BENEFICIS I DIFICULTATS EN LA IMPLEMENTACIÓ DE L’ABP L'aprenentatge basat en projectes ofereix una àmplia gamma de beneficis, tant per als docents com per als estudiants. Un creixent grup d'investigadors acadèmics recolzen la utilització de l’aprenentatge basat en projectes en els centres educatius per involucrar els estudiants, aturar l'absentisme, fomentar les habilitats d'aprenentatge col∙laboratiu i millorar el rendiment acadèmic (George Lucas Educational Foundation, 2001 ). 1

Per als estudiants, els beneficis de l'aprenentatge basat en projectes inclouen:

Augment de la motivació: Augment de l'assistència, increment de la confiança en si mateixos i millora de les actituds cap a l'aprenentatge (Thomas, 2000 ) 2

Assoliments acadèmics: Els beneficis acadèmics igualen o superen aquells

generats per altres models. Els estudiants involucrats en projectes prenen major responsabilitat dels seus propis aprenentatges que en aquelles activitats d'aula més tradicionals (Boaler , 1997; SRI , 2000) 3 4

Augment de la col∙laboració: Molts projectes depenen del treball conjunt dels

estudiants en grups d'aprenentatge. Les teories cognitives suggereixen que l'aprenentatge és un fenomen social i que els estudiants aprenen més en un entorn col∙laboratiu (Wiburg, 1994)

Desenvolupament de l'autonomia: El treball per projectes implica que els alumnes

s'involucrin en tasques complexes que l'ajudin a desenvolupar habilitats d'organització, administració del temps i autonomia (Thomas, 2000).

Optimització del pensament d'ordre superior: Ofereix oportunitats per

desenvolupar dhabilitats complexes, com ara: pensament d'ordre superior, resolució de problemes, col∙laboració i comunicació (SRI, 2000)

Beneficis per a tots els estudiants: L’accés a una major gamma d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula proporciona una estratègia per involucrar aprenents culturalment diversos (Railsback , 2002) 5

1 George Lucas Educational Foundation http://www.edutopia.org/project­based­learning La GLEF (George Lucas Educational Foundation) proveeix un sumari d'investigacions d'aprenentatges basat en projectes, al costat d'una galeria d'exemples de projectes (versions disponibles en format d'impressió i en vídeo). Pàgina en anglès. 2 Thomas, J.W. (2000). A review of research on project­based learning. San Rafael, CA: Autodesk. 3 Boaler, J. (1999, March 31). Mathematics for the moment, or the millennium? Education Week. 4 SRI International. (2000, January). Silicon valley challenge 2000: Year 4 Report. San Jose, CA: Joint Venture, Silicon Valley Network. 5 Railsback, J. (2002). Project­based instruction: Creating excitement for learning. Portland, OR: Northwest Regional Educational Laboratory.

1

Per a molts estudiants, l'atractiu d'aquest estil d'aprenentatge prové de l'autenticitat de l'experiència. Els estudiants prenen el paper i el comportament d'aquells que treballen en una disciplina en particular. Ja sigui que estiguin fent un vídeo documental sobre un tema d'interès ambiental, dissenyant un fulletó de viatges per ressaltar llocs de significació històrica en les seves comunitats, o desenvolupant una presentació multimèdia sobre els pros i contres de la construcció d'un centre comercial, els estudiants estan ocupats en activitats del món real que tenen significat més enllà de l'aula. Per als docents, els beneficis addicionals inclouen: un professionalisme millorat i la col∙laboració entre col∙legues; així mateix, oportunitats per construir relacions amb els estudiants (Thomas, 2000). Addicionalment, molts docents se senten complaguts de trobar un model que aconsegueixi acomodar diversos aprenents, a través de la introducció d'una àmplia gamma d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula. Els docents descobreixen que els estudiants que més es beneficien de l'aprenentatge basat en projectes, tendeixen a ser aquells per als quals els mètodes i enfocaments d'aprenentatge tradicionals no són efectius (SRI, 2000). No obstant això, com tots els models i estratègies d'ensenyament i aprenentatge tenen desavantatges per a la seva implementació (Galeana, L. 2012):

Requereix d'un disseny instruccional ben definit. En el seu disseny han de participar el professor com a expert de continguts, el

pedagog i el tecnòleg si és que es té intenció d’incorporar les tecnologies d'informació i comunicació. Tots ells hauran de tenir coneixements bàsics sobre disseny de projectes.

És costós en tots els sentits. Dificultat per integrar i coincidir els diferents horaris per comunicar­se entre els equips

participants. Es requereix temps i paciència per romandre obert a idees i opinions diverses. Les diferències entre cultures generen malentesos no intencionals. No sempre és natural o còmode actuar de manera especial per dur a terme projectes. La connexió mitjançant sistemes tecnològics pot ser difícil.

En base a l'anàlisi dels avantatges i desavantatges de l’ABP, els professors i les secretaries acadèmiques de les institucions educatives, han d'avaluar en forma realista la magnitud i dificultat d'aquestes barreres per saber fins on es pot implementar aquest model, però les majors lliçons s'aprenen superant grans dificultats (Galeana, L. 2012)

2