ELS NOIS/ES DE LA USEE HEM

PARTICIPAT A LA CAMPANYA DE

REFORESTACIÓ DE CAN MIRAVITGES

Professores: Soledad Rama Inmaculada Alijarte

Quercus ilex

Glans

ALZINA : Quercus ilexCastellà: Encina Família. Fagàcies

Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada com els exemplars que es troben a Sant Medi . La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. Aquest arbre és present a tota la serra de Collserola, ja que l'alzinar és un dels boscos més característics de la Mediterrània.. L'alzinar és un bosc dens amb abundant presència d'arbustos i lianes . Les denses capçades de l'alzina crea al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran diversitat espècies .

Floració:L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor .

Úsos:La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel.lent .

Flors

ARBOÇ: Arbustus unedoCastellà : Madroño

 Família : Ericàcies

Arbre verd tot l'any , sovint poc desenvolupat i d'aspecte arbustiu ; branques joves enrogides i peludes . Fulles lluents lanceolades finament dentades amb el pecíol curt. Les fulles s'alternen a la tija . És una espècie que viu principalment el sòls silicis .

Floració :D'octubre a Febrer . Les flors són blanques de corol·la petita amb forma de vas .El fruit és comestible, la cirera d'arboç , presenta una superfície granelluda i és vermell quan és madur. Triga un any a madurar .

 Usos: Es fan confitures amb el fruit . Cal tenir en compte que el fruit quan és madur, conté petites quantitats d'alcohol.

GARRIC: Quercus cocciferaCatellà: Coscoja Família : FagàciesArbret perennifoli, que a la serra de Collcerola es presenta en forma d'arbust . Té fulles endurides i lluents a ambdós costats. La fulla es reconeix per ser dentada, amb dents acabades en una espina .Són de color verd fosc a l'anvers i més pàl·lides per revers.

Floració: Abril - Maig. Té flors masculines i femenines en el mateix arbre , les flors masculines són petites de color groc i agrupades en penjolls . Les flors femenines poc visibles i solitàries .Fructifica a l'agost del segon any. El seu fruit és la gla, de peduncle molt curt i de cúpula amb escames rígides i penjants.

Usos : La seva fusta dura i de qualitat, degut a les petites dimensions, únicament s'utilitza com a combustible i per obtenir carbonet

HEURA: Hedera helix

Castellà : Hiedra

 Família : Araliàcies Liana que s'enfila pels arbres mitjançant arrels que s'adhereixen als tronc .Fa tiges gruixudes amb fulles triangulars que poden assolir els 30 m d'alçada. És una planta perennifolia de fulles lluents de forma triangular o pentagonal . Les fulles de les branques tenen un nervi principal i són triangulars, a la resta de la planta són pentagonals i presenten 5 lòbuls .

Floració : de Setembre a Octubre . Presenta flors de coloració verdosa reunides en umbel.les que al seu torn es disposem en raïms . Els seus fruits són carnosos globulars i negres quan són madurs i apareixen al començament de la primavera .

Usos: Els fruits s'utilitzaven com a purgants. Els fruits són lleugerament verinosos

 

OLIVERA Olea europaeaCastellà: OlivoFamília : Oleàcies L'olivera és un arbre cultivat. El fruit és una drupa ; l'oliva . Les seves fulles són rígides, enters ,lanceolades i tot l'any verdes . L'anvers de la fulla és d'un verd grisenc mentre que el revers és d'un color esblanqueït. Aquest arbre pot arribar a viure molts anys. El fruit madura de Novembre a Gener.

Floració : Maig -Juny . Les flors són blanques petites i s'agrupen formant ramells.

Usos: De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres . L'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni . També l'oli s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. Les fulles tenen propietats hipotensores i febrífugues .Les olives es consideren aperitives i tòniques .

Curiositats : L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia .

PI PINYER : Pinus pínea Castellà: Pino piñoneroFamília: Pinàcies

 Arbre verd tot l'any que pot superar els 20 m d'alçada . El seu tronc és dret i la seva escorça coberta de plaques de color vermell. La capçada té forma de para-sol. Les seves fulles aciculars assoleixen de 8 a 15 cm de color verd intens que es disposen de dues en dues.

Floració : A la primavera .Presenta flors masculines i femenines al mateix peu. Les pinyes ovoides de 8 a 15 cm de llargada maduren a la tardor del tercer any . Produeixen pinyons protegits per una closca molt dura.

Usos: Travesses de ferrocarrils . Els pinyons comestibles són molt apreciats, s'utilitzen en pastisseria.

ROURE: Quercus cerriodesCastellà : RobleFamília: Fagàcies.Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Fulles amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o sicilis i necessita un clima un clima temperat, marítim, mitjanament humit.

Floració: Abril-Maig . Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d' 1 a 3 cm d'alçada. Les flors masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de llargada. Fructifica a la tardor . El seu fruit és l'aglà.

Usos: És molt apreciada la seva fusta per fer botes . També s'utilitza per fer mobles i bigues .

 

ESPARRAGUERA: Asparagus acutifoliusCastellà : EsparragueraFamília: Liliàcies

Mata densa de tiges grisenques, peludes, arquejades i enfiladisses, que a vegades sembla una liana. A la primavera fa brots verds que surten de la base de la planta, llargs i prims, que són els seus fruits, els espàrrecs, que són comestibles. De les branques surten branquetes petites i primes que no ultrapassen els 6 mm de llargada, que sovint es confonen amb les fulles Aquestes branquetes rígides fan que la planta punxi un xic. Les veritables fulles són molt petites i cal una lupa per apreciar-les.

Floració: de juliol a setembre .Les flors blanquinoses, són molt petites amb un diàmetre de 3 mm . Les flors masculines i femenines es troben en plantes diferents.Es troba al sotabosc dels alzinars, sovint entortolligada a altres plantes.Els caps de setmana la serra s'omple d'aficionats als espàrrecs que recol·lecten els brots tendres de l'esparreguera abans de que es tornin llenyosos per tal de consumir-los.