Butlletí Obert 21 - 35 Anys!

Editor: Jordi SoléMaquetació: Glòria de ValdiviaDisseny del butlletí i logotip “35 anys“: Glòria de Valdivia

Butlletí ObertNou de la Rambla, 39-4108001 BarcelonaTel. 93 442 66 [email protected]

Impressió a Apunts Empresa d’Economia Social

SUM

AR

I 35 anys de solidaritat amb la infància 3i l’adolescènciaXavier Campà

35 anys d’intervenció socioeducativa 4Jordi Solé

La veu dels infants i els joves 8

Entrevistem a Neus Munté i Fernández, 10Consellera de Benestar social i família

L’opinió de... 12

Els drets dels infants catalans 14a 25 anys de la convencióMaria Jesús Larios

Colors, rastres, aniversaris i logotips 17Glòria de Valdivia

I per als propers 35 anys? 18Jordi Camós

3Fundació Joan Salvador Gavina

35 A

NY

S D

E S

OLI

DA

RIT

AT

AM

B

LA IN

FÀN

CIA

I L’

AD

OLE

SCÈ

NC

IANo és fàcil resumir en poques línies la trajectòria de 35 anys d’una entitat com la nostra. Moltes coses han passat en el transcurs d’aquest període des que la Conxita Mata, la nostra fundadora, va decidir iniciar el projecte de centre obert Joan Salvador Gavina amb l’entusiasme d’unes poques persones entre les quals cal destacar el Germà Adrià Trescents i el germà Antoni Palom, que malauradament recentment ens ha deixat, proposant un model educatiu innovador per l’època d’un centre diürn amb una clara funció preventiva que vetllés pels drets i oportunitats dels infants i joves de les zones urbanes so-cialment més deprimides com la del Raval i els garantís un desenvolupament integral de la seva personalitat. Aquest model va servir per a establir les bases del que més tard seria un servei essencial d’atenció primària.Els temps van canviant, però les necessitats d’un col·lectiu especialment vul-nerable com la infància, continuen sent una prioritat per a la nostra entitat. Sortosament, molts problemes que abans eren prioritaris d’atendre, ho han deixat de ser per haver-se normalitzat la situació a través de les Administra-cions públiques com, per exemple, l’alfabetització i l’escolarització que tant preocupava als nostres fundadors. Ara en són d’altres associats a la injusta i greu crisi econòmica produïda per la cobdícia d’uns quants i que afecta a drets i necessitats bàsiques dels infants com l’alimentació, la higiene, el dret a l’habitatge i la salut.Hi ha hagut una evolució en els canvis socials del barri, però també la cons-tant necessitat d’una acció socioeducativa i de cohesió social amb la integra-ció del col·lectiu immigrant a la nostra realitat sociocultural.Són moltes les accions i els programes que ha desenvolupat la Fundació al llarg de tots aquest anys, des de l’atenció primària dels infants i les seves famílies amb el servei d’esmorzars, alfabetització i higiene, a les actuals acti-vitats i programes de suport i seguiment en els estudis, de salut i esport, de lleure amb casals urbans i estades de cap de setmana i colònies a la casa que disposem a Planoles. Accions basades totes elles en la prevenció i l’educació sense oblidar la cobertura de necessitats bàsiques amb el servei de menjador, berenars i esmorzars en família.Durant tots aquest anys hem donat resposta a les necessitats de més de 7.000 infants i joves i a més de 27.000 persones que pertanyen al nucli familiar dels menors atesos. Aquestes dades refl ecteixen també la forma de treballar del Gavina que inte-ractua amb els infants, els joves i les seves famílies. No és possible un treball complert si no es fa partícip als pares, germans i als altres membres de la unitat familiar. El capítol d’agraïments és molt llarg però l’espai que disposem no ens permet fer-ho de forma exhaustiva. Voldria agrair la tasca dels més de 1.200 volunta-ris que han estat pedra angular de les activitats de la Fundació i sense el recol-zament dels quals no hagués estat possible el projecte. També al personal que integra la Fundació, que més enllà de les seves obligacions laborals s’ha en-tregat generosament a la realització i consecució dels objectius que ens hem fi xat. I per últim, i no per això menys important, agrair la col·laboració de les persones, entitats públiques i privades i empreses que ens han ajudat econò-micament a sostenir fi nancerament les activitats durant tots aquests anys.

Moltes gràcies a tots per la vostra inestimable col·laboració i suport!

Xav

ier

Cam

pà

Pres

iden

t d

e la

Fun

dac

ió

4 Butlletí Obert - El 35è aniversari

35 A

NY

S D

’INTE

RV

EN

CIÓ

SO

CIO

ED

UC

ATI

VA

Afortunadament no estava sola en aquesta empresa. Aleshores, encara que escassos, ja existien agents socials que treballaven al barri per causes similars. Entre ells hi ha-via el germà Adrià Trescents i el germà Jo-sep Maria Palom, veterans en la lluita con-tra l’exclusió social al Raval de Barcelona. Aquest va ser el grup impulsor de les pri-meres activitats, focalitzades principalment a satisfer les necessitats més bàsiques dels

Jord

i Sol

éÀ

rea

de

Com

unic

ació

i Se

rvei

s In

form

àtic

s

L’any 1979 es constitueix la Fundació Cen-tre Obert Joan Salvador Gavina esdevenint el primer Centre Obert per a la infància amb problemes psicosocials o sociofami-liars de Catalunya. Els començaments de l’entitat estan fortament lligats als de la seva fundadora, Concepció Mata Fuentes, i a les circumstàncies d’un lloc tan singu-lar com el barri del Raval de Barcelona. Quan la Conxita va tornar de Xile, on va estar-hi més d›una dècada exercint diverses tasques socials amb infants i famílies de les barriades locals, no li va ser difícil trobar un lloc on continuar amb aquesta trajectò-ria. Els carrers del Raval de fi nals dels anys 70 eren plens d’infants sense escolaritzar i socialment desatesos. Ni les famílies ni les escoles del barri aconseguien donar el suport necessari a uns infants que passa-ven matí i tarda al carrer. I com havia fet a Llatinoamèrica, el primer objectiu de la fundadora va ser tractar de canviar aquesta realitat.

L’essència del Gavina es transmet a través d’una idea “el Centre ha de romandre sempre obert a les famílies i els infants que més ho necessitin”

“

”


infants -higiene, alimentació i educació- i sempre actuant a partir de paràmetres hu-mils i des d’una perspectiva funcional per donar resposta a les demandes d’urgència de l’entorn social i treballar per una immer-sió cultural dels menors.

COMENÇAMENTS DIFÍCILS

Al juny de 1979, en un petit local del car-rer Marquès de Barberà, s’ensega el Centre Obert Joan Salvador Gavina, amb la col·la-boració de voluntaris del barri i estudiants de magisteri. Aquestes persones constituei-xen la principal font de recursos humans i econòmics de l’entitat durant els seus pri-mers moments de vida, i els seus esforços s’orientaran conjuntament cap a una matei-xa fi nalitat: convertir-se en un referent edu-catiu per als menors i procurar-los un millor entorn i qualitat de vida.

Amb la fi nalitat de complir aquests objec-tius es van establir les primeres activitats i serveis que en ocasions no anaven més enllà d’un senzill esmorzar i procurar-los atenció, molta atenció!. L’alfabetització i els hàbits d’higiene eren altres fi tes a aconseguir des de l’entitat i així es podien cobrir les neces-sitats més urgents d’aquell moment històric.

UNA TRAJECTÒRIA DE CONTINUS PROGRESSOS

Quatre anys després de posar-se en marxa el Centre Obert, l’any 1983, davant l’aug-ment de la demanda de menors que ne-cessitaven una atenció socioeducativa i un treball d’integració social i obligats, per un pla urbanístic, a deixar el local que ocupava l’entitat, s’inicien les gestions per demanar a l’administració un nou emplaçament, i així continuar creixent per afrontar els nous reptes i necessitats. L’adequació del nou lo-cal va suposar una gran inversió econòmica i un gran esforç en la recerca de recursos per rehabilitar el nou espai. El nombre d’in-fants que s’atenen segueix creixent i el tre-ball de la Fundació comença ja a sentir-se a poc a poc en el cor del barri.

El treball constant dels darrers quatre anys, havien aconseguit enfortir aquells serveis bàsics inicials i ara es treballava per recolzar i potenciar el desenvolupament dels infants, facilitant el seu accés a l’escola, aportant una ajuda a les seves famílies i contribuint en la seva integració social. L’essència d’aquells anys es transmet a través d’una idea molt present en el dir i fer de la Conxita, “el Centre ha de romandre sempre obert a les famílies i els infants del barri que més ho necessitessin”.

Després de 8 anys l’entitat es veu en disposició d’ampliar la seva tasca i tractar d’anar més enllà de la cobertura de necessitats per poder oferir un treball més complert i educatiu amb els menors i les seves famílies.

“

”


CANVIS EN L’ESTRUCTURA SOCIAL DEL BARRI

A la dècada dels 90, el Raval pateix una important transfi guració deguda a diversos factors dels quals es destaca, per damunt de tots, la massiva arribada de població immigrada d’altres latituds. Fruit d’aquesta onada de nous veïns i de la barreja de cul-tures que es va generar, l’estructura social del barri es modifi ca, i noves mancances surten a la llum a l’espera de ser ateses.

disposició d’ampliar la seva tasca de co-bertura de necessitats, i tractar d’anar més enllà del treball directe amb el menor i les seves famílies. S’engega una etapa de gran activitat i d’implementació de nous projec-tes. L’any 1993 la Generalitat reconeix la Fundació com a entitat gestora d’ajudes PIRMI (Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció Social), aquells primers anys de la dècada dels 90, es posen en marxa l’Associació Estel Tàpia, amb la fi nalitat d’inserir laboralment joves i adults amb problemàtiques socials greus (tras-torns mentals, drogodependència, alcoho-lisme, etc.) i es crea la Coordinadora per la Inserció Sociolaboral Anem per Feina que realitza tallers de formació i inserció labo-ral per a dones en risc d’exclusió social.

A més també, s’impulsen activitats al barri com el projecte d’autogestió juvenil Futbol Obert o les 12 hores de Futbol Sala, que contribueixen a la convivència i la cohesió social del barri. Tanmateix, no tots els me-nors tenen familiars al voltant i la posada en marxa i execució del projecte DAARNA és una altra mostra de les motivacions de la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina per contribuir en el progrés del bar-ri. El projecte neix l’estiu de 1999 quan els mitjans de comunicació locals feien saltar les alarmes en treure a la llum la precarie-tat de condicions de vida en la que vivien

La fundació ha ajudat a suplir els buits que genera la insufi ciència de recursos públics, però per damunt de tot ha educat infants, joves i les seves famílies perquè puguin volar tant alt com puguin imaginar.

“

”L’entitat s’esforça una vegada més per mantenir els seus ulls oberts i captar tot allò que pot contribuir a millorar. Du-rant aquest període s’amplia el nombre i la franja d’edat dels infants atesos, que ara contempla fi ns i tot als joves que superen la majoria d’edat. L’educació escolar se-gueix sent un dels pilars fonamentals, però es buscarà també fomentar hàbits que preparin al menor per a la seva emanci-pació. S’impulsen iniciatives que premien l’esforç, la solidaritat i l’esperit de treball i també s’organitzen equips de voluntaris de caps de setmana i activitats de temps de lleure per a l’estiu i altres períodes de vacances escolars.

MÉS ENLLÀ DELS MENORS

Després de 8 anys d’haver iniciat els trà-mits per tenir una nova seu, l’any 1991 s’aconsegueix un nou local, també al car-rer Nou de la Rambla però aquest cop a l’alçada del número 39. L’entitat es veu en


molts adolescents magrebins indocumen-tats i sense referents familiars que havien arribat a la ciutat de Barcelona. Alguns d’ells simbolitzaven el concepte mateix de la pobresa, dormint a l’empara de ponts i carrerons. En resposta a l’alarma social pro-vocada per aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya va buscar solucions immediates, que es van dur a terme per organitzacions com la Fundació Centre Obert Joan Salva-dor Gavina. L’objectiu principal era donar una cobertura legal, alimentària i d’higiene a aquest col·lectiu de menors.

LA FUNDACIÓ AVUI

Durant els últims anys la Fundació ha con-tinuat adaptant la seva experiència profes-sional a les necessitats i expectatives de les famílies. La retrospecció de la trajectòria de la Fundació ens descobreix una insti-tució de clara vocació socioeducativa en l’atenció a la infància, que amb el pas dels anys ha anat creixent de forma continua i consolidant la seva trajectòria en l’estruc-tura social del barri, ajudant a suplir els buits que genera la insufi ciència de recur-sos públics per a l’atenció i el desenvolu-pament d’infants, joves i les seves famílies.

La nostra feina ha estat reconeguda amb el Premi a la trajectòria Josep Parera 2012, el Premi a l’excel·lència Avedis Donabedian 2013 i el Premi a la col·laboració empresarial del projecte Ítaka al Raval 2013.

Mentre editem aquest butlletí, ens arriba la trista notícia de la defunció del germà de la Salle Antoni Palom, un dels im-pulsors de la nostra Fundació. Amb aquestes línies volem re-cordar a una molt bona persona i a un incansable buscador d’allò positiu que cadascú té.


LA V

EU

DE

LS IN

FAN

TS

I ELS

JO

VE

S

M’agrada el Gavina perquè puc fer activitats, sortir al carrer i al parc i a

la piscina i més coses.Rabia

5 anys

Després de tots els anys que he estat a Gavina, m’emporto seguretat, seguiment, reforçament de la identitat personal i

materials per poder construir el meu somni.Prudencio

21 anys

M’ajuden amb els estudis i a més ens divertim fent moltes activitats amb els amics i amb els

tutors.Noor Fatima

13 anys


Gran part dels moments més bonics i més divertits de la meva vida els he passat aquí. Gavina és com la meva segona família.Oumayma18 anys

Gavina m’ha aportat vàries coses, una de les principals i que m’ha fet molta falta és l’ajuda en els deures, material escolar, activitats... A més he rebut felicitat, alegria, diversió i noves amistats.Guita13 anys

El Gavina és el lloc on puc anar a la piscina.Soulaiman5 anys

El que més m’agrada de Gavina es fer amics i amigues i conèixer nous nens i nenes i també aprendre a fer deures.Sheila11 anys


EN

TRE

VIS

TEM

A N

EU

S M

UN

TÉ,

CO

NSE

LLE

RA

DE

BE

NE

STA

R S

OC

IAL

I FA

MÍL

IAÉs llicenciada en dret i ha treballat com a ad-vocada a la UGT de Catalunya. Va ser cap de gabinet del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i en la darrera legislatura, ha estat diputada, portaveu d’En-senyament de CiU a la Cambra i Presidenta de la Comissió d’Igualtat de les Persones.

En els plans de lluita contra la po-bresa que porta a terme la Conse-lleria, quines són les accions priori-tàries encaminades a l’atenció a la infància en risc d’exclusió social?

Una societat que es vol cohesionada no es pot permetre les dades de pobresa infantil actuals. És per això que la prevenció, pro-tecció i promoció dels infants són prioritat no només pel Departament sinó pel con-junt del Govern. El Pacte per a la lluita con-tra la pobresa, com també el Pacte per a la infància i el Pla de suport a la família posen de manifest aquesta voluntat de reforçar les accions pròpies, d’entitats socials i ajunta-ments per l’atenció a les famílies amb fi lls i fi lles, especialment les més vulnerables.Amb un pressupost de 850M d’euros i 148 actuacions previstes fi ns el 2016, la lluita contra la pobresa té un eix específi c dotat amb 218M d’euros per combatre aquesta xacra que afecta els més petits.

especialment durant l’estiu. S’han reforçat programes com “L’estiu és teu”, “Jugar i llegir a l’estiu” o “Créixer en família”, tots ells amb accions especialment adreçades a garantir l’alimentació i el lleure dels infants.A més, aquest 2014 Benestar Social i Famí-lia ha convocat una partida extraordinària de 2M d’euros per subvencionar entitats a fi d’ajudar les famílies més vulnerables, espe-cialment aquelles que tenen infants a càrrec, a cobrir les necessitats bàsiques d’alimenta-ció, higiene personal, vestimenta, medica-ments, així com a les despeses de manteni-ment bàsic de la llar.

Com valoreu la tasca de les entitats del tercer sector com ara la Funda-ció Centre Obert Joan Salvador Ga-vina, que treballen amb la infància en risc?

Els projectes que porteu a terme les entitats des del coneixement directe de la realitat de les persones que ateneu us converteix en una peça clau pel manteniment i la promo-ció del benestar social. Feu sens dubte una tasca imprescindible i d’un gran valor.És per això que des del Govern estem en-cetant i volem consolidar una nova mane-ra de fer polítiques públiques en infància i adolescència, amb la participació i implica-ció de tots els agents: institucions, entitats i també amb els mateixos nens i nenes. En aquest sentit, comptem amb un actiu molt important en les entitats històriques com la Fundació Centre Obert Joan Salvador Ga-vina, amb una trajectòria i experiència que us avalen.

Què s’hauria de potenciar per im-pulsar el treball coordinat entre el tercer sector i l’administració públi-ca?

La relació entre administració i entitats és complementària i molt positiva, per això treballem per enfortir-la, especialment en el context actual, en el qual les entitats jugueu un paper importantíssim atenent moltes persones i famílies que ho necessiten. És per això que Benestar Social i Família dóna suport a aquesta tasca, entre d’altres mesu-res, subvencionant 2.800 entitats arreu del país que treballen contra l’exclusió social.

Una societat que es vol cohesionada no es pot permetre les dades de pobresa infantil actuals.

“

”Entre d’altres accions, s’ha garantit beques de menjador a l’alumnat que es troba sota el llindar de la pobresa i s’han ampliat les places de centres oberts i serveis d’atenció diürna allà on ha calgut. A més, els bene-fi cis de la Grossa de cap d’any es destinen a incrementar i a enfortir els serveis d’in-tervenció socioeducativa no residencial per aquests infants i adolescents i les seves fa-mílies.El Govern també ha promogut mesures per facilitar l’accés a les activitats de lleure per a nens i nenes de famílies en situació de risc,

Aquest acompanyament, així com l’em-patia i sensibilitat que demana per po-der-lo dur a terme, són el valor afegit que el voluntariat aporta als projectes socials. Avui l’esperit solidari creix amb força. Els mals moments sempre tenen una cara optimista i ara aquesta cara és la dels milers de persones voluntàries que sortosament hi ha a Catalunya. Si hem de trobar efectes positius a la crisi sens dubte hem de fer referència al reforç del capital social, la participació, la solidaritat i la cooperació entre les persones. La tasca que fan voluntàries i voluntaris des dels diferents àmbits s’ha convertit en un instrument imprescindible al servei del progrés de la societat, una funció profundament vinculada a la identitat del país. Per això des del Departament de Benestar Social i Família donem suport a les entitats que fan voluntariat, per avançar junts i enfortir-lo. Perquè aquesta xarxa de solidaritat s’ha convertit en un dels nostres actius més importants.

Un altre exemple d’aquesta feina conjunta és el Pla de Suport al Tercer Sector Social, signat l’any 2012. El juliol vam celebrar la segona trobada anual entre el Govern i la Taula del Tercer Sector en la qual es va fer balanç dels avenços aconseguits en aquest darrer any i per debatre i compartir les propostes i preocupacions del sector. En el transcurs d’aquesta des del Govern vam adquirir, entre d’altres, el compromís de mantenir l’any vinent la convocatòria extraordinària de 2M d’euros per lluitar contra la pobresa i augmentar-la fi ns i tot en la mesura del que sigui possible.

Des del seu punt de vista, quina és la importància dels voluntaris com a suport a les entitats socials? I com a impulsors de transformació social?

Les persones voluntàries que participen en entitats socials ho fan perquè volen donar resposta, des de la seva realitat i amb la seva aportació, a les mancances i difi cultats que pateixen altres persones.


L’O

PIN

IÓ D

E...

Fer conèixer a la ciutat els problemes que tenia la infància del Raval i ser el motor per involucrar gent que col·laborés en tots els sentits per intentar solucionar-ho en la mesura que fos possible.

Gavina comença essent un espai recollit per treure els nanos del carrer i això va ser un descans per l’Ajuntament que després altres entitats també feien. Amb el temps i el treball dels educadors hem aconseguit seguretat pels infants i pel barri.

Un element de transformació social en un barri tant heterogeni i amb unes grans desigualtats socials com és el Raval. En aquest entorn s’ha establert com un espai on els usuaris, els treballadors i els voluntaris treballem i aprenem conjuntament de tal manera que es difuminen les nostres diferències.

Con

xita

Mat

aFu

ndad

ora

de

Gav

ina

Pila

r G

arcí

aC

uine

ra i

treb

alla

do

ra

de

Gav

ina

Jord

i Mac

iàV

olu

ntar

i de

Gav

ina

Què

cre

ieu

que

ap

ort

ael

Gav

ina

als

infa

nts

i jo

ves?

Què

ha

apo

rtat

Gav

ina

a la

so

ciet

at b

arce

loni

na?

Què

t’h

a ap

ort

at

a ni

vell

per

sona

l Gav

ina?

Que els infants es sentin acollits i cuidat ha estat la preocupació més important perquè molts infants estaven al carrer. Crèiem que així minvàvem el risc d’exclusió social en que es trobaven.

Al ser pioners es va centrar en donar des de cobertura de necessitats bàsiques fi ns a oci i lleure. Aquí s’ha fet de tot, escolarització, higiene, acollida de joves sortits de presó...

Un entorn favorable pel seu desenvolupament. Aquí tenen al seu abast recursos humans i materials que els permeten aprendre i créixer en tots els àmbits, tant socials com personals. La institució actua com un potenciador de capacitats i generador d’oportunitats per a tots aquests infants i joves que s’enfronten a grans difi cultats.

Una satisfacció molt gran per haver pogut ajudar nens que ho necessitaven i per l’enriquiment personal rebut de pares, voluntaris, col·laboradors, autoritats, comunitats, entitats... tots ens han ajudat sempre. I sobretot per haver pogut donar a tants nens l’afecte i estimació que els faltava en moltes ocasions, estimació que m’ha tornada amb escreix al llarg dels anys i que encara perdura com m’han demostrat moltes vegades.

Part del que soc ho dec a Gavina. Em sento realitzada amb la meva feina entre fogons, és la feina on he estat més temps, com també amb els tallers amb les mares i els nens. He estat feliç tant professionalment com personalment.

Hi ha algunes coses que sempre obtens quan participes en projectes d’aquest estil: una visió més afi nada de la realitat social (o amb menys prejudici), aprenentatge en molts àmbits i satisfacció personal. Però el Gavina, i la seva gent, m’han ensenyat una cosa fonamental, el què transforma la societat són les persones, el seu compromís i les relacions sinceres que establim.


Fer futurs solidaris, persones que en el futur tindran consciència que només la solidaritat fa que les societats avancin. Sense ella el més probable és que els nois i noies no haurien pogut sortir de la marginalitat

És una de les entitats referents del barri del Raval i que contribueixen a la lluita per la inclusió social dels infants més vulnerables de la ciutat.

Realment crec que la tasca que fa, en el fons, està poc reconeguda. Pels anys d’existència i la feina ben feta, hauria de ser el mirall on l’administració i la societat civil veiessin el que cal fer pels infants i la seva inclusió.

Ber

nard

ino

Org

eLa

Bra

seri

a G

alle

ga,

em

pre

sa d

ona

nt

Eva

Gon

zàle

zSo

tsd

irec

tora

d

e FE

DA

IA

Hos

pit

al P

lató

Em

pre

sa v

olu

ntàr

ia

Integrar-los com a ciutadans i donar-los allò que els polítics en el poder, incomplint les seves obligacions, els neguen de forma irresponsable i on sembla que només importa el seu benestar i els seus interessos.

El Centre Obert Joan Salvador Gavina ha estat i és un espai de referència on trobar el suport necessari per desenvolupar-se com a individus.

El Gavina, ha estat, i és, un referent civil del que signifi ca pensar amb els altres de forma desinteressada. La Fundació aporta de forma continuada i responsable ajut global, dins les seves possibilitats, essent un referent en la integració social en la infància.

Fer allò en el que crec, ser solidari, ser just i defensar els drets de les persones més enllà de l’origen de les persones -classe social, religió, gènere- Perquè en defi nitiva, com va dir Lenin, només hi ha tres classes socials: els nens, els ancians i la resta.

Han contribuït amb la seva experiència i coneixement del sector a fer una federació més representativa.

Dins dels valors de l’Hospital Plató, tenim la col·laboració social, fomentar el voluntariat dels nostres professionals. La Fundació ens ajuda amb el seu exemple i també dins del seu projecte a treballar en accions compartides.


ELS

DR

ETS

DE

LS IN

FAN

TS C

ATA

LAN

S A

25

AN

YS

DE

LA

CO

NV

EN

CIÓ

Mar

ia J

esús

Lar

ios

Ad

junt

a d

el S

índ

ic d

e G

reug

es d

e C

atal

unya

Enguany es celebra el 25 aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, tractat internacional que té més ratifi cacions en el món, tots els països menys Somàlia i Estats Units. Aquesta uni-versalitat del tractat suposa que té una enor-me transcendència i potencial per avançar en els drets dels infants en realitats molt diverses: infants de països amb pobresa se-vera majoritària, de païssos on està present el treball i l’explotació infantil, o on hi ha prostitució infantil tolerada gairebé com a reclam turístic. En els països desenvolu-pats, on aquestes situacions extremes estan fortament controlades - tot i que no es pot afi rmar la seva inexistència- també la Con-venció té importantíssims efectes. Això és així perquè aquest text reconeix a l’infant com a titular de drets, alhora que estableix una responsabilitat molt clara dels Estats per a la seva protecció. A Catalunya, els infants tenen un nivell de drets reconeguts comparable als països desenvolupats. Certament, és ben diferent el grau de benestar dels infants dels països nòrdics o centreeuropeus que del sud d’Eu-ropa, especialment arran de la crisi econò-mica. El col.lectiu dels infants és el que més ha patit les conseqüències de la confl uència negativa de dos factors: l’empobriment de les families derivat de la pèrdua dels llocs de treball i les polítiques d’austeritat dels go-verns central i autonòmic.

El col·lectiu dels infants és el que més ha patit les conseqüències de la confl uència negativa de l’empobriment de les famílies i les polítiques d’austeritat.

“

”

La Convenció dels Drets dels infants és el text que reconeix drets individuals, socials i de protecció als infants. Els infants són subjectes de dret i com a tals són iguals a la resta d’infants, independentment del seu origen, sexe, condició social, i són titulars del dret a la intimitat, de reunió, associació i de participació, entre altres. A més a més, tenen un interès primordial que ha de ser garantit en totes les decisions públiques i privades que es prenguin sobre ells. Els drets de participació, especialment el dret a ser escoltat en les decisions que afectin a un infant, és un dret fonamental, cabdal i amb efectes en tota la resta de drets. Els infants són subjectes amb capacitat de dis-cerniment, d’opinar, de participar (variable, en funció de la seva edat i desenvolupament però existent en tots els casos, m’atreviria a dir de forma quasi tant variable com la dels adjults), i aquesta capacitat, aquest dret, és clau per a la veritable realització dels seus drets. El Comitè de Drets dels infants és ca-tegòric, per a determinar l’interès superior de l’infant, el primer que hem de fer tots els els adults, la seva família, les adminis-tracions, els professionals, és escoltar-los, i que aquesta escolta sigui real, i sigui tinguda en compta per aquella decisió que s’ha de prendre sobre un infant. Aquí ens queda encara molt per fer. El dret a escoltar, però, no ens ha de fer oblidar que els infants tenen unes necessi-tats bàsiques que els Estats han de satisfer. A Catalunya, hi ha infants en situacions de

pobresa que no tenen accès a prestacions socials o que han vist com els serveis pú-blics, educació o salut, s’han anat precarit-zant de manera que els seus drets s’han vist directament afectats. La crisi econòmica ha empobrit a quasi totes les famílies, però molt més a aquelles que ja ho estaven en temps de bonança. I això és així sobretot per l’efecte de les retallades en els serveis i prestacions públics que han afectat de ma-nera directa a la disponibilitat, accessibilitat i qualitat dels serveis a l’abast dels infants, com ha posat de manifest el Consell d’Eu-ropa en el seu darrer informe sobre Espan-ya.Des d’una perspectiva de garantia dels drets dels infants, les difi cultats fi nanceres no haurien de comportar la restricció de drets socials i econòmics i el deteriorament dels grups socials vulnerables, sinó un moment per estar atents i ajustar els sistemes de pro-tecció per si cal millorar la seva efi ciència i la prioritzar els infants més desafavorits, si cal amb un canvi en les prestacions deixant

les de caràcter universal i centrant-se les si-tuacions més desfavorables. En l’àmbit educatiu també la crisi econòmi-ca ha incrementat les desigualtats preexis-tents, i molt acusades a Catalunya. L’exis-tència d’infants en edat d’escolarització obligatòria que no poden fer determinades activitats escolars, complementàries, sorti-des i colònies, o no poden accedir al ma-terial escolar perquè les beques són insufi -cients i han estat reduïdes és una realitat no abordada frontalment per les administra-cions públiques. També les etapes no obli-gatòries, educació infantil de primer cicle o etapa postobligatòria, s’han vist precaritza-des de manera que hi ha infants o adoles-cents no accedeixen o abandonen aquestes etapes per raons econòmiques.D’acord amb la Convenció, els infants han de ser protegits de qualsevol maltractament, ja sigui físic, sexual, emocional o psicològic, greu o lleu. Encara estem molt lluny de pro-tegir als infants de tota forma de maltracta-

Estem molt lluny de protegir als infants de tota forma de maltractament, essent un dels fenòmens més greus i encara ocults en bona part de la nostra societat.

Tots els infants, han de ser considerats sempre com a tals en primer lloc, i les polítiques públiques han d’estar adreçades a garantir la plenitud dels seus drets i el seu interès primordial.

“

“

”

”


ment, essent un dels fenòmens més greus i encara ocults en bona part de la nostra societat. No hi ha prou consciència de que l’infant ha de ser protegit front a to-thom, i de que no hi ha qüestions priva-des en l’àmbit del maltractament infantil. Si bé s’ha avançat en l’actuació coordina-da de les administracions quan es detecta un maltractament, encara falta molt per detectar - i (re)conèixer- i actuar davant del maltractament infantil. També cal avançar en la modernització, creixement i consolidació de sistemes de protecció a la infància, perquè estiguin centrats en l’infant, en el seu interès su-perior, i que garanteixin que quan un in-fant ha de ser objecte d’una mesura de protecció, aquest gaudirà de tots els drets i oportunitats mentre l’administració farà tot el possible per la recuperació de la seva família. Mentrestant se li hauria de garantir que la mesura de protecció és el més semblant a una família, i procurar-li

l’estima, l’acompanyament, el suport, la motivació perquè es desenvolupi inte-gralment.En defi nitiva, tots els infants, els que són alumnes, els que estan malalts, els que es-tan tutelats, els que van a un esplai, els que fan activitats d’oci, els que han comès algun fet contrari a la llei, els que han emigrat del seu país, els que tenen alguna discapacitat, els que no s’adapten al siste-ma educatiu i aquest no es vol adaptar a ells, etc., tots ells, són infants, i han de ser considerats sempre com a tals en primer lloc, i les polítiques públiques han d’estar adreçades a garantir la plenitud dels seus drets i el seu interès primordial. Aquesta centralitat de l’infant, 25 anys després de la signatura de la Convenció, encara no s’ha assolit. Aquest és el repte i el deure més important de tota la societat, però sobretot, de les institucions públiques, repte i deure que no poden esperar més.


CO

LOR

S, R

AST

RE

S,

AN

IVE

RSA

RIS

I LO

GO

TIP

S Resulta curiós pensar que la meva relació amb la Fundació Joan Salvador Gavina es remunta als meus anys d’estudiant a l’es-cola, va ser allà on vaig sentir a parlar per primera vegada d’aquest centre i de la seva tasca social. Amb el pas dels anys, el nom de Joan Salvador Gavina havia quedat com un record en alguna part del cervell. No ha estat fi ns aquest curs que el nom de Joan Salvador Gavina ha reaparegut a la meva vida. A l’escola Massana em van proposar de fer unes hores de pràctiques a la fundació. En sentir el nom de Joan Salvador Gavina, una munió de records d’infantesa se’m van en-cendre de sobte. Un cop al local de la fundació, l’Àngels Carbonell i el Jordi Solé em van parlar del centre, dels nens i dels voluntaris, i em van fer sentir que la idea d’involucrar-me en aquell projecte -per petita que fos la meva contribució- era una aventura que no podia perdre’m. En aquella primera reunió, l’Àngels i el Jordi em van presentar amb il·lusió el 35è aniversari de la fundació. Tot seguit, l’Àn-gels em va conduir per les instal·lacions del centre mostrant-me els nens, els voluntaris i la feina que feien tots plegats. Abans de marxar, em va mostrar els dibuixos dels nens i va ser aleshores quan se’m va acabar de revelar l’ànima de la fundació. Vestides amb aquells dibuixos, les parets del centre irradiaven tots els colors de l’arc de Sant Martí. Tot transmetia alegria, es-perança, compromís, creixement, respon-sabilitat, imaginació i creativitat. En veure la llum de tots aquells dibuixos, vaig veure clar que el logotip de l’aniversari havia de tenir aquell esperit, un esperit ple de colors i matisos com el de qualsevol nen i per ex-tensió de qualsevol persona.De camí cap a casa, asseguda al tren vaig re-visar una carpeta plena de material sobre la fundació, en un dels butlletins de la funda-ció vaig llegir el proverbi xinès següent: ‘Si fas un projecte per a un any, sembra arròs. Si el fas per a dos lustres, planta arbres. Si el fas per a tota la vida, educa una persona’. En aquell proverbi hi vaig veure condensa-da tota la feina de la fundació, ja que, preci-sament, educar persones és el projecte del G

lòri

a d

e Va

ldiv

iaE

stud

iant

en

prà

ctiq

ues

de

dis

seny

gràfi c

centre. Totes les persones que formen el centre es comprometen cada dia a educar i procurar que els nens del centre tinguin les mateixes oportunitats que qualsevol altre nen. Així doncs, amb aquest parell d’inputs, vaig començar a cercar la imatge per al logotip. La idea central era la de trans-metre la celebració del fet d’haver estat i d’estar acompanyant cada dia i durant 35 anys a una gran quantitat d’infants en el seu creixement i la seva formació com a individus. Per això, fi nalment, em va semblar que la imatge més adequada per a transmetre aquest missatge era la de la marca acolo-rida de tres mans que representen la idea que, en l’evolució i el creixement de cada individu, aquest va deixant empremta allà on va i que no hi ha res de més important a la vida que deixar un rastre agradable per allà on passes.


I PE

R A

LS P

RO

PE

RS

35

AN

YS?

Jord

i Cam

ósSe

cret

ari d

e la

Fun

dac

ió

Per pensar en el futur cal estudiar el present a la llum del que ha passat. Dir això és molt fàcil i més quan d’aquí a altres 35 anys ens situarem a l’any 2049. Com va dir l’economista J.M. Keynes a l’any 1923, “A llarg termini, tots morts” i aquesta podria ser una excel·lent excusa per fer tot tipus de prediccions. Hem viscut els anys de bonança de l’Estat del Benestar. Si bé l’objectiu no era la transformació de l’estructura del sistema econòmic, intentava posar remei a les defi ciències adoptant mesures per millorar els serveis de salut, educació, cultura, seguretat i defensa del medi ambient. L’Estat havia de ser un regulador de les relacions socials i fonamentalment, fer-se càrrec de la “justícia distributiva” dels recursos. Els temps i les circumstàncies han canviat i la pregunta és la de com fer-lo sostenible.Amb l’arribada de la democràcia es va produir un compromís per part de moltes persones amb les causes socials a través de la creació d’organitzacions especialitzades sense ànim lucratiu, treballant amb les administracions públiques per aconseguir una societat més justa, equitativa i solidària. La col·laboració pública-privada va marcar el desenvolupament del Tercer Sector Social. Ara, amb l’actual crisi econòmica, existeix el perill d’haver de tornar a prestar activitats de tipus més assistencial i bàsic i deixar a banda l’aposta per la transformació social, que és el que mou a la major part de les organitzacions.Gavina ha complert els seus primers 35 anys amb la voluntat i la il·lusió de poder celebrar-ne molts més. Ara bé, és evident que els nous temps requereixen noves formes i caldrà saber aprofi tar la situació de crisi econòmica per convertir-la en una nova

oportunitat, el que requerirà, entre d’altres aspectes, imaginació, esforç, canvis interns i externs, complicitat social o noves fórmules de relació amb les administracions. És un dada inqüestionable que la inversió social està fortament afectada i les entitats han de prendre consciència de la necessitat de canvis i millores sense que es vegi afectada la qualitat dels serveis que es presten.Per fer front al nou escenari, al llarg dels darrers mesos i amb l’ajut d’un equip de professionals d’Alumni Solidari d’ESADE, a Gavina hem dut a terme una profunda refl exió que ha permès dissenyar i establir un pla estratègic per a la Fundació. Ha estat un procés d’introspecció i de projecció amb una àmplia participació. Una cosa ha quedat clara. La missió de la Fundació ha de ser, bàsicament, la mateixa per a la que va ser fundada ja fa 35 anys. En tot cas s’hi afegeix la de sensibilitzar i conscienciar, és a dir, denunciar i proposar a la societat alternatives a la injustícia social. El cor de la nostra activitat segueix centrat en la prioritat pels infants, adolescents i joves del entorn del Raval i en l’acompanyament a les seves famílies.Les ganes i la il·lusió no falten i ens estem adaptant als nous temps i a les noves realitats. Cal mirar endavant i no desviar-nos dels nostres objectius fundacionals, tasca no sempre fàcil en aquests moment donada la necessitat, com ja s’ha dit, d’atendre a necessitats molt bàsiques. No perdem el sentiment d’orgull per pertànyer a Gavina. Per molts anys, Gavina! Per molts anys, gavina!

Concert solidari Escolania

de Montserrat

A la parròquia de Sant AgustíPlaça de Sant Agustí, 2

35è aniversari de la FundacióJoan Salvador Gavina

Venda d’entrades: www.atrapalo.com i a la Fundació Joan Salvador Gavina de dilluns a dijous de 16:00 a 19:00h.

C/Nou de la Rambla, 39-41. Barcelona. Telèfon: 93 442 66 83. Fila 0: compte “La Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350

19|12|14

il·lustració a càrrec d’Estefanía Fernández

Organitza:

Col·labora:

19:00h

VENTA DEENTRADAS

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ

Butlletí Obert 21 - 35 Anys!

Government & Nonprofit

Transcript of Butlletí Obert 21 - 35 Anys!