Biología

Narcís Serrats

1 BAXILLERAT

Tema 1

La composició dels éssers vius

1.La vida

2.Els nivells d’organització de la matèria

3.La composició química de la matèria viva

4.Els biolelements

5.Les biomolècules

6.L’aigua

7.Les sals minerals

8.Dissolucións i disspercions col·loïdals

L E S C A R A C T E R Í S T I Q U E S D E L S É S S E R S V I U S

-Els éssers vuis són els més complexos, constituits per una o més cel.lules, que duen a terme les tres funcions vitals:

•Els éssers vius poden ser unicel.lulars o pluricel.lulars.

•Es nudreixen:

-La nutrició és la capacitat de captar energía i matèria del exterior i utilitzarla en profit seu. Aixi pot renovar-se, crèuxer i desembolupar-se.

-Serveix per sintetitzar energía per crar les macromolécules.

-Les molécules dels éssers vius no es mantenen estàtiques sinó que reaccionen i es transformen continuament per poder obtenir energía o per construir estructures moleculars pròpies

Sección 1

L A B I O L O G Í A I E L S É S S E R S V I U S

-La biología es la ciencia que estudia la vida (bios=vida, logos=estudi)

-La ciéncia és l’estudi raonat d’una matèria. En el cas de la biologia es tracta d’una matèria viva.

-La vida és el conjunt de les tres qualitats que només presenten un éssers determinats, que són la capacitat de nodrir-se, de relacionar-se i de reproduir-se són les anomenades funcions vitals.

-Els éssers que la compleixen reven el nom d’éssers vius.

La vida

2

-El conjunt de totes aquestes reaccions químiques que tenen lloc dins de la ce.lula s’anomena metabolisme.

•Catabolisme: Són les reaccions quimiques que agafen molecules orgàniques complexes i les descomposen per formar altres més simples. Lliberen energia química de les molecules orgàniques.

•Anabolisme: Són les reaccions químiques que convinen molecules simples per formar elements complexos. Consumeixen energía.

•Es reprodueixen:

-És la capacitat per originar nous individus, iguals o diferents dl progenitor o progenitors.

•Gen: Sequéncia de nucleòtids que porten informació per a un caraàcter

•Proteína: Sequencia d’aminoàcids

•Es relacionen:

-Es la capacitat per captar estímuls de l’exterior i emetre-hi respostes adequades.

-Sense la funció de relació els éssers vius no podríen sobreviure.

3

1. N i v e l l s u b a t ò m i c , a t ò m i c i m o l e c u l a r

•Subatòmic: Le partícules més petites de la matera, més que uan àtom; protons, neutrons i electrons.

•Atòmic: Format per àtoms, la part més petita d’un element quimic o una substancia simple.

•Molecular: Format per molecules (conjunt de molecules)

Hi ha diferents tipus d’enllaços entre àtoms per formar molècules (Covalent, ionic).

Les molecules que contenen els éssers vius s’anomenen biomolecules.N’hi ha dos tipus:

•Orgàniques: asociades al carboni (C) i hidrogen (H).

•Inorgàniques: No asociats a àtoms de C ni d’H.

•Macromolècules: resultat de la unió de moltes molecules orgàniques petites.

•Complexe supramolecular: resultat de la unió de varies macromolècules.

•Orgànuls Cel.lulars: formats per la unió de complexos supramoleculars.

Sección 2

Nivell d’organitazó de la mtèria

4

1r nivell 2n nivell 3r nivell

Subatomic

Cel.lular Població

Atòmic

Cel.lular Població

Molecular Pluricel.lular Ecosistema

2 . E l s n i v e l l s c e l . l u l a r i p l u r i c e l . l u l a r

•Cel.lular: Es compren de cel.lules.

Les cèl.lules poden ser procariotes (sense nucli) o eucariotes (amb nucli).

Les colonies cel.lulars no es consideren éssers pluricel.lulars, ja que cadascuna de les célules duu a terme funcions individuals.

•Pluricel.lular: Es comrén per les estructures que formn més d’una cél.lula.

•Tal.lus: Es una estructura pluricel.lular en què totes les cèl.lules són iguals entre si i, per tant, totes poden duur a terme les tres funcions (cèlules equipotents)

•Teixits:Són conjunts de cèl.lules semblans entre si, especialitzades en fer la mateixa activitat.

•Òrgans:Són unitats estructurals i funcionals dels éssers vius superiors, que fan actes concrets. Poden estar formats per diferents teixits.

•Sistema: Són conjunts d’organs semblants, ja que estan formats pels mateixos teixits, pero poden fer actes independents.

•Aparells:Són conjunts d’orgens que poden ser diferents, però els actes estan coordinats per fer una funció conjunta.

5

3. Els nivells de població i d’ecosistema

•El nivell de població: Està format per poblacions.

-Una població és un conjunt d’individus d’una mateixa especie que viuen en el mateix lloc i en un mateix temps.

•El nivell d’ecosistema. Està format per ecosistemes.

-Un ecosistema és un conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen interrelacionades i que s’interrelacionen també amb les condicions fisicoquimiques del loc on viuen.

El conjunt d’ecosistemes a la Terra s’anomena Biosfera.

6

ELEMENTS QUÍMICS, ELS ÀTOMS I LES MOLÈCULES

•Element químic o substància simple: Eés una substància que no es pot descompondre en cap altre mitjançant reaccións químiques.

•Àtom: És la part més petita d’un element químic.

-Hi han 104 elements i 15 d’ells són sintetics.

•Una molécula és la unió de dos o més àtoms.

Sección 3

La composició química de la matèria viva

7

ENLLAÇOS QUÍMICS

•Enllaç iónic: Es dona entre un àtom electropositiu i un electronegatiu. Un àtom capta electrons d’un altre àtom. L’atom que en capta es transforma en un ió negatiu (anió), i el que perd en un ió positiu (catió).Aleshores l’anió i el catió queden units per atracció electrostàtica.

ENLLAÇOSQUÍMICS

ENLLAÇOSQUÍMICS

ENLLAÇOSQUÍMICS

IÓNICEntre àtoms

COVALENTEntre àtoms

INERMOLECULAR Enre molécules

-Perqué un àtom sigui estable ha de tenir 8 electrons a l’ultima capa.

-Si l’àtom té menys de 4 electrons a l’última capa té tendencia a donar-los (electropositiu o metàlic)

-Si l’àtom té més de 4 electrons te tendencia agafarlos per arrivar a 8 (electronegatiu o no metàlic)

•Enllaç Covalent: Enllaç que s’estableix entre dos àtoms electronegatius, que tenen una electronegativitat semblant, comparteixen electrons.

•Cada parell d’electrons compartits forma un enllaç covalent.

•Si els àtoms units tenen un aelectronegatimitat similar donen lloc a molècules apolars.

•Si uns àtoms atreuen mès cap a si els electrons es formen molècules apolars, amb un pol positiu i un negatiu, és a dir molècules dipolars.

ENLLAÇOS INTERMOLECULARS

8

Enllaços intermolecularsEnllaços intermoleculars

Pont d’hidrogen o enllaç d’hidrogen Forces de Van der Wals

Enllaç electroestàtic ente molècules polars

Enllaç electrostàtic entre molècules apolars

ELS BIOELEMENTS PRIMARIS

-Componen el 96,2% de l’atmosfera. Els principals són C, H, O, N, P, S.

Propietats dels bioelements primaris:

•Tenen una massa atòmica petita , això permet que al convinar-se entre si formin enlaços covalents estables.

•L’ àtom de carboni té 4 electrons a la perifèria i pot formar enllaços covalents apolars estables amb altres àtoms de carboni i hidrogen, això li permet fer llargues cadenes hidrocarbonades.

•L’hidrogen és l’altre element que resulta indispensable per formar la matèria orgànica. Entre l’H i el C formen enllaços covalents molt estables pero na tant com per impedir que es trenquin.

•L’oxigen és l’element primari més electronegatiu.

•El nitrogen és troba bàsicament formant grups amino dels aminoàcids i de les bases nitrogenades dels àcids nucleics.

•El sofre es troba principalment en forma de radical sulfhidril en proteïnes.

•El fòsfor es troba bàsicament constituint grups de fosfat.

Sección 4

ELS BIOELEMENTS

-La matèria viva esta constituida per més de setanta elements químics, que són gairebé tots el elements estbles que es troven a l terra.

-Els bioelements o elements biogènics són els que es troben en la matèria viva.

-Es separen en dos grups: els bioelements primaris i els bioelements secundaris

•Els primaris són els indispensables per a la formació de les biomolècules orgàniques.

•Els secundaris, són la resta d’élements, en aquest grup hi han dos tipus:

•Els indispensables, són els que no poden faltar perque són imprecindibles per la vida de la cèl.lula i es troben en tots els éssers vius.

•Els variables són els que sí poden faltar en alguns organismes.

Els bioelements

9

ELS BIOELEMENTS SECUNDARIS

-Tenen diferents funcions.

-S’hi poden distingir els que són avundants i els que solen ser oligoelements.

Abundants

•Els més abundants són el Na, el K, el Mg, i el Ca.

•El sodi i el potassi són fonamentals per la transmissió de l’impuls nerviós.

•El magnesi és un component de molts enzims i del pigment de la colorofil.la.

•El calci en forma de carbonat, dóna lloc a les closques i a esquelets del animals (la falta de calci es la principal causa de l’osteoporosi) i com a ió actua en moltes reaccions.

Oligoelements

•El ferro és necessari per sintetitzar l’hemoglobina de la sang.

•El zinc s’associa a l’acció de l’hormona insulina.

•El coure es requereix per formar l’hemocianina.

•El cobalt fa falta per sintetitzar la vitamina B12.

•El manganès actua com a factor de creixement.

•El liti actua incrementant la secrecció dels neurotransmissors.

•El silici dóna rigidesa a les tijes de les graminies i dels equistes.

•El iode és necessari per formar l’hormona tiroxina.

•El flúor es troba al esmalt de les dents i dels ossos.

10

Els principis immediats poden ser simples o compostos:

• Simples: quan les molècules estan formades per àtoms d’un mateix tipus ( O2).

• Compostos: quan hi ha àtoms de diferents elements (H2O).

• Inorgànics: Com l’aigua, les sals minerals i el diòxid de carboni.

•Orgànics: Constituits basicament per polímers de carboni i hidrogen ( glucids, lípids...)

Sección 5

Principis immediats o biomolècules:

- Són les substàncies que componen la matèria viva sense alterar-se.

- -Són les molècules formades pels elements primaris.

- Els mètodes utilitzats per arrivar als principis inmediats són:

• Evaporació

• filtració

• destil·lació

• diàlisi

• cristalització

• electroforensi

Els principis immediats o biomolècules

11

CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA

•Elevada força de choesió: Gran força d’unio entre les molécules (no deixa espais) Això fa que no es puguin comprimir.

•Elevada tensió superficial: La molécula d’aigua no es pot trencar superficialment.

•Elevada calor específica: es necessita una gran quantitata de calor perque l’aigua augmenti 1ºC de temperatura.

•Elevada calor de vaportització: Perque l’aigua s’evapori d’ha d’aplicar una temperatura que trenqui tots els enllaços d’hidrogen (100ºC)

•Densitat més alta en líquid que en estat sòlid.

•Elevada constant dieléctrica: Capacitat d’establir forçes electroestàtiques.

•Baix grau d’ionització: De cada 10.000.000 de molècules d’aigua 1 es troba ionitzada.

Sección 6

L’AIGUA

-L’aigua és la subtància química més abundant en la matèria viva.

-L’aigua es troba en la matèria viva en tres formes:

•Aigua circulant (sang, saba, ...)

•Aigua intersticial (aigua d’entre les cél.lules)

•Aigua intracel.lular (dins de les cèl.lules)

-L’aigua és una molécula dipolar, entre els dipols d’aigua s’estableixen enllaços d’hidrogen que originen grups de 3 a 9 molècules.

-Aquestes agrupacións duren fraccións de segon, la qual cosa confereix a l’aigua totes

les seves propietats de fluid.

L’aigua

12

FUNCIONS DE L’AIGUA EN ELS ÉSSERS VIUS

•Funció de dissolvent i de transport de substàncies: L’aigua es on tenen lloc gairebé totes les reaccións biológiques i també li permet se el mitjà de transport de substàncies de l’exterior als organismes.

•Funció bioquímica: L’aigua interbé en nombroses reaccións químiques com per exemple l’hidrolisi que es dona en la degestió.

•Funció estructural: Les cèlules que no tenen membrana rígida es mantenen gràcies a la pressió que exerceix l’aigua interna.

•Funció mecànica amortidora: Es troba en bosses de líquid sinovial que evita el fregament entre els ossos.

•Funció termoreguladora: Degut a la seva calor específica i a la seva calor de vaporització. Regula la temperatura dels éssers vius.

13

Sección 7

LES SALS MINERALS

-Les sals minerals es poden trobar en els éssers vius en 3 formes:

•Sals minerals precipitades: constitueixen estructures sòlides insolubles i amb funció esquelètica.

•Sals minerals dissoltes:donen lloc a anions i cations. Aquets ions mantenen un grau de salinitat constant i ajuden a mantenir constant el grau d’àcidesa.

•Sals minerals associades a substàncies orgàniques: se solen trobar juntament amb proteínes, lípids i glucids.

Les sals minerals

14

Els líquids que hi ha entre els éssers vius contenen molts tipus de molècules disperses o soluts i un sol tipus de fase dispersant o dissolvent, que és l’aigua.

PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS:

• Difusió: És la repartició homogènia de les partícules d’un fluid ( gas o líquid) en el si d’un altre en posar-los en contacte.

• Osmosi: És el pas de dissolvent entre dues solucions de concentració diferent a traves d’una membrana semipermeable.

Sección 8

Les dissolucións i les dispersions col·loïdals

15

Cèl.lula/Dissolució Hipertònic Hipotòmic

Hipertònic

Hipotòmic

Isotonica Turgència

Plasmòlisi Isotonica

•Hipertònic:Alta concentració de sals

•Hipotonica: baixa concentracio de sals.

•Isotònica: Mateixa concentració de sals.

•Turgència: La cèl·lula absorveix aigua del dissolvent per aconseguir tenir el mateix grau de salinitat.

•Plasmòlisi: La cèl·lula treu aigua per tal d’aconseguir el mateix nivell de salinitat que el dissolvent. Però si perd molta aigua la cèl.lula mor.

16

Tema 2

Els glúcids

1.Característiques dels glúcids

2.Monosacàrids

2.Oligosacàrids

4.Polisacàrids

Els glúcids es poden classificar en:

•Monosacàrids: que són els que tenen de 3 a 7-8 C

•Oligosacàrids: que són de 2 a 10 monosacàrids

•Polisacàrids: tenen més de 10 monosacàrids, normalment centenars, hi ha dos tipus:

•Homopolisacàrids: del mateix mmonosacàrid

•Heteropolisacàrid: de diferents monosacàrids

Sección 1

GLÚCIDS

Els glúcids són biomolécules, constituides per C, H i O.

La seva formúla empírica és (CH2O)n

Es solen anomenar hidrats de carboni, es comfon amb convinacións de C+H2O, pero aquesta no és la seva estructura química.

Tenen un esquelet de 3 a 6 carbonis, que tene grups alchol (-OH) en tots els C exepte en un que pot haber:

•Cetona: polihidroxicetona (no primer C)

•Aldehid: polihidroxialdehid (primer C)

Característiques dels glúcids

18

Els monosacàrids es classifiquen segons el nombre d’àtoms de caroboni de la seva cadena:

•Trioses: 3 carbonis

•Tetroses: 4 carbonis

•Pentoses: 5 carbonis

•Hexoses: 6 carbonis

Sección 2

ELS MONOSACÀRIDS

-Sòn glúcids constituits per uns sola cadena polihidroxialdehica o polihidroxicenonica.

-Acaben en la terminació -osa.

Monosacàrids

19

CONCEPTE DE CARBONI ASIMÈTRIC

-Un carboni asimètric és aquell àtom de carboni que està unit a quatre radicals diferent.

-Per al contrari un de simètric seria el que té els quatre radicals iguals.

CONCEPTE D’ACTIVITAT ÓPTICA

-Un carboni asimètric és capaç de desviar en pla de la llum polaritzada que passa a través d’una dissolució del sucre(activitat óptica): si la desvia cap a l’esquerr s’anomena levògir (-), i si ho fa cap a la dreta ddestrògir (+).

CONCEPTE D’ISÓMER

-Un isomer és un glúcid que té la mateixa fòrmula empírica que un altre peró diferent estructura molecular.

-Es diferencíen entre ells per la distribució dels radicals -OH en la molècula (estereoisòmer)

-Si la posició del grup -OH de l’últim carboni asimètric (penúltim)

•D si es troba cap a la dreta

•L si es troba cap a l’esquerra.

20

CICLACIÓ DELS MONOSACÀRIDS

-Els monosacàrids de 5 o 6 àtoms de C dissolts en aigua es ciclen en forma d’anell.

-Es pot ciclar-se en forma d’hexà o de pentà

-Es cicla mitjançant l’enllaç hemiacetal intramolecular

21

ELS DISACÀRIDS

-Els disacàrids són glúcids oligosacàrids formats per 2 monosacàrids.

-El grup aldehid del primer monosacàrid s’uneix a qualsevol radical del segon monosacàrid.

-En la reacció és desprén una molécula d’aigua i els monosacàrids queden enllaçats per un àtom d’oxigen.

-Aqusta uió s’anomena enllaç O-glicosídic.

-Monocarbonílic: s’estableix entre un OH d’un carboni carbonílic(C1) i un OH d’un no carbonílic.

-Dicarbonilic: s’estableix entre els dos carbonis carbonílics dels monosacàrids.

Sección 3

OLIGOSACÀRIDS

-Els polisacàrids són glúcids formats per unions de 2 a 10 monosacàrids.

Els oligosacàrids

22

LACTOSA

-b-D-galactopiranosa + a-D-glucopiranosa

- Enllaç: b 1-4

-Es troba llure a la llet dels mamifers.

-S’idrolitza per l’enzim lactasa.

CEL.LOBIOSA

-b-D-glucopiranosa + b-D-glucopiranosa.

-Enllaç: b 1-4

-No es troba lliure a la natura.

-S’obte per hidrolisi de cel.lulosa.

SACAROSA

- a-D-glucopiranosa + b-D-fructofuranosa

- Enllaç: a 1-2

- Es troba a la canya de sucre

MALTOSA

- D-glucopiranosa + D-glucopiranosa

- Enllaç: a 1-4

-Es troba lliure en el gra germinat dalguns cereals.

23

EL MIDÓ

-Polisacárid de reserva vegetal. Les plantes guarden el midó dins dels aminoplast, hi ha vegetals que tenen estructures especialitzades en guardar midó (ptata9

Estructura

-Format per dos grans macromolécules: amilosa i amilopectina.

•Amilosa: a 1-4, 300 glucosas.

•Amilopectina: a 1-4, amb ramificacións a 1-6, 3000 glucoses.

Hidrolisi enzimática del midó

•a-amilasas: trenquen enllaços 1-4 del midó (cada 2 glucoses)

•Maltoses: trenquen la maltosa (cada 2 glucosas)

•enzims desramificats: són els que trenquen les ramificacións

Sección 4

POLISACÀRIDS

-Hi ha dos tipus de polisacàrids:

•Homopolisacàrida: formats pel mateix polisacàrid.

•Enllaç alfa: midó, glicogen

•Enllaç beta: cel.lulosa, quitina

•Heteropolisacàrids:

•Pectina

•Agar-agar

•Gomo arabiga

-Els heterocids: són substancies que tenen l’estructura formada per una part glucída i una altra no glúcida.

•Glicoproteina: formen part de la membrana cel.lular i de la paret cel.lular bacteriana.

•Clicolípid:

Polisacàrids

24

GLICOGEN

-fromats pel mateix monosacàrid: a-D-glucopiranoses

-Enllaç: a-D-glucopiranoses

-Funció de reserva al fetge

-Format per una macromolècula molt ramificada.

-Hidrolisi: Mateixes hidrolases que l’amilopectina del midó.

CEL.LULOSA

-Homopolisacarid estructural i més abundant

-Format només per b 1-4

QUITINA

-Forma els exoesquelets dels insectes.

El monosacàrid que es repeteix és l’ N-acetil-glucosamina.

HETEROPOLISACÀRIDS

-Pectina: forma part de la paret de les cél.lules vegetals en un 30%.

-Agar-Agar: s’utilitza molt en la industria, té un aspecte gelatinós, i és un bon nutrien.

-Goma arabiga: substància que secreten les acàcies, de tipos gelatinós pero es solidifica ràpidament, era utilitzada pers ejupcis per momificar.

25

Sección 5

Glúcids asociats a altres tipus de molècules

26

Monosacàrids formats per glúcids + altres molèculesMonosacàrids formats per glúcids + altres molèculesMonosacàrids formats per glúcids + altres molèculesMonosacàrids formats per glúcids + altres molèculesMonosacàrids formats per glúcids + altres molècules

Heteròsids glúcids + molècules d’altres pigments

antocianòsids (color flors), tannòcids (arbres)

Glicolípids més glúcid que lípid cerebròcids, gangliosids

Peptidoglicants Cadenes que s’alterna NAG+NAM cadenes unides per aminoàcids

Proteoglicans glúcid + (poc) proteinaàcid hialurònic i sulfats de

condroitina (líquid sinovial), heparina(fetge, pulmó)

Glicoproteines (poc)glúcid + proteina inmunoglobulines, de membrana plasmàtica

Tema 3

Els lípids

1.Els lípids

2.Els àcids grassos

3.Reacció de saponificació

4.Lípids saponificables SIMPLES

5.Lípids saponificables COMPLEXOS

6.Lípids insaponificables

7.Les propietats dels lípids

Sección 1

LÍPIDS

-Són biomoécules orgàniques que:

•Són insolubles en aigua o altres dissolvents polars.

•Són solubles en dissolvents orgànics.

Els lípids

28

Els àcids grassos es poden classificar en dos grups:

•Àcids grassos saturats:

-Només tenen enllaços simples entre els àtoms de carboni.

-Són cadenes lineals, alifàtiques.

•Àcids grassos insturats:

-Tenen un o més enllaços dobles entre carbonis.

-Les cadenes no són rectilínies, sinó que presenten colzes.

Sección 2

ÀCIDS GRASSOS

-Són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada.

-La cadena hidrocarbonada és a partir de 8C i de tipus alimfatic (nombre parell de C).

-En l’últim carboni és un grup carboxil (-COOH) també anomenat àcid.

Els àcids grassos

29

Àcid Palmitic

Escriba para introducir texto

LES PROPIETATS QUÍMIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS

-Reacció d’esterificació: reacció d’un àcid gras amb un alchol que dóna lloc a un éster (enllaç covalent)i una molécula de H2O.

-Reació de saponificació: reacció d’un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que dóna lloc a una sal d’àcid gras (sabó).

LES PROPIETATS FÍSIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS

-La sulobilitat:

•El grup carboxil (-COOH), és la part hidròfila (s’atrau amb l’aigua), la part hidrocarbonada és hidròfoba (repel l’aigua) s’enllaça entre ella i/o amb el greix, format així una micel.la.

•REACCIÓ DE SAPONIFICACIÓ

-Punt de fusió:

•És mes elevat en els saturats perque s’uneixen formant ponts d’hidrogen, però els insaturats no poden formar ponts d’hidrogen perque la seva forma no els ho permet i es requereix un punt de fusió més baix per separarlos.

•

30

Les sals dels àcids grassos (sabons) tenen un comportament enfipàtic, presenten una part lipofila (cadena hidrocarbonada) i una part hidròfila (grup carboxil).

En contacte amb l’aigua, s’ionitza el grup carboxil donant: un anió (-) i un catió (+).

Així doncs quan el sabor es posa en contacte amb la taca de greix, la part lipòfila del sabor s’exten al voltant del greix (forçes de Van del Wals), la part hidròfila queda fora, dirigida cap al exterior de la taca, formant així una micel.la monocapa.

A la vegada la part hidròfila d’atrau amb l’aigua per ponts d’hidrogen i a causa dels moviments del

aigua arroseguen i arrenquen la taca de greix de la roba.

Si en comptes d’una gota de greix s’envolta aire s’anomen efecte escumos, si és en sabor s’anomena efecte

detergent.

Sección 3

Reacció de saponificació

31

Sección 4

Lípids saponificables SIMPLES

32

CERES

-Ácid gras + alchol (de cadena llarga (30C))

-Funció:

Inpermeable, posat que són apolars (hidròfobes).

Recobreix estructures; pells de fruits, fulles, ...

ACILGLICÈRIDS

-àcid gras + glicerina

-Peden ser (segons les molécules d’àcids grassos):

•Monoacilglicèrids

•Diacilglicerids

•Triacilglicèrids

-Àcid gras saturat a temperatura ambient és greix (sólid).

-Ácid gras insaturat a temperatura ambient és oli (líquid).

Sección 5

FOSFOGLICÈRIDS

-Glicerina + 2 àcids grassos (saturat i insaturat)+ àcid fosfòric + aminoalchol ( HO-(CH2)n-NH2 )

Lípids insaponificables COMPLEXOS

33

FOSFOESFINGOLÍPIDS

-Àcid gras + alchol de cadena llarga + grup fosfat + aminoalchol

GLICOLÍPIDS

-Àcid gras + alchol (esfingosina) + glúcid

-No tenen fósfor

-Poden ser:

•Celebrócids: monosacàrid o oligosacàrid senzill

•Gangliòsids: oligosacarid complex

-Tots formen part de l’estructura de membranes cél.lulars.

-No tnen àcids grassos en la seva composició.

Sección 6

ISOPRENOIDES

-Compostes per molécules d’isopré:

-Segons el nombre d’isoprens:

•Monoterpents: 2 molécules d’isopré.

•Componen essències vegetals.

•Diterpens: 4 isopréns.

•Es trova en les vitamines A, E, K.

•Triterpens: 6 isoprens

•L’esqualè s’encarrega de formar el colesterol.

•Tetraterpens: 8 isoprens

•Els carotenoides són els precursors de la vitamina A.

•Politerpens: +8 isoprens

•El cautxó é molt important industrialment

Lípids insaponificables

34

ESTEROIDES

-Derivats de l’esterà:

-Hi ha dos tipus:

•Esterols: Esteroides que tenen un grup hidroxil unit al C3 i una cadena lineal en el C17.

•Colesterol: estabilitza les membranes cél.lulars inpedint que els fosfolipids tinguin massa moviment, es forma al fetge.

•Àcids biliars: formen la bilis a partir del colesterol, s’ecarreguen de l’emulsió dels greixos al instenti.

•Vitamines D: regula el metabolisme del calci.

•Estradiol: regula l’aparició dels caràcters sexuals femenins.

•Hormones esteroides: tenen un O al C3 amb doble enllaç.

•Hormones Suprarenals: l’aldoesterona que intervenen a formar l’orina, i el citosol que afaboreix la sintesi de la glucosa i de glicogen quan es distribueixen a la sang.

•Hormones sexuals: la progesterona prepara els organs femenins per gestar i la testosterona.

PROSTAGLANDINES

-Deriven del àcid prostanoic

-Estimulen els receptors del dolor.

-Mecanismes que controlen la febre, pressió arterial i la producció de suc gàstrics.

FUNCIÓ DE RESERVA ENERGÈTICA: S’encarreguen els àcilglicèrids. Un gram de greix produeix 9,4 quilocalories en les reaccións metabòliques d’oxidació.

FUNCIÓ ESTRUCTURAL: La duuen a treme els lípids que formen les bicapes lipídiques de la membrana cél.lular (saponificables complexos)

FUNCIÓ PROTECTORA: La fan els acilglicèrids i les céres, recobrint els organs interns i recobrint la superfície de fruits, plomes, ...

FUNCIÓ BIOCATALIZADORA: Les hormones esteroides regulen els processos metabòlics.

FUNCIÓ TRANSPORTADORA: Els àcids biliars emulsionen els lípids per transportar-los.

Sección 7

Les propietats dels lípids

35

Emulsió: fer els greixos assequibles per l’acció de la lipasa pancreàtica, que hidrolitza l’enllaç ester entre la glicerina i els àcids grassos.

Membrana cél.lular

Sin título

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

Términos del glosario relacionados

Índice

Arrastrar términos relacionados aquí

Buscar término