Actes  de  les  

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  

 13  i  14  de  desembre  de  2013  

Saló  d’Actes  de  la  Casa  de  Cultura  de  Felanitx      

   

1

                                               

Coordinació  i  edició    Miquel  Àngel  Vicens  i  Siquier  

 Consulta  on  line    

www.amicsclosos.cat/3jornades    

EDICIONS  AMICS  DELS  CLOSOS    

Dipòsit  Legal  PM–588–2015    Impremta  Institut,  juny  2015  

2

             

In  memoriam  Miquel  Barceló  i  Perelló  

Pere  Xamena  i  Fiol  

   

3

PRESENTACIÓ  

La  celebració  i  publicació  de  les  III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  han  estat  marcades  per  la  

desaparició  de  dos  Homenots,  verdaders  prohoms  del  coneixement  i  de  la  Cultura  de  Felanitx.  El  

novembre   de   2013   ens   deixà   Miquel   Barceló   Pereió,   mestre   de   mestres,   figura   principal   en  

l’estudi  de  les  societats  andalusines.  El  maig  de  2015  ho  féu  Mn.  Pere  Xamena,  coneixedor  com  

pocs  de  la  Història  de  Felanitx  i  de  Mallorca.  Valgui  aquest  llibre  com  el  nostre  primer  homenatge  

a  aquestes  dues  figures.  Seguirem  el  camí  que  ens  deixaren,  cuidarem  el  seu  llegat!

Les  Jornades  d’Estudis  Locals  promouen  el  coneixement  i  difusió  del  nostre  àmbit  més  proper  de  

qualsevol   disciplina   científica   o   humanística,   representen   una   oportunitat   per   aprofundir   en  

aquest   coneixement   de   determinades   temàtiques   d’àmbit   local,   per   donar   sortida   a   estudis   i  

treballs  de  joves  investigadors  o  de  persones  que,  sense  més  pretensions,  gaudeixen  d’un  temps  

per  a   la  recerca.  Sense  aquest  espai,  tot  això  quedaria  arraconat  dins   l’àmbit  privat  dels  autors,  

sense  possibilitat  de  que  fossin  consultats,  utilitzats,  ampliats,  millorats  o,  per  què  no,  criticats.  La  

ciència  avança  gràcies  a  una   lectura   crítica   i   constructiva  de   les  aportacions  que   s’han   realitzat  

amb  anterioritat.  

El  desembre  del  2013  es  complien  els  5  anys  de  la  presentació  en  societat  de  l’Associació  d’Amics  

dels  Closos  de  Can  Gaià,  de  la  nostra  primera  assemblea  general.  Allà  dibuixàrem  un  full  de  ruta,  

una   declaració   d’intencions   respecte   a   la   protecció,   difusió   i   posada   en   valor   del   Patrimoni   de  

Felanitx.   Els   Amics   dels   Closos   no   aspiren   més   allà   d'esdevenir   una   eina   per   ajudar   a   assolir  

aquests  objectius  fundacionals.  Un  complement,  una  mà  per  cobrir  més  terreny,  per  arribar  més  

enfora,   més   aviat.   Una   veu   crítica   o   de   suport.   Un   company   de   viatge   per   a   les   institucions  

públiques  o  privades.    

Com  a  celebració  d’aquests  5  anys  impulsarem,  amb  la  col·∙laboració  de  l’Ajuntament  de  Felanitx  i  

l’ajut  de  BTP-­‐Vacances  i  Grup  3000,  la  reedició  d’unes  Jornades  d’Estudis  Locals,  ja  que  aquestes  

s’integren  a  la  perfecció  en  la  raó  de  ser  de  l’associació.  Recordem  que  l’any  2000,  dins  dels  actes  

commemoratius  dels  700  anys  de  la  fundació  de  la  Vila  de  Felanitx  es  varen  realitzar  les  primeres  

Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx,  dos  anys  més  tard  es  realitzarien  les  segones.    

5

Ara  apareixen  publicades   les   terceres.  Som  conscients  de   la   tardança  en   la   seva  publicació   i  en  

volem  demanar  disculpes,  els  desitjos  de  què  les  actes  es  publicassin  en  paper,  i  no  tant  sols  en  

digital,  ens  va  fer  esperar  a  què  les  disponibilitats  pressupostàries  fossin  favorables.  Aquest  mes  

de  febrer  els  Amics  dels  Closos  prenguérem  la  decisió  de  no  esperar  més  i  fer  una  publicació  on  

line.   Quan   ho   teníem   pràcticament   tot   apunt,   sorgí   l’oportunitat   de   publicar-­‐les   en   paper   a   la  

qual  ens  hi  aferràrem.  La  feina  la  teníem  feta  tant  sols  s’havia  d’ajustar  a  les  noves  necessitats  .  

De  tot  el  que  ha  passat  se  n’aprèn  i  l’experiència  ha  estat  enriquidora.    

Des   del   principi,   la   intenció   dels   Amics   dels   Closos   va   ser   que   les   Jornades   d’Estudis   Locals  

presentassin  una  certa   regularitat.   L’organització  de   les   terceres,  portava   implícit  el   compromís  

d’organitzar   unes   noves   edicions.   Per   tot   això,   anunciam   la   celebració   de   les   quartes   Jornades  

l’any  2016,  amb  el  compromís  ferm  de  què  ens  esforçarem  pel  que  el  temps  entre  la  celebració  i  

publicació  de  les  actes  sigui  l’adient.  Des  d’aquestes  línies  volem  convidar  a  participar-­‐hi!  

 

Felanitx,  juny  de  2015  

Miquel  Àngel  Vicens  i  Siquier  

President  de  l’Associació  dels  Amics  dels  Closos  de  Can  Gaià  

 

   

6

SUMARI  

Presentació  

 

2  

Prehistòria  i  Patrimoni  Històric  

El  poblat  des  Rossells  i  el  seu  context  cultural  i  territorial    

Javier  Rivas  i  Bartomeu  Salvà  

9  

Les  intervencions  arqueològiques  d’equips  estrangers  a  Mallorca  durant  el  franquisme:  Els  cas  de  l’equip  alemany  amb  Otto  Herman  Frey  

Alejandra  Galmés  i  David  Javaloyas  

19  

Com  s’elabora  un  projecte  arqueològic?  El  cas  dels  Rossells    

Paloma  Salvador  

31  

Planificació  i  gestió  de  recursos  per  a  la  campanya  arqueològica  Es  Rossells  

Dario  Weiss  

37  

El  treball  de  camp  a  Es  Rossells  

Marion  Deprez  i  Celia  González  

43  

El  patrimoni  perdut:  el  cas  del  Castell  de  Santueri  

Xisco  Bergas  i  Rafel  Font  

47  

Turisme  i  Patrimoni.  Reflexions  a  l’entorn  d’una  experiència  als  Closos  de  Can  Gaià  

Raquel  Barceló,  Almudena  Briones,  Llorenç  Oliver  i  Miquel  Àngel  Vicens  

57  

Turisme   i   Patrimoni.   Aspectes   teòrics   per   a   la   planificació   de   projectes   de   turisme  

arqueològic  

Almudena  Briones,    Raquel  Barceló,  Llorenç  Oliver  i  Miquel  Àngel  Vicens  

65  

 

Patrimoni  industrial,  geològic  i  hidrològic  

El  patrimoni  geoindustrial  de  Felanitx  

Guillem  Mas,  Lluís  Moragues,  Joan  Mestre  i  Manuel  Espinosa  

77  

Les  fonts  de  Felanitx  en  el  marc  del  Catàleg  Il·∙lustrat  de  les  fonts  de  Mallorca  

Pedro  Fidel  Castro  

89  

La  mineria  del  carbó  a  Felanitx:  Geologia,  història  i  activitat  extractiva  

Lluís  Moragues,  Guillem  Mas  i  Manuel  Espinosa  

99  

La  terra  de  gerrer  de  Felanitx:  Una  aproximació  geològica  i  industrial  

Lluís  Moragues,  Joan  Mestre,  Guillem  Mas  i  Manuel  Espinosa  

111  

191

 

La  pedra  de  marès  de  Felanitx:  Patrimoni  cultural  i  natural  

Guillem  Mas  

123  

 

Miscel·∙lània  

Felanitxers  fora  de  Mallorca,  1599-­‐1650  

Onofre  Vaquer  

137  

El  retaule  de  Sant  Isidre  del  Convent  de  Felanitx  

Amàlia  Salas  

145  

Felanitx  1968:  acte  homenatge  a  l’artista  Joan  Miró  

Xisca  Veny  

155  

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  

Sebastià  Roig  

159  

Es  Lledoner,  una  cooperativa  d'ensenyament    

Antoni  Vicens  i  Jerònima  Múñoz  

171  

Tipologies  de  sòls  i  la  seva  influència  sobre  la  producció  i  qualitat  del  raïm  de  vinificació  

a  Felanitx  

Joan  Rosselló  i  Jaume  Vadell  

183  

192

 

 

 

 

   

200  ANYS  DE  RELLOTGES  DE  SOL  A  FELANITX    

SEBASTIÀ  ROIG  OBRADOR       Roig,  S.  2015.  200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx.  III  Jornades  d’Estudis  Locals  

de  Felanitx:  159-­‐169  

 

 

INTRODUCCIÓ  

Els   rellotges   de   sol   de   Felanitx   són   uns  elements  patrimonials  oblidats  possiblement  mereixedors  de  més  atenció.  

En  el  present  escrit  es  farà  un  recorregut  de  200   anys   d'aquesta   herència   cultural   per  recordar  que  segueixen  presents  i  marcant  el  pas   del   temps.   Prèviament,   es   remarcarà   la  diferència   entre   els   verticals   orientats   i   els  declinants   que,   excepte   algunes   excepcions,  són   els   únics   presents   a   Felanitx.   A  més,   es  presentarà  l'equació  del  temps,  que  és  la  que  permet   comparar   el   temps   vertader     (Veure  l’apartat   de   Nomenclatura)   amb   el   temps  mitjà.  (Soler,  1988)  

Fins  a  finals  del  segle  XV  la  mesura  del  temps  es   realitzava   en   hores   canòniques,   és   ben  possible  que  a  l'Església,  al  Convent  o  a  Sant  Salvador  hi  hagués  algun  rellotge  de  missa.  A  principis   del   segle   XVI,   amb   el   rellotge  

mecànic   de   la   Sala,   el   de   l'Església   i,  posteriorment,   el   del   Convent,  probablement  tocant  les  hores  mallorquines,  era   d'utilitat   marcar   un   rellotge   de   sol   o  meridiana  per  tal  d'ajustar-­‐los.  

A  principis  del  segle  XVIII  és  quan  arriben  els  rellotges  de  sol  de  temps  vertader,   rellotges  que   actualment   encara   podem   veure   i   que  van   gaudir   de   bona   salut   per   un   espai   de  gairebé  200  anys.  

Com   qualsevol   avanç   tecnològic,  s'incorporaren   a   la   vida   quotidiana,   fent-­‐se  necessaris,   fins  que  els  següents  avanços  els  van   jubilar.   Al   principi   els   rellotges   de   sol  eren   els   que   s'imposaven   als   seus  competidors;   a   mesura   que   va   passar   el  temps,   els   rellotges  mecànics   guanyaren   en  precisió  i  es  va  fer  evident  que  marcaven  un  temps  distint,  cosa  que  els  fa   incompatibles.  S'imposa  el  temps  mitjà  i  va  fer  fora  el  temps  vertader.  

159

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  Aquesta   incompatibilitat   implicà   un  arraconament   dels   rellotges   de   sol.   Cal  recordar  que  no  va  passar  el  mateix  en  altres  casos:   eines,   locomoció,   etc.   malgrat  quedessin   únicament   per   activitats   no  professionals  o  esportives.  

Els   rellotges   de   sol   consten   de   dues   peces  fonamentals:  el  quadrant  i  el  gnòmon,  també  conegut   com   agulla   o   estil.   Actualment,   per  desgràcia,  alguns  quadrants  es  conserven  en  molt  mal  estat  i  els  gnòmons  o  falten  o  estan  malmesos;   per   altra   part,   sabem   que   l'hora  solar   no   és   l'hora   que   podem   consultar   als  rellotges   mecànics.   Tot   això   fa   que   els  rellotges   de   sol   es   vegin   com   elements  patrimonials  inservibles  i  siguin  ignorats.  

L'EQUACIÓ  DEL  TEMPS  

Els   rellotges   de   sol   marquen   el   temps  vertader   local,   el   qual   no   coincideix   amb   el  temps  mitjà  dels  rellotges  mecànics,  a  causa  de   què   la   duració   del   dia   solar   varia   al   llarg  de   l'any  motivat  per   la   translació  de   la   terra  al   voltant   del   sol   i   la   inclinació   de   l'eix   de  rotació  respecte  del  pla  de  l'eclíptica.  

Existeixen   fórmules   per   valorar,   de   forma  més  o  menys  aproximada,  la  diferència  entre  el   temps  mitjà   i   el   vertader   per   a   una   data  determinada.  

A   partir   de   les   fórmules   de   Spencer   s'ha  preparat  la  Figura  1  i   la  Taula  1.  arrodonit  al  minut  i  ajustat  a  les  coordenades  de  Felanitx,  per  poder  comparar   la   lectura  dels   rellotges  de  sol  amb  els  rellotges  mecànics.    

 

A   la   part   inferior   del   gràfic   apareixen   les  inicials   del   mesos   de   l'any.   Tal   com   es   pot  observar,   les  amplàries  són  desiguals  per   tal  de   ser   proporcionals   a   la   duració   de   cada  mes.  A   la   part   dreta   apareix   una  numeració  que   indica  els  minuts  que  cal   restar  a   l'hora  que  es  llegeix  al  rellotge  de  sol  per  convertir-­‐la  en  l'hora  de  temps  mitjà.  

Suposant  que  dia  20  de  maig  es   llegeix  a  un  rellotge   de   sol   les   10   hores   i   30   minuts,   la  vertical   traçada   per   aquesta   data   talla   a   la  corba  del  gràfic  a  un  punt  i,  per  aquest  punt,  es  traça  una  horitzontal,   la  qual  s'apropa  als  16  minuts.  

 

Figura   1:   Equació   del   temps,   ajustada   a   Felanitx.  En  vermell  un  exemple  pel  20  de  maig.  

Mes\\Dia   1   6   11   16   21   26  

Gener   9   7   5   3   1   0  

Febrer   -­‐1   -­‐1   -­‐2   -­‐1   -­‐1   0  

Març   0   1   3   4   5   7  

Abril   9   10   12   13   14   15  

Maig   16   16   16   16   16   16  

Juny   15   14   13   12   11   10  

Juliol   9   8   7   7   6   6  

Agost   6   7   7   8   9   11  

Setembre   13   14   16   17   19   21  

Octubre   23   24   26   27   28   29  

Novembre   29   29   29   28   27   26  

Desembre   24   22   20   17   15   12  

Taula  1:  Minuts  a  restar  per  obtenir  el  temps  mitjà  (al   febrer,   s’ha   de   sumar).   En   vermell   un  mateix  exemple  pel  20  de  maig.  

Utilitzant   la   taula,   s'observa  que  a   la   casella  d'encreuament   del   mes   de   maig   i   dia   21   li  correspon  16  minuts,   per   tant,   cal   restar   16  minuts   per   conèixer   el   temps   vertader;   a  més,   cal   afegir   una   o   dues   hores   degut   a   la  diferència  horària.  En  aquest  cas,  ens  trobem  en   horari   d'estiu   i,   per   tant,   serien   les   12  hores  14  minuts.  

160

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  Cal   indicar  que   la   taula   conté   informació  en  precisió  de  minuts  ja  que  existeixen  rellotges  de  sol  que  gaudeixen  d'aquesta  precisió.  

TIPUS  DE  RELLOTGES  DE  SOL  

Existeixen   distints   tipus   de   rellotges   de   sol  segons   els   tipus   d'hores   que  marquen,   com  són   les   històriques   o   les   de   temps   vertader  local   i,   entre   aquests   darrers,   podem  diferenciar  en  funció  de  la  forma  de  marcar-­‐les:   horitzontals,   verticals,   equatorials,  polars,  de  pastor,  etc.  

Exceptuant   l'horitzontal  de   l'arxiu  Parroquial  i  un  polièdric  desaparegut,  tots  els  altres  dels  que  hi  ha  constància  a  Felanitx  són  verticals.  Per   tal   motiu,   posteriorment   s'explica   la  diferència   entre   els   verticals   orientats,   els  declinants   i   els   empírics.   Aquestes  diferencies   són   les   que   condicionen   la  introducció  dels  rellotges  de  sol  a  Felanitx.  

Tots   el   rellotges   de   sol   verticals   orientats   i  declinants   estan   calculats   per   a   una   latitud  determinada   (a   Felanitx   pràcticament   de  39.5o);   a  més,   pels   declinants,   el   càlcul   està  afectat   per   la   declinació   mentre   que   els  empírics   estan   marcats   sense   cap   mena   de  càlcul:   senzillament   col·∙locant   un   gnòmon   i,  amb   l'ajuda   d'un   altre   rellotge   i   l'ombra,   es  van  marcant  les  hores.  

En  el  cas  dels  orientats  i  els  declinats,  la  línia  de   les   12   és   vertical   mentre   que   en   el   cas  dels  empírics  normalment  no  és  així.  

En   els   orientats   (Figura   2)   totes   les   línies  horàries  del  mati  són  simètriques  a   les  de  la  tarda   respecte   les  12,  essent   les  de   les  6  de  sortida   i   les   6   de   posta   de   sol   horitzontals.  Als   declinants   (Figura   3),   es   nota   una   clara  asimetria   de   les   hores:   els   declinants   a  llevant   normalment   inclouen   les   5   a  l'esquerra,  veient  la  sortida  del  sol,  però  a  la  dreta   queden   limitats   per   la   declinació  impedint   arribar   a   les   6;   per   contra,   els  declinants   a   ponent   perden   les   hores   del  matí   i   guanyen   les  7  de   la   tarda.  En  aquests  rellotges   les   línies   es   veuen   clarament  

asimètriques   i   es   noten   concentrades   a   la  part  del  quadrant  més  pròxim  al  gnòmon.  

 

Figura  2:  Vertical  orientat  

 

Figura  3:  Vertical  declinant  

En   el   cas   de   l'orientat,   el   pla   vertical   que  conté  el  gnòmon  és  perpendicular  al  pla  del  rellotge,   fet  que  no  es  dóna  en  el  declinant,  la   qual   cosa   pot   induir   a   l'error   de   pensar  que  el  gnòmon  o  estil  està  mol  col·∙locat.  

Per   marcar   un   declinant   es   fa   necessària   la  intervenció  d'un  gnomonista  per  determinar  la  declinació  de  la  paret  que  ha  d'incloure  el  rellotge  i  fer  el  càlcul  d'aquest.  Per  contra,  en  els   cas   dels   orientats,   al   ser   tots   iguals,   el  quadranter  amb  una  plantilla  els  pot  marcar,  fent   que   l'orientat   sigui   més   econòmic   i   de  fàcil  adquisició.  

Els  orientats  acostumen  a  ser  d'una  sola  peça  de   pedra   de   mida   més   reduïda   que   els  declinats,  cosa  que  facilita  la  seva  col·∙locació  sobre   una   teulada   o   a   una   cantonada.   Els  situats   sobre   teulada,   normalment   a   la   part  

161

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  superior,   tenen   un   motiu   ornamental,  mentre   que   els   que   es   col·∙loquen   a   una  cantonada   simplement   tenen   forma  rectangular.   Els   declinants,   a   l'estar  incorporats   a   una   façana,   normalment   són  de  dimensions  superiors,  de  varies  peces  de  pedra,  estucs  esgrafiats  o  combinacions.  

Els   orientats   gaudeixen   de   la   màxima  insolació  possible  de  12  hores:  a  la  tardor  i  a  l'hivern   aprofiten   totes   les   hores   de   sol,  mentre   que   a   la   primavera   i   a   l'estiu   es  perden   la   sortida   i   posta   del   sol.   Els  declinants  estan  més   limitats,  a   les  12  hores  màximes  d'insolació   se   li   resten   les  d'ombra  que   tenen   per   la   pròpia   declinació;   poden  veure  el  sol  a   la  sortida  o  a   la  posta  però  es  fan  ombra  a  la  posta  o  a  la  sortida.  

A   l'hora   de   col·∙locar   un   rellotge   la   decisió  passa   per   valorar   entre   l'orientat   més  econòmic,   de   fàcil   adquisició   i   amb   més  hores   d'insolació   però   normalment   més  reduït   i   col·∙locat   a   un   lloc   més   llunyà   i   poc  còmode   per   l'observador,   i   el   declinant,   pel  qual   es   pot   escollir   la   situació   facilitant  l'observació   i   no   limita   la  mida,   tot   i   que   és  més   costós   ja   que   és   necessària   la  intervenció  del  gnomonista   i  aprofita  menys  hores   de   sol.   Aquest   últim   inconvenient   es  soluciona   en   moltes   ocasions   amb   la  col·∙locació  de  dos  rellotges  amb  declinacions  de  90º  de  diferencia.  La  mida  és  una  condició  molt   a   tenir   en   consideració,   ja   que   si   el  rellotge   té   unes   dimensions   suficients   per  poder   marcar   el   quarts,   la   precisió  aconseguida  pot  ser  de  l'ordre  del  minut.  

Nombrosos  són  els  casos  on  es  decanten  pel  dos   rellotges   que   es   complementen:   el   de  llevant   ens   marca   les   hores   a   partir   de   la  sortida  del  sol,  posteriorment  durant  6  hores  tots  dos  marquen  les  hores  i,  finalment,  el  de  ponent   marca   les   de   la   tarda   i   posta.  Curiosament,   malgrat   siguin   dos   rellotges  que  es  complementen,  és  normal  que  hi  hagi  notables   diferències   de   construcció   entre  ells.  

PRIMERS  RELLOTGES  SEGLE  XVIII  

Gràcies   a   la   facilitat   d'aconseguir   rellotges  orientats,   és   de   suposar   que   foren   aquests  els   primers   que   es   col·∙locaren   a   Felanitx,  possiblement   sense   data   gravada.   Per   les  exigències  inevitables  de  la  situació  alguns  ja  han  desapareguts,  d'altres  se'n  té  constància  gràfica.  

Dels  primers  que  hi  ha  constància  amb  data  són  el  de  Son  Sales  (1724).  Aquest  (Figura  4)  no   està   al   seu   emplaçament   original   ja   que  està   integrat   a   una   façana   de   declinació  llevant  i  aquest  és  un  orientat.  

 Figura  4:  Son  Sales  

 

Figura  5:  Església  Parroquial  

Ràpidament  es  van   introduir  els  rellotges  de  sol   i   ben   prest   es   degueren   marcar   els  primers  declinants,  com  són  els  de  la  façana  de   l'Església  Parroquial   (Figura  5)   i  un  a  Son  Oliver   (Figura   6),   ambdós   dels   voltants   de  1740.   Els   complementaris   de   l'Església  Parroquial  és  un  dels  pocs  casos  de  rellotges  que   es   complementen   que   sembla   que   són  

162

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  de   construcció   simultània:   l'única   diferència  entre   ells   que   encara   es   pot   apreciar   és  l'enclavament   del   subestil,   motivat  especialment   per   les   diferències   de   la  declinació.  

 

Figura  6:  Son  Oliver  

El   de   Son  Oliver   es   troba   situat   a   una  paret  del   jardí,   la   qual   no   és   el   seu   emplaçament  original.  Sembla  probable  que  es  col·∙loqués  a  la   seva   situació   actual   als   voltants   dels   anys  40   però   que   va   ser   construït   anteriorment  (se'n  xerrarà  amb  més  detall  posteriorment).  

Un  declinant  de  1750,  ara  desaparegut,  de  la  Fundació   Cosme   Bauçà   (Figura   7),   rellotge  que  estava  a  la  paret  del  jardí,  emplaçament  no   original;   hagués   estat   desitjable   fer   un  estudi   per   determinar   la   latitud   i   declinació  per   tal   de   poder   deduir   possibles  emplaçaments   però,  malauradament,   ara   ja  no  és  possible.    

 

Figura  7:  Fundació  Mn.  Cosme  Bauçà  

Com  es  pot  veure  a  les  fotografies,  el  de  Son  Soleret   (Figura   8)   es   un   rellotge   estucat  

sobre  un  altre   rellotge,   l'original  podria  dels  voltants   de   1760   i   el   posterior   una  restauració  d'uns  100  anys  desprès  

 Figura  8:  Son  Soleret  

L'únic  horitzontal  de  Felanitx  (Figura  9),  i  dels  pocs  que  hi   ha   a   les   Illes,   data  de  1771   i   es  troba  situat  a  l'ampit  de  la  finestra  de  l'arxiu  Parroquial.   Sembla   possible   que   fos   marcat  per  Juan  Oliver.    

 

Figura  9:  Arxiu  Parroquial  

L'any   1757   començaren   a   tocar   les   Ave  Maries   al  migdia,   (Oliver,   1966)   igualment   a  algunes   possessions   mitjançant   un   corn  avisaven  del  moment  en  què  el   seu   rellotge  marcava   les  12,   i   també,  a  algunes  cases  de  fora   vila   l'ombra   del   llindar   del   portal  coincidia   amb   la   meridiana   marcada   a   la  pedra  del  portal.  

Dos   exemples   de   línies   meridianes   poden  trobar-­‐se   a   Son   Palleta   (Figura   10)   i   a   Son  Geu  (Figura  11),  pot  ser  que  aquestes  siguin  d'aquesta   etapa   o   posteriors,   però   podem  

163

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  assegurar   que   a   Felanitx   al   segle   XVI   n'hi  havia  de  marcades.  Moltes  d'aquestes  estan  remarcades,   per   tant,   és   possible   que  procedissin  d'altres  edificacions  anteriors.  

 

Figura  10:  Son  Palleta  

 

Figura  11:  Son  Geu  

De   Felanitx   és   un   dels   gnomonistes  mallorquins,   el   prevere   Juan   Oliver,   de   Son  Oliver,   qui   l'any   1757   va   escriure   el  manuscrit  "Manual  de  varios  reloxes",  el  qual  pot  consultar-­‐se  al  Monestir  de  la  Real.  

 

Figura  12:  Son  Oliver,  llevant  

 

Figura  13:  Son  Oliver  ponent  

 

Figura  14:  Plaça  Constitució  

A   les   cases   de   Son   Oliver   van   conviure   5  rellotges:  un  vertical  a  la  teulada  (actualment  desaparegut),   un   declinant   esgrafiat   a   una  façana   i   tres  més  dels  que  es  pot  suposar   la  intervenció  de  Juan  Oliver.  Del  rellotge  de  la  Figura   6   mencionat   anteriorment   es   pot  deduir,  per  les  marques  que  es  poden  veure,  que   el   seu   emplaçament   original   era   una  paret   de   diferent   declinació.   Sembla   que,  posteriorment,   Juan   Oliver   el   va   remarcar  per   a   la   declinació   de   la   paret   actual;   per  tant,  podríem  pensar  que  aquest  és  el  primer  declinant   de   Felanitx   que   es   conserva.   Els  altres  dos  rellotges,  el  de  llevant  rectangular  (Figura   12)   i   el   de   ponent   amb   forma  romboïdal   (Figura   13),   els   quals   es  complementen,  serien  posteriors.  

El  de  la  plaça  Constitució  (Figura  14)  de  1766  i   el   de   Son   Dimoni   de   1787   (Figura   15)  possiblement   també   foren  marcats  per   Juan  Oliver.  

164

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  

 

Figura  15:  Son  Dimoni  

SEGLE  XIX  

Al  segle  XIX  ja  es  va  posar  el  rellotge  nou  a  la  Sala  (Xamena,  1975)  el  qual  no  depenia  tant  del  rellotge  de  sol  per  ajustar-­‐se.  

 

Figura  16:  Son  Burguera,  llevant  

 

Figura  17:  Son  Burguera,  ponent  

Entrant  al  segle  XIX  es  col·∙loquen  els  de  Son  Burguera  1803  de  dimensions  considerables.  El   de   llevant   (Figura   16)   no   està   acabat   a  falta   de   remarcar   varies   línies   horàries,   uns  

dibuixos   i   també   unes   inscripcions  insinuades.  El  de  ponent  (Figura  17),  situat  a  la  façana  lateral,  és  més  elaborat,  únicament  li   manca   acabar   dos   dibuixos.   Es   nota  clarament  la  diferencia  entre  ells.  

A  Firella  altra  volta  trobem  el  conjunt  de  dos  rellotges   que   es   complementen   (Figura   18   i  19).   En   aquest   cas   gairebé   no   hi   ha  diferències   de   construcció.   Al   de   ponent   se  l'hi   ha   reposat   el   gnòmon   però   sembla   que  els  originals  eren  iguals.  Les  diferències  a  les  fotografies   són   motivades   per   la   diferència  d'il·∙luminació   i  del  color  de   la  pedra  a  causa  del  fet  d'estar  moltes  hores  sense  sol  i  a  part  més  humida.  

 

Figura  18:  Firella,  llevant  

 Figura  19:  Firella,  ponent  

A   Son   Sureda   hi   trobem   dos   rellotges   ben  diferenciats:   el   de   llevant   (Figura   20)   de  pedra  i  el  de  ponent  (Figura  21)  pintat.  

Es  pot  dir  que  durant  el  segle  XIX  es  compleix  la   majoria   d'edat   dels   rellotges   de   sol   a  

165

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  Felanitx,  nombrosos  són  també  els  orientats  que  es  col·∙loquen.  

 

Figura  20:  Son  Sureda,  llevant  

 

Figura  21:  Son  Sureda,  ponent  

 

Figura  22:  Can  Pesal  

 

Figura  23:  Sa  Cavea  

El  de  Can  Pesal  (Figura  22)  i  Sa  Cavea  (Figura  23)   sembla   que   no   són   gravats   per   un  quadranter.  

Els   dos   del   Convent,   com   altres   que   es  complementen,   es   nota   la   diferencia   entre  ells;   el   de   llevant   (Figura   24)   aprofita   la  importància   de   la   façana,   i   el   de     ponent  (Figura   25),   de   dimensions   mes   reduïdes   i  amb  el  gnòmon  a  l'esquerra,  es  perd  algunes  hores  de  sol  comunes  amb  el  de  la  façana.  

 

Figura  24:  El  Convent,  llevant  

 

Figura  25:  El  Convent,  ponent  

Al   carrer   Quatre   cantons   tornem   trobar   el  conjunt   de   dos   rellotges.   En   aquest   cas,   la  diferencia   és   obligada   per   mor   de   les  declinacions:   les   parets   estan   pràcticament  orientades   a  migjorn   una   i   a   ponent   l'altre;  per  tant,  el  de  llevant  (Figura  26)  és  quasi  un  orientat   i   el   de   ponent   (Figura   27)   un   quasi  polar,  únic  a  Felanitx.  L'hora  del  de  ponent  es  llegeix  per  l'extrem  de  l'ombra  de  l'estil.  

166

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  

 

Figura  26:  Quatre  cantons,  llevant  

 

Figura  27:  Quatre  cantons,  ponent  

 

Figura  28:  Son  Sard  

A   la   Figura   28   es   pot   observar   l'empíric   de  Son  Sard.   Els   rellotges  empírics  normalment  es  marcaven  amb  la  creença  de  què  hi  havia  un   dia   a   l'any   que   el   rellotge   marcava   bé:  col·∙locaven   el   gnòmon   i,   amb   l'ajuda   d'un  altre   rellotge,  es  marcaven   les  hores   (es  pot  veure  que   la   línia  de   les  12  no  es   troba  a   la  vertical).   A   la   Figura   29   es   pot   observar   el  polièdric   de   Sa   Bassa   des   Coll,   el   qual  desgraciadament  ha  desaparegut.  

 

Figura  29:  Sa  Bassa  des  Coll  

 

Figura  30:  Can  Pagès  

Rellotge  declinant  de  Can  Pagès   (Figura  30),  el  qual  a  primera  vista  no  sembla  mallorquí,  està   remarcat   i,   així   i   tot,   és  per  una   latitud  superior.  

El  de  Can  Moreta  (Figura  31)  és  un  orientat,  de  test,  el  qual  tampoc  pareix  de  Mallorca.  

 Figura  31:  Can  Moreta  

167

III  Jornades  d’Estudis  Locals  de  Felanitx  SEGLE  XX  

Entrant  al  segle  XX,  ben  prest  podem  trobar  el  declinant  del  Sindicat,  el  qual   sembla  que  firma   l'acta   de   jubilació   als   qui   durant   dos  segles   van   marcar   el   pas   del   temps   a  Felanitx.  

Quan   es   va   construir   el   Sindicat   (Figura   32)  podria   ser   que   s'ideés   el   rellotge   com   un  motiu   decoratiu,   ja   que   es   va   situar   a   una  alçada   considerable   (que   no   facilita   la  lectura)  i  a  una  façana  que  únicament  veu  el  sol  unes  poques  hores  a  la  sortida;  a  més,  no  té   un   complementari   i   el   motiu   decoratiu  (Figura  33)  l'hi  pren  el  protagonisme.  

 

Figura  32:  Façana  Sindicat  

 

Figura  33:  Sindicat  

A   pesar   de   la   inexactitud   envers   dels  mecànics,   el   sector   rural   es   resisteix   a  abandonar-­‐los,   ja   que   part   de   l'any   la  diferència   és   únicament   de  minuts   (amb   un  màxim   d'un   quart   d'hora   al  maig   i   de  mitja  hora   a   finals   d'octubre),   tal   com   es   pot  

observar  a  la  gràfica  o  a  la  taula  de  l'equació  del   temps.  Aquestes  diferències,  per  aquells  a  qui  el  sol  marca  el  ritme  de  la  seva  vida,  no  suposen  un  gran  impediment.  

Hi   ha   constància   que   als   voltants   de   la  segona   i   tercera   dècada   del   segle   XX  s'instal·∙laren   alguns   orientats   i   altres,   tot   i  que   no   hi   ha   constància   de   la   data,   sembla  que  també  són  d'aquest  període.  

Per   altra   banda,   aquells   que   passaven   gran  part  del  dia  a  fora  vila  i  hi  tenien  un  aixopluc,  a   la   seva   façana   hi   col·∙locaven   un   ferro   a  mode  de  gnòmon  i,  amb  l'ajuda  d'un  rellotge  mecànic,   marcaven   el   seu   propi   rellotge  (Figura  34  i  35).  

 

Figura  34:  Son  Pou  I  

 

Figura  35:  Son  Pou  II  

Fins   que   a   l'any   1940   s'afegeix   l'hora   al  temps   mitjà,   fet   que   suposa   gairebé  l'abandonament  dels  rellotges  de  sol  a  causa  

168

200  anys  de  rellotges  de  sol  a  Felanitx  de   l'augment   de   la   complexitat   per  interpretar  la  lectura  de  l'hora.  

Al   llarg   d'aquest   escrit   s'ha   intentat   fer   un  recorregut   de   gairebé   200   anys   amb   les  imatges   de   34   rellotges.   Durant   aquest  període  hi   ha   constància   d'almenys   un   total  de   77.   Posteriors   a   l'any   1940,   i   fins   a  l'actualitat,  se'n  poden  trobar  uns  30  més.  

Felanitx  pot  sentir-­‐se  orgullós  de  rellotges  de  sol.  

NOMENCLATURA  

Temps   vertader   local:   També   hores  astronòmiques,   el   dia   solar   dividit   en   24  hores  començant  a  comptar  des  del  moment  en   què   el   sol   passa   pel   meridià   oposat   al  meridià  local.  

Temps   mitjà:   Temps   que   marquen  actualment  els  rellotges  mecànics.  

Hores   canòniques:   Cadascuna   de   les  divisions   romanes   del   dia,   adoptades   i  ampliades   per   l'Església;   Hores   majors:  matines,   laudes   i   vespres.   Hores   menors:  prima,  tèrcia,  sexta,  nona  i  completes.  

Rellotge   de   missa:   Rellotge   de   sol   d'hores  canòniques  

Hores   mallorquines:   El   dia   solar   es  considerava  dividit  en  24  hores,  començades  a   comptar   des   de   la   sortida  del   sol   eren   les  hores   babilòniques,   a   Mallorca   també   dites  mallorquines.  

Igualment   dividit   el   dia   solar   en   24   hores   i  començades  a  comptar  des  de  la  posta  de  sol  eren   les   itàliques,   també   emprades   a  Mallorca.  

L'any   1386   s'instal·∙là   el   rellotge   dit   d'en  Figuera,  pel  nom  de  l'autor.  De  dia  tocava  les  campanades  d'hores    babilòniques  i  de  nit  les  itàliques.  Pot  ser,  degut  a  què  a  Mallorca  fou  un  dels  llocs  on  més  temps  es  seguiren  regint  per   aquest   tipus   d'hores   aquestes  prenguessin  el  nom  de    mallorquines.  

Meridiana:   Línia   traçada   sobre   la   superfície  de  la  terra  i  situada  en  el  pla  meridià.  

Quadrant:   Nom   que   també   es   dóna   als  rellotges  de  sol  plans.  

Gnòmon:  Estil  o  tija  que,  per  la  seva  posició  i  llargària   de   la   seva   ombra,   serveix   com   un  indicador:  l'agulla  del  rellotge  de  sol.  

Hores  històriques:  Sistema  de  medició  de  les  hores   anterior   al   temps   vertader;   hores  canòniques,  babilòniques  i  itàliques.  

Declinació:   Angle   que   forma   el   pla   vertical  perpendicular  al  quadrant  amb  el  meridià.  

Gnomonista:   El   qui   coneix   l'art   de   fer  rellotges  de  sol.  

Quadranter:   El   qui   construeix   quadrants  solars.  

Subestil:   En   els   quadrants   de   dimensions  considerables,   element   auxiliar   que   serveix  de   suport   al   gnòmon   per   tal   de   donar-­‐li  estabilitat.  

Polar:   Rellotge   en   què   totes   les   línees  horàries   són   paral·∙leles   a   l'eix   de   rotació   de  la  terra.  

Polièdric:   Rellotge   de   sol   en   el   qual   el  quadrant  s'ha  substituït  per  un  poliedre.  

BIBLIOGRAFIA  

OLIVER,   J.   (1757).  Manual   de   varios   reloxes.  Manuscrit.  

OLIVER,  J.  (1764).  Breu  explicació  y  descripció  de   la  genealogia  de   la  posessió   Son  Oliver   y  antigament  Sos  Hereus.  Manuscrit.  

OLIVER   OLIVER,   J.   (1966).   Llunari   pagès.  Impremta  Llopis.  Felanitx  

SOLER   i   GAYÀ,   R.   (1988).   El   tiempo  verdadero.  Editorial  Formentor.      

XAMENA  FIOL,  P.  (1976):  Historia  de  Felanitx.  Vol.  II.      

169