Butlletí Obert 22 - Els adolescents

Butlletí Obert n ú m .22Novembre 2015

El butlletí que teniu entre mans és el primer d’una sèrie que dedicarem a parlar sobre els diferents grups de persones que atenem a la Fundació Joan Salvador Gavina i la tasca que realitzem amb ells. Sempre us parlem d’infants, adolescents, joves i famílies, i us expliquem què fan o quines situacions els porten a estar en risc d’exclusió. Tanmateix, amb aquests monogràfi cs us volem transmetre per què ens preocupen aquestes persones, per què educadors, professionals i voluntaris es desviuen per a oferir-los un futur amb igualtat d’oportunitats.

En aquest número 22 del Butlletí Obert us parlarem dels adolescents. Són nois i noies en una edat en que la majoria de persones reconeixem com a difícil. Són persones en edat de reafi rmar-se, de trobar qui són, d’identifi cació amb els seus referents similars i, a la Fundació, vetllem per tal que aquest recorregut segueixi el seu procés natural. Ells es troben en una etapa clau de la seva vida i que marcarà una diferència en el seu camí de creixement personal i social. D’ells us en parlaran els seus educadors, però també professionals que hi treballen des de l’àmbit de la psicologia.

Volem aprofi tar per a fer algunes refl exions sobre un dels temes que ens semblen més rellevants, en aquests moments, en l’atenció i acompanyament a la infància i adolescència i que està molt desatès. Em refereixo a l’afrontament de la problemàtica de la salut mental com a conseqüència de la pobresa infantil (pors, angoixes, inseguretats... que apareixen com a resultat de les amenaces de desnonaments, per la pobresa energètica, per no poder gaudir dels mateixos recursos i materials que altres companys, per no poder anar de colònies amb l’escola...)

Aprofi tant que és el primer butlletí del curs 2015/2016, també farem un petit repàs de l’estiu que ja ha fi nalitzat. Aquest any hem tingut el casal i les colònies en funcionament tant al juliol com a l’agost. Ha estat una aposta clau per a facilitar l’educació en el lleure a nens i nenes que, d’altra manera, no el podrien gaudir. El lleure és un aspecte fonamental per al seu desenvolupament, tal i com reconeixen totes les persones expertes en l’atenció a la infància i tal com recull el mateix Síndic de Greuges en l’ “Informe sobre el dret del lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars” publicat al juny del 2014. Tots els infants i adolescents han de poder ser feliços amb independència del barri on viuen o del seu origen i cultura. Han de poder gaudir de l’oci, el descans i el creixement personal que possibiliten les activitats d’estiu.

Amb aquest butlletí volem presentar-vos una altra cara de la Fundació i, parlant d’adolescents i els seus mons, creiem que ho aconseguirem.

Edit

ori

al

Jordi BalotDirector de a Fundació

Fundació Joan Salvador Gavina 3

Un estiu del tot oberts“Les famílies que atenem al Gavina volen el millor per als seus fi lls: que aprenguin, tinguin salut i siguin feliços. Quan arriba l’estiu desitgen que els nens puguin deixar enrere els maldecaps, les preocupacions i disfrutin d’uns dies de descans.”

Amb aquestes paraules feiem una crida buscant col·laboradors. Però també són part de l’essència que

ens mou any rere any a preparar casals i colònies per a nois i noies d’entre 4 i 18 anys. El temps d’esbarjo ha de servir per això, per esbargir-se i “deixar enrere els maldecaps”. Estem molt contents d’haver pogut oferir dos mesos d’activitats de lleure i haver facilitat que 151 infants hagin gaudit d’activitats de lleure a la seva ciutat i 84 hagin escampat la boira a Planoles, al bell mig del Pirineu.Aquests dies han passat moltes coses, els infants han passejat per Collserola, han vist porcs senglars, han fet perfums amb herbes aromàtiques recollides a les muntanyes de Planoles, han anat a la piscina i a la platja, han participat a la Festa Major del barri, han jugat, han fet riure a companys, educadors i voluntaris,... han estat feliços.

Vist en perspectiva, i malgrat els trencaclosques que suposen els torns de vacances, la sensació que tenim és d’èxit. Els infants estan contents, les famílies alleugides i felices de veure els seus fi lls somrients, els voluntaris encantats i sempre a punt, els educadors han treballat de valent i no obstant valoren molt positivament l’esforç que suposa tenir obert a l’agost.Repetirem? I tant, però ens caldrà com aquest darrer estiu el suport d’amics i col·laboradors. Comptem amb vosaltres!

Això és educatiu

Butlletí Obert 224

Tothom sap qui són els adolescents. Qui més qui menys podria fer-ne una descripció i trobaríem explicacions

per a molts gustos però de ben segur que amb moltes coincidències. Des de l’àmbit acadèmic, s’han descrit molts aspectes de la seva personalitat, del seu desenvolupament, de les seves “problemàtiques”... però en essència són persones que han deixat enrere la infància i s’adonen del món dels adults al qual s’acosten i, sí, tenen por.Socialment els adolescents es veuen amb prejudicis, en moments, fi ns i tot, es creu que els adolescents molesten. La societat empeny els nostres infants, els vol fer créixer. De les seves accions en fa futurologia, converteix fet aïllats en condicions de futur. En totes les nostres actituds, i en les dels adolescents, hi podem veure riscos i conseqüències, però no tenim present que existeix l’acompanyament. Al nadó que comença a fer les seves primeres passes se l’acompanya. Al principi se li aplana el camí perquè no s’entrebanqui i de mica en mica aprèn a esquivar cantonades i aixecar-se quan cau. Els adolescents, amb tot el soroll que envolta la seva personalitat, també necessiten aquest acompanyament.

En tots els serveis i programes de la Fundació on s’atenen nois i noies d’entre 12 i 15 anys es procura tenir molt present una metodologia coherent amb les necessitats d’aquest etapa del desenvolupament i, en el nostre cas, tenint els ulls ben oberts a les necessitats i difi cultats derivades de la seva situació sociofamiliar. El paper dels educadors al treballar amb ells és, en primer lloc, de creació de vincle. Tots els objectius plantejats que sorgeixen després de la detecció de necessitats, quedaran en no res si no som capaços d’apropar-nos a ells i caminar de costat.La vinculació ajuda a treballar estigmes i tabús. Quan l’educador és realista i coherent dóna exemple i això és percep i es respecta. Si creem vincle hi ha respecte, i aquest acaba per generar confi ança. Amb aquests valors establerts i reconeguts per ambdues parts, es pot treballar i arribar on vulguem. Hem de pensar que la principal eina per treballar en el centre obert amb els nois i noies és el propi educador, nosaltres mateixos. En el nostre cas, a més som parella educativa, fet que ens facilita enormement el treball. El feeling dels nois i noies, en contra del que podria pensar-se, es fa amb l’educadora o l’educador independentment del gènere i això ens ajuda a trencar rols de gènere.

Ells i el seu mónTot i la valentia aparent que volen mostrar els adolescents que atenem al centre obert, tenen por. És fàcilment constrastable observar amb un cop d’ull que no creuen en les seves capacitats. Davant d’un problema la seva primera resposta és “no ho sé”, no es donen temps ni a pensar. És fàcil caure en la temptació de pensar que no vol esforçar-se, que prefereix que algú li resolgui el problema. Altrament l’experiència ens diu

Els adolescents i les fronteres invisibles

Això és educatiu


que els angoixa més equivocar-se i mostrar-se dèbil que no pas mostrar-se apàtic.Aquest procés d’autovaloració no és intuïtiu, cal que alguna fi gura els acompanyi. Sense cap adult que faci mediació per tal que puguin veure/descobrir les seves capacitats, aquestes queden enterrades. Massa cops hem sentit en converses durant el berenar “El profe m’ha suspès” per no reconèixer que han treballat menys del que haurien, encara que també diuen “El profe m’ha aprovat” quan la nota de l’exàmen es refl ex de la feina que han fet ells. Les seves capacitats no les reconeixen, ni tan sols aquelles que fan bé.Relacionat amb el no reconeixement d’habilitats i capacitats, en general, és molt fàcil que caiguin en la cerca de culpabilitats, en la transmissió a tercers de les causes de les difi cultats que troben. Es important que els donem eines perquè construeixin i busquin solucions, cal enfrontar-se a les situacions i veure que requereixen per tal de superar-les.Els adolescents, en contra del que sovint pensem, són molt inquiets. De fet és una tret de tots els infants que no hauríem de limitar. En tot el procés de creixement, la societat va retallant/limitant el lliure fer i el lliure expressar-se però quan arriben a adults se’ls exigeix que innovin, liderin, siguin crítics, esdevinguin proactius… Durant molts anys els estem dirigint i de cop, volem que siguin autònoms. No podem decidir com volem que siguin si estan en plena etapa de crear-se i decobrir com són.Aquesta inquietud els fa ser motivables, allò que els mou i commou desperta interès per provar-ho. És clar que hi haurà actituds nocives, com també hi haurà habilitats socials que caldrà treballar. No obstant, primer cal prendre posició, cal conèixer. Tenen molts motius per fer coses,

coincidiran o no amb el seus iguals, però troben formes per apropar-se i poder fer el que els motivava. És important, però, que els donem eines perquè construeixin allò que volen fer. No se’ls ha de deixar sols, hem d’oferir-los metodologies per tal que ells puguin arribar allà on volen. En defi nitiva, és acompanyar-los el que fem.

Les seves necessitatsSer escoltats és una de les seves necessitats i deixem a banda la incomplerta cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació, sostre i higiene que són, malauradament, una de les situacions de risc d’exclusió més constant en una gran majoria de famílies que atenem al Centre Obert. Els adolescents volen un espai on ser escoltats i millor si es desvincula de l’escola o l’institut. Reclamen un espai no terapèutic on parlar entre iguals sobre els seus dubtes, pors i alegries. “Els adolescents es passen el dia al carrer, asseguts en bancs sense fer res”. Aquesta és una frase que hem sentit a dir un munt de cops, però el que estan fent és trobar aquest espai on parlar i relacionar-se.És un repte donar-los veu i fer que s’escolti. Han de treballar per reconèixer les seves

Monogràfi c sobre els adolescents

Butlletí Obert 226

potencialitats i prendre consciència que són. Per a ells el futur a llarg termini és massa difús, la seva situació d’ara és el que importa. Cal que desenvolupin les seves habilitats i el gran objectiu és aconseguir que els adolescents del Raval no es vegin ni sentin com a “pops en garatges”, nois i noies fora de lloc que no poden escapar de l’entorn en que es troben. La societat els empeny a saltar de la infància a l’adultesa, però així es perden un camí i ja sabem que d’un viatge el que ens fa créixer no és el destí.

El barriÉs una constant en els adolescents veure el barri com una gàbia i el més sorprenent es constatar la creença que no en poden sortir. Són molt crítics amb la situació que diàriament veuen, des de la brutícia dels carrers, als “personatges” arrelats en places i espais públics sense feina coneguda. La seves situacions personals i familiars els fa aixecar fronteres mentals i invisibles que en un plànol del barri esdevenen fronteres reals.En els darrers anys hem avançat molt. S’ha aconseguit fer-los veure que hi ha vida més enllà dels cercles de relació més pròxims (individual, familiar i barri) i que tenen

habilitats i aptituds per tirar a terra aquestes fronteres invisibles i ampliar-les. És una feina aconseguida també gràcies al treball en xarxa del barri, tenim escoles més obertes, una generació de pares “més moderns” i més atents a l’educació no formal del seus fi lls i famílies que, contrariament al que es pensa, amb nous valors i noves cultures que troben “normal” sortir del barri i anar, per exemple, a passar el dia a Montjuïc o passejar per Collserola.Era habitual fa deu anys que les famílies quan sortien del barri ho fessin per anar a un altre nucli familiar, es desplaçaven d’un entorn conegut i petit a un altre. Ara, cada


cop són menys les famílies que fan aquestes tipus de sortides, i més les que van a conèìxer i fer, encara que sigui sense poder gastar un cèntim, a altres barris de la ciutat o fi ns i tot altres ciutats.

L’educacióL’atenció en el Centre Obert inclou un treball de seguiment individual que té en compte els àmbits que afecten els adolescents. En aquest moment, la família, l’escola o institut i els amics són el seu món. Amb el treball diari, hem observat que les eines educatives obligatòries per a poder fer els seus estudis a secundària en escoles i institus públics estan molt per sobre de les capacitats de costejar-les de les famílies. No només estem parlant dels “ordinadors” a les aules, estem parlant d’accés a internet, impressora, pagament de matrícules, sortides escolars, material,...El salt de primària a l’institut és molt gran. Els processos d’adaptació, sovint ni existeixen i es dóna per suposat que l’ordinador, accés a internet i una impressora formen part de l’estoig que porta cada adolescent a l’escola.La solució, per a molts, passa per les beques. Des de la Fundació en gestionem, tot i així a dia d’avui atenem 32 infants i només podem

oferir beca a 15. Què passa amb els altres 17? Ens hem de conformar en reduïr l’escletxa i no arribar a tots? Al centre hem equipat una aula informàtica on disposen d’internet i impressora, però hem de tenir molt present que no som un recurs de reforç escolar i que disposar d’aquest recurs genera problemes associats amb la informàtica i les TIC que requereixen d’una infraestructura que moltes entitats d’acció socioeducativa no podem mantenir. Com a educadors, la nostra feina es treballar a través d’activitats les deteccions i necessitats dels infants. No podem exclusivament ser gestors de recursos per cobrir necessitats. Amb tot, veiem que per a ells és una necessitat i ens genera angoixa no poder-la cobrir.Una altra solució és “derivar” a un recurs o espai on es puguin cobrir aquestes necessitats. Les biblioteques, per exemple, disposen d’aquestes eines. Però tots sabem que això és un pegat, és seguir deixant a la deriva uns adolescents a qui el sistema educatiu ha creat unes necessitats que, a més, si continuen estudiant batxillerat, ja no són necessàries perquè a classe gastaran més bolis i llibretes i on les TIC són un recurs més, no l’eina educativa.


Butlletí Obert 228

Caldria poder refl exionar sobre per a què s’han de fer servir les TIC, per a què s’han de fer servir els llibres i trobar aquell punt d’equilibri on ambdós recursos s’utilitz en coherentment. Dominar les noves tecnologies i aprendre a usar-les és clau ara i més al ritme que avança la societat. Tanmateix, no aconseguirem trencar l’escletxa digital en entorns socialment desfavorits creant noves necessitats que s’afegeixen a la motxilla. Per fer un suc, no cal un espremedor elèctric, cal tenir taronges.

Cap a on anemI tot això on ens porta? Creem vincle, detectem necessitats, acompanyem… Quan ens plantejàvem el curs i valorant com s’havia desenvolupat l’anterior, ràpidament vam tenir clar que ells havien de proposar i decidir què farien. A la Fundació sempre hem cregut que cada persona ha de ser protagonista del seu procés educatiu. Això, aquest curs i amb els adolescents, és molt més que una frase bonica. El nostre paper és, vistes les necessitats com per exemple

practicar una activitat esportiva, tenir un espai per fer els deures o berenar, deixar que ells decideixin. Amb aquest objectiu, hem ofert un espai setmanal on realitz en una activitat consensuada en assemblea. Durant 3 o 4 setmanes la duran a terme i un cop fi nalitz ada, es reuneixen de nou i decideixen una altre activitat. El més sorprenent de tot ha estat que, amb una sola activitat posada en marxa, no ha calgut limitar-los els somnis, ells saben molt bé les possibilitats del centre i fi ns on poden arribar.Seguint amb la mateixa línia, els esports que practicaran un cops coneguts els recursos que ofereix el barri i les possibilitats individuals, han estat consensuats. Aquest curs tots els adolescents practicaran un mínim d’una hora d’esport i seran el futbol, la piscina, el bàsquet i el frisbee. A més, i coincidint amb nosaltres, hem organitz at l’espai i el moment on realitz ar el reforç d’estudis ja sigui en grup o de forma individual amb el suport de mestres i educadors voluntaris.Tot són demandes expressades que faciliten enormement el treball diari i l’acompanyament que els fem. Tenim molt clar que tenir una metodologia de treball coherent i homogènia facilita el nostre treball amb ells. El que s’acabi fent, en el fons, és allò que menys importància té perquè l’activitat és l’eina i no la fi nalitat.

Laia Bellostes i Toni FernàndezEducadors Socials del nivell d’adolescents a la Fundació Joan Salvador Gavina


Abans de fer cap lectura alarmada del que fan els adolescents convé aparcar la mirada adulta. La nostra

interpretació, un xic libidinosa, de la seva sexualitat desbordada en un vídeo penjat a la xarxa no es correspon exactament amb el valor i la funcionalitat que ells i elles li atribueixen. Sempre és imprescindible descobrir la seva lògica, tot i que sigui possible que acabem trobant una versió adolescent del món adult. Nosaltres produïm i divulguem videoclips eròtics per vendre música i ells es venen com a adolescents singulars fent alguna cosa semblant. Quins poden ser els components de la seva lògica? Quan internet no existia dèiem que es tractava del temps vital d’en Narcís. Els seus canvis corporals i vitals necessitaven (i necessiten) llacs, miralls, per observar-se canviant i per sentir-se bé o malament amb si mateixos, descobrir-se lletja o bonica, estimar-se i odiar-se. Ara una foto o un vídeo penjats permeten exposar-se ràpidament a la valoració dels iguals, saber com et troben els amics, descobrir que atreus, que no et passa res estrany, que tot això els passa a bona part dels que formen part de la teva comunitat virtual. Intercanviar vides online, estar en

connexió, vol dir que no estàs sol amb la teva adolescència. La xarxa es torna espai únic quan cap adult mira, escolta, dóna respostes que calmen angoixes. El que cal fer per ser popular Després ve la qüestió de la popularitat. Si bona part de la seva identitat és digital, bona part de la seva vida de grup també ho és. Ja no es tracta tan sols de ser acceptat, es busca ser popular, ser molt acceptat, i cal fer el que sigui per aconseguir-ho. El que passa és que sovint aquestes popularitats amaguen grans soledats, rebuigs presencials que miren de compensar-se virtualment. Ens queda la intimitat. Al llibre “Álex no entiende el mundo” suggereixo als adolescents: “De tot allò que som i volem ser cada persona ha de seleccionar el que es queda per a ella, allò que vol compartir amb les persones més properes i la part que difon a d’altres cercles de persones que són més o menys com ella. Tan sols les persones amb vides superfi cials s’exposen íntegrament en un aparador”. Es tracta d’ajudar els adolescents a ser ells mateixos i compartir tot el seu món tan sols quan pel mig hi ha l’amistat o l’amor.

Jaume Funes

L’opinió de...

Jaume FunesPsicòleg

Butlletí Obert 2210

Al Centre Obert Gavina fem acompanyament psicològic amb adolescents des de l’any 2010.

Degut que l’etapa de l’adolescència és molt delicada a nivell de desenvolupament i de individuació de la persona, hem facilitat, i considerem que és fonamental, que els nois i noies puguin tenir un espai personal i/o familiar de teràpia on l’adolescent pugui expressar els seus neguits.Durant l’adolescència apareix la necessitat de tenir respostes a preguntes profundes: Qui sóc? D’on vinc? Què penso i quina opinió tinc sobre mi mateix, sobre la societat on visc i del món que m’envolta. Quines són les meves arrels? Com és la meva familia? Quina és la meva cultura (que moltes vegades no és ni la dels meus pares ni la del lloc on visc, sino una tercera cultura, que, al cap i a la fi , haurà de a ser la meva), On encaixo? Quin serà el meu futur? Què vull fer?Durant aquesta etapa sorgeixen confl ictes amb la família, els adults i les normes i en defi nitiva els adolescents volen sentir-se part del món, ser valorats i ser importants. És una época molt enriquidora i confusa alhora.Fins aquí, però, això seria una descripció de les angoixes i neguits de qualsevol adolescent en qualsevol context socio-

econòmic. Què passa als adolescents del Raval?Els adolescents del Centre poden fer la demanda de teràpia directament als seus educadors/es o són els mateixos educadors/es qui les fan quan detecten la necessitat.En el context socio-cultural on treballem i la difícil situació econòmica que ha generat la crisi en la majoria de les famílies que atenem al Centre, ha agreujat la problemática dels adolescents a nivells d’alarma des de l’any 2013.En el treball terapèutic observem que a més dels riscos de Salut Mental que es solen donar durant l’adolescència: trastorns psicòtics, trastorns de la alimentació, trastorns adaptatius, trastorns de la identitat sexual, consum de drogues, trastorns greus de conducta, autòlisi, inseguretat, angoixa, baixa autoestima, depressió i ideacions suïcides,... al Centre hem d’afegir una problemàtica que no és pròpia d’aquesta etapa del desenvolupament sinó d’una societat que està fallant a les generacions futures: el bloqueig emocional.Els nois i noies del Centre es començen a fer preguntes i volen respostes, comencen a ser conscients que les seves difi cultats, malestar i neguits no només depenen del procès de

Adolescents i Salut Mental

El nostre espai


crèixer i de fer la transició d’infants a adults, sinó que s’enfronten a situacions molt més greus: Pobresa extrema i fi ns i tot passar gana, famílies sense cap ingrés al nucli familiar, estar en un procés de desnonament, estrés dins la familia , aïllament social, violència intra-familiar, situacions d’abús, indefensió, traumes, …És fácil trobar símptomes depressius, ansietat, obsessions, inseguretat, pors, agressivitat o davallades en el rendiment acadèmic que no són degudes a difi cultats d’aprenentatge sinó a bloquejos emocionals.Des del Centre acompanyem el dol de tot el què perden, intentem que ells mateixos vagin construïnt la seva identitat contextualitz ant-la dins una societat que en teoria dóna possibilitats i és protectora de la infància i adolescencia però que els adolescents no acaben de creure’s.Els adolescents intenten sobreviure a totes les proves que es troben a la vida, alguns perden la motivació, altres estàn enfadats amb el món, altres veuen que és molt difícil trobar feina o emancipar-se, inclús pagar-se estudis superiors.

Per això partim de les seves fortaleses i capacitat de resiliència i fem un treball introspectiu per poder donar un sentit a les seves vides, poder projectar-se cap al futur, entrenar eines d’habilitats socials, de cura i respecte de sí mateixos, treballar la seva història familiar, augmentar la seva autoestima i en defi nitiva conèixer’s millor. També donem resposta a el que s’anomena “Third Culture Kids”, un tipus molt singular de nois i noies que són d’una cultura d’orígen molt diferent a la cultura on han nascut i/o viuen. Això genera una identitat més complexa, donant naixement a una “tercera cultura” la seva pròpia on han de construir la seva identitat moltes vegades amb valors culturalment contradictoris.Hem pogut observar que des del 2013 hi ha un increment de trastorns de Salut Mental que moltes vegades cal derivar a la Xarxa de Serveis Públics. Aquí ens trobem amb una sobresaturació d’aquests serveis, amb llistes d’espera de més de 6 mesos i per tant no es pot donar una resposta al malestar a qui el pateix.Existeix la urgència de donar resposta i dotar de més mitjans als professionals que treballen en la Xarxa de Salut Mental per tal que es pugui fer front a les conseqüències que està provocant aquesta crisi social i que els adolescents están manifestant en símptomes de malestar.La cura de la Salut Mental dels adolescents és fonamental per donar possibilitats a aquests nois i noies de sortir d’un cercle viciós que la nostra societat està perpetuant.


Blanca SantosPsicòloga i terapeuta a laFundació Joan Salvador Gavina

Darrera hora!

Amb el suport de:

El proper mes de gener els adolescents i joves de la Fundació Joan Salvador Gavina participaran d’un projecte

conjunt amb la Fundació Foto Colectania -entitat dedicada a difondre el món de la fotografi a- i l’Associació A Bao A Qu, entitat que vincula creació artística i educació. Es tracta d’un taller de fotografi a que té l’objectiu d’implicar creadors professionals, entitats culturals del barri, escoles de fotografi a de la ciutat, i els adolescents i joves de la nostra Fundació, en un treball amb una triple perspectiva: cultural, educativa i social, en pro d’una transformació social.

Es vol apropar el món fotogràfi c als joves, des de la vessant més personal i social, fent transmissió de la fotografi a com a art, cultura i creació; propiciant el descobriment del patrimoni fotogràfi c i de la fotografi a contemporània; i generant un retrat personal i del territori a través d’una proposta de pràctiques creatives.Un projecte que pretén sensibilitz ar la ciutadania donant a conèixer les difi cultats que ha d’afrontar la infància i l’adolescència, al barri del Raval, per tal de tenir oportunitats per tirar endavant amb dignitat i protagonisme.

Retrats fotogràfi cs del Raval

Podeu col·laborar amb la Fundació fent un ingrés a:“la Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350

Fundació Joan Salvador GavinaNou de la Rambla, 39-41 - 08001 BarcelonaTelf. 93 442 66 83

facebook.com/FundJSGavina

@FundJSGavina

www.fgavina.org

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ

Butlletí Obert 22 - Els adolescents

Government & Nonprofit

Transcript of Butlletí Obert 22 - Els adolescents