campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses...

n “A recer” el nou poemari deJoan Perelló

n La poesia visual i l’artd’Horacio Sapere

n “Massa dones per a un solhome” s’estrena a Campos

n Concurs fotogràfic sobre laDona a Llucmajor

n Les runes del castell deSantueri seran reparades

n Més tota l’actualitatinformativa municipal

n “A recer” el nou poemari deJoan Perelló

n La poesia visual i l’artd’Horacio Sapere

n “Massa dones per a un solhome” s’estrena a Campos

n Concurs fotogràfic sobre laDona a Llucmajor

n Les runes del castell deSantueri seran reparades

n Més tota l’actualitatinformativa municipal

abril 2009 • nº 15 • any iI • 2 €

campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses salines

TALAIA num 15.qxd 14/4/09 10:24 Página 1

Sumari

2 aabbrriill 22000099

talaia Editorial

3aabbrriill 22000099

talaia

n EEDDIITTOORRIIAALL::

• La lluita per la igualtat de la dona il'eradicació de la violència de gènere 3

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::

• Horacio Sapere i el nou art de síntesi 4-5

n AARRTTSS EESSCCÈÈNNIIQQUUEESS::

• La comedia “Massa dones per a un sol home”es presenta a Campos. 6

• Teatre per conscienciar els escolars sobre elcanvi climàtic. 7

n LLIITTEERRAATTUURRAA::

• Joan Perelló presenta el seu poemari“A recer”. 8

n FFOOTTOOGGRRAAFFIIAA::

• Concurs fotogràfic sobre la Donaa Llucmajor. 9

n PPAATTRRIIMMOONNII HHIISSTTÒÒRRIICC

• El castell de Santueri una joia de l’èpocamusulmana. 10-11

nMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT::

• Reforestació al Parc Natural de Llevant. 12• Informació ambiental per empreses

en creació. 12• Iniciades les obres del passeig litoral entre

Cala Morlanda i s’Illot a Manacor. 12

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::

• Llucmajor 14-17• Campos 18-20• Porreres 21• Ses Salines 22-24• Felanitx 25• Santanyí 26-28• Illes Balears 29

nGGAALLEERRIIAA DD’’IIMMAATTGGEESS ::

•• Per Chiqui Peña. 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 31

Teatre Escènic de Campos Joan Jaume MuletJoan Perelló Antoni Perelló Roig

La lluita per la igualtatde la dona

i l’eradicació de laviolència de gènere

Març és històricament el mes que es dedica a la dona, a la sevalluita per la participació, en igualtat amb l'home, en la socie-tat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona. A la fidel segle XIX i començaments del XX es va començar a cele-

brar una jornada de lluita específica per a la dona i els seus drets. Així almarç de 1910 es va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora,en el marc de la Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida aCopenhaguen. Allà van exigir per a les dones el dret de vot i d'ocupar cà-rrecs públics, el dret al treball, a la formació professional i a la no discrimi-nació laboral. Però per ventura, el fet que va tenir una gran repercussiómundial, així com en la legislació laboral dels Estats Units, va ser el tràgicincendi d'una fàbrica tèxtil a Nova York succeït el 8 de març de 1908, on vanmorir més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants. El foc va serprovocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la negativad'abandonar el tancament on protestaven pels baixos salaris i les infamescondicions de treball que patien. Malgrat els anys transcorreguts, encaraavui en ple segle XXI, les dones continuem percebent sous inferiors als ho-mes pels mateixos treballs realitzats.

Un altre dels nostres cavalls de batalla ha estat la lluita per eradicar laviolència de gènere, també anomenada violència domèstica, masclista o se-xista. El maltractament continua estant present en la nostra societat i lesconseqüències psicològiques per a la dona solen ser devastadores. Els mal-tractaments provoquen sentiments depressius, de ràbia, culpa, rancor, bai-xa autoestima; associats a problemes somàtics, disfuncions sexuals, com-portaments addictius i dificultats en les relacions personals. Per al tracta-ment és necessari que la dona passi per un període de reflexió i potser perdiversos intents de sortir d'aquesta relació violenta, amb ajuda terapèuticao sense ella, fins que prengui la decisió definitiva. Algunes de les actua-cions més habituals i bàsiques per a la seva recuperació solen ser obteniruna major informació sobre la violència de gènere, les seves causes i origen;la reducció de l'ansietat; i el foment de l'autonomia. Els suports socials i fa-miliars també són fonamentals. Vull destacar com un dels punts impor-tants contra la violència sexista, la prevenció i l'educació. Cal detectar lesmanipulacions i tenir clar que dir "no" a alguna cosa no és negociable. Per atot això és primordial confiar en la nostra intuïció. Si els valors de l'altrapersona entren en conflicte amb els nostres, hem de saber reconèixer-ho ino renunciar, en cap cas, a allò que és important per a nosaltres.

Fa a penes quatre anys que es va promulgar a Espanya la Llei Orgànicade Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que hapretès de donar un tractament integral al problema; i al 2005 per primeravegada es van posar en marxa els Jutjats de Violència sobre la Dona. Al2008, després de tres anys d'aplicació de la llei, s'havien creat 92 jutjats es-pecífics sobre violència de gènere i 1.848 efectius policíacs especialitzats,augmentant el nombre de denúncies en un 71%, des del 2002 al 2007. Al'àmbit mèdic també es va introduir des del 2006 la violència de gènere en-tre els serveis del Sistema Nacional de Salut. Amb totes aquestes dades po-dem dir que les actuacions van ben encaminades; no obstant això, encarafalta molt per recórrer. Els jutjats estan saturats i manquen de mitjans i re-cursos. És inacceptable que una ordre de protecció s'executi quatre anysdesprès que un jutge hagi dictat sentència.

Elizabeth Sánchez GonzálezDirectora

Edita: Edicions Ensiola, S.L.

Direcció: Elizabeth Sánchez

González.

Col·laboradors: Sandra González,

Joana Escandell, Josep Bonet,

Carles Ripoll, Cristòfol Miquel

Sbert.

Foto portada: Sandra González

Publicitat i distribució:

Álvaro Moreno Sosa 615 814 222.

Traducció: Joana Escandell

Maquetació: Jaume Bennàssar

Redacció, administració i

publicitat:

Av. de la Verge, 124. 07630 Campos

Tel. 971 65 28 04

[email protected]

D.P.: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

CARTES AL DIRECTORLes cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre [email protected]


Pintura i Escultura


talaiaPintura i Escultura


talaia

El llenguatge verbal i el icònic enla poesia visual d'Horacio Sapere

ELIZABETH SÁNCHEZ

La primera impressió quevaig tenir entrevistant aHoracio Sapere va ser comsi l’hagués conegut de tota

la vida, espontani, amigable i de-senfadat. En endinsar-me en el seutreball artístic, vaig poder descobrirtot un món de sensacions, una crea-tivitat sense límits, jocs de simbolis-mes, d'estructures materials i plà-nols emocionals de vegades íntims.

nic i el verbal, on intervenen diver-sos elements com la tipografia, elcolor o la seva absència, la disposi-ció de l'espai o la inclusió del dis-seny gràfic. Sapere ha experimentattambé amb el collage, les esculturesde ferro realitzades en el taller me-tal·lúrgic d'Andreu Bonet de ses Sa-lines, el gravat i altres tècniquesd'estampació portades a terme en ellocal de Joan Oliver i Antonio Pa-rets. El pintor ha realitzat innom-brables exposicions en diversospaïsos com Brasil, Itàlia, França, Es-panya, Argentina, Àustria, Holan-

da, Estats Units, Canadà,Xile o Egipte.

Finalment, vull destacardos de les seves exposi-cions de major èxit. En1996 va començar l'etapade poesia visual titulada“Poet’s room” que és unhomenatge als grans poe-tes, els presents i els absents, repre-sentats per un conjunt de cadires,cadascuna particularitzada, en unahabitació oberta a tot el seu llegat. Ila col·lecció “Piano = Montagne”,on les vivències es transformen en

imatges. El seu darrer treball “Uto-pie, substance, universum, i poe-sie” és un teorema-hipòtesi sobreRamón Llull, que s'exposarà a Su-damérica, Canadà i a la Capella dela Misericòrdia de Palma.

HHoorraacciioo SSaappeerree GGrriimmaa ((BBuueennoossAAiirreess,, AArrggeennttiinnaa,, 11995511)) ééss uunnmmaalllloorrqquuíí dd''aaddooppcciióó.. EEll sseeuu ppaarreeeerraa iittaalliiàà ii llaa sseevvaa mmaarree dd''aarrrreellssaannddaalluusseess.. ÉÉss ll''iimmmmiiggrraanntt““ppeerrffeeccttee”” ii eell ““ttííppiicc aappààttrriiddaaccoonnsscciieenntt”” ccoomm eellll mmaatteeiixx eessaauuttooddeeffiinneeiixx.. VVaa aassssiissttiirr aall''EEssccoollaa NNaacciioonnaall dd''AArrttss ddeeBBuueennooss AAiirreess ii aa llaaPPaannaammeerriiccaannaa dd''AArrtt,, ppeerròò vvaaaabbaannddoonnaarr eellss sseeuuss eessttuuddiiss ppeerraa bbuussccaarr eell sseeuu pprrooppii ccaammíí.. AAllssvviinntt aannyyss vvaa ccoommeennççaarr uunnaaeettaappaa mmoolltt ccrreeaattiivvaa qquuaann eess vvaaiinntteeggrraarr eenn uunn ggrruupp ddee tteeaattrreeeexxppeerriimmeennttaall,, vvaa eeddiittaarr uunn ddiiaarriiii vvaa ccoonnttaaccttaarr aammbb eellss ppooeetteessdd''aaqquueellllaa èèppooccaa.. AA ccaauussaa ddee llaaddiiccttaadduurraa mmiilliittaarr ddee ll''AArrggeennttiinnaaeess vvaa vveeuurree oobblliiggaatt aa ssoorrttiirr ddeellppaaííss.. EEnn 11997755 vvaa aarrrriibbaarr aaMMaalllloorrccaa ddeesspprrééss dd''uunn aannyy aaMMaaddrriidd ii BBaarrcceelloonnaa.. JJaa eenn llaa iillllaa,,SSaappeerree vvaa ccooiinncciiddiirr aammbb ggrruuppdd''aarrttiisstteess qquuee eexxppeerriimmeennttaavveennnnoovveess ffoorrmmeess dd''eexxpprreessssaarr eellffeennoommeenn eessttèèttiicc.. VVaa ccoommeennççaarr aattrreebbaallllaarr eenn ttrreess ffrroonnttss:: llaaiinnvveessttiiggaacciióó ppllààssttiiccaa,, lleess aacccciioonnsseenn eell ccaarrrreerr ((hhaappppeenniinnggss)) ii llaappooeessiiaa vviissuuaall.. AAmmbb aaqquueessttaaúúllttiimmaa ssee sseenntt mmééss aa gguussttppeerrqquuèè aallllíí ccoonnvveerrggeeiixxeenn llaappaarraauullaa eessccrriittaa oo ppaarrllaaddaa ii llaaiimmaattggee,, eenn uunnaa ffoorrmmaa dd''aarrtt ddeessíínntteessii qquuee ss''aalllluunnyyaa ddee ttoott eellccoonnvveenncciioonnaall..

Horacio Sapere al seu taller de Ses Salines.

Taula de creació. Resina damunt ferro. 2008

Sense títol. Tècnica mixta damunt paper ambcollage. 1.12 x 73 cms.

Piano per a tres. Tècnica mixta damunt tela. 1.95 x 1.95 cms. 2009.

Sapere és com un gran riu queflueix sense aturar-se i porta granscoses per a l'esperit i el pensament.Els seus quadres tenen pinzelladesfortes i són minimalistes en la for-ma. Des que va arribar a Mallorcaha establert un vincle particular ipersonal amb l’illa, li fascina la na-turalesa i està enamorat de la mun-tanya de Galatzó que representa as-síduament amb triangles. Però nooblida mai les figures precolombi-nes, les imatges maies i asteques dela seva simbologia natal. Sapere s'i-dentifica amb la poesia, l'humor, elsaspectes lúdics de l'art i els somnis;

és per això que la seva obra és po-limòrfica, és única. L’artista sempreha menyspreat les formes acadèmi-ques i prefereix l'informal, l'abstrac-te, el surrealisme, el neoimpressio-nisme i el neofigurativisme.

Per a ell la poesia visual és unpunt que revitalitza la paraula es-crita del poeta i permet als creadorsjugar amb les imatges. La poesia vi-sual és un gènere propi les fronteresdel qual estan entre la pintura, es-cultura, música, cinema, o la matei-xa poesia, amb una sèrie de tècni-ques i suports. La poesia visual tédos components fonamentals, l’icò-

Combinacions generals del projecte del teorema deRamon Llull. Tècnica mixta damunt tela. 1.95 x1.95 cms. 2007-2009


Arts Escèniques


talaiaArts Escèniques


talaiaEl Teatre Escènic de Campos va acollir l’obrahumorística “Massa dones per a un sol home”

Una comèdia de Claude Le Fourchet dirigida per Ricard Reguant

La companyia Teatre de la Sargantana interpretal’obra “la Vida extraordinària d’Angeleta Bonnín”

Una iniciativa per conscienciar els escolars sobre el canvi climàtic

SANDRA GONZÁLEZ

L’actor Miquel Fullana i lesactrius Antònia Maria Se-guí, Lluna Zapata, MartaSimonet i Carmen Piris va-

ren fer una fantàstica interpretacióde la comèdia “Massa dones per aun sol home”. La Companya Ma-llorca So ha posat en escena l’obraal Teatre Escènic de Campos, ambun èxit extraordinari. Des de la sevaestrena el passat 13 de març, totesles funcions han registrat un ple ab-solut i es continuarà presentant l’o-bra fins el 19 d’abril. El teatre té unaforament de 275 localitats.

El text original pertany a Claude

Le Fourchet i ha estat adaptat al ca-talà. Sota la direcció de Ricard Re-guant, el protagonista principal esposa en la pell d’un home que vatan cansat que quan arriba a casaseva només vol dormir.

Però tot es converteix en un cons-tant sobresalt, hi ha tants d’embo-lics amb la gent del seu entorn -laseva dona, l’amiga de la seva dona,la seva tia, i una veïna- que el pobrehome està a punt d’anar a l’hospitalper descansar. “Massa dones per aun sol home” és un vodevil, ambdiàlegs i accions ràpides, perquèl'espectador pugui gaudir. RicardReguant darrerament està treba-llant amb actors i actrius de l’illa

amb propostes creatives i enginyo-ses. Els recursos lluminosos de l’o-bra i el vestuari són molt senzillsperò impactants així com el dissenydels decorats , obra de CatalinaMunar.

L’actor i empresari teatral MiquelFullana va manifestar sentir-se sa-tisfet de la bona acollida del públic idel bon moment pel què travessenles produccions en llengua catala-na. Fullana ha considerat que el tea-tre està vivint un moment dolç in-fluenciat, en part, pels programestelevisius fets a Mallorca. Al seu pa-rer, el nostre humor és molt sem-blant al francès o a l’italià. “És unhumor mediterrani” va dir l’actor.

De esquerra a dreta, Lluna Zapata, Marta Simonet, Miquel Fullana, Antònia Seguí i Carmen Piris.

R.T.

Durant els mesos demarç i abril es presen-tarà l’obra teatral “laVida extraordinària

d’Angeleta Bonnín”, de la compan-yia Teatre de la Sargantana que és labranca infantil d’Iguana Teatre.Aquesta iniciativa, promoguda perla direcció general de Canvi Climà-tic i Educació Ambiental de la Con-selleria de Medi Ambient, té l’ob-jectiu de conscienciar sobre la ne-cessitat de lluitar contra el canviclimàtic. Mitjançant aquesta obra,la Conselleria de Medi Ambientpretén que tots els alumnes de pri-mer i segon cicle de primària, pren-guin consciència de la importànciade tenir cura del nostre entorn perno dificultar l’existència a genera-cions futures. L’espectacle es repre-

sentarà en dife-rents teatres icentres educa-tius de les illes.Al moment 58col·legis ambmés de 3.000alumnes s’haninteressat perl’obra. Aixídoncs, les datesprevistes del’actuació són el27 de març alTeatre de Mana-cor, el 30 demarç al Teatre de Lloseta, el 3 d’a-bril a Eivissa, el dia 4 d’abril a For-mentera, el 6 d’abril a Palma, y fi-nalment el 8 d’abril es presentarà aEs Mercadal (Menorca). Els ninspodran assistir-hi acompanyats defamiliars.

Donada la bona acollida d’aques-ta iniciativa, hi ha en llista d’espera1737 alumnes de 32 centres educa-tius de les Illes Balears. Per aquestmotiu la Conselleria de Medi Am-bient té previst reiniciar les fun-cions a la temporada de tardor.

Membres de la direcció general de Canvi Climàtic i lacompanyía teatral.


Fotografia


talaiaLiteratura


talaia

AGENDA DEL DIA DEL LLIBRE

FELANITXBiblioteca Municipal "Joan Estelrich"Carrer d’en Pisà, 13. Tel. 971 584 021. [email protected] Dijous 23 d’abril, a les 18h., La capsa màgica d’Ander-sen. Contacontes a càrrec Toni RubioDiumenge 26 d’abril, de les 9 a les 13 h., Fira del Llibre:Mercadet d'intercanvi de llibres. Parada amb exposicióde llibres de la Biblioteca de FelanitxBiblioteca Municipal de PortocolomAv. de Cala Marçal, 15. Tel: 971 826 040. [email protected] Dissabte 25 d’abril, a les 17h., II Mini Marató de Lectu-ra: Farem festa, grans i petits, amb allò que més ens

agrada: LLEGIR!. Vine amb una estora o un coixí i el teullibre preferit!. Anima't Animació Infantil: Professor Sorpreses, el nin i el vell.A càrrec de Teatre de Butxaca. Públic infantil i familiar.Lloc: Portocolom, al carrer Pescadors davant la mar, da-vant els pantalans de les barques i la Placeta Mare deDéu de Sant Salvador.

SANTANYÍBiblioteca Municipal de Cala d’OrC. de Sant Antoni, s/n. Tel. 971648487 [email protected] 7, a les 17h., Contacontes del Professor Sorpre-ses a la terra del Myotragus

El poemari de Joan Perelló es presentà al Casal de

Can Pere Ignasi de Campos

JOANA ESCANDELL

Coincidint amb el Dia In-ternacional de la Poesia,es va presentar el darrertreball literari de l’es-

criptor campaner Joan Perelló(1953), sota el títol “A Recer”. Unapublicació editada en coedició perl’Institut d’Estudis Baleàrics i Edi-cions del Salobre.

L’acte de presentació es va realit-zar al Casal de Cultura de Can Pere

Ignasi i va comptar amb la presèn-cia del regidor de Cultura de l'A-juntament de Campos, Joan Juan; elpresident de l’Institut d’Estudis Ba-leàrics, Sebastià Serra; i el represen-tant de Edicions del Salobre, ToniXumet.

El llibre va ser introduït per l’es-criptor Joan Pomar qui va destacarles dades biogràfiques de l’autor ai-xí com les peculiaritats literàries del’obra. Pomar va descriure les va-rietats de registres lingüístics, el

plantejament poètic, la utilitzacióde paraules, la sonoritat i els senti-ments de l’autor. Segons Pomar, elpoeta ha assolit un grau importantde maduresa i va afirmar que el lli-bre és un cant a la vida, a la lluita i ala bellesa agredolça. “El poeta creixi l’obra el reflecteix” va subratllar.

Per la seva part, Joan Perelló vaagrair l’aposta decidida que han fetels editors per la poesia contem-porània i va finalitzar llegint unaselecció dels seus poemes.

Sebastià Serra, Joan Perelló, Joan Pomar, i Toni Xumet. Portada llibre

Antoni Server, guanyador del VII Concurs de Fotografia

de LlucmajorLa trobada es fa anualment amb motiu del Dia Internacional de la Dona

CARLES RIPOLL

El concurs de fotografia, queorganitza l'Ajuntament deLlucmajor pel Dia de laDona, ha arribat a la seva

setena edició. Es tracta d’un esde-veniment que té una bona acollida iparticipació d’un ampli públic. Elcertamen fotogràfic versa sobre ladona en diferents àmbits, com elmón laboral, familiar, de parella, oen el seu cicle vital. En aquesta oca-sió el lema del concurs ha estat "Do-na i Esport", i les fotografies selec-cionades estan exposades al Con-

vent de Sant Bonaventura. El guanyador d’aquest any ha es-

tat Antoni Server. El segon premiha estat per a Joan López i el tercerper a Coloma Julià. El lliuramentdels premis ha tingut lloc al casalde Joves de Llucmajor amb lapresència del batle Joan Jaume i laregidora de la Dona i Polítiques deConciliació, Maribel Soteras.

Joan Jaume i Maribel Soteras vanlliurar els premis als guanyadors.

Les fotografies seleccionades van estar exposades al Claustre de Sant Bonaventura.


Patrimoni arquitectònic


talaiaPatrimoni arquitectònic


talaiaLes runes del castell de Santueri de Felanitx seran objecte

d’intervencions puntuals per aturar la seva degradació

J.E.

El castell de Santueri estàubicat al sud-est de Fela-nitx, sobre els penya-se-gats del puig del mateix

nom, a uns quatre-cents metresd'altura, i és un dels tres castells ro-quers que encara es conserven aMallorca, juntament amb el castelldel Rei, a Pollença, i el d’Alaró.L'actual recinte amuradat del cas-tell de Santueri fou edificat a partirdel 1316, en substitució de l’antigafortificació de l'època musulmana, ies caracteritza per una planta trian-gular i perquè incorpora diversestorres, la principal de les quals téforma circular.

Abans, en època de la conquestade Jaume I, aquest castell, igual queel del Rei de Pollença i el d'Alaró, esconvertí en un reducte de resistèn-cia dels musulmans. L'ocupació delcastell no es produí fins a principisdel 1231, en el segon viatge de Jau-me I, dos anys després de la caigu-da de Madina Mayurqa, l'actualPalma. La propietat del castellpassà al comte Nuño Sanç de Ros-selló, noble que havia participat enla conquesta, i la fortificació es vadotar d'una guarnició per defensarla costa de llevant. El castell ha vis-cut altres esdeveniment històricsrellevants, sempre lligats al caràcterde fortalesa inexpugnable, com entemps de Jaume III de Mallorca, el1343, quan els seus partidaris s'opo-saren a Pere III de Catalunya, tot ique finalment es rendiren. Així ma-teix, fou un dels escenari de la Gue-rra de les Germanies, a principisdel segle XVI, època caracteritzadapels violents enfrontaments socials.

Finalment, el 1811, després d'unllarg període de decadència, l'Estatva vendre el castell, que passà amans privades. El propietari actualés Joaquim Salvador Vidal.

Pla de manteniment iconservació

La Comissió Insular d’Urbanismei Patrimoni Històric ha aprovat pro-visionalment el projecte per pal·liarles patologies més greus que afectenles restes arqueològiques del castellde Santueri. Segons la fitxa del catà-leg municipal, actualment en trami-tació, l’estat de conservació de lesrunes és dolent.

L’aprovació d’aquest projecte su-posa la primera passa que s’ha fetdes de la Direcció Insular de Patri-moni per atendre les demandes tantdels propietaris com del poble is’està treballant en la redacció d’unconveni marc entre el Departamentde Cultura i Patrimoni i la propietatper tal de garantir la col·laboracióentre ambdues parts. Així doncs, lesintervencions puntuals que proposael Consell fan referència al manteni-ment i a la consolidació de les runesdel castell de Santueri, en compli-ment de les normatives establertes.El projecte de restauració valoratambé que el castell de Santueri ésun bé d’interès cultural amb catego-ria de monument, que tradicional-ment rep nombroses visites, ja quees troba situat en un lloc privilegiatde l’illa. A més a més, es tracta d’unade les poques construccions defensi-ves que encara es poden contemplara Mallorca.

Les intervencions que es desen-voluparan tenen com a objectiuprincipal aturar la progressiva de-gradació que pateixen les runes.Les intervencions es duran a termede la manera menys agressiva pos-sible, per a la qual cosa se cercaransolucions respectuoses amb les res-tes arqueològiques, sense alterar-les visualment o constructivament.A fi de garantir-ho, s’empraran ma-terials, tècniques i eines constructi-ves originals.

Aquesta joia de l’èpocamusulmana és una de

les poquesconstruccions

defensives que encaraqueden a Mallorca


Medi Ambient


talaia

48 hectàrees del Parc Naturalde Llevant seran reforestades

Per evitar la regressió forestal per mor d’incendisi la pèrdua de la coberta vegetal, la Conselleriade Medi Ambient està impulsant un projecte dereforestació del Pla de ses Bitlles, al Parc Natu-

ral de la Península de Llevant. Es preveu la repoblació de57.600 arbres, dels quals 28.800 seran pins (Pinus hale-pensis) i 28.800 ullastres (Olea europaea). S’han triataquestes varietats per la densitat del seu brancam i el seupotent sistema d’arrels, que li atorguen un gran valorprotector. L’inici de la plantació tindria lloc durant el pri-mers mesos de 2010 i el gruix de l’actuació es duria a ter-me durant els darrers mesos del mateix any. El pressu-post del projecte és de 663.000 euros que seran finançatsper TUI. Aquesta actuació beneficiarà una superfície de48 hectàrees del Pla de ses Bitlles, on es troben moltes zo-nes de mont. Els principals objectius marcats per la Con-selleria de Medi Ambient són evitar la pèrdua de sòl pererosió, restaurar els ecosistemes forestals perduts per in-cendis, protegir la fauna salvatge i minimitzar els efectesdel canvi climàtic mitjançant la fixació del carboni.

Conveni per ajudar alsemprenedors en matèria

mediambiental

La Conselleria de Medi Ambient i la Cambra deComerç de Mallorca han signat un conveni perfomentar l’accés a la informació ambiental ambla finalitat de dinamitzar el desenvolupament

sostenible de la nostra Comunitat Autònoma. Ambaquesta iniciativa, la Conselleria pretén que la Cambrapugui oferir a les empreses en creació, a través de la fi-nestra única empresarial, la informació ambiental ne-cessària per tal de posar en funcionament l’entitat garan-tint en tot moment el respecte al medi ambient dins elseu procés de creació, així com el compliment de la legis-lació ambiental existent i facilitant l’accés a la informaciósobre els diferents ajuts i subvencions que dóna la Con-selleria. Per aquest motiu, la Conselleria de Medi Am-

bient, es compromet a aportar una persona ja especialit-zada en les tasques de la informació ambiental que seràqui doni l’atenció presencial i, per la seva banda, la Cam-bra de Comerç aportarà la infraestructura necessària perdur a terme les tasques d’informació ambiental de lesque hem parlat. Així mateix, la firma d’aquest convenitambé preveu la creació d’una comissió de seguiment in-tegrada per 4 membres, dos per cada una de les partssignants, que es reunirà cada tres mesos com a mínim.

Grimalt posa la primera pedradel passeig litoral entre CalaMorlanda i s’Illot a Manacor

La Conselleria de Medi Ambient, a través del’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Am-biental (ABAQUA), ha iniciat l’execució del pro-jecte de recuperació per als vianants del front li-

toral comprès entre els nuclis costaners de cala Morlandai s’Illot, en el municipi de Manacor. El conjunt del passeiglitoral té una llargària de 1.430 metres. L’acte ha estat pre-sidit per el conseller de Medi Ambient del Govern de lesIlles Balears, Miquel Àngel Grimalt, qui ha estat l’enca-rregat de posar la primera pedra que simbolitza l’inici deles obres. Grimalt ha estat acompanyat del batle de Ma-nacor, Antoni Pastor, la consellera insular de Medi Am-bient, Catalina Julve, la directora executiva d’Abaqua,Margalida Miquel, a més de representants veïnals i d’as-sociacions de la zona. L’actuació es desenvolupa a te-rrenys de domini públic costaner o de titularitat munici-pal, per la qual cosa no ha calgut cap cessió o expropia-ció. Tampoc no afecta cap concessió o autoritzacióadministrativa sotmeses a la Llei de Costes. L’objectiu delprojecte és, a més de recuperar per als vianants el front li-toral esmentat, frenar el procés de deteriorament i, fins itot, recuperar la vegetació típica de la zona. El passeigprojectat permetrà la contemplació de la mar i del paisat-ge costaner des d’indrets on abans resultava complicataccedir-hi. El pressupost del projecte és de 3.593.326,04euros. L’execució té una durada prevista de 9 mesos.



Llucmajor • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

ADAA rep les recaptacions de diverses activitats

REDACCIÓ.-

El batle de Llucmajor, JoanJaume, ha lliurat al presi-dent de la Associació d'A-juda a l'Acompanyant del

Malalt de les Illes Balears (ADAA),Joan Janer, la recaptació obtingudaen dues activitats programades pelAjuntament amb aquesta finalitaten els foguerons de Sant Antoni ce-lebrats a la plaça d'Espanya deLlucmajor i l’enterrament de la Sar-dina a s'Arenal.

També hi eren presents la gerentde l'associació, Mercedes Alvarado,i la regidora de Salut i Consum,Maribel Soteras. ADAA té la sevaseu a Llucmajor i el seu objectiu ésel d'ajudar tant administrativa comeconòmicament, a aquelles perso-nes que han de desplaçar-se fora deles illes per a acompanyar a ma-lalts, perquè siguin sotmesos a in-tervencions quirúrgiques extremes,principalment trasplantes. Joan Jaume i Maribel Soteras junt als membres d’ADAA.

Agraïment dela Germandatde Donants de

SangREDACCIÓ.

Mitjançant una cartaadreçada al batle deLlucmajor Joan Jau-me, el president de

la Germandat de Donants deSang de Mallorca, Llorenç Vallori,ha volgut agrair al poble de Lluc-major per l'èxit obtingut a la da-rrera donació de sang celebrada almunicipi, en la qual es presenta-ren 200 persones i s'aconseguiren180 bosses de sang i 11 donantsnous.

En el seu escrit el president dela Germandat destaca que "la coo-

peració dels habitants de la sevalocalitat fou altament positiva is'aconseguí que s'incrementés lasolidaritat entre tots aquells que,de forma voluntària, contribuïrena fer possible la nostra finalitat, lanostra meta: Que ningú mori permanca de sang".

Cicle deconferències

sobre medicinaalternativa

REDACCIÓ.

El Claustre de Sant Bona-ventura acollirà fins al 26de maig, una campanyaper a la salut consistent en

deu xerrades sobre medicina alter-nativa, organitzades per Tensalut,

el Centre d'Especialitats Medi-ques, Fontshiatsu i l’Ajuntamentde Llucmajor. Les conferències quees realitzaran en els pròxims diessón “Entorn al Shiatsu” pel diplo-mat Mateu Cotaina que tindrà llocel 1 d'abril; “La naturopatia i la nu-trició ortomolecular”, per la biòlo-ga Cincia Codato, el dia 7 d'abril.La farmacèutica Luciana Guiscar-do dissertarà sobre les “Pautes ali-mentoses en hipertensió” el 21 d'a-bril. Sobre la “Acupuntura, teràpiapreventiva”, parlarà el diplomatLuis Macià, el 28 d'abril; el Dr. Àl-varo Brotons explicarà sobre els“Celíacs, dieta sense gluten” el dia5 de maig. Cincia Codato torna el12 de maig per parlar sobre “Elprimer pilar de la salut: la sana ali-mentació natural”. Finalment, el26 de maig tindrà lloc la ponènciatitulada “Teràpies vibracionals”, acàrrec del diplomat en Homeopa-tia i Acupuntura Luis Macià. Totesles xerrades comencen a les 19.30hores.

Inaugurades les obres d'ampliaciódel centre de salut de Badies

REDACCIÓ.

Els responsables de la Con-selleria de Salut i Consumvan inaugurar les obres dereforma i ampliació de la

Unitat Bàsica de Salut de Badies, enla urbanització de Badia Gran deLlucmajor. Aquesta millora ha su-posat una inversió de 1.095.309 eu-ros i ha consistit en la construccióde dues plantes que alberguen cincnoves consultes mèdiques, sala decures, sala de descans i àmplies zo-nes de recepció i espera per a pa-cients. Aquest projecte va ser apro-vat durant la passada legislaturasobre uns terrenys cedits per l'A-juntament.

La nova prestació sanitària comp-te amb una superfície construïda de633 m2 i depèn del Centre de Salutdes Trencadors. El conseller de Sa-lut i Consum, Vicenç Thomàs, i elbatle de Llucmajor, Joan Jaume, as-sistents a l'acte, van destacar que la

nova infraestructura sanitària co-brirà les necessitats de gran part deles urbanitzacions de la costa, ons'ha produït un notable increment

poblacional. En l'actualitat hi hamés de 12.000 residents en la zonaque va des de Les Palmeres fins aCala Pi.

El conseller de Salut, Vicenç Thomàs inaugurà les obres d’ampliació i reforma.

Jornades de prevencióviària per a escolars

Promoció del cicloturismeals mercats emissors

REDACCIÓ

El consistori llucmajo-rer està fent una apos-ta decidida pel ciclo-turisme com principal

producte desestacionalitzadorde l'oferta turística. El mercatalemany és el principal emis-sor europeu de cicloturistescap a Mallorca i l’Ajuntamentpromociona aquesta ofertacomplementària en fires de ci-clisme internacionals de pri-mer nivell, a Alemanya i Suïs-sa. Aquest any l’Ajuntamentparticipa a les fires de Basilea(TWOO), Munic (BIKE EXPO)i Friedrichshafen (EUROBI-KE), així com en altres certà-mens de promoció turística engeneral com la ITB de Berlín,

la CMT de Stuttgart, FITUR deMadrid, FREE de Munic i IN-TUR de Valladolid. Llucmajorcompta amb la major xarxa derutes cicloturistes senyalitza-des de Mallorca- més de 200quilòmetres-, les quals són ungran atractiu per a aquest ti-pus de visitant. Es consideraque el cicloturisme ajuda aomplir els llits en períodes di-fícils d'ocupació hotelera. I alseu torn, l'oferta de restaura-ció també es beneficia; es po-den veure cada dia grups pre-nent refrescs o menjant en elsdiferents bars i restaurants quetroben al seu pas. Es calculaque, entre els mesos de febrer imaig, més de 5.000 cicloturis-tes han ocupat places hoteleresal municipi.

REDACCIÓ.

Per promoure una actitud responsable entreels més joves a l’hora de transitar per laciutat, s’ha organitzat unes jornades deprevenció viària amb la participació de 300

alumnes de tercer d'ESO del municipi. Aquesta ini-ciativa es realitzarà al Claustre de Sant Bonaventu-ra i comptarà amb la participació dels col·legis SantBonaventura i Nostra Senyora de Gràcia. Els alum-nes de l'IES de Llucmajor tindran les conferènciesal seu propi centre, així com els de la CooperativaSon Verí Nou i de l'IES de s'Arenal. Els estudiantsde Sant Vicenç de Paül rebran les xerrades a les ofi-cines municipals de s'Arenal. Aquestes jornadescompten amb la col·laboració de l’Associació per ala Rehabilitació d’Accidentats Cerebrals de Balears(REHACER), que té com a objectius el foment en-tre els joves de conductes responsables davant laconducció i el comportament del vianant, i donar aconèixer a la població les conseqüències dels acci-dents de trànsit, per reduir-los el màxim possible.



talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia Llucmajor • Vida Municipal

“Volem avançar cap a un nou model demobilitat i circulació que canviarà

profundament el nucli de Llucmajor”

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Com valoraria aquesta primeraetapa enfront de l'ajuntament?

- Han estat uns mesos de treballintens, perquè en primer lloc caliaconèixer a fons la situació de l'ajun-tament i després engegar les inicia-tives pròpies. Hi ha hagut una rees-tructuració de l'equip de govern ihe hagut d'assumir tot el pes de laresponsabilitat.

- Ha començat realment una novaetapa en la gestió del consistori?

- S'ha obert una nova etapa en elsentit que jo tinc una manera de ferdiferent, no vol dir millor o pitjor,però sí distinta. Durant anys he for-mat part de l'equip de govern deLluc Tomàs amb molt orgull.

- Quins projectes prioritzaria? - El Partit Popular es va presentar

amb un programa electoral el 2007que va obtenir la majoria de vots dela societat de Llucmajor. Aquest ésel meu compromís i durant els anysque hem governat hem intentatcomplir el màxim possible. Ara bé,tenim reptes importants. Estem apunt d'adjudicar les obres finança-des per l'Estat, que han estat con-sensuades i que milloraran diver-sos aspectes del municipi. Volemavançar cap a un nou model de mo-bilitat i circulació que canviarà pro-fundament el nucli de Llucmajor.Estem treballant en un pla per can-viar el sistema dels vials i carrersd'així com estava configurat. Moltaviat ho posarem sobre la taula pera negociar-lo amb totes les forcespolítiques i socials. També tenimuna sèrie de projectes educatius, sa-nitaris, esportius i culturals que s'e-xecutaran a curt i llarg termini.

- En què consistirà el pla de mobili-tat?

- Ja hem presentat el projecte deremodelació integral de la Plaça Es-

panya i l'antiga peixateria que for-ma part del mateix conjunt. Aquestazona se semipeatonalitzarà, s'elimi-naran les barreres arquitectòniques iles voravies, perquè tot estigui a unmateix nivell. També es reformaranels carrers Fira, Constitució i BisbeTaixaquet, on haurà accés rodatperò la prioritat serà del vianant. Se-gurament haurà canvis en el sentitde circulació. Amb les ajudes deMadrid es reformarà la Plaça Es-panya, les obres del carrer Bisbe Tai-xaquet ja estan adjudicades i comp-ten amb el finançament del 50% delPla d'Obres i Serveis del Consell. Elscarrers Fira i Constitució seran fi-nançades mitjançant el Pla de Reha-bilitació de Barris de la Conselleria

d’Habitatge. Si tot va segons el pre-vist, per a la Fira d'Octubre d'en-guany, les obres esmentades estaranllistes.

- Què passarà amb els aparcamentsde la Plaça Espanya?

- Se suprimiran els 75 aparca-ments que hi ha de la via pública ies cercarà una ubicació provisionalfins a veure com es reordenarà lacirculació. Intentarem crear borsesd'aparcaments molt a prop del cen-tre i per això l’ajuntament adquiriràsolars o propietats en règim de llo-guer. Ja s'estan fent les gestions.Destacar també que urbanística-ment s'estan fixant zones d'aparca-ment públic en el municipi.

Entrevista a Joan Jaume Mulet, batle de Llucmajor

Joan Jaume Mulet durant l’entrevista.

Els veïns de Sa Marina reclamensolucions als problemes derivats de la

planta de compostatge

REDACCIÓ.

Una representació delsveïns de Sa Marina deLlucmajor, agrupats enuna associació del ma-

teix nom que inclou a 47 propietarisde la zona, ha visitat el batle JoanJaume per demanar-li ajuda en lasolució dels problemes mediam-bientals ocasionats per la planta dereciclatge i compostatge de s'Àgui-la. Els residents de la zona es quei-

xen de la pudor que emana de laplanta i que arriba a quilòmetres ala rodona, a més adverteixen de lesgreus conseqüències que poden de-rivar-se en els aqüífers del munici-pi. El batle va recordar als presentsque el 31 d'octubre de 2006 el Ajun-tament va ordenar el tancament dela planta de compostatge amb unDecret de Batlia que, poc després,va ser suspès cautelarment per unjutjat de Palma. Mancant unasentència definitiva, i desestimada

una apel·lació presentada pel Ajun-tament el 25 d'abril de 2008, la plan-ta de s'Àguila segueix funcionantamb l'empara dels Tribunals de Jus-tícia, “Molt a pesar d'aquest Consis-tori” van assenyalar fonts munici-pals. L'Associació de Sa Marina deLlucmajor es declara indefensa da-vant una “situació insostenible” pera la salut de tots els habitants de lazona i té previst entrevistar-se ambel conseller de Medi Ambient delGovern Balear.



Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Buffet Menjars per endu-s’en

Comunions • Batiaments • Banquets

Buffet does laborables: 7,50 €

Paellas i Fideuàs 7 i 8 € ració

Banquets per encàrrecCtra. Palma-Campos, Km 3,5 – 07630 CamposTel. 971 65 23 37 - 636 70 81 39 - 971 65 01 12

REDACCIÓ

Després dels de-sencontres pro-duïts pel polè-mic camp de

golf de Son Baco, el vice-president d'UM i batle deCampos, Guillem Ginard,va assenyalar que no exis-teixen motius per a la rup-tura del pacte de govern,subscrit en el seu momentamb el PSOE i el Bloc. Gi-nard va considerar que elbenestar dels ciutadanshauria d'estar per damuntde qualsevol interès polític,màxim en aquests mo-ments de crisi econòmica.“Són ells els que han actuatde manera deslleial quanvan iniciar l'expedient decaducitat de l'interès gene-ral del Son Baco. Nosaltresno vàrem trencar el pacteen aquell moment i no hofarem ara per una cosapuntual” va dir el primeredil campaner i va matisar

que li semblava “poc se-riós” que hagin donat l’es-quena al projecte. Ginardva reiterar que no renun-ciarà al camp de golf, queduu 19 anys tramitant-se ique serà beneficiós per almunicipi. Amb el camp degolf i l'oferta complementà-ria es podria crear 70 llocsde treball, en una poblacióamb més de 500 desocu-pats. Ginard es va mostrarsatisfet pel recolzamentunànime del seu partit i perl'esmena presentada en elParlament Balear. “Segui-rem endavant i si les forcesd'esquerra insisteixen atrencar el pacte, serà unamostra de la seva immadu-resa i digna de reprovacióper part de tots els ciuta-dans” va expressar categò-ricament. Finalment, el ba-tle de Campos va destacarla labor que van dur a ter-me els regidors de l'equipde govern local, dels qualsva dir no tenia cap queixa.

Ginard no veu motius pera la ruptura del pacte

S'incrementen lespeticions d'ajudes per a

persones dependents

Vuit joves s'afegeixen al grup devoluntaris de l'Associació Campos Solidari

REDACCIÓ.

Per ajudar en les tasques quel’ONG Campos Solidariduu a terme, s'han incorpo-rat als voluntaris vuit joves

més. Aquesta entitat desenvolupaprojectes de cooperació i ajuda aAmèrica Central i dins el municipicampaner realitza campanyes desensibilització i recaptació de fons.Fa poc l’agrupació va celebrar leseleccions de la junta directiva, enuna assemblea extraordinària con-vocada amb aquest motiu, quedantde president Gabriel Más, de vice-presidenta Aina Maria Rigo, de tre-sorera Apol·lònia Roig, i de secretà-ria Maria Victòria Mayans.

La padrina de Campos celebra el seu 106 aniversari de vida

REDACCIÓ.

Apol·lònia Amer Ballester va complir el seu 106aniversari, que la converteixen en la personamés major de la història del poble i una de les

majors de Mallorca. El batle de Campos, Guillem Gi-nard, i la regidora de Serveis Socials, Francisca Sureda,junt amb altres regidors de l’Ajuntament han volgut fe-licitar-la i han brindat salut amb el seus familiars iamics.

REDACCIÓ.

Adiferència d'altres municipis de la illa -on lessol·licituds d'ajudes dels Serveis Socials sónmajoritàriament d'aliments bàsics i per aafrontar les despeses de lloguer- a Campos ha

augmentat el nombre de persones dependents que re-quereixen ajudes domèstiques i del servei “de menjars adomicili”. La regidora de Serveis Socials, Francisca Sure-da, va explicar que hi ha hagut un increment en la de-manda d'aquest servei de l'ordre del 23%. El consistoridisposa de 5 treballadores familiars i atén una mitjana de35 casos. Una altra de les prestacions, que s’ha vist sensi-blement incrementada, és el Servei d'Orientació Laboralde la Mancomunitat Sud (SOLSUD), on hi ha llistes d'es-pera fins a finals d'abril. Aquest servei dóna coberturaals municipis de Campos, Felanitx, Santanyí i ses Sali-nes. “S'està treballant intensament en la promoció de l’o-cupació, informant de les ofertes de treball i oferint as-sessorament individual” va dir Sureda, al mateix tempsque va manifestar que s'ha signat un conveni amb elSOIB per a perllongar la jornada de l'orientador laboralun dia més. La responsable dels Serveis Socials també vaafirmar que amb l'ajuda estatal, que sumen 6.000 euros,s'intentarà ajudar a les famílies amb menors al seu càrreci que reuneixin els requisits previstos. “Afortunadamentsón casos molt puntuals dels quals estem fent una valo-ració i seguiment” va subratllar Sureda.

COMERCIALEs precisa per a

venda de publicitat • Incorporació

immediata • Que visqui a la

zona

• Vehicle propi • Treball tot l'any • Condicions a

convenir

Tel. 615 81 42 22


Porreres • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

aabbrriill 22000099 21

Nadal visita les obres de rehabilitació i reforma de Ca Ses Monges

REDACCIÓ.

El conseller de Turisme, Mi-quel Àngel Nadal, es vadesplaçar a Campos pervalorar l’estat de les obres

de reforma de Ca Ses Monges. Na-dal va estar acompanyat pel batlede Campos, Guillem Ginard, i elprimer tinent de batle, Joan Juan,qui agraïren a la Conselleria de Tu-risme la seva bona disposició perdur endavant el projecte.

Les obres de rehabilitació de l’an-tic Convent de les Monges Francis-canes continuen a bon ritme, se-gons els tècnics i constructors del’empresa adjudicatària. Es preveu

que les obres hagin conclòs el pro-per mes de maig.

La inversió total es situa al vol-tant de 1’8 milions d’euros, i és unade les actuacions incloses dins elPLA-D de la Conselleria de Turis-me del Govern Balears, dotat ambuns 4.700.000 euros per al municipide Campos.

Aquesta reforma també preveu elsoterrament de cablejat, l’elimina-ció de barreres arquitectòniques il’embelliment dels carrers Pare Al-zina, Parròquia i Bisbe Tallades; iprobablement la restauració del’auditori. A més a més, el projectepermetrà la reforma viària i circu-latòria d’una part del casc antic, ai-

xí com la seva dinamització econò-mica i sociocultural.

El batle aprofità l’ocasió per rei-vindicar solucions per millorar elmunicipi i destacà la necessitat dedesbloquejar els projectes que estroben paralitzats i la gestió òptimadels espais i platges naturals deCampos. El conseller Nadal ex-pressà el seu suport a les demandesfetes per l’Ajuntament de Campos iconfirmà el seu compromís de re-colzar els projectes que es conside-rin més adients per tal d’impulsarl’economia i compensar l’esforçhistòric que ha fet Campos per pro-tegir el seu litoral i oferir-lo a la res-ta del món.

REDACCIÓ.

Després d'una mara-toniana sessióplenària, la Corpo-ració Municipal va

saber unir-se per a reclamar alGovern i al Consell “el deutehistòric” que tenen aquestesinstitucions amb el poble deCampos. El batle Guillem Gi-nard (UM), va convocar unasessió extraordinària on vapresentar una proposta del seu par-tit per a l'impuls socioeconòmic i la-boral i el foment de les inversionsen el municipi. Durant l'exposicióde motius va assenyalar que no n’hihavia lloc per a “l'immobilisme” acausa de l'actual situació de recessióeconòmica que viu el país. Ginardva reiterar la necessitat de desblo-quejar els projectes paralitzats perassumptes burocràtics i administra-tius i per la falta de voluntat políti-ca; especialment el camp de golf deSon Baco i els banys de Sa Font San-ta. També va sol·licitar la construc-ció d'un polígon industrial i millo-

rar la gestió dels espais naturals. Elbatle va presentar una moció queincloïa 11 propostes.

La portaveu del PP, MargalidaGinard, va dir que estava d'acordamb totes les propostes i en la ne-cessitat de prendre mesures per aactivar el múscul empresarial. Elsconservadors van demanar al batleque segueixi lluitant pel poble i vanoferir donar-li el seu suport. El por-taveu de Campos pel Canvi, JoanJuan, va demanar des del primermoment votar les propostes per se-parat perquè no estava d’acord ambel projecte de Son Baco. Juan va ex-

pressar que els 4 o 5 milionsd'euros que podria rebre l'a-juntament per Son Baco nosolucionaven el deute quearrossega el consistori. “No espot ser titella dels promotorsque durant els recursos novan moure fitxa. Ens han ve-nut fum. No tenen credibili-tat” va dir i va afegir que li sa-bia greu votar en contra de lamoció, del seu soci de govern,per només un dels punts. L'e-

dil del PSM va manifestar que elsseus arguments eren clars “No alcamp de golf, sí a tot lo demés”. Totseguit es va passar a la votació amb10 vots a favor (UM-PP) i 3 en con-tra (Campos pel Canvi). Després delresultat, el batle va tornar a convo-car un segon ple, després d'un breurecés per a parlar amb els porta-veus. Finalment, van arribar a unacord i van votar unànimement afavor de 10 de les 11 propostes. “Elsrepresentants de Campos han donatuna lliçó als partits autonòmics i unexemple de democràcia” va subrat-llar el batle.

Joan Juan: no al camp de golf,sí a tot lo demés

Armengol visita Porreres perconstatar la realitat social del poble

REDACCIÓ.

La presidenta del Consellde Mallorca, Francina Ar-mengol, ha fet una visitainstitucional al municipi

de Porreres, on ha estat rebuda pelbatle, Bernat Bauçà, i l’equip de go-vern municipal. Després s’han reu-nit, al mateix Ajuntament, amb lesassociacions i entitats municipals.Armengol ha destacat com, des del

Consell de Ma-llorca s’apostaper el planteja-ment de políti-ques de futurque comptinamb el màximconsens entreels ajunta-ments i les as-sociacions i en-titats de cadamunicipi, de

manera que, mitjançant un contactepermanent i la interlocució directaamb aquests, es constatin les neces-sitats, problemes i sensibilitats delsciutadans. Armengol ha volgut es-coltar a la gent, acceptant i reflexio-nant les crítiques, treballant amb“voluntat d’acostament”; i en defi-nitiva determinar la realitat socialde cada poble, sobre tot en una si-tuació difícil com l’actual.

Per la seva banda, el batle ha vol-

gut agraïr aquesta proximitat i hadestacat la feina que vénen fentamb el Consell de Mallorca en in-fraestuctures de benestar social, in-dispensables en aquests moments i,sobretot, després del notable incre-ment de població que ha viscut Po-rreres en els darrers anys.

La presidenta ha estat acompan-yada del conseller de Presidència,Cosme Bonet; la consellera d’Es-ports i Promoció Sociocultural,Dolça Mulet; el conseller de Coope-ració Local, Miquel Rosselló, i Jau-me Garau, conseller de Benestar So-cial i president de l’IMAS. Poste-riorment, les autoritats han visitatles instal·lacions dels cellers de Jau-me Mesquida, on els ha rebut lapropietària, Bàrbara Mesquida, i lesinstal·lacions de la CooperativaAgrària de Porreres, que aquest anyfa el seu 50 aniversari, on els han re-but els socis i el seu president, An-toni Martorell.

Porreres estrena un programa d’educació nutricionalREDACCIÓ.

Per prevenir pro-blemes de so-brepès i obesitaten la població

infantil i juvenil, el De-partament d’Esports iPromoció Sociocultural,en col·laboració amb Co-bega SA (Coca-Cola), haposat en marxa una nova

iniciativa multidisci-plinària que combina l'e-ducació nutricional ambla pràctica esportiva.

Es tracta d’orientar elsescolars en els hàbits d’u-na vida activa i saluda-ble, a través de diferentsjocs i tallers, tant per alsjoves com per a les sevesfamílies. Es preveu queparticipin en el programa

uns mil dos-cents esco-lars de diversos indretsde Mallorca, començantper Porreres.

Aquesta iniciativa neixcom a conseqüència deles dades obtingudes enun estudi centrat en elstrastorns nutricionals enl'esport que elaborà elServei de Medicina del’Esport l’any 2008. En

aquest informe es cons-tatava que el 18,5 % delsinfants de Mallorca te-nen sobrepès, i el 9,2%,obesitat.

Davant aquestes con-clusions, el Departamentd’Esports i Promoció So-ciocultural ha decidit im-pulsar aquesta iniciativa,juntament amb l'empresapatrocinadora.

Les autoritats durant la visita institucional.


REDACCIÓ.

Després d’anys de nego-ciacions, la Conselleriade Medi Ambient i el Mi-nisteri de Medi Ambient

i Medi Rural i Marí finalment hanarribat a un acord per a la trans-ferència de la gestió del Parc Nacio-nal de Cabrera.

Ambdues Administracions hanacordat que la transferència quedifixada en 4,8 milions d’euros, quan-

titat que podrà ser revisada anual-ment i que es distribuirà en 3,6 mi-lions per a la gestió del parc naturali 1,2 milions per a la gestió del cen-tre d’interpretació, situat a la Colò-nia de Sant Jordi.

A partir d’aquest acord, la Conse-lleria i el Ministeri treballaran con-juntament a través d’una comissiótècnica i d’una comissió mixta deseguiment per tal de què la trans-ferència pugui ser efectiva el proper1 de juliol. D’aquesta manera, ja s’-

ha donat la passa definitiva per as-solir l’objectiu de què la gestió d’unespai natural protegit tan valuós iemblemàtic com Cabrera passi amans autonòmiques durant la pre-sent legislatura després d’anys denegociacions. Així, el 20è aniversaride Cabrera com a parc nacional, l’a-bril de 2011, se celebrarà sota gestióautonòmica. El Parc Nacional deCabrera fou declarat per aprovacióde llei de les Corts Generals l’abrilde 1991.


Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

Festes de Sant Jordi 2009Colònia de Sant Jordi

Miércoles 22 abrilA las 19.00 h. Gran partido de fútbol benjamín entre U.D.Colònia y Alaró. Inauguración exposiciones: • “Extracción de sal” • Pep Bonet, (nuestro coloniero inter-nacional) “One goal” • Carteles Sant Jordi, fotografía espacios urbanos con en-canto, logotipo Junta de Distrito. • Concurso relato juvenilA las 20.30 h Presentación grupo Protección Civil municipal

JUEVES 23 ABRIL, SANT JORDI A las 11.00 h. Misa solemne. A las 12.00 h. Refresco popularen el Centro Cívico. A las 16.30 h. Cuenta cuentos (CentroCívico). A las 18.00 h. Passacalles+batucada desde el Cen-tre Cívico a la Plaça Pou d’en Verdera. A las 18.15 h De-mostración gimnasia rítmica. A continuación gran fiesta in-fantil “Cucorba”, entrega de premios de los concursos (fo-

tografía, logo, redacción,..). A las 20.30 gran Fideuà popular(recaudación a beneficio de la asistencia social). A las 21.30Gran verbena en la Plaça Pou d´en Verdera.

Viernes 24 abril A las 19.00 Degustación de aceite. A las 21.00 h. Presenta-ción de un libro y “Picat de glosses“ en el Centro Cívico.

Sábado 25 abrila las 21.00 h. concierto de guitarras “Un hivern a Mallorca”en el Centro Cívico.

Domingo 26 abrilA las 12.00 h. Gran exhibición skate, en el skatepark del cam-po de ses Ramones (pendiente de confirmar). A las 17.00 h.Gran concierto de Corales (pendiente confirmar) en la igle-sia. A las 19.00 h. Ball de bot en la explanada del puerto.

La Conselleria i el Ministeri de Medi Ambient han arribat aun acord per a la transferència del Parc Nacional de Cabrera

El nou Parc Verd de la Colòniaeradicarà l'abocador incontrolat

En breu es començaran lesobres de reforma i ampliació

del col·legi de la Colònia REDACCIÓ.

El consistori sa-liner està por-tant a terme lac o n s t r u c c i ó

d'un Parc Verd per a fa-cilitar la recollida selec-tiva de residus urbans,en el nucli turístic de laColònia de Sant Jordi.El projecte pretén pre-servar el medi ambienti eliminar l'impacte vi-sual de l'antic abocadord'escombraries. És amés a més una antigareivindicació delsveïns, que durant moltsanys s'havien queixatdel seu lamentable estat. El ParcVerd es troba en una zona accessi-ble, al costat del camp de futbol, enun solar de titularitat municipaltancat, delimitat i així qualificat pelConsell de Mallorca. Les obres, querealitza l'empresa adjudicatàriaTRANSMAS S.A, estan moltavançades i es preveu que estiguinoperatives dintre d'un mes. El pres-supost d'aquestes obres és de

70.000 euros, dels quals el Consellaporta 35,7%. El regidor de MediAmbient, Joan Salvà, va manifestarque les actuacions fins al momenthan consistit en el tancament peri-metral amb un accés principal, lafonamentació, la instal·lació d'unacaseta que s'utilitzarà com oficina, ila construcció d'una rampa perquèels vehicles puguin descarregaramb facilitat. Falta encara per aca-

bar l'asfaltat del pis, la il·luminaciói la instal·lació de vuit contenidorsde 30 m3 cadascun. El regidor res-ponsable de Medi ambient es vamostrar satisfet de l'avanç de lesobres que són part de la rehabilita-ció de la zona. Eliminar l'abocadorincontrolat que existia “ha estatcomplicat” va dir Salvà, al mateixtemps que va demanar major col·la-boració ciutadana.

REDACCIÓ.

Durant laseva visi-ta al cen-tre edu-

catiu de la Colònia,la consellera d'Edu-cació i Cultura, Bàr-bara Galmés, va ex-plicar que enaquests momentss'està tramitant l'ex-pedient del projectede reforma i am-pliació i que en elspròxims dies l'ajun-tament licitarà lesobres. Galmés vaestar acompanyadaper el batle de sesSalines, SebastiàBurguera, i el direc-tor del CP Colòniade Sant Jordi, Fer-nando Alcántara. Elprojecte d'amplia-ció contempla la construcció dequatre noves aules, dues per planta,un menjador estudiantil i un magat-zem. També inclou la millora delsistema elèctric, la dotació de cale-

facció i la substitució de més d'uncentenar de persianes, que es trobenen mal estat. Les obres s'iniciaran,previsiblement, en l'estiu i tindranuna durada de deu mesos. El pres-

supost ascendeix a 1.100.000 euros,que seran finançats en la seva totali-tat per la Conselleria d'Educació iCultura, dintre del Pla d'Infraes-tructures 2008-2009 .

Burguera, Galmés i Alcántara al centre educatiu.

Les obres estan molt avançades i es preveu que estiguin operatives dins d’un mes.



Felanitx • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Considera vostè que la Junta deDistricte, en el temps que duu desde la seva creació, ha servit per adescentralitzar la gestió des de sesSalines cap a la Colònia?

- Crec que més que descentralit-zar ha servit per a acostar l'admi-nistració als ciutadans i fer-los par-tícips dels temes que afecten a laColònia. L'objectiu era donar vidaal centre cívic i s'està complint engran mesura. Tenim una associacióde la Tercera Edat en plena activitati una Escola Municipal de Música.S'estan portant a terme diverses ac-tivitats formatives, educatives, cul-turals i de temps lliure. També s'hacreat el servei de Protecció Civil.

- Des d'alguns sectors s'han queixatque no es realitza cap tràmit admi-nistratiu i que la Junta de Districtenomés suposa un cost innecessari…

- Aquesta és una versió políticaintencionada que no s'ajusta a la re-alitat. La veritat és que els serveisd'atenció al públic són els mateixosque a ses Salines, llevat de Urbanis-me que ja arribaran. Tenim duesadministracions perfectament ope-ratives. Per altra banda, les deci-sions que pren la Junta de Districteno necessàriament han de ser ratifi-cades pel ple de ses Salines. No hiha hagut cap discrepància enaquest sentit i mentre sigui presi-dent procuraré que segueixi sent ai-xí. Per tant la meva valoració enaquesta primera etapa és positiva.També és cert que falta molt per fer,necessitem majors infraestructures,millorar la il·luminació, construir laguarderia i precisem més recursosper a la promoció comercial i turís-tica. Cal millorar les zones verdes ila seguretat ciutadana. Els objectius

han de ser més i millors. No ensconformem.

- Haurà relleu en la presidència dela Junta?

- De moment hi ha treball de l'e-quip de govern. M'agradaria desta-car la labor del vicepresident. Te-nim treball per a tota la legislatura imés.

- Canviant de tema, estem a lesportes de les Festes de Sant Jordi,què destacaria del programa d’en-guany?

- En aquests moments estem tan-cant la programació de festes. Tin-drem la clàssica Fideuà els beneficisde la qual es destinaran als serveissocials del municipi. Haurà una ex-posició fotogràfica del prestigiósfotògraf Pep Bonet. Una exposiciódels antics treballs en la sal de SaNostra. Haurà a més una degustaciód'oli d'oliva i la presentació de glos-ses i un llibre. No faltaran les actua-cions musicals, activitats infantils iesportives. Finalment, es donarà aconèixer l'equip de voluntaris deProtecció Civil. Esteu tots convidats.

“La meva valoració en aquesta primeraetapa de la Junta de Districte és

positiva encara que falta molt per fer”Entrevista a Antoni Perelló Roig, director general de Desenvolupament Rural,

regidor del PSOE de l’Ajuntament de ses Salines i president de la Junta de Districte de la Colònia de Sant Jordi

Antoni Perelló al seu despatx al Centre Cívic

Les oficines municipalstreballen provisionalmentdes de l'Estació Enològica

REDACCIÓ.

Amb motiu de les obres de reforma i rehabili-tació que s'estan portant a terme en la casaconsistorial, s'han traslladat provisionalmentles dependències municipals a l'antiga Esta-

ció Enològica. Les esmentades obres de reformes seranfinançades amb fons Estatals i no a través el Pla d'Obresi Serveis del Consell de Mallorca, com s'havia previstinicialment. Així l'Ajuntament no haurà de fer cap de-sembors. El projecte de rehabilitació de l'ajuntament in-clou l'eliminació de les barreres arquitectòniques i supo-sa una inversió de 2,6 milions d'euros. S'estima que al fi-nal d'aquest any o al començament de 2010 les obrespuguin estar acabades.

Front comú per reclamarsubvencions per altransport escolar

REDACCIÓ.

Fa uns dies un grup de pares d'alumnes d'aquestmunicipi es van reunir per valorar la possibili-tat de sol·licitar conjuntament a les conselleriesd'Educació i Mobilitat, ajudes per sufragar el

cost del transport escolar dels seus fills. Els alumnes debatxillerat, que viuen als nuclis de s´Horta, Portocolom,i Cas Concos, han de desplaçar-se diàriament per a as-sistir al seu centre d'estudis i ho fan en autobús o acom-panyats pels seus progenitors. A través de les Associa-cions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPAS) es preténfer un front comú i s'estan recollint firmes per a fer-lesarribar al Govern.

Concurs d'idees per areformar l'auditori

municipal REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Felanitx ha organitzat dues vi-sites guiades a l'auditori municipal per tal defacilitar la realització d’un concurs d'idees. Laidea és poder seleccionar la millor proposta,

que serveixi de base per a la futura redacció del projectetècnic, bàsic i d'execució, per a la rehabilitació, reforma iampliació de l'edifici.

Felanitx es prepara pelsactes litúrgics de la

Setmana Santa REDACCIÓ.-

En aquesta època de l'any les confraries de la Set-mana Santa cobren un gran protagonisme. Lamajoria d’aquestes organitzacions religioses s'-han format a partir dels grups de catequesis de

confirmació. Totes elles veneren una imatge, posseïxen unestendard i vesteixen amb vestits tradicionals. Els actes li-túrgics comencen amb el diumenge de rams i la processódels dotze sermons, després vénen les peregrinacions deldijous i divendres sant i culminen amb la pasqua.

Un dels actes centrals de la Setmana Santa en aquestmunicipi és la representació del Davallament del cos deJesucrist que any rere any realitza la Confraria del Cristde la Bona Mort de la Creuada de l'Amor Diví. Aquestaespectacular posada en escena compta amb nombrososactors i jocs d'efectes especials, que l'han afermat comuna de les representacions sacres més concorregudes deMallorca. L'acte es realitza en l'escalinata de l'esglésiaparroquial de Sant Miquel que ofereix grans possibili-tats escèniques i que la confraria aprofita per presentarnous quadres. Així per exemple, un dels moments cimsés quan Ponç Pilatos es renta les mans des de la balco-nada de la rectoria i el moment de la mort de Jesucrist,quan se simulen trons i llamps des del fons.



Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

Finalitza el taller de memòriaper a la gent gran de Cala d’Or

El Club Gourmets va retrehomenatge al bodeguer

Miquel Oliver REDACCIÓ.

Amb l’objectiu de conser-var i potenciar les facul-tats mentals de la gentmajor, així com prevenir

o tractar, en alguns casos, l’Alzeimer,s’ha realitzat un taller de memòriaque ha organitzat l’Ajuntament deSantanyí conjuntament amb l’Insti-tut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS)del Consell de Mallorca.

El curs s’ha duit a terme al localsocial de l’Associació de la TerceraEdat Santa Maria del Mar de Calad’Or i ha tingut una duració de cincmesos. L’educadora social Eva Se-rrano, que ha impartit el curset, hamanifestat que s’havien treballat elsprocessos conigtius per fomentarl’autonomia de les persones majors.

També ha destacat com aspecte

positiu el foment de les relacionsentre la gent gran, ja que el taller ésconverteix en un punt de trobadamolt important.

El regidor i delegat de Cala d’Or,

Álvaro Solana, va voler agrair lacol·laboració de l’IMAS que permetrealitzar el taller de memòria, aixícom la resposta obtinguda per partdels participants.

Santanyí intensifica la vigilància per reduir la delinqüència REDACCIÓ.

L’Ajuntament de Santanyíconjuntament amb la Poli-cia local han implantat unasèrie de mesures de segure-

tat per reduir els problemes de de-linqüència que s’han detectat du-rant les darreres setmanes en el ter-me municipal.

Una d’aquestes mesures ha estatel d’intensificar la vigilància a dis-

tints punts del poble, com són: lesentrades i sortides de la població,camins rurals i secundaris i sobre-tot les zones on la població està dis-seminada.

Aquesta operació s’està fent con-juntament amb el quarter de laGuàrdia Civil i està composta persis agents de la Benemèrita, un vigi-lant rural i una patrulla de la Policialocal. Així mateix, la Policia local haintensificat la vigilància als distints

nuclis de població del terme muni-cipal de Santanyí com: Cala d’Or,Calonge, s’Alqueria Blanca, EsLlombards, Portopetro, Mondragó ila zona costanera.

D’altra banda, i relacionat tambéamb la Policia local, es disposaranalgunes patrulles que aniran vestitsde paisà per controlar la venda am-bulant il·legal que es produeix a leszones costaneres quan comença latemporada turística.

REDACCIÓ.

Membres del ClubGourmets de Santanyíi nombrosos afeccio-nats a l'enologia es

van reunir d'estovalles llargues en laResidència de la Tercera Edat, on esva realitzar una presentació-degus-tació de les noves anyades del cellerMiquel Oliver de Petra. Durant latrobada es va rendir un homenatgeal vitivinicultor i propietari de la bo-dega Miquel Oliver, per la seva tra-jectòria professional. Al seu costatva estar la seva filla, la gerent i enò-loga Pilar Oliver, qui va explicar quea causa de les condicions climatolò-giques del 2008, la producció de vinsha estat un 20% menor. Miquel Oli-ver produeix al voltant de 300.000ampolles anuals, sent els seus prin-cipals marques Muscat (blanc), SonCaló (blanc, tinto i rosat) i els tintosMont Ferrutx, Ses Ferritges i Aía. Elsvins de Miquel Oliver s'emparen so-ta la Denominació d'Origen Pla i

Llevant, a través de la qual es realit-za un rigorós seguiment, s'inspec-cionen els mètodes de cultiu, les va-

rietats de raïms, la verema, la sevaelaboració i criança, així com l'em-botellat i el control de la qualitat.

Conferència sobre la llei de dependència a CalongeREDACCIÓ.

L’Associació “Calonge Vi-va” i l’Ajuntament de San-tanyí, des de la regidoriade Serveis Socials, va orga-

nitzar una conferència sobre la Lleide Dependència, que va tenir lloc alsaló parroquial de Calonge.

Els conferenciants foren AntoniSerra, diputat del PP en el Parla-ment i ex president de s’Institut deServeis Socials i Esportius del Con-sell de Mallorca; Margalida Ferran-do, advocada i assessora jurídica deServeis Socials de l’Ajuntament deSantanyí; i Maria Pons, regidora deServeis Socials. Serra va explicarque la Llei de Dependència era una

bona llei però que, a hores d’ara, noera efectiva perquè mancava una“injecció econòmica” per poderdur-la a terme.

Segons Serra actualment a lesIlles Balears hi ha registrades un to-tal de 22.000 persones que són de-pendents. D’aquestes, 16.997 hansol·licitat la prestació del servei,14.700 han estat seleccionades,13.220 disposen d’un documentque reconeix la seva infermetat,6.954 sap el que ha de fer i on anar inomés 3.500 persones han rebut elservei. Serra també va criticar l’em-bolicada tramitació burocràtica quehauran de realitzar les personesafectades per aconseguir aquestesajudes.

Per la seva banda, Margalida Fe-rrando, va exposar que la pro-blemàtica afecta sobretot a les do-nes perquè solen ésser elles les queassumeixen la càrrega familiar decuidar a una persona depenent i apartir d’una certa edat, són elcol·lectiu més afectat ja que viuenmés anys que els homes. Moltes ve-gades es troben soles i amb uns ni-vells de dependència molt impor-tant provocada per l’edat i les ma-lalties que comporta la vellesa.Finalment, Maria Pons va criticardurament que la residència no esti-gués oberta estant ja acabada i queno es contemplés aportacionseconòmiques al servei d’ajuda a do-micili.

Els vins es van acompanyar de plats típics de la gastronomia de l’illa.



Illes Balears talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

Restaurante Bodega

Galeria de arte Boutique de la Martina

Cada sábado música en vivo

Ofrecemos catas de vino Servicio de bodas y banquetes.Infórmese de nuestras actividades

Plaza San Bartolomé, 4 Ses Salines. Tel. 971 649540

Controvèrsies per la ubicació del localde la Tercera Edat de Cala d’Or

REDACCIÓ.

Apetic-ió delsgrupsp o l í -

tics d'oposició( P S O E - P S M -UM) de l'Ajunta-ment de Santan-yí, es va celebrarun ple extraordi-nari, amb unúnic punt de l'or-dre del dia, on esva tractar la reu-bicació del centreper a la terceraedat de Calad’Or que projec-ta l'equip de go-vern (PP). Totsels membres de la Corporació mu-nicipal van coincidir a assenyalar lanecessitat de realitzar aquest pro-jecte com més aviat possible, noobstant això van discrepar per laubicació del mateix. Així, l'oposicióes va manifestar diametralmentoposada que es destrueixi la zonaverda pública de la Plaça Pinar i vasol·licitar el trasllat de l'edifici alsector 15 de Cala d’Or, on està si-tuada la zona d'equipament social icultural d'aquest nucli turístic. Elportaveu del PSOE, Jesús Núñez,

va revelar que existeix una gran de-manda d'espais verds en el poble ique s'hauria d'avançar cap a un“urbanisme social i no especula-tiu”. Núñez va manifestar que en laparcel·la 15 existeix encara espaiper a construir i que tot era “qües-tió de voluntat política”. El regidord'UM, Toni Manresa, va afirmarque la construcció en una zona ver-da pública infringiria les normessubsidiàries. Per la seva banda, elbatle Miquel Vidal va dir que elprojecte s'havia presentat al poble

en el programaelectoral del seupartit, al mateixtemps que va as-senyalar que lesobres no suposa-ran cap cost per ales arques muni-cipals. Finalmentdesprés del de-bat, l'equip degovern va vetarla proposta.

Nouassociacions afavor de l’actualubicació iidoneïtat dellocal

Per altra part,en una carta re-

mesa als mitjans de comunicació,nou associacions de Cala d’Or esvan manifestar a favor de l'actualubicació i idoneïtat del local de latercera edat. Els residents van as-senyalar que la construcció del lo-cal no afectarà la zona verda ja que“com a màxim molestaran cinc o sispins joves”. També van destacar enla missiva que l'edifici ja està licitatpel govern de Madrid, amb unasubvenció de 270.000 euros, dinersque si no es porta a terme la cons-trucció es perdrà.

REDACCIÓ.

Són moltes les tas-ques que ha rea-litzat el grup devoluntaris de

Protecció Civil de San-tanyí, després d’un anyde la seva creació. L’agru-pació ha passat de col·la-borar en les distintes firesi esdeveniments a formarpart de les tasques d’or-

ganització de trànsit con-juntament amb la Policialocal i les feines deriva-des dels desastres pro-duïts pel mal temps, reti-rada d’arbres o netejaviària. Segons ha explicatel primer tinent de batle,Llorenç Galmés, la inter-venció d’aquests volun-taris ha estat decisiva percontribuir a la millora delservei i ha destacat que

“és una col·laboració vo-cacional ja que, la gentque forma part de l’agru-pació no cobra pels seusserveis, i això, a l’actuali-tat, és digne d’admirar”.

Actualment l’agrupa-ció compta amb un cotxeNissan 4x4 Pick-up, uni-formes i una moto aquà-tica per realitzar les tas-ques de salvament marí-tim. L’Agrupació local de

Protecció Civil de San-tanyí compta actualmentamb una quarantena devoluntaris que ja han rea-litzat el curs bàsic. A més,hi ha 22 persones en llistad’espera que volen fer elcurs i formar part de l’a-grupació. Així mateix,està previst que del 26 al6 d’abril se celebri uncurs bàsic de ProteccióCivil

Voluntaris de Protecció Civil compleixen un any de col·laboració vocacional

El Govern subvencionarà les pimes amb 30 milions d'euros

REDACCIÓ.

Dins el marc del Pla deFoment Empresarialposat en marxa pelGovern de l’Estat, s’ha

llançat les línies d’ajut 2009“ICO-Pime” i “ICO-Emprene-dors”, amb una dotació de 10.100milions d’euros, dels quals el Go-vern Balear finançarà 30 milionsd’euros, destinats a empreses deles illes. D’aquesta darrera quan-titat, es repartiran 27 milions per ala Línia Pime i 3 milions a la LíniaEmprenedors. La Societat de Garan-tia Recíproca ISBA actuarà com aentitat col·laboradora, analitzant laviabilitat de tots els projectes pre-sentats. El tipus d’interès de la Lí-nea Pime serà d’un Tipus ICO +0,75%, i per a la Línea Emprenedorsdel Tipus ICO + 0,89%.

Els destinataris són totes les peti-tes o mitjanes empreses que en-guany poden finançar el 100% d’in-versió en actius fixes nous produc-tius. L’import finançat podràarribar fins a 750.000 euros per ope-ració, que és el màxim que pot ava-lar ISBA. Com a novetat, cal desta-car que per primera vegada s’ad-meten finançaments de fins a 10

anys, la CAIB subvenciona a lespimes el 100% del cost de l’avalde la operació durant el primerany, i el 50% fins el setè any. Sem-pre a través de la Societat de Ga-rantia Recíproca, ISBA. A més,l’ICO ofereix la possibilitat d’a-collir-se a un tram addicional perfinançar el circulant, de fins el 40% del total del projecte. En el casde la Línia Emprenedors, elsdestinataris són les pimes de no-va creació, que poden obtenir fi-

nançament subvencionat per fins el90% d’inversió en actius fixes nousproductius, amb un límit de 200.000euros finançats per operació. El costde l’aval està també subvencionatal 100% per l’ICO. En ambdós casosels ajuts van destinats a projectesque influeixin directament sobre elcreixement econòmic i la generaciód’ocupació neta i permanent.

A través de les línies d’ajut 2009 “ICO- Pime” i “ICO- Emprenedors”

Ple extraordinari celebrat a petició dels grups d’oposició.


talaia

31ffeebbrreerr--mmaarrçç 22000099

Curiositats

Galeria d’Imatges


talaia

Saps per què surten les ulleres?

Les ulleres les pateixen homes i dones per igual itenen diversos orígens. Com es troben just en lapart on la pell és més sensible, sota els ulls i enels seus contorns, les venes es transparenten so-

ta la pell. També depen de la grossor de la pell, de lapigmentació, color i qualitat que cada persona posseei-xi. Amb el pas del temps la superfície cutània es deterio-ra i incrementa la seva finesa, per la qual cosa les ullereses fan encara més perceptibles. La majoria de les vega-des les ulleres són degudes a qüestions hereditàries o encertes races on tendeixen a desenvolupar-se més, comles de la raça mediterrània que té més pigmentació.L’excés de pigments s'acumula sota els ulls i produeix ladesagradable ullera. Però, moltes vegades quan aparei-xen esporàdicament és degut a una simple qüestió cutà-nia. Com que la pell al voltant dels ulls és molt fineta, enestar molt cansats les venes s'inflen i es ressalten en rela-ció amb la resta de la pell. Ara bé, quan aquestes són decolor blavós és perquè els vasos sanguinis estan dilatatssota els ulls. Altres raons poden ser l’aparició de malal-ties corporals com l'al·lèrgia, l'èczema, o conjuntivitisque produeixen picor i irriten la part baixa dels ulls.

Per què no escongelen lespotes dels

pingüins si estanconstantmentsobre la neu

o el gel?

Els pingüins tenenun enginyós me-canisme d'inter-canvi de calor que

soluciona el problema. Lesartèries que entren a lespotes estan envoltades perles venes que surten d'a-questes. Així que la sangfreda que surt de les potesper les venes recull calor

de la sang calenta que baixa per les artèries. La sang deles artèries refredada d'aquesta manera és adequadaper a les potes, ja que aquestes tenen molts tendonsperò pocs músculs. Els tendons poden funcionar ade-quadament estant freds, però els músculs no. La tempe-ratura de les seves potes és molt baixa i s'aproxima alpunt de congelació. Si tinguessin sang calenta que fluísa les potes, al seu retorn al cos, vindria freda i en poctemps la pèrdua de calor seria tanta que, no solamentles potes, sinó el pingüí complet es congelaria. És peraixò que mitjançant aquest enginyós intercanvi de calor,el cos del pingüí es manté calent i les seves potes no escongelen.

Les serps poden ajudar a predir els terratrèmols

Dos dies desprès que dos terratrèmols sacse-gessin Taiwan, les autoritats xineses vananunciar la utilització d’un sistema de pre-

d i c c i óde terratrè-mols que esbasa en la con-ducta de lesserps.

Segons vainformar el Xina Daily, l'ofi-

cina de sismes de Nanning, capital dela regió autònoma de Guangxi, al sudde la Xina, ha desenvolupat un siste-ma que utilitza una combinació d'ins-tint natural i tecnologia moderna. Elsexperts segueixen les serps a les gran-ges locals a través de càmeres de ví-deo que estan connectades a Internetde banda ampla. El seguiment és de24 hores al dia. Les serps, que són unplat popular als restaurants del sud al'hivern, poden sentir un terratrèmol a120 quilòmetres de distància entre tresi cinc dies abans que es produeixi.Quan està a punt de produir-se un sis-misme, les serps surten dels seus nius.Si el terratrèmol és gran, les serps de-sesperades es xoquen contra les paretsmentre intenten d'escapar. Model: Angelina. Fotografia: Sonja Mehner. Vestuari: Isabella Calvaresi. Perruqueria i maquillatge: Chiqui Peña

Pecats capitals

Luxúria. Ira.

Enveja. Supèrbia.


campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses...

Documents

Transcript of campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses...