BADIA I CAPDEVILA. La tasca del/la docent, essencial en el procés d'aprenentatge a l'aula

LA TASCA DEL/LA LA TASCA DEL/LA DOCENT, ESSENCIAL EN DOCENT, ESSENCIAL EN

EL PROCÉS EL PROCÉS D’APRENENTATGE A D’APRENENTATGE A

L’AULAL’AULA

La motivació a l’aulaLa motivació a l’aula

ÍNDEXÍNDEX

1.1. La motivació en l’aprenentatge d’una La motivació en l’aprenentatge d’una llengua: definició i tipusllengua: definició i tipus

2.2. La tasca del/la docent: aconseguir la La tasca del/la docent: aconseguir la motivació de l’alumne/amotivació de l’alumne/a

3.3. Les motivacions i les dificultats de Les motivacions i les dificultats de l’estudiant adult en l’aprenentatge d’una l’estudiant adult en l’aprenentatge d’una llengua. Afectació.llengua. Afectació.

4.4. Bones pràctiques de motivació a l’aulaBones pràctiques de motivació a l’aula

5.5. Conclusions: què s’espera de la tasca del Conclusions: què s’espera de la tasca del docentdocent

1.1. LA MOTIVACIÓ EN LA MOTIVACIÓ EN L’APRENENTATGE D’UNA L’APRENENTATGE D’UNA

LLENGUA: DEFINICIÓ I LLENGUA: DEFINICIÓ I TIPUSTIPUS

1. La motivació en 1. La motivació en l’aprenentatge d’una llengua: l’aprenentatge d’una llengua: definició i tipusdefinició i tipus Motivar: Motivar: donar a algú motius que donar a algú motius que

l’estimulin a fer una cosa (GDLC, l’estimulin a fer una cosa (GDLC, www.diccionari.cat)

La motivació per aprendre una La motivació per aprendre una segona llengua ha d’incloure:segona llengua ha d’incloure:– Esforç, desig i satisfacció (Gardner, Esforç, desig i satisfacció (Gardner,

1985)1985)

1. La motivació en 1. La motivació en l’aprenentatge d’una llengua: l’aprenentatge d’una llengua: definició i tipusdefinició i tipus Tipus de motivació Tipus de motivació (punt de vista dels (punt de vista dels

motius de l’aprenent; Badia i Serrat, motius de l’aprenent; Badia i Serrat, 2005)):2005)):

– integradora: integradora: l’aprenent vol ser competent l’aprenent vol ser competent en una llengua per tal de poder-se comunicar en una llengua per tal de poder-se comunicar amb els parlants d’aquesta llenguaamb els parlants d’aquesta llengua

– instrumental: instrumental: l’aprenent vol aprendre una l’aprenent vol aprendre una llengua per raons pràctiques, com per trobar llengua per raons pràctiques, com per trobar una feina, ser capaç de seguir notícies en una feina, ser capaç de seguir notícies en una altra llengua...una altra llengua...

1. La motivació en 1. La motivació en l’aprenentatge d’una llengua: l’aprenentatge d’una llengua: definició i tipusdefinició i tipus Tipus de motivació Tipus de motivació (punt de vista de (punt de vista de

la situació d’aprenentatge; Deci i Ryan la situació d’aprenentatge; Deci i Ryan (2000)):(2000)):

– Desmotivació: Desmotivació: no existeix motivacióno existeix motivació– Motivació extrínsecaMotivació extrínseca: es dóna quan la : es dóna quan la

raó per la qual s’actua és una raó per la qual s’actua és una conseqüència separable d’aquesta raó, ja conseqüència separable d’aquesta raó, ja sigui subministrada per altres o per un sigui subministrada per altres o per un mateix (regulació externa, introjectada, mateix (regulació externa, introjectada, identificada i integrada)identificada i integrada)

1. La motivació en 1. La motivació en l’aprenentatge d’una llengua: l’aprenentatge d’una llengua: definició i tipusdefinició i tipus Tipus de motivació Tipus de motivació (punt de vista de la (punt de vista de la

situació d’aprenentatge; Deci i Ryan situació d’aprenentatge; Deci i Ryan (2000)):(2000)):

– Motivació intrínsecaMotivació intrínseca: es dóna quan : es dóna quan existeixen activitats que els subjectes existeixen activitats que els subjectes troben interessants per si mateixes i no troben interessants per si mateixes i no necessiten cap mena de reforçament.necessiten cap mena de reforçament.

““tendència innata a buscar la novetat i els reptes, a tendència innata a buscar la novetat i els reptes, a ampliar i exercitar les pròpies capacitats, a ampliar i exercitar les pròpies capacitats, a

explorar i a aprendre” (Ryan i Deci (2000:70))explorar i a aprendre” (Ryan i Deci (2000:70))

2.2. LA TASCA DEL/LA LA TASCA DEL/LA DOCENT: ACONSEGUIR LA DOCENT: ACONSEGUIR LA

MOTIVACIÓ DE L’ALUMNE/AMOTIVACIÓ DE L’ALUMNE/A

2. La tasca del/la docent: 2. La tasca del/la docent: aconseguir la motivació de aconseguir la motivació de l’alumne/al’alumne/a Segons Dörnyei (2008), la motivació s’ha de Segons Dörnyei (2008), la motivació s’ha de

veure com un veure com un procésprocés. Per tant, cal que el . Per tant, cal que el docent:docent:– Generi les condicions de motivació bàsiquesGeneri les condicions de motivació bàsiques– Creï la motivació inicialCreï la motivació inicial– Conservi i protegeixi la motivacióConservi i protegeixi la motivació– Encoratgi l’autoavaluació retrospectiva en positiuEncoratgi l’autoavaluació retrospectiva en positiu

Al següent quadre, es pot veure tot el procés de Al següent quadre, es pot veure tot el procés de motivació que ha de dur el/la docent a l’aula:motivació que ha de dur el/la docent a l’aula:

2. La tasca del/la docent: 2. La tasca del/la docent: aconseguir la motivació de aconseguir la motivació de l’alumne/al’alumne/a

Font: Dörnyei, Z. (2008). Font: Dörnyei, Z. (2008). Estratègies de motivació a l’aula de Estratègies de motivació a l’aula de llengües.llengües. Barcelona: Editorial UOC Barcelona: Editorial UOC

2. La tasca del/la docent: 2. La tasca del/la docent: aconseguir la motivació de aconseguir la motivació de l’alumne/al’alumne/a En resum, els “deu manaments per a motivar els En resum, els “deu manaments per a motivar els

aprenents de llengües” (Dörnyei i Csizér, 1998)aprenents de llengües” (Dörnyei i Csizér, 1998)

– El/la docent ha de ser un exemple personal amb la El/la docent ha de ser un exemple personal amb la pròpia conductapròpia conducta

– Ha de crear una atmosfera agradable i relaxada a Ha de crear una atmosfera agradable i relaxada a l’aulal’aula

– Ha de presentar la tasca adequadamentHa de presentar la tasca adequadament– Ha de desenvolupar una bona relació amb els Ha de desenvolupar una bona relació amb els

aprenentsaprenents– Ha d’incrementar la confiança lingüística de Ha d’incrementar la confiança lingüística de

l’aprenentl’aprenent

2. La tasca del/la docent: 2. La tasca del/la docent: aconseguir la motivació de aconseguir la motivació de l’alumne/al’alumne/a

– Ha de fer la classe interessantHa de fer la classe interessant– Ha de promoure l’autonomia de l’aprenentHa de promoure l’autonomia de l’aprenent– Ha de personalitzar el procés d’aprenentatgeHa de personalitzar el procés d’aprenentatge– Ha d’incrementar l’orientació cap a objectius Ha d’incrementar l’orientació cap a objectius

dels aprenentsdels aprenents– Ha de familiaritzar els aprenents amb la Ha de familiaritzar els aprenents amb la

cultura de la llengua que aprenencultura de la llengua que aprenen

3.3. LES MOTIVACIONS I LES LES MOTIVACIONS I LES DIFICULTATS DE DIFICULTATS DE

L’ESTUDIANT ADULT EN L’ESTUDIANT ADULT EN L’APRENENTATGE D’UNA L’APRENENTATGE D’UNA

SEGONA LLENGUA. SEGONA LLENGUA. AFECTACIÓAFECTACIÓ

3.1 Les motivacions. 3.1 Les motivacions.

Factors que determinen Factors que determinen l’aprenentatge d’una segon llengua:l’aprenentatge d’una segon llengua:

L’estat emocionalL’estat emocionalLa necessitatLa necessitatL’actitud L’actitud I, sobretot, I, sobretot, la motivacióla motivació

3.1 Les motivacions.3.1 Les motivacions.

Principals motivacions que duen l’estudiant a aprendre una L2:

EmigracióTreballRelacions amb els altresViatgesLleure


Emigració: canvi de residència

adaptació a un nou paísi a una nova cultura


Treball: possibilitat d’ascens en l’empresa

millora salarial


Relacions amb altres persones: Parella que parla una altra llenguaFills que aprenen la llengua del nou lloc

de residènciaAmics Companys de feina


Viatges: Viatjar per motius professionalsViatjar per plaer


Lleure:

Llegir llibres en versió original Veure pel·lícules en versió original Escoltar música en una altra llengua i

entendre-la

3.2. 3.2. Les dificultatsLes dificultats

Relacions amb altres persones: L’actitud:

Enfocament sociopsicològic canadenc:

Les actituds lligades al col·lectiu de l’L2 (per exemple, les sensacions que un alumne anglòfon tingui sobre els francòfons) exerceixen una influència importantíssima sobre l’aprenentatge que un té de l’L2 (Dörnyei 2008:31)


Elements cognitius: Teoria de les intel·ligències múltiples de

Gardner. Nivell d’estudis: inversament

proporcional amb l’aprenentatge de l’L2: - estudis + dificultat+ estudis – dificultat

Aptitud


Personalitat:Marc Europeu Comú de

Referència de les llengües: xerraire/callatagosarat/tímidoptimista/pessimistaintrovertit/extravertit


Edat:

directament proporcional amb l’aprenentatge de l’L2:

- + edat + dificultat- - edat – dificultat


Aula:

Una aula on hi hagi pluralitat de motivacions pot dificultar l’aprenentatge

4. BONES PRÀCTIQUES DE 4. BONES PRÀCTIQUES DE MOTIVACIÓ A L’AULAMOTIVACIÓ A L’AULA

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula Cal tenir en compte i posar de Cal tenir en compte i posar de

manifest: manifest:

els factors afectiusels factors afectius: :

relació entre l’afectivitat i relació entre l’afectivitat i l’aprenentatge de la llengua: crear l’aprenentatge de la llengua: crear un bon clima afectiu a l’aula. un bon clima afectiu a l’aula.

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula

Pràctiques per crear el bon clima a l’aula:Escolta activaTransmetre confiançaParlar en positiuCorregir de manera constructiva

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula

Pràctiques per a l’aprenentatge de la Pràctiques per a l’aprenentatge de la llengua oral.llengua oral.

Pràctiques per a l’aprenentatge de la Pràctiques per a l’aprenentatge de la llengua escrita.llengua escrita.

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula Per a la llengua oral:Per a la llengua oral:

Activar la parlaActivar la parlaSimular situacions reals:Simular situacions reals:

Presentacions i salutacionsPresentacions i salutacionsDescripcions a partir de dibuixos i fotografiesDescripcions a partir de dibuixos i fotografies

LecturaLecturaSortides de l’aula:Sortides de l’aula:

Anar a comprarAnar a comprarAnar a veure pel·lícules i/obres de teatreAnar a veure pel·lícules i/obres de teatre

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula Per a la llengua escrita:Per a la llengua escrita:

Integrar la pràctica de l’escriptura dins Integrar la pràctica de l’escriptura dins de les activitats de la pràctica oral:de les activitats de la pràctica oral:Llistes de vocabularisLlistes de vocabularisPostalsPostalsRedaccionsRedaccionsRessenyesRessenyesEtc.Etc.

4. 4. Bones pràctiques de Bones pràctiques de motivació a l’aulamotivació a l’aula Algunes estratègies didàctiques Algunes estratègies didàctiques

motivadores (Mallart, 2007-08):motivadores (Mallart, 2007-08):

Ús dels mitjans de comunicacióÚs dels mitjans de comunicacióÚs lúdic i creatiu de la llenguaÚs lúdic i creatiu de la llenguaAprenentatge cooperatiuAprenentatge cooperatiuDinàmica de grupsDinàmica de grupsÚs didàctic del sentit de l’humorÚs didàctic del sentit de l’humorAutobiografia lingüísticaAutobiografia lingüística

5.5. CONCLUSIONS: QUÈ CONCLUSIONS: QUÈ S’ESPERA DE LA TASCA DEL/LA S’ESPERA DE LA TASCA DEL/LA

DOCENT DOCENT

5. Conclusions: què s’espera de 5. Conclusions: què s’espera de la tasca del/la docentla tasca del/la docent

La motivació de l’alumne/aLa motivació de l’alumne/a Aprofitar els avantatges dels estudiants adultsAprofitar els avantatges dels estudiants adults Afrontar les dificultats dels estudiants adultsAfrontar les dificultats dels estudiants adults Tenir en compte la diversitat d’alumnesTenir en compte la diversitat d’alumnes Ser un bon model lingüístic per a l’alumne.Ser un bon model lingüístic per a l’alumne. Ser l’interlocutor principal en les converses.Ser l’interlocutor principal en les converses. Ser positiu: corregir de manera subtilSer positiu: corregir de manera subtil..

5. Conclusions: què s’espera de 5. Conclusions: què s’espera de la tasca del/la docentla tasca del/la docent

DOCENT

MOTIVACIÓ

ACTIVITATSPLANIFICACIÓALUMNE/A

I, PER FINALITZAR, DIREM I, PER FINALITZAR, DIREM QUE...QUE...

““Sens dubte, la motivació és la qüestió Sens dubte, la motivació és la qüestió més complexa i difícil que ha de saber més complexa i difícil que ha de saber entomar el cos docent en l’actualitat” entomar el cos docent en l’actualitat”

(Scheidecker i Freeman 1999:116)(Scheidecker i Freeman 1999:116)

AUTORES:AUTORES:

Maria Badia PeiroMaria Badia Peiro

Mercè Capdevila PujolMercè Capdevila Pujol

Assignatura:Assignatura:

Metodologia de l’ensenyamentMetodologia de l’ensenyament

de la llengua catalanade la llengua catalana

UOCUOC

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

BADIA GARGANTÉ, A.; SERRAT SELLABONA, E. (2005). BADIA GARGANTÉ, A.; SERRAT SELLABONA, E. (2005). “Metodologies estratègiques i didàctiques en “Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensenyament de la llengua catalana”. Solé i Sanosa, M. M. l’ensenyament de la llengua catalana”. Solé i Sanosa, M. M. (coord.) (coord.) Metodologia de l’ensenyament de la llengua Metodologia de l’ensenyament de la llengua catalanacatalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

DECi, E.; RYAN, R.M. (2000). “The what and why of goal DECi, E.; RYAN, R.M. (2000). “The what and why of goal pursuits: human needs and the self-determination of pursuits: human needs and the self-determination of behaviour. behaviour. Psichological InquiryPsichological Inquiry, 11 (4), 227-268., 11 (4), 227-268.

DÖRNYEI, Z.; CSIZÉR, K. (1998). “Ten commandments for DÖRNYEI, Z.; CSIZÉR, K. (1998). “Ten commandments for motivating language teachers”. motivating language teachers”. Language Teaching Language Teaching ResearchResearch (núm 2., pàg. 203-229). (núm 2., pàg. 203-229).

DÖRNYEI, ZOLTAN. (2008). DÖRNYEI, ZOLTAN. (2008). Estratègies de motivació a l’aula Estratègies de motivació a l’aula de llengüesde llengües. Editorial UOC.. Editorial UOC.


GARDNER, R. C. (1985). GARDNER, R. C. (1985). Social Psychology and Second Social Psychology and Second Language LearningLanguage Learning. Londres: Arnold.. Londres: Arnold.

MALLART I NAVARRA, JOAN. MALLART I NAVARRA, JOAN. Fonamentació i didàctica de la Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengüesmotivació a l’àmbit de les llengües. Universitat de Barcelona.. Universitat de Barcelona.

MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES. MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES. (2002).(2002).

MORENO, JUAN CARLOS. (2002). MORENO, JUAN CARLOS. (2002). Llengua i immigracióLlengua i immigració. . Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i FamíliaGeneralitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família..

RAMAJO CUESTA, ANA. RAMAJO CUESTA, ANA. La importancia de la motivación en el La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua extranjeraproceso de adquisición de una lengua extranjera. (2008). . (2008). Universidad Antonio de Nebrija. Departamento de Lenguas Universidad Antonio de Nebrija. Departamento de Lenguas Aplicadas. Memoria de Master de en la Enseñanza de Español Aplicadas. Memoria de Master de en la Enseñanza de Español como Lengua Extranjera.como Lengua Extranjera.


SCHEIDECKER, D.; FREEMAN, W: (1999). SCHEIDECKER, D.; FREEMAN, W: (1999). Bringing out the Bringing out the Best in Students: How Legendary Teachers Motivate KidsBest in Students: How Legendary Teachers Motivate Kids. . Tousand Oaks, CA: Corwin Press.Tousand Oaks, CA: Corwin Press.

BADIA I CAPDEVILA. La tasca del/la docent, essencial en el procés d'aprenentatge a l'aula

Education

Transcript of BADIA I CAPDEVILA. La tasca del/la docent, essencial en el procés d'aprenentatge a l'aula