CARLES SALVADOR I GIMENO

1893-1955

“Defensar la cultura particular, peculiar de cada poble, és com es pot arribar

a defensar la cultura general, universal “

Naix al barri del

Carme, València

en 1893,

Els seus pares

Ramón i Maria.

La mare teixia

mocadors de vellut,

i el pare tenia un

xicotet taller de

fusteria.

Ben prompte

començà a ajudar el

pare en el seu ofici.

Un dia va caure un bac

trencant-se el braç,va

deixar d’ajudar a son

pare.

Com que era molt sabut

, la seua família va

decidir que estudiara

per a ser mestre .

En 1911 va rebre el

títol de mestre i era

ja un nacionalista

convençut i disposat

a treballar pel

redreçament

nacional dels

valencians

La seua primera plaça

de mestre va ser a

Aielo de Malferit (la

vall d’Albaida) i

després, va obtindre

la plaça a la Pobla de

Benifassà ( baix

Maestrat) .

A l’any següent es

traslladà a Benassal.

En Benassal feia la vida d’un veí més ,entrant en contacte

amb els benassalencs i els seus costums.

En Benassal realitzà una gran tasca d’orientació pedagògica

i cultural.

En 1918 es va casar amb

Sofia Monferrer i Beltran,

Tingué dos fills, Carles i

Sofia.

Com a docent, va seguir una

evolució clara per tal

d’adaptar- se a la renovació

en l’ensenyament, seguint els

pedagogs més avançats, cosa

que posà en pràctica a l’escola

de Benassal.

Va lluitar per la renovació

del sistema educatiu.

En 1933 participà en la I

setmana Cultural

Valenciana. Allí s’hi

trobaren els mestres

valencians preocupats per

l’educació.

Van organitzar la colònia

escolar de Sant Pau

d’Albocàsser on rebien

classes d’història natural

a l’aire lliure, practicaven

el vocabulari d’animals i

plantes autòctones, feien

excursions …

Aquesta colònia fou un gran èxit, però es traslladà a

València i aquesta experiència no tingué continuïtat.

Redactà unes normes

d’ortografia que serviren de

fonament per a l’elaboració

de les Normes de Castelló,

que les signaren en 1932.

Carles Salvador era un dels

signants. Ell s’encarregà de

redactar els tractats

gramaticals i de divulgar la

seua normativa.

En 1934 tornà a

València, de mestre a

Benimaclet.

Ja en la capital li era

molt més fàcil formar

part de la vida cultural,

assitia a tertúlies,

col·laborava en

revistes, periòdics…

Es dedicà en cos i ànima a tasques culturals,

pedagògiques i nacionalistes.

1933: Vocabulari ortogràfic valencià.

1934 Tractat d’ortografia valenciana

1935: Morfologia valenciana

1935: Qüestions de llenguatge

S’encarregà d'elaborar els textos del curs de

Lo Rat Penat.

Gramàtic

Durant la postguerra,

com molts mestres ,

va tenir problemes

per a portar a terme

bé el seu treball.

Però tot va acabar, i tornà de mestre a la

seua escola de Benimaclet, arribant a ser el

seu director.

En 1955, després d'assistir a la fi del

curs, moria a Benimaclet.

Carles Salvador conreà tots els gèneres. De tots els camps en

què treballà el més extens és el de la poesia.

• 1912 comença a publicar en setmanaris.

•1915 s’edita la seua primera novel·la “Pecat d’amor”

•1921 el manifest Pro Associació Protectora de l’Ensenyança

Valenciana.

•Col·labora intensament en la premsa.

• Poesia: 1923: Plàstic1929: Vermell en to major.1930: Rosa dels vents 1934: El bes als llavis- Després de la guerra civil, aquesta poesia es torna més austera i tradicional.

. Obra narrativa: 1920 La dragomana dels déus. 1920: L'artista de la Valltorta1930 : Barbaflorida professor.

. Assaigs: 1928: Elogi de la prosa. 1929: Elogi del xiprer.1939: Elogi del camp. 1937: Elogi de la vagància

Al llarg de la seua vida va tindre alguns reconeixements, entre altres:

-1934: Premi de l’ajuntament de València.

- 1936: és nomenat director de número del centre de cultura

valenciana.

-1937: membre de la secció de Filologia de d'Institut d’Estudis

Valencians i professor encarregat de la Càtedra de valencià de

d'institut d’idiomes de la Universitat de València.

-1937: li demanen que siga jurat qualificador en els premis musicals

del País Valencià.

-1949: membre de la comissió patrocinadora per a l’edició del

diccionari català-valencià-balear.

-1954, es nomenat cronista de Benassal.

-Etc…

Són molts els reconeixements que se li han ofert després de la mort.

Alguns:

- Millor llibre en vers de caràcter no històric “ Antologia vers i prosa”

-Li dediquen carrers.

-Li fan monuments

-Es funda el centre Carles Salvador, per l’ensenyament de l’Idioma.

-Alguns col·legis reben el seu nom:

1979 a Castellò de la Plana.

1984 a València.

1980 a Barxeta, el nostre poble.

“He dedicat les hores més intenses

a l'infantil i clar ensenyament

i he procurat als xics amples defenses

per a una vida sana i independent»

Oda als meus seixanta anys.

Carles Salvador.

CEIP Carles salvador Barxeta

Adaptació del conte «Carles Salvador i Gimeno»

Editorial Denes