CARRERLa Veu del

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ●www.lafavb.com Nº 84 abril-maig de 2004

FEDER

ACIÓ

D’ASSOCIACIONS

DE VEÏN

S I VEÏN

ES

DE BARCELO

NA

2 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49

Baix Guinardó93 436 81 80

Barceloneta93 221 72 44

Bon Pastor93 346 46 18

Camp dʼen Grassotjserra.gros@teleline.es

Camp NouBenavent, 14

Can Baró93 285 12 96

Can CaralleuGuarderia, 12

Can PegueraVilaseca, 1

Can Rectoret93 205 04 87

Carmel93 357 57 48

Casc Antic93 319 75 65

Cera93 329 48 53

Ciutat Meridiana93 276 30 94

Clot-Camp de lʼArpa93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 28 80

Congrés 93 340 70 12

Coor. Casc Antic93 310 53 33

Defensem la Barcelona Vella

93 319 00 87 Diagonal Mar

93 307 91 20Dreta Eixample

93 488 05 90Esquerra Eixample

93 453 28 79Font dʼen Fargues

ffargues@hotmail.comFont Guatlla-Magòria

93 424 85 06Font del Mont

93 406 90 49Fort Pienc

93 231 11 46Gòtic

93 315 18 20Gràcia

93 217 60 88Gràcia Nord-Vallcarca

93 211 26 27G. Via-Perú-Espronceda

93 308 77 34Guineueta

93 428 46 23Horta

93 407 20 22Hostafrancs

93 421 79 19Joan Maragall

93 347 73 10

La França93 325 08 93

La Pau93 313 28 99

Les CortsJoan Gamper, 48, 2n

Maresme93 266 18 56

Mercè, Barri de la93 205 16 95

Meridiano Cero93 274 02 72

Mont dʼOrsà-Vallvidrera93 406 84 53

Montbau93 428 29 34

Navas93 340 51 85

Ntra. Sra. de la Salut93 204 86 04

Nou de la Rambla93 441 01 83

Paraguai-Perú93 278 06 93

Parc93 221 04 87

Parc de lʼEscorxadorC. de Cent, 82, 6è, 1a

Parc la Vall dʼHebron93 428 68 66

Passatge IsabelPg. dʼIsabel, 6

Penitents-Taxonera93 418 68 71

Pi i Margall (Baró de Viver)

93 311 41 93Poblenou

93 266 44 41Poble Sec

93 441 36 65Polvorí

93 432 36 42Porta

93 359 44 60Prosperitat

93 276 30 15Provençals Verneda

93 307 46 95Putxet

avputxet@hotmail.comRacó de les Corts

elracodelescorts@yahoo.esRambla, Amics de la

93 317 29 40Rambla de la Bordeta

93 331 10 07Raval

93 441 77 21Roquetes

93 359 65 72Ronda General Mitre

mitre@mixmail.comRonda Sant Antoni

93 442 24 12Ronda Sant Pere

Rda. Sant Pere, 7Sagrada Família

93 246 53 19

Sagrera93 408 13 34

Sant Andreu de Palomar

93 345 81 54 Sant Andreu Nord

93 274 03 34Sant Antoni

93 423 93 54Sant Cristòfol

93 432 34 71Sant Genís

93 417 03 67Sant Gervasi

93 417 90 65Sant Martí Provençals

93 314 17 04Sant Ramon Nonat

93 440 14 54Sants

93 331 10 07Sarrià

93 204 90 58Sudoest del Besòs

93 278 18 62Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella

93 317 38 39Taula del Raval

93 442 46 68Torre Baró

93 276 09 48Torre Llobeta

93 429 07 06Travessera de Dalt

93 284 23 42

Tres Torres93 205 77 89

Triangle de Sants93 431 75 45

Trinitat Nova93 353 88 44

Trinitat Vella93 274 19 58

Turó de la Peira93 358 06 95

Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides

93 317 16 11Vallbona

93 354 89 82Verdum

93 276 02 30Verneda Alta

93 314 58 13Via Trajana

V. Trajana, bloc 10, 1r Vil·la Olímpica

93 221 93 93Xile

Av. Xile, 34, 11-15Zona Sud Sant Andreu

93 346 72 03Zona Universitària

93 401 77 43

La Veu del CARREREditaFederació dʼAssociacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaObradors, 6-8 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 412 76 00Fax: 412 58 88e-mail: carrer@lafavb.comweb: www.lafavb.comConsell de direccióAndrés Naya, Marc Andreu i Eva FernándezCap de redacció i maquetacióElia HerranzConsell de redaccióRedactorsAlberto González, Joan A. Guerrero, Francisco Manzano, Gerard Melgar, Jordi Gol, Marta Milà, Rosa Mª Palencia, Laia Farran, Vanessa Pedrosa, Albert López, Gemma Aguilera, Luis Caldeiro, Eva Lechuga, Alícia Tudela, Jaume Figueras, Laura Baeza, Rosa Mª Marcer, Cristina Salas, Iris Martín, Sergio Porcel, Gladys Echeverri, Albert Ollé, Maria Ortega.FotògrafsDani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés, Andreu Blanchar.Consell assessorManel Andreu, Anna Alabart, Ernest

Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Vinyes, Luis Zaurín. Portada Diana ZuluetaMaqueta originalJoan Carles MagransAdministracióMarga ParramonPublicitatIsabel Mancebo i Carmen PlazaFotomecànica i impressióGrinver, S.A. (T. 373 68 61)DistribucióTrèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA

La FAVB no està necessàriament dʼacord amb les opinions que sʼexpressen als ar-ticles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut dʼaquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

Un nou CARRER a internet

www.lafavb.comImprès en paper ecològic de 65 grams

Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratgede 8.000 exemplarsi la seva distribució és gratuïta

Canvis: Elia HerranzTelèfon: 93 412 76 00

Els nostresde DISTRIBUCIÓ

Pati Llimona. Regomir, 3Informació Cultural. Rambles, 118La Rosa de Foc. Rec, 69CC.OO. Via Laietana, 16El Cafetí. Hospital, 99El Glaciar. Plaça ReialTaller de Músics. Requesens, 5Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260Forn de pa Aubet. Sicilia, 205Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89Autoservei Navarro. Av Mistral, 6Celler de lʼEstevet.Calàbria, 57Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382Centre Social de Sants. Olzinelles, 30Cotxeres de Sants. Sants, 79Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/nCentre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116Can Cadena. Mare de Déu del Port,397La Bàscula. Foc, 128Centre de Serveis Personals de Les Corts. Masferrer, 33Can Deu. Pl. Concordia, 13Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9Quiosc. Plaça de SarriàLlibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17La Sedeta. Sicília, 321Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9Polisportiu Perill. Perill, 16-22Polisportiu Claror. Sardenya, 333El Carmel. Santuari, 27Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20Centre de Serveis Personals dʼHorta.Pl. Santas Creus, 8Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/nCasal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/nCentre Sóller. Plaça Sóller s/nCan Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276Centre Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25Centre Cívic de Trinitat Vella. Foradada, 36-38Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111Can Guardiola. Cuba, 2Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/nDistricte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/nCentre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26Farmàcia. Bolívia, 19Llibreria Etcètera. Llull, 203El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46Centre Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14Casal Alternatiu. La Verneda, 18Casal Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/nFoment Martinenc. Provença, 595SESE. Joan Alcober, 6Padam-Padam. Rauric, 9

PUNTS

El pròxim número de Carrer el podreu trobar als punts de distribució el proper mes de juny

El ninot...Un dibuix de Sumari

Imaginaʼt tota la gent vivint avui en pau. Sense motius per matar o morir. Un món sense fam. Un món on tot es comparteixi. Un món on la fraternitat sigui una realitat.

Ho va escriure fa anys John Lenon. Sons i paraules per la pau i la igualtat. Un cant a la utopia. A unir-se i lluitar per ella.Imagine es i serà un punt de referència davant la violència, lʼexplotació, la desigualtat. La cançó proclama amb força la dignitat humana.El Director General del Fòrum, Jordi Oliveras, va dir fa unes setmanes que estaven treballant perquè lʼhimne del Fòrum 2004 fos Imagine. Avui, a 12 dies del Fòrum, informen que no ho serà. Yoko Ono ha dit no. (Ignorem si és per que coneix què és el Fòrum i vol estar al marge). Un responsable del Fòrum va declarar: “No podíem celebrar un aconteixement del nou segle, vanguardista, amb una cançó de fa 35 anys”. Avui Imagine continua sent un símbol per a aquelles persones que segueixen treballant per un món en pau, just i igualitari, on les persones, totes, siguin protagonistes i destinataris.En temps de guerres injustes i il·legals. En uns dies on els soldats tornen a casa. En una ciutat que rep a milers de nous veïns i els nega la condició de ciutadans. En uns barris que porten esperant massa temps que els seus dèfi cits siguin prioritaris. En uns carrers que són el mirall de la desigualtat i condemnen masses dones i homes a ser senzillament pobres. Avui i aquí, Imagine és actual.No és per a nosaltres un himne, es senzillament una estimada cançó que ens emociona i ens reafi rma en la importància de viure en dignitat.La premsa informa:”Imagine no serà lʼhimne del Fòrum”. Una bona notícia.

DE LʼEUFÒRIA OLÍMPICA A LA IMPOSTURA DEL 2004 PÀG. 3Marc Andreu / Il·lustració: Jordi FoixINTERROGANTS I CRÍTIQUES AL FÒRUM PÀG. 4Eva Fernández i Manel Andreu / Il·lustració: Joan CasellasDE LES CULTURES A LA CIUTADANIA PÀG. 5Dolors Comas / Il·lustració: Roc ParésENTREVISTA A MANUEL DELGADO PÀG. 6Marc Andreu EL FÒRUM MAQUILLA EL MODEL ENERGÈTIC DE LA CIUTAT PÀG. 7Alfons López CarreteELS NÚMEROS DEL FÒRUM PÀG. 8Andrés Naya / Il·lustració: Ferran FernándezUN PAISATGE QUE NO ES POT RECONÈIXER PÀG. 9Josep Maria HuertasUN ECOPARC INSOSTENIBLE PÀG.10Joan PonsEL FORMIGÓ ES MENJA EL MAR PÀG.11Lluís Xavier ToldràEL CONTRASENTIT DE LA SOSTENIBILITAT PÀG. 13GreenpeaceDECLARACIÓ SOBRE EL FÒRUM PÀG. 13Federació Catalana dʼOng per al DesenvolupamentUNA CAMPANYA PUBLICITÀRIA BARATETA PÀG.14Albert RecioFÒRUM 2004: SIN MOTIVO APARENTE PÀG. 15Col·lectiu dʼArquitectes Pilar PrimEL VERITABLE OBJECTIU DEL FÒRUM PÀGS. 16-17Salvador Clarós / Il·lustració: América SánchezEL AGRIDULCE REGRESO DEL TRANVÍA PÀG. 18Cristina SalasPRIORIDAD PARA UN TRANSPORTE PÚBLICO SOSTENIBLE PÀG.19Ole ThorsonEL FÒRUM DE LOS TRABAJADORES PÀG. 21Luis CaldeiroLOS BARRIOS Y EL FÒRUM PÀG. 22Marta Carbonell, Beatriz Garde, Cyrille Micheletta, Louise ThielEL FÒRUM DA UN VUELCO A LA MINA PÀG. 23Jordi GolEL ʻMEGA-GREC ̓DE LES CULTURES PÀG. 24Albert OllésVI DE BARCELONA PÀG. 25OnomatopeyaSENSE PÚBLIC NO HI HA FÒRUM PÀG. 26Iris MartínDIÀLEGS A LA VORA DEL FÒRUM PÀG. 27Jaume FiguerasSÍ AL FÒRUM DE LES CULTURES PÀG. 28Manel MartínezPOLÍTICAMENTE INCORRECTO / NO SOM FÒRUM PÀG. 30Alfons López / Resistències al FòrumENTREVISTA A EVA FERNÁNDEZ / ASSEMBLEA FAVB PÀG. 31Catherina AzónLAFKEN I INGRID PAINEMILLA (ACTIVISTES MAPUCHES) PÀG. 32Elia HerranzACUDIT: AZAGRA/REVUELTA PÀG. 32

El Roto

EditorialImagine

3abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

MARC ANDREU

Les segones parts mai són bones. O només ho són pels productors (i els constructors). Des de lʼExposició Universal de 1888 Barcelona ha desafiat aquesta dita popular: amb lʼExposició Internacional de 1929, amb el Congrés Eucarístic de 1952… I després de lʼèxit dels Jocs Olímpics de 1992, que ja van promoure un model de ciutat prou discutible, la segona part de la quarta part ja no hi ha qui se lʼempassi. El circ, fira o festival que Barcelona viurà del 9 de maig al 24 de setembre va néixer lʼoctubre de 1996 fruit dʼuna patinada de lʼalcalde Pasqual Maragall, que va anunciar una impossible Expo. Dʼaleshores ençà, el despotisme il·lustrat dʼuna progressia política local que ha mudat en mediocritat i els interessos dʼun poder econòmic global cada cop més impune han anat planificant el Fòrum aliens o insensibles, en la pràctica, als canvis sociopolítics que vivia la ciutat, el país i el planeta. Per això, com escrivia lʼarquitecte Josep Maria Muntaner a El País lʼ1 de maig, el Fòrum no serà un fòrum. Perquè el context del 2004 és molt diferent del de 1992.

Públic i espectacle

El Fòrum pot ser un èxit dʼespectacle -450 actes en 141 dies-, de propaganda -el pressupost de les representacions supera els 341 milions dʼeuros i el de lʼescenari passa de 2.860 milions dʼeuros- i de públic -abans de la inauguració sʼhavien venut 600.000 entrades i es preveuen entre 5 i 7 milions de visitants-. Però, més enllà de les trampes de fer comprar 135.000 entrades a les escoles i de col·locar-ne 150.000 als touroperadors, cal recordar les previsions inicials. Quan el març de 1997 el ple de lʼAjuntament va reconvertir lʼExpo de Maragall en el Fòrum de Joan Clos es va parlar dʼun pressupost de només 120.000 milions de pessetes i dʼun esdeveniment que atrauria 150.000 participants i entre 20 i 25 milions de visitants, a més dʼuna audiència televisiva dʼentre 2.500 i 3.000 milions de persones. A priori, queda clar que la realitat dʼun Fòrum que només ha engrescat alguns pocs centenars de voluntaris i entitats està molt lluny de lʼentusiasme popular que van despertar els Jocs Olímpics. I 141 dies dʼun indefinit show sociocultural són més difícils de vendre i televisar que 15 dies de competicions esportives.

Ideologia i lideratge

Lʼalcalde Clos, que ni de bon tros té el carisma del Maragall del 92, deia el 2 de maig a La Vanguardia que no hi ha res més socialdemòcrata que el Fòrum. Sʼhi atreveix ara que ni Jordi Pujol ni José María Aznar manen i perquè sap que els seus socis de govern no li portaran gaire la contrària. Els independentistes fàcilment es perden a Perpinyà i en discussions sobre toros i la Fira dʼAbril. I lʼesquerra trasformadora sembla que supera les divisions del PSUC i guanya empenta ecosocialista però, a Barcelona, encara enyora regidors com Eulàlia Vintró i Antoni Luchetti. En qualsevol cas, el més greu de la definició socialdemòcrata és que, a part de poc creïble per vuit anys de govern del

PP que han deixat petja, sona a anacrònica. Els Jocs Olímpics sí es van organitzar en sintonia amb la socialdemocràcia liberal de Felipe González, però el Fòrum es va pensar des dʼuna esquerra desorientada davant dʼun neoliberalisme que, com a mínim des del 2001 al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, ja contesta una nova esquerra social i no precisament socialdemòcrata. A aquestes alçades, ni el tripartit ni lʼefecte Zapatero semblen capaços de vèncer la ingenuïtat de voler fer del Fòrum de les Cultures la síntesi del neoliberalisme de Davos i la nova esquerra dels Fòrums Socials.

Context global i local

De la caiguda del Mur i la desaparició dʼuna URSS que ja no va participar als Jocs de Barcelona hem passat al complex escenari polític actual. La perspectiva dʼun nou ordre mundial més just ja es va trencar amb la guerra del Golf de 1991, però avui lʼestat del món el marquen la globalització neoliberal, lʼimperi dels EEUU i una nova guerra a lʼOrient Mitjà. La que milions de ciutadans han rebutjat als carrers de Barcelona però que el Fòrum mai es va atrevir a denunciar quan i com calia. El 1992 encara no sʼhavien aixecat els zapatistes, no sʼhavien revoltat Seattle, Gènova ni Barcelona, no sʼhavia extès la consciència ecològica de Kioto i de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia… I la ciutat no tenia el 10% dʼimmigració que té ara i que ha viscut la solidaritat de les tancades a les esglésies i les repressions de la policia i la Llei dʼEstrangeria. Tampoc al 92 hi havia lʼamenaça dʼun terrorisme global. Tot i la operació Garzón, els Jocs Olímpics es van fer sota menys vigilància policial que lʼanunciat blindatge del Fòrum. Clos diu que “del control no sʼescapa res ni ningú”. Quina paradoxa per un Fòrum que pretén dialogar de pau i multiculturalitat sense afrontar els temes espinosos de la guerra, el terrorisme (al món o a Euskadi) i la immigració.

Crítica difícil i plural

Els escèptics del 92 van tenir la opció de marxar de vacances els 15 dies dels Jocs. I el seu impacte urbà només el van criticar col·lectius veïnals. Escapar dels 141 dies de Fòrum serà més difícil, i criticar-lo sembla una heretgia perquè el seu discurs es basa precisament en els eixos del

pensament crític. Però la Barcelona que des de la contracimera del Banc Mundial sʼha convertit en capital europea dels nous moviments socials ofereix ara un ventall més ampli de resistències. Amb tot, és significatiu que lʼoposició argumentada i sostinguda al Fòrum lʼhagi tornat a liderar el moviment veïnal, amb permís dʼokupes, antropòlegs i altermundialitzadors. Alguna cosa hi deu tenir a veure la denúncia dʼuna especulació que lʼalcalde no veu per enlloc però que la gent normal sí pateix en el preu dels pisos. Com hi tenen a veure els gairebé 3.000 milions dʼeuros gastats en obres en un sol punt de la ciutat (les obres olímpiques van agraciar més o menys tota Barcelona) per assumir amb discutible sostenibilitat

una depuradora i una incineradora, sí, però també per terciaritzar amb diner públic la part final de la Diagonal per al capital privat. I sense la contrapartida de deixar que la ciutadania socialitzi, com va fer amb les platges el 92, un espai públic que és una immensa plaça dura que fa de tallafocs entre La Mina i el Besòs, dʼuna banda, i Diagonal Mar i el port esportiu de Sant Adrià, de lʼaltra. Els crítics o escèptics amb el Fòrum no són uns quants radicals mal informats, com diu Clos. La crítica la comparteixen la Favb, la Federació Catalana dʼONGD i Greenpeace. I gent com Naomi Klein, Noam Chomsky, José Bové i Günter Grass, que no participen al Fòrum. I segurament també molts dels que, contradictòriament, hi participaran.

Estupefacció, sorpresa i indignació. Això va mostrar la periodista canadenca Naomi Klein quan es va assabentar a Barcelona que el seu llibre No logo, una denúncia del poder de les marques en el nou capitalisme global, ha estat inclòs entre les 141 obres de la Biblioteca sel·lecta del Fòrum de les Cultures, on ella ha rebutjat participar perquè creu que “manipula el llenguatge i les idees dels moviments socials”. A banda de criticar que el Fòrum hagi estampat sense permís el seu logotip a la portada del No logo, Klein afirma que aquest fet simbòlic “resumeix com sʼha portat tot el muntatge del Fòrum”. Sense participació ciutadana i amb criteris i objectius de màrqueting embolcallats amb els valors de la pau, la sostenibilitat i la multiculturalitat.

Aquesta forma de multiculturalitat la critica el filòsof Santiago López Petit perquè “és el racisme de la tolerància”, la ideologia del nou capitalisme i dʼun feixisme postmodern del qual el Fòrum en seria el laboratori. I el logo del Fòrum, analitzat per López Petit i el col·lectiu Espai en Blanc al llibre La otra cara del Fòrum de les Cultures S.A. (Bellaterra) com a part de la marca Barcelona, no és innocent. “Per què les mans del logo del Fòrum no és tanquen en un puny capaç de colpejar el sistema?”, es pregunta López Petit. Sembla obvi. Però, per què ni tan sols es toquen, com sí fan les mans dʼaltres logos? Potser és que la UGT i la CGT tenen registrades i ben protegides les seves marques, on el contacte de la igualtat val més que la distància de la diferència.

El no logo del Fòrum

JORDI FOIX

De la il·lusió a la imposturaMolt més que 12 anys separen la Barcelona dels Jocs Olímpics de la del Fòrum de les Cultures. Cal no perdre-ho de vista per entendre per què, sense prejudici de lʼèxit dʼespectacle que pugui tenir el Fòrum, Barcelona ha passat de lʼeufòria del 92 i la il·lusió per creureʼs la millor ciutat del món a la indiferència, el desengany i la crítica amb les que rep la impostura del 2004 i la obligació de ser la millor botiga del món.

4 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Interrogants i crítiques al Fòrum

EVA FERNÁNDEZ I MANEL ANDREUPresidenta i expresident de la Favb

Són algunes de les preguntes que ens ve-nen al cap a pocs dies que sʼobri el teló i es desvetlli la gran incògnita de què serà el Fòrum. Ara bé, hi ha algunes coses que ja podem dir al respecte, sobretot pel que fa a la desproporció. Hi ha un element de des-proporció en les mides i en les despeses.

Un centre de convencions amb capacitat per a 15.000 persones respon a la necessi-tat de captar un turisme de grans conven-cions, de grans companyies multinacionals. Difícilment serà un espai que pugui ser apropiat per la ciutadania, per fer-ne un altre ús. La zona del Fòrum es configura com una àrea de grans hotels amb serveis dʼoci i de consum propi on lʼassistent a les possibles convencions podrà satisfer les seves demandes en un espai autosuficient i gestionat per les grans companyies hotele-res. Fent alguna excursió puntual als punts emblemàtics de la ciutat.

El Fòrum representa una despesa de 2.860 milions dʼeuros en infraestructures (475.864 milions de pessetes) i de 341,8 milions dʼeuros (52.911 milions de pesse-tes) en les activitats pròpies del Fòrum. Mentre a Barcelona hi ha 180.000 persones que viuen amb menys de 320 euros al mes, 3.762 habitatges pendents dʼaluminosi, desigualtats entre barris: lʼíndex dʼesperan-ça de vida és sis anys menor al Raval que la mitjana de la ciutat; la cobertura dʼassis-tència domiciliària es troba sobre el 2% i es planteja com un gran repte arribar al 4% al 2007, (quan a la resta dʼEuropa la mitjana és dʼuna cobertura del 8%); un 7% de les inversions del Fòrum podrien pal·liar els problemes dʼhabitatge que pateixen 23.000 famílies a la ciutat de Barcelona.

El Fòrum generarà sense dubte riquesa, com la van generar les Olimpíades del 92 però... per a qui? On i en qui revertirà?

Seʼns ha dit que el Fòrum permet la recuperació dʼuna zona morta de la ciutat i la dignificació del barri de la Mina... però a quin preu? Quantes són les intervencions privades? Només cal pensar que a la zona del Fòrum es construiran 11 hotels i un port esportiu. Hi haurà permeabilitat amb el barri de la Mina o aquest quedarà com un espai ghettificat darrera dʼuna façana litoral de luxe?

La construcció de 11 hotels, tres centres dʼoficines i 300 habitatges a Llull-Taulat configuren un complex residencial poc assequible (a Diagonal Mar els preus dʼun apartament es mouen sobre els 600.000 euros). En poc menys dʼun any els preus de lʼhabitatge de segona mà sʼhan encarit en més del 50%. És legítim preguntar-se si els actuals veïns i veïnes tindran cabuda en aquests barris. Certament, qui avui es vengui el seu habitatge podrà “fer negoci” però... on anirà a viure? La primera viven-da és una necessitat, no és una inversió. Podran els joves dels barris del Besòs tenir accés a un habitatge al barri on han crescut i tenen amics i família?

Es consolida el model de ciutat que basa

el seu desenvolupament en el turisme de luxe. Això suposa una aposta per una activi-tat fràgil, que depèn de factors externs, com poden ser les modes, o bé la percepció de seguretat, que genera pocs llocs de treball de qualitat i en canvi molts llocs de treball estacional, precari i poc qualificat, reservat bàsicament als joves i a les persones immi-grades. Si Barcelona deixés de ser un lloc ambicionat pel turisme, quin destí tindrien aquestes infraestructures? Pensem en la fi que ha tingut per exemple lʼExpo de Sevilla. No caldria optar per infraestructures més adaptables i flexibles que poguessin recon-vertir-se en funció de les necessitats?

No hi ha hagut un de-bat sobre el model de ciu-tat i de desenvolupament futur ni sobre quin nivell de turisme és sostenible per a Barcelona.

Però el Fòrum és tam-bé un laboratori de pro-ves on veurem tendènci-es i formes dʼapropiació i de devaluació de termes i dʼidees. Tal com va denunciar el IX Congrés dʼAntropologia de lʼEstat Espanyol celebrat a Barcelona al setembre de 2002, una de les apropiacions més perillosa és la que es fa del terme de cultura. Lʼadscripció a una “cultura” ha pas-sat a ser considerada com un motlle fix del qual les persones no poden escapar i que es fa servir per tal de justificar les grans discriminacions i les situacions dʼexplotació

de què son objecte milers de persones im-migrades a la nostra societat. Com conviurà el Fòrum de les Cultures amb lʼexistència dʼun centre dʼinternament dʼimmigrats sense papers a la Verneda que vulnera els drets més elementals? Els espectacles fol-klòrics del Fòrum ens ajudaran a millorar la comprensió i la convivència als barris més tensionats de la nostra ciutat?La sostenibilitat és un dels grans reptes en una ciutat de les dimensions de Barcelona que genera un nombre ingent de residus i que demanda un creixent consum ener-gètic. Cal recordar que Greenpeace va

demanar en el seu dia la paralització de les obres del Fòrum per lʼimpacte sobre el litoral.

Servirà el Fòrum per promoure una nova cultu-ra del consum, una nova relació amb els recursos, una major consciència social sobre la generació de residus? No veiem res que ens indueixi a pensar

que serà així. Ens temem que la recentment assolida harmonia política entre institucions pugui representar la reedició de la idea del zoo marítim. Caldrà fer una reflexió en profunditat sobre la mateixa existència dels zoos. Avui en dia la finalitat museística amb que varen ser creats ja és obsoleta i tenim el deure moral de repensar una nova relació amb els animals i els seus drets com tenim la necessitat imperiosa de redefinir la nostra

relació amb la natura.Al comunicat del novembre de 2002 la

Favb deia: “ Des de principis de lʼany 2001 la Favb ha insistit reiteradament en què la par-ticipació popular al Fòrum 2004 estava molt lligada a la creació dʼuna consciència ciuta-dana que pogués debatre els continguts del Fòrum amb total llibertat i suficient antelació a la celebració dels actes oficials”. Els or-ganitzadors del Fòrum van deixar perdre lʼoportunitat de generar un debat participatiu construït des de múltiples instàncies de la ciutat, des de les escoles, la universitat, els barris, les entitats culturals, esportives i de tota mena que conformen el ric teixit asso-ciatiu de Barcelona. En canvi sʼha optat per lʼorganització de macro-conferències, on se-gons seʼns explicava recentment a La Van-guardia, el públic entrarà pagant i sʼespera lʼassistència de milers de persones.

A la 32ª assemblea de la Favb, celebra-da el darrer 27 de març, la nostra entitat es va reafirmar en la “postura contrària a la participació al Fòrum” i en les crítiques que hem esmentat més amunt. Aquesta resolu-ció va ser aprovada per 81 vots a favor, 7 en contra i 5 abstencions.

Els fets del 13 i del 14 de març ens van tornar a les ciutadanes i ciutadans de lʼEstat la consciència del nostre poder col·lectiu i transformador. Ens han dut a recuperar la il·lusió en uns canvis que són possibles. Els nous governants van assegurar que preni-en nota dʼaquesta embranzida democràtica i que no ens decebrien. Ara cal que tots i totes ens posem mans a lʼobra. Lʼarquitecte Josep Maria Montaner ens alertava fa pocs dies a El País que no hem de desactivar la crítica pel fet que ara tinguem govern dʼesquerra a lʼAjuntament, la Generalitat i a lʼEstat. Els i les qui ens governen han dʼaprendre que la crítica és saludable i necessària, que no és deslleialtat sinó lʼexercici ple dʼallò que tothom proclama: la participació. Nosaltres hem dʼaprendre a fer nostra una critica radical però positiva, a no defallir, a reflexionar i a construir teoria, a recollir les reivindicacions de les persones i de manera especial la dʼaquelles que es troben en pitjors situacions.

Un compromís concret

Emplacem el Fòrum per tal que esmeni les úniques coses que encara són esmenables. En primer lloc, que del Fòrum surti una De-claració de Barcelona valenta, que denunciï les causes reals de les guerres, de les desi-gualtats socials. Que es proposi dur a terme una integració real dels nous veïns i veïnes, que respecti les diversitats, totes, les dels qui venen de fora i les dels que sempre han estat aquí, que assumeixi el respecte cap a les dissensions, que es comprometi amb la sostenibilitat a fons i estableixi moratòries vers els projectes més agressius amb el medi ambient, projectes que ara ja estan sobre el paper a la nostra ciutat.

I en segon lloc, que hi hagi un compromís valent de les administracions en assumir els continguts dʼaquesta declaració, amb termi-nis i xifres concrets.

No dubtem que el Fòrum serà un espec-tacle reeixit en el qual, per cert, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona que hi vulguin (o puguin) assistir hauran de pagar dos cops: un a través dels impostos i un altre a través de les entrades. Serà, dèiem, un especta-cle a mig camí entre una gran “festa de la diversitat” i un “Grec” de proporcions gegan-tines. Nosaltres el seguirem veient com un esdeveniment ple dʼoportunitats mancades del que només uns quants en sortiran bene-ficiats i és per això i algunes coses més, que seguirem dient que no en el nostre nom.

Un nombre important de ciuta-dans i ciutadanes de Barcelona ja sʼhan acostat a veure què és el Fòrum. Vol dir això que finalment aquest esdeveniment ha aconse-guit despertar entusiasmes? Quin és el preu que la ciutat haurà de pagar pel Fòrum? I... després del Fòrum, què?

JOAN CASELLAS“24 plats”, foto-acció de Joan Casellas.

Els organitzadors del Fòrum van deixar perdre lʼoportunitat de generar un debat participatiu

5abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

De les cultures a la ciutadania

DOLORS COMASAntropòloga

De moment, bona part de la ciutadania no sap ben bé en què consistirà el Fòrum. Se sap que hi haurà concerts, conferències, un gran edifici emblemàtic, la remodelació dʼuna part del front costaner, molts actes i activitats durant uns quants mesos... però amb quin missatge?, amb quins objectius? La veritat és que això queda difús. Entre indecisions, canvis en la direcció i manca dʼun discurs clar no sʼha difós una imatge entenedora i atractiva. En canvi, sí són molt visibles els nous edificis i infraestructures, alguns dʼells per ús privat i privatiu, que mouen molts diners i són la delícia de promotors i constructors. En definitiva, el que es difon i percep del Fòrum és una mena de festivalit-zació de les cultures, així com les operacions urba-nístiques i especulatives que lʼacompanyen. Tot plegat ha fet que hi hagi hagut actituds molt críti-ques respecte al Fòrum, fins i tot entre persones, entitats i partits im-plicats en la seva realització, i també entre diferents entitats i col·lectius ciutadans que sʼhi han distanciat.

El discurs oficial del Fòrum és molt poc crític amb lʼactual globalització i amb lʼabordatge dels problemes i conflictes en el món. Posant lʼaccent en el diàleg entre les cultures deixa en segon pla els grans desequilibris i injustícies socials, les seves causes i els qui en són responsables. I, com a gran absent, es troba el debat en torn als conflictes internacionals, justament quan la guerra contra lʼIraq encara està viva, el con-flicte israelià-palestí creix i la tragèdia dels atemptats de Madrid encara ens copeja. Aquest plantejament no es correspon amb el que mereixia Barcelona, que ha estat una ciutat puntera en els moviments per a una altra globalització i en favor de la pau.

Sense esperit crític

Els problemes derivats de la globalització actual no es poden resoldre sols a partir del diàleg entre cultures sinó de propostes i actuacions polítiques. Però la política no apareix en el discurs oficial del Fòrum, jus-tament perquè hi ha estat present, i molt, en la seva organització. Per poder conciliar visions ideològiques contraposades, sʼha omès el paper de la política en la compren-sió dels fenòmens culturals. Cal dir que el programa dʼactivitats és molt més comple-xa, plural i progressista que el discurs ofici-al, i que dʼalguns dels diàlegs, per exemple, poden sortir reflexions i propostes a tenir molt en compte. Però el discurs oficial buida la cultura de política, buida dʼesperit crític el mateix plantejament.

Els fets culturals no són independents dels factors polítics, perquè les diferències culturals sʼinscriuen en relacions de poder. El Fòrum parteix dʼun concepte de “cultura”

que sʼidentifica amb les formes de vida, valors i creences dels pobles, traduïdes en diferències religioses, lingüístiques, èt-niques i històriques. Així, cada cultura es concep com un univers amb lògica pròpia no sempre conciliable amb dʼaltres. El xoc entre cultures expressaria el conflicte entre aquests universos; el diàleg entre cultu-res, la solució de les diferències. Però les cultures no són sols això, perquè també cal tenir en compte la trama de relacions en què sʼinscriuen els pobles i que també contribueixen a definir-los. Els antropòlegs insistim que, especialment en el món glo-balitzat en què vivim, no hi ha singularitats

culturals aïllades i que els grups humans usen la diferència cultural en les seves estratègies de relació, tant en lʼinterior dʼuna societat com en la seva ubicació en el món. La cultura no fa natural-ment diferents els grups humans, sinó que és la necessitat de diferenci-ació el que condueix a utilitzar trets de la cultura com a marcadors dʼespe-

cificitat. Per això la noció dʼunitat cultural (o dʼètnia) sol vincular-se a unitats polítiques, o a unitats que desitgen tenir paper polític.

La diferència cultural és, al mateix temps, diferència en el terreny polític, econòmic i social, i nʼexpressa desigualtats. Els xocs entre cultures són, de fet, pugnes per acon-seguir o consolidar determinades posicions de poder, o de defensar-se davant dʼelles. Lʼanomenat “xoc de civilitzacions” per Samuel Huntington (ideòleg de la trilateral, per cert), expressat en la confrontació entre el món occidental i el món islàmic i lʼame-naça dʼaquest, és el nou llenguatge del vell imperialisme, que ha desplaçat al comu-nisme en lʼeix simbòlic i material dʼaquesta estratègia. Les guerres contra lʼIraq, per exemple (la més recent, i també la de 1991), han tingut un elevat component econòmic i estratègic-militar. De fet, el que està en joc és qui controla els pous de petroli més im-portants del món (en mans del món àrab i islàmic) i qui controla la producció, el capital i els coneixements tècnics (en mans dels països del Primer Món, amb lʼhegemonia dels Estats Units). És això el que queda ocult darrera la retòrica del xoc civilitzatori.

Que hi ha diferències culturals entre uns pobles i uns altres? Sí. Que pot haver di-àleg entre persones de cultures diferents? Evidentment que nʼhi pot haver, i nʼhi ha. Que hi ha conflictes? També és evident. Però per molta importància que tinguin els factors culturals (i en tenen, perquè toquen sentiments, identitats i lleialtats primordi-als) resulta impossible dissociar-los de la situació econòmica, social i política dels pobles, o de la lluita per recursos i poder. De fet, no hi haurà “diàleg entre cultures” si no es modifiquen les condicions de des-igualtat i de jerarquia existents, o, el diàleg que pugui haver és música celestial al costat de la necessitat dʼeliminar els grans desequilibris que provoca lʼactual procés

de globalització. Les dades dels diferents Informes sobre Desenvolupament Humà efectuats per la ONU són prou explícites. Un 20% de la humanitat posseeix un 85% de la riquesa del món, i en els darrers anys aquesta concentració de riquesa i lʼexclusió global han anat augmentat en comptes de disminuir. Com pot haver “diàleg entre cultures” en aquesta situació? Les grans migracions internacionals, que obli-guen a milers i milers de persones a desplaçar-se cap als països rics són signe dʼaquesta gran di-ferència social a escala planetària. Els emigrants, nous “pàries de la terra”, són percebuts en els pa-ïsos receptors com una mena dʼinvasors i font de problemes, que sʼatribueixen sovint a la seva cultura diferent. És a través del diàleg entre cultures que es poden resoldre conflictes derivats dʼuna enorme injustícia social? No cal anar més enllà? No cal de-nunciar aquestes situacions i parlar dels seus responsables, així com dels mecanis-mes (polítics) per a corregir els desequilibris i desigualtats?Sʼestà a temps perquè el Fòrum 2004 pugui fer aportacions en aquest terreny, que han

de sorgir sobretot dels debats i activitats, així com de la capacitat dʼimplicar als sec-tors crítics. Després dels resultats electorals de Catalunya i més recentment dʼEspanya es donen les condicions per a potenciar aquelles activitats, discursos i conclusions que reconciliïn el Fòrum de les Cultures

amb la Barcelona de progrés i a favor de la pau. Una possibilitat per a avançar és que la refle-xió passi del terreny dels valors i les idees associat a lʼàmbit de les cultures, al terreny dels drets, associat a lʼàmbit de la ciutadania; de lʼabstrac-ció dels Drets Humans, a la concreció de polítiques per a fer-los efectius; del

paternalisme compassiu als compromisos per a eradicar els desequilibris i injustícies globals. La Declaració de Barcelona hauria de tenir valor polític dʼabast intercultural per a poder ser un referent posterior. Si no suc-ceeix així i predomina el discurs complaent i paternalista centrat sols en el folklore mul-ticultural i en el diàleg entre cultures, sense compromisos dʼaccions polítiques, el Fòrum quedarà com un esdeveniment irrellevant. Les oportunitats encara hi són. Els respon-sables del Fòrum haurien de fer-les aflorar.

ROC PARÈS

La política no apareix en el discurs del Fòrum justament perquè hi ha estat present, i molt, en la seva organització

Posant lʼaccent en el diàleg entre cultures es deixa en segon pla els grans desequilibris i injustícies socials

El Fòrum Universal de les Cultures, que vol situar de nou Barcelona com a referent mundial, ha nascut amb problemes i això és una dificul-tat per a què es desenvolupi amb bona salut. Una part dels problemes ve de la seva mateixa concepció, ja que les respostes en favor de la pau, la diversitat i la sostenibilitat impliquen uns valors i unes pràcti-ques polítiques que no sʼadiuen amb lʼambigüitat ideològica del discurs oficial del Fòrum. És a aquesta concepció bàsicament (i no a dʼaltres aspectes de la seva realització) a la qual es refereix aquest article.

6 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

RetratUna entrevista de

L̓antropòleg Manel Delgado és una de les veus més dissidents amb el Fòrum. Desenganyat dʼuna idea en la que fa vuit anys va arribar a creure, avui està obsessionat en deixar testimoni de que la ciutadania i lʼesquerra no ha caigut unànimement en la impostura del 2004. Per això ha coordinat lʼedició del llibre La otra cara del Fòrum de les Cultures S.A., publicat gratuïtament per lʼeditorial Bellaterra i ha estat recentment als EEUU, convidat per la Universitat de Harvard, per explicar una versió de la modernitat barcelonina que no té res a veure amb el discurs que ven la propaganda del Fòrum.

La modernitat de Barcelona que sʼestudia a la Universitat de Harvard és la del Fòrum?Tots els barcelonins que

hem participat a Harvard en el seminari Barcelona i la modernitat hem expressat el nostre escepticisme i visió crítica del Fòrum. Francesc Parcerisas, Àlex Susanna, Xavier Rubert de Ventós, Josep Maria Benet i Jornet, l’arquitecta Zaida Muchi, el fotògraf Joan Fontcuberta… Ningú va dir res sobre el Fòrum que no fos en un sentit negatiu. En canvi, és a partir de la literatura, el teatre, la fotografia, la pintura i la vitalitat social com hem explicat la idea de modernitat barcelonina a la universitat nordamericana.

El 2004, per tant, no entra en aquesta idea de modernitat.En ambients acadèmics mai no

he sentit a parlar positivament del Fòrum. Com a molt, algú diu que pot ser una oportunitat. Però més enllà del màrqueting publicitari, ningú ho defensa. Perquè només hi ha arguments en contra i propaganda a favor. El Fòrum és pura promoció de la ciutat com a objecte de consum. Una innovació vaporosa amb programes abstractes. I ningú és capaç d’amagar l’evidència de l’operació especulativa que hi ha al darrera.

En aquesta especulació ha basat la seva crítica al Fòrum el moviment veïnal. Lʼaltre gran col·lectiu que critica amb duresa el 2004 és el dels antropòlegs. Per què?Ens resulta escandalós l’ús

polític de la idea de diversitat

cultural. I el Fòrum és un exem-ple de fins a quin punt es pot trivialitzar la diversitat. Com podem parlar de diversitat a Barcelona quan tenim un centre d’internament a la Verneda, un barraquisme invisible i un toc de queda de facto que afecta prin-cipalment els immigrants? Tot plegat és un sarcasme.

Però Barcelona té una llarga tradició de festes solidàries i de la diversitat.Si vols diversitat ves a la

Rambla, no al Fòrum. A molta distància de les festes solidà-ries, el Fòrum és l’apoteosi de la diversitat com a espectacle compatible, a més a més, amb tot tipus de polítiques discrimi-natòries i repressives contra els diversos. Que potser derogaran la Llei d’Estrangeria, votada pel PSOE i que implica posar el nas als padrons municipals, durant els 141 dies del Fòrum? Amb una mà, bon rotllo, i amb l’altra, gar-rotada: això és el Fòrum.

Per què la llei del silenci plana sobre els crítics amb el Fòrum?Perquè a Barcelona hi ha un

sistema de partit únic on qual-sevol expressió de dissidència és matxacada. Vivim en el món feliç

d’Aldous Huxley i la perspectiva d’una Barcelona tranquila i sos-segada no admet contradiccions. Aquí no hi ha ciutadans, sinó ex-tres d’un gran espot publicitari. A més, amb el Fòrum tothom hi està empastifat i fins i tot és difí-cil de fer públic l’escepticisme. I, en qualsevol cas, una dissidència argumentada és difícil perquè el Fòrum, com que no té argu-ments, no es pot rebatre.

És per això que no hi ha contrafòrum, sinó unes resistències plurals que seʼn desmarquen amb accions simbòliques?Sí. No té cap sentit muntar

un contrafòrum. Simplement cal denunciar el muntatge i deixar constància per a la història de que algú no s’ha deixat enganyar.

Quina diferència hi ha, en aquest sentit, amb els Jocs Olímpics del 1992?Els Jocs Olímpics tenien un

argument, una història i un relat que els legitimaven. El Fòrum no té res d’això. A més, el 1992 Barcelona es creia que era la millor ciutat del món. Ara només és la millor botiga del món. I des del 1996, quan va néixer el projecte del Fòrum i es va desallotjar el cine Princesa,

IGNASI R. RENOMManuel Delgado

a Barcelona ha augmentat molt la massa crítica urbana. Des del 2000, cada primavera hem tingut mogudes socials importants amb repercussions internacio-nals: l’acte contra la desfilada militar del 2000, la campanya contra el Banc Mundial el 2001, la contracimera europea del 2002, les manifestacions contra la guerra del 2003 i la recent revolta contra el PP. Com que el clima social no és el mateix que al 1992, el Fòrum no es pot fer impunement. I els que el van dissenyar ja fa sis anys, ara el que volen és bàsicament salvar-lo i no fer el ridícul. D’aquí la unanimitat i la llei del silenci.

És el que el filòsof Santiago López Petit anomena laboratori del feixisme postmodern?Jo no entro a valorar

afirmacions d’aquest tipus, basades en el pensament d’un teòric de l’extrema esquerra com Toni Negri. Aquesta és una crítica interessant però molt filosòfica, que em desborda. Jo estic en contra del Fòrum per sentit comú: per impugnar-lo no cal evocar grans principis teòrics; n’hi ha prou amb contemplar el que passa al voltant nostre. A més, jo, que des d’una postura política militant de l’esquerra transformadora vaig caure inicialment en el parany de creure en el bonisme d’un projecte com el del Fòrum, ni tan sols ara, amb la meva crítica radical, em separo de la meva lleialtat política. Hi ha d’haver algú que militant en l’esquerra institucional estigui en contra del Fòrum. Per això, també, hem fet actes a l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat de Barcelona, a la recerca d’una institucionalitat social que reforci el missatge de que els opositors al Fòrum no som pas radicals mal informats.

En origen, la idea dʼun Fòrum de les Cultures hauria pogut ser positiva?Fa vuit anys, quan jo era un

antropòleg innocent i honest com avui encara ho és la Dolors Comas, vaig estar vinculat com a consultor a l’avantprojecte inicial del Fòrum. Ara em sorprenc de la meva ingenuïtat, però en aquell moment, sota la direcció del regidor Enric Truñó, hi vaig creure. Després, el 1998, Jaume Sodupe va substituir Truñó i es va imposar la idea de fer del Fòrum un gran espectacle multimèdia que imités el format de les Expos i que prescindís de qualsevol tipus de contingut no superficial. Des d’aleshores només han importat els diners, l’espectacle i el públic i s’ha renunciat a una cultura de fons i autònoma.

I lʼespai urbà que deixa el Fòrum, al final de la Diagonal, quina utilitat ciutadana té?És un simple matalàs entre la

Mina i el nou barri de Diagonal Mar, un tallafocs per protegir la renovació residencial i terciària d’aquesta zona. Barcelona viu de decorats, i l’operació urbanística associada al Fòrum és una maniobra per garantir que les polítiques de terciarització capitalista es puguin dur a terme sense problemes.

Provocarper pensar

Manuel Delgado (Barcelona, 1956), dóna classes d’Antropologia a la Universitat de Barcelona i és d’aquells professors que fan pensar els alumnes. Apassionat, atabalat, provocador i descarnat a l’hora de desvetllar contradiccions intel·lectuals i socials, ningú que li escolti una classe, conferència o intervenció radiofònica -a la tele el tenen vetat des que va col·laborar en aquell programa de TVE, El camaleó, que va forçar la realitat informativa fins a fer creure en un cop d’estat a l’URSS de Gorbatxev abans que el fes Ieltsin- quedarà indiferent. Guanyador del 27è Premi Anagrama d’Assaig per l’obra El animal público, aquest militant d’Iniciativa per Catalunya Verds i veí del Clot es mou per la ciutat amb bicicleta, fins i tot quan plou. Però no es considera cap gurú amb autoritat per donar lliçons de moralitat a l’esquerra. Entre d’altres coses perquè admet que ell, la roba, se la compra a El Corte Inglés. Una provocació més?

Manuel DelgadoAntropòleg

“El Fòrum trivialitza la diversitat i ven la ciutat”

Marc Andreu

7abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El Fòrum 2004 maquillael model energètic de la ciutatTot i algunes actuacions exemplars, com la xarxa de climatització o la gran placa fotovoltaica de la plaça, les actuacions al voltant del Fòrum 2004 consoliden un mo-del energètic basat en energies no renovables i condi-cionat urbanísticament pels interessos empresarials de les grans companyies energètiques.

ALFONS L. CARRETEAmbientòleg, vice-president de Depana

El document El Nou Besòs, el Fòrum i la Sostenibilitat elogia les actuacions al voltant del Fòrum 2004 com a exemple dʼurbanisme sostenibilista. I és que, com sʼes-força a destacar lʼAjuntament, aquesta reforma urbana integra en la xarxa urbana aquelles infra-estructures que tradicionalment sʼenvien el més lluny possible de la ciutat.

Així, la renovació de la zona planteja el repte de compatibilit-zar els nous usos urbans amb tres elements preexistents: les centrals tèrmiques, la incinera-dora de residus i la planta de-puradora del Besòs. Segons el document fet per lʼecòleg Ramon Folch, sʼha aplicat una “difícil i arriscada opció sostenibilista” per a que aquestes infraestructures es quedin on són, però moder-nitzant-les i integrant-les en la ciutat, iniciant així “una nova era en lʼurbanisme”.

Naturalment, la política dʼen-

viar les infraestructures indesitja-bles lluny de la ciutat ha de ser abandonada definitivament. La ciutat ha de responsabilitzar-se de lʼenergia que necessita i dels residus que genera, no només per eficiència (portar lʼenergia de fora o enviar els residus lluny és ener-gèticament i econòmicament car) sinó també per motius de justícia ambiental.

Però resulta que la decisió de “deixar-les on són” respon, com a continuació veurem, bé a la realitat social i territorial de lʼÀrea Metropolitana, bé a interessos empresarials, que no pas a una autèntica voluntat de millora am-biental.

Igualment, lʼanàlisi ambiental de les actuacions del Fòrum hau-ria de ser més profunda. A part de la circumstància que actualment no és factible traslladar aquestes infraestructures, sʼhauria dʼanalit-zar si són tecnologies adequades

i, en cas de resposta negativa, preguntar-se la raó per la qual no sʼha optat per la solució realment “arriscada i sostenibilista”: apostar per canviar-les o eliminar-les defi-nitivament.

El Parc Elèctric del Besòs

Actualment a la zona Besòs exis-teixen diversos grups generadors dʼelectricitat. Els grups Besòs 1 i 2 són antigues centrals construïdes als anys 60 que funcionaven cre-mant fuel-oil, que pràcticament no sʼhan fet servir els darrers anys i que Endesa actualment està des-mantellant. La decisió de tancar aquestes centrals ineficients i con-taminants, encara que sigui per raons econòmiques, encaixa amb les reivindicacions ecologistes ja que suposa sense cap dubte una millora ambiental significativa per a la zona. Però aquest fet no és més que la façana de lʼoperació que sʼamaga al darrera.

Per començar, els grups 3 i 4 són modernes centrals de cicle combinat construïdes recentment i que proporcionen una potència de 800 megawatts (Mw) en conjunt. Aquestes centrals es van “colar” administrativament com “amplia-ció i millora” de les anteriors, així que no va haver-hi forma legal dʼoposar-sʼhi.

I ara amb el tancament de les centrals antigues es descobreix que aquesta decisió no és fruit de la sensibilitat ambiental dʼEndesa. Respon a un conveni, fins ara desconegut, entre els Ajunta-ments de Barcelona i Sant Adrià, Endesa i la Generalitat pel qual, a canvi del soterrament de les línies dʼalta tensió de la llera del Besòs, la companyia elèctrica té via lliure per reemplaçar les seves antigues plantes per dʼaltres més modernes i amb més potència

Així, amb lʼexcusa de tancar dos centrals completament obso-letes, amb altíssimes emissions

contaminants i que quasi els supo-sava més despesa que benefici, Endesa es proposa obrir una nova central (Central Tèrmica Besòs 5) al mateix indret.

De nou ens veiem en el perill de creure el fals discurs sostenibilista de Endesa i les administracions. No falta més energia, falta una millor gestió. I per molt moder-nes que siguin aquestes plantes, suposen afegir més contaminació al còctel atmosfèric barceloní. El tancament de les centrals anti-gues acaba de lligar una obscu-ra operació que ha permès que aquesta empresa tingui via lliure per obrir un total de 1600 Mw al Besòs, sense cap tipus de control democràtic, necessitat de demos-trar-ne la necessitat o ni tan sols adaptar-se a cap normativa sobre contaminació.

La Planta Incineradora

La planta Incineradora (amagada sota el nom de Planta de Valoritza-ció Energètica) és lʼaltre element amb una tradicional dificultat per conviure-hi. Naturalment, després de lʼenorme oposició sorgida entre

la ciutadania quan es va pretendre obrir una nova planta incineradora a la Zona Franca, resulta impen-sable traslladar aquesta central a un altre indret. I per tant, entre la impossibilitat de fer-ne una altra i la manca de voluntat de tancar aquesta, sʼopta per millorar el seu

funcionament i consolidar-la com a tractament finalista i contami-nant per a més de 300.000 tones de residus cada any.

Així sʼincorpora una planta de selecció prèvia dels residus urbans que es cremen a la incineradora. Tot i que es dóna a conèixer com a Ecoparc, el concepte original dʼEcoparc és incompatible amb la incineració posterior. Es tracta

dʼuna planta de selecció prèvia que respon al fet que la matèria orgànica (altament humida) perju-dica al procés de combustió de la incineradora, de forma que amb la tria prèvia aquest millora. Per tant el criteri per separar les deixalles serà, en comptes dʼoptimitzar el reciclatge, optimitzar el procés dʼincineració.

Per altra banda, la matèria orgànica separada es tractaria en una planta de digestió anae-ròbia que convertirà els residus orgànics en biogàs, aprofitable per generar energia. Tot i que és un tractament correcte per als residus suposa renunciar a lʼopció de fer compostatge, que recordem que només és possible amb una recollida orgànica de gran qualitat, cosa que actualment no es dóna a Barcelona.

Per últim, en quant a les infra-estructures energètiques, trobem alguns aspectes positius que no seria just no reconèixer, com la gran planta fotovoltaica. Per altra banda, lʼEdifici Fòrum, el Centre de Convencions i els hotels de la zona disposaran de climatització a partir dʼuna xarxa amb generació centralitzada (district heating) que augmenta lʼeficiència energètica a lʼhora de proporcionar aigua calenta i freda per climatització i suposa una reducció considerable de les emissions contaminants, ja que disminueix el consum primari dʼenergia.

Tot i això, la pega és que aquesta xarxa aprofitarà la calor generada a la planta incineradora. Una opció realment “sostenibilista i arriscada” hauria estat aprofitar la calor de la central tèrmica ja existent i plantejar-se, encara que fos a mig termini, un escenari que permetés el tancament de la inci-neradora.

Segons les previsions, els edificis residencials de la zona sʼadaptaran a lʼOrdenança Solar de Barcelona i disposaran dʼaigua calenta amb ener-gia solar. Els edificis que no facin consum dʼaigua calenta aniran una mica més enllà incloent capta-dors fotovoltaics per produir electricitat.

Per altra banda, a la Plaça se situarà una de les centrals dʼenergia solar fotovoltaica més grans del sud dʼEuropa, amb més de 10.000 m2 de superfície i una potència màxima dʼ1 Mw. Tot

i el mèrit de comptar amb aquesta instal·lació a la ciutat, no podem deixar de comparar-la amb la nova central tèrmica dʼEndesa al Besòs, que sumada al projecte de Gas Natural al Port supo-sa situar al cor de la ciutat 1.600 Mw dʼenergia contaminant. La comparació de les potències (les energies brutes guanyen en aquest cas per mil sis-cents contra u) ens dóna una idea de la timidesa dʼaquesta aposta per les energies reno-vables i lʼestalvi dʼenergia.

Energia solar al Besòs

DANI CODINALʼaposta per la central solar no pot amagar la timidesa real respecte les energies renovables.

El tancament de les centrals elèctriques antigues amaga una obscura operació que ha permés Endesa obrir noves plantes sense cap control democràtic

Lʼopció realment sostenible i arriscada hauria estat plantejar-se el tancament de la incineradora

8 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Els números del Fòrum

FERRAN FERNÁNDEZ

El fòrum del FòrumCom valores lʼimpactedel Fòrum en la transformacióde la ciutat?

Quina opinióet mereixel FòrumBarcelona2004?

Volem saber com es veu el Fòrum a peu de carrer. Per això hem preguntat a diver-ses persones i entitats que treballen dia a dia amb la matèria sensible de la qual el Fòrum pren el seu discurs.Agraïm lʼesforç de síntesi que suposa respondre en poques línies i la valentia dʼopinar sobre un esdeveniment que sem-bla condemnat a morir dʼèxit.

1 2

ANDRÉS NAYA

El cost de les obresInversions. El cost de les obres que es realitzen al Fòrum és de 2.860 milions dʼeuros, és a dir, 475.864 de les antigues pessetes. A aquesta quantitat sʼhan de restar els 670 milions dʼeuros de les obres que sʼhan deixat per més endavant (Campus Universitari, habitatges per a joves, una residència per a la gent gran i el zoo marítim). Un import criticat per desmesurat, doncs la ciutat té pendents altres necessitats socials i, encara avui, a lʼhora de discutir el Pla dʼActuació Municipal (PAM), lʼargument constant és que no hi ha diners. A la ciutat hi ha reivindicacions de barri pendents, pisos amb aluminosi que porten 11 anys esperant, un dèficit dʼequipaments que afecta tots els districtes i un llarg etcètera.

De més a menys. Lʼany 2000 el diari Avui xifrava les inversions del Fòrum en 901,52 milions dʼeuros. Dos anys després sʼactua-litzava i ens assabentàvem per La Vanguar-dia que el Fòrum ja costava 1.739 milions dʼeuros. Lʼúltima xifra que ens ha facilitat el mateix Fòrum és de 2.190 milions. Molt més del doble del pressupost anunciat. Un augment tan considerable en tan poc temps no és normal.

Inversions estrelles. Les tres inversions més grans són: lʼEdifici Fòrum, el famós triangle: 72,12 milions dʼeuros. El Centre de Convencions, el més gran de lʼEuropa del Sud: 102,17 milions dʼeuros. El port esportiu de Sant Adrià: 51,87 milions dʼeuros. Ha que-dat per a una segona fase la construcció del zoo marí que, amb un altíssim cost i un enor-me impacte ambiental, transforma en terra “ferma” una part del que avui és el mar.

Públiques i privades. Les xifres oficials ens diuen que dels 2.190 milions dʼeuros invertits, la meitat de la inversió és privada i lʼaltra meitat pública. Es construeixen 11 hotels, 800 habitatges i més de 100.000 metres quadrats dʼoficines. Després la privatització farà la resta: el Centre de Con-vencions el gestionarà Generale Location i es parla que a la nova zona de banys hi haurà entre dʼaltres instal·lacions un club (privat?) de Talassoteràpia. Sense oblidar el port esportiu que, com ve sent natural, serà gestionat per lʼempresa Marina Pre-mià, lligada a interessos immobiliaris de la capital del regne.

Al març de 2001 lʼurbanista Jordi Borja declarava a La Vanguardia: “Lʼedifici Fòrum, que és de promoció pública, no pot ser des-tinat a centre de convencions per a la inicia-tiva privada, que ja obté suficients beneficis amb els hotels”

La Mina. Davant els 2.860 milions dʼeuros que sʼinverteixen en les obres del Fòrum, per a la rehabilitació del barri de la Mina no-més es van aconseguir 95 milions dʼeuros. Un pla urbanístic que compta amb recursos insuficients i que obliga a portar un ritme lent dʼexecució.

Les obres, que no afecten la totalitat del barri, acabaran, si tot va bé, lʼany 2010. Els veïns, que malviuen de fa anys en uns immunds blocs, estan estupefactes davant la doble velocitat de les obres. El Fòrum és molt ràpid, la Mina lenta. Les inversions de caire social encara són menors. És el resultat de ser o no ser una prioritat.

Protesta per discriminació. No podem donar les xifres reals i detallades perquè senzillament, lʼoficina del Fòrum 2004 ens les ha negat.

Diuen que les previsions i els conceptes del costos no són públics. Ni ho entenem ni ho podem compartir. Són majoritàriament diners públics i tenim dret a saber com i quant es pensen gastar en les diferents activitats. En diverses ocasions els vam sol·licitar i ens els van negar reiteradament. Un correu electrònic al senyor Jordi Oliveras no va tenir resposta.

La xifra última. El 16 de gener dʼaquest any es va actualitzar per última vegada el pressupost del Fòrum. Es va aprovar aug-mentar de 327 milions dʼeuros a 341,8, un augment de 56.870 milions de pessetes. Dʼaquests, 42 milions formaven un “fons de reserva” per a imprevistos. Una quantitat molt elevada. És el preu a la improvisació?

Qui aporta els diners. El 60,9% els aporten les administracions: Ajuntament, Generalitat i administració de lʼEstat (20,3 milions dʼeuros cadascú). La resta,133 milions, la venda dʼentrades, convenis i llicències comercials i patrocinadors (82 milions dʼeuros). Es preveu treure 6 milions dʼeuros per la venda dʼactius un cop finalitzat el Fòrum.

Què costa cada activitat. Davant el silenci i tenint com a referència lʼimport dels ingressos (341,8 milions dʼeuros) i un pressupost actualitzat i pormenoritzat que va publicar El País lʼany 2001, podem afirmar sense molt risc dʼequivocar-nos que la programació dʼactes junt a les operacions i inversions que sʼhan hagut de fer perquè es puguin portar a terme, suposen un 70% (233 milions dʼeuros). La promoció de lʼesdeveniment, viatges i campanyes de publicitat, un 20%. Finalment, lʼorganització suposarà un 10% del total.

A la semblança dʼun parc temàtic. 341,8 milions dʼeuros per gastar en 141 dies. Una mitjana de 2,3 milions per dia (quasi 400 milions de pessetes cada 24 hores). Mo-numentalitat, exageració i excés dʼoferta. I tot concentrat pràcticament en un sol espai, vallat, evidentment. Només es gasten 15 milions dʼeuros en els diferents espectacles realitzats fora del recinte. Volem recordar que la dimissió de Josep Caminal, entre dʼaltres raons, es va produir per considerar excessiu el pressupost.

Autofinançament. Ens venen que sʼestà treballant perquè no hi hagi dèficit, és a dir, que el Fòrum sʼautofinancïi. Un autofinança-ment amb diners de tots nosaltres. Els diners de les administracions surten dels impostos que paguem religiosament, les entrades les paguem nosaltres i els patrocinadors ens ho cobraran dʼuna manera o una altra.

Les exposicions. Menció a part mereix lʼapartat de les mega-exposicions. Uns costos desmesurats que han estat molt cri-ticats. Cinc exposicions costen 18,2 milions dʼeuros. Resaltem lʼanomenada “Veus”, que costa 6,4 milions dʼeuros. Lʼany 2002, en una de les crisis del Fòrum, es va anular una exposició contractada a un amic de Maragall degut al seu elevat pressupost (12 milions dʼeuros). Pep Subirós va declarar a El País que el Fòrum “acabarà exercint com a pes-sebre gremial amb què gratificar els submi-sos i tractar de fer callar els descontents”.

El cost del Fòrum

9abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

PereOrtega

Centre de Treballi Documentació

(CTD)

Els organitzadors no han sabut explicar què és i que

pretén el Fòrum. La meva impressió és que es tracta dʼun gran festival cultural amb actuacions dʼartistes del show business mundial, on paral·lelament es parlarà de pau, interculturalitat i sostenibilitat. Trobo a faltar coherència en els plantejaments. No es poden defensar aquests valors amb unes empreses

patrocinadores que són responsables de la manca de pau, sostenibilitat i interculturalitat en altres llocs del planeta, que sʼenriqueixen amb les guerres, lʼespoliació de recursos o provoquen pobresa (Indra, La Caixa, Endesa, Repsol, Telefònica, Coca-Cola...).

No sembla que el Fòrum generi especulació

urbanística donat que es fa en sòl públic. Sí és criticable un model urbanístic basat en el “totxo” com espectacle amb una despesa desmesurada mentre s’obliden qüestions tan importants com millorar els equipaments socials o fer una reforma territorial de Catalunya que ajudés al desenvolupament de les

zones més deprimides. És veritat que servirà per remodelar una part de la ciutat abandonada, però alhora generarà plusvàlues en els barris col·lindants que, de no planificar-se, expulsarà els seus habitants. Per altra banda és discutible la sostenibilitat ambiental del Fòrum, donada la ubicació de barreres en un front marítim ja molt deteriorat.

21El fòrum del Fòrum

Un paisatge que no es pot reconèixer JOSEP MARIA HUERTAS

El territori on sʼaixeca el Fòrum de les Cultures ha estat durant molt de temps un paisatge suburbial. La sèquia de la Madriguera di-vidia dues platges i, de pas, feia de frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. La banda barce-lonina va acollir a finals del segle XIX un barri de cases humils on vivien pescadors, alguns dʼells dʼaspecte oriental que sembla havien vingut de les illes Filipines cap al 1870. La gent va dir que eren xinesos i el petit barri ben aviat va ser batejat popularment com a Pequín. La platja de Pe-quín va inspirar el pintor Isidre Nonell un dels seus quadres de joventut i el novel·lista Juan Miña-na, que va titular així un dels seus llibres. Existeixen les memòries dʼun home que hi va néixer, Anto-nio Galindo. Explica molt bé com les terribles tempestes de 1930 i 1932 van destruir el barri, que te-nia església i Casa del Pueblo. Es

va refer després, però ja mai més no va tornar a ser el que havia estat; senzillament va ser un grup més de barraques.

A lʼaltra banda sʼaixecava un castell amb quatre torres, que havien servit com a instal·lacions militars perquè fessin pràctiques lʼartilleria. Com lʼorigen de la idea sembla ser que havia estat dels francesos durant lʼocupació de la ciutat, li van dir Champ de la Butte perquè hi havia camps i a més una muntanyeta artificial (butte) que feia de parapet per poder disparar. La deformació de la paraula va acabar per denominar lʼindret com Camp de la Bota.

Cap el 1926 una família va passar a tenir cura del castell, que a poc a poc va ser abandonat per lʼexèrcit. La família pionera va anar seguida de moltes altres i el

Camp de la Bota va ser un nou barri de barraques. Els seus ha-bitants eren gent més marginada que els de Pequín. Els escolapis van donar classes dins del castell i joves assistentes socials van mirar dʼajudar la gent a millorar les con-dicions de vida. Paral·lelament, a poc a poc, el barri es va anar omplint de delinqüents que sʼhi refugiaven. Com a motiu, li van posar el Campiri, com recorda un habitant que es va fer famós, Juan

José Moreno Cuenca, el Vaquilla. Aquelles platges-barris estaven

situades a banda i banda dʼon acaba la rambla de Prim. Van des-aparèixer a poc a poc, la part més important el 1974, en inaugurar-se el barri de la Mina, on van anar a viure molts barraquistes, i la resta el 1989, quan de fet es va poder donar per acabada la xacra del barraquisme a Barcelona.

Altres elements que sʼhan anat fent fonedissos són la cotxera

dʼautobusos que tancava el carrer dʼAlfons el Magnànim, via central del barri del Besòs, enderrocada fa poc, i el berenador de la Mina, que va donar nom al barri del ma-teix nom, i on es juntava la gent que anava a caçar a la ribera del riu en la primera meitat del segle XX. Cap als anys 70 el berenador es mantenia, però ja només com un bar que havia subsistit contra el temps.

De lʼantiga Mina, que era un

petit barri, pràcticament només subsisteix un petit grup de cases situades a la frontera, en el que encara es coneix com a Carretera de la Mina. Són a fregar el territori del Fòrum, molt més a prop que no pas lʼactual barri de la Mina. Són una de les poques imatges del vell paisatge que ha resistit, ara per ara, el pas del temps. També hi queda el mar, com sem-pre, indiferent a les obres dels homes.

ARXIU1967. Vista general del Camp de la Bota. Pequín ja havia gairebé desaparegut.

El Camp de la Bota, però, no va ser conegut només per ser un nucli barraquista. El parapet on els soldats feien pràctica de tir va esdevenir sinistre mur on afusellaren centenars de vençuts a la guerra civil entre 1939 i 1952.

Quaranta anys després, lʼany dels Jocs Olímpics, va ser posat un monument, Fraternitat, obra del valencià Miquel Navarro, en memòria de les víctimes. Curiosa-ment, després de les refor-mes forçades per les obres del Fòrum ha desaparegut la placa que identificava el mo-nument i que, a més, incloïa uns bells versos del poeta Màrius Torres. Cal desitjar que es resolgui aquesta pífia ben aviat.

La fraternitatsense plaça

El Camp de la Bota va desparèixer definitivament al 1989 quan, de fet, es va poder donar per acabada la xacra del barraquisme a Barcelona

10 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

JOAN PONSMembre dʼEcologistes en Acció de Catalunya

Els ecoparcs són les instal·-lacions on es tractaran la majoria dels residus urbans generats a lʼàrea metropolitana. Són plantes que, segons la tipologia proposa-da per lʼEntitat del Medi Ambient, es caracteritzen per gestionar les deixalles domèstiques biodegra-dables mitjançant tractaments en fred (compostatge i metanitza-ció), transformant-les dʼaquesta manera en compost (adob) i energia (biogàs). Aquest procés, si funciona correctament, tindrà com a resultat que el rebuig final que anirà a lʼabocador tendirà a ser el mínim tecnològicament possible. Vet aquí les raons per les quals molts grups ecologistes hem donat el nostre vist-i-plau a la seva construcció, tot i que darrerament hem denunciat les importants disfuncions que sʼes-tan detectant en el funcionament i resultats de lʼEcoparc de la Zona Franca, causades sobretot per la utilització, com a input, de matè-ria orgànica amb un nivell dʼim-propis elevadíssim (conseqüèn-

cia inevitable de la implantació de mètodes de recollida selectiva ineficients i desincentivadors) o, senzillament, de residu no triat en origen.

En aquest context, el tercer dels ecoparcs que han de servir per tractar el gruix de les escom-braries metropolitanes sʼha situat just al costat dʼon es faran les

activitats del Fòrum Barcelona 2004. Però, tot i que un dels tres eixos dʼaquest esdeveniment és precisament la sostenibilitat, lʼau-toritat metropolitana corresponent ha decidit fer-hi una instal·lació to-talment diferent de les altres dues. Així, paradoxalment, a lʼEcoparc del Mediterrani hi entraran exclu-sivament residus sense selecció en origen i no hi haurà cap línia de compostatge i, per tant, és evident que la seva funció no serà contribuir a una gestió racional i mediambientalment correcta dels residus municipals sinó simple-ment proporcionar un camuflatge verd a la incineradora que té al costat.

La planta només admetrà, en principi, deixalles sense separar en una quantitat de 260.000 to-nes per any. Al final del procés de triatge i metanització, el fals ecoparc aportarà 160.000 tones anuals de residus a la incinerado-ra, assegurant-li una font contínua de materials per a ser cremats, situació aquesta que consolidarà la continuïtat de la planta de Sant Adrià a curt i mig termini.

El problema de la incineradora

A la vista del projecte, la pregunta és òbvia: construir macroplantes per tractar exclusivament el re-buig no seleccionat prèviament a les cases, no vulnera la jerarquia de gestió (prevenció, reutilitza-ció i reciclatge) expressada tant en la Llei 6/93, reguladora dels residus, com en el Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC)? Segurament sʼhi adiu més lʼapli-cació de polítiques de penalitza-ció i/o prohibició dels productes de difícil o nul aprofitament i dels dʼusar i llençar, acompanyades de la implantació de sistemes de re-collida que afavoreixin la selecció dels residus en origen per part de

la totalitat de la població.Lʼalternativa veritablement

sostenible és, sens dubte, trans-formar el projecte actual en un ecoparc de debò amb línies de triatge que només admetin bros-sa prèviament seleccionada per la ciutadania, amb compostatge i metanització com a mètodes de tractament, i amb un rebuig final mínim i inertitzat que ha dʼanar a parar a lʼabocador. Així sʼaconse-guirà recuperar al màxim els ma-terials que ara sʼincineren. Fóra bo no desaprofitar lʼocasió i, com

ja ha succeït a Montcada i Reixac, clausurar i desmantellar tan aviat com sigui possible la planta inci-neradora de Sant Adrià del Besòs, acabant dʼaquesta manera amb el malbaratament de recursos que representa i amb la contaminació causada per les seves emissions i per les cendres i escòries que genera.

Cal dir que les incineradores són plantes de tractament fi-nalista que generen fluxos de dispersió de substàncies amb una toxicitat important, com els metalls pesats o els organoclo-rats (dioxines i furans), aquests últims amb efectes immunode-pressors i disruptors endocrins i que, en concentracions més elevades, són cancerígens. Aquest sistema crea una falsa sensació dʼeliminació del proble-ma, tot i que el que fa realment és convertir residus domèstics en residus tòxics i perillosos. És urgent la seva desaparició a curt termini i no, com en el cas que ens ocupa, jugar a emmascarar la seva perillositat reconvertint-la en un pretès “ecomonument” inserit dins del nou parc del Nord-oest.

Generar confusió

De la mateixa manera, en qualificar aquesta instal·lació amb el terme “ecoparc” es genera una greu confusió amb la planta que ja està funcionant a la Zona Franca de Barcelona o la que es troba en fase de proves a Montcada i Reixac, alimentant les reticències ciutadanes respecte unes instal·lacions que haurien de

formar part dʼun sistema integral de tractament en fred dels residus urbans.

La projectada creació dʼun centre cultural i pedagògic per sensibilitzar sobre el reciclatge, ni més ni menys que al costat dʼuna planta que crema tot tipus de residus, impossibilitant així el seu reaprofitament, és una flagrant contradicció que desacreditarà qualsevol missatge de sostenibilitat que sʼintenti transmetre als visitants. Cal que totes les administracions implicades considerin els residus com a materials recuperables situats “fora de lloc”, canviant, com diu el PROGREMIC, lʼantiga “lògica del residu per la lògica del recurs”. Aquest canvi de mentalitat les ha de portar a abandonar lʼactual actitud de limitar-se a fer de simples gestores sense criteri de lʼallau incontrolat de deixalles que suportem a hores dʼara, i a aplicar polítiques decidides que comportin una reducció dràstica de la generació de residus, una bona selecció en origen que en faciliti la gestió posterior mitjançant lʼús de sistemes de compostatge i metanització, i una minimització del rebuig final. A Sant Adrià, doncs, sʼha de fer un canvi: incineradora per ecoparc, però, aquest cop, dels de debò.

Un ecoparc insostenibleEl principi que regeix el funcionament dʼun ecoparc es basa en el compostatge (tractament en fred de deixa-lles biodegradables), condició que no compleix el fals ecoparc del Fòrum, on entraran residus sense selecció dʼorigen que aportaran 160.000 tones anuals de mate-rial a la incineradora. A més de perdre una oportunitat de gestionar racionalment els residus, sʼestà generant una greu confusió entre la ciutadania i perjudicant els tímids avanços que en aquest tema es treballen als veri-tables ecoparcs metropolitans.

DANI CODINALa incineradora de Sant Adrià té assegurada la continuïtat a curt i mig termini.

Aquest fals ecoparc només proporciona un camuflatge verda la incineradora que té al costat

Lʼalternativa sostenible de debò és recuperar al màxim els materials que ara sʼincineren

ATTAC Manifestem que el posicionament dʼATTAC Catalunya

i ATTAC España davant el Fòrum Universal de les Cultures 2004 és el de NO participació en ell, per les següents raons:●Entenem que la celebració dʼaquest Fòrum és una operació de maquillatge per a inversions especulatives de les empreses transnacionals causants de la mundialització neoliberal que tantes

injustícies provoca en el món.●Que moltes dʼaquestes empreses estan involucrades en negocis armamentístics.●Considerem que no és veritablement un Fòrum Social, sinó que els objectius de pau, sostenibilitat i diversitat cultural que pregona són poc creïbles, donat que les institucions que avalen el Fòrum 2004 són les que duen a terme polítiques contràries a

aquest objectius, com per exemple la Llei dʼEstrangeria i les consegüents mesures repressives que provoquen la precarietat social i humana del col·lectiu dʼestrangers a Catalunya i a Espanya, conculcant drets fonamentals de les persones; tampoc es qüestiona realment el govern del PP i la seva actitud davant la guerra.

1El fòrum del Fòrum

JORDI TARRÉS

11abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El formigó es menja el marLLUÍS XAVIER TOLDRÀ

Advocat i membre de Depana

Resulta políticament correcte i és habitual que els responsables del nostre país ofereixin un horitzó dʼesperança lligat amb alguna data concreta. Generalment sʼen-tén que aquestes esperances tenen a veure amb un projecte de país o de govern. En realitat, tots com a votants valorem les ofertes que seʼns fan des dels diferents governants en funció de les nos-tres idees o il·lusions. Normalment són una mena de cants de sirena que prenen de manera gairebé invariable forma dʼinfraestructures que no posseeixen més projecte polític que el que són: noves cons-truccions.

A lʼadministració tot ve regit per la temporalitat: cada quatre anys hi ha eleccions i cal explicar el que es vol fer i el que sʼha fet. Sigui com sigui, alcaldables i presiden-ciables sempre acaben parlant o prometent alguna realització cons-tructiva dʼalta volada. Es poden posar molts exemples, però es pot començar pel nostre litoral que va enfocat a lʼesquema dʼun port esportiu per cada municipi. A la muntanya és similar: cada terme municipal vol albergar un domini esquiable alpí. Potser és qüestió de fer la carta als Reis dʼOrient, però és una simple constatació

que a les eleccions autonòmiques tots els partits que optaven a la presidència de la Generalitat coin-cidien en què calia ampliar el port i lʼaeroport de Barcelona.

I és que, encertada o desen-certadament, els votants acabem considerant o no als nostres responsables per les obres que han executat. Les obres invaria-blement impliquen ciment i amb ell tota lʼactivitat econòmica que li és associada, cosa que pot ser positiva sempre i quan no es faci a costa del nostre entorn.

A Barcelona, després de les olimpíades de 1992 vam quedar

orfes de les esperances que abans dèiem que en teoria hem de tenir tots els barcelonins. Hem tingut uns anys dʼàrid panorama sense que es llambregui res més que “anar tirant” amb lʼamenaça dʼuns Jocs Olímpics a Madrid el 2012. Després del canvi de mil·-lenni apareix, doncs, el 2004. Ben bé no sabem que és això del Fòrum però hi ha tot un desplega-ment de mitjans de comunicació, discursos i comissions organitza-dores parlant-ne. De fet, tots de seguida sabem que “lo del 2004” està relacionat amb la façana marítima del Besòs i que sʼhi ha fet moltes obres. Realment, del contingut últim cultural se nʼha dit molt poc, per no dir res, però sembla clar que un racó oblidat i extraordinàriament degradat de Sant Adrià i Barcelona ha rebut una forta inversió pública.

Fins ara, pel poc que hem vist es trasllueix poc contingut am-biental a les obres. El projecte dʼinstal·lació del Parc Zoològic en terrenys guanyats al mar va que-dar aturat per la forta oposició del Ministeri de Medi Ambient, una de les poques decisions encertades en matèria de medi ambient del govern del Partit Popular, encara que hi tingués més pes lʼantago-nisme polític que no pas els crite-ris ambientals. De tota forma, amb el canvi de color polític al govern central, lʼAjuntament veu molt pos-sible el vist-i-plau a la continuació dʼaquest projecte.

Així, el punt més crític tant en la creació de la zona del Fòrum com en el nou projecte de zoo és el fet de guanyar una superfície consi-derable de terra al mar a base de formigó. No sʼha esmentat res del cost econòmic dʼaquesta ocupació marina. Àdhuc, ningú no sʼha llegit la lletra petita del conveni signat entre en Jaume Matas quan era ministre de Medi Ambient i lʼAjun-tament de Barcelona que preveu que els problemes que es puguin generar per aquesta causa al flux de sediments (principal mecanis-me de manteniment de la sorra de les platges) corre totalment a càrrec de lʼAjuntament. És a dir, si les platges es queden sense sorra serà el Consistori barceloní qui pagarà i executarà la recarre-ga. Efectivament, que les platges guanyades per a la ciutadania al davant del Poble Nou són precà-riament estables en quant a sorra

es pot comprovar cada vegada que hi ha un temporal. Si sʼhi in-trodueix una altra gran barrera com aquesta es pot garantir que es perdrà encara més fàcilment, i això ens costarà molts diners. Se-gur que quan passi això seʼns dirà que Madrid no vol pagar perquè ens tenen enveja, però en realitat serà perquè ells no estan obligats a recuperar res. No ens hem dʼoblidar que al sector Besòs es construirà un altre port esportiu, amb la qual cosa el transport de sediments quedarà seriosament compromès.

Quedaria parlar del mal prece-dent que implica el fonament del vaixell insígnia de les obres del 2004: guanyar sòl al mar. Com que no som capaços dʼordenar la part emergida, anem a aterrar terrenys al domini públic marítim per fer-hi el que volem. Una mica és el plantejament de lʼúltim Pla Hidrològic Nacional: com que no hi ha aigua la portarem dʼon calgui, en comptes dʼapel·lar a conèixer primer quines són les necessitats reals i, un cop cone-gudes, treballar a fons per redu-ir-ne el mal consum que seʼn fa. Seria important canviar aquest ordre de prioritats en el que les solucions dures a base de ciment són la primera alternativa, i no pas

la darrera. I és que la zona que ens ocupa té hores dʼara un boom immobiliari brutal.

Òbviament no es pot dir que sigui una façana costanera idíl·-lica i cal millorar-la, però això no justifica en si mateix sortir cap al mar si no sʼha intentat ordenar el que hi ha als terrenys emergits.

El plantejament hauria hagut de partir dʼuna voluntat dʼarranjar el problema jugant amb els recursos que hi ha, no traient-se del barret quelcom que crearà nous proble-mes. Això sí, el domini públic no és tan car com la compra de sòl urbà.

Sembla que el fi en si mateix sigui fer obres i res més. El contingut del Fòrum ha quedat un tant diluït front a lʼanunci de les noves infrastructures. Potser això és el que vol la ciutadania, però tampoc disposa de tota la informació. A més què crearem

per motivar-nos després del 2004? Les nostres aspiracions són més aeroport, més port, lʼAVE, etc… perquè si no, ens diuen, no serem competitius. En el rerafons continua havent-hi la rivalitat entre Barcelona i Madrid, on és absurd competir-hi a base de més ciment, atès que la capital del regne sempre serà la mateixa. Lʼoriginalitat barcelonina de lʼ”aquí sí hay playa” ens podria haver dut a invertir aquests diners en recuperar la part final del Besòs i el seu delta. Seria regenerar una part del patrimoni natural dignificar uns terrenys en un entorn altíssimament transformat. De cara al 2004 moltes coses haver-se replantejat si hi hagués primat lʼaspecte de recuperació mediambiental. La sostenibilitat no és un vestit que un sʼabilla un dia per anar de boda, hauria de ser el sanejament dʼun antic delta que ara és gairebé irreconeixible. De fet el delta del Besòs és lʼestadi cap a on va el delta del Llobregat també, un espai natural sembla que oblidat per tothom. Sembla que sempre hi ha uns agents econòmics que sʼenriqueixen tant a base de destruir zones naturals a favor de les infrastructures, com quan els toca desfer-ho per intentar restaurar el que ja hi havia.

DANI CODINAAspecte de les obres del nou port esportiu.

El nou port esportiu comprometrà seriosament el transport de sediments marins

És absurd que la rivalitat Barcelona-Madrid se solucioni competint a base dʼomplir de ciment

GreenpeaceEspanya

Greenpeace és una organització que treball en la defensa

del medi ambient. Per això, nosaltres no tenim una opinió formada sobre els continguts del Fòrum 2004. El que sí que podem dir és que alguns patrocinadors desenvolupen activitats amb un impacte ambiental molt gran. Per exemple, Endesa es troba entre les empreses més contaminants dʼEspanya. Aquesta empresa projecta

una nova central tèrmica a Sant Adrià del Besòs. Només amb els nous projectes de tèrmiques dʼEndesa es produiran 24 milions de tones de CO2 cada any. La Comissió Nacional dʼEnergia ha demostrat que la campanya “dʼenergia verda” dʼEndesa és enganyosa

Per a Greenpeace, que el Fòrum prediqui la sostenibilitat és

un contrasentit, quan no una mostra de cinisme, ja que si el Fòrum pot pressumir dʼuna cosa és dʼésser un exemple pal·lès dʼinsostenibilitat. Sʼha basat en una operació urbanística que ha alterat i privatitzat la línia de costa de Barcelona.

21El fòrum del Fòrum

SOSRacisme

Comissiópermanent

SOS Racisme no participa al Fòrum perquè per aquest any té altres objectius i perquè més enllà de treballar la diversitat cultural, treballem per la igualtat de drets. A partir dʼaquí, no podem opinar molt més sobre un esdeveniment en el qual no participem.

12 PUBLICITAT abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Barcelona viu un canvi de model de sostenibilitat. El vell model, centrat sobre tot en l’ús intensiu del vehicle privat, està deixant lloc a una mobilitat més humana, racional i sostenible, basada en la convivència i diversitat de les diferents formes de desplaçament. Aquest nou model ha de permetre garantir els desplaçaments necessaris per tal que Barcelona i la seva àrea metropolitana continuïn creixent econòmicament però, alhora, ha de garantir una ciutat de qualitat, racional i a la mida dels desplaçaments dels seus ciutadans i ciutadanes. L’equilibri entre els diferents modes de desplaçament -en transport públic, a peu, en bicicleta, en cotxe...- només és factible en el marc de la concertació, la participació i el consens. Això és el que s’ha fet des del Pacte per la Mobilitat, òrgan de participació i debat entre l’Ajuntament i les entitats del sector.

Arran d’aquest intens procés de participació, l’Ajuntament ha aprovat un conjunt d’objectius i estratègies en les quals es basaran les accions de govern en matèria de mobilitat d’aquí a l’any 2007. Aquestes accions, que formen part de l’anomenat Programa d’Actuació Municipal (PAM), vindran marcades, entre altres objectius, per:

❑ L’ampliació de l’oferta del transport públic (la nova línia 9, l’ampliació de les línies 3 i 5 del Metro, el tramvia, l’arribada de l’AVE, la remodelació de l’estació de Sants i la nova estació de la Sagrera).

❑ L’ampliació i millora de l’espai destinat als vianants.

❑ La promoció de l’ús de la bicicleta.

❑ La integració de la xarxa bàsica de circulació amb la resta de xarxes

dels altres modes de desplaçament i la reducció progressiva del trànsit a les vies no bàsiques.

❑ La promoció de l’ús racional del cotxe i la creació de 5.000 noves places d’estacionament fora de la calçada.

❑ L’elaboració del pla estratègic de la moto.

❑ L’ordenació de la distribució de mercaderies, amb noves places i la

introducció de mesures innovadores per la càrrega i descàrrega.

❑ La seguretat viària, amb l’objectiu de disminuir els accidents de trànsit i les seves víctimes.

❑ Potenciar la informació sobre l’estat del trànsit.

❑ Continuar el programa d’accessibilitat per a persones amb disminució.

P ar kingsC onse l l de Ce nt , Pl a ça de l es Glòri e s,

Inde pe ndènc ia,Avda . Me ridi ana , Gra n Via

Me tr oGlòri e s, Clot

Autobus os18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Des d'un botó fins un canó!!OBERT DE SOL A SOL

ELS DILLUNS, DIMECRES,DIVENDRES I DISSABTES

ASSOCIACIÓ DE VENEDORSMercat MunicipalFira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS:Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. Ontal vegada trobi els més inesperats.OFERTES PERMANENTS:Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereixal públic a preus veritablement satisfactoris.

Casa fundada l'any 1912

SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES IGRANITZATS, GELATS...

FABRICACIÓ PRÒPIAI ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Rambla Poble Nou, 44-46Tel. 93 309 18 72 - BarcelonaPàg. web: www.eltioche.comE-mail: eltioche@eresmas.net

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

FORN DE PA D'AVINYÓ

PA I BOLLERIA ARTESÀESPECIALITAT EN COQUES

ESCUDELLERS, 59Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARIA RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)Tel. 93 302 24 41

C R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V CC R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V C

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Hnos. JURADO10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

DIVISIONES DE ALUMINIOREJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO

escu

dell

ers,

21

telè

fon

93

317

95 8

4ba

rcel

ona-

2

RESIDENCIA CLARARESIDENCIA CLARA

Santa Otilia, 13-15

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Pregunte por Sra. CLARAT. 93 420 95 62

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luzcon ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles,todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina propia, médico, animación y gimnasia.Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del año.Véala: le gustará

Barcelona es mou béLʼAjuntament debat amb les entitats del Pacte els eixos que marcaran la política de mobilitat dels propers anys

www.bcn.es/mobilitat

PUBLICITAT

13abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

GREENPEACE

El medi litoral és molt escàs, i es troba ja molt alterat pel poblament i les activitats humanes. Mantenir i restaurar els seus valors naturals i garantir-ne la permanència en el domini públic (com ho indica la Llei de Costes), hauria de ser la priori-tat i la guia de tota política i de totes les accions que sʼhi duguin a terme. Molt desafortunadament, les actuacions de lʼAjuntament de Barcelona en promoure el Fòrum 2004 han anat justament en direc-ció contrària.

El Fòrum 2004 ocuparà 2,54 km entre el Poblenou i el Besòs. En primer lloc, implica la cons-trucció dʼuna gran plataforma litoral sobre terrenys guanyats al mar. Segons el projecte, “la cons-trucció de la plataforma compor-tarà que la ribera del mar actual perdi les seves característiques naturals que van determinar en el seu dia la qualificació com a tal, per la qual cosa deixarà de constituir formalment la ribera del mar”. Això no només implica lʼalteració de la línia de la costa,

la interrupció del transport de les sorres i sediments i, de retruc, una major inestabilitat a les plat-ges: també permet privatitzar allò que, sota la Llei de Costes, és pú-blic. El Fòrum 2004 inclou 30.000 metres quadrats dʼedificacions diverses, alguna de les quals es podrien privatitzar. Entre les actuacions del Fòrum 2004 que contravindran la Llei de Costes sʼinclouen:●Passeigs marítims ubicats a la ribera del mar, la qual cosa està prohibida expressament per lʼarticle 44.5. Concretament, el passeig marítim des del Port Olímpic-Mar Bella cap el Nord, amb una longitud total de 2.490 metres, estarà totalment dins de la ribera del mar.●La construcció dʼun Parc Zoolò-gic, que contravindrà lʼarticle 32.1 de la Llei, que diu que “només es podrà permetre lʼocupació del domini públic marítim-terrestre (dpmt) per aquelles actuacions o instal·lacions que per la seva

naturalesa no puguin tenir una altra ubicació”, la qual cosa no pot dir-se dʼun parc zoològic. El Parc Zoològic, que encara no ha estat autoritzat per lʼAdministració de lʼEstat pertinent, inclou la cons-trucció dʼedificis entre 12 i 210 metres dʼalçada en el dpmt.● La instal·lació dʼuna planta depuradora en el dpmt, concreta-ment en terrenys guanyats al mar, la qual cosa està prohibida per lʼarticle 44.6. Aquesta depuradora

es construirà a expenses de terrenys cos-taners que en el projecte es qualifiquen com

a terrenys dedicats a serveis por-tuaris... quan no existeix cap con-cessió per a la seva obtenció del mar, ni sʼhan adscrit a cap port!!

Cal dir que la Direcció General de Costes (DGC) del Ministeri de medi Ambient, un òrgan que no sʼha mostrat especialment responsable alhora de protegir el nostre patrimoni litoral, considera en dos informes (06/06/1999 i 11/04/2000) que aquestes actua-

cions són il·legals. En el segon in-forme, la DGC afirma literalment que es tracta dʼuna “maniobra de tinte marcadamente mercantil”, ja que en el projecte consta que “els beneficis econòmics dʼaquestes operacions són el primer argu-ment de la viabilitat de les actua-cions urbanístiques proposades” i “una privatización encubierta de la costa que bajo la forma de zona de servicios portuarios alojaría 30.000 metros cuadrados

de edificaciones variadas, entre las que abundarían las de índole comercial y lucrativa en provecho privado”.

Des de Greenpeace només podem desitjar de tot cor que la visió de “sostenibilitat” que PSC, ERC i ICV comparteixen per al litoral de Barcelona no sʼextengui a la seva acció de govern de la Generalitat, ni a les seves actua-cions al tot just constituït Congrés del Diputats.

El contrasentit de la sostenibilitat

La Federació Catalana dʼONGD, en la seva última Assemblea Ex-traordinària, i després dʼun ampli debat, va acordar fer pública la següent declaració respecte al Fòrum de les Cultures 2004. Mal-grat la pluralitat de la Federació, la posició expressada és compartida majoritàriament, fins i tot per ONG que seran presents al Fòrum.1) Independentment de lʼèxit de públic, i sense qüestionar la qua-litat dels diferents esdeveniments,

ens sembla poc coherent que el cost del programa dʼactivitats sigui gairebé simbòlic davant la inversió total en infraestructures i urbanit-zació de lʼentorn (uns 318 milions dʼeuros és a dir, 52.911 milions de pessetes, davant 2.860 mili-ons dʼeuros equivalent a 475.864

milions de pessetes). Així mateix, ens sembla desproporcionat que, pel que fa al Fòrum, els costos indirectes de lʼorganització siguin dʼun 24% del total. Des de Porto Alegre, les organitzacions socials de tot el món han demostrat tant la seva capacitat de convocatò-ria com per introduir a lʼagenda política internacional els temes fonamentals, amb recursos molt més limitats.2) Encara que lʼorganització del Fòrum ha trans-mès que aquest servirà per refor-çar-ne el moviment associatiu i que la seva participació hi ha estat fonamen-tal, en la nostra relació, directa o a través de les ONG federades, hem comprovat que la realitat està molt lluny dʼaquest discurs. El disseny general, els diferents formats, els pressupostos i les decisions finals sobre els continguts han estat supeditats a una estructura de professionals i polítics aliens a les problemàtiques i formes de funci-onament de la majoria dʼentitats. El resultat ha estat que algunes ONG interessades a participar-hi sʼhan fet enrera, i que entre les que hi participen es repeteixen les

queixes sobre el tracte rebut o les dificultats de comunicació.3) La mateixa relació de la Fe-deració amb el Fòrum no ha estat tant fluïda com hi hauríem desitjat. Vam acceptar lʼencàrrec de fer una proposta per dotar de continguts la “Fira de la Solida-ritat” i lʼSpeakersʼCorners. Tot i que lʼorganització va reconèixer la qualitat dʼun treball tècnic pel qual va pagar 30.000 euros, ens preocupa la poca utilització que

sʼha fet dʼaquest informe, una ve-gada la Federació va desvincular-se de la seva pro-ducció.4) Com a entitats

de cooperació internacional, vo-lem recordar que les pràctiques dʼalgunes empreses sòcies i/o patrocinadores del Fòrum han es-tat denunciades, en els països del Sud, pels seus impactes negatius socials, polítics, sindicals i medi-ambientals o estar vinculades a la indústria armamentista i que, per tant, són contràries als principis proclamats pel Fòrum (entre les quals destaquem El Corte Inglés, Agbar, Endesa, Telefónica, Coca-cola, Nestlé, Indra).Entenem que lʼAjuntament de

Barcelona ha assumit un com-promís públic amb lʼorganització del Fòrum, ja que ha vinculat la imatge de la ciutat amb les idees de pau, diversitat cultural i soste-nibilitat. Desitjaríem que la seva

aposta es materialitzés en políti-ques i pressupostos concrets que, tot plegat, permetran una major justícia social a Barcelona i a tot el món. Barcelona, 20 dʼabril de 2004.

La Federació Catalana dʼONGD critica el Fòrum

DANI CODINANou port esportiu.

Entre les entitats que participen al Fòrum hi ha queixes sobre el tracte rebut o dificultats de comunicació amb lʼorganització

tallers, 79 tel.: 93 301 35 75barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85creu coberta, 73 tel.: 93 424 57 96

nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41tallers, 7 tel.: 93 302 59 46

*Les teves botigues de música*De la A a la Z *100 x 100 música

14 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Una campanya publicitària baratetaALBERT RECIO

Economista

Un dels temes més controvertits del Fòrum és el dels seus patroci-nadors privats. Per a molta gent, el patrocini privat constitueix una mostra de la prepotència de les grans empreses i condiciona totalment lʼorganització de lʼesde-veniment. Quines són les motiva-cions reals dʼaquestes empreses per finançar el Fòrum? Possi-blement les raons són diverses i potser val la pena analitzar-les amb detall.

En totes les èpoques els rics i poderosos han tingut necessitat de legitimar el seu paper social i de presentar-se com a benefactors de la societat. Una gran part de lʼart i lʼarquitectura, moltes obres públiques i activitats de beneficèn-cia no es poden entendre sense aquesta motivació. Les grans em-preses actuals, malgrat que tenen com a gran objectiu lʼenriquiment dʼuna minoria social, també es veuen en la necessitat de presen-

tar-se com a benefactores socials. Al cap i a la fi, la imatge és un element molt important per elles i saben que una mala percepció social pot traduir-se en caiguda de vendes. Només cal veure les con-tinues proclames de molts anun-cis televisius (“pensem en tu”, “treballem pel teu benestar”,....) o

passejar-se per les seves pàgines web: a quasi bé totes hi figura una entrada que explica la preocupa-ció de lʼempresa x en el progrés de la col·lectivitat i el medi ambi-ent. Finançar el Fòrum forma part dʼuna política general dʼimatge que busca sobretot mostrar que aquestes empreses formen part de la nostra societat i sʼimpliquen en els projectes col·lectius (sem-pre que el cost estigui controlat i lʼactivitat no vagi directament en contra dels seus interessos). Que la Caixa (el gran tòtem financer de Catalunya, amb important presèn-cia en el capital de molts dels al-tres patrocinadors) financi aquest esdeveniment és el que es pot es-perar de lʼestructura real de poder (econòmic i cultural) a la societat catalana. Segurament, aquesta és la motivació principal de la majoria de patrocinadors i no cal buscar plantejaments més maquiavèl·lics. Però, posats a trobar explicacions, en podem trobar algunes més.

Pels productors de béns de consum no durador, la fidelitat del client amb la marca és un factor crucial. Per això gasten molt en publicitat i tenen interès en estar presents a totes les activitats de participació multitudinària. Re-partir el seus productes és una forma de guanyar clients poten-cials i de millorar i fer conèixer les seves marques. Per això hi participen algunes de les grans empreses locals de consum com el Corte Inglés, Damm, Henkel, Pascual (necessitada de refer la seva imatge després del boicot als seus productes), Coca-Cola, Gallina Blanca, Panrico Donuts o Roca, per indicar els casos més clars.

Hi ha una altra família dʼem-preses que per la seva activitat tenen una continua interrelació amb els poders públics. Aquests són, en alguns casos, clients molt importants. Però sobretot regulen la seva activitat (i el seu negoci):

exploten concessions públiques, o activitats subjectes a regulacions degudes a les seves característi-ques específiques o fins i tot una part del seu negoci té a veure amb la recaptació dʼimpostos (com va resultar palès a la lluita de lʼaigua). Es tracta dʼempreses que tenen una relació quotidiana amb lʼAd-ministració i que estan disposades a col·laborar a canvi dʼobtenir un tracte benèvol en el seu negoci

principal. Són empreses amb molts recursos i per tant amb capacitat de rascar-se la butxaca per finançar activitats. Un cost que possiblement recuperaran amb un tracte favorable en altres camps. Alguns dels sponsors cauen directament en aquesta catego-ria: Endesa (Fecsa), Telefònica, Iberia, Agbar, Abertis, Indra i fins i tot el Corte Inglés, tan benefici-at per la política urbanística de lʼAjuntament o MediaPro (soci del

projecte de ciutat àudio-visual de Cal Aranyó).

Lʼexistència de moviments so-cials que denuncien els abusos de moltes grans transnacionals ha fet que aquestes desenvolupin estratègies de rentat dʼimatge, més interessades en presentar-se com el que no són que en rectifi-car les seves polítiques de fons. Pels seus continguts, el Fòrum és una bona ocasió per dur a terme aquesta política. Per exemple presentant-se com a defensors de la sostenibilitat ambiental quan es desenvolupen activitats que dia a dia la qüestionen. Aquest pot ser per exemple els casos dʼEndesa (una empresa que està fent lobby contra lʼacompliment de Kyoto, que explota centrals nuclears) o dʼAgbar, ambdues promotores dʼun creixement insostenible. O de les empreses lligades a lʼautomò-bil (com és el cas de Toyota, que tracta de presentar el seus motors híbrids com la panacea medioam-biental, o la gestora dʼautopistes Abertis). O les promotores dʼun model alimentari discutiblement sostenible (sense comptar els seus efectes sobre la salut huma-na). O empreses que com Indra, es presenten com a defensores de la pau i produeixen equipament militar. O empreses que com el

Corte Inglés posen totes les traves possibles als que intenten esbrinar les condicions laborals dels treba-lladors de les seves subcontractes a països en desenvolupament. El Fòrum els hi ofereix una imatge de bones intencions a un preu relati-vament modest.

Patrocinar, gestionar, desgravar

Resulta també evident que molts dels patrocinadors són a la vega-da gestors dʼactivitats concretes del propi Fòrum. No està clar si lʼaportació com a patrocinadors és neta (aporten una quantitat de diners) o bruta (i després es descompten les retribucions per la seva participació). Si a més comptem que tindran desgrava-cions fiscals pel seu patrocini, tot indica que el Fòrum és sobre tot una campanya publicitària barateta. Incloent inclús una empresa de treball temporal con ara Randstad. No deixa de ser significatiu que sigui el model de treball temporal el que es plan-tegi com a model laboral dʼun esdeveniment que pretèn cercar respostes als reptes seriosos que té plantejada lʼhumanitat. És una altra forma de dir que el que veri-tablement importa és lʼespectacle i la publicitat.

Esquema de la interrelació dʼalguns patrocinadors amb els negocis de la guerra.

Patrocinadors guerrersREDACCIÓ

Aquest mapa pretén visualitzar els vincles del Fòrum 2004 amb lʼeconomia de la guerra.

El mapa mostra com una part important de les empreses que patrocinen o són sòcies del Fòrum 2004 són empreses armamentís-tiques o tenen part de la propietat dʼaquesta mena dʼempreses. Unes altres són membres dels poderosos lobbies armamentís-tics de lʼEstat, tenen interessos econòmics en la guerra dʼIraq o subministren material bèl·lic.

El Fòrum, que diu prioritzar el debat vers les “condicions per la Pau” està impulsat i finançat per uns agents que, en el seu dia a dia, es dediquen a treure rèdit a costa de determinats conflictes bèlics i, en conseqüència, a con-solidar “les condicions per a la guerra”.

En totes les èpoques els rics i poderosos han tingut necessitat de legitimar el seu paper social presentant-secom a benefactors de la societat

El mapa i el text que reproduïm estan extrets del treball titulat “De què va realment el Fòrum. Mapa dʼacció.”, elaborat pel col·lectiu Boicot Preventiu (www.boicotpreventiu.org).

IGNASI R. RENOMSeus barcelonines de les empreses Endesa i Coca-Cola, patrocinadores, entre dʼaltres, del Fòrum.

Moltes transnacionals financen el Fòrum com a estratègia per rentar la seva imatge

15abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

SOSMonuments

SalvadorTarragó

(president)

Davant les propostes manifestades per lʼorganització del

Fòrum 2004, pensem que la seva finalitat última està més a prop de seguir conreant una imatge atractiva de Barcelona, dins la línia de ciutat cosmopolita, moderna, pluricultural, tolerant i progressista; característiques que, en molts casos, no es corresponen amb la realitat. La intenció seria bona en teoria. Ens temem, però,

que el resultat estarà lligat una altra vegada a qüestions especuladores, superficials i de frívola política “cosmètica” pseudosocial.

Lʼimpacte social i urbanístic del Fòrum 2004 no resultarà

acord amb elshipotètics principis de la macroempresa, car no existeix integració ni cohesió social entre els suposats veïns de la zona, ni tampoc amb la resta dels barris de la ciutat. Entre dʼaltres, la política de gratacels és equivocada, en ser elitista, culturalment aliena a la història de la ciutat i

difícilment identificable amb lʼesperit urbà mediterrani que hom pretén defensar.Malauradament no sʼha deixat de banda lʼobsessió per lʼedificació dʼespais públics “durs”, amb escassa inclusió de zones verdes autèntiques. Potser els organitzadors i dissenyadors han pensat més aviat en la creació dʼun gran lloc per a manifestacions populars multitudinàries... Positiu és que lʼavinguda

Diagonal sʼhagi complert en longitud. Caldria, però, un percentatge adient, raonable, just i necessari dʼhabitatges de protecció oficial a una ciutat com Barcelona.

21El fòrum del Fòrum

Fòrum 2004: sin motivo aparentePILAR PRIM

Colectivo de Arquitectos

El conjunto del Fòrum, junto al mar, parece una versión definitiva de lo que Heron City fue un pequeño ensayo junto a la Meridia-na. Su origen debe buscarse en el centro comercial. Ese es su referente y su modelo formal. El centro comercial exhibe sin pudor una mezcla obscena de todo. Una diversi-dad formal conseguida mediante tópicos visuales. El centro comercial ha conseguido reunir de forma estable y con aire acondi-cionado lo que se solía ver en las zonas lúdicas de las ferias de Muestras. Ese es el modelo de la arquitectura del Fòrum.

Por mucho que se quiera ver una faceta positiva en el centro comercial, lo único que atrae es la actividad que de forma regular se da en la ciudad. El centro comercial re-úne una caricatura de todo lo que puede encontrarse en la ciudad y lo instala sobre varias plantas de aparcamiento. Con ello seca la actividad de la ciudad. La ciudad con centros comerciales es a largo plazo una ciudad cuyas calles sólo sirven para circular en coches presurizados, una ciu-dad en la que las calles se van volviendo “poco seguras”. El centro comercial es la muerte de la ciudad.

Del conjunto del Fòrum puede decirse lo mismo. Sus edificios concentran innecesa-riamente toda la falsa creatividad de la que son capaces un puñado de arquitectos. El fracaso de lugares como el Fòrum sería que a todos los arquitectos se les hubiera ocurrido hacer los edificios iguales, como si en una fiesta de disfraces todos acudieran con el mismo. Desgraciadamente eso no ocurre nunca. Su lógica es la de la máxima originalidad. Así habrá edificios triangula-res, cúbicos o simplemente abollados, altos o muy bajos, torcidos o derechos, brillantes o rugosos. Están para satisfacer un instinto infantil: el de la novedad. El instinto del que se “aburre”.

Este afán por la no-vedad y por el consumo bulímico de formas es in-saciable. Hace diez años la Vila Olímpica exhibía una variedad formal frí-vola en el contexto del Ensanche Cerdà. Para hacer “divertida” aquella parte de la Ciudad se llenó de excepciones y edificios singulares, edificios-puente sobre las calles, manzanas abiertas, manzanas atravesadas, manzanas circulares y man-zanas partidas. Ahora precisamente por esa bulimia formal, la Vila Olímpica, al lado del Fòrum, no parece tan mala. Espere-mos que un próximo evento dentro de diez o doce años haga menos malo el Fòrum.

La banalidad formal y el poco rigor de las formas que componen el nuevo espacio del

Fòrum son la máxima expresión del reper-torio barcelonés al uso, y contrastan con el orden y el rigor de los edificios del barrio de la Mina o la próxima Central Térmica del Besòs. El calificativo que más se le adecua

es el que los propios promotores utilizan más a menudo al hablar del Forum: espectacular. En cualquier caso la crítica arquitectónica que no resiste el Fòrum es la de su utilidad. Sigue care-ciendo de programa ni de justificación que no sea la pura especulación. Nos viene a la cabeza

una conocida frase del arquitecto Alejandro de la Sota, fallecido hace unos años: “La ar-quitectura o es culta o es popular, lo demás es un negocio”.

Los edificios, uno a uno, responden a este esquema pero algunos son notoria-mente peores, incomprensibles y además no ayudan a lo poco aprovechable del conjunto. Otros sencillamente no están en su sitio. La pérgola fotovoltaica, por ejem-

plo, la veríamos mejor si formara parte del conjunto de la térmica y la incineradora, como un elemento de la escala de las in-fraestructuras energéticas de aquella parte de la ciudad. Nos lleva a pensar, estos días, en qué ocurriría si los al-caldes, en lugar de foto-grafiarse junto a ella, se fotografiaran junto a los gigantescos muros de la térmica. Esta arquitectu-ra debería servir para ver con otros ojos la térmica, por un razonamiento que podríamos expresar así: si la pérgola fotovoltaica está bien, la térmica está mucho mejor. Si la pérgola pudiera nos gustaría que echara a andar y se fuera con la térmica para siempre y abandonara a la Familia Adams que la acoge ahora.

El Centro de Convenciones probable-mente sobrevivirá al conjunto, y por su posición está más anclado en la ciudad que el resto -su propia geometría lo atestigua-. Su descomunal tamaño hace en realidad, por simple masa, que todo lo demás orbi-

te a su alrededor. Pero su mérito debería ser algo más que simple-mente ser el más grande, o el que tenga la sala sin apoyos de mayor luz. Resulta significativo que los edificios menos interesantes estén en el centro del huracán, mientras aquellos que se encuentran en los bordes, tal vez por el compromiso con la trama existente, puedan verse con mejores ojos.

El peor sin duda es el edificio del Fòrum y probablemente el peor que los arquitectos suizos han construido hasta ahora. El edificio arranca de una difícil explicación sobre su origen, ya que no se parece al que ganó el concurso. El triángulo, una forma que tiene toda la lógica en una instalación militar, carece de sentido en un edificio de reunión; su forma no obedece a ninguna razón en ese contexto. Su construcción tampoco guarda la profunda trabazón que debe existir entre la construcción y el aspecto de los edificios. Tan sólo está construido como se pueda, su aspecto final nada tiene que ver con la técnica empleada. Su aca-bado final -rodeado de tanto miste-rio en la fase de proyecto- no hace más que aumentar la sensación de decepción. Mientras se ha hablado de que Antoni Tàpies hiciera algo en ese edificio, pensamos que lo

mejor que hubiera podido hacer era forrar todas las fachadas. Las fachadas actuales son como las de cualquier discoteca de la peri-

feria de la ciudad. Es sin duda, no sólo el menos logrado de los edificios del Fòrum, sino probablemente de la ciudad entera. Sólo hace gala de una cosa y es de encajar adecuadamente en el circo arquitectónico

que representa el Fòrum y que encarna el papel principal y más patético sobre la pista, el de la mujer barbuda.

Todo este circo no es casual. Tiene un sentido. Responde a un mecanis-mo conocido. Se trata de generar un nuevo centro de la ciudad. El más moderno. Ese centro se

aleja lo suficiente de los límites actuales de la ciudad para permitir que los terrenos colocados entre uno y otro límite adquieran unas plusvalías suficientes para que, ade-más de financiar la operación, generen pingües beneficios tanto al ayuntamiento de Barcelona como a las empresas que han colaborado en la operación. Ése es el verdadero motivo del Fòrum 2004. Barcelo-na Meeting point sí, pero cultura no.

El origen delFòrum está enun centro comercialque es la muertede la ciudad

El Fòrum concentra una falsa creatividad arquitectónica que no resiste la crítica de su utilidad

ARXIUEl edificio del Fòrum, probablemente el peor que los arquitectos suizos han construido.

16 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER 17abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

SALVADOR CLARÓSPresident de lʼAV del Poblenou i membre del

Fòrum Ribera del Besòs

Lʼoperació urbanística i immobilià-ria del Fòrum és, com sap tothom, lʼobjecte i no la conseqüència de la cita intercultural del 2004. Per bé que la dialèctica entorn dels eixos temàtics de debat representi un encert rotund, el més qüesti-onat del Fòrum és la credibilitat. Diverses sospites entre les que sʼhi troba lʼespeculació planen sobre seu, com no podia ser dʼal-tra manera, perquè entre lʼoci i el negoci no hi ha lloc per al compro-mís. Bona mostra nʼés el model urbanístic, escindit, que posa de manifest els clarobscurs que pre-sideixen tot lʼesdeveniment.

El cobriment de la depuradora ha permès la ubicació dʼuna im-portant dotació hotelera i centre de convencions que, juntament amb les infraestructures lúdiques del zoo marí i el port esportiu, així com el futur campus universitari de llevant a lʼantic polígon industri-al de la Mina, completen la dotació del complex terciari-residencial que ha dʼempènyer Barcelona en puixant ciutat de negocis de la Mediterrània occidental.

Si més no, aquesta idea de Barcelona centre de negocis ha condicionat un model de desen-volupament de la ciutat enfocat al triangle Sagrera-Glòries-Diagonal Mar, i en un model quasi obsessiu dʼeconomia terciària a lʼestil dʼal-tres grans capitals dʼEuropa. Com a contrapunt, la creixent demanda dʼhabitatge assequible, el respec-te al llegat històric i a la memòria, i el reforçament de la trama social i participativa podria ser un nou enfocament estratègic que dibuixa un desenvolupament amb menys oficines, més barreja dʼactivitats i més oportunitats per les classes populars que tenen dret a no ser

expulsades de la ciutat. Per tant, la preservació del patrimoni soci-al, cultural, industrial i urbanístic és un valor a lʼalça. Però el potent dinamisme que està transformant el sector Besòs-llevant de la ciutat en motiu de la celebració del Fò-rum de les Cultures, ve de lluny....

Especulació pura i dura

El mes de juliol de 1993 es va aprovar la modificació del PGM al front marítim del Poblenou, que va originar la remodelació del sector de la façana de mar comprès en-tre el cementiri del Poblenou i la

Rambla Prim. Tot fa pensar que el planejament dʼaquesta zona, va ser pactat amb els principals propietaris de sòl que, a part dʼinstitucions públiques, eren: els Durall, en el sector del casc antic del Taulat; Vilella, a la banda mun-tanya en els terrenys que ocupava aquella antiga fàbrica i que va pro-moure la immobiliària Colonial del Grup La Caixa; i a la banda Besòs, Catalana de Gas i Kepro. Aquesta darrera, filial del grup texà Kem-per Corporation, havia adquirit els terrenys de lʼantiga MACOSA. Aquella fraudulenta adquisició de terrenys del que esdevindria Dia-gonal Mar, que va portar a la presó a Eduardo Santos, expresident de Macosa, i John Rosillo, conseller delegat pel grup americà, entre dʼaltres, només era el preludi

dʼuna operació delictiva-especula-tiva pròpia del pitjor gangsterisme immobiliari i financer.Aquella operació urbanística, que es va anomenar el Pla del Front Marítim, es proposava requalificar els terrenys de la franja litoral, continuant el que havia iniciat uns anys abans el pla de Vila Olímpi-ca. La necessària modificació del PGM que, per més encobriment, lʼajuntament va tramitar durant el mes dʼagost del 92, en plena febre olímpica, era la suma de propostes dels diversos propie-taris dʼaquell futur gran negoci, que es va publicitar com lʼobertura de Barcelona cap al mar. Aquells propietaris, davant del document de “criteris” de la MPG del front marítim, van reiterar propostes urbanístiques o pactes anteriors fets amb lʼAjuntament.

Les associacions de veïns de la zona i la Favb van denunciar el pla perquè no abordava les necessi-tats dʼordenació del territori del Poblenou, ni de la seva població, i tant sols es limitava a adaptar el PGM a operacions especulatives de gran volada. Son força signifi-catives també les al·legacions que va presentar lʼajuntament de Sant Adrià al document de criteris per a la MPGM, demanant la suspensió de lʼaprovació abans no es fes un debat global sobre la zona i insinuant abandonament, per part de lʼajuntament de Barcelona, de la potestat municipal de planeja-ment. El municipi de Sant Adrià volia beneficiar-se també de les plusvàlues per regenerar els bar-ris de la Mina i la Catalana, molt degradats. El temps els ha donat la raó, almenys pel que fa a les enormes concessions que el con-sistori barceloní va anar fent a Ke-pro primer i Hines, més tard, que han acabat hipotecant lʼús cívic i públic de Diagonal Mar que, sens dubte, era el rovell de lʼou dʼaque-lla macro operació.

La premsa dʼaquell moment es va fer ressò dʼaquella operació i de lʼimportant crítica, per especulativa, que venia de diversos sectors, so-bretot del veïnal. Però la societat barcelonina estava massa capbus-sada en lʼesdeveniment olímpic i en la seva repercussió social per prestar atenció a la venda dels so-lars del consorci públic HOLSA al sector privat per valor dʼuns 10.000

milions de pessetes, amb la finalitat dʼeixugar el dèficit que arrossegava lʼAjuntament com a conseqüència dʼaquell esdeveniment. Aquella venda estava però condicionada a lʼaprovació dels plans urbanístics del litoral, i per això Lluís Armet, re-gidor dʼurbanisme de lʼajuntament de Barcelona, es va apressar a presentar la necessària modificació del PGM que preparava el terreny

a la futura especulació urbanística al front litoral.

Les entitats veïnals van veure en aquella operació la reedició del Pla de la Ribera de lʼèpoca Porcioles que, ja en els darrers 60, defensava la tesi que la davallada de lʼactivitat industrial i la seva deslocalització a fora de la ciutat deixava vastes extensions de fàbriques sense ús, fet que representava una oportuni-

La transformació de la zona marítima de llevant ha tingut amb el Fòrum la seva darrera empenta. Una operació que ve de lluny i que consolida lʼaposta per la terciarització dʼalt standing en una zona on sʼobria lʼoportunitat de lʼenorme negoci immobiliari en el sòl que deixava la desaparició de les fàbriques. La “Barcelona dels negocis” ha trasbalsat el teixit urbà de la zona i ex-pulsa una població per fer lloc a una altra classe social.

El problema del Fòrum és la manca de credibilitat: entre lʼoci i el negoci no hi ha lloc peral compromís

El veritable objectiu del Fòrum

Cronologia dissident1996-1999

● 1996. Maragall proposa organitzar “un gran esdeveniment” a lʼany 2004. El Fòrum rep el recolzament de lʼUnesco.● LʼAjuntament estima el cost del Fòrum en 120.000 milions de pessetes (721,21 milions dʼeuros) i manifesta que lʼesdeveni-ment podria atraure “entre 20 i 25 milions de visitants”. (El País, 26/04/97).● 1998. Jaume Sodupe i Andreu Claret pre-nen el relleu a Enric Truño.● 1999. Jaume Sodupe destitueix a Andreu Claret.

● 2000. Sʼaproven les modificacions urba-nístiques al Pla General Metropolità.● The Ecologist denuncia Endesa per les agressions als drets del mapuches de Xile.

2001● Comencen les obres.● LʼAjuntament convida la Favb a signar un protocol dʼadhesió al Fòrum.● Joan Clos destitueix a Jaume Sodupe. El substitueix Josep Caminal, que dimiteix en pocs dies (setembre de 2001). És la primera vegada que algú dimiteix per considerar el pressupost molt elevat.

● Importants mobilitzacions antiglobalitza-ció contra la cimera del governs europeus.● Es nomena Jordi Oliveras com a Director General, Jaume Pagés com a Conseller De-legat i Tomàs Cuesta, vinculat a la Moncloa, com a Director Adjunt.● Carrer dedica el número 69 al Fòrum.● El “Comitè de Savis”, format per 12 ciuta-dans, sʼautodissol per diferents motius.

2002● 17 entitats cíviques posen condicions per adherir-se al Fòrum.● La Guàrdia Urbana copeja violentament els veïns que es manifesten al Forat de la Vergonya.● Lʼentitat cultural Recursos dʼAnimació

Cultural (RAI), després de debatre la pos-sibilitat de participar, manifesten: “No volem formar part dʼaquest muntatge”.● La Favb rebutja participar-hi.● Jaume Pagès declara: “Sʼhan de portar Ronaldos. Barcelona sʼentusiasmarà quan conegui les estrelles convidades” (LV, 29/11).● Lʼinforme de Greenpeace “Destrucción a toda costa” qualifica de “punt negre” les obres del Fòrum.● El IX Congrés dʼAntropologia, aprova una dura declaració contra el Fòrum.

2003● Cop de porta al Fòrum per part de la Càtedra Unesco de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vicens Fisas declara que

16 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER 17abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

tat pel negoci immobiliari. Només calia transformar la façana litoral de llevant en una urbanització per a ciutadans de classe alta. Vint i cinc anys més tard, es continuava creient en la transformació del sòl industrial i del sistema ferroviari al voltant de lʼanomenada França Xica per conjunts residencials i terciaris que, gràcies a les obres de la línia de costa per guanyar terreny al mar i assentar noves platges, rebrien el benefici dʼun valor lúdic en alça. Ara bé, aquesta transformació ur-bana que pren tota la seva magni-tud en el complex de Diagonal Mar amb vocació de continuïtat a la zona Fòrum fins a ocupar el mar-

ge dret del riu, ja en el terme mu-nicipal de Sant Adrià, ha despertat alarmes i punts de vista crítics per la seva enorme fragilitat cívica; pel trencament de la trama urbana i la manca dʼintegració en els teixits urbans existents a la zona; i per-què es presenta en forma de gue-to envoltada de barris encara de perifèria per lʼescassa intervenció social en equipaments, habitat-ge... parlem de Poblenou, Besòs, Maresme i La Mina.

Aposta per lʼalt standing

Es pot dir amb tota rotunditat que lʼoperació del front marítim i el Fòrum responen a una aposta per la terciarització dʼalt standing que vol projectar internacionalment la ciutat de Barcelona. I les conse-qüències de lʼimportant nombre dʼoficines, dels equipaments que les envolten i lʼentorn que sʼhi ha projectat, no son altres que provo-car un augment considerable dels preus amb el conseqüent despla-çament de la població. És lʼefecte “potenciació” -jo prefereixo parlar de “ensenyorament”-: lʼimplanta-ció del sector terciari que estimula la circulació del diner emplea molta gent, joves professionals qualificats que son els que es queden a residir a la ciutat, con-sumint les ofertes ludico-culturals que aquesta genera, imprimint determinat caràcter que sʼestén per tota la zona.

El nou teixit urbà generat, més cosmopolita, amenaça també els nuclis antics de barris com el Poblenou. En aquest barri el pla-nejament del front litoral ha tingut i tindrà conseqüències nefastes en el casc històric del Taulat, que tot i estar qualificat com a tal, la MPGM lʼafecta greument. Podria desaparèixer definitivament el pai-satge dʼaquest nucli urbà del segle XIX, un dels pocs que queden a Barcelona, si no és pels esforços que es fan ara per part de grups veïnals amb la finalitat de sensibi-litzar lʼadministració perquè adopti mesures de preservació dʼun pa-trimoni paisatgístic urbà i industrial de valor europeu.

La caricatura, és a dir el punt de trencament, es troba al veí barri de La Mina, on sʼestà ja demostrant que, més enllà de la transformació urbana i lʼinterven-ció policial, lʼúnica intervenció realment imprescindible és la potenciació de la seva pròpia estructura social, cultural i el re-forç veïnal enlloc de la creació de noves fòrmules de convivència entorn dʼuna oferta lúdica de con-

sum. Però mentre que solament lʼedifici Fòrum, dʼHerzon i de Meuron, costa 96 milions dʼeuros, el Consorci de la Mina compta no-més amb 71,8 milions dʼinversió pública per afrontar en 10 anys la renovació integral dʼaquest barri.Cap a final dels 90, sorgeix un nou estadi de reflexió entorn de lʼestratègia econòmica i territorial per a Barcelona i està avalada pel grup Cercle Digital encapçalat per Miquel Barceló. Sʼimposaria la nova tesis, defensada també des de feia anys pel món veïnal, de mantenir lʼactivitat industrial com-patible al Poblenou, en convivèn-cia amb una estructura de barri consolidada. Lʼintent dʼinjectar activitat econòmica de nova tec-nologia en el teixit urbà complex del Poblenou es va batejar amb el nom de 22@. Aquella nova con-cepció urbana que volia aprofitar el fet cultural i patrimonial del barri buscant el punt dʼequilibri entre els diferents usos per potenciar-ne la malla cívica contestava aquell altre estil: la “urbanalització” en paraules de Francesc Muñoz, que expressa la banalització de macroarquitectures al servei dels centres comercials desaforats, dʼespais públics descontextualit-zats com el de Diagonal Mar o la futura esplana del Fòrum, o bé, de polígons terciaris farcits dʼhotels entre García Faria i Sant Raimon de Penyafort. Espais en definiti-va dissenyats per al turisme i els negocis, que no aporten res ni al barri ni a la ciutat.Just després dels JJOO, un veïnat

que necessitava compensacions pel greuge de les obres del litoral no parava de demanar lʼhabitatge social que li havia estat negat a Vila Olímpica. Dues assemblees veïnals a lʼAliança del Poblenou, van arrencar del regidor Antoni Luchetti el compromís que el 60% de pisos del pla de front marítim fossin de preu taxat. En canvi a Diagonal Mar no es va fer ni un sol habitatge de protecció, encara que

part del sòl era dʼorigen públic. Tot i així, aquells pisos protegits es van destinar a reubicar els afectats, i la resta van ser adjudicats arbitrària-ment sense concurrència pública. Anys més tard, el pla 22@ supo-sava una certa inflexió en matèria dʼhabitatge perquè contemplava que la totalitat del nou habitatge seria de protecció. Novament els veïns del Poblenou sʼhan tornat a manifestar per demanar la meitat del paquet residencial per lluitar contra lʼexpulsió del veïnat per efecte de lʼencariment del preu de la vivenda. Però, tot i que la necessitat dʼhabitatge social ha anat en augment, fins al punt de representar el principal compro-mís estratègic de tots els partits polítics en les passades eleccions municipals, hi ha el temor que a la zona Fòrum la previsió dʼhabitatge protegit serà encara insuficient.

Segons lʼempresa pública Infraestructures del Llevant està previst construir 300 pisos en lʼanomenat barri de Llull-Taulat, en

el solar de les antigues cotxeres de TMB, i 500 pisos més entre Sant Raimon de Penyafort i Ron-da litoral. Es desconeix encara quins seran els criteris dʼadjudica-ció, extrem aquest que preocupa els col·lectius veïnals del Besòs i del Maresme que en reclamen també una quota de reserva per a llur propi veïnat. La manca dʼinfor-mació al veïnat fa témer el pitjor: els pisos podrien estar ja fins i tot adjudicats en absència absoluta de criteris de transparència i igual-tat dʼoportunitats.

A curt termini el Fòrum ha de demostrar que és un èxit organit-zatiu, i que és capaç de projec-tar internacionalment els grans debats que preocupen avui a la humanitat. A més llarg termini, caldrà contrastar si lʼoperació urbanística impulsada per aquell esdeveniment gaudeix de soste-nibilitat social, intercultural i fins i tot mediambiental i apunta a un projecte de convivència o només a uns negocis especulatius.

La nova àrea urbanística es presenta en forma de guetto envoltada de barris encara de perifèria per lʼescassa intervenció social i de serveis

América Sánchez va il·lustrar la portada que Carrer va dedicara un Fòrum encara remot lʼany 2001.

“per parlar de pau sʼha de parlar de conflic-te. No nʼhi ha prou amb sentir cantar Bruce Springsteen”.● Pere Vilanova, Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona es desvincula discretament: “Lʼencaix de les tres administracions obliga a uns acords mínims”.● Manifestacions massives contra la guerra de lʼIraq.● Joan Clos es compromet a convocar el “senat internacional” del Fòrum per debatre la guerra de lʼIraq. Mai no el va convocar.● La Plataforma Aturem la Guerra qüestio-na la presència de Indra al Fòrum per estar vinculada al negoci de la guerra.● Manu Chao, Pallassos Sense Fronteres,

lʼAssociació de Músics de Carrer, entre dʼal-tres, rebutgen participar. ● Dirigents del Fòrum manifesten que Noam Chomsky i Naome Klein, “fars del moviment antiglobalització”, intervindran als diàlegs.● Joan Casellas publica lʼarticle “No lo hagas” en nom dels artistes de lʼAssemblea de Resistències al Fòrum, on demana a Antoni Tàpies que no faci el mural que li ha encarregat el Fòrum.● Noam Chomsky rebutja la invitació a par-ticipar i penja a la seva revista electrònica un article molt crític amb el Fòrum escrit per Stefano Portelli.● 5.000 manifestants, la major part immi-grants, exigeixen “papers per a tots”. Nom-

broses pancartes exhibeixen el logotip del Fòrum i la frase: “Em forro 2004”.● Mitja centena de col·lectius creen lʼAssemblea de Resistències al Fòrum. Elaboren el document “10 raons contra el Fòrum”.● CCOO denuncia lʼempresa Sacyr al fiscal José María Mena per lʼalt risc laboral a les obres de lʼhotel AC Fòrum.● A lʼAssemblea General de la Confavc, el seu president Alfredo Vela va declarar: “No hi ha hagut participació. El Fòrum no es fa per a la ciutadania sinó amb la ciutadania”.● La Federació Catalana dʼONG aprova un comunicat molt crític amb el Fòrum.● Greenpeace demana que sʼaturin les obres del Fòrum 2004.

● A lʼAteneu Barcelonès se celebra el debat “El Fòrum, la gran impostura”. El local es queda petit.● Joan Clos intervé en un acte pro-Fòrum a lʼAteneu Barcelonès al qual hi assisteixen una centena de persones.● José Bové, dirigent camperol francés es-criu en una carta a lʼalcalde el rebuig a inter-venir pel caràcter dʼalguns patrocinadors.● El PP haurà dʼabandonar la direcció del Fòrum en perdre les eleccions generals. ● Naomi Klein, autora de “No logo”, renun-cia a participar.● Lʼeditorial Txalaparta es retira del Fòrum.● LʼAjuntament declara Barcelona “ciutat antitaurina”.

2004

18 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El agridulce regreso del tranvíaLa acogida que ha tenido la vuelta del tranvía a la ciudad de Barcelona no ha sido muy favorable. Durante el periodo de pruebas se ha puesto de manifiesto que aún faltan muchos aspectos por limar para asegurar la viabilidad del nuevo transporte y para conseguir una aceptación más generalizada del tranvía por parte de los ciudadanos del área metropolitana.

CRISTINA SALAS

Desde distintas vecindades se han transmitido multitud de que-jas. Existen discrepancias sobre el trazado de las vías (en Po-blenou y Sant Adrià las obras se han parado debido a la presión vecinal); sobre las vibraciones y el ruido que provoca el paso de los convoyes; sobre la invasión de zonas peatonales o la eliminación de aparcamientos; o sobre la falta de señalizaciones.

El tranvía en el barrio

A priori, el tranvía se presenta en la ciudad como un medio de trans-porte beneficioso para todos: no contamina, es rápido, sobre todo porque tiene prioridad semafórica y mejorará las conexiones entre los municipios de L´Hospitalet, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern y Sant Feliu de Llobregat, con el centro de Barcelona.

Sin embargo, no todos ven el tranvía como un medio de trans-porte positivo. Algunos ciudada-nos consideran que detrás de este proyecto se esconde una gran es-peculación económica que acom-paña al dantesco proyecto del Fórum 2004 y que solo beneficia

a empresas de carácter privado. Otros consideran que el tranvía no supone una mejora en la red de comunicaciones. Por ejemplo, el municipio de Esplugues reclama desde hace 4 años la prolonga-ción del metro; el ayuntamiento de Badalona también discrepa con el proyecto del Trambesós conside-rando, como afirma su alcaldesa Maite Arqué, que lo más urgente es ampliar la línea de metro y que no tienen ninguna prisa en terminar el tranvía. La reticencia al desarrollo del tranvía en esta zona se debe, no sólo a que retrasa las obras del metro, sino que además el tranvía está proyectado para pasar por donde ya lo hace el me-tro, con lo cual no amplía la red de comunicaciones.

Falta de participación

La falta de participación de la ciudadanía en el desarrollo de los proyectos Trambaix (tranvía que une el Baix Llobregat con el centro de la ciudad) y Trambesòs (tranvía que conectará los municipios de Badalona y Sant Adrià del Besòs con Barcelona) ha sido un factor clave en el desencadenamiento sucesivo de problemas. Teresa Bernabeu, presidenta de la AVV del Parc, comenta que no hubo un plazo de alegaciones claro y

abierto: “las obras comenzaron en agosto, cuando todos estaban fuera por vacaciones, con lo cual nadie pudo emitir sus quejas a tiempo”.

Por lo general, los problemas que el desarrollo del tranvía ha ido ocasionando en cada zona no han sido previstos ni escuchados positivamente por la ATM (Autori-dad del Transporte Metropolitano, entidad responsable de llevar a término el proyecto). Si bien es cierto que se han atendido la fal-ta de señalizaciones y mejorado la vigilancia en algunos puntos, los problemas de trazado y de ruido siguen sin resolverse. “El trazado del tranvía lo ha hecho un arquitecto desde un despacho sin conocer la realidad de los barrios”, comenta Marta Prats, presidenta

de la AVV Avinguda de Xile.Además, hay que entender

que la escasa información que ha habido al respecto supone otra forma de no participación ciudada-na. Es decir, la mayoría de los ac-cidentes se deben a infracciones de automóviles y despistes de los peatones. Pero no se trata sólo de meras imprudencias, sino también de una enorme falta de concien-ciación sobre la introducción de un nuevo medio de transporte: saber qué precauciones hay que tener en cuenta, aumentar las señaliza-ciones, conocer mejor las ventajas del nuevo medio... Se ha echado en falta una amplia campaña infor-mativa sobre las implicaciones del tranvía en la ciudad.

Trambaix y Trambesòs

La idea de recuperar el tranvía fue impulsada por CIU con el apoyo del PP. Entonces se consideró el mejor medio para cubrir las necesidades de movilidad en una ciudad que cada vez reclama más transporte público. Pero también hay que destacar que era más barato que el metro y el tiempo de construcción menor.

Sin embargo, es el tripartito el que tiene que defender ahora un proyecto del que el PSC no estaba muy convencido. Una de las discrepancias que aún hoy mantienen sobre el trazado planteado por CIU es la de unir la plaza Francesc Macià con Glòries, ya que los socialistas se niegan a

que las vías atraviesen el centro de la ciudad, proponiendo en su lugar un tren subterráneo.

Tal y como ocurrió en las Olim-piadas del 92, el Fòrum 2004 se ha convertido en un gran pretexto para llevar a cabo una gran refor-ma urbanística. Desde la orga-nización se prevee recibir unos 1.000 millones de visitantes. ¿Por qué un solo proyecto del Baix Llo-bregat al Besòs se convierte en dos proyectos aislados: Trambaix y Trambesòs? El Trambesòs ser-virá principalmente para cubrir el desplazamiento de los visitantes a las instalaciones del evento.

Apoyo al 100%

La PTP (Asociación para la Pro-moción del Transporte Público) y Amics de la Bici también se han manifestado a través de un comunicado de prensa. Bajo el título “Protegim el tramvia, és el vehicle de tots!”, comunican su total apoyo a la introducción del

tranvía, considerándolo un me-dio rápido, económico, cómodo, seguro, accesible, democrático. Además, acepta bicicletas a bordo como señala Amics de la Bici, que se une al manifiesto de la PTP se-ñalando que a pesar de que hay aspectos del tranvía que mejorar, rechazan la descalificación que está sufriendo en estos días.

El tranvía ya está en marcha, podemos hacerle un guiño o re-chazarlo. No ha empezado con buen pie y ha dejado en evidencia segundas intenciones e intereses privados. Pero la mayoría de los vecinos no se declaran contra-rios al tranvía, sino a la forma de proceder de los responsables del proyecto. Por eso lo más impor-tante es que, con tranvía o sin él, el gobierno atienda desde el principio a la realidad de cada ba-rrio para salvar positivamente sus necesidades.

Representantes de las Federaciones de Asocia-ciones de Vecinos de lʼHospitalet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Barcelona, de la Plataforma en Defensa de la Rambla Nova del Poble Nou, de la Plataforma Cívica per al Cobriment de la Gran Via, de las AVV barcelonesas de Poblenou, Avinguda de Xile, Les Corts, Sant Martí, Pubillas Casas (Hospitalet) y San Juan Bautista (Sant Adrià) po-nen de manifiesto a través de un comunicado de prensa que en la práctica no se ha tenido en cuen-ta las opiniones de las entidades vecinales sobre el trazado y plantean serias dudas sobre la buena

calidad de sus instalaciones. Esta poca participa-ción preocupa a los vecinos del Poblenou, Sant Adrià y Badalona por el trazado; a los de Collblanc por el sonido y las vibraciones; a los de Pubillas Casas por los cables de alta tensión. Sin em-bargo “no cuestionamos la existencia del tranvía como modalidad de transporte, a pesar de estar gestionado por empresas privadas”, señalan. “Lo consideramos un complemento al transporte pú-blico existente que tendría que servir, no sólo para incrementar el servicio, sino para ganar espacio al transporte privado”.

Tranvía sí, pero...

JOAN MOREJÓNAlgunos vecinos de Poblenou se han alarmado más de la cuenta.

Entrepobles Pensem que la proposta del Fòrum obeeix

fonamentalment a una estratègia sobre el desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat. El contingut temàtic és un aspecte secundari. Es pot dir que, posats a “vendre” uns estímuls per al desenvolupament de la ciutat, sempre és millor que lʼexcusa sigui la promoció de la pau, la sostenibilitat i

la interculturalitat. Però hi ha molts elements per pensar que tot això no passarà de ser un aparador. El que no hi hagi hagut una mínima sensibilitat a lʼhora de lʼelecció dels “esponsors” nʼés una de les mostres. Pensem que per part de les administracions públiques no es pot seguir enviant uns missatges tan confusos a la població com són, per exemple, promoure la pau amb empreses implicades fortament en la

indústria armamentística. De la mateixa manera que hi ha límits per a la publicitat enganyosa, sʼhaurà dʼimposar també una mínima ètica de lʼesponsorització.La forma com sʼha gestionat la participació de la societat civil és un altre aspecte que fa palesa una concepció encarcarada, tecnocràtica, dirigista i poc acostumada a la crítica. Poc acostumada a tenir interlocutors reals i no súbdits entre l̓ entrellat associatiu de la ciutat.

21El fòrum del Fòrum

Las entidades vecinales no cuestionan el tranvía como transporte sino la forma en que se ha llevado a cabo el proyecto

Més enllà de lʼimpacte que les obres puguin tenir en

el medi ambient (qüestió que no sʼha de menysprear), el més important és la discussió de fons sobre el model de ciutat. Hem de discutir si una ciutat cada cop més insostenible ha de convertir-se periòdicament en un parc temàtic per promoure un desenvolupament sostenible. Hem de preguntar-nos si Barcelona té límits i quins

són. I si hem de deixar dʼactuar econòmica i urbanísticament com si no en tingués. A Barcelona lʼúnic que sembla no tenir límits és lʼespeculació. A lʼhora de proposar-se noves ambicions caldria girar més la vista cap a les mancances en el terreny social, promoure una cultura participativa i una economia no especulativa. Caldria una aliança més profunda amb el teixit associatiu i estar més a prop de la gent.

19abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Prioridad para el tranvía, un transporte público sostenible

OLE THORSONDoctor Ingeniero de Caminos y promotor de

Movilidad Sostenible y Segura

El progreso del transporte público es lento en Barcelona. Resulta difícil integrar totalmente el con-cepto de la movilidad sostenible y segura y su ejecución. Al repasar las bases del Pacto de Movilidad y la Agenda Local 21, y últimamente

también el Plan de Actuación Mu-nicipal, uno tiene la sensación de que Barcelona y su área resultan un oasis para una movilidad de lo más sostenible. Pero cuando atendemos a las realizaciones prácticas en las calles y al debate de los detalles de diseño, la situa-ción es bien diferente.

La superficie de las calles no se puede tocar. Que la ciudad manten-

ga las hectáreas y metros lineales destinados a los vehículos privados parece ser una cuestión de primera necesidad. También el tiempo de los semáforos que da paso a los coches parece ser una cuestión de vida o muerte para la supervivencia económica de Barcelona.

Hay como una extraña sensa-ción de miedo en el Ayuntamiento. Parece como si todos los turistas de la ciudad llegasen en vehículo privado y que no fueran a venir si no pudiesen hacerlo. Es preciso analizar cómo llegan a Barcelona y su área los turistas y otros visi-tantes, ya que los datos revelarían que más de tres cuartas partes uti-lizan el transporte público (avión, tren y autocar).Todas estas personas, junto con la mayoría de los residentes de la ciudad, utilizan en sus despla-zamientos diarios el transporte público o van a pie. ¿Por qué nos asusta entonces hablar de dar prioridad al transporte público?. Solamente los pocos conductores de la ciudad y una pequeña parte de los ciudadanos del área me-tropolitana acceden cada día a la ciudad en vehículo privado.

Hemos de ser serios. Las deci-

siones vitales para la movilidad de la mayoría de los ciudadanos no se pueden seguir tomando aten-diendo a los intereses de la mino-ría de usuarios que utiliza el coche en la ciudad. Las administraciones tienen los datos y solamente falta que los tengan en cuenta en sus decisiones. Por eso es necesario que, durante esta legislatura y tal como se ha indicado en el Plan de

Actuación Municipal, se haga no-tar el hecho de que ahora se prio-rizará tanto en el espacio como en el tiempo al transporte público y a los peatones de la ciudad.

Hay otro tema, de menor im-portancia, que es necesario tratar. Las administraciones municipales afectadas por el paso el Trambaix y Trambesòs no han atendido en clase y han omitido tres aspectos de la implantación de estas nuevas líneas. El primero: trabajar para ofrecer continuidad y unir las dos líneas, porque no resultan com-prensibles las reticencias ante esta clara mejora del transporte público para todo el área. El segundo: no se ha trabajado en la señalización y en la seguridad vial de las líneas, aunque todo el mundo sabe que un cambio en la movilidad de la ciudad comporta un exceso de señalización. Y el tercero: no se ha realizado un trabajo concienzudo para fomentar la prioridad en los sistemas de semáforos de este nuevo transporte público a lo largo de su trazado.

Hay que aplicar todas las posi-bilidades para facilitar el recorrido

del transporte público -también del tranvía- a través de la ciudad y además es necesario emplearse a fondo para que el transporte y el tráfico ofrezcan la seguridad que todos merecemos. Los ciudada-nos lo reclaman.

A pesar de que las bases políticas para el desarrollo del concepto de movilidad sostenible y segura están asen-tadas, la Administración parece tener miedo a priorizar de facto el transporte público. Una prueba es la omisión de aspectos esenciales en la implantación del tranvía que han hecho peligrar su seguridad

JOAN MOREJÓNLos automovilistas deberán acostumbrarse a ceder espacio y respeto al tranvía.

Las decisiones sobre movilidad no pueden tomarse priorizando a la minoría que utiliza el coche

DANI CODINAObras del tranvía, paralizadas.

Creemos que la administración municipal debería tener en cuenta durante los próximos tres años las siguientes consideraciones:●Dotar a Barcelona de transporte público de su-perficie, dando prioridad en semáforos y en uso del espacio.●Elaborar los proyectos y construir carriles bus en todos los accesos importantes de la ciudad.●Tomar la decisión de llevar a la práctica la teoría de red básica y conexa (también para las líneas de tranvía del Área Metropolitana).●Declarar prioritario el refuerzo (multiplicándo-

lo al menos por dos) de autobuses de acceso a Barcelona, procedentes de núcleos urbanos, urbanizaciones y polígonos industriales de las comarcas vecinas. Presionar a las demás ad-ministraciones del área para que esta actuación prospere.

●Es básico, para mejorar la sostenibilidad y seguridad de la movilidad en Barcelona, que se aumente desde ya y a gran escala la oferta de transporte público en los accesos. Y cuando se dice ya quiere decir este año y sin esperar a las pesadas infraestructuras del transporte.

Urgen acciones básicas

SebastiàBenet

Membre de Justícia i

Pau

Es va convocar sense comptar amb la participació

dʼalgunes entitats ciutadanes molt representatives, i no sʼha sabut comunicar perquè sʼha convocat ni què serà realment.És evident que el Fòrum no és una prioritat per a Barcelona i Catalunya, i que si allò més important ha de ser el debat sobre les cultures, la pau i la sostenibilitat, a Barcelona hi ha prou equipaments per celebrar-lo sense fer gaires

despeses.Hi havia, però un altre objectiu: acabar la ciutat de Barcelona pel nord. I això ha acabat essent una operació urbanística amb una inversió que es necessitava molt més per a altres projectes. Com en altres ocasions -exposicions de 1888 i 1929, Jocs Olímpics- sʼha utilitzat perquè lʼEstat aboqui més diners a Catalunya, per compensar lʼhabitual migradesa.

Quan ja està a punt dʼinaugurar-se, val més desitjar

que el Fòrum assoleixi un gran èxit. Em temo, però, que la Barcelona que es difongui sigui més que res una Barcelona turística. Pel que fa als debats que sʼhi facin cal confiar que aportin propostes positives per a les cultures, la pau i lʼentesa entre les religions.Cal subratllar que, tot i que es va demanar als

organitzadors, no sʼha aprofitat una ocasió potser irrepetible per donar a conèixer les mancances socials de Barcelona que es solen amagar en les grans ocasions: la Barcelona vella, els problemes dels seus ciutadans, els immigrants amb o sense papers, i tots els que viuen en una pobresa que contrasta amb la Catalunya pròspera que es vol presentar. I també caldria fer saber què es

fa per resoldre aquests problemes per part de les administracions i del voluntariat, i quins resultats sʼhan aconseguit. Això podria ajudar altres ciutats del món que tenen problemes anàlegs, i les seves experiències ens podrien ajudar a nosaltres.

21El fòrum del Fòrum

20 PUBLICITAT abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

21abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El Fòrum de los trabajadoresUn verdadero ejército de obreros ha luchado contra reloj para acabar a tiempo la mayor operación económica y de imagen emprendida por Barcelona desde los Juegos Olímpicos.

LUIS CALDEIRO

Toni Pachón, 33 años, es vecino de Terrassa. Animoso y trabajador, Toni monta muros-cortina (estruc-turas de aluminio acristaladas), pero trata con todo tipo de cons-trucciones metálicas, bien sean de hierro o de acero. Lleva ya 14 meses trabajando en el Fòrum. Primero lo hizo para la empresa “San Nicolás”, hasta que un buen día, harto de las promesas incum-plidas de sus jefes, decidió montar su propio negocio. Hoy dirige la empresa “Metal-Art”, que regenta con otros dos socios, aún más jó-venes que él. Su jornada comien-za a las 7 de la mañana, cuando sale rumbo a Barcelona para entrar a las 7ʼ30. Una hora para comer, y fin del trabajo a las 6, con vuelta a casa a las 6ʼ30. Toni tiene claro que, para él, el Fòrum constituye una oportunidad que no puede desperdiciar: “Es una tarjeta de presentación inmejora-ble. Todo el mundo lo conoce. Y si

entregas tu faena dentro del plazo y con calidad, tendremos trabajo para mucho tiempo”. Su sistema de trabajo es el mismo que el del resto de empresas que trabajan aquí: el Destajo. “Es sencillo”–ex-plica- “Hay un determinado pre-supuesto. Y cuanto antes acabes tu faena, mayor es el rendimiento económico que extraes”. Por eso el ritmo de trabajo es frenético. “Ten en cuenta que es una obra enorme, que se ha realizado en tan sólo un año y medio. Sin ese ritmo, sin cumplir los plazos, esto hubiera sido imposible”. Aunque el destajo incontrolado puede dar lugar a prácticas ilegales y fran-camente nocivas: “Aunque no me consta que haya habido turnos de

24 horas, yo he llegado a trabajar 19 horas seguidas, desde las 7 de la mañana a las 2 de la madru-gada del día siguiente, con dos horas para comer. Esto sucedía cuando nos visitaba algún Ministro o personalidad importante”.

Vicenç Tarrats es secretario de Ocupación y Tiempo de Trabajo de CCOO del Barcelonès. A Vicenç no le consta que se hayan dobla-do jornadas aunque “el Fòrum es algo demasiado inmenso” para un control sindical exhaustivo. “De momento, cada central sindical dispone de un delegado a pie obra. El de CCOO es especialista en Sa-lud y Seguridad. Es lo máximo que hemos podido conseguir”. Una vez iniciado el Fòrum, a estos delega-dos se unirán otros dos, de los cua-les el de CCOO estará dedicado a las Relaciones Laborales.

Y todo ello en virtud de un acuerdo, denominado de “Res-ponsabilidad Social con el Fòrum 2004”, firmado por las organizacio-nes obreras con el Ayuntamiento, a través de la empresa Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, S.A. “No fue difícil llegar a este acuer-do” –comenta- “a la administra-ción le interesaba dar una buena imagen”. El texto establece toda una serie de medidas para garan-tizar unas condiciones de trabajo dignas: igualdad en el acceso a la contratación, evitando cualquier práctica discriminatoria; integra-ción laboral de aquellos colectivos más desfavorecidos o vulnera-bles (parados de larga duración, inmigrantes, minusválidos,etc.); obligación de las empresas de te-ner cubierta la asistencia médica y sanitaria de sus trabajadores y cumplimiento estricto de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Especial énfasis dedica Vicenç al capítulo de la subcontratación, “porque es la madre de la miseria laboral que vivimos en este país”. El acuerdo obliga a las empresas que desean subcontratar a infor-mar con antelación a la Dirección del Fòrum (quien, obviamente, dará cuenta a los Sindicatos), así como exigir a tales empresas que los subcontratistas cumplan, como mínimo, el Convenio de su sector. “La subcontratación ilegal

es una puerta abierta al fraude y la discriminación: mientras los empleados de la ʻempresa madreʼ están perfectamente contratados y asegurados, los de la subcon-trata carecen de lo mínimo”. Para vigilar el cumplimiento del acuer-do, se constituye una Comisión de Seguimiento, formada por dos representantes sindicales, y dos de la Dirección.

Todo el mundo va a la suyo

De momento, Toni está satisfecho en materia de seguridad laboral. Disponen de cascos, gafas de protección, botas de seguridad... “Aunque después del atentado en Madrid, no hace ninguna gracia trabajar aquí. Por eso te encuentras cada mañana a perros adiestrados olfateando posibles bombas. El parking también lo controlan mucho”. A día de hoy, sólo se tiene noticia de un acci-dente mortal. Fue en vísperas de la pasada Navidad, cuando la jor-nada finalizaba y los trabajadores se disponían a recogerse para ir a cenar. Fue entonces cuando un obrero cayó por el hueco de un ascensor. Todavía se desconoce qué hacía a esas horas aquel hombre. Pese al accidente, Tino

Rodríguez, secretario de Cons-trucción de la Federación de Me-tal, Construcción y Afines de UGT, se felicita del nivel de seguridad: “Las obras del Fòrum no son un reflejo del sector, donde la sinies-tralidad es ocho veces superior”. Y eso, en un país como España,

que ostenta unos de los índices más altos de Europa.

¿Y en cuanto al ambiente de trabajo? “No lo hay”, responde Toni. “En las obras grandes no es como en las pequeñas, donde todos se conocen. Aquí todo el mundo va a lo suyo: hay que cumplir los plazos”.

JORDI TARRÉSEl ritmo de trabajo es frenético; hay que cumplir los plazos.

ʻAunque no me consta que haya habido turnos de24 horas, yo he llegado a trabajar19 horas seguidasʼ

Trabajadores de hasta veinte nacionalidades diferentes han par-ticipado en las obras, desde marroquíes y pakistaníes -los dos grupos más numerosos-, hasta rumanos, ecuatorianos o perua-nos. La mayor parte son extracomunitarios y desempeñan labores de albañil y de peón. Sin embargo, en los últimos tiempos se han incorporado operarios europeos, concretamente de Francia, Ale-mania y Bélgica, que realizan trabajos más especializados, tales como la instalación de estructuras de edificios o montajes rela-cionados con los espectáculos. A 30 de marzo, del total de 7.581 trabajadores, 1.500 eran extranjeros, lo cual supone, aproximada-mente, uno de cada cuatro.

La siniestralidad laboral, por otra parte, ha sido muy baja. Se-gún datos facilitados por CCOO, mientras el sector de la construc-ción en Catalunya presentaba una media de 381 accidentados por cada 1.000 obreros, en el Fòrum el número se reducía a 15. Y con resultado de muerte, en Catalunya se habían dado 0,47 fallecidos por cada 1.000, contra 0,13 en el Fòrum. Una buena estadística para unas obras que han contado con la presencia regular de de-legados sindicales.

Una torre de Babel

ÀngelCrespo

Secretari Generalde CCOO

del Barcelonès

Entenc que el Fòrum és una bona idea pel que fa a buscar

un espai mundial de diàleg i amb el que es poden compartir els principis, valors i codis de conducta que es plantegen. En canvi, tota la seva gestació ha estat marcada per la indefinició i ha tingut com assignatura pendent clara la manca de participació social de la pròpia ciutat, de la qual sʼha buscat més lʼadhesió que

la seva opinió sobre com enfocar lʼesdeveniment.Penso que en el seu desenvolupament sʼestà buscant més la presència de personalitats amb projecció mediàtica que la presència dʼactors socials de diferents parts del món i que al final els elements dʼatracció del Fòrum envers el conjunt de la població serà la seva oferta dʼespectacles.Poden existir també algunes contradiccions

entre els valors plantejats i la participació dʼalgunes empreses com a patrocinadors o socis que, tot i haver signat aquests principis no estiguin en la seva pràctica. Pel que fa a les absències, crec que venen més de lʼautoexclusió, en funció de les mancances de participació prèvia, que de lʼexclusió de la pròpia organització.

Pel que fa a lʼimpacte sobre la transformació

urbana dʼuna part de la ciutat crec que és especialment interessant el que afecta al barri de La Mina (cal veure com sʼacaba de fer). No tinc tan clar el model de ciutat que es desenvolupa i que no es puguin evitar les operacions especulatives que sʼhan produït al voltant dʼaquesta transformació. De tota manera, sobta

la desproporció entre els recursos econòmics destinats al Fòrum i els que sʼempren per fer front a altres necessitats socials de la ciutat.

21El fòrum del Fòrum

22 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Los barrios y el Fòrum

MARTA CARBONELL, BEATRIZ GARDE,CYRILLE MICHELETTA, LOUISE THIEL

Estudiants de Sociologia de la UB

A primera vista, las obras parecen ofrecer un cambio positivo en el paisaje. ¿Quién iba a imaginar que en una zona donde hasta hace poco había un descampa-do sin urbanizar, lugar marginal bautizado como la no-ciudad, se convertiría en unos meses en un punto relevante sobre el que giraría la atención internacional? Después del impulso que supu-sieron los Juegos Olímpicos para la recuperación del frente litoral, la convocatoria del Fòrum impulsaba la finalización de la Diagonal des-de Glòries hasta el mar y la recu-peración del viejo barrio industrial de Poblenou con el plan Distrito de Actividades 22@BCN. Los ha-bitantes de los barrios vecinos no sólo consiguen, como ellos mis-mos expresan “hacerse un lugar en el mundo”, sino que constatan que sus pisos se revalorizan consi-derablemente. De momento, todo parecen ventajas. Por un lado, el Front Marítim por fin es reformado. Por otro, los vecinos del entorno se sienten halagados ante la pers-pectiva de contar con un nuevo y rico vecindario que será acogido en los grandes rascacielos y hoteles que se construyen. Por último, la ciudad entera se llena de glamour al revertir sobre ella la atención mundial durante 141 días colapsados de espectáculos.

Cambio urbanístico y social

Además de su significación cul-tural, el Fòrum tiene una enorme trascendencia como operación urbanística y es una puerta abierta a la especulación. Si dejamos de

lado las hectáreas que han sido ganadas al mar y el consiguien-te impacto ambiental negativo, podríamos quizás entender el proyecto urbanístico del Fòrum como un conjunto de instalaciones positivas para el entorno en el cual han sido creadas: allí se situaban una serie de infraestructuras de imposible reubicación y el Fòrum ofrecía la posibilidad de intentar reintegrarlas. Además, aquella era una de las zonas peor ordenadas de la ciudad. Ahora se presentaba la posibilidad de corregirlo. El re-sultado ha sido una reconstrucción en la que se han invertido casi 3.000 millones de euros.

Si paseamos por el barrio de Diagonal Mar, nos encontramos con un conjunto de grandes ras-cacielos alineados. Al observar-los, a uno le parece haber sido teletransportado al mismo centro de Manhattan. El parque y el es-tanque que se sitúan al pie de los rascacielos y separan las antiguas edificaciones populares aún cuan-do ambos forman parte del mismo barrio. La primera impresión, dejando a parte la barrera visual entre Barcelona y el mar que su-ponen los rascacielos, es que el bonito parque será un punto de encuentro entre el vecindario de siempre y los nuevos inquilinos. No es tan optimista Joan Roca (geógrafo especializado en histo-ria urbana y profesor de lʼInstitut Barri Besòs), para quien “el par-que será como un colchón que se-parará y aislará ambos mundos”. Parece que la convivencia entre los nuevos y los veteranos veci-nos no dejará de ser una utopía. ¿Por qué tendrán que utilizar este parque los nuevos usuarios de los pisos de élite, cuando ya tienen dispuesto para ello su propio patio

particular e incluso podrán contar con un helipuerto?

Tal vez la opinión del vecindario venga potenciada por el optimis-mo que genera comprobar como unos pisos (de propiedad) que no tenían apenas valor, ahora han visto multiplicar su precio. Sin embargo el mercado no es nunca un buen compañero de quienes no son ricos: ciertamente el piso de propiedad sí es más caro que antes, pero el entorno se encarece con él. Mientras el originario barrio obrero se transforma paulatina-mente, y por tanto el nivel social del entorno también, los salarios de los antiguos vecinos se man-tendrán. ¿Podrá un barrio obrero mantener su identidad social a pe-sar de lo que las transformaciones urbanísticas imponen? ¿Podrá la segunda generación adquirir una vivienda al lado de sus familias en el barrio de toda la vida? Está claro que esta transformación supone a largo plazo una expulsión del ve-cindario que hasta ahora ha sido su motor y su sustitución por otros habitantes con más recursos.

Otra aparente ventaja para los vecinos es la creación de nuevos puestos de trabajo. El peligro es que aquellas ocupaciones que puedan ser cubiertas por los ac-tuales habitantes de la zona sean de categoría profesional baja y, por tanto, precarias. Así, puede irse conformando un barrio con un modelo socioeconómico dual propio de las tecnópolis: una parte de la población obtiene sueldos muy elevados y otra parte se de-dica a los servicios escasamente cualificados. Además, es posible que algunos de los negocios ex-presamente dirigidos a las clases más altas tengan una obsoles-cencia programada. Su objetivo puede, por ejemplo, fijarse más en la especulación del espacio que ocupan que en la propia actividad que desarrollan. Hay quien piensa

que el mismo centro comercial de Diagonal Mar podría estar siguien-do esta estrategia.

No es muy optimista la opinión del portavoz de los vecinos y vecinas del Maresme, Santos Pérez. Contemplando la inversión que ha representado la reforma urbanística y que asciende a casi 3.000 millones de euros, los vecinos se preguntan hasta qué punto la obra responde a sus necesidades. Necesidades que tienen ya solera, si ésta se adquiere a partir del tiempo que transcurre desde su formulación. Así, se critica la falta de inversión en determinados equipamientos

(guarderías, geriátricos, CAP, etc.) y en la resolución de problemas históricos con graves consecuencias en la degradación del barrio, como es la aluminosis.

Ciertamente, se han creado espacios públicos y equipamientos. Pero, ¿quiénes van a ser los usuarios? La recuperación del frente litoral tiene consecuencias positivas, pero éstas benefician sobre todo al conjunto de la ciudad y, específicamente, potencian la dimensión turística de Barcelona. Difícilmente los vecinos podrán hacer uso de un espacio de semejantes dimensiones. Tampoco los locales comerciales ni los hoteles están pensados para el actual vecindario. Los elevados precios de compra o alquiler de locales amenazan el comercio de

proximidad y dificultan una de las principales fuentes de relación vecinal. El ostentoso diseño en su conjunto resulta desproporcionado en todos los sentidos y no se adapta a las necesidades del barrio. Es la clase empresarial la principal destinataria de las inversiones realizadas mientras que los barrios circundantes quedan hipotecados viendo como sus carencias, se consolidan. En definitiva, los vecinos piensan que el Fòrum se ha hecho a sus espaldas. En este sentido manifiestan su frustración: “lamentamos las pocas oportunidades que se nos han dado para decidir cómo queríamos que fuera nuestro barrio. En el mejor de los casos se nos ha dado la posibilidad de decidir aspectos muy concretos, tanto que la oferta parecía una burla. Por supuesto, nos negamos”. En la misma línea Joan Maria Soler, vicepresidente de la Associació de Veïns de Poblenou, denuncia los procesos unilaterales y no democráticos, marcados por intereses especulativos, que han caracterizado la mayoría de las operaciones. “Muchos de estos problemas se hubieran minimizado si previamente se hubiesen redactado y consensuado unas líneas directrices”.

En resumen, la reforma realizada ha mejorado en muchos aspectos el área transformada. Pero no todas las operaciones han sido igualmente satisfactorias. Los mayores peligros son los que pueden derivar hacia una pérdida de identidad y de dinámica social con la consiguiente desestructuración del tejido social. Urbanísticamente no hay marcha atrás. Pero no hay que olvidar que el vecindario es una pieza fundamental para que el barrio goce de buena salud. Sólo ellos podrán evitar que los peligros apuntados se conviertan en una realidad.

La metamorfosis que han sufrido más de 200 hectáreas del área noreste de la ciudad y que se puede relacio-nar de una forma directa con la celebración del Fòrum, afecta a los barrios barceloneses del Poblenou, Diago-nal Mar, Maresme y Suroeste del Besòs.

LUIS CALDEIRO

Bloques clónicos de ladrillo visto en la Rambla Prim. Un barrio-dor-mitorio de clase obrera, inmigrante. Y 27.000 almas. Ésta es la radi-ografía del Sudoeste del Besòs, el barrio que acoge al gran proyecto económico y mediático que es el Fòrum. Pese a lo faraónico de las instalaciones, claramente discordante con el entorno (se rumorea que una estructura de cobre, en forma de red, adosada a uno de los techos, cuesta la friolera de 4 millones de euros), Narciso Ximénez y Félix Rodríguez, presidente y vocal, respectivamente, de la Aso-ciación de Vecinos, no escatiman elogios al proyecto. “Dará vida a nuestro barrio”, afirma Ximénez. Y a continuación desgrana toda una serie de beneficios. “Para empezar” -comenta- “esa parte hasta ahora inédita de Barcelona que es el Sudoeste del Besòs, se está dando a conocer. La remodelación del barrio también es consecuencia directa del Fòrum: hace 60 años nos paseábamos por un enorme barrizal; hoy lo hacemos por la rambla más larga de la ciudad, la Rambla Prim”. Pero el verdadero “maná” proviene de la revalorización de la propiedad inmobiliaria: “Si en el año 94 un piso costaba entre 10 y 12 millones de las antiguas pesetas, hoy valen 30 ó 32 millones”.

Los vecinos del Besòs

IGNASI R. RENOMVecino del Maresme, uno de los barrios afectados por las reformas de la zona Fòrum.

La tranformacióndel barrio supondrá la expulsión del vecindario quehasta ahora hasido su motor

23abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El Fòrum da un vuelco a La MinaJORDI GOL

“La Mina no se ha movido; los que sí lo han hecho son sus [barrios] vecinos”. Así explica Jornet, arqui-tecto responsable de la reforma del barrio, la trascendencia de las reformas realizadas en La Mina a raíz del Fòrum 2004. La proxi-midad de las infraestructuras del evento y de los barrios de Fòrum Besòs, Sagrera (estación del AVE) y río Besòs, lo sitúan en un espa-cio central y bien comunicado, lo que contribuye a su revalorización como espacio urbano. En pala-bras del alcalde Joan Clos, en una conferencia del VI Máster de Pe-riodismo BCNY, “La zona elegida para desarrollar el Fòrum debía ser esta, y ninguna otra más, ya que era el gran punto negro que le quedaba a la ciudad.”

La vecindad con el Fòrum 2004, pues, ha supuesto el im-pulso definitivo para que, tras el fracaso de seis planes de refor-ma entre 1989 y 1993, finalmente el 1 de septiembre de 2000 se constituyera el Consorcio de la Mina, órgano encargado de llevar a cabo una nueva transformación que ha de concluir en el 2010. Este nuevo plan cuenta con un presupuesto de 95 millones de euros (16.000 millones de pe-setas) aportados por las adminis-traciones que integran el consor-cio: Generalitat de Catalunya (24 %), Ayuntamiento de Barcelona (19 %), Diputación (13 %), Ay-untamiento de Sant Adrià (4%) y fondos europeos (15 %), a lo que hay que sumar otro 25% de la venta de terrenos públicos para vivienda privada.

Dentro de las actuaciones destaca la creación de una ram-bla que atraviesa el barrio desde

el Parc del Besòs hasta el Port Esportiu de Sant Adrià y una calle transversal, de la rambla a la ron-da, que atravesará los bloques de las calles Mart, Llevant y Estrelles. También se construirán equipa-mientos, como un centro escolar, un polideportivo, equipamientos docentes, dos iglesias (católica y evangélica), un instituto y un cen-tro de atención primaria. Otra re-forma importante es la demolición de polígonos industriales para construir viviendas donde realojar a los afectados por los derribos y para atraer nuevos vecinos al barrio.

Estas reformas urbanísticas irán acompañadas, según Joan Batlle, gerente del Consorcio, de “intervenciones para mejorar las condiciones de vida y bienestar de sus habitantes”. Estas inter-venciones incidirán en educación, formación e inserción laboral, así

como en desarrollo económico local y mejora de la convivencia y el civismo, con la vinculación en el proyecto de la propia comunidad y sus asociaciones y entidades.

Sin embargo, algunas asoci-aciones se quejan de que, pese a pertenecer a la Plataforma de Entidades del barrio de la Mina, no se les ha consultado a la hora de poner en marcha el plan soci-al. Según Antonia, presidenta de la Asociación de Vecinos: “para colaborar con la piedra sí nos han pedido opinión, pero para lo soci-al, no”. A lo que Vicenta, miembro de la Asociación, apostilla: “si hacemos una reforma urbanística y no social, dentro de cuatro años estaremos como antes”.

También se quejan de los re-trasos. “Las obras en ascensores y bajantes tenían que haber em-pezado el 1 de marzo y no lo han hecho. Eso sí, en el Fòrum todo va muy rápido” dice Antonia. Según Vicenta “Se han olvidado de los ancianos y de los jóvenes ¿Cómo se puede derribar un edificio con 240 viviendas en buenas condici-ones, en vez de rehabilitarlo y ha-cer, como habíamos pedido, una residencia de estudiantes, una residencia de ancianos y pisos para jóvenes, aprovechando la inmediatez del Campus?”. Pero, en palabras de Joan Batlle, “de momento no se sabe si la UPC trasladará algunas de sus faculta-des a la Mina o no”.

Para Manuel Fernández, vocal del Centro Cultural Gitano, tambi-én perteneciente a la Plataforma de Entidades, la reforma es posi-

tiva porque “al menos van a hacer calles y casas y van a trabajar as-pectos sociales. Esperamos que el nuevo Gobierno Central se sume al proyecto y aporte los 25 millo-nes de euros que faltarán (según Batlle) para completar el plan”.

Dentro de las intervenciones de inserción laboral, el Consor-cio ha firmado un convenio de colaboración con el Fòrum 2004 en el que este se compromete a difundir el perfil de los puestos de trabajo que necesita para que el Consorcio pueda ofrecer a los vecinos información y orientación para acceder a estos puestos. “Es una labor de acompañar procesos, como ya venimos

haciendo en colaboración con asociaciones como SUR o la Pere Closas, orientándonos sobre todo a formación e inserción laboral de mujeres y jóvenes”.

Aunque bien acogido por la mayoría de los vecinos, este convenio levanta algunas suspi-cacias, como las de Vicenta, que sospecha que “se van a dar a los vecinos de la Mina los trabajos que no quieran hacer los demás”. Según Batlle, “se está cogiendo gente para conducir toros y limpie-za industrial”.

No obstante algunos recelos, en palabras de Clos “Los vecinos han entendido que ésta es una gran oportunidad para relanzar

toda la zona”, y ven como poco a poco Barcelona aprueba “la asig-natura pendiente con su sector de Levante, donde se habían concentrado las peores lacras de la ciudad”. Para Manuel Fer-nández, “la creación de amplios espacios y el ocultar y embellecer infraestructuras como la incinera-dora o la depuradora constituye una buena noticia para el barrio. Pero nos disgustan algunos de los aspectos concretos en los que el Fòrum está obviando a la Mina, como no salir en ninguna de las panorámicas aéreas o la valla de la zona de placas fotovoltaicas, que parece hecha ex profeso para ocultarnos”.

JORDI TARRÉSEl barrio de La Mina visto desde el Fòrum.

El Centro Cultural Gitano de la Mina se queja de que el Fòrum no ha cumplido lo establecido en sus protocolos de colaboración. De las actividades previstas: una muestra de gastronomía, una feria de artesanía, dos semanas de música, la proyec-ción de un audiovisual, una exposición fotográfica y un ciclo de conferencias sobre la cultura gitana, tan solo se mantienen la artesanía, la exposición y la música, aunque restringida a una sola semana.

“Lo que más nos duele son las conferencias, a las que tenían previsto acudir representantes de todas partes del mundo para debatir cuestiones como las tradiciones, la cultura o el idioma romaní, que hablan once millones de personas” - afirma Manuel Fernández, vocal del Centro Cultural Gita-no - “O sea, que mucha multiculturalidad y mucho diálogo, y al final nos van a dejar sin voz”.

También protestan por el trato que se le da al Barrio en alguna de las actividades previstas en el Fòrum “Como la instalación de Eulalia Valldosera, con nueve prismáticos que van haciendo zooms hasta mostrar el interior de una casa de la Mina. Como si fuéramos pájaros.” - afirma Manuel - “Y lo peor es que la organización descartó la insta-lación de un audiovisual a seis pantallas rodado en la Mina en el 2003, de gran éxito en festivales de todo el mundo, alegando que no querían incluir proyecciones”.

Manuel también critica la actuación de algunos agentes de la policía frente a los miembros del co-lectivo gitano: “Solo falta que monten un cordón policial de mayo a septiembre y nos vistan a todos de mejicanos, que queda pintoresco pero parece que ofende menos que los gitanos”.

“Al final nos dejan sin voz”

Los vecinos recelan de la dimensión social de las reformas del barrio

24 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El ʻmega-Grec ̓de les CulturesQuè hi ha rera lʼespectacular programa cultural del Fòrum? Moltes entitats barcelonines el veuen elitista i allunyat de la seva filiosofia inicial, i no hi participaran. Diuen que, finalment, només serà un mega-Grec: 500 espectacles en 141 dies.

ALBERT OLLÉS

Inongo-vi-Makomé és un escriptor nascut al Camerun que viu a Barcelona des dels 16 anys. Ara en té 55. Fa més dʼuna dècada va engegar un projecte de teatre multiracial que va anomenar ʻItondi-Kribiʼ (lʼamor que porto des de lʼÀfrica). Quan va sorgir el Fòrum, lʼONG Mans Unides li va demanar col·laboració i va presentar ʻEmamaʼ (Monstre), una obra cantada i ballada sobre lʼhistòria dʼÀfrica, escenificada per nens catalans de famílies autòctones i immigrants. Encara espera resposta.

LʼInongo assegura que no té cap rancúnia envers els organitzadors, però que aquest

cas, i dʼaltres propers que coneix, el fan preguntar-se encara “què és el Fòrum?”. Segons ell, “el que portaran de fora és de qualitat, però no hi ha res que no tinguem també aquí, a on pots trobar cultures de tot el món interrelacionades. No és això un bon exemple de diversitat i convivència?”.

LʼInongo és membre de lʼAsso-ciació de Narradors i Narradores (ANIN), que ha viscut una situació

semblant, tal i com explica la Mar-ta Escudero, una de les seves fun-dadores: “teníem il·lusió de ser-hi i vam presentar un petit projecte altruista, però ens van respondre que ja havien buscat narradors de contes dʼarreu del món (cobrant molts diners, com ens hem assa-bentat després)”.

La contra-oferta fou participar-hi com a mestres de cerimònies a una carpa de cabaret. “Vam dir que no, -diu la Marta-, “nosaltres volíem fer quelcom amb una funció social i humana, no un espectacle”.

Aquesta mateixa associació va patir un segon desencís, aquesta vegada amb un projecte més ambiciós: “ho vam presentar des de lʼAjuntament de Badalona, una de les ciutats associades i, a més, de sessions de contes hi havia també tallers i conferències sobre el tema. Havíem engrescat molta gent, però no ha anat enlloc”, indi-ca la Marta Escudero.

LʼInongo creu que aquests ca-sos evidencien que “la gent dʼaquí hem quedat una mica marginats, però continuarem fent el treball anònim de sempre. Nosaltres ja sabem per experiència que els es-deveniments que venen i seʼn van no són els que deixen empremta”.

Dues entitats significatives que també sʼhan quedat fora són lʼAs-sociació Col·legial dʼEscriptors de Catalunya (ACEC) i lʼAssociació dʼEscriptors en Llengua Catalana (AELC). La presidenta de la pri-mera, Montserrat Conill, diu que “pensàvem que es posarien en contacte amb nosaltres ja que els

escriptors són creadors de cultura i es parlava de cooperar amb tot-hom, però res de res”.

La màxima mandatària de lʼACEC afegeix que “no volem criticar ningú, només manifestar la nostra incomprensió davant el sentit final del Fòrum. Nosaltres agrupem també el col·lectiu dels traductors, que són un autèntic pont intercultural i de comunicació. Podríem haver participat de moltes formes diferents”.

Al bar el Glaciar de la Plaça Reial, punt de trobada del Centre dʼEstudis Joan Bardina. Aquesta entitat que, segons els seus estatuts, tracta de desenvolupar estudis i propostes que ajudin al

disseny de models de solidaritat i convivència humanes, ha optat directament pel camí de la reivindicació.

A meitats del mes de juny organitzaran un festival alternatiu amb conferències, espectacles de dansa, música i teatre. En Jaume Rodri, un dels seus membres, explica que “això del Fòrum és com tenir una casa a on la gent no té on dormir, però els amos decideixen comprar un mirall molt car per posar-ho al rebedor i enlluernar les visites”.

Aquesta sensació de projecte-façana amb poc contingut és compartida per moltes associacions barcelonines. Fer una ullada a les xifres del programa cultural del Fòrum fa caure dʼesquenes: 450 concerts, 140 grups de música, 48 espectacles de carrer, 47 companyies, 20 funcions de circ, cinc grans espectacles, dues cercaviles diàries… Què hi ha, però, al darrere de tots aquests números?

Des de Pallassos sense Fronteres, José Antonio Martín opina que “organitzadors i participants han apostat, en darrer terme, per fer negoci, en detriment de lʼesperit inicial més bel·ligerant i compromès. Sʼha parlat amb les associacions per guardar les formes, però no ha existit un debat real envers els continguts, i el

programa cultural sʼha convertit en un mega-Grec”.

Aquesta ONG va ser convida-da, però ha decidit no participar-hi. “No critiquem que el Fòrum sigui un festival, però sí el fet dʼhaver oblidat lʼobjectiu fonamental amb el que vam començar”

Lʼexperiència viscuda pel Taller de Músics, una de les entitats que hi col·laboren, corrobora aquesta versió. Van presentar diferents projectes de reflexió sobre el paper històric i actual de la música arreu del món, però cap ni un es durà a terme. Finalment, només hi participen en la seva vessant dʼempresa de management que contracta artistes i espectacles de primer nivell.

Lluís Cabrera és el president de la Fundació Taller de Músics i explica que “el que farem té trempera, però ens hem quedat a mig camí”. Cabrera creu que “ens vam engrescar amb la idea inicial i, després de tres anys de treball i dʼinterlocucions laberíntiques amb més de deu portaveus diferents, hem vist com tot era xuclat per la part dʼoci i espectacle”.

Per a ell, el millor exemple de cap a on ha derivat la situació és la decisió de retardar lʼinici de la ʻFeria de Abril ̓de Sant Adrià de Besòs per fer-la coincidir amb el primer cap de setmana del Fòrum. “És un tot sʼhi val sense solta ni volta”.

Els artistes que treballen al carrer viuen davant la celebració del Fòrum una situació encara més contradictòria. Fèlix García, membre de lʼAssoci-ació de Músics de Carrer, explica que “ens han demanat un munt de cops participar-hi, però al-hora ens arriben notícies que diuen que la policia està estudiant augmentar els decomissos durant lʼesdeveniment i reduir les franges horàries per tocar”.

García diu que “no volem que es repeteixi la història viscuda durant el casament de la Infanta i estem negociant per evitar-ho. Esperem que vagi

bé, però no ens refiem del tot”.Aquesta doble moral per part de les autoritats

ha fet que lʼassociació hagi optat per no prendre part al programa cultural. “No només és el tema de lʼactitud de lʼAjuntament cap al nostre col·lectiu”, explica en Fèlix García, “tampoc ens hem posat dʼacord en trobar una forma de colaborar-hi. Ells ens volien com a nota de color per animar la festa a les diferents zones lúdiques, però a nosaltres ens semblava una mica extravagant i demanàvem fer alguna cosa més profunda, amb missatge. No havia de ser això darrer, el Fòrum?”, pregunta.

Els artistes del carrer no seʼn refien

IGNASI R. RENOMEls artistes de carrer no estan al Fòrum.

Les associacions locals creuen que han estat marginades

25abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

El vi de Barcelona està a punt. Lʼenòleg responsable, José Luis Pérez, el definia com “calent, afrui-tat, i aromàtic”, encara que per apreciar les seves virtuts sʼhaurà de prendre un mínim de tres copes. Es podrà beure al Fòrum, se servi-rà en les recepcions municipals i, si hi ha excedents, es dedicaran a obres benèfiques. Els 15.000

ceps es van plantar a lʼespai que ocupaven els 700 arbres que, condemnats a mort, van ser talats a la serra de Collserola: visca la sostenibilitat! Ningú ha anunciat lʼescorxament de les primeres am-polles de les 2.000 previstes de vi jove, però no ens estranyaria que es muntés algun show al Fòrum... la reserva haurà dʼesperar.

El vi de Barcelona

Si vols rebre Carrer a casa, envia aquest cupó a Obradors, 6-8, baixos. 08002. Barcelona.NOM I COGNOMS: ...................................................................ADREÇA: ..................................................................................POBLACIÓ: ...............................................................................CP: ............................... TELÈFON: ........................................❑6 NÚMEROS. 7 EUROS (mínim).❑6 NÚMEROS. ____________________ (Indicar quantitat).Pagament: (a triar) ❑Taló adjunt a nom de la Favb❑Domiciliació bancària:Entitat: Oficina: Control: Número de compte:

Participa al CONCURS virtual de La Veu del Carrer ...

I després del Fòrum, què?Quin nou esdeveniment podem inventar?

Quina serà la pròxima zonade la ciutat on es pot ficar la mà?

Entra a la web de la Favb (www.lafavb.com)i digues la teva!!Les millors idees tindran premi.

En una ciutat que avança a cop de festivals,els veïns i veïnes també tenim idees lluminoses per aportar!!

26 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Sense públic no hi ha FòrumLʼorganització del Fòrum ha engegat promocions de tot tipus per arribar a entre 5 i 7 milions de destinataris he-terogenis. Només la resposta positiva del públic donarà la raó a un projecte nou i ambigu com el Fòrum de les Cultures: el públic té la clau de lʼèxit.

IRIS MARTÍN

3 i 4 dʼabril, jornada de portes obertes al Fòrum de Barcelona 2004. Milers de persones deambulen per un recinte amb excés dʼacer i asfalt. Molts entusiastes, algunes cares de cert desencant. Falten bancs i fonts. Falta un mes perquè comenci lʼespectacle.

La idea dʼobrir les portes del Fòrum als ciutadans i ciutadanes suposa lʼúltim impuls promocional de cara als destinataris més pro-pers, els barcelonins. Lʼesprint, el test on la ciutat mesura el seu estat anímic inicial en relació al projecte. La data està intenciona-

dament ben triada: en cap de set-mana i a les portes de la Setmana Santa. I de fet, a lʼorganització li ha sortit bé la juguesca: 215.000 persones van visitar el recinte mo-gudes per la xafarderia, lʼinterès o la gratuïtat de lʼentrada, i en dos dies es van vendre més de 10.000 entrades.

La gran afluència de públic no significa encara una resposta unà-nime al Fòrum. Més aviat respon a una necessitat ciutadana de saber què ha passat en una zona on hi havia una depuradora i camps de cols al costat del mar.

Lʼorganització del Fòrum ha segmentat el públic segons entorns geogràfics i ha anat llençant campanyes de promoció per donar a conèixer un esdeveniment indefinit; per explicar-lo, fer-lo comprensible i atraure els visitants.

Un reclam turístic

A Catalunya, la captació de públic sʼha fet principalment a través de convenis municipals. LʼAjunta-ment de Barcelona ha emprès una moguda institucional sense pre-cedents per arribar a acords amb municipis de tot Catalunya amb la finalitat que la visita al Fòrum formi part dels paquets turístics de les agències de viatges, tant a disposició dels estrangers com dels residents en la localitat.

Per arribar a destinataris de lʼestat espanyol el Fòrum sʼha servit principalment de campanyes de comunicació a traves dels mitjans. La iniciativa més sonada en aquest sentit va ser la nadalenca. De Conca a Almeria es va poder sentir per la ràdio i veure a la televisió que hi havia un regal de Nadal extraordinari, meravellós, sorprenent, que era una entrada per al Fòrum de Barcelona.

Internacionalment, lʼorganit-zació ha vist en el Fòrum una oportunitat per la projecció exterior de la ciutat. Sʼhan firmat acords de no-agressió amb Atenes (seu dels Jocs Olímpics del 2004) i amb Gènova (Capital cultural del 2004), i un pacte de col·laboració amb les Nacions Unides.

Perspectives de negoci

Joan Clos va presentar la marca “Fòrum Barcelona” davant de diversos sectors socioeconòmics a Nova York i en la Cimera de la Societat de la Informació de Ginebra el passat mes de desembre. El Fòrum sʼha venut com un reclam turístic, sobre tot a rel de la seva presència en fires de turisme internacional (Fitur, per exemple). Fins i tot el creuer transatlàntic més luxós del món, el Queen Mary, amb 2.500 rics a bord, visitarà Barcelona tres vegades al llarg del Fòrum.

Reclam turístic, el Fòrum, ja que dels 5 milions de visitants previstos es calcula que 1 milió i mig seran turistes. En el mateix recinte del Fòrum es veuen exemples dels esforços per rebre “guiris” amb la grandesa deformada dʼun parc temàtic: dos hotels enormes amb nom en anglès trenquen sense pietat la línia horitzontal i planera de la platja.

A banda del turisme, el Fòrum ha buscat un altre destinatari, més eteri si cal: Don Dinero, com lʼanomenava Quevedo en un poema (hace todo cuanto quiero/ poderoso caballero/ es Don Dinero). Ha perseguit també un públic mogut per les perspectives de negoci, destinataris amb capital empresarial que invertissin a la zona. És a dir: us fem un lloc bonic i modern perquè us hi deixeu els vostres diners i reactiveu econòmicament un nou espai de Barcelona.

La controvèrsia que han posat sobre la taula els moviments anti-fòrum com Indymedia, Fotut 2004, Afectats 22@ Ens Roba o Boicot Preventiu, és que moltes de les

empreses que han invertit capital al Fòrum tenen vincles amb la indústria militar i armamentística. Aquests moviments, amb una imatge magistralment gràfica, han comparat el Fòrum amb el joc del Monopoly. Han volgut destapar enganys i cinisme, que nʼhi ha, i obrir així el debat sobre el model de desenvolupament de la nostra ciutat: si volem un parc dʼatrac-cions mogut per empreses o bé barris amb vivendes i serveis per als ciutadans.

ʻVendre ̓els diàlegs

Un mes abans del seu inici, queda una pedra a la sabata del Fòrum: els diàlegs. Després del cap de setmana de portes obertes només sʼhi havien inscrit el 15% de les places previstes. La causa, potser, és que les conferències i debats no han explotat el seu interès pel contingut, sinó que han creat confusió a través de personatges i cares visibles. Poca gent sʼha assabentat que per veure als Gorbatxev, Saramago, Carlos Fuentes o Rigoberta Menchú sʼha

de pagar una inscripció a part. El preu depèn dels ponents, nombre de sessions i durada del diàleg, en una franja que va de 26 a 105 euros.

Comença el Fòrum i segueix la batalla pel públic, els esforços de promoció per arribar als

seus destinataris, que som tots: joves, famílies, jubilats, nens i nenes; els que gaudeixen amb la cultura, els amants del ciment; turistes, empresaris, barcelonins conscients i ciutadans enganyats. Sʼha volgut atrapar tothom sota el lema de “quants més millor”. Perquè sense lʼèxit de públic no hi ha èxit del Fòrum.

Una família sencera (dos adults, un jove i un infant) baixa a la parada Maresme-Fòrum de la línia 4 del metro i es disposa a passar una jornada al recinte. Es pot arribar també amb bus i tramvia (5 euros), i hi ha pàrquing gratuït per a motos i bicicletes. Ara bé: la gent que hi arribi amb cotxe haurà de pagar taxes horàries per aparcar.

Però un cop davant de la porta, amb el portamonedes a la mà, comença lʼodissea. Les entrades, que donen dret a accedir al recinte i a les activitats i exposicions que es realitzen, són de tres tipus: passi dʼun dia, passi de tres dies i passi de temporada.

Si la família ha comprat les entrades anti-

cipades, el preu per adult és de 17ʼ90 euros, el dels joves (de 17 a 25 anys) 13ʼ40 i lʼinfan-til 10ʼ70. Els menors de 7 anys entren gratis. Però si es compren a les taquilles, una vega-da ja començat el Fòrum, lʼentrada per cada adult costarà 21 euros. La juvenil ascendeix fins a 15ʼ80 i la infantil a 12ʼ60.

La família al complet ha pogut traspassar les portes del Fòrum per una mitja de 65ʼ15 euros. Però en el fons respiren: un passi de tres dies costaria 42 euros per adult i el de temporada 168 (142ʼ80 abans de lʼinici del Fòrum).

Arriba lʼhora de dinar. Recordem que estpa prohibit entrar amb aliments. Al recinte

hi ha chiringuitos, tots iguals, que ofereixen menjars. Dinar 4 persones amb els preus que regiran suposa al voltant dʼuns 60 euros. Si afegim un sopar més lleuger i alguna consumició de refrescos, arribarem fàcilment als 100 euros en concepte dʼalimentació.

Total, que la família ha passat un dia al Fòrum i torna a casa amb un esgotament apocalíptic i 170 euros menys al seu compte corrent. No sumem les despeses en records i altres objectes de poca utilitat que, segons els estudiosos del merchandising, suposarien un increment del 16%, amb la qual cosa les despeses totals per família sʼaproparien perillosament i tirant curt als 200 euros.

Un dia al Fòrum

JORDI TARRÉSPublicitat del Fòrum junt a les obres dʼun nou edifici dʼoficines dʼalt estanding a Diagonal Mar.

Per participar als diàlegs sʼha de pagar una inscripció, a part, dʼentre 33i 120 euros

La família que ha passat un dia al recinte torna a casa amb 200 euros menys a les seves butxaques

ALGUNS PREUSMenjars a la carta● Primers plats (arrossos, amanides...): de 3 a 5 euros●Segons plats (bacallà, entrecot, graellada...): de 5 a 9 euros. ● Postres (pastís, macedònia, fruita...): 2,60 euros.● Begudes (cerveses, cafè, aigua...): de 1 a 1,70 euros.

Souvenirs●Punt de llibre: 1 euro●Llibreteta: 5 euros●Tassa dʼesmorzar: 9,25 euros● Conjunt dʼarracades i penjoll: 37,5 euros●Cobriespatlles fet a mà: 74 euros

27abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Diàlegs a la vora del FòrumJAUME FIGUERAS

Parlant la gent, a vegades, sʼentén. Aquest podria ser el lema dʼuna de les tres potes que sostenen els continguts del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004: el Fòrum Diàlegs. Sota aquest epígraf sʼajunten congressos, seminaris, tallers i taules rodones que sʼhan concebut amb algunes diferències, amb el que el seu por-taveu, Oleguer Sarsanedas, ano-mena “el truc del chef”, és a dir, fer una mena de congressos més participatius, amb més diàlegs i menys monòlegs, i en els que els diversos punts de vista dʼun con-flicte hi siguin presents.

En total seran 47 diàlegs que, agrupats en 11 blocs temàtics, giraran al voltant dels tres eixos principals: diversitat, sostenibili-tat i condicions per a la pau. En paraules de Sarsanedas, serà “el rècord Guiness de congressos i seminaris seguits, ja que els Di-àlegs sʼhan programat de manera que no se solapin”, així que si algú té el temps, els diners (per-què es paguen a part de lʼentrada al recinte) i la paciència suficients podrà assistir a tots i cada un dʼaquests Diàlegs sense neces-sitat de tenir el do de la ubiqüitat. Lʼobjectiu, segons el document de treball de lʼorganització, és contribuir “al desenvolupament de lʼequitat en el món, fomentar el desenvolupament sostenible, desenvolupar les qüestions uni-

versals, explorar maneres inno-vadores de gestionar els conflic-tes culturals i ètics (...), descobrir altres punts de vista i trobar les àrees comunes que ens ajudaran a sentir que tots som part del ma-teix món”. La diferència entre els Diàlegs i una cimera política és que aquí no es reuneixen estats, sinó ciutadans, organitzacions, empreses i organismes interna-cionals.

No hi ha lloc per a tothom

Per posar les bases per arreglar el món estan convocats 1.500 ponents i sʼespera lʼassistència de 65.000 congressistes i més de 200 entitats que debatran sobre les qüestions que van des del des-armament a la sostenibilitat, pas-sant pel comerç just. Però no tots els temes hi tenen cabuda, de ma-nera que molts possibles diàlegs nʼhan quedat al marge i dʼaltres es tracten des dʼun punt de vista molt global, un enfocament necessari per trobar punts comuns a rea-litats diverses però, sovint, falta concreció. Per posar un exemple, sota el títol de “Lʼaigua: vida i se-guretat”, es debatrà sobre aquest recurs limitat, sovint font de con-flictes. Sense caure en un localis-me excessiu es podria analitzar un cas concret de conflicte i gestió dʼun recurs limitat com lʼaigua, el del transvassament de lʼEbre. El Fòrum no pot ni ha dʼanalitzar tots els casos concrets però cal tenir

en compte que alguns dels diàlegs es ramifiquen, de manera que hi ha sessions plenàries però també hi ha tallers concrets a escollir. Segurament aquest plantejament sʼhauria pogut aplicar en tots els diàlegs, buscant el contacte entre globalitat i localitat.

Un altre exemple de bona vo-luntat és el diàleg “Cap a un món sense violència” al llarg del qual sʼabordarà la resolució pacífica de conflictes, el desarmament o lʼeducació per la pau, però en cap dels punts sʼentra en lʼanàlisi de guerres concretes i actuals. Una de les crítiques que més vegades sʼha fet al Fòrum es pot relaci-onar amb aquest apartat: és un

esdeveniment que vol promoure uns valors però té com a patroci-nadors empreses que, en la seva pràctica, fan més aviat el contrari. És difícil fer creïble un debat sobre els camins cap a la pau amb socis com lʼempresa Indra que fomenta el diàleg amb la fabricació, entre dʼaltres, dels sistemes de guerra electrónica de lʼavió de combat Eurofighter-2000.

Immigració i pobresa de saló

El portaveu del Fòrum, Oleguer Sarsanedas, afirma que lʼes-deveniment val la pena tot i els companys viatge, i sʼempara en què totes les empreses, per ser patrocinadores,s han hagut de firmar un document de valors que es basa en la declaració dels drets humans: “si després no complei-xen aquests principis i valors del Fòrum allà ells amb la seva consciència”, afirma Sarsanedas. I aquí pau i allà glòria. Finalment lʼalcalde, Joan Clos, també es mostra entusiasmat per aquests diàlegs que posaran les bases per a un món millor que sʼhaurà de construir sobre les contradiccions del Fòrum. Clos, en una aproxi-mació a la “realpolitik” econòmica, va defensar lʼactiviat empresarial dʼalguns socis de lʼesdeveniment de forma pragmàtica, quan es va veure acorralat per persones que no entenen que el món és contra-

dictori: “Amb què es pensen que han dʼanar les forces de lʼONU a pacificar els Balcans i evitar més morts, amb mocadors blancs i prou?”.

Els diàlegs també abordaran altres temes que estan en lʼagen-da informativa i política, com és el cas de la immigració i la pobresa. Dos diàlegs es centren en aquests temes, sense abordar problemàti-ques properes, o passant-hi molt per sobre. En aquest punt també llueixen algunes de les contradic-cions del Fòrum, i és que els ma-teixos organitzadors, lʼAjuntament, la Generalitat i lʼEstat, també són els organitzadors, entre dʼaltres, de lʼexpulsió dʻimmigrants de la plaça Catalunya perquè espanten el turisme que, per cert, és un altre dels diàlegs del Fòrum.

Aquesta inconcreció, aquest allunyament de la realitat i aquestes contradiccions són alguns dels mo-tius pels quals la Federació dʼAsso-ciacions de Veïns de Barcelona no ha volgut donar suport a lʼesdeveni-ment: “trobarem a faltar la veu dels i de les que no tenen veu perquè els ha estat negada, la veu dels immigrants i immigrades que encara no tenen dret a papers a la nostra ciutat, la veu del moviment okupa, la veu dʼaquelles persones que han de sobreviure amb una pensió de 400 euros i la veu de tantes altres persones que configuren el nostre paisatge de cada dia”.

ARXIUParlaran dʼimmigració i no debatran la injusta Llei dʼEstrangeria. A la foto, immigrants de Barcelona.

Els clubs de futbol fa temps que ho saben i el Fòrum també. No hi ha res millor per atraure clients, ciuta-dans que paguin una entrada ja sigui per anar a un concert, per veure una pel·lícula o per veure un partit de futbol, que tenir algunes estrelles mediàtiques en plantilla. De moment els responsables de comunica-ció del Fòrum sembla que consideren a Mikhail Gor-batxov com el seu fitgatge estrella, de manera que una de les calves més conegudes pels ciutadans del món, la de lʼexpresident de lʼex Unió Soviètica (que, és de suposar, vindrà a parlar més del passat que del futur) surt en tots els cartells de promoció dels

diàlegs, juntament amb el premi Nobel de Literatura, José Saramago. A part dʼaquests dos exemples, tam-bé han confirmat la seva assistència la presidenta de la Fundació France-Libertés, Danielle Miterrand, el membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial i professor emèrit de la Universitat París VIII, Bernard Cassen, el director de Le Monde Diplomati-que, Ignasi Ramonet i lʼexcanceller alemany Helmut Kohl. També hi ha hagut altres intel·lectuals de pes que han decidit renunciar a participar en el Fòrum quan no han vist gaire clar lʼesdeveniment, com és el cas de Noam Chomsky, Naomi Klein o José Bové.

Estrelles mediàtiques

El Fòrum Diàlegs és un dels eixos de lʼesdeveniment que posa sobre la taula 47 temes, amb mancances i encerts, que afecten al món des de diferents punts de vista.

RAI(Recursos

dʼAnimació Intercultural)

LʼAssemblea de RAI ha debatut llargament i a

consciència la possibilitat de participar al Fòrum, per no precipitar-nos en les nostres primeres opinions i valorar els pros i contres de la participació.La decisió ha estat, però, unànim: No volem participar en aquest muntatge.Un muntatge que no va ser capaç de condemnar els homicidis massius

practicats a lʼIraq, ni les formes dictatorials amb què el president dʼaquesta “democràcia” va posar el nom de tots nosaltres, segurament per una raó senzilla: perquè en particular està finançat, aquest muntatge, per una empresa fabricant dʼarmes (Indra); perquè en general està fianançat per gegants del capital: els mateixos que van decidir la guerra. No sʼhi pot participar.

També perquè parla de drets humans, de diversitat cultural i de sostenibilitat quan qui hi posa la pasta és lʼempresa que està destruint la selva amazònica i massacrant els maputxes (Endesa)... No sʼhi pot participar.Perquè sʼompliran la boca dʼinterculturalitats i el seus finançadors (Iberia) són els qui porten a terme les deportacions dʼimmigrants a qui aquest govern els hi ha tret tots els drets. No sʼhi pot

participar!Per aquestes i moltes altres raons hem decidit no participar-hi, i us animem a que feu el mateix, a que lʼignoreu!

1El fòrum del Fòrum

28 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Sí al Fòrum de les Cultures

MANEL MARTÍNEZPresident de lʼAVV Sant Martí de Provençals

No se puede negar que el Fòrum ha nacido sin la definición necesaria, pero a mi modo de ver lo que corresponde es hacer implicar a toda la sociedad, haciéndola participar para definir las características del mismo. Desde el respeto a la diversidad, somos muchos los que estamos de acuerdo que el Fòrum de les Cultures se asienta sobre tres ejes fundamentales, la paz,

la tolerancia y la sostenibilidad. Es así como convertiremos a nuestra ciudad en un foro de debate.

Hay quien ve en el Fòrum un gran negocio orquestado por el Ayuntamiento. Personal-mente creo que no, pero en el supuesto caso que así fuera, ¿quien sería el beneficiario? Con toda seguridad, la ciudad.

Es cierto, ni tenemos porqué ocultar que muchas de las inversiones que se están ha-ciendo con motivo del Fòrum, van dirigidas

al desarrollo urbanístico de nuestra ciudad. Pero a la misma vez se tiene que reconocer que Barcelona necesitaba de un impulso de estas características, además con ello se está permitiendo la realización de obras en barrios que eran de los más deprimidos ur-banísticamente de la ciudad. Lugares donde antes había industrias y almacenes, algunos de ellos llevaban años cerrados y en estado ruinoso, que son aprovechados por algunos para hacer todo tipo de trapicheos; consumo y venta de drogas, la acumulación de basuras, además de producir malos olores sean con-vertidos en nidos de ratas. Ésta es la simple pura realidad.

¿Acaso alguien piensa que Barcelona tiene capacidad económica para afrontar el coste de las inversiones y para hacer las transformaciones urbanísticas que necesita? En el caso de que las decidiera llevar a cabo, ¿cuantas décadas necesitaría?

Cómo hubiera sido posible llevar a cabo las obras del Frente Marítimo, la depuradora, la recuperación del río Besòs, la eliminación de las torres eléctricas, la creación de nuevos par-ques como el de la Diagonal, el nuevo geriátri-co, las nuevas viviendas destinadas a realojar a los vecinos que vivían en esa zona (algunos de ellos en unas condiciones muy precarias), la llegada del tranvía, la urbanización de des-campados, de algunas calles que antes eran cuellos de botella y lugares intransitables que se utilizaban para tirar escombros y realizar cambios de aceite, etc...

La transformación que se está realizando ha comportado la creación de miles de pues-tos de trabajo directos e indirectos, los cuales muchos de ellos serán sustituidos por las nuevas empresas que se crearán, tanto en el sector terciario como el de nuevas tecnologías, hay que decir que muchos de esos puestos de trabajo los han ocupado inmigrantes, lo que les ha permitido regularizar su situación en nuestro país.

Los hay que pa-rece que piensen que Barcelona no debería progresar, ni ser más competitiva con respecto a otras ciudades, no sólo Es-pañolas, sino Europeas, y yo me atreve-ría a decir a escala mundial, ya que ven en ello signos del sistema capitalista. Los hay que viven en la insatisfacción perma-nente y ven los éxitos de los demás como derrotas propias.

Nuevamente aparecen signos de las posi-ciones que mantuvieron algunos en contra de que se celebrara las Olimpiadas en Barcelo-na, los cuales anunciaban desastres económi-cos para la ciudad. Y sin embargo han pasado muchos años sin que (hasta la fecha) hayan tenido el coraje de asumir sus errores.

Últimamente se vienen haciendo declara-ciones, algunas acompañadas de todo tipo de insultos hacia nuestras instituciones y por ex-tensión a nuestros representantes, los cuales han sido elegidos democráticamente, a través

de los votos de los ciudadanos.Tachar al Fòrum y a nuestros representan-

tes de signo fascista para oponerse al Fòrum me parece muy grave, pero lo más grave es que muchos de los que lanzan estos insultos son personas procedentes de otros países donde imperan dictaduras, olvidándose que a quien compete decidir el modelo de la ciudad son a sus ciudadanos.

Uno de los valores de nuestra democracia es el derecho a discrepar, pero ello no quiere decir que todo es válido. El tachar a nuestros representantes de fascistas, gente que perte-nece a partidos políticos, los cuales muchos de ellos fueron encarcelados y fusilados, es un insulto no sólo a ellos, sino a los muchos que padecemos durante 40 años esa misma represión, algunos no militamos en ningún partido político, pero creemos y defendemos nuestra democracia.

No cabe la menor duda que en todo pro-ceso transformador se cometen errores y que en algunos casos se podrían haber hecho las cosas de forma distinta, aplicando criterios menos ostentosos, pero la realidad es que hoy muchos Barceloneses nos sentimos or-gullosos de ver esa transformación y para ello solo hay que pasarse por esa zona y ver las miles y miles de personas que lo van a visitar.

Es necesario aprovechar estas energías positivas y convertirlas en autoestima de la ciudadanía, porque eso será la mayor garan-tía de futuro de los que vivimos y trabajamos en Barcelona.

Ahora que ya se han cubierto gran parte de las infraestructuras, debería de abordarse en profundidad el problema de la vivienda protegida en el sector zona levante, ya que hay muchos solares los cuales deberían ser

destinados a hacer un gran parque de vivienda social.

En un mundo cada vez más global se re-quieren soluciones más globales, lugares donde se puedan debatir ideas, no enfrentamientos y descalificaciones por un modo de pensar. Si algo se ha demostrado con la

invasión de Irak, ha sido la respuesta que se ha dado en todo el mundo, con manifes-taciones donde han participado millones de personas de todo signo, político y religioso. Esta Barcelona se ha convertido en Capital del Pacifismo.

La actitud prepotente del gobierno de los Estados Unidos de actuar unilateralmente al margen de las Naciones Unidas, y la amenaza de invadir nuevos países requiere entre otras cosas la movilización a escala mundial. El Fòrum debería de convertirse en una gran pla-taforma para decir basta a toda esa política.

El éxito del Fòrum de les Cultures debe de permitir sentar las bases para hacer de Barce-lona una ciudad más moderna y competitiva, sólo así podremos ser más solidarios: Barce-lona y Catalunya deben de salir triunfantes de este nuevo reto. Por ello digo sí al Fòrum de les Cultures.

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i naturalPopelin Cotton 100%

Fundada l'any 1820

CAMISERIAESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

XANCÓ

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

SI NECESSITES UNTAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

93 357 77 55

Des de lʼany 2001 el moviment veïnal, a través de la Favb, ha debatut la proposta del Fòrum 2004 en diverses reunions amb representants veïnals, assemblees i entrevistes amb el mateix Fòrum. Lʼúltim episodi es va desenvolupar a lʼassemblea general de la Favb, on es va ratifi-car el no al Fòrum, aprovant una declaració per 81 vots a favor, 7 en contra i 5 abstencions. A continuació publiquem un article del president de lʼAV de Sant Martí de Provençals, una de les associacions que es mostra favorable al Fòrum.

GUAJAArtesania ètnica dels cinc continentsPeces de col.lecció, regal i decoració

Des de 1985

VENIU A CONÈIXER LESDARRERES ADQUISICIONS

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem)Tel: 317.61.87 - Fax: 331.75.84

El Fòrum no es un gran negocio orquestado por el Ayuntamiento

29PUBLICITATabril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

30 abril-maig de 2004

La Veu del

CARRER 31ALTRES ASSOCIACIONSabril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

Políticamente correctoColeccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad

que fijan y dan esplendor a la condición humana

Alfonso López

FÒRUM 2004: Festival de coros más o menos étnicos y danzas inmobiliarias. Bien como promoción turística, seguramente supe-rará a Port Aventura y Terra Mítica juntos.

BOMBARDEAR: Acción de lanzar bombas con objeto de que, una vez allanado el terreno, florezcan democracias y economías de mercado a porrillo. Sin embargo y dado que la inteligencia prome-dio de una bomba tiende a ser limitada, acostumbra a suceder que no se explique bien y que sus beneficiarios inmediatos acaben re-tirándose al cementerio más cercano sin haber entendido nada.

SOSTENIBILIDAD: Fijación de ecologistas, científicos y otros se-res marginales obsesionados por el futuro bienestar de nuestros nietos y en no consumir más recursos naturales de los que la tierra puede regenerar. Como si a nuestros nietos les preocupase eso, empeñados como estarán pagando nuestra hipoteca del piso.

No som FòrumEl ventall de posicions crítiques al Fòrum és molt ampli. Aquest número de Carrer és un exemple. Però a la nostra ciutat, un grup de col·lectius i entitats prac-tiquen una crítica bel·ligerant amb lʼesdeveniment. És lʼanomenada Assemblea de Resistències al Fòrum que es va crear fa uns mesos en torn a un manifest titulat Deu mo-tius per desemmascarar al Fòrum, que fa referència a les agressions al medi ambient, les activitats de les empreses patrocinadores, lʼes-peculació urbanística, la repressió de les autoritats davant diversos problemes socials i les seves respectives lluites. Una campanya dʼadhesions al citat document va començar a principis de 2004 en un debat celebrat a lʼAteneu Barcelonès que, convocat bàsicament per Internet, va congregar més dʼun miler de persones. Van quedar fora del saló dʼactes unes 500 persones. Com hem comentat, Internet és un mitjà important de trobada per als crítics del Fòrum.Els grups més activistes desenvoluparan accions de protesta davant les empreses patrocinadores. La pri-

mera es va produir a la seu de Indra on uns 40 mem-bres de lʼAssemblea Okupa es van presentar vestits de color blanc a mode dʼinspectors dʼarmament per verificar lʼexistència de suposades armes de destruc-ció massiva. Van amuntegar tots els ordinadors al

vestíbul de lʼempresa.Altres activitats programades

són la jornada de denuncia con-tra la precarietat May-Day, una cassolada popular a les portes del Fòrum el 8 de maig i el repartiment massiu de fulletons i propaganda en diferents llocs i ocasions.

També es faran presentacions de llibres, com la de lʼobra La otra cara del Fòrum de las Culturas S.A,

que es va presentar a la Universitat de Barcelona el passat dia 30 dʼabril. Diferents revistes han donat la veu als crítics amb diversos monogràfics o publicant dossiers sobre el tema. Quant a exposicions, seran vàries les que es presentin en centres socials i locals barri. A la sala La Santa es pot veure una mostra foto-gràfica que porta com a títul Fotum 2004. El negativo de Barcelona 2004.

Mapa dʼacció“El Fòrum és un gran decorat. Un muntatge que manipula la reali-tat. Aquest mapa mostra el que lʼescenari amaga”. Així es pre-senta aquest elaborat treball que en diversos plànols i esquemes agrupa una altra informació sobre el Fòrum en apartats referits a la cultura, la guerra, la insostenibilitat i la immigració. Sʼhan editat i es repartiran 26.000 exemplars.

Culturas S.A.Lʼeditorial Bellaterra publica una recopilació de materials relaci-onats amb el Fòrum: Barcelona 2004. El fascismo postmoderno; Fotut 2004. La globalització com a espectacle i diversos docu-ments, entre els quals es troba la declaració de la Favb sobre el Fòrum.

Sʼediten 3.000 exemplars que es repartiran gratuïtament.

BCN marca registradaLʼeditorial Virus presenta una obra col·lectiva en què participen 26 autors. Els capítuls relacionats amb el Fòrum són lʼescrit per J. Roser titulat “Paraules i fòrums del (des)ordre urbà” i “Fòrum 2004: unes segones Olimpiades de lʼespeculació”. Lʼobra finalitza amb un text col·lectiu a mode dʼepíleg: “Reflexions obertes des de les altres barcelones”.

El llibre sortirà a la venda a finals del mes de maig.

Guia globalLa guia multicultural de comerços i serveis, editada per R&R Advertising, informa en el seu segon número corresponent al mes dʼabril que la Favb continua dient no al Fòrum 2004.

Amb textos en castellà, anglès, xinès i àrab, la guia es reparteix gratuïtament i ofereix telèfons dʼinterès, adreces de diferents consolats, assessories jurídiques, locutoris, escoles, restaurants, botigues dʼartesania i agències de viatges. Tota aquesta informació, situada en un plànol de la ciutat.

BCN com a mentida Lʼeditorial Belacqua publica el llibre Barcelona 2004 como mentira, escrit per Manuel Trallero i il·lustrat amb fotografies de Sergi Reboredo.

Lʼobra fuig de la versió oficial dʼuna Barcelona perfecta paradigma de la modernitat per mostrar el que ha quedat darrere les obres de disseny, les cites mundials i el creixement econòmic. El llibre està dividit en cinc capítols: “ Can Tunis”, “Los sin techo”, “El movimiento okupa”, “La miseria” y “La renovación urbanística”. Un repàs a la part menys amable de la ciutat que intenta mostrar les conseqüències socials ocultes dels grans projectes urbanístics.

31FAVBabril-maig de 2004

La Veu del

CARRER

La 32ª assemblea de la Favb aposta per la convivència

REDACCIÓ

Prop de 200 persones i represen-tants de 62 associacions de veïns i veïnes van participar dissabte, 27 de març, en la 32ª assemblea general de la Federació dʼAs-sociacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), celebrada al centre cultural Can Fabra de Sant Andreu. Sota el lema “El movi-ment veïnal, una aposta per a la convivència”, lʼassemblea es va celebrar en un clima que va com-binar el record per les víctimes dels atemptats de Madrid, lʼeufòria per lʼelevada participació i la indig-nació pel fet que lʼAjuntament de Barcelona encara no hagi signat amb la Favb el conveni del passat 2003 i que lʼalcalde Joan Clos no hagi rebut els representants

veïnals des que va ser reelegit en les últimes eleccions municipals. Lʼassemblea va aprovar lʼinforme de gestió i el balanç econòmic del 2003, el pla de treball i el pressu-post del 2004, va renovar la seva junta directiva i va aprovar resolu-cions contràries al Fòrum 2004, a la instal·lació dʼuna central tèrmica al port de Barcelona i a la possible privatització hotelera del Parc del Laberint, així com dues altres en favor del dret a lʼhabitatge i de su-port al moviment okupa, tot dema-nant diàleg polític i la suspensió del desallotjament de la fàbrica Hamsa, a Hostafrancs, previst pel dilluns 29 de març.

Lʼantropòloga i infermera Eva Fernández (Barcelona, 1957), membre de lʼAssociació de Veïns

de la Barceloneta, va ser escolli-da nova presidenta de lʼentitat al capdavant dʼuna llista de consens integrada per 23 persones de 17 associacions de veïns diferents. Manel Andreu (AV Poblenou), que ha estat sis anys a la presidència de la Favb, es manté a la junta com a vocal, on repeteixen com a vicepresidents Joan B. Isart (AV Sant Antoni) i Josep Xarles (Cen-tre Socials de Sants), els secreta-ris Joan García (AV Sant Cristò-bal) i Rosor Poveda (AV Turó de la Peira) i el tresorer Albert Sorrosal (AV Sarrià).

Lʼ”aposta per a la convivència” es va reflectir tant en el contingut de dos tallers impartits per lʼantro-pòleg de la UB Manuel Delgado i el sociòleg de la UAB José Adelantado com en els debats i el pla de treball aprovat.

Lʼassemblea de la Favb va rei-terar per àmplia majoria (81 vots a favor, 7 en contra i 5 abstencions) el seu rebuig al Fòrum 2004. Tot i valorar “positivament” els canvis de signe polític a la Generalitat i al Govern central. En aquest context, “i a pocs dies de la inauguració”, la Favb creu que el Fòrum 2004 “poc pot canviar la seva orientació” i, malgrat pugui ser “un èxit dʼes-pectacle i propaganda”, serà “un esdeveniment marcat per lʼelevat cost econòmic, unes actuacions urbanístiques discutibles i uns continguts allunyats de la realitat dels barris i els problemes de la ciutadania”.

Lʼassemblea va aprovar tam-bé per àmplia majoria (99 vots a favor i 5 abstencions) demanar una moratòria del projecte de central tèrmica de cicle combinat que Gas Natural ha presentat pel port perquè significa “un nou i greu impacte sobre la qualitat de lʼaire de Barcelona i la seva àrea metro-politana. La Favb demana que la seva construcció es condicioni a la redacció del nou Pla dʼEnergia de

Catalunya.Després dʼun ampli debat,

lʼassemblea de la Favb, que es va proposar elaborar un mapa del problema de lʼhabitatge a Barcelona, va aprovar per unani-mitat una resolució que denuncia lʼespeculació i el mobbing immobi-liari i exigeix a les administracions i promotors privats que “el 50% de tot lʼhabitatge que es faci a Barcelona sigui en règim protegit” i, en gran nombre, de lloguer, i que aquest percentatge arribi al 100% “en el cas dels solars de titularitat pública”. També per unanimitat es van aprovar les resolucions en contra de la instal·lació dʼun hotel al Parc del Laberint i en contra del previst desallotjament de la Hamsa. Lʼassemblea també es

va solidaritzar amb les reivindica-cions dʼequipaments públics a la presó Model i a la caserna de la Rambla Guipúscoa, així com amb els detinguts a Girona de lʼopera-ció Estany.

Lʼassemblea va aprovar lʼad-missió a la Favb de cinc noves associacions de veïns: Centre Social de Can Clos, Palmera Cen-tre, Sant Gervasi Sud , Paratge Vallhonesta Can Papanaps i Urba-nització Vallhonesta-Font del Gos. Es va donar de baixa, per voluntat pròpia, lʼAssociació de Veïns del Barri Gòtic.(Els textos de les resolucions que va ratificar lʼassemblea i el pla de treball de la Favb per aquest any es poden consultar a la web de lʼentitat: www.lafavb.com).

Lʼassemblea va reiterar les crítiques al Fòrum 2004 i a la política urbanística

Eva FernándezPresidenta de la Favb

“Els greus dèficits de serveis són una assignatura pendent dels ajuntamentsdemocràtics” PUYAL

EL COR ROBAT

●CATHERINA AZÓN

Nascuda a Barcelona fa 46 anys. Antropòloga i infermera. Ha tre-ballat i col·laborat als barris de Sant Antoni i la Barceloneta, parti-cipant en la Plataforma en Defensa del Port Vell. Va ser promotora de la Plataforma Ciutadana en Defensa del Menors Immigrants Desemparats.

Per què es decideix una candidatura de consens a la Favb?Per la voluntat de no excloure ningú. La participació volun-tària, no remunerada, avui malauradament no és un valor en alça. Es va pensar en sumar tots els esforços possibles.

Què opines del fet que un 20% dʼassociacions estiguin presents a la junta?Crec que és molt important perquè assenyala un vincle molt intens amb el territori. La junta actual representa un plura-lisme d’opcions i de sensibilitats força representatiu del que són les associacions.

Com valores que per primera vegada a lʼassemblea hi hagi hagut més dʼun 60% de participació? Destaca un parell de coses del programa aprovat.Em sembla un símptoma. El repte serà mantenir la parti-cipació i els vincles amb les associacions. Dos temes que em semblen clau que hauríem de poder concretar: d’una part, vetllar pels Drets de Ciutadania; de l’altra, fer un seguiment acurat dels acords del PAM.

Què opines del fet que encara no sʼhagi elegit la figura del Defensor del Ciutadà?Crec que el defensor o defensora de les ciutadanes i ciuta-dans de Barcelona és una figura clau per tal de fer que la Carta de Salvaguarda dels Drets no quedi només en una declaració de principis de les moltes que tenim.

Com valores el procés de participació en el PAM?L’Ajuntament està optant per un model de “participació” que jo definiria com més preocupat per mantenir les formes que per fer efectiva una participació real. En relació al PAM el procés ha estat molt desigual. No es pot donar relleu en la memòria participativa a una enquesta resposta per internet i ignorar a la memòria el procés de treball que ha seguit la Favb, per exemple, amb l’elaboració de 115 propostes.

25 anys dʼajuntaments democràtics... Digues una assigna-tura pendent.Les desigualtats creixents a Barcelona i els greus dèficits de serveis que pateixen els sectors més vulnerables.

I del Pacte per a la Immigració?Proposa mides que són interessants però no queden prou de-finits els objectius ni els indicadors que permetran avaluar els resultats.

Per què un mapa de lʼhabitatge?Ens cal conèixer realment els problemes i les necessitats en matèria d’habitatge. Hi ha un seguit d’interrogants que potser “baixant” la problemàtica a cada territori concret po-dríem respondre de manera més adequada.

Com veus el Fòrum 2004 sense el PP?Malauradament amb les mateixes hipoteques econòmiques i polítiques que abans i amb unes infrastructures que tindran un fort impacte ambiental i en el desenvolupament futur dels barris veïns.

ARXIULa nova junta de la Favb després de ser escollida a lʼassemblea.

La nova junta de consens la conformen 23 persones de 17 associacions veïnals

32 abril-maig de 2004

Parlant del

CARRERi de la ciutat

Lʼacudit

L

Azagra/Revuelta

“Endesa nos mata”

as palabras de origen mapuche (“mapu”=tierra, “che”=gente) toman su significado del medio natural. Como nos explica Lafken -“hija del agua”-, este pueblo indígena dividido entre las fronteras de Chile y Argentina basa su cosmovisión en la relación con la naturaleza y especialmente con la tierra, “medio sin el cual no podemos ser”. Sin tener en cuenta este profundo vínculo no se puede entender el origen de los problemas a los que se enfrenta una taimada comunidad que resistió la dominación de los conquistadores españoles, sobrevivió a la presión de los estados ya independizados y que en pleno siglo XXI está gravemente amenazada por la codicia de los nuevos engullidores de recursos naturales: las macro-empresas multinacionales. El ejemplo más sintomático: el comportamiento de la empresa española Endesa (patrocinadora del Fòrum Barcelona 2004) durante el proceso de construcción de una cadena de centrales hidroeléctricas en el Bio-Bio, río del centro-sur de Chile que para los mapuches de la zona (pehuenches), más que un enorme caudal de agua corriente, es un “altar”.

Así lo define Lafken, joven mujer mapuche residente en Girona que

Elia Herranz MerencianoPeriodistaAndreu BlancharFotògraf

Lafken y Ingrid PainemillaActivistas en defensade los derechosdel pueblo mapuche

ejerce de embajadora de su comunidad allí donde se lo pidan. “Somos aproximadamente 1.500.000 mapuches en Chile, un 10% de la población. El paso más duro para nosotros fue sin duda la primera emigración a las ciudades, enfrentándonos a la cultura dominante, occidentalizada, donde se habla otro idioma y se vive de otra manera, extremadamente racista con el “indio”. Es su hermana Ingrid, que lleva en Girona pocos meses y ha venido desde su pequeña comunidad quien mejor expresa esa inadaptación: “Nos sentimos enfermos fuera de nuestro medio natural”.

La emigración de 500.000 mapuches dentro y fuera de Chile -con la dictadura

de Pinochet por medio- es uno de los síntomas del conflicto histórico de esta comunidad respecto a la pérdida de sus territorios, el aislamiento político y la represión policial, proceso que roza la calificación de genocidio y que a menudo se ha intentado simplificar como un problema de “pobreza”. En el camino se perdió idioma, identidad y autoestima. Y desde hace unos años, la toma de conciencia de esta pérdida irreparable “para la humanidad” -puntualiza Lafken- inició una lucha renovada, rejuvenecida y sobre todo política, de autoafirmación y demanda de autonomía que abrió los ojos a la sociedad chilena e internacional.

En este contexto, el largo conflicto con Endesa “que por España muy poca gente conoce” -Lafken- representa la mayor crisis política y social vivida en Chile con el pueblo mapuche. Endesa tiene un macroproyecto hidroeléctrico desde tiempos de la dictadura (consiguió los derechos sobre el agua) que prevé la construcción de 6 presas en el Bio Bio. En la zona que se quiere inundar habita la comunidad mapuche-pehuenche, protegida por la Ley Indígena, una ley

que, por cierto, significó el reconocimiento oficial del pueblo mapuche en Chile salvando la deuda histórica que había adquirido la Constitución del país. A pesar de que la ley prohibía la permutación de tierras mapuches y los estudios medioambientales lo desaconsejaban, una serie de trampas legales, el engaño de familias indígenas que desconocían que el proyecto significaría prácticamente su desaparición y las amenazas y presiones por la fuerza permitieron a Endesa construir dos de las presas. La justificación hacia la opinión pública era y es la necesidad de desarrollo del país, la demanda de electricidad. “A nosotros además nos imponen la luz eléctrica, que no la queríamos”, apunta Lafken. La construcción de la segunda presa, Ralco, ha supuesto el último y más álgido capítulo del pulso entre Endesa y el ya fuerte e internacionalizado movimiento de oposición, que incluye el relato de un representante de la ONU que califica textualmente a Ralco como “una violación de los derechos humanos” (...) “en la

medida en que no se ha tomado en cuenta en la planeación, diseño y ejecución de la obra las necesidades de la población afectada”. Una población de 100 familias que representan 500 personas portadoras de una cultura milenaria. Un profundo impacto ambiental en una de las zonas de mayor biodiversidad del país (el proyecto de Endesa afecta a 3.500 hectáreas de tierra).

Entre los emigrados mapuches que viven en Europa se ha consolidado hace unos años un encuentro anual donde se analizan las problemáticas de su pueblo, se hacen grupos de trabajo para responsabilizarse de diferentes tareas de apoyo a la lucha mapuche y se intenta sensibilizar a las sociedades europeas en el tema; este año es en Barcelona. “Desgraciadamente no vamos a poder coincidir con el Fòrum 2004”, dice Lafken, “Habríamos hecho una conferencia paralela para denunciar que entre los patrocinadores hay empresas como Endesa, que por allá nos está matando. Y más empresas españolas por toda latinoamérica: Repsol, Telefónica...”.

Para documentarse sobre la comunidad mapuche y el proyecto hidroeléctrico de Endesa: www.derechos.org/nizkor/espana/doc/endesa; www.ecologistasenaccion.org/mapuche; www.mapuche.cl