Butlletí Progat 62
-
Upload
progat-catalunya -
Category
Documents
-
view
221 -
download
0
Transcript of Butlletí Progat 62
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
1/12
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
2/12
2
editorial
Progat s una associaci protectora danimalsespecialitzada en el gat urb. Est inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb elnmero 20.860. s membre del Consell Municipal
de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animalsde lAjuntament de Barcelona
Progat CatalunyaApartat de correus 19.003 08080 [email protected]. 93 446 10 92
Disseny grfic i maquetaci:www.dilogicsl.com
Dipsit legal: 14.521 - 2002
Socis dhonor de Progat
Josep M. Benet i Jornet
Vctor Caparrs
Colita
Regina Farr
Enric Larreula
Joan Perucho
Baltasar Porcel
progat
Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivncia ciutadana, perraonar sobre la tinena responsable i fomentarel respecte per a la resta danimals domsticsi lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per
aprendre a resoldre la gesti de les colnies degats lliures de la poblaci, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els vens partidarisi els detractors de la presencia de colnies degats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colnia, peraprendre com ho fan altres associacions ambms de 70 anys dexperincia en gats lliures,per aprendre qu s imprescindible per ajudarels gats...
Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians uncorreu electrnic [email protected].
Tallers de FormaciTallers de Formaci
catalunya
Barcelona com a exemple
La gesti tica de les colnies danimals que viuen a la ciutat iamb les que compartim espais comuns com parcs i jardins, carrers, i fins i totpatis interiors, inicia un nou cam amb la inclusi duns altres grans oblidats,els coloms.
Grcies a la bona feina de lassociaci Corazn de Paloma, a ms dels gatsBarcelona ser exemple en la gesti dels coloms. Us deixem el seu comunicatoficial per a que ho pugueu celebrar amb nosaltres, igual que amb els conciu-
tadans, els tcnics municipals i els poltics que han pres aquesta bonissmadecisi.
Comunicamos a todos las personas que respetan a las palomas y a todos losanimales en general una esperanzadora noticia: El Ayuntamiento de Barcelonaha iniciado una prueba piloto con objeto de evaluar la efectividad del mtodode control tico mediante pienso esterilizante. La prueba tendr una duracinde un ao y se realizar en un distrito de la ciudad de Barcelona.
Corazn de Paloma, ante esta iniciativa del Ayuntamiento, slo puede felicitara las personas hayan tomado esta decisin.
Por otra parte no consideramos esto como un mrito propio ni de ninguna otra
organizacin Animalista, si no que estamos viendo el resultado de un esfuerzocolectivo, la respuesta de las autoridades municipales a una poblacin cada vezms sensible a la crueldad y que les est enviando el mensaje de No todo vale.
Si desde nuestro humilde esfuerzo hemos contribuido en algo no queremosninguna medalla, slo queremos continuar adelante para contemplar un diael final de las capturas"
Que no savorreixi
Si observes que el teu gat est avorrit i que no t ganes de res, s moment detornar a motivar-lo. La millor manera de fer-ho s usant jocs i entreteniments
diversos que li serveixin per recuperar el seu instint de caa que s el que elmantindr actiu i juganer.
Per comenar pots crear la teva prpia canya de joc, noms necessitars unpal, lligar-li una corda i, al final, una bola de paper o un manyoc de cordills.Amb aquests senzills elements crears un bon joc per mantenir al gat desperti entretingut, traient els seus instints de caa.
Un altre mtode per estimular al gat s unir diferents materials entre ells illigar-los al pal. Encara que potser el teu gat s'espanti en un primer moment,aix s positiu. Has d'intentar que es defensi i intenti lliurar-se del problemaque lest assetjant
Una altra possibilitat s fer bombolles de sab, donar-li joguines per a nadons,
moure o sacsejar cordons de sabates o corretges Busca activitats que facinaixecar al teu gat del seu rac favorit i fes que es mogui. Crrer, perseguir osaltar sn algunes de les accions que et faran veure que el teu gat est es-
timulat, ent re-tingut i que esd i ve r t e i x . Ams, far exer-cici i se sentirms saludablei feli. Que es-
tigui captiu no
vol dir que hagidestar passiu.Prova-ho.
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
3/12
3
preferible la solta del major nombred'exemplars possibles des dels pri-
mers anys, augmentant la proba-bilitat d'xit i disminuint el nombre
d'anys d'alliberaments i, per tant,el cost total d'aquests projectes
de forma molt significativa. Aquestestudi desenvolupa una eina til
per al disseny de futurs plans dereintroducci que, a causa de la
repercussi del canvi climtic,seran cada vegada ms freqents.
Sense hbitat
Amb el creixement de les zonesurbanes, l'sser hum li ha anat
traient espai als animals salvatgesper aix molts d'ells cada vegada
s'acosten i baixen a les colniesi/o comunitats, com va ser el cas
daquest puma.
El puma deambulava per la zona
urbana del municipi de SantiagoPapasquiaro, a Mxic, i no era el
primer de lany ja que al gener un
altre va ingressar a la zona urbanamunicipal pel que els habitants vandemanar suport a les autoritats. El
puma va entrar en un jard i all el
Badalls emptics
Un grup d'investigadors de laUniversitat de Tquio ha constatat
que els llops tamb sn sensiblesal contagi dels badalls, el que
podria estar relacionat amb lacapacitat d'empatia. Per realitzar
aquest treball, els investigadorsvan fer seguiment a dotze llops
-sis mascles i sis femelles- durantcinc mesos. En lobservaci es
van fixar en aquells individus quevan badallar en primer lloc i en la
reacci dels que es trobaven en unradi de dos metres. Lobjectiu era
comprovar si els llops del voltantbadallaven o no en els tres minuts
segents i la principal conclusis que "en els llops, igual que en
humans i en gossos, els vinclessocials augmenten la sensibilitat
al contagi dels badalls.
Reintrodur animals al medi
L'estudi del trencals mostra queseleccionant les parelles i pro-porcionant alimentaci afegida
s'aconsegueix una superproduccide pollets. El treball, liderat pel
Consell Superior d'InvestigacionsCientfiques, preten millorar les
poltiques de recuperaci d'esp-cies extintes o en greu perill d'ex-tinci. L'estudi afegeix una anlisi
del nombre d'exemplars que hande ser alliberats per any i durant
quants anys per obtenir una novapoblaci viable. Entre d'altres re-
sultats destaca que, en general, s
notciesvan abatre a trets fins a matar-lo.
El zoo en guerra
El panorama en el zoolgic de
Gaza no podria ser ms trist. Enuna petita gbia un papi est
assegut, ajuntant llavors de terrai tractant de menjar desespera-
dament el que troba. Al costat delprimat, el cos del seu company i
cinc cries, descomponent-se perla calor.
"De vuit a 10 micos van ser assas-sinats", ha informat Abu Sameer,
cap de veterinaris, tamb va morirun pa, una gasela, un lle i una
guineu".
Els cossos dels animals morts,
majoritriament micos, sacumu-
len. En una de les gbies, un galldindi mort est davant de doslleons famolencs. En una altra, un
cocodril reposa al sol; gaireb nohi ha aigua a l'estany, que tamb s
casa d'un pelic i un nec.
El zoolgic, part del parc recrea-
cional Al-Bisan a Jabalya, al nordde Gaza, va ser atacat en mltiples
ocasions durant els bombardejosisraelians. Molts dels animals sem-
blen estar febles i traumatitzats.Els membres de l'equip de treball
del lloc afirmen que a ms de lesferides que alguns dels animals
van patir durant els atacs, moltsno van menjar durant dies perquel zoolgic no t fons per comprar
menjar, i el bloqueig els impedeixrebre cap ajuda.
Evitar accidentsL'Associaci Animalista Libera hasuggerit la installaci dun sistema
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
4/12
4
fins i tot superiors, arribant al 100
per cent", ha subratllat l'associaci.
Pesticides que maten
Cientfics holandesos publiquen
un estudi a la revista Nature quedemostra que els pesticides neo-
nicotinoides estan associats ambun declivi de poblaci en aus
insectvores. Per arribar a aquestresultat van utilitzar mesuraments
de la qualitat de l'aigua superficiali les dades ofertes pel Common
Breeding Bird Monitoring Scheme.
Segons l'estudi, s'ha trobat una
correlaci significativa entre lapresncia de neonicotinoides al'aigua i el declivi de la poblaci
de sis de les 15 espcies de pas-seriformes estudiades, incloses
l'estornell com (Sturnus vulgaris),
l'alosa (Alauda arvensis) i l'oreneta
comuna (Hirundo rustica).
En rees amb concentracions
de imidacloprid superiors a 20nanograms per litre en l'aigua
de reflectors especials a les viesamb una doble finalitat; d'una ban-
da "espantar" a la fauna silvestre,que "creua i envaeix les carreteres"
i, de l'altra, "reduir el nombre d'in-
cidents de trnsit" per culpa de la
presncia d'animals a la calada.
En aquesta lnia, segons ha in-format l'associaci a travs d'un
comunicat, els animals atropellatsi accidents de trnsit causats per la
presncia d'animals "sn un tnicadesgraciadament habitual a les
carreteres per aix, aquest grupha dut a terme aquesta proposta,
que, assegura, "acumula experi-ncies positives en pasos com
Alemanya, Sussa, Estats Units iCanad".
Aix, a les carreteres alemanyess'han redut amb aquest sistema
les collisions nocturnes amb ani-mals en un 73 per cent. En el cas
de les carreteres americanes i ca-nadenques, els percentatges "sn
superficial, les poblacions d'aus
tendeixen a desaparixer a unritme del 3,5% de mitjana anual,
demostra l'estudi. La disminucide recursos alimentaris, causa de
l'efecte dels neonicotinoides en lescomunitats d'insectes, sembla ser
la causa dels declivis de poblaciobservats, asseguren els autors.
#waterbucketchallengefor-dogs
En vista de l'xit que va tenir el
#IceBucketChallenge, algunesentitats animalistes han retat a la
poblaci a que no llenci laigua i laposi als animals que viuen lliures
i que tant la necessiten en poca
estival i de poques pluges.
Si agrada la solidaritat i dna a
qualsevol bona causa i tenint en
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
5/12
5
compte que totes les causes snimportants, les entitats demanen
que no deixis de collaborar i queaprofitis per no malbaratar laigua,
un b escs i no renovable quenecessitem per sobreviure totes
les criatures, incloses les que viuen
lliures al carrer.
Adopcions sense seguiment
Un home va ser denunciat davant
la Justcia a Per per organitza-
cions protectores d'animals per
la matana d'almenys 100 gats i
gossos, que adoptava a travs de
xarxes socials.
Una proteccionista de l'organitza-
ci no governamental Mamagra
Gran va assegurar que vens iintegrants d'organitzacions de-
fensores d'animals van realitzar
"escraches" davant del domicili de
l'home, que "feia aix amb la seva
nvia, que entrava de nit a l'edifici
violent, convertint-los en un perill
per als entrenadors i per a laudi-
ncia.
Animals de laboratori
Un grup defensor dels animals va
presentar una queixa federal da-
vant el Departament d'Agricultura
dels Estats Units contra un labora-
tori d'Everett, de Washington, per
la mort de 25 micos enviats per
missatgeria.
El Seattle Times va reportar que
el grup Stop Animal Exploitation
Now (Fre a l'Explotaci Animal
Ara), amb seu a Ohio, acusa el
laboratori SNBL USA de permetre
que els animals morissin o patissin
tant durant el captiveri i trasllat que
van haver de ser sacrificats. SNBL
reportar que els animals van arribar
a Houston des de Cambodja morts
de gana i deshidratats. Alguns van
ser portats a una installaci a Te-
xas i altres collocats en camions
per fer un viatge de gaireb tres
dies fins Everett, Washington.
Cinc van morir en el cam i altres
20 van morir o van ser sacrificats
poc desprs darribar, i preveient
el futur que els esperava als labo-ratoris, igual han patit menys que
altres comandes.
amb transportins amb els animals
que aconseguia adoptar".
"Demanava gats per adoptar per
Internet i desprs bloquejava als
contactes i desapareixia. El fet
que el porter de l'edifici escolts
lladrucs i miols terribles va fer quesospits i, en obrir algunes de les
bosses descombraries, trobar els
cadvers dels animals.
Sea World Sucks
Steve-O, el fams protagonista
de la srie Jackass, va publicar
un vdeo on apareix modificant el
rtol d'una carretera de Califrnia.El rtol indicava la ubicaci de Sea
World Drive, per la celebritat va
decidir canviar el seu missatge i
va posar la paraula "sucks" (pudor)
sobre "drive" perqu el missatge
llegs: Sea World fa pudor".
Les organitzacions que protegei-
xen els drets dels animals s'opo-
sen a ls dels
animals per a
qualsevol finali-
tat, incls els es-
pectacles com
el del SeaWorld.Segons experts,
les orques i do-
fins que viuen
en captivitat te-
nen vides ms
curtes i menys
plenes. A ms,
s ' a r g u m e n t a
que l'estrs en
qu viuen els
animals incre-menta el seu
comportament
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
6/12
6
histriesdels socis
Gracias por la fotoPer: Maria Perez
Me gustara agardecer que en Pro-gat Catalunya hayis puesto estafoto tan bonita de las palomas, esinusual. Pobres seres despreciados,me encantan.
Las palomas que conviven con el hu-mano son doblemente maltratadasporque hay una "sabidura popular"que las acusa de portadoras de en-fermedades y dems chorradas. Losnicos que somos portadores de lo
peor (odio, crueldad, explotacin) yun cncer para el planeta somos losanimales humanos.
Por eso me emociona esta foto dedos humildes palomas. Gracias.
Petita histria ClotencaPer: Esperana Llorens
Durant aquest estiu es va demanarlactuaci de Progat per tal daplicarla CER (captura-esterilitzaci-retorn)
dels gats duns terrats dun patiimmens dilla del barri del Clot deBarcelona, dels quals una part impor-tant es trobaven en unes condicionsfsiques lamentables. La sorpresa vaser laparici de la protagonista de lahistria, una gateta dun meset apro-ximadament, frgil i esculida comaltres membres de la seva colniaper amb uns ullassos captivadors.Immediatament se la va traslladar aun centre veterinari on va comenar
a rebre el tractament adequat al seuestat delicat. Pocs dies desprs, unsvens del Clot, entusiastes i amantsdels gats, van fer lacollida de la ga-
al treball conjunt de rescatadors, ve-terinaris, casa dacollida, adoptantsi vens sensibles i preocupats pelsanimals que sn de tots.
Cal afegir que la resta de la colniaha millorat notablement les sevescondicions de salut. Shan instal.latdiversos punts dalimentaci, daiguafresca i sorrals, que es van controlantde manera regular. Daquesta formashan redut les molsties que podri-en causar al veinat i ha augmentat elbenestar dels animals.
Rescat a SantsPer: Montse Casulleras
Una de les gestores del districte deSants-Montjuic em va avisar de que
al davant de l'ambulatori del C/Nu-
mncia hi havia un gatet que s'ama-gava als motors dels cotxes i tamb
a sota dels contenidors de reciclatge.
Hi vaig acudir per si podia agafar-lo, ila meva sorpresa va ser quan em vaig
trobar amb els Bombers, la Gurdia
Urbana i la furgoneta del CAAC, queja hi eren per rescatar el gat, doncs
un ve havia telefonat a la GurdiaUrbana. Hi havia un munt de gent
mirant l'espectacle.
Vaig demanar si necessitaven alguna
cosa, i evidentment, no els calia res!El gatet estava a dins de la barra
que subjecta els contenidors. Els
bombers van haver de desmuntarla barra per agafar el gat, i amb
molta pacincia, amb la xarxa i els
guants el van rescatar. El van car altransportin i Help Guau -l'empresa
que est al servei de l'Ajuntamentles 24 hores- se'l va endur al Centred'Acollida d'Animals de Companyia,
on el posaran a la Bossa d'Adopci-
ons. Llstima que no vaig fotograarel pblic que aplaudia! Va ser una
experincia impressionant. Aquesta
escena era impensable fa pocs anys.Des de Progat volem felicitar a cos
de Bombers, a la Gurdia Urbana, alCAAC, i evidentment a la Ocina de
Protecci dels Animals de l'Ajunta-
ment de Barcelona que s qui ha fetpossible la coordinaci dels diferents
agents que hi han intervingut, i que
nalment l'animal s'hagi pogut salvar.
teta durant poc ms dun mes, tempssucient perqu els hi robs el cor.Sortosament es va refer rpidamenti comen a mostrar-se tal com s:bonica, carinyosa i molt juganera. Unmat arrib la bona notcia: la gatetade mirada encisadora havia trobatuna llar. En aquests moments estpassant la seva primera nit i estemconveuts que tindr un somni moltfeli perqu sap que se lestimaranmolt i per sempre.
Aquest nal ha estat possible grcies
Amb la Yuri a la seva nova llar
Esperana amb la mixeta
A la seva llar
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
7/12
7
Mobiliari de colniesPer: Albert Soler
Este ultimo ao, despus de reuni-ones con los jefes de los recintosde la administracin donde actaProgat Catalunya, de recibir las peti-
ciones de alimentadoras y de insistiren la necesidad de hacer algunos
cambios para mejorar la calidadde vida de los gatos, hemos actu-alizado los puntos de alimentacinen cuatro recintos donde se hallanestablecidas diferentes colonias degatos.
Principalmente, y dependiendo delas necesidades de cada recinto,
la respuesta a las necesidades demejora ha sido colocar refugios detubos de pvc, a parte de sus escon-dites preexistentes en cada recinto,adems se ha intentado ubicar lastolvas y bebederos (que estaban ala intemperie) integrados en un es-
pacio nico (bales) y resguardadosclimatolgicamente.
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
8/12
8
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
9/12
9
opini
Sobre la caza
Por: Juan Carlos Monedero, escriptor ianalista poltic, professor a la UniversitatComplutense de Madrid, demandat pelPartit Popular per ser el promotor deldomini dinternet No a la guerra durantlinvasi dIrak i actualment membre dela formaci Podem-Podemos, que va feraquesta reflexi pel Cercle Animalistade Podemos.
No estara de ms que los que de-enden la caza explicaran qu sesiente cuando se descerrajaun tiro a un animal que tiene nu-estros mismo ojos, que responde alos mismos mandatos, que somosnosotros mismos. Igual nos dbamoscuenta de que, en determinadas cir-
cunstancias, podan hacer lo mismocon nosotros.
Podemos? !Vyase usted ala mierda!
Por: J.M. SnchezRplica del collectiu de caadors,publicada a la revista El Coto de Caza,a El Confidencial i a diferents blogs decaa, contra les paraules de Juan CarlosMonedero al que volen demandar col-lectivament per comparar el disparar aun animal nohum a fer-ho a un animalhum.
Se puede ser de derechas, se pu-ede ser de izquierdas y se puedeser imbcil. Luego hay imbciles dederechas e imbciles de izquierdas,claro est, y tambin hay imbciles debaba, es decir, imbciles redomados,
y no hay nada peor que a un imbcilde stos le den pbulo, le den audi-encia a travs de un partido poltico,de un muro de Facebook o de una
antena de radio o televisin paraque vomite su demagogia podrida ybarata sobre el colectivo que se cruceen su insano cerebro.
Es el caso del animalista JuanCarlos Monedero, de la formacinpoltica Podemos, el cual, ni cor-
to ni perezoso, se presenta con elsiguiente texto (cito): No estara dems que los que deenden la cazaexplicaran qu se siente cuando sedescerraja un tiro a un animal quetiene nuestros mismos ojos, que res-ponde a los mismos mandatos, quesomos nosotros mismos. Igual nosdbamos cuenta de que en determi-nadas circunstancias podan hacer lomismo con nosotros.
Este to es el perfecto ejemplo deimbcil, no s si de derechas o de
izquierdas, pero de imbcil seguro,con sus siete letras, pues dice la Real
Academia de la Lengua que imbcilsignica alelado, escaso de razn, yeste individuo de razn anda corto,muy corto, escaso, como requierela segunda acepcin del citado vo-cablo.
Dice este iluminado de tres al cuartoque los animales que cazamostienen nuestros mismos ojos, perono dice nada sobre los ojos del ter-
nero del que salen los letes que secome entre litrona y litrona, ni de losdel avestruz del que sale la piel parafabricar la chupa de ir a las manifas.
Dice este iluminado de pacotilla quelos animales que cazamos respon-den a nuestros mismos mandatos,y a estas alturas no s si l, yo oambos nos hemos fumado demasi-ados porros, porque no termino deencontrar qu mandatos son sosa los respondemos igual t, yo, l y
un cochino de Sierra Morena, yque conste que yo no fumo....
Pero todo lo anterior es peccata minu-ta comparado con su sentencia nal.Quizs sea una malinterpretacinma, puede ser, y en tal caso borraresta entrada tan pronto como se mehaga entender lo contrario, pero ensu frase nal, en sta (cito) Igual nosdbamos cuenta de que en determi-nadas circunstancias podan hacerlo mismo con nosotros, slo puedo
entre leer una acusacin en todaregla a nuestro colectivo de asesinosen potencia.
Juan Carlos, bonito, si ests diciendo
que los cazadoresal ser capacesde descerrajar un disparo a un animalsomos igualmente capaces de des-cerrajarte un disparo a ti -o incluso auna persona- ocurren dos cosas: laprimera es que t corres serio riesgode ser denunciado por injurias porparte de un colectivo de muchosmillones de personas, y la segundaes que yo corro el serio riesgo deser denunciado por ti por insultos,porque sin falta de consultar lo que laRAE dice al respecto, puedo asegurarsin ningn gnero de dudas que eresun soberano y perfecto GILIPOLLAS.
DESPIERTA
Per: Alberto Pelez, corredor de montaaespecialitzat en ultrafons, tcnic superioren activitats fsiques, entrenador perso-nal i bomber de professi, per a la TVA.
Desde que tengo uso de razn, me heconsiderado un defensor de todos losanimales, conviviendo con perros y ga-tos, fue fcil considerarlos miembrosde mi familia y empatizar totalmentecon ellos, siempre he sentido repulsapor la tauromaquia y nunca he entendi-do como alguien poda llamar deporte
a asesinar animales en el monte. Dehecho me encontraba ms cmodoen compaa de mis gatos que con lade la mayora de la gente, y a muchosde mis amigos prefera no conocerlosdemasiado, no ser que me fuese aenterar que eran protaurinos o caza-dores. Pero estaba siendo realmenteun defensor de todos los animales? ome estaba engaando a mi mismo?
Ahora me doy cuenta de que sinsaberlo he sido gran parte de mi vidavctima de una educacin especista.El especismo es un tipo de discrimi-nacin, que concede derechos a unasespecies de animales, humanos y nohumanos en detrimento de los de-rechos de otras, oprimidas en favor de
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
10/12
10
nuestros intereses, sin tener en cuentaque hablamos de iguales en lo que asu capacidad de sentir y deseo de vivirse reere.
Nos ensearon a querer a los perros,a proteger a las ballenas y al linceibrico, a reirnos con los delnes en losacuarios y los monos en los zoolgi-
cos, a comernos a los cerdos y los po-llos, a vestirnos con la piel de las vacasmientras detestbamos los abrigos depiel, nos dijeron que enfermaramos sino comamos carne, huevos y leche,mientras nos vendan medicamentospara la acidez, el colesterol y la diabe-tes. Nos engaaron, y nos dejamosengaar, porque es lo mas cmodo,lo que nos hace sentirnos personasnormales, nos evita cuestionarnos nu-estra moral y nos ayuda a no discutir.
Pero llega un momento en que porla razn que sea, abres los ojos. Enmi caso acud a un mercado chino,donde vendan cachorros de perro, losmataban y los cocinaban en el acto,tras sentirme aterrorizado, desolado,impotente, cabreado, tuve un periodode reexin, no poda sentirme tanmiserable ante esa situacin y a la vezser la causa, del mismo destino de uncachorro de cerdito, de un ternero ode unos pollitos Que diferencia ha-ba? ninguna, todos tienen la mismacapacidad de sentir, de sufrir, los mis-mos sentimientos, todos quieren estar
con sus madres, sentirse protegidos,queridos, todos juegan, son cachorrosadorables, y todos sienten el mismo
pnico y terror ante el matarife que lescortar el cuello, solamente para quepodamos disfrutar de unos segundosde placer en nuestro paladar.
La cuestin no es su inteligencia, sinosu capacidad para sentir. Un gato tieneel cerebro mas desarrollado que unnio de tres aos, los cerdos son ms
inteligentes que los perros, pero todosson iguales en algo, en su capacidadde sentir dolor y sus ganas de vivir.
La ciencia ha demostrado que pode-mos llevar una vida totalmente sanacon una alimentacin libre de produc-tos de origen animal, una vida plena yfeliz, sin disponer de la vida de nadie,sin disponer de su libertad, sin torturar,sin esclavizar, tampoco los necesita-mos para vestirnos ni para divertirnos asu costa, sin embargo nos llegamos aconsiderar defensores de los animalesmientras colaboramos en su muerte ysufrimiento. Hemos sido engaados.
Los mataderos estn alejados de lasciudades, sus ventanas tapiadas conladrillos, ninguna imagen violenta saleen los medios, ni siquiera se hablade ello, no tiene nombre, nos vendenlos productos despiezados, sin formaque nos recuerde que nuestra comidao nuestro calzado, tena cara, tenamadre, quera vivir.
Nunca en la historia ha habido unaopresin tan brutal hacia un grupode seres inocentes, ni en numero ni
en cantidad de dolor inigido, si eldolor fuese medible, no tendramos
nmeros para cuanticar lo que pasaen los mataderos, granjas, laboratoriosy zoolgicos del mundo.
Hoy en da no tenemos excusa paraseguir comportndonos de esta forma,tenemos opciones y tenemos accesoa toda la informacin, solo es cuestinde querer conocerla, es un acto de
egosmo el no querer acceder a ella,alegando nuestra gran sensibilidad,yo lo hice durante mucho tiempo yme arrepiento profundamente, nosmerecemos y tenemos el deber deconocer todo la verdad, lo que pasapara que ese lete llegue a nuestro pla-to, nuestros zapatos a nuestros pies, yese delfn tan simptico a su acuario.
Debemos acceder a esa informacinpara que podamos comportarnos yvivir acorde a nuestra manera de pen-sar, para que podamos tomar nuestraspropias decisiones, en base a nuestrocdigo moral y si te consideras undefensor de los animales, esta clarocual ser tu postura.
Ahora no consumo ningn productode origen animal, no utilizo nadatestado en animales, ni me visto conellos, pero aun as, no es suciente.Debemos ser ms activos, compartir,informar, concienciar, ayudar, rescatar,si realmente nos consideramos de-fensores de los animales, debemoscomportarnos ante una injusticia deigual forma sea quien sea la vctima, no
nos vale slo con ayudar a los perrosy gatos, debemos considerar a todoslos animales por igual.
Cinc consells per viatjar encotxe amb un gatPer: Eroski Consumer
Uns senzillsconsells per afer aquests vi-atges menystraumtics pera tothom
Acostumar al gat del cotxe: fer viatgesamb el gat amb cotxe de curta durada,setmanes abans de les vacances, ajudaal fel a tranquillitzar-lo. Els viatges delgat en autombil sn menys estres-sants si l'animal s'acostuma al vehicle
abans de les vacances. "Un bon consellper viatjar amb felins en cotxe s intro-duir un premi comestible al transporti fer petits recorreguts amb l'animaldins durant les setmanes anteriors al
articles viatge", conclou un extens estudi sobrecomportament dels gats elaborat per laUniversitat d'Ohio.
Tranquillitat i msica baixa: quan esviatja amb gats en cotxe s importantmantenir la calma. El volum de l'equipde msica ha d'estar baix i les nestresdel vehicle pujades fins a dalt, perevitar que els sorolls de la carreterapuguin atemorir encara ms al fel. Elgat miolar a l'inici del viatge o duranttot el trajecte. Per aix, s recomanableparlar-li en un to tranquil per calmar-loi no treurel del transport, ja que potresultar perills per a ell i per a la restade viatgers. Quina s la millor manerade ventilar el cotxe quan es viatja ambun fel? Amb l'aire condicionat o els cli-matitzadors, ja que no sn sorollosos imantenen el vehicle a una temperaturaadequada per a tots els ocupants.
Parades cada dues hores: els viatgesllargs amb un gat, quan superen lesdues hores de desplaament, obliguena realitzar parades. Aquests recessossn un bon moment perqu l'animal
tracti de fer les seves necessitats, si cal.I un sorral cobert ser un bon aliat. "Enels viatges llargs, cal realitzar paradesperqu el fel begui aigua i tingui pos-sibilitat d'utilitzar el seu sorral, encaraque no sempre el faci servir", explical'Associaci Internacional de Cura delsGats. Per s molt important que el felno surti del cotxe, encara que insisteixi.
Treure al gat del vehicle implica perills,entre d'altres, que s'extravi. Malgrat queel fel no pugui sortir del cotxe cal quemai no el deixem sol a dins, menys en-cara a l'estiu. No s'ha de subestimar larapidesa amb qu puja la temperaturaa l'interior d'un cotxe, ja que els felinstamb pateixen cops de calor, quepoden ser mortals.
Sedants i feromones per si el fel esmareja: alguns gats es maregen durantels viatges en cotxe, ns i tot com aconseqncia de l'estrs. En aquestscasos, els ajuda que se'ls colloqui eltransport a terra (tenint cura que lazona estigui ventilada i lluny del con-ducte de la calefacci, si el viatge sdurant l'hivern), entre els seients davan-
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
11/12
11
ters i posteriors. D'aquesta manera nopodran veure per la nestra i es reduirel seu mareig. Abans de comenar eltrajecte tampoc est de ms visitar alveterinari, perqu pot prescriure unsedant lleuger per felins (alguns vnenen forma de cmodes pipetes), quecontribuir a que viatgi ms calmat. "Ams, abans de viatjar amb gats, conv
vaporitzar el vehicle mitja hora abansamb feromones sinttiques per felins",afegeixen els experts. Aquestes hormo-nes aconseguiran que el gat viatgi mstranquil al vehicle, i poden adquirir-seen gaireb qualsevol centre veterinari.
Dinar tres hores abans del viatge: elsfelins viatgers han dalimentar-se de lamanera habitual, ja que qualsevol canvien la seva dieta pot incrementar la sevasensaci de malestar i mareig.
Per s important "donar el menjaral gat almenys tres hores abans delviatge", afegeix el Grup de MedicinaFelina.
Insuficincia renal
Qu s, com detectar-la i com tractar-la
La fallada renal crnica, tamb anomenadainsuficincia renal, s una de les malaltiesms comunes en els gats adults. En la ma-joria dels casos, el deteriorament renal sprogressiu de manera que hi ha un avangradual de la malaltia i un empitjoramentdels smptomes. El grau de progressi dela malaltia varia considerablement d'unindividu a un altre. La cura i tractamentadequats poden augmentar la qualitat devida dels gats afectats i allargar-la, retar-dant la progressi de la malaltia.
Qu s?
La insucincia renal crnica es produ-eix quan hi ha un dany en els ronyonsque s irreversible i que impedeix laseva funcionalitat per ltrar i eliminarels productes de rebuig de la sang. En
la majoria dels casos en que es diag-nostica una insucincia renal no esconeix la causa exacta de la malaltia.No obstant aix, hi ha algunes causesben reconegudes d'insucincia renalcrnica com les segents:
-Ronyons poliqustics (malaltia heredit-ria que se sol donar en alguns gats enels que els quists plens de lquid, quees formen en els mateixos ronyons,van reemplaant, a poc a poc, el teixitnormal).
-Tumors renals que poden afectar elsronyons causant una fallada renal.
-Infeccions bacterianes en els ronyonsa partir duna infecci de la bufeta i quepot arribar a produir ns i tot falladarenal aguda.
-Txics que afectin els ronyons, defec-tes en el desenvolupament dels ronyonsde naixement, inamaci persistent
La insucincia renal crnica pot pro-duir-se en gats de totes les edats, perhabitualment es veu en gats de mitjana iavanada edat, i s ms com a mesura
que augmenta l'edat. S'estima que alvoltant d'1 de cada 5 gats de ms de 15anys presenta fallada renal. En general,la insucincia renal, es dna ns a tresvegades ms en gats que en gossos.
Com detectar-la?
En la majoria dels casos la insucin-cia renal crnica s una malaltia deprogressi lenta i insidiosa, tot i queen determinats casos els smptomespodrien aparixer sobtadament. Lamajor part dels smptomes sn bastantinespeccs, produts, almenys en part,
per l'acumulaci en sang de toxines quese solen secretar per l'orina. Els smpto-mes ms comuns que trobem en gatsafectats sn: falta de gana, prdua depes, deshidrataci, letargia i depressi.Solen tenir molta set i produir moltams orina (a causa de la incapacitat deconcentrar-la). Altres smptomes podenser: pelatge espatllat, vmits, halitosi, l-ceres a la boca i debilitat. A mesura quela insucincia renal va progressant (in-dependentment del tractament) aquestssmptomes tendeixen a empitjorar ambel temps.
Com tractar-la?
En els casos en qu es troba la causaespecfica de la insuficincia renal
(per exemple: infecci bacteriana enronyons), es pot tractar directament lacausa. Per en la majoria dels casosno s aix i, per tant, el tractament secentra en els smptomes. Alguns gatsal principi necessitaran uidoterpia in-travenosa per corregir la deshidrataci.Un cop estabilitzats, el tractament anirdirigit a mantenir la funci renal i mini-mitzar les complicacions de la falladarenal. La insucincia renal crnica sirreversible i, en la majoria dels casos,no s'aconseguir una millora malgrat untractament apropiat.
La dieta s important en els pacientsamb insucincia renal crnica ja quees poden deshidratar amb ms facilitat(a causa que els ronyons tenen menys
capacitat per conservar l'aigua mitjan-ant la concentraci de l'orina). Aix smolt important mantenir una ingestad'aigua adequada i en aquests pacientslalimentaci ha dincloure menjar humitde baixa concentraci de protena (jaque la majoria de les toxines s'acu-mulen en la sang com a resultat de ladescomposici de les protenes) i amb
baix contingut en fsfor.
Alguns gats amb insuficincia renalavanada es benecien d'administra-cions peri diques de srum, ja sigui viaintravenosa o subcutnia.
Tamb poden presentar nivells de po-tassi baixos en sang i aix, per si sol,pot empitjorar la insuficincia renal.Quan aix es produeix se'ls administrasuplements de potassi (en comprimits,pasta o pols que poden afegir-se a ladieta). Tamb poden desenvoluparhipertensi i estar exposats a altres
problemes secundaris (hemorrgiaals ulls i despreniment de retina quecausa ceguesa, hemorrgia cerebralque causa smptomes nerviosos) a msque aquesta elevada pressi arterial potcausar majors danys en els ronyons.Per aix s important tractar la hiper-tensi quan es diagnostica, ja que eltractament s directe i eca.
En insuficincia renal avanada eldesenvolupament d'anmia s bastantcom. Si s lleu no sol ser un problema,per si s greu pot empitjorar els smp-tomes de letargia i debilitat. Segons les
causes de l'anmia i de la seva gravetatpot haver diferents opcions de tracta-ment inclosa la utilitzaci d'esteroidesanablics, suplement de ferro, tracta-ment de les lceres gastrointestinals i,en casos molt avanats, suplement amberitropoetina (l'hormona que estimula laproducci de glbuls vermells).
Les nusees i els vmits sn molt habi-tuals en la insucincia renal avanadai poden afectar greument la qualitat devida i disminuir la gana del gat. Hi hadiferents frmacs per controlar aquestssmptomes.
Quin s el pronstic?
Quan el dany als ronyons s tan greuque aquests presenten insuficinciarenal crnica, es produeixen mecanis-mes de compensaci i d'adaptaci perintentar vigilar la marxa dels ronyons,encara que en algun moment aquestsmecanismes fallaran produint una pro-gressi en la decisi renal. La malaltias, per tant, progressiva en el temps ipot acabar en la necessitat d'eutansia.De tota manera, el ritme de progresside la malaltia renal varia considerable-
ment en cada individu i un tractamenti cures adequades poden millorar laqualitat de vida dels gats afectats i, a lavegada, alentir-ne la progressi.
-
8/11/2019 Butllet Progat 62
12/12
12
El primer que cal fer s observar laconducta del gat. Si aquest no potdefecar se sentir nervis i el seu com-portament canviar. s important queel gat no tingui una vida sedentria,que estigui actiu i que faci activitat,perqu el sistema intestinal es posien moviment i aix se li faci ms fcildefecar.Si el gat t molt de pl, s possibleque durant l'empolainament ninge-reixi molt, el que pot fer que es forminboles que li produeixin difcultats per
defecar. Si en vomita habitualments un fet normal, per has de vigilarque pugui fer les seves necessitatsamb la regularitat que li sigui prpia, i
ajudar-lo amb productes pensats pera gats captius, com herba purgant oproductes que portin malta per afavorirel trnsit intestinal. En llibertat sn elspropis gats els que regulen lexpulsi(a travs del vmit o de la defecaci)utilitzant herbes per purgar-se.
En cas que el restrenyiment sigui cr-nic, s oport examinar si es deu a unaalimentaci incorrecta, a una mancade moviment i exercici, o per la ingestade pl o d'algun objecte. Cal portarimmediatament al gat al veterinari, jaque si passa diversos dies sense poderdefecar s possible que es necessiti
una cirurgia o amb sort noms dilatarel clon.
Aquest procs noms el poden fer elsprofessionals i la dieta del gat haurde canviar fns aconseguir que torni
a tenir un trnsit intestinal regular iconvenient per mantenir la seva saluti benestar.
PROBLEMES DE SORRAL
Vols ajudar els gats del carrer?
Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva opor tunitat. Potscollaborar a travs de dues modalitats:
Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.
Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 oenviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.
Nom:
Data de naixement: Adrea:
Ciutat: CP: Telfon:
e-mail: NIF:
Ordre de pagament per banc o caixa
Nmero de compte:
Quotes
Soci: 75 eur. a pagar cada semestre
Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre
Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre
Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)
Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i dsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci
Enviar aquesta butlleta alapartat de correus 19.00308080 Barcelona
Signatura:
Progatcatalunya