MÚSICA AL CLAUSTRE

Capriccio.El conjunt barroc de vent fusta

Montserrat Gascón, traversoJosep Borràs, fagotHeidi Tsai, clavicèmbal

6 de setembre de 2012, a les 21.30 h

Aquest cicle estival de concerts inicia i acull una activitat musical a l’espai barroc i privilegiat de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el desig de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona, que es fa present al centre de la ciutat amb l’aportació d’instruments històrics de les seves col·leccions, les quals il·lustren i complementen amb els sons originals aquesta tradició.

No es tracta d’un festival més, sinó de la voluntat de sumar la riquesa cultural i artística de dues institucions singulars: l’Institut i el Museu, en un projecte que reforça i convida a compartir la nostra identitat. El primer concert està dedicat a la veu, la paraula expressada en la nostra llengua i les que l’han envoltada i enriquida al llarg del nostre desenvolupament històric. En els concerts instrumentals ens acompanyaran les músiques i els sentiments que des del Barroc fins al Romanticisme varen viure i expressar els nostres antecessors. Sentirem també, en aquests repertoris, la música composta especialment pels instruments que varen pertànyer a compositors catalans d’excel·lència internacional, com les guitarres de Miquel Llobet i el piano de Frederic Mompou. Les obres d’aquest darrer compositor les sentirem a l’espai privilegiat del mateix Museu, al qual agraïm públicament la seva generosa col·laboració en el nostre cicle.

Romà Escalas i Llimona

Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47 - Barcelonawww.iec.cat

Heidi Tsai, clavicèmbal

Heidi es dedica a la preparació i a la realització de concerts, i gaudeix d’ensenyar els estudiants que estimen la música. Com a solista i músic de cambra, Heidi es realitza regularment en el clavecí i el fortepiano; va centrar la tesi doctoral en la relació dels canvis en l’estètica i el desenvolupament entre el clavecí, l’orgue i el clavicordi en el segle xviii.

La seva presentació en viu de les Variacions Goldberg al Palau Robert va ser gravada i transmesa per Catalunya Músi-ca. Ha estat entrevistada en diverses ocasions com una dona

activa en la professió de músic per la Revista Metropolitana, a Barcelona. Convidada per Alfred Rodríguez Picó, Heidi va aparèixer i va actuar a El temps del Picó, de Barcelona Televisió (BTV). La seva interpretació dels Concerts de Brandenburg amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va ser rebuda amb entusiasme pels comentaris publicats a El País i La Vanguardia.

Més recentment, ha tocat un concert amb el clavicordi Grabalos al Museu de la Música de Barcelona. Com a directora i fundadora del grup Barcelona Barroc, acaba de presentar la primera gravació amb música de Johann Sebastian Bach i Georg Muffat. Actualment està preparant el primer CD com a solista. Heidi és doctorada en música antiga per la Universitat d’Indiana i, durant els últims deu anys, ha estat ensenyant a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona.

Josep Borràs, fagot

Josep Borràs i Roca, nascut a Terrassa el 1958, és professor superior de fagot pel Conservatori Municipal de Barcelona i per l’Acadèmia de Música de Basilea (Suïssa), i doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és el director de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on és professor de fagot i ha estat també cap del Departament de Música Antiga. D’altra banda, exerceix la docència a la Schola Cantorum de Basilea.

És membre dels grups Hespèrion xxi i La Capella Reial (director Jordi Savall) i va formar part com a fagot solista

de la prestigiosa orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona. A part de l’activitat com a intèrpret, també realitza una tasca permanent de recerca en el camp de la música hispànica i, més concretament, en el vessant de l’organologia dels instruments de vent i la seva relació amb la música vocal. Ha realitzat més de cent cinquanta enregistraments discogràfics (pels quals ha obtingut diversos premis) i ha impartit conferències i classes magistrals en diversos centres internacionals.

És membre de la Societat Catalana de Musicologia.

ISolo op. 4, núm. 5, per a flauta i baix continu John Stanley (1712-1786) Adagio Allegro Gigg

Peces per a flauta i baix continu G. P. Telemann (1681-1767)de Der Getreue Musikmeister Dolce Largo e misurato Sinfonie à la française

Sonata per a flauta i baix continu, Wq. 129 C. Ph. E. Bach (1714-1788) Adagio Allegro Vivace

II

Rondo capriccioso per a flauta sola Anton Stamitz (1750-1798?)(Flauta de vidre de Claude Laurent, París, 1839. Cedida pel Museu de la Música de Barcelona)

Les gentils airs ou airs connus per a fagot i baix continu J. Ph. Rameau (1683-1764) Les sauvages La Furstemberg Tambourin

La du Breüil i La Leclair per a clavicèmbal sol A. Forqueray (1671-1745)

Sonata per a flauta i clavicèmbal, op. 91, núm. 4 J. B. de Boismortier (1689-1755) Gayement Gracieusement Gayement

Montserrat Gascón, traverso

Nascuda a Barcelona, va realitzar els estudis de flauta travessera en aquesta ciutat amb Salvador Gratacós, i amb Willy Freivogel, a Stuttgart (Alemanya). Va assistir també a nombroses classes magistrals i cursos internacionals impartits per prestigiosos flautis-tes com Jean-Pierre Rampal i Alain Marion, entre d’altres. Posteriorment va estudiar flauta travessera barroca amb Alain Polak i va assistir a nombroses classes i cursos d’interpretació de música antiga amb Jordi Savall, Rolf Lislevand, Wilbert Hazelzet, Ton Koopman i Hopkinson Smith.

Com a solista ha realitzat concerts per Espanya, França, Itàlia, Suïssa, la República Txeca, Romania, Rússia, Egipte, l’Amèrica del Sud, l’Amèrica Central i els Estats Units. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concert com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, l’Auditori Nacional de Música de Madrid, la Seu de les Nacions Unides de Nova York, la Sala Txaliapin de Moscou, el Gran Teatre de l’Havana, el Palau Nostitz de Praga, entre d’altres. Ha editat sis CD com a solista i ha enregistrat per a ràdio i televisió d’Europa, Amèrica i el Pròxim Orient.

És professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Flauta de Claude Laurent (1839)Museu de la Música de Barcelona. La perfecció en la construcció i recerca sobre els instruments de vent a França culminà en obres com la flauta de vidre del constructor i rellotger Claude Laurent. Els mecanismes de plata i el cos de vidre, en la cerca de la perfecció i l’estabilitat dels materials més nobles, van produir aquesta joia, l’únic instrument conservat d’aquest constructor en condicions de sonar en concert.