Butlletí Obert núm. 24Octubre 201 6

3Fundació Joan Salvador Gavina

LaFundació

Ra Val la PenaEl barri fotografiat pels seus joves

Durant la celebració del 35èaniversari de la Fundació es vagestar un projecte ambiciós entre lanostra Fundació i la Fundació FotoColectania, promoure un taller queacostés la fotografia als nois i noiesde l’entitat. Amb aquesta idea, vanèixer el taller de fotografia «Elbarri fotografiat pels seus joves».Amb la guia d'un fotògrafprofessional i el projecte«Fotografia en curs» ideat idesenvolupat per l'associació A BaoA Qu, es va posar en marxa aquestainiciativa de difusió i pedagogiasobre la creació fotogràfica. A més

de fer transmissió de la fotografiacom a art, cultura i creació, el tallerha permès apropar aquest món alsnois i noies del Centre Obert desd'una vessant molt personal i social.

Després de moltes sessions detreball, d'un llarg camí (gairebé 5mesos) de feina conjunta entre elsnoies i noies adolescents del CentreObert, el fotògraf i els estudiants de3 escoles de fotografia deBarcelona, s'ha arribat a laproducció d'una exposició queporta per títol «Ra Val la Pena. Elbarri fotografiat pels seus joves» ipresentada en públic al Centre

4 Butl letí Obert 24

d’Arts Santa Mònica. Durant aquesttemps, hem tingut estones dediàleg, estones d'aprenentatge,estones emocionants, estones ambidees encallades,... però sempreamb un objectiu: agafar una càmerai aprendre a mirar.

El taller

El taller comença amb un diàleg, undiàleg entre el fotògraf i els nois inoies que faran les fotos. Aquestgira, sobretot, al voltant del procéscreatiu que hi ha en el fet de«retratar» el nostre entorn. Amb lesprimeres sessions, es familiaritzenamb les màquines, surten al carrera captar llums, espais i les personesdel barri. Algunes sessions sónlliures, altres tenen l'objectiu debuscar elements, situacions ipersones que despertin un interès.Darrere de cada imatge hi ha una

explicació i compartir­la és, sensdubte, un moment que enriqueix itransforma les pròpies imatges.

Les fotografies de'n XavierMiserachs i de la «Barcelona de faanys» exposades al MACBA durantel mes de març passat, han servitper contextualitzar moltes de lesexplicacions més teòriques deltaller. Amb ell han conegut unaaltra Barcelona i han mirat amb ullsde fotògraf què li podia haver calguttècnicament a en Miserachas perprendre aquelles imatges.

Cada sessió del taller es precedeixd'un repàs del treball previ, parlarsobre el futur resultat i anar a lacaça de noves imatges. S'hand'aprofitar els moments decrepúscle per captar amb novesllums racons coneguts, buscarpersones del barri amb qui

5Fundació Joan Salvador Gavina

compartir una instantània de laseva vida, posar­se davant de lacàmera i ser part del contingut icomposició de les fotografies. Unabona foto pot sortir per accident,però per a un projecte no podemcomptar només amb la bona sort. Acada sessió s'han de concentrar enels detalls i anar a buscar allò quecerquen.

Els joves que participen del tallerhan estat treballant amb en ToniAmengual, fotògraf i docent, que elsha acompanyat en un viatge ontotesdues parts, mestre i alumnes, hanaprès molt. Ell és el guia que els haportat a seleccionar les imatges,preparara­les, ordenar­les no noméscronològicament, sinó pels colors,per la seva temàtica, per la seva

tècnica o per allò que els feia sentir.

El resultat

Tot treball creatiu comença amb unneguit que cal representar. Lafotografia és el mitjà perrepresentar aquest neguit i unaexposició, amb un fanzine­catàlegel resultat que podrem mostrar. Laproducció dels diferents «safaris»s'ha ordenat, classificat i editat performar un conjunt. Després de totel treball, finalment tenim allò quebuscàvem, un retrat del'arquitectura i els espais del Ravalfusionat amb la gent que hi viu, quehi treballa i que hi transita. Totplegat, una feina de moltes hores,però que ha valgut la pena, com elRaval.

6 Butl letí Obert 24

Les fotografies del taller les hanrealitzat Sadia Akter, Dina Belkaid,Dina Boujedain, Deima Darry,Carmen Fernández, Liza Islam,Guita Lal, Iram Massod, NouhailaMnaouer, Milenka Moreno, NoorNasser, Nico Mosquera, WalidMouden, Sheyla Reyes, Karen Ruízi Kiran Shahzadi.

Durant tot el procés els hanacompanyat els seus educadors,Laia Bellostes i Toni Fernandez, elsestudiants de fotografia, RubénFernandez, Valentina Gonzalez,Cristian León i Maria Sanz, i elfotògraf Toni Amengual.

El projecte ha estat produït per laFundació Joan Salvador Gavinai la Fundació Foto Colectaniaamb la col·laboració del Centred'Arts Santa Mònica iTransmat Records. El taller haestat ideat i desenvolupat perl'associació A Bao A Qu amb elsuport de Grisart – EscolaInternacional de Fotografia,l'Institut d'Estudis Fotogràficsde Catalunya i l'IDEP.

Jordi Solé

Tècnic de comunicació i Serveis Informàtics

7Fundació Joan Salvador Gavina

L'opinióde...

És una edat en la que se senten gransperò encara necessitenl’acompanyament. Es van separantcada vegada més dels pares icerquen l’acceptació dels altresadults, mestres i companys. Passena tenir nombroses experiències forade l’entorn familiar. Les amistats estornen més importants.

És una edat de certa tranquilitat ons’han superat conflictes existents al’etapa preescolar, com lesrebequeries, gelosies o malsons i ala que encara no s’han iniciat les

alteracions biològiques ipsicològiques de la pubertat. Pelspares és propicia per treballar sobrehàbits, destresses i valors per mitjàdels costums i rutines familiars.Serà una etapa d’assimilació. Sabenque s’espera més d’ells i que lesexigències dels adults cada vegadasón superiors.

Busquen explicacions lògiques al’entorn que els envolta. Han passatdel pensament concret al lògic.Desenvolupen l’esperit crític. Volenconèixer el per què de les coses.

L'infant de 8 a 1 1 anys

8 Butl letí Obert 24

Hauran d’enfrontar­se definitivamentamb la realitat externa i adaptar elseu comportament a les condicionsque aquest món imposa.

És important l’aprenentatge dedesenvolupar­se en totes les àreesde la vida, les relacions amb elsamics, el treball escolar i l’esport.La pressió que els companys de lamateixa edat exerceixen pot sermolt forta. Els que estan bé ambells mateixos, amb una autoestimai estabilitat acceptable, podranafrontar millor les pressionsnegatives i prendre millor les

decisions. Saben que la relació éscosa de dos i poden ser capaços deposar­se en el lloc de l’altre.Apareix la figura del “millor amic oamiga”.

Han d’anar adquirint el sentit de laresponsabilitat, a la vegada que vandesenvolupant la sevaindependència. Voldran prendre lesseves pròpies decisions, gaudint defer­ho, a la vegada que els farà mésresponsables. Construeixen la sevapròpia escala de valors. Els agradasobresortir i es mostren sensibles ala crítica o la lloança.

9Fundació Joan Salvador Gavina

Les dues activitats fonamentals són eljoc, amb la possibilitat d’ampliar lesseves capacitat físiques, intelectuals,aprenentatge del funcionamentgrupal i l´aprenentatge escolar.Dediquen gairebé el mateix temps aparlar que a jugar.

Deixen de ser tant egocèntrics, fetque pot provocar momentsd’ambivalència comportamental il'habilitat emocional. S’obre el mónde les obligacions, que haurà derespectar i complir, buscantl’equilibri entre els desitjos i lesprohibicions. Amb l’edat augmentael desig d’intimitat.

Tot i que saben verbalitzar el quesenten i volen, amb el temps,augmentaran el control sobre lesseves emocions i sentiments sensesentir necessitat d’exterioritzarlos.Prenen consciència que s’han derespectar els sentiments dels altres.El tracte que reben de pares,germans i adults influirà en ladefinició que facin de si mateixos. Amés, creix la curiositat intelectualpels temes sexuals.

Dr. Antoni Martínez Roig

Pediatre

1 0 Butl letí Obert 24

Això éseducatiu

Quan parles amb les educadores iels educadors del barri que atenenla franja d’edat d’entre 8 i 11 anys,sempre s’arriba a una màxima: ésuna edat complexa. Ho és al barridel Raval per les dificultats iproblemàtiques socials de moltesde les famílies que hi viuen, però hoés també per l’etapa i el momentmaduratiu dels nens i nenes.

Al Centre Obert, els infants d’entre8 i 11 anys estan dividits en dosgrups, Montjuïc i Tibidado. A cadagrup s’hi estan dos cursos i, pertant, sempre hi ha uns “nouvinguts”i uns “veterans”. Tot i les moltesactivitats que comparteixen,sempre hi ha una fractura entre els

que estan més pròxims als petits dela casa (els infants de 6 i 7 anys) iels que ho estan més delspreadolescents (12 i 13 anys). Sónaquestes proximitats polaritzades,aquest trobar­se entre dues edatstant radicalment diferents el que,sovint, genera als educadorsdificultat.

Què volem treballar

Quan al finalitzar un curs elsdiferents responsables dels grupsens reunim per parlar dels nens inenes que, per edat, canvien degrup, sempre ens trobem amb lamateixa situació: aquesta nena oaquest nen, seran així quan tornin

Els mitjans del Centre ObertJoan Salvador Gavina

1 1Fundació Joan Salvador Gavina

passat l’estiu? El canvi de referent,com els afectarà? En aquellmoment, quan comencem aescriure les llistes dels infants quetindrem al nou curs, és quanrevisem els objectius de treball perveure com casar lesnecessitats dels“nouvinguts” amb lesnecessitats dels“veterans”.

Tot el treball al CentreObert, des del méspetit de la casa que té4 anys fins al mésganàpia que en té 16, es fa de formaascendent. Amb això assegurem unacontinuïtat metodològica, de treballemocional, de treball d’habilitatssocials que fa que el seu pas pelGavina sigui coherent i amb unobjectiu final clar.

La ingenuïtat i la insubmissió quesovint mostren, els fa serfantasiosos amb el que volen. Ja nocreuen en la màgia dels contes defades, però tampoc tenen les einesper valorar la realitat ambobjectivitat. Això els fa sovint, novalorar allò que tenen. Volen deixarde ser petits, però es moren deganes de jugar. Volen assemblar­se

als “guais dels adolescents” peròsovint són difícils d’entendre i pertant, “ja no molen tant…”. Sabenmolt bé què esta bé i què no, peròposen a prova els seus límits i deretruc els de qui els envolta (i tant

fa que siguin adultso els propiscompanys). Esmouen sempreentre dicotomies,en dues posicionsextremes entreelles. Comencen aser conscients del

món que els envolta, no volen ni lamàgia ni la fantasia, però volen fercreure que els agraden les cosescrues quan, de fet, estan desitjantmenjar­les ben cuites i amanides.

El treball emocional és un dels pilarsbàsics de l’atenció del grup demitjans. Els costa molt posar nom alseu estat anímic. En molts casos,suposa un bloqueig per a poder­seexpressar i, fins i tot, per a poder­serelacionar. Sembla que hi hagi unanorma no escrita en el barri que digui«Si et fan quelcom que et molesta, noho deixis passar, t'hi tornes i etdefenses». Ens trobem amb moltsinfants que no accepten les normes.

Amb els mitjans la

polarització dels dos grups

és molt evident, fins i tot

dins un mateix grup d’edat.

1 2 Butl letí Obert 24

Estan molt influenciats per la culturadel carrer, per allò que veuen enadolescents i joves del barri quetenen conductesdisruptives iperidelincuents. Per amolts dels nens i nenesque atenem, aquestsnois i aquestes noiesmés grans són el modelon emmirallar­se iintenten comportar­se igual perquè«és guai!».

L'aspecte acadèmic és el segon pilarde la nostra intervenció. De formageneral, tenen un nivell acadèmicmolt baix. Entre els 40 infants alnivell de mitjans que atenem i delsque en fem seguiment, 12 tenenadaptacions curriculars. Dels 28restants, més de la meitat treballenmatèries en petits grups perintentar que aprofitin més el temps

d'escolarització. Ja sigui en petitsgrups o de forma individual, tots elsinfants tenen temps per a fer deuresi/o per treballar matèries de formaindividual. A més, comptem amb elsuport d’un psicopedagog peratendre els nens i les nenes ambdificultats d’aprenentatge i delectoescriptura..

Tan l'aspecte emocional coml'acadèmic estan íntimamentrelacionat amb les habilitatsfamiliars. Per a molts pares, l'escolano té la importància que hauria de

tenir. Per altres, els ésmolt difícil ajudar­losperquè els seu nivelld'estudis és moltbàsic, alguns tenenmoltes dificultats perllegir i escriure.

El treball amb la família

Les habilitats familiars juguen unpaper clau en aquest procés deprendre consciència de l'entorn isaber què esta bé i què no. Elslímits que posen les famílies sónmolt laxes i massa permissius. Aaquest fet, s'hi afegeix el d'una clarafalta de rutines intrafamiliars.Massa sovint ens trobem amb nois inoies que ens diuen que a casa fanel que volen i quan volen. «Quan

Carreguen una motxilla

massa gran i els passa

factura emocional i

acadèmicament

1 3Fundació Joan Salvador Gavina

arribo a casa després de Gavina[això és entre 3/4 de vuit i 1/4 denou del vespre] m'agafo el soparque hagi fet la mare i menjo al sofào a la meva habitació». Més enllà dela perpetuació de rols de genereclarament no­igualitaris, treball quecal fer amb tota la família i nonomés amb l'infant que ve al CentreObert, n’hi ha molts que no sopenen família, de fet, comparteixenmolt pocs espais familiars.

Tanmateix, el treball amb lesfamílies s'ha de fer amb moltaprecaució. Si ja és més o menysdifícil crear vincles de confiança irespecte amb els infants, més ho ésamb les famílies. A moltes mares ipares els costa validar el paper deles educadores i educadors.

A nivell de responsabilitats, són lesmares, en primer lloc, les quecuiden i vetllen que els seus fillsvinguin al centre. Amb tot, és molthabitual que en algunes famílies estraslladi una part de laresponsabilitat en germanes mésgrans. Quan se'ls pregunta per quèno venen els adults de la família (jasigui la mare o el pare) a buscar­losresponen que «els germans sónmolt responsables, que s'hi potconfiar».

La consciència del món que elsenvolta

Viure en barris ambproblemàtiques socials derivadesde la probresa no és gens fàcil. Elsnens i nenes que deixen la infantesai es troben en aquells anys abans del’adolescència, s'empapen del mónque els envolta i ho fan veientrealitats que no haurien de serhabituals. Viuen experiències queno els tocaria i aprenen coses quehaurien de descobrir quan el seucap i els seu desenvolupamentfossin més madurs. Aquestsmitjans, els mitjans que atenem alJoan Salvador Gavina veuen, viueni aprenen coses d'una realitat,sovint crua, que diguem, no ésnormal. Tanmateix, són les cartes

1 4 Butl letí Obert 24

amb les que juguem i no per aixòcreem espais que els aïllin de larealitat. Creem espais on es puguinrelacionar amb igualtat, ambtranquil·litat i on puguin aprendre amirar el que els envolta sensesentir­se destinats a repetir allò quehi succeeix.

Diamants per polir

Sorprèn des del primer momentque, tot i la distància emocional quesembla que prenguin, per poc quereben saben agraïr­ho. Potser hofan per la seva proximitat amb elspetits o potser pel fet dereinvindicar la seva posició defrontisa entre la infantesia il'adolescència. Sigui com sigui, si

aconsegueixes establir un vincleamb ells, aprecien les atencions i elsdetalls que en grup oindividualment reben de leseducadores.

És cert que, el fet de poder­secentrar en una atenció quediàriament no supera els 10 infantsper grup, facilita poder descobrirles potencialitats de cadascú iajudar­los tant, a la pròpiadescoberta, com al reconeixementper part de la resta d'iguals. Enmolts àmbits etiqueten els nois inoies, els estigmatitzen ambadjectius que aquí aconseguimtrencar. És cert que fan coses quemolesten als companys, però hand'aprendre on trobar els seus límits

1 5Fundació Joan Salvador Gavina

i respectar el dels altres. El seuposat xulesc i gallet és defensiu, ésper desconeixement. Quan parlemd'habilitats socials estem parlantd'elements i criteris que ens permetrelacionar­nos amb les altrespersones des del respecte i laigualtat. D'aquí es despendrà per sisol que no cal ser agressiu perresoldre una diferència, que no calcridar per fer­te sentir, que hi hamoltes opinions i queamb arguments es potdialogar,...

Cada tarda, quanarriben de l'escola ise'ls obre l'espai dejoc lliure amb iguals,de joc creatiu ambamics i companys,avancen mitjançant les experiènciescompartides cap al descobriment deles limitacions i les potencialitats,cap a la comprensió del que agradai del que no. De mica en mica,adquireixen habilitats percomunicar­se i relacionar­se icréixer al ritme que marca labiologia i la maduresa emocional ino accelerada per un entorn, per aells, encara hostil.

Les dificultats de l’equip

Qui realitza una feina que liapassiona, viu amb gran intensitattot el que l’envolta. Les educadores

i els educadors treballem ambmaterial sensible, infants, però queporten a la seva esquena una granmotxilla de problemes i situacionsque els dificulta centrar­se en el quesón: personetes delicades que hande créixer progressiva i suaument.El material amb el que treballemcada dia deixa petjades profundes,molt diferents de les que deixem ala vora de la platja i que ens

esborren les onadesamb el seu anar ivenir. És unaprenentatge continu,una feina que nos’acaba i que caltornar­hi de nou acada setembre. Crearvincle és un pasessencial per a poder

fer que l’infant comparteixi la sevamotxilla i aprengui a gestionar­la.És en aquell moment quan ens hemd’escolar per l’escletxa de la sevacuirassa i destriar quin fil resseguirper generar confiança. Amb aquestaconfiança caldrà treballar i créixerplegats fins que siguin adolescents.

Calen projectes i espais

on els educadors i les

pròpies famílies puguin

compartir els seus

dubtes i pors

Anna Carril lo i

Arantxa Arizmendi

Educadores del nivel l de mitjans del

Centre Obert Joan Salvador Gavina

Darrerahora!

Durant el mes d'octubre hem rebut lanotícia d'haver estat guardonats amb2 premis: el Premi Francesc Candel iel Premi Suma de Bòboli.

D'una banda, el passat dimecres 26d'octubre, al Pati Llimona deBarcelona, es va fer entrega del XIIIPremis Francesc Candel i un delsguardonats de l'edició d'enguany haestat el nostre projecte de "el Caliu".Els premis els atorga la FundacióCarulla, entitat creada l'any 1973 perpromoure la llengua, cultura i valorsque configuresn la societat catalana, iestan destinats a reconèixer idifondre les bones pràctiques enl'àmbit de la integració dels ciutadanscatalans d'origen immigrant. El jurat

ha valorat la originalitat del projecteque va presentar la Fundació per serintegral, de suport educatiu iemocional, i que tant atén infantscom famílies en situació devulnerabilitat del multicultural barridel Raval.

El premi Suma de Boboli, d'altrabanda, ha estat per al projecte decobertura de necessitats bàsiques.Boboli és una marca de roba infantilque, responent a la seva identitat icompromis amb la infancia, ha createls premis per donar suport a lesentitats que treballen per assegurar lacobertura de necessitats bàsiquesdels infants i assegurar que esdesenvolupin per ser grans persones.

Podeu col ·laborar amb la Fundació fent les vostres

donacions a:

" la Caixa" ES78 - 21 00 - 3063 - 92 - 2200049350

Fundació Joan Salvador Gavina

Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona

Telf. 93 442 66 83

La Fundació guardonada amb 2 premisPremi Francesc Candel i el Premi Suma de Bòboli

www.fgavina.org

facebook.com/FundJSGavina

@FundJSGavina

Amb el suport de: