Desembre 2011 · nº245 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

@_cafeambllet

MAS MANIPULA LES DADES D’ATENCIÓ URGENT A LA SELVAEn una compareixença davant el Parlament el President intenta minimitzar l’impacte del tancament de les urgències nocturnes

Segons Artur Mas entre l’1 i el 15 de setembre s’han rebut 15 trucades de consulta mèdica per nit. “Un promig d’1 per nit”·

PERÒ...

PERÒ...

Un document del Departament de Salut eleva aquesta xifra a 13 intervencions per nit.

Artur Mas diu que a Breda-Hostalric s’han efectuat 3 intervencions per nit durant els primers 15 dies de setembre.

La realitat és que el servei va començar a funcionar el 12 de setembre. Això vol dir que les 15 trucades es van produir en només 3 nits. És a dir, 5 per nit.

l’A L’Agenda de Nadal Pàgina

31més completa!

2 DESEMBRE

Tothom està avisatEl gratuït més llegit de Girona

Avui, tot i el silenci, la manca de col·laboració i les amenaces, un grup de ciutadans planta cara als poderosos i avisen de manipulacions i mentides que no fan una altra cosa que debilitar encara més la democràcia.

EDITORIAL

El titular principal del cafèambllet del mes de juliol deia: “La família reial implicada en el ‘Cas Palma Arena”. A baix una pregunta: “Tan difícil és escriure aquest titular a la portada d’un periòdic?”. Cinc mesos més tard els mitjans de tot Espanya es veuen obligats a posar la notícia a les seves planes (uns a la portada, altres intenten dissi-mular a l’interior).Però aquesta editorial no és una peça d’autobombo, un ‘nosaltres ja ho havíem dit’. I no ho és perquè el mèrit d’aquesta revista es limita a publicar la notícia. Qui realment té el mèrit és l’Observatori Crític dels Mitjans, Mèdia.cat i el seu anuari “Els silencis mediàtics”. Per acabar de concretar, el mèrit és de l’autor del reportatge, el periodis-ta Enric Borràs. Us sona el nom? Potser us sona de quan va ser col-pejat per un Mosso d’Esquadra mentre informava sobre les pro-testes contra el Pla Bolonya. Ja po-sats, recordem que el ‘mosso’ que el va agredir va ser condemnat amb una multa de 180 euros i 250 d’indemnització al periodista.Però tornem al ‘tema Urdanga-rin’. Enric Borràs va publicar el seu treball sobre el ‘yernísimo’ a l’Anuari “Els silencis mediàtics del 2010” editat per Mèdia.cat, una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Va estar a punt de passar el 2011 sense que Urdanga-rin no sortís a les portades... però alguna cosa va passar i va esclatar l’escàndol. Avui, tot el país sap que l’empresa d’Urdangarin està sent investigada, que hi ha moltes co-ses que no estan gens clares i que hi ha indicis molt contundents que assenyalen el marit de la In-fanta Cristina (i a la pròpia Infan-ta). Quina és la notícia? Cap. Enric Borràs feia mesos que apuntava en aquesta direcció amb el periodis-me com a arma.

El passat 29 de novembre es van fer públics els resultats de la 4a onada del Baròmetre de la Co-municació i la Cultura, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Aquest estudi, fet gràcies a més de 40.000 entrevistes personals, mesura des de fa 5 anys les audiències i els consums culturals a Cata-lunya, Balears i el País Valencià. En aquesta última onada la revista cafèambllet obté 51.000 lectors, la qual cosa la converteix en la revista mensual gratuïta més llegida de Catalunya. D’aquests exemplars, 38.000 es troben a la provín-cia de Girona, la qual cosa converteix el cafèamb-llet en la revista gratuïta més llegida de tota la pro-víncia de Girona, tot i que només es distribueix a la comarca de La Selva. Aquestes dades reforcen l’aposta que des de la re-vista s’ha fet per oferir un producte amb contin-guts treballats i amb un periodisme compromès, proper a la realitat social que l’envolta. L’equip que fem cada mes el cafèambllet volem agrair a aquests 51.000 lectors la seva confiança i renovem el compromís amb ells per continuar fent les coses cada dia millor.

Avui, a l’últim mes de l’any 2011 el cafèambllet torna a assenyalar un problema que està passant des-apercebut socialment: l’opacitat i la intolerable manipulació i en-gany que està exhibint el Govern de Catalunya a la seva reforma del sistema sanitari. Però a l’igual que amb el tema d’Urdangarin, un al-tre cop el mèrit no és de la nostra revista sinó de gent -aquesta vega-da ciutadans- que tot i el silenci, la manca de recolzament i les ame-naces- han decidit plantar cara davant els poderosos, amb la raó com a única arma. El Govern ha pres l’accelerador i amb l’excusa del dèficit, el deute i la ‘insostenibilitat’, està portant a terme un canvi de model sanitari

que omplenarà moltes butxaques. Un exemple: Pocs dies després del tancament dels CAP de La Selva, La Caixa -a qui CiU deu 21 milions d’euros per diverses cam-panyes electorals- publicita a les seves oficines de Breda, Arbúcies i Hostalric la seva “Assegurança de Salut”. Fins i tot va enviar cartes als seus clients on s’oferia un servei d’urgències nocturn. Casualitat o un negoci rodó a costa de la por dels ciutadans?La qüestió és que avui -i gràcies a la insistència i la determinació d’un grup de ciutadans- sabem que Catalunya té un president que quan no pot amagar les da-des que el deixen en evidència, les manipula i les falseja, encara que

es trobi en un lloc tan ‘sagrat’ com el Parlament de Catalunya. Unes manipulacions i mentides que no fan una altra cosa que debilitar encara més una democràcia que ja sembla formar part d’un passat llunyà, una utopia enmig d’una realitat dominada pels interessos econòmics, les grans corporacions i els Millets i Urdangarins de torn.També és gràcies a Alfons Quintà i els seus articles al Diari de Giro-na en els quals ens assabentem que el problema de la sanitat no és que els nostres avis mengen mol-tes pastilles, que els immigrants van massa al metge o que ‘hem abusat del sistema’. És la valentia de Quintà i la independència del Diari de Girona la que ens permet assabentar-nos de que Josep Prat, el president de l’ICS que planejà trossejar-lo forma part a l’hora d’United Surgical Partners, una empresa que podria guanyar mi-lions si es porten a terme els plans del Govern. Quintà ens avisa des dels seus articles que el holding Innova -dirigit pel mateix Prat- té un forat de 202 milions d’euros de diners públics que de moment ningú no ha aclarit... 202 milions d’euros que servirien per mantenir tot el que costa tenir oberts a les nits tots els CAP de La Selva du-rant 2 segles!Les dades estan sobre la taula i els periodistes i els ciutadans mobilit-zats ja han avisat de manera prou clara. Ara cal que, davant signes tan clars del que està passant, la societat reaccioni, digui prou i defensi els seus drets. Que s’uneixi als ciutadans que lluiten en assem-blees, associacions i plataformes. Que llegeixi i difongui la infor-mació preciosa que ens donen periodistes com Quintà i que, tots plegats, lluitem en la defensa dels drets que es van guanyar fa anys de la mateixa manera: lluitant.

Portada del cafèambllet del mes de juliol

3DESEMBRE

4 DESEMBREcalella

costa brava

Veïns de Sant Cebrià han iniciat una campanya de reco-llida de signatures per demanar que no es retalli el servei d’autobusos que uneix aquesta població amb Sant Pol i l’hospital de Calella. Les mesures d’estalvi que volen apli-car els ajuntaments provocaran una disminució del nom-bre d’autobusos i de la freqüència de pas. De moment els impulsors de la protesta (gent gran i estudiants) han reco-llit 2000 signatures.

La Generalitat va arribar a un acord amb Ryanair pel qual l’empresa irlandesa rebrà 5,8 milions d’euros anuals per man-tenir les rutes que actualment operen als aeorports catalans. Aquest aportació es farà des de diverses institucions públi-ques, entre elles, alguns ajuntaments. Fa pocs dies l’alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina, va confirmar que la població contribuiria a pagar aquesta suma, tot i que encara no s’ha avançat cap xifra. Per la seva banda, l’alcalde de Blanes, Jo-sep Marigó va dir que veu poc probable que aquest consistori participi en la subvenció ja que no disposa de diners per fer front. A més, va destacar que ‘aquesta no és una feina que pertoqui als ajuntaments’.

Voler anar a Calella (i no poder)

Lloret posarà diners per Ryanair. Blanes no.

(PLAÇA DE L'ÀNCORA)

      Institut  Karlan  te  cura  de  la  teva  Salut  Estètica  

perquè  disposa  de:    

• Un  equip  de  professionals  compromesos  amb  la  salut  estètica  

• Les  últimes  tecnologies  • Una  cosmètica  d’alta  gamma  en  exclusiva  • Tractaments  individualitzats  • Sempre  sota  control  Mèdic  • Preus  assequibles  i  un  sistema  de  

finançament  que  s’ajusta  a  la  teva  economia    

Vine  a  veure’ns  al  C/  Bon  Pastor  39,  Magrat  de  Mar    

o  truca’ns  al  937614320    

T’esperem  

fotonotícia

Després de 20 anys de relació, Es Nais i Miss Ling han protagonitzat un casament de dimensions descomunals. Els dos gegants lloretencs van començar la festa el 5 de novembre amb una cercavila fins al Casal de Joves. A la nit va arribar el moment del comiat de solters per donar la benvinguda a la vida conjugal (tot i que les males llen-

gües diuen que fa anys que viuen sota la mateixa teulada) i se’ls va poder veure a la festa country de la Disco Revo-lution. Al matí, i encara amb el cap enterbolit per la fes-ta, a la platja de Sa Caleta els gegants van teatrelitzar la seva història d’amor. Finalment, al migdia es va celebrar el casament i el ball de noces a la Plaça de l’Ajuntament.

Casament gegantí!

5DESEMBREcalella palafolls malgrat

malgrat

L’ajuntament de Calella està supri-mint els fitons que provoquen en-sopegades i ampliant el pas dels transeünts. A finals d’aquest mes de novembre es van iniciar els treballs de reordenació de la Riera de Ca-paspre, que finalitzaran poc abans de les festes de Nadal. L’actuació muni-

cipal consistirà en la supressió dels 54 fitons de la banda dels números parells, la més transitada, que han provocat des de la seva instal·lació un bon nombre de queixes veïnals per les ensopegades causades. Com a conseqüència, quedarà ampliada la zona de pas per els vianants.

Capaspre més accessible

Els fitons que seran suprimits · Foto: diarimaresme.com

En el marc de les polítiques d’atenció a les famílies, l’ajuntament torna a oferir el servei de suport educatiu a les famílies de Palafolls que com els darrers anys comprèn el ser-vei d’orientació familiar i les xerrades per a famílies.El servei d’orientació familiar és durà a terme un dimecres al mes de 16:00 a 19:30 hores. Aquest espai pretén donar assessorament a les famílies i atendre consultes o dubtes: hàbits,dormir, menjar, estudis, límits i rutines, baralles, co-municació, gestió de les relacions ... i dubtes sobre l’educació general dels fills entre 0 i 18 anys. Per gaudir d’aquest ser-vei cal concertar entrevista trucant a M. Helena Tolosa [671631415].

Com seran els barris del Castell i La Verneda de Malgrat en el futur? La idea del Taller de Futur no és viatjar en el temps cap al futur sinó crear-lo des del present. Una cinquantena de persones van respondre a la convocatòria de les associacions Pe-pet Caralt i la Verneda per a intercanviar idees i reflexionar sobre quin barri cal construir de cara al futur. “L’alta participació –expliquen els organit-zadors- va posar de manifest la bona salut de les dinàmiques participatives en aquests barris”. Du-rant el taller es va parlar d’urbanisme, convivència, entitats, patrimoni i de com caldria que funcionés el futur Centre Cívic del Castell i La Verneda. Les taules han estat coordinades per membres de les esmentades associacions de veïns i els responsa-bles de dinamització comunitària estan elaborant un informe per entregar-lo a l’ajuntament. Aquest informe serà incorporat al document de sol·licitud de pròrroga del Projecte d’Intervenció Integral del Barri del Castell per a les anualitats 2012 i 2013.

Entre els dies 17 i 18 de febrer de 2012 Malgrat celebrarà el seu carnaval popular. Per poder participar a la rua cal inscriure’s prèviament ( la inscripció és gratuïta) . Les inscripcions es fa-ran a través del Registre Municipal d’Entrada a l’Ajuntament. Cal fer-ho a través d’una instància acompanyada del full de dades bancàries per als tercers. El període d’inscripció per a les carrosses de Malgrat de Mar és a partir del dia 12 de desembre fins el 12 de gener i per les carrosses participants d’altres municipis el període d’inscripció és a partir del dia 19 de desembre fins el dia 12 de gener. Participació d’un màxim de 10 colles amb gratificació. Per a més informació llegir les bases: http://goo.gl/fZYvm

Servei educatiu

Taller de futur

Inscripcions al carnaval

Imatge de les obres del centre cívicFoto: Facebook del Barri Castell i La Verneda

6 DESEMBRE

TO

T O B E R T

DESEMBRE

Dimarts 6 Dijous 8

Diumenge 11 Diumenge 18

segueix-nosal facebook

www.espaigirones.com

NADAL SOLIDARI

Nadal

solid

ari

dóna

'ns un

cop d

e mà

fes cl

ik o f

otog

rafia

la tev

a mà a

l mur

de m

ans

d'Esp

ai Giro

nès

DONEM

PER

TU A

LA C

AMPA

NYA D

ÓNA 1

DIA

D'U

NICEF

CONTR

A LA D

ESNUTR

ICIÓ

INFA

NTIL,

PERQ

UÈ MO

LTS N

ENS T

INGUIN

DIES

MILL

ORS.

Clica a

www.ec

haun

aman

o.co

m

Dóna els teus millors dies perquè milers de nens tinguin dies millors.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

lloret de mar

·ADF · El jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha emès una sentència que dóna la raó a Marc Fuer-tes -empresari i regidor llo-retenc- al contenciós sobre la adjudicació irregular del ser-vei de transports municipal a l’empresa transports Pujol. El jutge creu que la manera en que l’ajuntament va adjudicar aquest servei no va respectar ‘l’interés públic’ ja que es va fer sense concurs. L’any 2006 l’ajuntament va fer cas de la demanda de pròrroga que va fer l’empresa Transports Pujol i va allargar l’adjudicació fins l’any 2015 sense convocar concurs d’empreses. Marc Fuer-tes, propietari de les empreses

Carrilets Turístics i Coettbus, va denunciar els fets.En declaracions a Nova Ràdio Lloret Marc Fuertes és va mos-trar satisfet per la sentència i va assegurar que “demostra que hi havia diverses irregularitats per part del govern municipal llavors encapçalat per Xavier Crespo cap al seu familiar Pu-jol”. recordant el fet de que el responsable de Transports Pu-jol és familiar de Xavier Cres-po. “També demostra -explica Fuertes- que les querelles que van presentar Transports Pujol i el regidor de transports Joan Abaurrea acusant-me de dir mentides no tenen fonament i el jutge ens ha donat la raó, ha dit que va haver-hi irregulari-

tats, que no hi ha hagut lliu-re concurrència, que no s’ha deixat participar altres empre-ses”. Segons explica Fuertes tres empreses van presentar un es-crit a l’ajuntament comunicant que tenien interès en participar al concurs per fer-se càrrec del servei de transports al proper concurs que es faria al cap de dos anys però l’ajuntament va contestar per escrit que falta-ven dos anys per al concurs i que per tant no s’esqueia fer aquesta petició. “Tres dies després de presentar l’escrit, però, l’ajuntament va ampliar vuit anys la concessió en favor de Transports Pujol”. Això ha provocat, segons Fuertes, que l’ajuntament estigui pagant

anualment 150.000 euros, que és el dèficit que té aquest servei. En aquest sentit Fuertes explica que “aquest és el dèficit és del funcionament d’hivern però tot el que l’empresa fa a l’estiu és per l’empresa, unes condicions redactades fa 20 anys i que ara són perjudicials per a la ciu-tadania. El dèficit que estem pagant actualment és exagerat i això ho comprovarem quan es permeti a d’altres empre-ses a participar en el concurs. Veurem que els lloretencs hem pagat prop de 900.000 euros de més”. Per la seva banda Jau-me Pujol, conseller delegat de Transports Pujol ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Superior

Un jutge declara irregular la concessió de Lloret a Transports Pujol

La pròrroga de la concessió a Transports Pujol no va respectar ‘l’interès públic’ · Marc Fuertes: “Demostra irregularitats que beneficien a un familiar de Xavier Crespo”

Dídac Manresa i An-dreu Pujol -regidors d’ERC-Breda- van visi-tar a principis d’aquest mes la sisena edició de la “Feria del Dulce de Convento” que es celebra a la localitat malaguen-ya de Torremolinos on es reuneixen monestirs

d’arreu d’Andalusia. La idea del viatge era “aga-far idees per a la possible organització a Breda d’un esdeveniment semblant”. Breda compta amb un important patrimoni his-tòric on destaca el mo-nestir benedictí de Sant Salvador.

Durant el mes de no-vembre l’ajuntament de Calella ha portat a terme una campanya per desen-ganxar els xiclets del terra del carrer Església, el més comercial de la ciutat. Des de l’ajuntament han volgut destacar l’esforç que diària-ment fan els mateixos co-

merciants de la zona que s’esforcen per mantenir net el carrer. L’any passat el Govern va aprovar una llei on es regula la fabricació de xiclets amb nous polímers sintètics que farien que el xiclet s’enganxés menys. De moment cal ser cívics i no tirar-los a terra.

Visita bredenca a una fira de monestirs

Campanya per adesenganxar xiclets

breus

7DESEMBRE

8 DESEMBRE

Carla Carreras porta la Filosofia 3/18 a Aula Blanes

Què és la Filosofia 3/18?Redacció · L’enorme xàfec cai-gut el vespre del 15 de novem-bre no va poder impedir que la doctora Carla Carreras, de la Universitat de Girona oferís la seva conferència sobre filosofia organitzada per Aula Blanes.Una conferència on la profes-sora va posar de manifest la necessitat de vincular filosofia i educació per crear una edu-cació dirigida a procurar que la ciutadania pensi millor per si mateixa des d’una perspectiva democràtica. En aquest sentit la ponent va defensar la funció social de la disciplina i dels filòsofs,una res-posta a la pregunta sobre la uti-litat de la filosofia. En un món on prima l’evidència de bene-ficis immediats,visibles i quan-tificables de les iniciatives,la filosofia troba el lloc en la formació de les habilitats de pensament dels ciutadans i en la promoció i manteniment d’espais i moments per a pen-

sar filosòficament. Aquesta és l’opció filosòfica que la ponent exposava,una opció vinculada a l’educació. Va citar diverses vegades la proposta de la filoso-fia 3/18 de M. Lipman.Va distingir el pensar filosòfic com aquell que és:crític,creatiu i curós.Crític en el sentit d’analític i ri-gorós en la rutina,creatiu en el sentit de proposar alternatives i opcions imaginatives als pro-blemes i curós en el sentit de fer atenció als valors que es posen en joc en allò que es pensa i en com es pensa.Aquest pensar filosòfic dema-na correcció lògica i correcció ètica. Cal que es pensi sabent identificar arguments vàlids,fal·làcies,contradiccions i en ge-neral amb domini de les regles lògiques;però alhora cal correc-ció ètica,els prejudicis des dels que es pensa cal que siguin ad-vertits i posats de manifest.Carla Carreras va insistir en

la importància de tenir pen-sament propi,de mantenir autonomia de pensament i confrontació amb les alternati-ves. El pensament filosòfic ens hauria de preparar per l’acció. Va destacar que el diàleg és permanent,hauria de mante-nir-se com a eina imprescin-dible per la revisió dels grans conceptes,per exemple de la democràcia o de la ètica,però hauria de provocar acció. En aquest sentit va concretar que algunes de les assemblees dels indignats fetes amb un profund estil filosòfic estan esperant ara,l’acció corresponent.El fer filosòfic és un exer-cici democràtic d’anar pensant,revisant i actuant en i per la comunitat. Carla Ca-rreras proposava un filòsof servidor públic,procurant evitar el Sòcrates tàbac i el Plató autoritari. Una filosofia pràctica,pensada més per fer que per saber.

El projecte FILOSOFIA 3/18 és un currículum am-pli i sistemàtic que té com a objectiu reforçar les habilitats del pensament dels estudiants, partint de la filosofia com a disciplina fonamental. Consisteix en un conjunt de programes que, apli-cats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capacitat re-flexiva. Es tracta d’un projecte que concreta el desig general d’ensenyar a pensar i pretén desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a fer-los més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-los en la raonabilitat per a la participació en un món democràtic.La filosofia, com a disciplina humanística més ade-quada, n’és el mitjà i la finalitat, perquè a través del seu contingut i del seu mètode permet a l’estudiant de reflexionar sobre aquells temes que, latents en totes les matèries, no són tractats a l’escola.“La tradició filosòfica ha treballat sempre un cos específic de conceptes que han estat considerats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement humà. Exemples d’aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, bellesa, món, identitat personal, temps, amistat, llibertat i comunitat”. M.Lipman Filosofia a l’escola

Vincular filosofia i educació, una necessitat fonamental per a una societat democràtica

malgrat

Un centenar de persones van gaudir de les explicacions sobre el Modernisme i Maragall que aquesta professora de Literatu-ra Catalana Contemporània va realitzar, de manera tan acurada i aprofundida, com amena i en-tretinguda. Un cop finalitzada la seva expo-sició, un grup d’usuaris i usuàries de la biblioteca de Malgrat, entre els quals hi havia Jaume Mir, Ferran Garcia, Marina Tarridas, Jaume Gelpí, Àngela Turà, Quim Mallorquí, Teresa Hernández, Josepa Cama, Pilar Quintana i Dolors Noguer, van oferir una lectura de poesies de l’autor. Gràcies a la intensa participació, tant de la Margarida, com del grup de persones que van realit-zar el recital de poesia, l’acte va ser tot un èxit i les persones, que omplien de gom a gom la sala de conferències de la biblioteca, van sortir molt contentes.

Joan Maragall:

poeta extasiat

9DESEMBRE

10 DESEMBRE

Només falta urbanitzar el terreny guanyat al mar

Després de 2 anys d’obres, les obres del port de Blanes estaran enllesti-des. Aquest mes de novembre ha co-mençat la segona i última fase de les obres que contenplen la urbanització de l’espai guanyat al mar. Així, 26,6 milions d’euros després, el nou port de Blanes està a tocar. La primera part A finals de març de 2010 es va iniciar

la primera fase d’obres amb la cons-trucció del nou dic d’abric exterior. Al mateix temps es van fer els per-llongaments del contradic i l’espigó. La construcció d’aquest dic ha per-mès ampliar la dàrsena pesquera i augmentar la superfície d’esplanada. A la zona de ponent s’ha perllongat el contradic amb la qual cosa s’ha millorat la funcionalitat del port i

s’ha creat un espigó de contenció de sorres amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de la platja. La segona part La urbanització de l’espai guanyat al mar contempla l’execució de les ca-nonades on s’instal·laran les xarxes de serveis com clavegueram, en-llumenat públic, electricitat i aigua potable. Un cop s’hagi dotat la zona

amb aquests serveis es pavimentaran les esplanades. Després es realitzarà la reordenació dels vials interiors de circulació del port i les zones d’aparcament. La urbanització també contempla destinar una zona per l’atrac dels creuers turístics locals, cosa que per-metrà donar impuls turístic a aquesta activitat.

L’obra fou iniciada al març de 2010 i finalitzarà l’abril de 2012 · Ha suposat una inversió del 26,6 milions d’euros

Aspecte que presenta el port actualment

selva

El cadàver de Nicolas Macias va ser trobat a principis de novembre a un bosc de Lloret de Mar. El noi, originari de la Normandia francesa va anar a visitar al seu germà a Perpin-yà. El 6 de juliol va treure di-ners al Pertús i des de llavors no es va saber res d’ell fins que va ser trobat el seu cos. El noi conduïa un Citroën 2CV de color verd que ara els Mossos d’Esquadra estan buscant. La família ha fet diverses crides per trobar el noi però ningú va respondre ni pel noi ni pel singular cotxe. Els Mossos d’Esquadra busquen el 2CV a la comarca de La Selva. La matrícula és 4518VF76.

Heu vist aquest 2cv?

selva

La Fundació Privada Castells Culturals de Catalunya ha nominat el castell de Monts-oriu per obtenir el premi Ca-talunya Nostra. Aquests pre-mis distingeixen la proposta més destacada en la restau-ració de castells, adaptació a noves utilitats –conservant el caràcter original– o les ac-cions destinades a dinamitzar culturalment i turísticament el castell i el seu entorn. Hi ha dues categories, la de castells privats i la de castells públics.

El castell de Montsoriu opta al premi en aquesta última categoria.El president del Consell Comarcal de la Selva, Ro-bert Fauria, i el president del Patronat del Castell de Montsoriu, Joan Garriga, van acompanyar els representants d’aquesta Fundació en la vi-sita que van fer al castell de Monstoriu, el dimarts 29 de novembre. La visita va comp-tar amb l’Excm. Sr. Carles de Montoliu, Baró de l’Albi, pre-

sident de la Fundació Privada Castells Culturals de Cata-lunya, i la senyora Marta Fe-rrusola, presidenta del jurat que atorga aquest reconeixe-ment.El lliurament de premis es farà el dilluns 12 de desembre a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Barcelona. A l’acte hi seran presents el president del Consell Comar-cal, Robert Fauria, i el presi-dent del patronat del castell de Montsoriu, Joan Garriga.

El Castell de Montsoriu considerat un dels millors de Catalunya

11DESEMBRE

Girona importa més del 90% de l’energia que necessita

·Redacció“No calen incentius a les re-novables, calen més impos-tos a les energies brutes”. Així de contundent es va mostrar Marc Vidal (ICV) després de visitar la cooperativa Som Energia al Parc Tecnològic de l’UdG. Durant la visita per conèixer aquesta expe-riència, que està comptant amb un ràpid creixement, Vidal va poder contrastar les dificultats que es troben sobre el territori les iniciati-ves orientades a la producció local “en comparació amb els privilegis de les grans empre-ses elèctriques, especialment les hidroelèctriques i les nu-clears, que venen l’electricitat al mateix preu que el de les darreres tecnologies instal·lades i incorporen en el preu una amortització que no es correspon amb la rea-litat”. Davant d’això la coali-ció eco-socialista proposa en

aquest punt que tant la gene-ració hidroelèctrica com la nuclear s’excloguin del pool del mercat elèctric i que in-corporin els costos en què realment incorren.Marc Vidal va explicar que “més enllà de la redacció d’un Pla que ens permeti as-solir els acords de Kyoto pel que fa al CO2 i tancar les nu-clears per la seva perillositat i insostenibilitat econòmica per la gestió dels residus, cal aprofundir en l’estalvi i l’eficiència” i va recordar que al llarg d’aquests dies ja s’ha referit a la creació d’ocupació en el sector de la construc-ció mitjançant ajuts per a la rehabilitació amb criteris energètics com una de les mesures proposades des de la coalició ecosocialista per sortir de la crisi.Pel que fa al cas concret de les comarques gironines el can-didat ecosocialista va expli-

car que en aquests moments més d’un 90% de l’energia que es necessita a les nostres comarques es produeix en altres territoris, i que és “ne-cessari” que aquesta balança es redueixi tant pel que fa a la pujada del preu del petroli en els propers anys per la prope-ra crisi energètica com pel fet que el vent i el sol són recur-sos abundants i una font de generació de riquesa i llocs de treball que en aquests mo-ments “està desaprofitada”. En aquest sentit la implan-tació de cobertes solars en edificis públics “és una bona punta de llança, però no es pot demanar la mateixa tra-mitació a una teulada solar que a una instal·lació de més d’1 MW, i per això proposem precisament una reforma legislativa sobre la genera-ció, el transport, la distribu-ció i la comercialització de l’electricitat”.

Marc Vila (ICV-EUiA) proposa carregar impositivament les energies brutes i potenciar el mercat laboral de les renovables

“El vent i el sol són recursos abundants a la zona i una font

de generació del llocs de treball que està desaprofitada” · “Cal reduïr

aquesta balança negativa davant la futura apujada del preu del petroli”

pineda

El passat 4 de novembre la CUP de Pineda de Mar ha entregat una instància amb 470 signa-tures on es demana la ‘retirada temporal de l’ordenança munici-pal que s’aplica actualment, que retira i sanciona bicicletes lli-gades al mobiliari urbà’. Segons la formació Pineda no disposa d’aparca-bicicletes suficients, la qual cosa fa que sigui molt difícil complir la normativa de l’ajuntament.

Signaturesper bicis

12 DESEMBRE

· Per Albano Dante Fachin-PozziQue el Govern de la Gene-ralitat justifiqui la supressió de serveis sanitaris perquè la gent no els utilitza no és cap novetat. Des del comença-ment de la campanya de tan-cament de Centres d’Atenció Primària diversos càrrecs polítics han presentat xifres que demostrarien un sobredi-mensionament de l’oferta. El que si és una novetat és que, per primer cop, es pot com-provar que el Govern mani-pula i falseja aquestes dades. I qui ho ha fet és el President de la Generalitat i el lloc escollit, el Parlament de Catalunya. A continuació farem un reco-rregut pel sistema utilitzat pel Govern per amagar la realitat del que està passant als ser-veis d’urgència de la comarca

de La Selva. Una trama que -segons diverses fonts- s’està fent-se servir arreu de Cata-lunya.

Actuar amb nocturnitatEl tancament dels CAP de La Selva Interior va arribar sen-se avís. Un exemple: l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias (CiU) es va assabentar de que el seu poble es quedava sense ser-vei d’urgències nocturn per la premsa. A partir d’aquí l’accés a la informació sobre els tancament ha estat gaire-bé impossible. Quants diners s’estalvia la Generalitat amb els tancaments? Hi ha al-tres possibilitats de retallar? Quanta gent utilitzava el ser-vei fins al tancament? Quants atacs de cor -per exemple- ha-vien atès l’últim any els CAP

selva

Artur Mas manipula al Parlament les dades d’atenció d’urgències mèdiques a la comarca de La Selva

Jutges de Pau: “No podem mirar cap a una altra banda”

El President compareix davant el Parlamenti minimtza l’impacte del tancament nocturn d’urgències amb dades irreals errònies.

“La nostra condició de jutges ens im-pedeix obviar i mirar cap a una altra banda quan les poblacions afectades s’han mobilitzat de manera coordina-da i han manifestat de diverses for-mes el seu rebuig a la retallada”. Així s’expressen 10 dels 11 jutges de pau de la zona Montseny-Guilleries en una carta que van entregar la passada se-

tmana al delegat del Departament de Salut a Girona, Josep Trias.Els jutges creuen que hi ha man-ca de coordinació entre la població i l’administració i que “les mesures preses són poc efectives i, en alguns casos, fins i tot rocambolesques, la qual cosa perjudica moltíssim el ser-vei que es rep i que és del tot insu-

ficient.” La carta avalada pels jutges de pau d’Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, La Cellera de Ter, Hostalric, Massanes, Osor, Riells del Montseny i Sant Feliu de Buixalleu es va entregar fa uns dies al gerent Trias i, tal i com s’expressa en la carta, els jutges espe-ren una resposta per part del Depar-tament de Salut.

tancats?

CallarDavant de tots aquests inte-rrogants, la Plataforma Units pel CAP -integrada per ciu-tadans dels diversos pobles que s’han quedat sense servei nocturn- va fer durant mesos

diverses accions encaminades a aconseguir aquesta infor-mació per tal de poder ava-luar l’impacte que tindria el tancament del servei als seus pobles. Però l’accés a les dades és gairebé impossible: alcaldes propers al Govern, delegats del Departament de

Salut, gestors dels centres i la mateixa Generalitat es van negar a donar cap dada. Da-vant d’això la plataforma es va posar en contacte amb el grup parlamentari d’ICV-EUiA per tal de que ells demanin les dades al Parlament ja que el Govern està obligat per llei a

contestar les preguntes d’un grup parlamentari. Així la Plataforma Units pel CAP va canalitzar les seves preguntes a través d’ICV que les va pre-sentar per escrit al Parlament.

DesinformarMentre les preguntes per es-

13DESEMBRE

La policia a Facebook“Aquest espai de Facebook pretén apropar la Policia Local als seus ciutadans” Així es presenta al seu perfil a la xarxa social la policia de Pineda. “Des d’aquest espai –conti-nuen- no podrem informar de for-ma dinàmica de tot el que afecti al municipi però procurarem infor-mar del més rellevant per dimen-sió” Actualment la Policia Local té 465 amics, entre els que es troben

diverses associacions de veïns, am-pas, un institut de secundària, par-tits polítics i ciutadans en general. Al seu mur es poden veure consells de seguretat relacionats amb bit-llets falsos, seguretat per a comer-ciants alhora que recull queixes dels ciutadans. Una d’elles, la del Cau de Pineda que denuncia que –un altre cop- algú ha fet malbé el Pont de la Font del Ferro.

Artur Mas manipula al Parlament les dades d’atenció d’urgències mèdiques a la comarca de La Selva

crit seguien els canals oficials, Artur Mas va comparèixer al Parlament i es va referir a les dades demanades per ICV. “Presenten com un gran drama -va dir Mas- el tancament d’alguns centres durant la nit. Però si mirem les dades veurem que el CAP de Breda/Hostalric, en quinze dies de setembre, va rebre, de pro-mig, atenció telefònica una truca-da al dia”. Si fem cas del President, doncs, als primers 15 dies del mes es van rebre 15 trucades. Una per dia. Però hi ha un detall que el President no passa per alt: el servei d’atenció nocturna telefònica va començar a funcionar la nit del dia 12 quan van tancar els CAP. Per tant, les 15 trucades es van produir en tres nits. D’aquesta manera, el que era ‘una trucada al dia’ es converteix en cinc trucades al dia. Continua el President: “Atenció a domicili: No deu haver-hi res més còmode que et vingui el metge a casa. Atenció a domicili a la co-marca de La Selva de l’1 al 15 de se-tembre: menys d’una persona cada nit... segons vostè, un gran drama.... (diu el President referint-se a ICV, el grup que feia la pregunta)... To-tal de serveis vitals bàsics, és a dir, que requereix la intervenció d’una ambulància: menys d’una persona al dia...” Certament, no sembla gaire activitat. Però, un altre cop, els ser-veis dels que parla Artur Mas no-més van estar actius durant 3 nits, la qual cosa vol dir que les gairebé 15 atencions de l’1 al 15 de setembre només es van fer en tres nits. Així, un altre cop, el que era una mitjana de 1 servei al dia es converteix en 5 intervencions diàries.“Aquest és el gran drama que ho enfonsarà tot! Miri senyor Herrera -referint-se a Joan Herrera d’ICV- aquesta és la gran demagògia per crear por i alarma per treure un rendiment partidista i purament

polític.

Arriben les dadesAmb número d’iniciativa 314-09223/09, el 26 d’octubre arriben les respostes per escrit a algunes de les preguntes que la Plataforma Units Pel CAP venia formulant durant mesos: el número d’intervencions als CAP en horari nocturn.Si dies abans Artur Mas parlava de que entre els dies 1 i 15 de setem-bre a la zona de Breda-Hostalric hi havia hagut una mitjana de 3 inter-vencions per nit, el document emès pel Departament de Salut diu una cosa molt diferent: els CAP de Bre-

da i Hostalric van atendre en aquest període una mitjana de 13,09 aten-cions per nit, és a dir, 10 interven-cions més per dia del que Artur Mas va assegurar al Parlament. En una nota de premsa feta pú-blica el dia 1 de desembre el grup d’ICV afirmava que “Artur Mas va presentar dades esbiaixades que re-fermen la idea que les retallades no responen a una qüestió tècnica ob-jectiva sinó a una voluntat política de deteriorar el servei de la sanitat pública en benefici d’interessos que no expliquen, manipulant les dades si cal i fent cas omís de les protestes

ciutadanes”. Per la seva banda la Plataforma Units Pel CAP es va pronunciar de manera contundent: “El President menteix en seu parlamentària amb total impunitat i aquestes dades ho demostren. No volem un president mentider!” escriuen al seu bloc i afe-geixen que demanaran responsabili-tats per aquests fets. “La constatació de que estem en mans de mentiders i manipuladors -conclou el comu-nicat- fan que cada un dels 76 dies que portem ocupant el CAP hagin valgut la pena i ens dóna forces per continuar una altres 76 dies... sen-yor Mas, ens veurem als tribunals!”

La resta de dadesEl número de visites diàries es no-més una de les preguntes que ICV va presentar al Parlament a instàn-cies de la Plataforma Units Pel CAP. A la bateria de preguntes n’hi ha una, que encara no té resposta: de les persones que van anar al CAP durant la nit, quantes presentaven patologies en les quals una actuació ràpida és la diferència entre viure o morir? De moment no hi ha res-posta però el Govern està obligat per llei a contestar. Només queda esperar.

Artur Mas va dir al Parlament que el CAP de Breda-Hostalric va fer 3 intervencions per nit mentre que el Departament confirma que van ser més de 13 · “Estem en mans de mentiders i manipuladors. No volem un president menti-

der” diuen des d’Units Pel CAP

14 DESEMBRElloret lloret

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha adquirit dues motos elèc-triques de la marca Vectrix, model VX1 Li+ per el cos de policia local,a través d’una subvenció de la Diputació de Girona i l’Institut per la Diver-sificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).El cost total dels vehicles és de 40.000€ que entre aquests organismes supramunicipals subvencionen al 90%.A més d’aquests dos vehicles, s’hi sumen dos més de la mar-ca Govecs, model GO! S

3.4, que ja es varen aconse-guir a través de les clàusules de millora del concurs per l’adquisició del contracte de gestió dels aparcaments muni-cipals i que aniran destinats als departaments d’Informàtica i Mobilitat, seccions municipals que respectivament utilitzaran aquestes motos elèctriques.Aquests vehicles tenen una au-tonomia de 100km i s’endollen a la xarxa elèctricaconvencional. Des del consis-tori també s’ha obtingut un altra subvenció que el Institut

Català de l’Energia va atorgar a l’empresa Mobec i que per-metrà la instal·lació de dos Mobecpoints o punts de recà-rrega monofàsics per a aquests vehicles i en general el dels particulars que ho requerei-xein.Amb aquesta nova aposta pel Medi Ambient l’Ajuntament mostra novament la seva sen-sibilització respecte als temes mediambientals així com la seva voluntat d’incorporar aquests criteris de sostenibili-tat i qualitat

El passat 26 de novembre es va inaugurar el nou teatre de Lloret de Mar amb la inter-pretació de l’òpera La Mari-na, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Catalunya i el Cor de la Universitat Ramon Llull. “Aquest equipament -va dir l’alcalde- tan desitjat per la població ja és una realitat. En aquest edifici hem prioritzat el interessos dels actors, di-rectors i tècnics per sobre dels estètics i arquitectònics; el nostre desig doncs és que

sigui un espai que feu vostre, que respongui a les vostres necessitats donant un nou impuls a la ja destacada tradició artística de la nostra vila ”.El Teatre és un equipament de 2.840 m2 concebut en un gran cub de vidre i ciment, amb llum natural i amb una façana imponent. És primor-dial destacar-ne dos elements essencials: Una sala principal diàfana d’aproximadament 500 m, amb un aforament per a 370 persones, de la qual la

meitat de les butaques són re-tràctils, fet que facilita el des-envolupament de tot tipus de representacions artístiques. En aquest mateix espai pren protagonisme un escenari de grans dimensions, 274 m, que esdevé el nucli de la sala i que permet acollir funcions i espectacles importants. Per altra banda també hi ha tres sales d’assaig que donen ser-vei diàriament als assajos de les companyies culturals lo-cals així com l’Aula Municipal de Teatre.

Aposta per les motos elèctriques Lloret inaugura el seu nou teatreHan costat 40.000 euros · Tenen 100km d’autonomia L’emblemàtica òpera La Marina ha estat el primer espectacle

15DESEMBRE

Al mòbil Accedeix als serveis de gencat.mobi: El temps, trànsit, rodalies, mou-te...

A Twitter Segueix @012 per conèixer la informació de la Generalitat i fer-hi consultes.

Per telèfon

012 24h al dia tots els dies de l'any.

Per InternetContactegencat.cat/contacte

O�cina Virtual de Tràmitsgencat.cat/ovt

PresencialmentOficines d’Atenció Ciutadana a Catalunya:

BarcelonaCarrer de Sant Honorat, 1-3T. 93 402 46 67

CerdanyaPlaça del Rec, 5 PuigcerdàT. 972 88 03 11

GironaPlaça de Pompeu Fabra, 1T. 872 975 000

LleidaCarrer de Lluís Companys, 1T. 973 70 35 00

TarragonaCarrer de Sant Francesc, 3 entl.T. 977 23 65 59

Terres de l’EbreCarrer Jaume I, 2-4 AmpostaT. 977 70 53 19

La Generalitat t’ajuda en tot momentMés que un número, un munt de solucions.

Consultes, tràmits, queixes i suggeriments

Serveis d’informació

Idees i Opinions

Es pot portar davant els tribunals l’Artur Mas per les retallades?

Civilitzaciócomunitària

Encara que Artur Mas parli de ‘hat trick’ a les urnes i de ‘recolzament electoral dels catalans’, la situació so-cial a la que s’enfronta el Govern de la Generalitat està lluny de ser una bassa d’oli. Des del punt de vista electoral cal tenir en compte les següents da-des: el 20N CiU va obtenir 60.567 vots menys que a les autonòmiques. Això vol dir que el passat 20N només el 18,87% dels catalans amb dret a vot va dipositar la seva confiança en CiU. Si fem com Artur Mas i llegim aquest re-sultat com a un referèndum sobre les seves polítiques de retallades, trobem que ni tan sols 2 de cada 10 catalans amb dret a vot recolzen aquestes me-sures. Amb aquestes dades a la mà, el ‘hat trick’ d’Artur Mas sembla que s’ha marcat en un partit perdut 5 a 3.Manifestacions, talls de carreteres, recollida de signatures, ocupacions d’instal·lacions... des de fa mesos el Govern és objecte de tota mena de mobilitzacions reivindicatives al ca-rrer. Unes mobilitzacions que lluny de apagar-se s’extenen cada cop a més sectors de la població i a més àmbits d’actuació. Una de les últimes iniciati-ves que estan sobre la taula és una Ini-ciativa Penal Popular. L’objectiu: por-tar davant els tribunals als integrants del Govern. El delicte? Les accions de retallada i l’agressió sobre la salut i la sanitat públiques. Però es pot portar a judici als membres

d’un govern per les seves accions? Hi ha gent que creu que la idea no és des-cabellada... i és gent que de lleis en sap molt. Un exemple és Carlos Jiménez Villarejo, ex-fiscal anticorrupció qui el passat 17 d’octubre va publicar un article al diari El País titulat “El ataque a la salud, en los umbrales del delito”. Villarejo explica que “el Govern de CiU (...) vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats als articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret”. L’ex fiscal apunta també a l’article 9.2 de la Carta Magna on s’estableix que “la llibertat i igualtat han de garantir-se de manera “real i efectiva”, de la qual cosa es de-riva que “els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials sinó que han d’actuar avançant”. Segons Villa-rejo les retallades a l’àmbit sanitari efectuades per la Generalitat de Cata-lunya poden entendre’s com una for-ma de discriminació, “una conducta constitucionalment prohibida”.Però hi ha més. Explica Jimenez Vi-llarejo que l’article 542 del Codi Pe-nal castiga les autoritats i funcionaris públics que ‘impedeixin’ als ciutadans ‘l’exercici de drets cívics’ “en un pre-cepte que contempla de forma genè-rica la violació de drets innominats que, per la seva transcendència per-sonal i social, mereixen una protecció

més intensa com és la penal (...) Per això, està justificat advertir que una política sanitària com l’actual de CiU pot merèixer una reprovació penal”La publicació d’aquest article així com les notícies de les primeres morts de ciutadans que podrien ser atribuïdes directament a les retallades han fet que es comenci a obrir un front de lluita paral·lel al de les pancartes i les manifestacions. Un front incipient però que pot donar molts mals de cap al ‘Govern dels millors’. Fa pocs dies es van reunir a Barcelo-na un grup de persones provinents d’arreu de Catalunya amb l’objectiu d’explorar la possibilitat de portar davant dels tribunals els responsa-bles de les retallades sanitàries. Un grup format per economistes, met-ges, investigadors, membres de sin-dicats, pacients afectats, plataformes ciutadanes, assemblees de barri... La reunió, proposada per la Plataforma Dempeus per la Salut pública, va ser el tret de sortida per posar en marxa

una iniciativa de caràcter col·lectiu i jurídic “per tal de denunciar als tri-bunals i autoritats competents les ac-cions de retallada i agressió sobre la salut i la sanitat públiques”. El metge i fundador de Dempeus, Antoni Bar-barà explica al seu bloc: “La finalitat és fer un crit de reclam de responsabi-litats, que hauria de permetre una sè-rie d’accions a tots els nivells d’una fis-calia actuant en defensa del bé comú i de la Salut Pública”De moment el grup ja està en mar-xa. Els que pertanyen a assemblees expliquen la iniciativa als companys, les associacions es coordinen per fer córrer la veu i Internet -com sempre últimament- està servint de canal per implicar més i més moviments. Veu-rem Artur Mas i Boi Ruiz als jutjats? Ningú no ho sap, però ja hi ha gent treballant per a que aquesta imatge es faci realitat i, sobretot, treballant per defensar una de les senyes de país més grans construïdes: els sistema públic de salut.

Per parlar de civilitzacions es podria recorre al con-cepte de propietat privada. Tenim en primer lloc una ci-vilització nòmada en la que l’alimentació s’aconsegueix mitjançant la recol·lecció, la cacera i la pesca i com és evident no existeix la propietat privada. Amb la civilització sedentària, l’home deixa de caminar per cercar la seva alimenta-ció, i s’estableix en territoris estables, des de on neix la propietat privada. En el món occidental aquesta civilit-zació, passa per diferents etapes històriques, com la grega, la romana, el feuda-lisme i finalment l’actual ca-pitalisme, amb la revolució industrial que fa recular a l’agricultura.La civilització nòmada es va caracteritzar per la vida comunitària i per un total respecte del medi am-bient. Molt diferent de la sedentària que ho fa per l’explotació de l’home per l’home i també pel saqueig irracional dels eco sistemes naturals. D’acord amb la mil·lenària llei de l’etern retorn, actualment en una societat amb amplis conei-xement científics sobre els essers humans i sobre la natura, es totalment irra-cional continuar mantenint una civilització explotadora de l’home i la natura. Cal avançar cap una nova ci-vilització comunitària que aposti per un retorn als principis de l’ajuda mútua i el respecte a la natura, tot i deixant molt clar, que la vida comunitària no te res que veure amb les expe-riències totalitàries i fallides comunistes, que han suposat un clar atemptat contra la lli-bertat i la dignitat humana. Per què cada vegada més gent creu en la utopia?

Per Albano Dante Fachin-Pozzi

Menys de 2 de cada 10 catalans ha donat recolzament a les polítiques de CiU i les movilitzacions s’extenen a cada cop més

sectors de la població · La Iniciativa Penal Popular té com a objectiu portar davant

els tribunals als integrants del Govern. El delicte? Les retallades sanitàries ·

D’aquell que opina que els diners poden fer-ho tot, cal sospitar amb

fonament que sera capaç de fer qualsevol cosa per diners.

Benjamin Franklin

Per Josep Aracil i Xarrié President d’Euroseniorjoarxa@gmail.comAssociació Catalanade Premsa Gratuïta

Als molts fronts de resistència que tenen les retallades cal sumarn’hi un de nou: la persecució penal.

Benvolgut: t’escrivim aquest correu per comentar-te la conveniència de convocar la comissió de seguiment (si a aquestes alçades es pot dir així) de la depuradora. Fa un mes que varem demanar la corresponent convocatòria a en Guillem Peñuelas (ACA) i ens va comentar que us havia passat la proposta a vosaltres, com Ajuntament, i que els deixéssim un cert temps per preparar-la. Fa uns dies es varen poder escoltar unes de-claracions teves on proposaves fer un front d’alcaldes per aca-bar les obres de la depuradora. La veritat és que varem quedar força estupefactes.Abans que es comencessin les obres de la depuradora a la pe-drera, el maig de 2008, justa-ment es va crear la comissió de seguiment, per ser punt de tro-

bada entre representants polí-tics, sectors implicats/entitats i Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per tal de seguir les obres de la depuradora i evitar les controvèrsies i malentesos que s’havien viscut a l’etapa anterior. El compromís de llavors (tant de l’Ajuntament de Pineda com de l’ACA) va ser que aquesta comissió es trobés, formalment, cada dos o tres mesos per fer aquest se-guiment. Excepte en les dues primeres reunions, que es va mantenir la periodicitat acor-dada, a les reunions posteriors no s’ha fet una altra cosa que perllongar els terminis de con-vocatòria. Ara ja fa un any que es va realitzar la darrera reu-nió i oficialment no hem sabut res més, a part dels cops que hem preguntat al tècnic que fa d’enllaç amb l’Ajuntament

o que hem rebut notícies per part de tercers, de quarts o de cinquens.En tot aquest temps, ni l’ACA ni l’Ajuntament de Pineda han fet bandera d’aquesta comis-sió. Es va crear gairebé per circumstàncies i de manera forçada. Estem segurs que si no hagués estat perquè cada vegada s’ha portat la denún-cia d’aquests incompliments als mitjans d’informació, no-més se n’haurien convocat les dues primeres trobades, i gràcies!! Per tant, que ara, després d’un any en que l’ACA anunciés, justament a la da-rrera reunió de la comissió, que les obres sofririen força retallades, es reclami aquest front d’alcaldes, no ens sembla massa conseqüent. És com si s’adrecés una carta d’invitació a uns convidats per assistir a

Top 8-16 anys

7 € 99

19 € 99

Top

noia

8-1

6 an

ys: 9

5% c

otó,

5%

ela

stà CÓCTELCÓCTEL

Del 29 De Novembre 2011

al 05 De GeNer 2012

ÉS NADAL

El dia que la mierda tenga algún valor, losd pobre nacerán sin culo

Gabriel Garcia Márquez,Idees i Opinions

una festa que ja s’ha acabat. El lloc “natural” per plantejar aquest tipus de demandes seria precisament dins d’una comis-sió de seguiment en la que els qui més haurien de creure no han cregut. Perquè era allà on s’havien de trobar l’ACA, els representants polítics i les enti-tats; no ara, amb aquest suposat

“front d’alcaldes”.En comptes de fer aquesta proposta (no diem que no fos benintencionada), l’alcalde, encara que no assistís l’ACA, hauria d’haver convocat una reunió d’aquesta comissió on fossin presents tots els alcal-des (o representants dels res-pectius ajuntaments) així com

els representants dels sectors implicats. I allà sí, fer força, tots plegats, perquè les obres s’acabessin o si més no amb un calendari i amb uns mínims compromisos a la mà. Ja no parlem només de temes com la integració ambiental, el terciari o l’aula didàctica. Estem par-lant de qüestions més elemen-tals com l’entrada en funciona-ment d’una infraestructura i de garantir que s’acompleixin uns estàndards mínims en la seva gestió. Estem parlant, fins i tot, d’afectacions individuals que, malgrat semblar molt personals, tampoc es poden desatendre. En aquest sentit, la situació d’una explotació agrí-cola com la de l’Ernest Pujadas és una mostra de manual: ocu-pacions temporals que han so-

Carta oberta a l’alcalde de Pineda de MarPlataforma “Salvem

la Vall de la Riera de Pineda”

(cont. a la plana següent)

“Si no hagués estat per les denúncies d’incompliments als mitjans de comunicació

estem segurs que la comissió de seguiment només s’haurie convocat només dues vegades i gràcies” · “És poc comprensible que s’hagin fet diversos viatges per conèixer una depura-dora presa com a “model”, en aquest cas, la

situada a Biàrritz, al País Basc francès, i que en canvi, durant tres anys, no s’hagi convocat

un sol acte informatiu”

Idees i OpinionsLa esperança no és ni realitat ni mentida.

És com els camins de la Terra: sobre la Terra no havia camins; han estat fets pel gran

nombre de vianants que han passat.Liu Xun · Escriptor xinés · 1881 · 1936

‘Hay alternativas’: El llibre sobre la crisis que el Grupo PRISA no vol que llegeixis

Tot i que un dels grups editorials més impor-tants de parla hispana va donar-li la esquena, el llibre ‘Hay Alternativas’, està tenint un èxit sen-se precedents gràcies a una editorial indepen-dent -Sequitur- i la força de les xarxes socials. tEl llibre, obra de tres ‘economistes hete-rodoxos’ que s’oposen al discurs econòmic unànim. Escrit per Vicenç Navarro, Joan Torres i Alberto Garzón, explica de forma didàctica i amena tot el referent a la crisi econòmic-fi-nancera: els seus antecedents, desencadenants, institucions, polítiques aplicades i frustracions socials del 99% de la població. I el més impor-tant, s’assenyalen camins a transitar perquè la superació de la mateixa vagi de la mà del be-nestar de la gent. Però dir totes aquestes coses no sempre és fàcil i hi ha molta gent interessada en que certes idees no tinguin gaire publicitat. Després de que l’Editorial Aguilar s’interessés en la publicació del llibre -prologat per Noam Chomsky- i quan ja estava en marxa la seva promoció a llibreries i planes web de cara a la seva publicació el 19 d’octubre, l’editorial es va fer enrere. “Els editors ens van comunicar que volien enderrerir la publicació sense cap expli-cació” expliquen els autors i es confirmava com de difícil resulta difondre a Espanya alternati-ves al pensament únic en els moments en que són més necessàries”. Davant d’aquesta situa-ció i moguts per la necessitat de fer públiques unes idees que qüestionen les decisions que els nostres governants han pres des de l’inici de la crisis, els autors van decidir posar el llibre a dis-posició de tothom a través d’Internet. Aquí el llibre es pot descarregar complet en PDF enca-ra que també es pot comprar en format paper.Sigui quina sigui la plataforma triada, el llibre recull la veterania de Navarro i Torres al costat de la joventut de Garzón i es capbussa en la realitat amb sensibilitat i compromís social, cri-ticant i descartant les polítiques que només afa-voreixen els poderosos, proposant en el seu lloc

noves vies, unes ja explorades (les socialdemò-crates i keynesianes associades a l’enfortiment de l’Estat del Benestar) i altres incipients (les lligades a l’aprofundiment en una democrà-cia de qualitat així com la supervisió social de l’entramat econòmic-financer nacional i inter-nacional). Els successius capítols del llibre trac-ten temes tan suggerents i candents com la re-forma de les finances, les condicions per crear ocupació decent, el dèficit social estructural a l’Estat espanyol, la dialèctica entre baixar o pujar els salaris de cara a la creació d’ocupació, altres formes de finançar les activitats privades i les polítiques públiques, la reforma de la Unió Europea i els organismes econòmics interna-cionals i el retrobament harmònic entre les activitats humanes i la Natura. L’últim capítol enuncia 115 propostes per afrontar la crisi pen-sant en les persones. S’agrupen en els següents epígrafs: governança mundial, sistema financer internacional, comerç internacional, constitu-ció d’un estat confederal europeu, institucions econòmiques internacionals, la Unió Europea, respostes immediates a la crisi, el sistema fi-nancer espanyol, redefinició del model de pro-ducció i consum , desenvolupament empresa-rial, fiscalització fiscalitat, creació d’ocupació, drets socials, educació i política. Un llibre ideal per desembotar la sensibilitat dels lectors, grà-cies a que els seus autors s’han atrevit a pensar més enllà d’un pensament econòmic neoliberal dominant, que encara que moribund i desno-nat, encara segueix connectat a la UVI, arros-segant-se dia a dia gràcies a les transfusions de sang provinents de les exhaustes venes de les persones més maltractades del planeta: les que tenim tirades aquí al costat com a llast d’aquest capitalisme terminal que no assumeix que se li ha acabat el seu temps, i aquelles altres que, mar enllà, ocupen els territoris que el gran ca-pital es va repartir i segueix intercanviant com botins de pirateria i de rapinya.

Hem escrit aquest llibre amb el propòsit de divulgar la falsedat en que es basa aquesta idea tan difosa de que no hi ha alternatives, per demostrar que hi ha alternatives i que, a més, són més eficaces per a sortir de la situació en que ens trobem, per crear lloc de treball decent i estable i per generar benestar social. Unes alternatives molt més justes i humanament satisfactòries que el que ens proposen ara mateix”

¿Cómo pudo gestarse una estafa financiera tan gigan-tesca? ¿Cómo se permitió que un volumen tan im-presionante de recursos se destinara a la especulación mientras que la economía productiva carecía de ellos? ¿Cómo pudo llegar a que-brar una parte importante del sistema bancario inter-nacional sin que ninguna autoridad se hubiera dado cuenta de lo que pasaba? ¿Cómo pudieron engañar los bancos a millones de in-versores sin que los bancos centrales, que conocen al dedillo todo lo que hacen y lo que ocurre en su interior, hicieran nada por evitarlo? ¿Cómo se dejó sin financiación a miles de empresas que crean empleo mien-tras que se concedieron miles y millones de euros para salvar a los bancos? ¿Cómo se pudo dejar que Estados enteros, millones de personas quedaran desarmados ante la furia especuladora de los mercados y endeudados hasta el cuello mientras que los financieros hacían con esa deuda? Éstas, y algunas más de este estilo, son las preguntas a las que hay que responder si de verdad se quiere hacer frente a la crisis económica. Y para poder contestarlas hay que tener en cuenta los factores que tienen que ver con la economía real y con la distribución de poder

económico y político que configuraron, entreotros, la distribución de las rentas y la actividad económica. De ahí que sea importante conocer varios hechos.En primer lugar es im-portante entender por qué las finanzas (bancos, fondos de inversión, ac-tividades financieras en general, etcétera) han ga-nado tanto poder en las últimas décadas enel mundo desarrollado y han conseguido que los poderes públicos no les pararan los pies cuando

llevaban a cabo todas estas tropelías. En segundo lugar hay que saber que en los últimos años se han llevado a cabo unas me-didas no sólo económicas sino también polí-ticas o culturales precisamente encaminadas a que los ingresos fueran cada vez en mayor medida a las manos de estos especuladores. Y en tercer lugar es fundamental compren-der el papel tan importante que ha tenido la desigualdad en la gestación de la crisis ac-tual.

Podeu baixar el llibre a

http://goo.gl/M6PjO

TASTET: ‘Las causas profundas de la crisis’

Albano Dante Fachin

(ve de la plana anterior)brepassat dates i superfícies sense que es contempli cap mena de compensa-ció; inundació i pèrdua de collites per avaria en les instal·lacions sense que ningú es faci responsable,... Podríem parlar, també, de l’incompliment de compromisos com el de perllongar en uns metres el mur de canalització de la rasa de Valldemaniu per evitar que els camps s’inundin durant les seves crescudes, etc. L’Ernest Puja-des va posar hores per aconseguir

que diversos terrenys del sector de la vall de la riera tinguessin les me-nors afectacions un cop acabades les obres dels col·lectors i, ara, sembla que ningú no es recordi d’ell quan cal atendre unes reclamacions que sem-blen raonablement justes. En altre ordre de coses, és poc com-prensible que, des dels municipis beneficiaris de la planta, s’hagin fet diversos viatges per conèixer una depuradora presa com a “model”, en aquest cas, la situada a Biàrritz,

al País Basc francès, i que en canvi, durant tres anys, no s’hagi convocat un sol acte informatiu, obert a la ciutadania, per explicar com anava l’execució de les obres. És poc justifi-cable que, en més de tres anys, la co-missió de seguiment no hagi realitzat una sola visita a les obres, perquè li expliquin les seves característiques i execució. A la darrera reunió ja es va demanar aquesta visita.Amb la comissió de seguiment de la depuradora ha donat la impressió

que aquí només es creen coses per oferir notícies a la premsa i per trans-metre la idea aparent que els proble-mes ja es resolen. Però després ningú s’encarrega de fer un seguiment i de treure profit d’una eina amb objec-tius gairebé idèntics als que, ara, l’alcalde, busca amb aquest pretès front. Això és el que ha passat amb la comissió de seguiment i ens sembla que amb d’altres propostes que aca-baren en un carreró sense sortida, i en les que ara no hi entrarem.

Molt diríem que possibles justifica-cions com dir que “estem en crisi”, aquí no hi tenen cabuda. Creure en una fórmula de participació i de presa de decisions com la que es va concebre en el seu moment, per la construcció de la depuradora, no depèn ni de crisis econòmiques ni de disponibilitats pressupostàries. És bastant més fàcil que això.

Atentament, Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda

Carta oberta a l’alcalde de Pineda de Mar

19DESEMBRE

La insubmissió bancària i el dret de rebel·lió. Una invitació a la desobediència civil massiva.

El passat dimecres 23 de novembre, ens vam assabentar per la premsa de que la fiscalia de l’estat havia realitzar una petició de 8 anys de presó en re-lació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre del 2008 amb la publicació Crisi.Es important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates. La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en que em vaig presentar el passat divendres 18 de novembre, però aquest no té res a veure amb el procés penal. Així doncs tot i que algunes persones van malinterpretar que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest aspecte.El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat, és explicar-vos a

tots els amics, amigues, companyes, companys, a tothom que s’ha inquietat per les novetats del meu procés judi-cial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara a que ho pogueu tenir en compte a partir d’ara.Per començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me”. Des d’aleshores han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de ma-nera absoluta aquesta posició.La manca de resposta judicial davant de la “desaparició” especulativa de bi-lions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per la població.

La reforma de la constitució espanyo-la, de setembre del 2011, per benefi-ciar els bancs en posar com a “prio-ritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consul-tada a la ciutadania.Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i retallant el valor de la vida de totes.El recent Indult del banquer del Banco Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap el PSOE i els seus dirigents. “Quan el govern viola els drets del po-ble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nos-tres deures”.Penso que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes popu-lars.Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix

mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.Les lleis en que es basen les seves acu-sacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisa-ment la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder.La meva acció forma part de la lluita política per l’alliberament per part del poble del domini i la opressió de les classes dominants i qualsevol lectura

que amagui aquest fet és parcial i ma-nipuladora.A tots aquells amics i amigues que es preocupen perquè pugui anar a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré patint per pen-sar en aquesta possibilitat, vull que sa-pigueu que no és així,Que estic tant engrescat i il·lusionat com sempre en el que pugui passar i sobretot en el que podem ser capaces de fer.En la publicació Crisi ja vaig dir:“Si l’estat és incapaç de sortir de la pres-sió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó”La presó és una possibilitat per mi, és cert, com ho era des del mateix mo-ment en que vaig decidir iniciar insub-missió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a la activitat pública el 16 de març del 2009.Sé que si tornés a la presó, se’m tanca-rien algunes portes però s’obririen no-ves oportunitats.El poder té molta resistència a portar-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una font de pèrdua de la seva legiti-mitat i que se li pot tornar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit dels fins pels que lluitem.Sense anar més lluny, val la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al ser-vei militar en l’eliminació del servei

militar obligatori?El Febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins a 2001, data que es va abolir la mili, 1.670 desobedients van passar per la presó. Hi ha gent que es pregunta com se’m pot donar suport. Més que donar una resposta el que proposo es canviar la pregunta.“Si vens a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si vens perquè sents que el teu alliberament està lligat al meu...aleshores treballem juntes”Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes?Penso que el teu temps és massa valuós perquè el perdis difonent textos, reco-llides de signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquesta mena d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.No penso motivar cap campanya de suport per impedir que jo vagi a la pre-só, el que em motiva és que cada vega-da siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix, si pogués ho tornaria a fer. Tal i com en el passat he realitzat aque-lla acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui en el meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut.1, 2, 3,... 1000 insubmises, volem.. No-més estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món.Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercirem el dret de rebel·lió” el passat mes de se-

Per Enric Duran Giralt

“Quan un govern viola els drets del poble, la insu-rrecció és el més sagrat dels drets i el més indispen-

sable dels nostres deures” · “Una fiscalia que s’inibeix mentre banquers i polítics conspien contra el poble

no té cap legetimitat per acusar-me de res”

L’any 2006 l’Enric Duran va detectar que el sistema bancari fallava: “hi ha mecanismes amagats i perversos que fan que una

minoria controli la creació de diners”. Amb l’objectiu de denun-ciar la situació va aprofitar els fallos del sistema i va ‘allibe-

rar’ prop de 500.000 euros. Fa pocs dies va escriure aquesta carta.

Idees i Opinionstembre. Ja allà vam declarar la manca de legitimitat de les ins-titucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes les lleis i a totes les polítiques que conside-rem injustes.És en el marc d’aquesta iniciati-va del Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant d’un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap mani-fest per la meva absolució el que et convido és a conèixer el nos-tre manifest i en cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que hi estem adherides en l’actualitat.La del Dret de rebel·lió no és només una proposta de desobe-diència civil coordinada, sinó que a més, es una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme. Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total a l’estat, per redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal des de les as-semblees populars locals, sorgi-des en moltes poblacions arrels del 15-M i en alguns casos vin-culades ja a dia d’avui a una coo-perativa integral.Les assemblees locals, que trac-ten de ser cada vegada assem-blees més populars, i les coo-peratives integrals que s’estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternati-ves autogestionàries al sistema actual, exemples molt més me-reixedors del dipòsit de la sobi-rania popular de persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no pas les insti-tucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.Si us voleu organitzar en col·lectiu, participar en assem-blees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vos-tra zona per participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.“Prefereixo una llibertat perillo-sa que una servitud tranquil·la”Sé que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de detencions i de presó ens remet a les nostres pors i inseguretats;

“Tot el que es menja sense necessitates roba a l’estòmag dels pobres”

Mahatma Gandhi

(segueix a la següent plana)

Idees i Opinions

sé però, per experiència que la vivència de la llibertat en-tesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden blo-quejar.Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens sepa-ra de l’empoderament que necessitem per recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.Així doncs, company et de-mano que superis les teves pors, que deixis de lloar els qui donem la cara per donar-la amb nosaltres. Tu, a la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tin-dràs al teu voltant més perso-nes que et puguin acompan-yar en aquest camí.I companya, si ja estàs des-obeint, no te n’amaguis, re-coneix públicament el teu compromís rebel i compar-teix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la va-lentia, i que cap persona rebel

es torni a sentir sola.Martin Luther King va dir fa més de 40 anys, “Haurem d’empenedir-nos en aquesta generació, no tan de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona...”No podem deixar que la his-tòria es repeteixi amb la nos-tra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podía haver de de-mocràtic en els estats, i està duent a terme un pla pre-meditat per retallar els nos-tres drets socials, només per augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecolò-giques, energètiques, alimen-tàries, socials i de valors, que acompanyen el decliu del sistema capitalista. Tenim la sort de ser la generació més ben informada de la història. Hem aprés que som milions de persones les disposades a actuar. Ara no hi ha excuses.No n’hi ha prou amb la indig-nació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respec-

te el poder político-financer, podrà dur-nos a aconseguir les nostres fites.No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excu-sa, per deixar el compromís social per després. Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucio-nar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estatSortir al carrer fins esgotar-nos no és suficient, necessi-tem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de com-prar a les multinacionals, que deixis d’acceptar discrimina-cions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les te-ves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que duem a dins.El moment és ara!! Juntes ho podem tot!!

En el Estado español, los pri-meros grupos de consumo surgieron a finales de los 80 y principios de los 90, pero no fue hasta mediados de los años 2000 que éstos tuvieron un crecimiento importante. En cifras totales, se trata de experiencias que suman a un número reducido de perso-nas, pero su tendencia va en aumento, mostrando una cre-ciente preocupación por el ac-tual modelo agroalimentario y la voluntad de llevar a cabo un consumo que sea solidario con el campo, con criterios sociales y medioambientales.A pesar de compartir unos criterios comunes existe una gran variedad de modelos or-ganizativos, de relación con el campesino, de formato de compra, etc. Algunos integran en su seno a consumidores y a productores y otros sólo están formados por consumidores. Hay algunos modelos donde el consumidor puede escoger

aquellos productos de tem-porada que desee y otros que perciben cada semana una cesta cerrada con frutas y ver-duras de la huerta. La mayor parte de experiencias funcio-nan a partir del trabajo volun-tario de sus miembros, aun-que hay algunos iniciativas profesionalizadas que inclu-yen también venta en tienda.La multiplicación de estas experiencias plantea una se-rie de oportunidades para desarrollar otro modelo de consumo desde lo local, re-cuperando nuestro derecho a decidir sobre cómo, cuan-do y quién produce aquello que comemos. El gran reto es cómo llegar a más gente, ha-cer estas experiencias viables, mantener unos principios de ruptura con el actual modelo agroindustrial, seguir vincu-ladas a una producción y a un consumo local y rechazar los intentos de cooptación y el marketing verde.

Las cooperativas y los grupos de consumo tienen que aliar-se con otros actores sociales (campesinos, trabajadores, mujeres, ecologistas, ganade-ros, pescadores…) para cam-biar este modelo agroalimen-tario, pero a la vez deben de ir más allá y participar en espa-cios amplios de acción y deba-te para conseguir un cambio global de paradigma. Estas iniciativas no deben de que-darse sólo en el discurso de la alternativa concreta, a peque-ña escala, sino insertarse den-tro de una estrategia general de transformación social. La lógica capitalista que impera en el actual modelo agríco-la y alimentario es la misma que afecta a otros ámbitos de nuestras vidas. Cambiar este sistema agroalimentario im-plica un cambio radical de paradigma y la crisis múltiple del capitalismo en la que esta-mos inmersos lo pone clara-mente de manifiesto.

“La paciència és la més heroïca de les vis-tuts justament perque np té cap aparença

d’heroisme” Giacomo Leopardi

La idea es desarrollar otro modelo de consumo desde lo local, recuperando nues-tro derecho a decidir sobre cómo, cuando y quién produce lo que comemos

Grupos y cooperativas de consumoEsther Vivas

Idees i Opinions

Suchard: un torró tacat per l’esclavatge infantil?Tot va començar quan un noia, Patricia Martin, es va mirar amb deteniment l’etiqueta dels turrons Suchard. Contràriament al que passa a Anglaterra a España les etiquetes del més famós del torrons no deixa clara una cosa: d’on surt el cacau que utilit-zen? Una informació que, si es coneix com funcio-na el mercat mundial del cacau, té una importància molt gran.Segons informes de diverses organitzacions, les condicions de feina de les persones que cultiven i produeixen cacau que compren les grans compan-yies són desastroses: treball infantil, treball forçat, explotació... “jo no vull contribuir amb els meus diners a aquests abusos --explica Patricia- i vull poder comprar torró de Suchard estant segura de que tracten bé a les persones que el produeixen”. La preocupació de Patricia es pot expressar en xifres: els nens i els treballadors són obligats a realitzar llargues jornades collint i processant la fruita del cacau. D’acord amb diversos informes de l’Institut d’Agricultura Tropical, més de 284.000 nens d’entre 9 i 12 anys treballen a granges de cacau a l’Àfrica Occidental en condicions perilloses. D’entre aquests, més de 12.000 podrien trobar-se treballant en condicions d’esclavatge, portats de països com

Mali, Burkina Faso, Benin i Togo.“Si Suchard garantís al seu etiquetat que el seu cacau prove de comerç just estaria garantint que s’està pagant un salari digne, oferint un preu mí-nim pels seus productes i certificant que a la seva el·laboració no s’ha fet servir ma d’obra infantil o treballs forçats” explica Patricia. Per tot això Patricia va engegar una campanya al web Actuable (www.actuable.org) per demanar a Romeo Lacerda, director general de Kraft Food Iberia que aclarís la relació de Suchard amb el ca-cau. “M’agradaria --es pot llegir a la petició que ja han signat més de 50.000 persones- que Suchard fos una empresa líder a Espanya i poder estar segu-ra de que quan compro turró de xocolate Suchard puc estar tranquil·la i saber que es respecten els drets dels treballadors a la producció del mateix”Davant de l’impacte que està tenint la campanya, Suchard ha publicat al seu web que la seva empresa és ‘la major compradora de cacau sostenible pro-cedent de comerç just’ i va assegurar que compren moltes tones de cacau de comerç per als seus pro-ductes europeus, però no a tots. A la plana de Fa-cebook de la iniciativa diversos activistes pels drets humans han interpretat aquesta afirmació com una

confirmació de que Suchard utilitza cacau provi-nent de llocs on podria haver ma d’obra infantil o esclava. “Si diuen que ‘una part’ prové del comerç just vol dir que l’atre no... i justament és a Espanya on s’utlitza el cacau més brut... si els consumidors ens unim hauran de fer com a Anglaterra, on as-seguren als seus consumidors que el cacau és net... ara mateix respecten més als consumidors anglesos que als espanyols”.Davant la resposta, Patricia es pregunta: “Perquè al Regne Unit si poden tenir la tranquil·litat de que mengen cacau lliure d’esclavatge i nosaltres no? Perquè el torró que venen a Espanya no té l’etiquetat que garanteix, de forma clara que els seus components no procedeixen de productors que es-clavitzen nens’. Una resposta a aquestes preguntes podria estar en el fet de que a Anglaterra els consu-midors ja hagin arribat a un nivell de consciència que obliga a les empreses a garantir certs aspectes que a llocs com Espanya passen desapercebuts. Si és així, la proposta de Patricia Martin podria ser part de la solució ja que el debat ja està a la societat. “Està clar que si aquest Nadal noten una caiguda molt gran a les vendes Suchard haurà de posar-se les pil·les” comenta una usuari de Facebook.

ACTUABLE

“Així com el ferro s’oxida per manca d’úsla inactivitat destrueix l’intel·lecte”

Leonardo Da Vinci

L’alcalde de Breda es va reduir la jornada laboral mentre que el seu sou -34.700 euros anual- va quedar intacte · Sobre el paper l’alcalde només

haurà de treballar 4 hores · L’ajuntament de Breda no ha de ser trampolí de ningú per fer carrera política.

Idees i Opinions Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixara de ser o gran o democràcia.

Theodeore Roosevelt · President dels EUA

Sobre la dedicació i el sou de l’alcalde de Breda

El passat dilluns 28 de novembre es va celebrar un ple extraordinari a l’Ajuntament de Breda. El principal punt de l’ordre del dia d’aquest ple era el segon, ja que per aquest motiu es va convocar de manera extraordinària. En aquest punt es votava que l’alcalde de Breda es reduïa la jornada laboral al 50%, mentre que el sou que percep (34. 700€ bruts anuals) es quedaria intacte. Potser es preguntaran per quin motiu es portava aquest punt a l’ordre del dia. Doncs bé, la llei indica que la dedicació exclusiva d’un alcalde és incompatible amb un altre càrrec públic remunerat econòmicament i, com bé ha anunciat la premsa, l’alcalde de Breda ha passat a ser president del CILMA, un organisme vinculat a la Diputació de Girona dedicat a la preservació del Medi Ambient.L’alcalde, en nom de l’equip de govern, va justificar l’aprovació d’aquest punt argumen-tant que la seva dedicació a l’Ajuntament de Breda seria la mateixa que fins ara. Alhora, defensava el fet de mantenir-se el mateix sou argüint que el càrrec de president del CILMA no té sou. Tanmateix, enmig de la dissertació on es justificava, va comentar que cobraria en concepte de dietes i assistència. De fet, es tracta d’una qüestió de nom: d’acord que el càrrec del CILMA no té un sou fix. Però amb aquests conceptes de retribucions per assis-tència i dietes s’acaben cobrant equivalents a sous d’una manera molt menys transparent que amb un sou fix, perquè tot queda diluït en les partides dels pressupostos corresponents a dietes. El mateix passa a l’Ajuntament de Bre-da on, sobre el paper, els regidors no cobren cap sou, però la realitat és que sí que ho fan en concepte d’assistència i dietes. I el pitjor de tot: el ciutadà ho té força complicat per saber què cobra cadascú. El mateix passa amb orga-nismes com el CILMA. Tota la discussió al ple arran d’aquest punt la poden consultar en un vídeo penjat al facebook d’ERC - Breda (www.facebook.com/ercbreda) i a la nostra pàgina web (www.esquerra.cat/breda).ERC - Breda, doncs, havia de votar-hi en

contra. En primer lloc, perquè l’argument de l’equip de govern que deia que l’alcalde de-dicaria les mateixes hores al poble és només això, un argument. Però no en tenim cap certesa. En tot cas, sobre el paper només està obligat a treballar quatre hores.En segon lloc, perquè, enmig d’aquest context de crisi, no trobem acceptable l’acumulació de remuneracions. Fixem-nos en algun exemple: l’alcalde de Girona va renunciar al seu sou com a alcalde al ésser diputat al Parlament de Catalunya. Accions del mateix tipus han fet l’alcalde de Castellar del Vallès, el de Roses, el d’Igualada, el de Salt, el de Banyoles, el de Riudarenes o el de Sarrià de Ter. A Breda fem les coses de manera diferent i, en comptes de procurar un estalvi al poble rebaixant-se el sou -ja que ara es cobrarà d’un altre lloc-, es fan argúcies legals per cobrar de tot arreu.I, finalment, perquè, com ja vam defen-sar al llarg de tota la campanya electoral, l’Ajuntament de Breda no ha de ser el trampo-lí de ningú per fer carrera política. Entenem la política municipal com una dedicació vo-cacional i de servei al poble. Aquest tarannà no concorda amb l’acumulació de càrrecs de caràcter supramunicipal.Aquest punt de l’ordre del dia va ser aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (CiU i Tots per Breda), l’incomprensible abstenció de Bred@ XXI i els vots en contra dels quatre regidors d’ERC - Breda.

Es una filosofía positivista desarrollada por el inves-tigador científico italo-belga Alessandro Di Masi. Reúne elementos de la Conexión, Sintonización, Programación Neuro-Lingüística, Neuroplasti-cidad, Metafísica, Positivismo, Física Quántica y Ley de la Atracción. Todo se puede sanar y todo el mundo puede aprender Sanergía. El número de Sanergistas en España aumenta cada semana y se espera que alcance el número de 30.000 practicantes en la península ibérica. Sanergía equilibra cualquier alteración de la salud; es compatible con TODO y nunca perjudicó o dañó a nadie. El sistema auto cu-rativo se pone en marcha desde la primera sesión actuando para siempre. Su origen viene de la fusión de las palabras Sanación, Salud y Energía. La Saner-gía es el conjunto de energías generadas por nuevas

frecuencias que aparecieron en el universo después del último salto quántico, facilitando la sanación a través de las energías). La Conexión Sanergética será una experiencia determinante por su futuro y su existencia. Se hace en dos días consecutivos, no hay contacto físico, solo movimientos de energía. Se hace una sola vez en la vida. Las Conferencias de Manuel Pecero son de las más divertidas. Algunos las comparan con monólogos cómicos. Pero sus revelaciones os dejarán sin palabras. Ya durante sus Conferencias inicia a todos en estas energías tan tangibles. Si quieres aprender la Profesión de Saner-gista, en solo 5 días (Nivel 1-2 y 3) ven a los Cursos de Sanergía. Manuel Pecero hace los Cursos de Nivel 1 y Alessandro Di Masi los Niveles 2-3. Llámanos o entra en la web. www.sanergia-manuelpecero.com

Grup Municipa ERC Breda

Camí Ral 166-168, Tordera. Tel. 93 764 13 61

ludicstordera@gmail.com

Jocs didàctics Primera infància Jocs de taula i cartesTitellesPuzzles

ConstruccióJocs d'imitacióLlibreria... i demés.

La botiga de:

“SANERGIA “ El Futuro Cuántico de la Sanación.

L’acalde de Breda, Jordi Iglesias

ASI NAILSLA MEJOR SELECCIÓN DE DISEÑOS

LAS MEJORES OFERTAS

632 617 090638 241 949c/ Iglesia local 282Calella · Barcelona

Idees i Opinions

No és just que el vot d’un pastor del Pallars valgui més que el d’un

taxista de Tarragona

Des de la revista Cafeambllet ens ofereixen la possibilitat de queixar-nos, felicitar o reflexionar sobre qualsevol tema. La veritat és que d’entrada m’ha sobtat, però després he pensat que aquesta oportunitat no se’ns presenta sovint. Ah no! Si acabem de sortir d’unes eleccions. Sens dubte una de les millors ma-neres de fer saber la nostra opinió. Però realment les eleccions són un termòmetre fidel del que pensa la gent? Jo sempre havia cregut que sí, però ja fa uns anys que en començo a dubtar. A les trobades amb amics o companys, en parlar de la situació actual, no hi ha ningú que estigui content, no sols amb la conjuntura, ( molt tonto o molt ric hauries de ser) sinó tampoc amb les actuacions dels diferents governs per arranjar-les. Però tot i això les urnes els refermen. No entenc res! Ja fa molts anys, en unes vacances, em va sobtar que una pa-rella nord-americana elogiés el nos-tre sistema sanitari, la menyspreada Seguretat Social, segons ells era un sistema just i igualitari. Em van ex-plicar que moltes vegades ciutadans estrangers venien de vacances al nostres país per motius de salut, i no era pels beneficis del sol, sinó perquè

un cop aquí, un cor escarbotat o un ronyó amb baix rendiment podien sortir recuperats gràcies a les pres-tacions de la Seguretat Social. Segur que no era tant fàcil, però el que sí està clar és que cap de nosaltres ha-via de tenir una assegurança privada per tal de rebre una atenció mèdica acurada, i el nostre nivell econòmic no influïa en el tractament. A partir d’ara ja veurem... Jo vaig fer l’EGB ( Edu-cació General Bàsica, acotació pels més joves]), tot i que hi havia com-panyes un o dos anys més grans que acabaven els seus estudis de Batxillerat superior. Vaig fer BUP i COU, i creia que el canvi en les lleis d’educació era un símptoma més del canvi polític que patia el país. Però, malauradament no és així, tinc tres fills, el gran va començar l’EGB i va acabar l’ESO, els altres s’han creu-at amb la LOGSE i amb la LOE. Realment penseu que un sistema educatiu pot canviar cada quatre anys, en funció de qui governi? Els resultats d’un procés educatiu ne-cessiten dos o tres promocions per poder ser avaluats. Però els nostres polítics no ho veuen així, i refor-men sense manies. Ara 6 hores, ara 5, ara setmana blanca ara no, no ve

d’aquí. Reduint-ne les partides pres-supostaries ves a saber per què? Amb tot, i reprenent el fil inicial, podríem dir que les elec-cions ens haurien de permetre evitar aquests desficis, ja que som nosaltres els qui decidim qui ens governa i per tant refermant allò que faran. Però també en aquest tema hi mala peça al teler, ja que la llei electoral vigent, no computa el total de vots sinó que comptabilitza els vots emesos per cada partit i sobre ells calcula els resultats. No vull pecar de urbano-céntrica, però si bé és cert que els territoris menys poblats tenen els mateixos drets que els més densos, tampoc és just que el vot d’un pas-tor del Pallars valgui més que el d’un taxista de Tarragona. probablement us estareu pregun-tant a on vull arribar. Feu memòria, recordeu el moviment del 15-M. ? Segur que sí. D’antuvi molts ens hi vam sentir identificats, reclamaven allò que tots (o quasi tots) volíem.

Molts ens preguntem per què no han avançat, per què no han apro-fitat l’embranzida i s’han presentat a les eleccions. Us ho heu preguntat, oi? Però jo us demano, si hi estàvem d’acord per què no els hi vam fer costat? És fàcil jutjar des del sofà de casa; ells van dormir moltes nits al carrer. Son joves, tenen ganes, però els manca l’experiència, la nostra, que ja no ho som tant, però encara mantenim l’esperit jove i les ganes per defensar allò que creiem just. Tot plegat pot semblar un discurs hippie, salut educació, igualtat i lli-bertat però no us enganyeu, no son ideals, no son utopies, tot el que demanem està legislat, la Constitu-ció i l’Estatut reconeixen la sanitat i l’educació com a drets fonamentals, i la democràcia com el millor dels sistemes polítics. Davant d’això sols em queda parafrasejar JFK : no et pre-guntis què pot fer el teu país per tu, demana’t que pots fer tu pel teu país.

PerTeresa Boada Mejorada

Tot plegat sembla un discurs hippie: salut, educació, igualtat i llibertat, però no us enganyeu, no són ideals, no són utopies, tot el que demanem està a la Constitu-

ció, a l’Estatut.

Teresa Boada Mejorada, una lectora del cafèambllet, re-flexiona sobre les eleccions, la educació i el 15M

29DESEMBRE

Fem la teva panera a midades de

10€

En una escola verda el res-pecte pel medi ambient no és una assignatura. És una fei-na que es fa cada dia. Des del bar gestionat pels alumnes al sistema de calefacció per pla-ques solars, les escoles verdes pretenen posar al centre de l’experiència educativa la cura per l’entorn, la innovació i la creació d’alternatives de fun-cionament i comportament dirigides a ser més ‘verds’. Però per a que això no quedi només en paraules cal fer feina. Per això des de fa 5 anys els Insti-tuts Escoles Verdes de La Selva es reuneixen per compartir ex-periències i debatre sobre futu-res experiències. Així, el passat 11 de novembre es van reunir a Vidreres 150 alumnes i pro-fessors dels instituts d’Arbúcies (Montsoriu), Hostalric (Ves-comptat de Cabrera), Lloret de Mar (Rocagrossa) i Sant Hilari Sacalm (Busquets i Punset), per celebrar la cinquena edició de les trobades.L’activitat ha consistit en inter-

canviar experiències i fer pro-postes en base a 5 eixos: gestió de residus, difusió del pensa-ment ecològic, consum res-ponsable, relació amb l’entorn i formació d’una possible asso-ciació comarcal d’escoles.Després dels debats es va fer una fira d’intercanvi d’objectes usats on van destacar les jo-guines aportades per l’INS de Santa Coloma de Farners fets per l’alumnat del Cicle Forma-tiu d’Educació Infantil. Des-prés de participar en la festa de la Castanyada del centre el grup format per membres dels comitès ambientals dels dife-rents centres va fer una excur-sió pel pla de La Selva, dinant a l’entorn d’un bosc mixt de roures, alzines i pins que ens recordava la selva que un dia va existir va donar nom a la comarca. Durant la trobada es va traspassar el testimoni per organitzar la del proper any, materialitzat amb la Llibreta Verda, a l’Institut de Lloret.

Les accions de les escoles verds es materialitzen en projectes concrets. A la nos-tra zon un bon exemple és el programa “Preservem la colònia d’orenetes” que va portar a terme l’IES Monts-oriu. Des de la inaugura-ció de l’edifici, fa més de 35 anys, una colònia d’orenetes va fer nius i es va desenvo-lupar al mateix temps que vàries ‘quintes’ de nens ar-buciencs. Però un dia va arribar el moment de pintar l’escola i de canviar algunes de les finestres. Aquesta ac-ció afectava a tots els nius d’orenetes de l’escola. Però L’esperit de l’escola verda es va posar en marxa. Després d’advertir el que passaria si els treballs es portaven a ter-me, els alumnes van contac-tar amb tècnic i naturalistes per demanar la seva opinió. Amb aquesta informació els alumnes va adreçar-se als pintors i els van fer una sèrie de recomanacions: es-perar a que s’acabés l’època de cria, no utilitzar bastides sinó grues mòbils per no destorbar el pas de les ore-netes, calia fer servir pintu-ra respectuosa amb el medi (fins i tot es podien pintar els nius amb aquesta pintura) i, sobretot, calia fer pública la importància de preservar les orenetes. Una raó de pes: si no hi ha orenetes el control d’insectes és impossible, amb l’impacte negatiu que això pot tenir per a tota la població.

selva

Nius d’orenetes salvats de la pintura

Escoles verdes reunides

Orenetessalvades de la pintura

30 DESEMBRE

Solucions

Sudokus

Lo mejor que podemos hacer por otro no es sólo compartir con él nuestras riquezas, sino mostrarle las suyas.Benjamin Disraeli · (1766-1848) Estadista ingles.

Mi sueño es el de Picasso; tener mucho dinero para vivir tranquilo como los pobres · Fernando Savater (1947-?) Filósofo español.

¿Quieres ser rico? Pues no te afanes en aumentar tus bienes, sino en disminuir tu codicia · Epicuro de Samos (341 AC-270 AC) Filósofo griego.

No estimes el dinero en más ni en menos de lo que vale, porque es un buen siervo y un mal amo · Alejandro Dumas (1803-1870) Escritor francés.

¿Qué es la avaricia? Un continuo vivir en la pobreza por temor a ser pobre · San Ber-nardo de Claraval (1091-1153) Eclesiástico francés.

El dinero no da la felicidad, ciertamente; pero tampoco es un serio obstáculo · Josep Pla (1897-1981) Escritor español.

Muchos hablan sinceramente cuando dicen que desprecian las riquezas, pero se refieren a las riquezas que poseen los demás · Charles Caleb Colton (1780-1832) Poeta inglés.

El capital no es un mal en sí mismo, el mal radica en su mal uso · Mahatma Gandhi (1869-1948) Político y pensador indio.

Estoy absolutamente convencido que ningu-na riqueza del mundo puede ayudar a que progrese la humanidad. El mundo necesita paz permanente y buena voluntad perdura-ble · Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.

Llicenciat en Filologia Hispànica amb expe-riència docent dóna classes de castellà, cata-là i anglès per als nivells d’ESO, Batxillerat i MM.PP. Telèfon de contacte: 660340333.

SU SALUD EN UNA TAZA DE CAFÉNuevo café con GANODERMA producto natu-ral con propiedades saludables para el organis-mo. Tambien en café con leche, café mocha y

chocolate a la taza. Para concertar una degusta-ción gratuita llamar al tel. : 609 97 52 33

correo electrónico: imma.terapias@gmail.com

CLASSES

invitación

Frasessobre el dinero

Mots encreuatsPer Pau Vidal · ACPG

HORITZONTALS: 1. En Xavi la fa amb la pilota i la Moritz amb camions / 2. Color de pel·lícula victoriana. Balcànic de l’any de la picor, del temps del col·liri / 3. Dòlar excarcerat. Es fa notar perquè va camí de l’excel·lència. Prefix al cine / 4. Cotxe anglès usat a l’arquebisbat. Rebaix en un desnivell de can Bellmunt / 5. Mossèn encarregat de les relacions amb els confi-dents. Un porgador a la pape-rera / 6. Mort del sociòleg. Allà on la cuixa s’uneix per darrere amb l’abdomen. Imant al cel / 7. No cal que titil·li, qualifiqui i ja està. Aproximació a la mala santa / 8. Converses entre Plató i un besuc. Sopa faltada de fòs-for / 9. Menys de mitja fortuna, per anglès. Va molt bé per en-ganxar per l’esquena / 10. De contraportada a portada. D’actes intel·lectius així, la Noèlia en va fer sis / 11. Col isolada. Prime-ra part d’una oració que parlarà de la pròtesi. Q / 12. Ni va per davant ni endavant. Xic, per ser un cap àrab sembles molt tortosí /13. El pispa de menstruacions. Babaua, ruca, ximpleta.

VERTICALS: 1. Efímer rei de l’emmagatzemament informàtic. Quin tall més bo, i quasi tan

gros com un nen menorquí! / 2. Quatre en privat. Mossèn que entra a treballar just des-prés del d’abans. Sempre al mig del carrer / 3. Els versos molt bé però les notes, fatal. Corre-tja de sabater per subjectar el calçat / 4. Fa de mal batollar, quan és descoberta. Amunt, tatanet, amunt! / 5. No prou ritme. Reencarnació en pagès de la mort / 6. Interior de pis. Festes en honor d’Adonis. Re-cuperació sobtada de la vista / 7. Té la capacitat d’un quinto i

la fidelitat de la quinta. La part delicada d’una perdigonada / 8. Com més grossos menys hi veuen. Despeses en gas del que fa tossir. Per tot l’escaire / 9. Més pietós que la intempèrie. Sorgeixo com un estrany noi xe / 10. Parell de dos. Si es pogués asseure és que no hi hauria en-zims. Viu en el desert / 11. Pixo com la Isabel-Clara Simó, edu-cadament. Nouvinguts al con-vent / 12. O és una lladregota o una inoportuna. Caus en mala posició i algú en treu profit.

31DESEMBRE

Caella Dissabte 10 11.30: Activitat infantil. A la Biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Dilluns 12 De 9.00 a 13.00: Recollida de joguines, en bon estat o noves, per a la Campanya de Reis. A Serveis Socials (fàbri-ca Llobet-Guri) · Organitza: Ajuntament de Calella i Creu Roja. Aquesta activitat es repe-tirà fins al 30 de desembre.11.00: Sessions de dinamit-zació per a la gent gran. Al circuit de salut del Parc Dal-mau Organitza: Diputació de Barcelona. Aquesta activitat es repetirà el 19.19.00: Club de lectura llibre obert: Tòquio Blues, d’Haruki Murakami. Coordina: Lluís Barri. A la Biblioteca Can Sal-vador de la Plaça,

Dimarts 13 19.00: Club de lectura d’anglès fàcil: Easy Readers in English. Coordina: Maree Ray. A la Biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Dimecres 14 18.30: Conferència: El mite del jardí perdut en la literatura catalana. A càrrec de Vicenç Villatoro. Al Casal l’Amistat (Església, 205-207) · Organit-za: Aula d’Extensió Universi-tària de Calella. Només per als socis de l’Aula.

Divendres 16 19.00: Lliurament del premi cívic Jeroni Martorell a la mi-llor restauració arquitectònica 2011. A l’Ajuntament vell. Or-ganitza: Associació Amics de Calella.19.20: Xerrada col·loqui: La Cultura a Calella. Amb diver-sos ponents. Hi haurà torn de preguntes. A l’Ajuntament vell.Organitza: Associació Amics de Calella.22.00: Jam-Session, amb la participació de Gorka Benítez (saxo), Rai Ferrer (contrabaix) i César Martínez (bateria). A la Sala Mozart (bar) Coordina: J. C. Narzekian.

Dissabte 17 D’11.00 a 13.00 i de 18.00 a 20.00: Visita del Pare Noel/Mickey pel centre comercial. Organitza: Ajuntament i Asso-ciació de Comerciants Calella Centre Comercial. Aquesta activitat es repetirà el 18 i el 23de desembre.11.30: Hora del conte: El Somni d’una Nit de Reis, a cà-rrec de Mercè. A la Biblioteca Can Salvador de la Plaça.12.00: Cercavila fins a la fàbri-ca Llobet-Guri, per donar inici a la 4a edició del Festival d’Art Jove Esclat. Durant tota la tarda hi haurà tallers, espectacles tea-trals i concerts fins a les 2.30h. A la Plaça de l’Ajuntament. Organitza: l’Ajuntament i l’Associació de Joves Artistes de Calella (AJAC).13.00: Inauguració de l’exposició Col·lecció Canonge Bellvert, produïda pel Museu-Arxiu Municipal de Calella. Al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Ba-gué,. Es podrà visitar fins al 9 d’abril de 2012.17.00: Inauguració del Pesse-bre amb cantada de nadales a càrrec del Cor de Veterans de Can Salom. Al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (al pati del carrer d’Escoles Pies, 36). Es podrà visitar fins al 6 de gener. Organitza: Museu-Arxiu Mu-nicipal i l’Associació de Pesse-bristes de Calella.18.00: Inauguració del pesse-bre de la ciutat situat a la sala d’actes de l’Ajuntament vell i realitzat per l’Associació de Pessebristes de Calella. Tot seguit, actuació de l’Escola de Música Can Llobet. A la plaça de l’Ajuntament.19.00: Conferència a càrrec de Quim Gibert: “Qui estima la llengua, la fa servir”. I pre-sentació del llibre “Removent consciències”. A la sala d’actes del Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué. Organitza Òmnium Montnegre.19.00: Inauguració de la XXII Exposició de pessebres i diora-mes. A la sala d’exposicions del Casal l’Amistat (Amadeu, 55). Durarà fins al 6 de gener. Ho-rari: feiners, de 18.00 a 20.00 h; festius, de 18.30 a 21.00 h.Organitza: Associació de Pes-sebristes de Calella.20.00: Primera representació

del Pessebre Vivent, organit-zat pel Grup Pa, Vi i Moltó. Al centre històric de la ciutat. Llocs: pati de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, pati del Museu Arxiu Municipal Josep M. Codina i Bagué, plaça de l’Ajuntament i Capellade Sant Quirze i Santa Julita.

Diumenge 18 10.00: Calella amb la Marató: Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Diverses ac-tivitats (caminada Calella mar-xa, botifarrada, bingo, dansa, etc.). A la plaça de Catalunya.Organitza: entitats de la ciutat.Coordina: Ajuntament. Altres activitats durant tota la setma-na (sopar per la Marató, con-ferència).12.15: Tradicional concert a càrrec de la cobla Montgrins. A la Sala Mozart. Organitza: Agrupació Sardanista de Ca-lella.17.00: Calella amb la Marató: Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Diverses ac-tivitats (ruleta, bingo, castell inflable, etc.). A la plaça de l’Església. Organitza: entitats de la ciutat. Coordina: Ajunta-ment. Altres activitats durant tota la setmana.18.00: Primera representació dels pastorets: L’Estel de Natza-ret, de Ramon Pàmies, a càrrec de Joventut Artística. Al teatre Orfeó Calellenc. Es faran altres representacions del mateix es-pectacle els dies 26 de desem-bre a les 18.00 h, l’1 de gener a les 19.00 h, el 8 i 15 de gener a les 18.00 h i el 7 de gener a les 21.30 h. Venda d’entrades una hora abans de la representació.19.00: Segona representació del Pessebre Vivent, organit-zat pel Grup Pa, Vi i Moltó. Al centre històric de la ciutat. Llocs: pati de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, pati del Museu Arxiu Municipal Josep M. Codina i Bagué, plaça de l’Ajuntament i Capella de Sant Quirze i Santa Julita.

Dilluns 19 De 10.00 a 20.00: A les instal·lacions del Club Nàutic Calella, es pot visitar el pesse-bre fins al 8 de gener. Organit-za: Club Nàutic Calella.

Dimecres 21 18.30: Conferència: Opi, Ka-lashnikovs i hipocresia: 30

anys de guerra a l’Afganistan. A càrrec del Dr. Sebastian Stri-de. Al Casal l’Amistat (Esglé-sia, 205-207). Organitza: Aula d’Extensió Universitària de Calella. Només per als socis de l’Aula.19.00: Conferència: La II Re-pública, a càrrec del Dr. Jordi Amat i Teixidó. A l’Ajuntament vell. Organitza: Associació Amics de Calella.

Dijous 22 18.00: Centre de Taula Nada-lenc, idees per decorar el Na-dal. A càrrec de Kalathos. A la Biblioteca Can Salvador de la Plaça. Organitza: Amics de la Biblioteca de Calella.

Divendres 23 21.30: Concert: Glòria d’Antonio Vivaldi, a càrrec de Beatrice Jiménez (soprano), Laura Vila (mezzosoprano), el Cor Harmonia Calellenc i l’Orquestra de Cambra Har-monia. Director: Albert De-prius. A l’Església Parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau.Venda d’entrades numerades al Centre Musical Can Salom (Es-glésia, 93, 1r pis), del 15 al 22 de desembre, de 18.00 a 20.00 h. Preu: 10 € anticipada i 12 € a taquilla. Socis col·laboradors i espònsors: 8 € anticipada i 10 € a taquilla.

Dissabte 24 A la plaça d’Espanya (del Bunyol), es pot visitar el pesse-bre fins al 8 de gener. Organit-za: Gent de Barri de Pequín.18.00: Caga tió monumental dedicat a la mainada. A la plaça de l’Església · Organitza: Grup Pa, Vi i Moltó.24.00: Missa del Gall, cele-brant el Nadal de N.S. Jesucrist. A l’església parroquial. Després de missa, l’Agrupament Escolta Montnegre repartirà la llum de la pau, procedent de Betlem com a missatge de pau, amor i esperança. Qui se la vulgui en-dur a casa haurà de portar un fanalet.

Diumenge 25 12.00: XV banyada nada-lenca. A la platja (zona de les barques). Organitza: Colla No-tinc-fred.20.00: Concert de Nadal a càrrec de la Coral Laetare. A l’església de l’Escola Pia (Sant Pere, 120).

Dilluns 26 11.00: Arribada dels patges de S M els Reis d’Orient, que es dirigiran a l’església de l’Escola Pia (entrada Sant Pere xamfrà Sant Antoni) per recollir les cartes de tots els infants de Ca-lella. Aniran acompanyats per l’ADF de l’Alt Maresme.D’11.00 a 15.00: Gran zona lúdica infantil i inflables a cà-rrec de Festamusic grup, per a nens i nenes de 0 a 8 anys. Al pati de l’Escola Pia (entrada Sant Pere xamfrà Sant Antoni).A la tarda, a la sala amb colum-nes de la fàbrica Llobet-Guri (c/Llobet i Guri), Quines de Nadal. Organitza: Unió Espor-tiva Handbol Calella. Aquesta activitat es repetirà l’1 i 8 de gener.

Dimecres 28 D’11.30 a 13.30: Taller de globoflèxia i taller per fer llu-fes d’innocents. A la plaça de l’Església. Organitza: Ajunta-ment i Associació de Comer-ciants Calella Centre Comer-cial.

Dijous 29 De 18.00 a 20.00: Passejada pel centre comercial de per-sonatges d’animació infantil coneguts arreu del món. Orga-nitza: Ajuntament i Associació de Comerciants Calella Centre Comercial. Aquesta activitat es repetirà el 30 de desembre i el 2 i 3 de gener.

Divendres 30 22.00: Concert de Jazz de Nadal, amb la participació d’Andrea Motis (veu, saxo i trompeta), Joan Chamorro, (contrabaix i saxo), Josep Tra-ver (guitarra) i Esteve Pi (bate-ria). A la Sala Mozart (bar).Coordina: J. C. Narzekian.

Dissabte 3109.00: Diada cap nen sense joguina. A la zona esportiva la Muntanyeta. Organitza: Fun-dació Privada Escola Futbol Calella.D’11.00 a 13.30: Patge reial. Al Mercat Municipal. Orga-nitza: Ajuntament i Associació de Comerciants Calella Centre Comercial. Aquesta activitat es repetirà el 4 i 5 de gener.D’11.30 a 13.30: Taller per maquillatge. A la plaça de l’Església. Organitza: Ajunta-ment i Associació de Comer-

ciants Calella Centre Comer-cial.18.00: Cercavila de l’Home dels Nassos al carrer de l’Església, amb la participació dels capgrossos de Calella. Or-ganitza: Grup Pa, Vi i Moltó.

PinedaDe l’11 de desembre al 6 de gener de 2012, Exposició de documents de Nadal (llibres, revistes, CD, DVD) Organitza: Biblioteca M. Serra i MoretA partir de l’1 de desembreLots de Nadal. Selecció de contes infantils amb sorpresa. Emporta’t el teu! Organitza: Biblioteca M. Serra i Moret

XXVII Concurs de Pessebres Jonàs i Mataties: Termini d’inscripcions: 19 de desembre de 2011. Telèfon de contacte: 620105391, Sr. Toni Soldado. Places limitadesOrganitza: Associació Cultural Timbalers de l’Alt Maresme

Campanya de recollida de joguines de reis: Pineda cen-tre: Ràdio Pineda De dilluns a divendres, matins i tardesCaps de setmana i festius: matins-Lloc: C/ Justícia, 25 / Creu-Roja Joventut, De dilluns a divendres, de 9.00 a 19.00 h. Carretera N-II / Càritas Pineda Dijous i divendres, de 17.00 h a 19.00 h Lloc: Carrer Sant An-toni, 15Poblenou: Benestar Social de Poblenou, De dilluns a diven-dres, de 9.00 a 14.00 h - Dilluns i dimecres, de 15.00 a 18.00 h

l’Agenda de Nadal

l’A Jam-session amb Gorka Benitez, Rai Ferrer i César Martínez. A la Sala Mozart. Divendres 16 · 22hs.

Calella: Conferència: La II Repú-blica, a càrrec del Dr. Jordi Amat i Teixidó. Dimecres 21 · 19hs.

Calella: Club de lectura: Tòquio Blues, d’Haruki Murakami. Coordina: Lluís Barri. A la Biblioteca Can Salvador. Dilluns 12 · 19hs.

32 DESEMBRE

Lloc: Av. Mediterrani, 48 (Po-blenou)

Diumenge, 11 9.00: Camí d’”avast” solida-ri. Campanya de recollida de joguines en col·laboració amb Creu Roja Alt Maresme i Ràdio Pineda. Lloc de sortida: Plaça de les Mèlies. Organitza: Cen-tre d’Estudis Arqueològics de l’Alt Maresme18.00: Concert de Nadal a cà-rrec de la Coral Pinedenca. Al Museu Europeu d’Art Modern. Palau Gomis. C/ Barra de Fe-rro, 5 BarcelonaOrganitza: Coral Pinedenca

Dijous, 15 18.00: Taller infantil: Nadal. Cal inscripció prèvia i puntua-litat Organitza: Biblioteca M. Serra i Moret

Divendres, 16 18.00: Festa de Nadal amb be-renar a càrrec de l’Associació de Dones Pinedenques Entrada gratuïta Al Centre Anna Bachs (C/ Barcelona, 33-35, entresòl, 2a) Organitza: Associació de

Dones Pinedenques

Dissabte, 17 De 10.00 a 21.00: II Fira de Nadal. A la Plaça de CatalunyaCol·labora: Associació de co-merciants i empresaris Gent de Pineda. Organitza: Regidoria de Turisme, Comerç i ConsumA partir de les 17.00: Festa de Nadal del Cau de Pineda. A la Plaça de Catalunya. Organit-za: AEiG Montpalau de Pineda17.30: Arribada a Pineda de la Flama de la Pau de Betlem i lectura del Conte per la pau del Cau de Pineda. Hi haurà ac-tuacions musicals a càrrec dels grups d’animació infantil Ara va de bo i La Bicicleta. Tothom que vulgui es podrà endur la flama a casa. Xocolatada popu-lar per la Marató de TV3. A la Plaça de Catalunya.19.00: es portarà a l’Església de Santa Maria de Pineda de Mar / 20.00: es portarà a l’Església de Sant Joan Baptista de Poblenou. Organitza: AEiG Montpalau de Pineda

Diumenge, 18 De 10.00 a 21.00: II Fira de

Nadal. A la Plaça de Catalunya.Col·labora: Associació de co-merciants i empresaris Gent de Pineda. Organitza: Regidoria de Turisme, Comerç i Consum

Inauguració del pessebre municipal. Sala Municipal d’Exposicions Pl. Catalunya, 1 . Romandrà obert al públic des del 18 de desembre de 2011 fins al 8 de gener de 2012 (ambdós inclosos) Horari: de dilluns a divendres de 17.00 a 20.00 hCaps de setmana i festius de 12.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h Organitza: Regidoria de Cultura i Ciutadania

12.00: Concert de Nadal a cà-rrec de les corals i l’orquestra de l’Escola Municipal de Música de Pineda de Mar. A l‘Escola Sant Jordi. Un Nadal. Direcció a càrrec del Sr. Andreu FerréSONS SOLIDARIS: Preu d’entrada: 1,00 € i la voluntat. La recaptació anirà destinada a la Marató de TV3. Activitat inclosa dins la programació d’actes de la Marató de TV3 d’enguany.Organitza: Escola

municipal de Música de Pineda de Mar.13.00: Concert de Nadal a cà-rrec de la Coral Pinedenca. A la Església Sant Joan Baptista de Poblenou. Organitza: Coral Pinedenca19.00: Concert de Nadal a cà-rrec de la Coral Pinedenca en col·laboració amb la Marató de TV3. A la Església Santa Maria de Pineda de Mar. Organitza: Coral Pinedenca

Dilluns, 19 De 17.30 a 19.00: Cantada de nadales a càrrec dels infants per demanar un donatiu per a la Marató de TV3. En cas de pluja s’ajornaria al dia 20 de desembre. Organitza: Centres Oberts El Nus i La Baldufa de Pineda de Mar

Dimarts, 20 19.00: 7a edició Festa Nada-lenca AVV Carrer Major. Al Carrer Major. Organitza: AVV Carrer Major

Dijous, 22 18.30: Cantada de nadales. Els

infants dels Centres Oberts El Nus i La Baldufa oferiran un recull de nadales. Al Centre Cultural i Recreatiu. Organit-za: Centres Oberts de Pineda de Mar

Divendres, 23 17.00: Festa de Nadal. A la Sala Polivalent Casal d’avis de Poblenou. Organitza: Casal d’Avis de Poblenou.19.00: Concert de Nadal a cà-rrec de la Coral Pinedenca. Al Casal d’Avis de la Plaça de les Mèlies. Organitza: Coral Pine-denca

Dissabte, 24 17.00: Caga Tió a Poblenou. A la Plaça Nova de Poblenou. Organitza: AVV Unió de Po-blenou22.00: Missa del Gall a la ca-pella de Les Creus. Organitza: Parròquia Les Creus 00.00: Missa del Gall a l’Església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar. Or-ganitza: Parròquia Santa Maria

Diumenge, 25

9.00: Missa de Nadal a l’Església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar. Or-ganitza: Parròquia Santa Maria 10.00: Missa de Nadal a la Ca-pella de Les Creus. Organitza: Parròquia Santa Maria 11.00: Missa de Nadal a l’Església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar. Or-ganitza: Parròquia Santa Maria 19.00: Els Pastorets de Pine-da. A la Sala gran del Centre Cultural i Recreatiu. Organitza: Escola de Teatre Artur Iscla. Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar

Dissabte, 31 00.00: Campanades de Cap d’Any de benvinguda al 2012. A la Plaça de Catalunya (da-vant la porta de l’Ajuntament).Organitza: Ajuntament de Pi-neda de Mar.

Malgrat

902 108 108 / viajesiberia.com

Segueix-nos en:Segurquete’n vas

¿UNAS VACAS RECORRIENDOLA RIOJA?

Visitando: San Millán de la Cogolla, Nájera, Santo Domingo de la Calzada, Laguardia, Logroño y Museo Dinastía Vivanco. Guía acompañante incluido.

Especial Circuito La RiojaSalida en autobus desde Lloret de Mar y Blanes

26 DE MARZO

360€H. CONDES DE BADARÁN ***

PENSIÓN COMPLETA

5 días

C/ Vicenç Bou, 3 • 17310 Lloret de Mar • Tel. 972 37 40 42 C/ Hospital, 29 • 17300 Blanes • Tel. 972 35 90 63

INFORMACIÓ I RESERVES

Precio por persona en habitación doble y régimen indicado, válido para la fecha publicada. Gastos de gestión no incluidos en el precio 10 € por reserva. Suplemento individual 72 €.

BAL

- 0

01 -

MM

ANUNCIO LA RIOJA 160x266.indd 1 02/12/11 11:24

l’A Calella: Cercavila de l’Home dels Nassos al carrer de l’Església. Dis-sabte 31 · 18hs.

Pineda: Festa de Nadal del Cau de Pineda AEiG Montpalau. Dis-sabte 17 · 17hs

Calella: Concert de jazz amb Andrea Motis, Joan Chamorro, Josep Traver i Estev Pi. Diven-dres 30 · 22hs. Sala Mozart

l’Agenda de Nadal

33DESEMBRE

diarios

Divendres 9 22.00: Concert jove, amb el grups Brams, Takikardia i Lad Cuig. Al Pavelló Germans Margall . Entrada gratuïta.22.30: Sessió de Cinema Cine Club Garbí. Al Centre Cultural.

Dissabte 10 17.00: Campionat d’escacs per a totes les edats, petits i grans. A la seu social del Club d’Escacs Malgrat al edifici de la S.C. i R la Barretina.20.30: Tabalada. Començarà a la Plaça Catalunya continuarà per carrer de Ramon Turró, Mar, Desclapers fins a la Plaça J. Anselm Clavé.21.00: Correfoc. Començarà a la Plaça J.Anselm Clavé per se-guir per Sant Antoni de Pàdua, Bellaire, Peixateries Velles, Car-me, Desclapers, Pl. Doctor Ro-bert, carreró de l’Esglèsia per acabar a la Plaça de l’Esglèsia. A càrrec de la Colla de de Dia-bles RatpenatsInfernals.22.30: Sessió de balls de saló. A la sala de la S.C. i R. La Ba-rretina Vermella podràs gaudir del balls de saló a càrrec del DJ

Figuetti.

Diumenge 11 18.00: TEATRE amb la repre-sentació de la comedia “La Gà-bia de les boges”, a càrrec de la companyia La Clau, XVII Con-curs de teatre Vicens Bayarri. Al Centre Cultural.19.00: Sessió Country. A la sala de la S.C. i R. La Barretina Ver-mella podràs ballar country.19.00: Trobada Corals. A l’Església Parroquial de Sant Nicolau, Trobada de Corals, amb les Corals Verge dels Socors d’Hostalrich, Llaç d’amistat d’Argentona i la Coral Atzavara de Malgrat de Mar.

Dilluns 12 17.00: Tallers de Nadal. A la sala de la biblioteca, tallers de Nadal a càrrec de Montse Bo-net.

Dimarts 13 13.30: Fem el cafè a la bibliote-ca, Menú de Nadal, a càrrec de M. Teresa Ribas. A la sala de la biblioteca.18.00: Xerrada sobre com

millorar la diabetis amb l’alimentació, control de ca-lories i racions a càrrec de la Dra. Vicky Borras. A la sala d’exposicions del Centre Cul-tural.

Dimecres 14 17.00: Tallers de Nadal a càrrec de Montse Bonet. A la sala de la biblioteca.

Divendres 16 18.00: L’hora del conte amb Escudella de contes de Nadal a càrrec d’Assumpte Mercader. A la sala de la biblioteca.

Diumenge 18 18.00: Concert de Santa Llú-cia a càrrec de la cobla ciutat de Girona. Al Centre Cultural.19.00: Sessió country. A partir de les 7 de la tarda i a la sala de la S.C. i R. La Barretina Verme-lla podràs ballar country.

Dimarts 20 17.00: Taller de Nadal a càrrec de Montse Bonet. A la sala de la biblioteca.

Dimecres 21 19.00: Club de Lectura. A la sala de la Biblioteca La Coope-rativa. Aquesta edició el llibre és “ El violí d’Auschwitz ” de M. Àngels Anglada i “ Bestiari” de Pere Quart. Coordina Neus Mateu.

Dijous 22 19.00: Club de Lectura. A la sala de la Biblioteca La Coope-rativa. Aquesta edició el llibre és “ El violí d’Auschwitz ” de M. Àngels Anglada i “ Bestiari” de Pere Quart. Coordina Neus Mateu.

Divendres 23 17.00: Caga tió. A les Peixate-ries Velles.

Divendres 30 10.00: Taller d’imants. A les Peixateries Velles.22.30: Sessió de ball. A la sala de la S.C. i R. La Barretina Ver-mella podràs gaudir del balls de saló a càrrec del DJ Figuetti.

SantaSusanna

Dissabte 10 Diumenge 11 De 10 a 13h i de 16 a 20: I Festa de la Infància i Joventut de Santa Susanna. Al Pavelló Municipal. Durant tot el dia activitats pel públic familiar.

Dijous 15 17.00: Taller d’ornaments de Nadal. Al Centre Parroquial. Preu: 3€ A càrrec d’Ester Ubach. Per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Cal inscriure’s a la Bi-blioteca Municipal fins el 22 de desembre. Places limitades. Organitza: Biblioteca de Santa Susanna

Divendres 16 20.00: Xerrada: Com adequar activitats de la vida quotidiana als diferents perfils. Als Locals Parroquials (C/ Jaume I, 38 - Santa Susanna). Xerrada de

formació dins del programa: “Persona amb Alzheimer: Com puc apropar-me a tu?” A càrrec de Gemma Vidal, treballado-ra familiar Organitza: Càritas Santa Susanna - Programa “Ser gran en dignitat” de Càritas Diocesana.

Dissabte 17 De 10.00 a 14.00: Fira Na-dal Santa Susanna Centre. A la Plaça Catalunya.

Diumenge 18 La Marató de TV3 a Santa Su-sanna Lloc i hora: Diversos es-pais de Santa Susanna.Durant tot el dia activitats organitzades per les entitats de Santa Susan-na amb motiu de la Marató de TV3. 2€ per la MaratóDe 9.00 a 21.00: Fira de Na-dal Espais Susanna. Al centre comercial Espais Susanna.18.00: La nit màgica de Nadal. Espectacle de titelles. Al Local Social. A càrrec de la compan-yia El Forat del Niu. Hi haurà visita del patge reial que reco-llirà les cartes de tots els nens i nenes. Organitza: Biblioteca

l’A Malgrat de Mar: Concert jove: Brams, Takikardia i Lad Cuig · Di-vendres 9 · 22hs.

Malgrat de Mar: Correfoc. Inici a la Plaça Anselm Clavé. Dissabte 10 · 21hs

Pineda: Caga Tió a Poblenou, a la Plaça Nova de Poblenou. Organitza: AAVV Unió Poblenou. Dissabte, 24 · 17hs.

l’Agenda de Nadal

34 DESEMBRE

Municipal.18.30: Audició de Sardanes a Santa Susanna, amb la Cobla d’Osona. Al Pavelló Municipal.

Dilluns 26 18.00: Pessebre Vivent de San-ta Susanna. A la Masia de Can Ratés. Preu: 3€ Un any més el fantàstic pessebre vivent de Santa Susanna, a la Masia de Can Ratés.

Dissabte 31 00.30: Revetlla de Cap d’Any. Al Pavelló Municipal. Amb les actuacions de Gino Diamanti-ni i DJ’s. Venda d’entrades als punts habituals. Entrada anti-cipada: 15€. Anticipada: 12€

Blanes Dijous 8 13.00: Inauguració de Ninots del Recull. Al 1er pis del Centre Catòlic.19.00: Vetllada de Jazz. A

l’Auditori Centre Catòlic. Vet-llada de Jazz amb el grupG.R.A. ‘the trio’. Entrada:5 Eu-ros I Socis: Gratuïta

Diumenge 11 De 9.00 a 15.00: Presenta-ció equips Racing Blanenc. Al Camp de Futbol Can Borell.

Dimecres 14 20.00: Presentació de les guies de les ermites de Blanes, itine-raris de salut i cultura. A cà-rrec de Rafel Bagot, periodista blanenc. A l’Auditori Centre Catòlic. Organitza: Assoc. Esti-mem les Ermites de Blanes

Dissabte 17 De 9.00 a 13.00: Festival de Gimnàstica Rítmica. A la pista verda, Ciutat Esportiva. Orga-nitzat pel Club Esportiu Bla-nenc Gimnàstica Rítmica. (El diumenge a la mateixa hora)De 15.00 a 18.00: Festival de Nadal de Gimnàstica Rít-micaA Ciutat Esportiva Bla-nes. Instal·lació pista verda. Organitzat pel Club Vutry. Col·labora l’Ajuntament de Bla-nes, Àrea d’Esports.

Diumenge 18 De 10.00 a 13.20: Festival Infantil de Kenpo. A la pista gorga Ciutat Esportiva. Orga-nitza el Club SHOREI RYU BLANES. 19.00: VII Cicle de concerts de tardor. Concert de músi-ca clàssica. Trio Metamorfosi: Nora Stankowsky, violí; Llina Leijala, violoncel; Giorgos Fra-gkos, piano. Obres de J. Brahms i F. Mendelsshon. A l’Auditori Centre Catòlic. Entrada: 5 Eu-ros I Socis: Gratuïta.

Dimarts 27 De 10.00 a 23.00: Presen-tació històrica Blanesport 83 temporada 2011-2012. A la Pista Blava Ciutat Esportiva. Es jugaran partits durant tot el dia amb els equips del Barça de Futbol Sala.

Lloret

Dijous 8 19.00: Teatre: Pel davant i pel darrera. Venda d’entrades a Can Saragossa.Al Teatre Municipal.

Divendres 9 20.00: Conferència: “Quan a Lloret hi havia llops” A càrrec del naturalista banyolí Josep Maria Massip i Gibert. Al Club Marina Casinet.

Dissabte 10 9.00: Marxa nòrdica. Iniciació i caminada amb bastons nòr-dics per entorns de Lloret. Al Museu del Mar - Can Garriga.De 10.00 a 21.00: Fira de productes artesans. Fira on es venen diversos productes ar-tesans de la província de Giro-na: embotits de la vall del Ges, coques de Perafita, formatges, anxoves... A la Plaça de la Vila.

Diumenge 11 9.00: Fira dels Sants Met-ges. Fira d’herbes medicinals i pastissos i licors casolans. A l’Església St. Romà.De 9.00 a 14.00: Fira-Mercat de Brocanters, col·leccionistes

i artesans. Fira-mercat on els expositors ofereixen articles artesanals, de col·leccionisme i de brocanteria. A la Plaça Pere Torrent.10.30: Visita guiada als Jar-dins de Santa Clotilde. Visita amb català, castellà, francès i angles. Als Jardins de Sta. Clo-tilde.12.00: Visita guiada al Museu del Mar. Visites guiades amb català, castellà, francès, angles. Al Museu del Mar - Can Ga-rriga. Dissabte 17 9.00: Marxa Nòridca. Inicia-ció i caminada amb bastons nòrdics per entorns de Lloret. Al Museu del Mar - Can Ga-rriga.

Diumenge 18 9:30: Sortida: Excursió a la Vall d’en Bas. Trobada per di-nar al Restaurant Coll de Con-dreu tel. 972 44 43 19.10.30: Visita guiada als Jardins de Santa Clotilde. Visita amb català, castellà, francès i angles. Als Jardins de Sta. Clotilde.11.30: El racó dels contes.

Contes teatralitzats amb català. A la Biblioteca Municipal.12.00: Visita guiada al Museu del Mar. Visites guiades amb català, castellà, francès, angles. Al Museu del Mar - Can Ga-rriga.18.30: Els pastorets musicals. Teatre. Uns pastorets únics, di-ferents i mai vistos !! Al Teatre Municipal. Preu: 3eur.

Dissabte 24 9.00: Marxa nòridca. Iniciació i caminada amb bastons nòr-dics per entorns de Lloret. Al Museu del Mar - Can Garriga.

Dimarts 27 19.00: Concert valsos i polques de Viena i de Girona. Musica a càrrec de l’Orquestra de Cam-bra de l’Empordà. Al Teatre Municipal. Preu: 10eur

Del dimarts 27 al dimecres 4 de gener de 2011 De 16.30 a 19.30: Pi de Na-dal. Els dies 31 de desembre i 1 de gener tancat. Al Pavelló.

Dissabte 31 9.00: Marxa nòrdica. Iniciació

l’A Santa Susanna: Xerrada “Persona amb Alzheimer: Com puc apropar-me a tu?” Divendres 16 · 20hs. Locals Parroquials.

Blanes: Inauguració d’exposició de Ninots del Recvll. Al Centre Catòlic. Dijous 8 · 13hs.

Malgrat de Mar: Club de Lectura: “El violí d’Auschwitz” de M. Àngels Anglada. Dime-cres 21 · 19hs. Biblioteca La Cooperativa.

l’Agenda de Nadal

i caminada amb bastons nòr-dics per entorns de Lloret. Al Museu del Mar - Can Garriga.10.00 a 13.00: Cursa de Nadal Sant Silvestre Popular de Lloret. A les 10.00 h: Cur-ses de promoció a les Pistes d’atletisme. A les 11.00 h: Cursa de 5 km en circuit urbà. A les Pistes atletisme.

Exposicions · Artistes de Rússia i Catalunya. A la Galeria Art Casa Rússia.del 01/11/2011 a l’ 11/12/2011· Exposició de Pintura. Escola Neus Dalmau A l’Espai Mari-na.Data inicial: 17/11/2011 Data final: 17/12/2011

Tordera Dimarts 13 19.30: Club de lectura. Lectura de “El difunt Mattia Pasqual”, de Luigi Pirandello El con-ductor del Club de Lectura és

l’escriptor Toni Sala, autor de llibres com Goril∙la blanc, Qua-tre dies a l’Àfrica i Rodalies. A la Biblioteca. Els exemplars ja es poden recollir a la Biblioteca per tal de poder fer la lectura durant el mes de novembre.Ho organitza la Biblioteca i Ajuntament de Tordera.

Hostalric

Dimarts 13 19.00: Club de lectura: Rere els murs de Núria Esponellà. A la Biblioteca Modest Salse. Tin-drem la presència de l’autora.

Divendres 16 18.00: Hora del conte: La nit de les Nadalines, a càrrec de Cia. Borinot Groc. A la Biblioteca Modest Salse.

Dissabte 17 22.00: Nit de cantautors. Car-les Serras, Robert Molina, An-gel Arias + artistes convidats.

Al Teatre Serafí Pitarra. Preu: 6eur. Venda anticipada a la Ta-verneta de l’Àngel. Amb el preu de la entrada es col·laborarà amb la Marató de TV3.

Vidreres Dies 4, 11, 18 6.30: Excursions per diferents entorns naturals de les comar-ques gironines (+info 647 58 06 68, Pere) Davant Oficina Agents Municipals. Organitza: Grup Excursionista Vidreres.

Dies 4, 18, 26 17.30: Ball de tarda. Al Casal del Jubilat i Pensionista. Orga-nitza: Casal del Jubilat i Pensio-nista.

Dies 2, 9, 16 De 20.00 a 20.30: Audició Alumnes de l’Escola de Mú-sica. Al Centre Cívic Francesc Llobet. Organitza: Escola de Música Municipal.

Dimecres14

18.00: “Biblionadons” a càrrec de Va de Contes. Programa Nascuts per llegir. A la Biblio-teca Joan Rigau i Sala. Activitat Infantil. Organitza: Biblioteca Joan Rigau i Sala.

Divendres 16 21.30: Cinefòrum: Zèlig de Woody Allen. Al Teatre Casi-no la Unió. Organitza: Grup Vitraris.

Diumenge 18 11.30: Concert de Nadal Es-cola de Música Municipal i Parròquia de Vidreres. A l’Església de Sta. Maria. 17.30: Festival Nadalenc. Al Pavelló Municipal. Organitza: CE Nou Patí Vidrerenc.

Dijous 22 18.00: A la Biblioteca Joan Ri-gau i Sala. L’hora del conte (+ 3 anys) “Contes Màgics” a càrrec de Joan de Boher. Organitza: Biblioteca Joan Rigau i Sala.

Del 23 al 31 10.00 a 13.00: Casal-casalet d’hivern (+ info a 615 21 36 74). A la seu de l’Esplai (sobre

l’A Lloret: Cada diumenge, visites guia-des a Santa Clotilde. A les 10:30 als Jardins de Santa Clotilde.

Blanes: Presentació històrica Blanesport 83, temporada 2011-2012. A la Ciutat Esportiva. Dimarts 27, de 10 a 23hs.

l’Agenda de Nadal

36 DESEMBRE

POSA’T GUAPA PER AQUESTES FESTES DE NADAL.

Carrer Jaume I, 30 (carrer de Correus) 17300 Blanes De dilluns a divendres de 9.00h a 21.00h

972 352 191

TOT EL QUE NECESSITES HO TROBARÀS AL NOSTRE CLUB: manicures, pedicures, depilacions, higienes facials, maquillatges...

www.formes30.cat - formes30@formes30.cat

SI ET FAS UNA HIGIENE FACIAL, ET REGALEM UNA MANICURA

ORI_Premsa_desembre2011.indd 1 01/12/11 16:49

Caixa de Pensions). Organitza: Grup d’Esplai Vidrerenc.

Del 23 de desembre al 3 de gener15.00 a 20.00: Parc Infantil Vidrerenc (+ info a 615 21 36 74). Al Pavelló Municipal.Organitza: Grup d’Esplai Vi-drerenc

Dijous 29 A la tarda: Recollida de car-tes pel Carter Reial. Al Pavelló Municipal.Organitza: Comissió de Reis i Grup d’Esplai Vidrerenc.

Arbúcies

Diumenge 11 11.30: Fotomontseny. Pas-sejant pel Montseny, xerra-da d’excursionisme i foto-

grafia a càrrec de Martín Gallego. Al Museu Etnològic del Montseny.Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Diumenge 18 17.30: Teatre Xarxa. Escu-della de contes, a càrrec de la companyia Rosa Fité (conta-contes). Divertit, alegre i di-dàctic, basat en contes de te-màtica nadalenca. Al Teatre el Centre.Organitza: Xarxa

Dilluns 19 De 15.15 a 16.30: Escola de mares i pares. Punt de tro-bada on poder aprendre tèc-niques i coneixements per a l’educació dels fills i filles. A la Biblioteca municipal. Servei gratuït adreçat a les famílies d’Arbúcies amb fills i filles de 0 a 18 anys. Organitza: Ajunta-ment d’Arbúcies.

l’A Hostalric: Nit de Cantautors. Carles Se-rras, Robert Molina, Angle Arias. Dissa-bte 17 · 22hs. Al Teatre Serafí Pitarra.

Vidreres · Cinefòrum: Zèlig, de Woody Allen. Al Teatre Casino La Unió. Divendres 16 · 21:30hs.

Tordera: Club de lectura: “El difunt Mat-tia Pasqual” de Luigi Pirandello, amb l’escriptor Toni Sala. Dimarts 13 · 19:30hs.

l’Agenda de Nadal

Perruqueria

Sóc un motero descafeïnat que fa 5 Nadals vaig comprar-me una Harley model Dyna de 1600 cc. Recordo l’il•lusió del primer dia al anar-la a buscar, era de nit i tanta la emoció que les cames em tremolaven, també els braços però això ja és normal amb les vibracions

del motor. La moto brillava tant que els cotxes al veurem em deixaven passar, que co-foi que anava... semblava pu-jat a dalt d’un cavall salvatge que al prémer l’accelerador sortia esperitat i el so del seu motor, modulat pels tubs d’escapament, retrunyia com

dues trompetes. Per sort co-neixia bé la carretera i vaig arribar a Blanes sencer, però sacsejat!!!Els caps de setmana la trec a pasturar. M’agraden aquestes pessigolletes a les mans quan vas a cremar benzina passe-jant i gaudint de la música que

blanes

La Harley Dyna d’en Modest abans i després del ‘bany’

Per Modest Garcia

Una Harley sota l’aigua

sona quan explota la benzina comprimida pels 2 cilindres, és un so que tothom coneix. Quan passo pel carrer Ample, desitjo trobar algun semàfor en vermell perquè la gent ho agraeix i et repassa tots els de-talls.La guardo en un garatge gran

a sota de casa, al carrer Hor-ta d`en Creus 3, que la nit del 23 d’octubre en sols 4 hores va engolir prop de 1.000.000 de litres d’aigua de pluja plena de fang. El nivell va arribar a 1,6 metres d’alçada, la meva Har-ley i 15 cotxes varen quedar enxampats sota aquest bassal.Varen trigar dos dies per treure l’aigua i quan estava buit i vaig veure la Harley bruta i plena de llot, em va caure l’ànima als peus, vaig plorar com un nen petit i més encara quan va fer els últims esbufecs encenent els llums de l’alarma, per va de-fallir. Vaig avisar a la grua per dur-la el més aviat possible al especialista de Girona, però no em va donar cap esperança sols es podia desballestar. Al escol-tar allò, si em punxen no em troben sang! Malgrat tot, vaig consultar al meu mecànic de Canet, un xicot baixet perquè ben segur de petit va mamar benzina. Ell que la coneix tant bé com la seva ma dreta, va dir-me: les Harleys no moren mai, portem-la y la ressuscitaré.Vaig anar a buscar-la a Gi-rona, la vaig netejar com si

fos un nadó i li vaig portar. Ràpidament va treure les bu-gies per fer bufar els cilindres i treure la metzina que els hi havia entrat, netejar i secar les connexions elèctriques i el demarré, treure aigua del di-pòsit, canviar olis, carregar la bateria canviar un petit relé. Al prémer el botó d’encesa, tot tossint i rondinant, la Harley es va despertar... sortia aigua per tot arreu, després fum i al final el so inconfusible que traspassa el timpà i et deixa bocabadat. Seguidament va recargolar a fons el puny del gas perquè escupis tot el geni i vaig notar com m’anava pujant l`adrenalina fins fer-me humi-tejar els ulls i quan el motor va agafar confiança va afluixar “la rienda” fins aconseguir un ra-lentí harmoniós.Les Harleys son així, molt de ferro, geni i un gran motor que no para de bategar malgrat el mal cap dels professionals que guaiten el nostre poble per guarir-lo quan plou.Mercès per el vostre esforç William S. Harley i Arthur Davidson.

38 DESEMBRE

Blufields: un racó del Carib tocat pel Maresme

Germà, germana, platicar, dile, pues ahorita!

Els camps del Pirata Blau

· Per Albano Dante Fachin L’any 2001 l’alcalde de Pa-lafolls, Valentí Agustí, va anar per primer cop a Ni-caragua amb un objectiu: posar en marxa un progra-ma de cooperació amb se-gell palafollenc. “Fins llavors l’ajuntament aportava el 0,3% del pressupost municipal al Fons Català de Cooperació però jo volia que el poble participés més” explica Va-lentí. Deu anys després, el fruit d’aquesta implicació del poble de Palafolls és el Centre d’Atenció Psico Social (CAPS) del poble de Bluefields Ara, gairebé 10 anys després del seu naixement, el llibre editat per la Comunitat Terapèutica del Maresme ens porta aques-ta història que agermana per-sones i pobles tan allunyats

--en principi- com els del Ma-resme i la costa caribenya de Nicaragua.Buscant aquest projecte de cooperació per a Palafolls, l’alcalde maresmenc va tro-bar-se amb Moisés Arana, llavors alcalde de Bluefields. Arana, que havia estat cònsol de la Nicaragua sandinista a Barcelona a mitjans dels 80, va transmetre la necessitat de donar resposta terapèutica a les necessitats de salut mental de la seva comunitat. Amb el riu com únic contacte amb la resta del país, amb una socie-tat multiracial i amb el cada cop més present problema del narcotràfic, els gairebé 50.000 habitants de Bluefields tenien moltes carències i una d’elles era l’atenció psico-social. D’aquesta trobada va néixer

un projecte de salut mental que, a dia d’avui, es troba ple-nament consolidat i que s’ha convertit en un referent al sis-tema sanitari nicaragüenc. Al projecte han participat de manera decisiva els profes-sionals de la Comunitat Tera-pèutica del Maresme que han establert un pont professional i humà entre comunitats, on també participa l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat i la Diputació de Barcelona. Els interessats en conèixer aques-ta història maresmenc-cari-benya, una història d’un carib molt més humà que el dels fu-lletons turístics i els resorts de luxe, poden accedir al llibre gratuïtament a través del web de l’ajuntament de Palafolls o seguint el següent link: http://goo.gl/umdzp

“Una petita casa blanca i verd, harmoniosa, al barri de Punta Fría, és el lloc que acull des del 2003 el Centre d’Atenció Psicosocial de Blue-fields. L’espai va ressorgir de les seves runes, com correspon a la seva vocació rehabilitado-ra i és fruit de la cooperació entre voluntats i capacitats solidàries de Nicaragua i Catalunya. Està orientat a l’Est, a la llum del matí. (...) A l’inicio d’aquest relat, ja al Centre de Pun-ta Fría, es pot descansar del calor i del camí. Per arribar aquí, vam travessar selves i rius. El clima és calurós i humit. L’interior del CAPS apareix al visitant com un conjunt equilibrat on coexisteixen instal·lacions administratives i per als tractament, sales per a escoltar, par-

lar, reunir-se i esperar, al costat d’un pati amb fruits i un ‘jícaro’ florit amb petites carbasses. S’escolta el soroll del carrer d’un barri pobre com també passa a d’altres barris de la ciutat. De seguida es descobreix que en aquest lloc, Bluefields, les paraules són un art i el diàleg dels seus habitants, una vivència quotidiana fàcil i imprescindible. La comunicació es fa sobre la marxa en termes gairebé sempre afec-tuosos: germà, germana, platicar, memòria, paraules, pobresa, dolor, pluja, riu, llac, volcà, gall, color verd, árbol del pan, dile, pues!, aho-rita...”(Elena Llorente, periodista i llicenciada en Dret i Filosofia encarregada del text del llibre)

L’origen de Bluefileds està lli-gat a la presència a la costa del Carib nicaragüenca de pirates europeus, súbdits de potències enemigues d’Espanya, que uti-litzaven el Rio Escondido per descansar, reparar averies i fer avituallament. A principis del 1600, un d’aquests pirates que va triar el lloc com a centre de les seves activitats va ser l’holandés Blauveldt, ‘camp blau’ (Viquipè-dia)

Fa poques setmanes la Comunitat Terapèutica del Maresme ha editat el llibre “Projecte de Cooperació en Salut Mental a Bluefields, Nicaragua”. Un títol poc atractiu per a un llibre que recull una història plena d’humanitat, valentia, ganes de fer un món millor i, sobretot, recull una història plena dels impressionants colors –humans i naturals- de Bluefields, ‘la verde esmeralda del Caribe’.

39DESEMBRE

BonesFestes!

40 DESEMBRE

Un ‘excel·lent’ per al Centre Clínic Veterinari Mireia Balliu

Aules de comportament animal

La idea de grupo Bayer era conèixer de primera la mà la valoració que els usuaris de serveis veterinaris fan dels seus centres de referència. Per això va posar en marxa un estudi a 258 clíniques d’arreu d’Espanya i Andorra amb l’objectiu de recollir dades dels cen-tres, les instal·lacions, els professionals, l’atenció i l’accessibilitat. Una de les clíniques participants va ser el Centre Clínic Veterinari Mireia Balliu de Bla-nes (CCVMB). “Ens van fer 124 enquestes -explica un dels responsables de CCVMB David Albuixench- a clients de forma totalment aleatòria i anònima, garantint així la veracitat de les dades obtingudes”. Després del processament de les dades la companyia farmacèutica alemanya va fer saber al centre blanenc que havia obtingut una puntuació de 9,5 sobre 10. “Ja va ser una sorpresa -explica la veterinària Mireia Balliu- haver estar triats per participar en un estudi d’aquest tipus que ens permet conèixer més profun-dament cada un dels departaments de la nostra clí-nica. La puntuació ha estat una satisfacció enorme que ens anònima a continuar millorant”

Segons expliquen els responsables del CCVMB els resultats obtinguts són fruit de les constant millores intriduïdes als seus serveis. Una mi-llora que es materialitza en un equip recentment ampliat amb nous pro-fessionals, un pla d’inversió en equi-pament per poder ofertar els últims avenços en medecina veterinària i en un nou departament d’etologia clínica creat amb l’objectiu de po-

der donar respostes a les consul-tes relacionades con problemas de conducta tant en gosos com en gats. D’aquí va sorgir la idea de realitzar aules bimensuals de formació amb l’objectiu de que els propietaris de les mascotes coneguin millor al seus amics. La primera edició va tenir lloc al Centre d’Estudis Anna Fon-tanals i va tenir com tema central el comportament felí.

El gegant farmacèutic Bayer realitza un estudi veterinari on la clínica blanenca obté una puntuació de 9,5 sobre 10

Des de fa 10 anys, l’Agència Catalana de Turisme convoca els premis que s’atorguen a les diferents entitats en reconeixement als treballs que hagin contribuït a promoure el turisme a Catalunya. En ple procés de renovació del contracte de gestió de la concessió de la dàrsena esportiva, el Club de Vela Blanes torna a ser premiat amb un guardó, en aquest cas el Diploma de Turisme de Catalunya 2011. Aquest diploma s’afegeix per una banda a la marca DTE (destinació de turisme esportiu) i als ja obtinguts en reconeixement a la seva gestió me-diambiental i sostenible (certificacions ISO 14001, EMAS, ISSO 9001, IQnet i Bandera Blava)

El Club de Vela, guardonat

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusSuplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Octubre 2011

Fa gairebé un any sortia de la ‘cui-na’ dels germans Andreu McKarry la cervesa blanenca Marina Pale Ale. Al maig d’aquest any i en el marc de la primera Fira Birrasana de Blanes, Kevin i Pep, de pare blanenc i mare irlandesa, presentaven en societat la Marina Summer Ale. Ara, per arrodo-nir un any espectacular, arriba la Mas Cremat, una cervesa negra, de re-cepta blanenca que ret homenatge al barri blanenc on els ‘brewer brothers’ investiguen i treballen les seves recep-tes cerveseres.“És una cervesa que té un alt com-ponent personal. Per una banda és la primera cervesa negra que traiem al mercat. Com descendents de mare irlandesa per a nosaltres la cervesa negra forma part de la nostra cultura i poder reproduir aquesta cultura a casa nostra és un gran plaer. També és un homenatge al nostre barri, al lloc on hem aprés a fer cervesa, Mas Cremat, un nom que a una cervesa ne-gra li cau perfecte a una cervesa ‘pa-rida’ en aquest barri” -explica Kevin.Amb una escuma cremosa i durado-ra, amb un 4,5% de volum alcohòlic i amb una amargor de 115 IBUS -mesura utilitzada per mesurar com d’amargant és una cervesa- la Mas Cremat es presentarà en societat a la

L’estatus de la cervesa no para de pujar. Si fins ara els maridatges tenien com a protagonistes vins i caves, cada cop més les cerveses també gaudeixen de l’atenció dels sommeliers i dels cuiners. Un exemple és el restaurant bar-celoní “El Racó d’en Cesc” on el menú degustació està íntegrament regat amb cerveses d’arreu del món. Així, els canelons de pollastre estan acompanyats per cervesa Amber Ale dels Estats Units, el rap i les cloïsses per una lager fumada d’Alemanya i la galta ibèrica de Guijuelo per una Black Ball danesa. El tataky de salmó i carpaccio de Portobello perfumar amb anet es degusta amb una Marina Pale Ale, de la cerveseria Marina de Blanes.Bon profit!

Mas Cremat: negra, blanenca i amb sentiment

La cervesa, protagonista de la carta

En Kevin i en Pau a una mostra de cervesa arresana

Fira de Sant Tomàs de Blanes on els amants de la cervesa la podran degus-tar en companyia dels seus creadors. Uns creadors que, com explica en Ke-vin, van perfeccionar la seva recepta al llarg de 10 proves, de 10 receptes amb 60 dies de feina cada una. Al final va sortir la Mas Cremat “una dry stout no molt amarga, seca producte de les millors maltes torrefactes, que li donen el seu particular color a la cer-vesa negra” explica Kevin.Un final d’any perfecte per a la Brewers Borther S.L., l’empresa funda-da pels germans McKarry, que durant tot el 2011 s’ha mogut per fires de cervesa artesana d’arreu i on van te-

nir l’oportunitat de crear cerveses ‘a quatre mans’ a Sheffield, Anglaterra, on va néixer la Blanes Half IPA, una cervesa que es va servir a les bombes de mà -les tradicional aixetes de cer-vesa manuals- a diversos pubs angle-sos. Un any 2011 on la Marina Pale Ale s’ha distribuït arreu de Catalunya però també a Sevilla, Salamanca, Ma-llorca.Així doncs, la presentació de la Mas Cremat a la fira de Sant Tomàs pot ser una oportunitat perfecte per brindar per un bon any 2011 i per esperar el 2012 amb una bona cervesa negra amb escuma blanca.

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus“La nostra cuina té

sabor a Mediterrani”Miquel Ordoñez, 43 anys, xef

del Gran Casino Costa Brava

Per J. C. Llorca

Miquel, els teus orígens?Vaig començar de molt jove a Can Nassos, un restaurant em-blemàtic de Tordera, conegut a tota la comarca. Posteriorment, assumeixo responsabilitats a la cuina de Can Font a Castellar del Vallès. Una cuina casola-na molt sòlida i de reconegut prestigi.Fou durant la meva etapa en aquest restaurant, aprofitant diverses estades, on em vaig relacionar amb algunes de les grans cuines d’Espanya, però va ser al País Basc, de la mà de Luís Irizar, on vaig captar el sen-tit del que ñes l’Alta Cuina. En els seus fogons vaig aprendre molt de la seva tècnica culinària i també de la seva filosofia. La cuina de nivell és una ciència però també és un art que alguns transformem en una forma de vida.Un temps després, vaig ininciar un periple que em va portar al Racó de l’Àngel, a Vilassar de Mar, ja com a cap de cuina, restaurant propi a Blanes, vaig prendre contacte amb la cuina d’hotel i d’allí, al Balneari Prats a Caldes de Montbui, on vaig practicar una cuina tradicional, fresca, sana i molt cuidada.I d’allà al Casino. Quina cuina realitzeu al “SEVEN”?La nostra cuina té sabor a mar. Aquest Mediterrani nostre que tenim a la vista, gairebé a l’abast de la mà influeix a la nostra cuina i ofereix els sabors i aromes dels seus productes. Al “SEVEN” ens proveïm cada dia a les lotges de Blanes i Palamós. El seu peix és d’una qualitat extraordinària.No descuidem tampoc les carns. Per exemple, en quant a boví, preferim la vedella blanca del Pirineu i en quant als bolets, en temporada, els primers Ous de Reig ens venen de la Garrotxa, de la zona del Montnegre-Corredor, Rovelons, Siurenys, Trompetes de la Mort, Ceps, Llanegues, etc.Doncs amb aquests ingre-dients, el resultat...El resultat és una cuina cata-lana, atenta als productes de temporada que sempre presen-tem amb un punt d’imaginació, el qual ens permet innovar sense renunciar a les nostres arrels que són les de la “Cuina Gironina”El “SEVEN” és car?Que va! La gent es sorprèn. Al migdia tenim un menú de 10 euros. És un menú de qualitat

però lleuger, pensat per a aquests clients que han vingut al casino, per exemple a mig matí, i desitgen continuar a la tarda i els incomodaria haver de sortir a dinar.De nit, oferim un menú més complet, al preu de 25 euros. I per a aquells que fan del plaer gastronòmic una prioritat, sem-pre en funció de la temporada, elaborem uns esplèndids menús-degustació; el seu preu oscil·la entre els 35 i 40 euros.

Doncs sembla un regalHo és, pensem que la filosos-fia del Casino és brindar un servei de restauració als nostres clients. Per a nosaltres és una vocació que complim amb gust.

Com encaixa un restau-rant en el context del Casino?Encaixa de meravella. Natural-ment, l’emoció, l’aventura, el glamour que brinda acudir una nit al casino és una experiència inoblidable i un sopar al restau-rant és el seu millor complement. Compartim amb els nostres clients aquesta il·lusió.

Estem al desembre. Què ens ofereix el Casino per a les festes de Nadal i Cap d’Any?Per aquestes festes, els dies 24, 25 i 26 de Desembre, oferim “Els Sopars de Nadal”, una selecció d’exquisits plats, on estaran presents les millors carns, peixos, mariscos, els tradicionals canellons nadalencs i l’escudella de galets.Per grups, empreses, etc durant tot el mes de Desembre, dispo-sem d’una oferta molt cuidada de tres menús a escollir, els preus són de 25, 30 i 35 euros.I per Cap d’Any, un sensacional menú amb el raïm de la sort, amenitzat amb música en direc-te i després ball amb orquestra fins a la matinada, al preu de 140 euros. I ja, al final de la vetllada, xocolata amb xurros i llenties.

Menú migdia: 10€Menú nit: 25€Menús degustació: 35€ / 40€Grups: 25€ / 30€ / 35€Cap d’Any: 140€

Av. de la Vila de Tossa, 27-4317300 · Lloret de Mar972 36 11 66

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

BonesFestes!!!

La Mostra Gastronòmica celebra amb èxit la seva IV edicióNandu Jubany va assistir el dijous com a mestre de cerimònies. Enguany, els comensals van tenir com a obsequi un nou llibre de receptes.

Cuiners participants a la Mostra

La Mostra va mantenir el format de-gustació que permetia als comensals degustar fins a vint plats diferents que enguany proposen els restaurants La Cuina d’en Toni, Antic Sindicat, Can Lucas, Reverter II, Sumac, Masia Can Gibert, El Cep i Ca l’Estevenet. De nou la Mostra Gastronòmica va comptar amb una gran èxit de públic en la seva edició 2011. L’èxit de la Mostra Gastronòmica de Palafolls radi-ca en el format de la proposta que per-met degustar fins a vint plats diferents a més de postres, pa , vi i cava i cafès.Aquest any els restaurants que han participat a la Mostra han estat La Cuina d’en Toni, Can Lucas, Reverter II, Sumac, Masia Can Gibert, El Cep, Antic Sindicat i Ca l’Estevenet que, en-tre altres plats, proposen amanida de

formatge de cabra amb nous i pipes, gambeta de Blanes amb iogurt Sumac, crema de mongetes del ganxet amb cloïsses i escopinyes, xips de moniato i oli de gambes, etc.Com l’any passat, aquesta edició ha obsequiat als comensals amb el llibre de receptes de la IV edició de la Mos-tra en el que es poden consultar els in-gredients i la preparació dels plats que la nit del dijous i la del divendres es van poder tastar en un entorn únic com és el Teatre de Palafolls.La Mostra va comptar amb el suport de la Pastisseria Sant Jordi, el Forn de Pa Garriga, el Forn de Pa l’Aldosa, Vins Masens i Cafès Cornellà i és pro-mogut per l’Ajuntament de Palafolls i l’Associació de Comerciants de Pala-folls.

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusJa ens han estrellat

Si sou serveits · Francesc Murgadas

Un cop més, com aquells insegurs que escolten embadalits com el suposat ex-pert pontifica sobre el tema en el que ells treballen, hem assistit reverencialment a la cerimònia de publicació del llistat de restaurants “estrellats” d’arreu de la galàxia que han fet, com cada any, els senyors recauxutats de la Michelin. I cal dir que n’hem sortit força malparats tot i ser una regió europea puntera. Perquè, cert que hem perdut per voluntat pròpia un restaurat de la banda alta -el Bulli- i un cuiner que mar-cava època per culpa de la salut -en Santi Santamaria- però, el relleu que te-nim, gràcies a l’escola que ells i els que segueixen han creat, ens garantia una continuïtat que la guia Michelin sembla haver volgut negar. Fa un any acceptàvem, entre resignats i orgullosos, que el nostre fir-mament de “triestelats” estava ple i que per tant, com en el Barça de Guardiola, els emergents havien de “fer cua”. Per tant, avui hem de dir amb contundència que els senyors de la guia vermella no han seguit les normes que haurien de ser de rigor vist el panorama. Substituir un crack per un altre crack de la mateixa pedrera. Però tot sembla indicar que,

desprès d’una temporada “catalanofíli-ca” ara els inspectors es decanten per potenciar altres regions com la basca o, si molt m’apureu, l’alemanya. I això pot ser molt comercial de cara a la promo-ció de la pròpia guia, però no és gens just de cara als usuaris i lectors que no saben de fronteres, regions o tendències i que demanen únicament que amb les estrelles, se’ls digui on, com explica-ven les primeres guies, val la pena fer una marrada per anar a seure a taula i gaudir del menjar. I on, vist el nombre d’aquestes estrelles, no fer aquesta ma-rrada pot ser considerat fins i tot una he-retgia. A més, si acceptem que el que funciona als restaurants i al món son els equips, de debò creieu que la des-aparició del capità justifica la pèrdua instantània de categoria? Una lesió de Xavi convertiria al Barça en un equip de segona divisió?

Obert tambétots els dilluns

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

Brou de carnIngredients: Ossos de vedella · Pollastre o gallina · Vedella · Cebes · Pastanagues · Branca d’api · Nap · Porros · Aigua · SalPreparació: Poseu una olla al foc amb les carns cobertes d’aigua freda. Quan arrenqui el bull, abaixeu el foc i desgreixeu el brou. Al cap d’una hora aproximadament afegiu-hi les verdures i dei-xeu-ho bullir una hora més. Coleu-ho i deixeu-ho re-fredar. Variacions: S’hi poden posar ossos de porc i de xai. S’hi poden posar altres tipus de verdures.Bacallà amb all i oli amb fons de fesols del ganxet.

Brou de peix vermell

Ingredients: Cap i espines de peix blanc · 1 - Ceba · 3 - Tomàquets · 2 grans - Alls · 1 got - Vi blanc · Oli · Sal · AiguaPreparació: Feu un sofregit ben concentrat amb la ceba, l’all i els tomàquets. Afegiu-hi les espines i el cap de peix i sofregiu-ho tot

junt. Mulleu amb el vi i deixeu-lo reduir, afegiu-hi aigua i deixeu-ho bullir de 20 a 30 minuts. Variacions: S’hi poden afegir uns grans de pebre negre. S’hi pot afegir una fulla de llorer. S’hi poden afegir crancs, galeres, escórpora i altres peixos.

Brou de peix vermell

Ingredients: 1/4 kg - Gallina · 100 g - Cansa-lada · 2 - Ossos de vedella · 200 g - Jarret de vedella · Menuts de pollastre o de gallina · 200 g - Careta de porc · 1/2 kg - Patates · 1 - Porro · 1 - Pastanaga · 1 - Nap · 1/2 kg - Bledes · 100 g - Arròs · 100 g - Fideus gruixuts · 1 - Botifarra negra · Aigua · SalPreparació: Poseu a bullir els ossos en una olla amb aigua durant una mitja hora.Afegiu-hi la gallina, la cansalada, la careta, el ja-rret i els menuts, tot tallat a trossets.Una hora més tard afegiu-hi les verdures tallades. Deixeu que bulli mitja hora més i hi afegiu l’arròs i els fideus. Deixeu-ho acabar de coure i en l’últim moment afegiu-hi la botifarra. Variacions. També s’hi poden afegir cigrons o mongetes quan es posen a bullir els ossos, o bé ja bullits en l’últim moment.S’hi pot posar galets en lloc de fideus i arròs. Es pot fer una picada d’alls i safrà.Es pot fer amb careta i peu de porc salat.

brous

47DESEMBRE

TUNEZ 80 wengué

€

149

€

279PEDRA NATURAL MULTICOLOR

€/m2

29’50

€/m2

8

VEGA 80 cm

€

89

€

299

€

139

Segueix-nos al i al

Palafolls: de 8 a 13h i de 15 a 19:30h

ARA TAMBÈA PALAFOLLS

MEDINYA · OLOT · LE BOULOU

Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

180

22

35 cm

50

48

100 cm

85

36 cm

60

80 cm

VEGA rojo 100 cm

€

89

€

299

€

139

Conjunt Color 80 cm

€

289

€/m2

5’95

AMPURDA MUSGO . 46x46

SELENA . 13x60

€/m2

12

84

46

60 cm

€

199VITRINA 60

BANCAL Natural · 32x48 GAUDI Beige 32x48

€/m2

11’95

Plat de dutxa ultralleuger S’adapta el teu cos

Producte desenvolupat amb la col·laboració

de BAYER

AMPLE LLARG PVP € 70 70 a 80 252 70 81 a 90 300 70 91 a 100 360 70 101 a 110 420 70 111 a 120 276 70 121 a 130 330 70 131 a 140 390 70 141 a 150 478 70 151 a 160 325 70 161 a 170 360 70 171 a 180 450 70 181 a 190 480 70 191 a 195 669 70 196 a 200 749 70 201 a 205 749

€/m2

14’85

GRANADA Beig . 40x40