privativos constituidos por viviendas, lo-cales y de atribución exclusiva a diferentes propietarios, con elementos comunes, necesarios para el uso y goce adecuado de los privativos, cuya propiedad les queda adscrita de modo in-separable.

Cuota

La cuota de participación deter-mina y concreta la relación de los derechos sobre los bienes priva-tivos con los derechos sobre los bienes comunes.

Sirve de módulo para fijar la participación en las cargas, be-neficios, gestión y gobierno de la comunidad y los derechos de los propietarios en caso de extinción del régimen.

Fondos de reserva

El presupuesto de la comunidad debe destinar una cantidad no inferior al 5% de los gastos comu-nes presupuestados destinada a un fondo de reserva.

Propiedad horizontalConstitución

La propiedad horizontal nace des-de el momento que se otorga el título de constitución (escritura de división horizontal).

El título constitutivo tiene que inscribirse en el Registro de la Propiedad.

Título constitutivo

Otorgan el título constitutivo los propietarios del inmueble. La ma-yoría de los casos, se otorga en situación de propietario único (el promotor), que tiene unos límites en su actuación: Si inicia las ven-tas antes de otorgar el título, cual-quier comprador puede exigir su otorgamiento conforme al proyec-to arquitectónico. El título otorgado por el promotor se entiende ratifi-cado por los compradores en la escritura pública de compraventa.

Contenido del título

Obligatorio: Descripción del edificio en su conjunto, con los elementos comunes y descripción de cada uno de los elementos privativos, con su cuota de partici-pación y espacios o derechos que llevan anejos.Facultativo: Los estatutos. Las reservas establecidas a favor de la promotora. Previsión sobre futuras subcomunidades. Plano descriptivo.

Modificaciones

Si es en situación de propietario único, por éste, siendo ratificado en la adquisición por los compra-dores.

Una vez transmitidos los pisos (al menos uno), basta la mayoría de 4/5 partes de propietarios y cuotas y no la unanimidad.

Normas voluntarias

Los propietarios en este tipo de régimen de propiedad pueden autorregularse otorgando Esta-tutos y Reglamentos de régimen Interior.

Contenido de los estatutos

Normas de destino y apro-vechamiento de los elementos privativos y comunes.Limitación de uso de los elemen-tos privativos.Ejercicio de los derechos y cum-plimiento de las obligaciones.Normas sobre reparto de ingre-sos, gastos y beneficios.Normas sobre los órganos de gobierno.Normas sobre la forma de gestión y administración.Pactos que autorizan la división, segregación, agregación o agru-pación de pisos o locales. Los que exoneran a determinados elementos privativos de contribuir a unos ciertos gastos. Los que otorgan el uso exclusivo o incluso el cerramiento de algún elemento común. Los que limitan las activi-dades que se pueden desarrollar en los elementos privativos.

La aprobación

Los estatutos se aprueban y modifican por acuerdo de las 4/5 partes de propietarios y cuotas.

Han de estar inscritos para que

tengan valor ejecutivo.El Reglamento de Régimen In-

terior es el que regula los detalles de la convivencia, se aprueba y modifica por simple mayoría y vin-cula a todos los propietarios.

Extición de la propiedad

Por acuerdo unánime de los pro-pietarios Por destrucción y declaración de ruina, si los propietarios no optan por la reconstrucción.Por expropiación.

Órganos de gobiernoLa PresidenciaLa SecretaríaLa AdministraciónLa Junta de PropietariosLos tres primeros se eligen por un año y su mandato se prorro-ga hasta la celebración de su siguiente junta.

Ejercicio de los cargos

Es obligatorio y gratuito, la junta puede considerar que se puedan resarcir de los gastos que ocasio-nes su ejercicio.

La designación, se decide, si no existen candidatos, por un turno ro-tatorio o por sorteo entre las perso-nas que no han ejercido el cargo.

La Presidencia ha de ser siem-pre un propietario, mientras que la administración y secretaria puede recaer en un tercero con califica-ción profesional.

La Presidencia

Representa a la Comunidad judi-cial y extrajudicialmente.Convoca y preside las reuniones de junta, eleva a públicos los acuerdos.Vela por la buena conservación y el buen funcionamiento de los ele-mentos y servicios comunes y por el cumplimiento de los deberes de los propietarios.

La Secretaria

Redacta el acta de las reuniones.Hace las notificaciones y requeri-

mientos. Expide certificados.Custodia la documentación de la comunidad durante dos años.Custodia el libro de actas durante 10 años.

Administración

Adopción de medidas necesarias para el correcto funcionamiento de la comunidad.Hacer advertencias y requeri-mientosPreparar las cuentas y presu-puestos.Ejecutar los acuerdos de la Junta y hacer cobros y pagos.Decidir la ejecución de obras ur-gentes de conservación.Abonar gastos urgentes.

Junta de Propietarios

Es el órgano supremo de la Co-munidad.Nombramientos y remoción de cargos.Modificación del título, estatutos y reglamento.Aprobación de presupuesto y cuentas.Aprobación de obras.Establecimiento o modificación de cuotas.Extinción del régimen.

La Junta y su convocatoria

Clases: Ordinarias y Extraordina-rias; convocadas y universales; generales y particulares.Convocatoria: le corresponde al Presidente, bien a instancia propia o de la 1⁄4 de propietarios o la 1⁄4 de las cuotas. En caso de ausencia, o inactividad lo pueden hacer el Vicepresidente y, si no hay, el Secretario, o los propieta-rios que instaron la convocatoria.Lugar: domicilio o lugar especial-mente señalado en el tablón de anuncios.Plazo: Ordinarias: 8 dias de an-telación. Extraordinarias: conoci-miento de los propietarios antes de la fecha en la que ha de tener lugar la celebración de la Junta.Puntos del orden del día:

- Lugar, día y hora de celebra-ción.

- La advertencia de que los votos de los que no asistan se computarán como favorables.

La nueva ley de propiedad horizontalPEP MOLINA

Abogado

El Parlament de Catalunya ha aprobado la Ley 5/2006, de 10 de mayo, del Libro Quinto del Código Civil de Catalunya, relativo a derechos reales (DOGC nº 4640, de 24 de mayo). En su título V “De las si-tuaciones de comunidad”, regula el régimen jurídico de la propiedad horizontal. Dicha ley catalana es de aplicación en Catalunya, entrando en vigor a partir del 1 de julio de 2006. Ello significa que desde la fecha indicada el régimen aplicable a los edificios y complejos sujetos a la propiedad horizontal en Cata-lunya será el previsto en el Código Civil catalán y no el de la Ley estatal 49/60. La nueva ley se divide en cuatro Secciones: Disposiciones generales, Propie-dad horizontal simple, Propiedad Horizontal compleja y Propiedad horizontal por parcelas.

Como rasgos mas significativos en relación a la Ley 49/1960, podemos destacar los siguientes:

- Introduce una modificación de mayorías para la

adopción de acuerdos, limitando la unanimidad a los supuestos más extremos (determinación y modifica-ción de cuotas, uso privativo de elementos comunes, como patios, etc.) y contempla una regulación más variada de mayorías en función de la importancia de los acuerdos a adoptar.

- Predomina el carácter dispositivo, aplicándose sólo en defecto de pacto, dando prevalencia a la au-tonomía de la voluntad de los particulares.

- Recoge más supuestos de regímenes de comu-nidad. La ley 49/1960 está pensada para un edificio simple, una sola escalera y sin subcomunidades. La ley catalana regula de forma detallada tanto la Propiedad Horizontal simple, como la compuesta, en la que existen varias subcomunidades dentro de la misma comunidad y los complejos inmobiliarios (urbanizaciones), a los que la ley llama “propiedad horizontal por parcelas”.

Por cuestiones de espacio, en este informe so-lamente hacemos una breve referencia a las dis-posiciones generales de aplicación a los diferentes regímenes de propiedad horizontal.

28 VEÏNAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER 29VEÏNATjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

ST. GENÍS DELS AGUDELLSJULI FONTOBA●

Prop de ser declarada Collserola Parc Natural i sent de fa un parell dʼanys el seu emblemàtic cim, el Tibidabo, de titularitat pública, creiem que ha arribat el moment que lʼAjuntament de Barcelona cedeixi els seus boscos als ges-tors del parc de Collserola, per requalificar-los passant-los de sol urbà i zona dʼequipaments a forestal. A petició del Col·lectiu Agudells, el Consell Consultiu del Parc de Collserola, del qual for-mem part, va acordar lʼestiu pas-sat fer arribar aquesta sol·licitud a lʼAjuntament, sense que aquest donés cap resposta. El consistori, lluny de satisfer aquesta aspiració conservacionìsta, sʼapressurà a presentar un projecte del tot lessiu pels alzinars del cim de Collserola. Lʼempresa semi-pública a qui sʼha donat la gestió del parc dʼatracci-ons no coneix un altre interès que lʼeconòmic. Tot i que el projecte de-finitiu no està encara aprovat, les

alzines centenàries han començat inexplicablement a deixar pas a les noves atraccions. Tot això buscant un tipus “dʼesbarjo” que de cap manera no encaixa amb el Parc Natural de Collserola, que per res sʼadiu amb la seva preservació ni amb la pedagogia que del tot sʼescau per a una veritable cultura cívica. Aquesta del tot reprovable política de fets consumats i aques-ta impunitat és la mateixa que ha dut a lʼAjuntament de Barcelona a asfaltar un tram de la carretera de les Aigües sense ni tant sols avisar al consorci de Collserola.

Sobta sobremanera que sigui lʼalcalde, el paladí del civisme i la mateixa persona que sustenta la presidència del Consorci del Parc de Collserola, qui actui amb aquest menyspreu vers els valors naturals que ens sustenten. Men-tre, gosa afirmar en el butlletí del parc de Collserola: “Collserola ens ofereix lʼoportunitat de no deixar-nos dur per una inèrcia històrica de destrucció del nostre entorn

més immediat. Ben al contrari, hem de reconstruir i regenerar tot aquest patrimoni ecològic mit-jançant un diàleg entre la ciutat i lʼespai natural”. A quin tipus de diàleg es referirà? No podem en-tendre tanta falsedat. Per la salut col·lectiva, davant de la mentira, fins i tot davant la il·legalitat, davant la devastació, cal retro-bar la capacitat dʼindignació. No estem disposats a permetre que els negocis particulars avortin les nobles aspiracions i volem

participar activament en un mi-llor esdevenir per un món comú, equitatiu, veritablement humà i que faci possible els principis que regeixen les interaccions entre la natura i la col·lectivitat humana. Les nostres preocupacions vers la preservació del medi ambient, vers una societat sostenible i so-cialment justa, racional i senzilla xoca amb aquells negocis que no venen acompanyats dʼuna ètica dels medis i les finalitats, dʼun codi de conducta honorable.

- La lista de propietarios con deudas pendientes, y advertencia de la privación del derecho de voto.

- La documentación necesaria se entregará o se pondrá a dispo-sición de los propietarios.

Toma de acuerdosAsistencia y quórum

Asistencia: Personal o por repre-sentación.1 propietario por entidad.Quórum: 1ª convocatoria: 1⁄2 de propietarios y cuotas. 2ª convo-catoria: No hay quórum. Si no asisten ni presidente ni secretario la junta designará a las personas que lo hagan con carácter acci-dental.Derecho de voto: Los que no tengan deudas pendientes, salvo que hayan impugnado las cuentas y consignado las cantidades.Acuerdos:

- Solo sobre asuntos incluidos en el orden del dia. Pero aunque no conste en el orden del día, se puede acordar la destitución del presidente, administrador o se-cretario.

- Voto favorable 4/5 parte de los propietarios y cuotas, para modificación de título y estatutos, para innovaciones físicas en el edificio que afecten a la estructura o configuración exterior, construc-ción de piscinas o instalaciones recreativas.

- Voto favorable 1⁄2 de propieta-rios y cuotas:

- Obras de supresión de barre-ras arquitectónicas o la instalación de ascensores

- Innovaciones exigibles para la viabilidad o seguridad de edificio.

- Innovaciones exigibles para la viabilidad o la seguridad del inmueble.

- Obras necesarias para insta-lar infraestructuras comunes para el acceso a los servicios de teleco-municación.

- Reglamento de Régimen interior.

- Todo el resto de acuerdos que no tengan prevista una mayoría diferente.Los propietarios con discapa-cidad física o las personas con quienes conviven, si los acuerdos anteriores sobre la supresión de barreras e instalación de ascenso-res o las de viabilidad o seguridad no alcanzan la mayoría, pueden pedir a la autoridad judicial que obli-gue a la comunidad a suprimir las

barreras arquitectónicas o a reali-zar las innovaciones exigibles para la transitabilidad del inmueble.

Cómputo de votos. Se com-putan también los votos de los no asistentes, siempre que no se opongan en el plazo de un mes de forma fehaciente.

Impugnación de acuerdos

Los acuerdos pueden impugnarse judicialmente:

- Dos meses si es contrario al

interés de la comunidad.- Un año si es contrario al título

o a los estatutosLegitimados: Propietarios

que han votado en contra; los ausentes que no se han adherido a los acuerdos; los que han sido privados ilegíti-mamente del derecho de voto.En caso de acuerdo contrario a las leyes, cualquier propietario.

Acuerdos: eficacia

Los acuerdos vinculan desde su aprobación.

- Si se trata de nuevas insta-laciones o servicios cuyo impor-te excede de una cuarta parte parte del presupuesto anual, los disidentes no están obligados a contribuir.

- En la ejecución de obras ne-cesarias, supresión de barreras arquitectónicas, instalación de ascensor, y en general conserva-ción y seguridad del edificio todos están obligados a contribuir.

Suspensión de acuerdos

- La impugnación no implica suspender la ejecutabilidad del acuerdo.- Solamente la autoridad judici-al puede adoptar las medidas cautelares que considere conve-nientes. Provisionalmente, la sus-pensión del acuerdo impugnado si entiende que es manifiesta-mente ilegal o que puede provo-car un perjuicio cuya reparación comportaría un coste económico desproporcionado.

Els alzinars del Tibidabo, en perill

JORDI TARRÉSNúvols de tempesta a Collserola.

Latings i Ñetas, junts

NOU BARRISREDACCIÓ●

El 27 dʼagost El País publicava a tota pàgina que, a Catalunya, els Latings iniciaven les seves activitats com a entitat cultural legalitzada al setembre. També sʼinformava que lʼAjuntament de Barcelona havia convidat a un dels líders Ñeta més importants per enfortir el projecte que esta-va portant també en la mateixa direcció aquest altre col·lectiu juvenil.

El diari subratllava la impor-tància dʼaquest procés únic, de la implicació de lʼAjuntament de Barcelona, dels líders dʼaquests grups i dʼun conegut sociòleg, però no destacava a la seva crò-nica el paper jugat per dos col-lectius juvenils de Nou Barris. Ens referim als casals de joves de Roquetes i Prosperitat, que amb la seva feina van fer possi-ble que en una festa per la con-vivència organitzada per 9 Barris Acull se celebrés un concert de Hip Hop el passat mes de juliol. Primer i únic concert conjunt de Latins i Ñetas, que va tenir lloc a les pistes de la Ronda de Dalt. Però ja se sap que els mèrits so-len quedar per a les institucions i els dirigents. Quan sʼexpliqui se-riosament aquest procés, seria bo no silenciar la feina dʼalguns joves dels nostres barris.

Discos Castelló:Des de 1933, especialistes en música

Tallers, 3 (clàssica)93 318 20 41Tallers, 7

93 302 59 46Tallers, 9 (overstoks)

93 412 72 85Tallers, 7993 301 35 75

La MaquinistaPg. Potosí,2, local C4

93 360 80 78

Oficines-magatzem(majorista)Molinot, 53

Polígon industrial Camí Ral08850 CastelldefellsTels: 93 394 34 00

93 442 34 47 / 93 442 35 05Fax: 93 441 96 75

93 329 73 21

www.discoscastello.es

30 VEÏNAT juliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Els centres dʼinternament dʼimmigrants o lʼestratègia de la por

BARCELONAJORDI PANYELLA●

El 24 de juny, diversos col·lectius de Barcelona volien desmuntar el futur Centre dʼInternament dʼImmi-grants que sʼestava construint a la Zona Franca. Lʼacció va visibilitzar la realitat dʼaquestes presons.

Va ser el matí de Sant Joan la jornada escollida per una seixantena de persones de di-versos col·lectius per entrar a les instal·lacions del futur Centre dʼInternament per a Immigrants, anomenats també pels moviments socials com a “centres de reclusió per a persones sense papers”.

Lʼobjectiu era “desmuntar” el centre, res de trencar-lo. Un cop arribés la policia, la consigna era deixar les eines al terra i no mostrar resistència. La resposta policial, però, va ser la detenció de 59 persones, entre les quals sʼhi comptaven manifestants, ad-vocats i periodistes.

Visibilitzar la immigració

La construcció del Centre dʼIn-ternament dʼImmigrants (CIE) de la Zona Franca ha de substituir lʼactual centre de la Verneda. La construcció dʼaquests centres no acostuma a fer-se pública, i aquest era el cas del de la Zona Franca.

Lʼacció, però, va servir per iniciar un procés de visibilització de la situació que viuen moltes de les persones migrades que arriben a lʼEstat espanyol, i que en molts ca-sos passen per aquests centres.

A partir dʼaquest moment, diu un dels participants a lʼacció, “la

Delegació del Govern va iniciar una campanya de màrqueting amb lʼobjectiu de presentar-los com a centres dʼacollida”. Dins dʼaquesta campanya, a mitjan agost, El Periódico va publicar unes suposades fotografies del Centre de la Verneda “que eren

falses, ja que en aquest centre mai no hi ha hagut cap llit”.

Els Centres dʼInternament per a Immigrants són una estratègia a nivell europeu que té per objectiu difondre un model de càstig i te-mor. Un dels participants a lʼacció de la Zona Franca ens explica que “és una estratègia de por, seʼls tracta malament i així corre la veu entre ells i es genera por entre la comunitat dʼimmigrants”.

Hi ha CIEs per tot Europa, però bàsicament estan situats als passos o zones frontereres amb lʼÀfrica i lʼEuropa de lʼEst. Des de la perspectiva institucional, la jus-tificació és la vulneració de la Llei dʼEstrangeria: es tracta de perso-nes il·legals pel fet dʼestar aquí, i, a nivell judicial, la infracció és administrativa, o sigui equivalent a saltar-se un semàfor.

Les persones que van als CIEs hi estan un màxim de 40 dies tancats. A partir dʼaleshores el jutge determina una ordre dʼexpulsió. Aquesta ordre, però, només es pot fer efectiva si hi ha acords de repatriació amb els països dʼorigen. A les persones que formen part dels països amb els quals no hi ha acords se les destina a punts determinats de lʼEstat a engreixar la maquinària de lʼeconomia submergida. “Moltes dʼaquestes persones ensenyen lʼordre dʼexpulsió quan la policia els demana els papers pel carrer”, diu un dels participants a lʼacció.

El CIE de la Zona Franca ha costat 3ʼ7 milions dʼeuros a lʼEstat espanyol. Lʼexecució de lʼobra lʼha realitzat lʼempresa Imaga Proyectos y Construcciones, a partir dʼuna licitació que es va realitzar amb caràcter dʼurgència lʼany 2004.

En Papis té 26 anys. Dos seʼls ha passat estudiant, “només educació bàsica”, i des de fa tres mesos que és a lʼEstat espanyol. Al Senegal era pescador, fill dʼuna família nombrosa. Pescant “no es guanyaven molts diners, gairebé tot el que pescàvem era per a supervivència. A vegades hi havia pesca i a vegades, no. Si no hi havia pesca, no hi havien diners i no hi havia menjar”.

Abans de sortir del Senegal, en Vieux Sarr, que ara té 27 anys, ja tenia el telèfon dʼen Papis. Ha arribat fa 10 dies. En Papis ens ho explica, “sí que hi ha solidaritat entre nosaltres, hi ha una xarxa, però aquí et trobes que estem en guetos, pisos compartits on la gent està amuntegada, sense recursos... i per això molts acabem al carrer”.

Els trobem a punt de creuar la Via Laietana i, asseguts a un banc davant del Mercat de Santa Caterina, ens expliquen que els agradaria “treballar de qualsevol cosa mentre estigui ben pagat i no ens explotin”. Els dos van arribar amb els anomenats cayucos. Més de 90 persones a una eslora de 8 per 4 metres en un viatge de 9 dies des de Dakar a les Canàries.

Durant el viatge dʼen Vieux Sarr no hi va haver víctimes, però de les 97 persones que

viatjaven amb en Papis, “en van morir 22, entre els quals hi havia un cosí meu. A mesura que sʼanaven morint, els anàvem ti-rant a lʼaigua. Al meu cosí el vam haver de llançar, tenia 20 anys”. Després de fets així, no sorprèn el que ens diu a continuació, “molts dels que anaven en aquest viatge, just

arribar a Canàries, volien tornar al seu país”.Al Centre dʼInternament de les Canàries en

Papis hi va estar 40 dies, “cada dia arribaven unes 200 persones, així que quan comença el col·lapse, el que fan es començar a enviar gent a la península, i els distribueixen aleatòriament entre les grans ciutat, bàsicament Barcelona i Madrid”, ens explica. En Vieux Sarr hi va estar 29 dies, “després em van posar a un avió fins a Barcelona, i després dins dʼun autobús que ens va deixar a lʼEstació del Nord. El centre dʼinternament de les Canàries és de la Creu Roja, i són ells qui ens diuen que hem de

pujar a lʼavió i al bus després. Ens diuen que ens portaran a Barcelona i que tindrem una plaça dʼhotel per 15 dies. Això a vegades es compleix i a vegades no. En el meu cas sí, en el cas del Papis, no. Ara fa 9 dies que estic a lʼhotel, em queda una setmana, i la Creu Roja mʼha tret un bitllet per anar a Santander, on tinc família”.

Del seu pas pel Centre dʼInternament de les Canàries, en Papis explica que “és com una base militar, lʼarribada allà es du-ríssima, ens tenen amuntegats com si fos un camp de concentració. Podríem rebre un tracte millor, però després del que hem passat o de la vida que teníem a lʼÀfrica... El problema és quan ens han deixat aban-donats a la ciutat”.

Malgrat aquest viatge a la incertesa i lʼangoixa existencial, en Papis diu que vol “guanyar diners per poder-los enviar a lʼÀfrica i ajudar la meva família”. I ha vingut a provar-ho perquè “hi ha gent que ha vingut cap aquí, les coses els han anat bé i han tornat cap allà. Això són referents que encoratgen els joves i no tan joves per venir cap a Europa. Des del moment en què tenim un referent que li ha anat bé, ja es un motiu dʼesperança per intentar-ho”.

La història dʼen Papis i dʼen Vieux Sarr

KIUBA

KIUBAJoves immigrants a Barcelona.

En5 paraules

Can Fargas

La família Viladegut, propietària de la masia de Can Fargas, ha denunciat sis membres de la junta de l’AV i el president de la plataforma Salvem Can Fargas per haver patit injúries i vexacions en una festa reivindicativa celebrada el mes de maig. La denúncia s’ha presentat precisament en el moment en què els citats propietaris han sabut que no podran portar a terme els seus plans especulatius en l’històric edifici del segle XIII ja que l’Ajuntament, després de 7 anys de lluita veïnal, ha accedit a expropiar-la i convertir-la en escola de música del districte. Els jardins seran de lliure accés per al públic.

Línia 9, pública

La Generalitat del tripartit-bipartit va aprovar els seus últims dies de mandat atorgar la gestió de la nova línia 9, en concret el seu tram entre Santa Coloma i la Sagrera, a l’Entitat Metropolitana del Transport, excloent-la d’aquesta manera de la lliure competència, en considerar-la una línia del servei públic. Una bona notícia. Ara només cal que recuperin el temps perdut. Que avancin, però segurs.

Desocupa/okupa

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat 150 cases des que es van desplegar a Barcelona al novembre. La major part d’intervencions es van portar a terme sense incidents. Algunes ocupacions corresponen a persones sense habitatge i d’altres a col·lectius d’okupes. A l’informe policial es diu que cada 10 desocupacions es realitzen 8 o 9 noves “usurpacions” (terme policial per denominar les ocupacions). Qui desallotja els propietaris que tenen habitatges buits usurpant la funció social de l’habitatge? Les lleis i les policies diferencien entre usurpadors de primera i de segona.

Habitatge

L’any passat la construcció d’habitatges a Barcelona va créixer un 40%. La quarta part d’ells van ser de protecció oficial. La rehabilitació d’habitatges es va triplicar. El districte de Sant Martí, amb la nova Diagonal, va suposar un 40% de l’obra nova. Un important canvi de tendència. Insuficient si tenim en compte que els preus van pujar un 17% i que la promesa Llei de l’Habitatge no s’ha aprovat al Parlament.

Lʼocupació del CIEs de la Zona Franca va intentar visualitzar el tracte que reben els immigrants

31FAVBjuliol-setembre de 2006

La Veu del

CARRER

Guia del lloguer per als immigrantsGUILLEM JÓDAR

Des que es va crear el ʻServei de suport a la recerca de pisos de llo-guer per a persones immigradesʼ fa més de 10 anys, hem constatat que una de les grans mancan-ces de la ciutat de Barcelona ha estat la poca o nul·la informació existent sobre el lloguer de pi-sos; una de les conseqüències més nefastes dʼaquesta manca

dʼinformació ha estat lʼaparició de les anomenades agències-estafa, que sʼhan dedicat i es dediquen a cobrar diners per la recerca dʼuns pisos de lloguer inexistents. Veient, doncs, que hi havia un buit dʼinformació prou important, des del Servei hem decidit editar un tríptic que incorpori les infor-macions més pràctiques a tenir

en compte en la recerca de pisos de lloguer: el mercat immobiliari, publi-cacions i espais on fer la recerca dʼhabitatges, les agències-estafa, les aju-des de lʼAjuntament, on adreçar-se per denunciar casos de discriminació, consells...

Un problema de tothom

És una guia editada en 5 llengües (català, castellà, francès, anglès i àrab), pensada com a eina útil per a un dels col·lectius, el de les persones immi-grades, que més patei-xen a lʼhora de buscar pisos de lloguer, abocat a caure en les mans brutes dels estafadors, a patir el racisme i la discrimina-ció dʼadministradors de finques que administren pisos els propietaris dels quals, des de la tranquil-litat i la impunitat del menjador de casa seva, rebutgen els contractes i nòmines en funció dels noms i cognoms que hi apareixen, si no és que exigeixen directament que no es llogui els seus pisos a persones estrangeres. Però aquesta Guia també és dʼutilitat per a la resta de col·lectius de la ciutat, ja que és clar, i així ho hem constatat també en el Servei, que la pro-blemàtica a lʼhora de buscar pis de lloguer a Barcelona afecta a tothom amb una feina (o sense) precària i amb contractes encara

més precaris en una ciutat on viu-re sota un sostre en condicions de mínima habitabilitat ha esde-vingut una tasca cada vegada més difícil. A la pàgina web de la Favb (www.favb.cat) podeu trobar més informació sobre la feina que portem a terme des del Servei i els nostres horaris, així com el contingut complet de la Guia pràctica de lloguer.

La Guia està dirigida a les persones immigrades, el col·lectiu que més pateix enganys i abusos a lʼhora de llogar un habitatge

Revistes de barri

Metamorfosis

Aquesta publicació edita en el seu número 38 un dossier especial en què es passa revista a la feina que es realitza en les sales de consum higiènic de la nostra ciutat i reprodueix les experiències i testimonis dels seus treballadors, usuaris i usuàries. Una publicació de recomanable lectura, especialment per als que continuen manifestant-se contra uns centres, anomenats despectivament “narcosales”, més que necessaris.

Lʼinformador

El butlletí de lʼAVV de La Clota dedica portada i contraportada a les imminents transformacions urbanístiques del barri, informa de la composició de la nova junta i tracta temes com la recuperació de Can Fargas i la trobada de corals. També trobem una entrevista amb una veïna del barri i la continuació dʼun article de memòries. Inclou un interessant suplement de lʼhistoriador Desideri Díez sobre les bugaderes dʼHorta.

Esquerra Eixample

La revista de lʼAVV de lʼEsquerra de lʼEixample dedica la portada a la lluita per lʼhabitatge digne. Entre molts dʼaltres articles, destaquem lʼanunci de la nova web de la vocalia de dones, molt activa, un reportatge sobre el Fòrum Social Europeu dʼAtenes, un article divulgatiu sobre la nova llei del divorci i una reflexió sobre el dèficit dʼequipaments al barri. També podem trobar una entrevista amb un alumne de lʼIES Maragall.

José Oliver PoloPresident de lʼAssociació de veïns Pi i Margall, del barri Baró de Viveravvpiimargall@yahoo.es

“Estem indignats. Hem presentat al·legacions contra la desapariciódel barri”. PUYAL

EL COR ROBAT

●CATHERINA AZÓN

Barceloní, va néixer lʼany 1931 a la Barcelona Vella, concretament al carrer Carretes. Quan es va casar, als anys 60, seʼn va anar al bloc número 17 del barri de Baró de Viver i més tard sʼassaben-taria que els seus habitatges tenien aluminosi. Fa 7 anys que és membre de lʼassociació de veïns.

Quants veïns té el vostre barri?Actualment, a l’entorn de 2.500; en d’altres èpoques, superà-vem els 3.000.

Una comunitat amb tan pocs veïns, pot considerar-se un barri?El barri va néixer al 1929, l’any de l’Exposició Universal: unes petites cases van reemplaçar unes barraques. En el nostre cas, tres generacions de veïns i veïnes que es relacio-nen i se senten agrupats en un mateix territori. Al mig de tot això, les relacions dels uns amb els altres, les xerrades asse-guts al portal i evidentment, mil sentiments entrecreuats.

A partir de lʼaluminosi arriba la remodelació del barri: com la valoreu?Respecte dels preus, l’acord va ser raonable. Malgrat això, els problemes en els cinc primers blocs van ser importants. Una pèssima ubicació va crear racons que ens porten moltes mo-lèsties i, a sobre, en alguns edificis no tenen previst instal·lar-hi ascensors. Així que acabi la remodelació, hauran d’invertir per arranjar les primeres fases, en concret la plaça Baró.

...sense comentaris.El tema dels ascensors és greu perquè la mitjana d’edat és alta. No van deixar els buits necessaris.

La remodelació acaba amb els problemes del barri?No. Respecte de l’habitatge, ens volen construir en diferents operacions més de 500 habitatges per a veïns ocasionals. Als 5 anys d’estança, han de marxar fora del barri. Ens arriba-ran 1.000 veïns provisionals.

Sí, habitatges per a joves construïts en un solar qualificat dʼequipaments...No els volíem, però ja que els han construït, que siguin per a veïns estables que no marxin. Discrepem de la normativa.

La proposta del nou Pla de Barris us esborra del mapa?Estem indignats. Hem presentat al·legacions i alguns sec-tors, espontàniament, van posar pancartes i van fer concen-tracions de protesta.

Us situen a Bon Pastor...Sí, un barri germà. Ens portem molt bé amb ells. Però nosaltres també som un barri. No acceptem pas la proposta. Portem recolli-des més de 400 firmes en contra, amb el recolzament de la Favb. Bon Pastor té les seves peculiaritats i nosaltres les nostres.

Quins serien els límits del vostre barri?Estem separats del Bon Pastor pel polígon industrial de Sant Andreu, per les vies del ferrocarril i el nus viari de Trinitat Vella, per Santa Coloma i el riu Besòs.

Algun tema més?Ens falten equipaments. A l’antic solar que ocupava el camp de futbol s’ha de construir un casal de barri i un centre de dia per a la gent gran. Volem també recuperar el camp de futbol per als xavals, i ens alegraria molt veure cobertes les vies del tren.

Servei de suport al lloguer de lʼhabitatge per a perso-nes immigrades.Obradors, 6-8, baixos. 93 412 76 00. Dilluns i dimecres de 9 a 13 hores. Dijous de 16 a 19 hores.

32 juliol-setembre de 2006

Parlant del

CARRERi de la ciutat

Zeta

Sal i pebre Lʼacudit

T

Aquí visc, aquí votoEl 30 de juny dʼenguany residien a Catalunya 587.616 immigrants. Hi resideixen, tenen els permisos vigents, hi estan empadronats i hi paguen impostos. Malgrat això, no podran votar en les pròximes eleccions, ni tampoc ser elegits. Són ciutadans amb els drets retallats. Els deures els compleixen vulguin o no. Aquest estiu sʼha obert una agra polèmica que enfronta lʼirrenunciable dret a vot al coneixement de la llengua i la identitat catalana. Però la incorporació activa a la societat ha dʼincloure tots els aspectes: cultural, social, polític i econòmic. Davant els dubtes existents i la proximitat de les eleccions autonòmiques, els polítics elegits sense el vot dels immigrants i que tenen la clau de la reforma, van decidir incomplir la seva promesa electoral (que els immigrants votarien a les municipals del 2007) i endarrerir el debat i la decisió per a lʼany 2011. Haurien incomplert el seu compromís electoral si els immigrants poguessin votar? Els immigrants tenen poc valor, entre dʼaltres coses perquè són mercaderia electoral.

Azagra

“L’Ajuntament m’ha tractat com un delinqüent”

ot va començar ara fa 16 anys, quan Joan Sabaté va perdre la feina en una empresa metal·lúrgica i va entrar en una crisi personal. Volia demostrar-se a ell mateix que podia ser únic en alguna cosa i, per això, es va posar a practicar el que li resultava més fàcil, i va començar a fer tocs de pilota assegut. En va arribar a fer 16.000 de seguits i, gairebé sense saber-ho, es va convertir en rècord mundial. Es va adreçar a tots els mitjans de comunicació per si volien comprovar-ho però no va obtenir resposta. Llavors, va decidir anar cap a la Rambla de Canaletes cada dia a exhibir-ho en públic i, a les poques setmanes, tots els mitjans s’hi van interessar: “Va ser increïble perquè, gairebé de sobte, vaig aparèixer a guies turístiques d’arreu del món, em van trucar firmes comercials i, fins i tot, governs estrangers per contractar-me i vaig començar a viatjar per Europa, Espanya i Catalunya fent el que m’agrada”. D’aquesta manera, Joan Sabaté es va convertir en el Maradona de les Rambles. El seu rècord Guiness, aconseguit ara fa deu anys al pavelló de Sant Feliu de Llobregat, encara és vigent.

Des d’aleshores, en totes les seves sortides fora de Catalunya vesteix la samarreta de la selecció catalana “per contribuir a promocionar Catalunya a l’exterior” i a Barcelona, sempre la del

Alícia TudelaPeriodistaJoan MorejónFotògraf

Joan SabatéEl Maradona de les Rambles

Barça, el seu equip.L’afició pel futbol de Joan Sabaté,

però, ve de lluny. De molt jove va jugar a l’Eivissa, a la tercera divisió, però amb 23 anys va decidir deixar-ho i tornar a Barcelona: “Tot i que en aquella època els futbolistes no estaven tan ben pagats com ara i jo guanyava un sou mitjà per viure, a vegades em penedeixo d’haver-me retirat del futbol tan jove perquè mai se sap què podia haver passat”. Després, va jugar un temps amb l’equip de l’empresa metal·lúrgica on treballava a Barcelona.

El 18 de març de 2005, però, la vida de Joan Sabaté va canviar. Va ser detingut mentre feia la seva exhibició diària a les Rambles responent a una normativa prèvia a l’ordenança, segons la qual aquest espai estava reservat només per a les estàtues. L’alternativa que li van donar va ser actuar a la Rambla de Santa Mònica: “Hi vaig anar durant uns dies però no era el mateix, amb la brisa del mar no podia fer bé els meus exercicis”, afirma. I poc temps després, amb l’aprovació de l’ordenança municipal, li va quedar totalment prohibit exhibir els seus tocs de pilota per Barcelona: “La gent, els mitjans, sempre m’han tractat amb molt de respecte i afecte, per això, em sorprèn que l’Ajuntament de la ciutat em tracti com un delinqüent”.

Aleshores, i de forma espontània, es va crear la plataforma Salvem

Maradona, que ha recollit 9.200 signatures perquè

pugui tornar a Canaletes. El passat mes de juny les van

lliurar a l’Ajuntament, però, “sorprenentment, no hi va haver

resposta”. Davant d’aquesta reacció, el portaveu ha sol·licitat

una entrevista amb el regidor del districte de Ciutat Vella, Carles

Martí. “El que més em dol és que puc actuar a Espanya i a l’estranger però

a casa meva no. Jo no sóc el Maradona del passeig de Gràcia ni de les Corts

o l’Eixample, sóc el maradona de les Rambles, per això és allà on he d’estar”.

El dia de la detenció, la policia li va requisar la pilota que, tot i que era vella, tenia un gran valor per al Joan ja que, amb ella, havia aconseguit el rècord Guiness. Quan ja s’havia fet a la idea que no la tornaria a veure el van convidar a un programa de televisió a BTV per parlar del seu cas i, tot i que encara no sap com ho van aconseguir, aquell dia li van retornar la pilota: “quan la vaig veure no m’ho creia, veritablement va ser una sorpresa perquè no en sabia res”.

Joan Sabaté se sent com una part de les Rambles, per això, tot i que ho veu complicat, espera poder retirar-se als 65 anys a Canaletes: “És com casa meva, jo arribava cada matí, prenia un tallat cada dia al mateix bar, em saludaven els cambrers, els comerciants. Hi estava un parell d’hores, feia l’exhibició i marxava”.

Després de tots aquests anys, el Maradona de les Rambles acumula un munt d’anècdotes que ha anat recollint en una llibreta al llarg del temps. Per això, quan es jubili té previst publicar un llibre de memòries i un altre de vivències personals: “Tant de bo em pogués retirar on vaig començar, al meu lloc”.