Avui us parlar de com cuinar amb fruita, hi ha dos tipus de fruita la seca i la fresca.

Comenarem amb la fruita seca. La solem utilizar com pica pica, en amanides i plats de verdura, per fer salses i en moltes receptes: La atmella: Podem fer turrons

Les avellanes: Deliciosa Nocilla

Les anous: Pastis de brownee

Els pinyosn: Per guarnir els panellets y les coques

Ara veurem com cuinar amb fruita fresca.Es important mantenir la fruita en una lloc fresc o a la nevera per que no es faci malb.Com que la fruita fresca no dura gaire hi ha trucs per gaudir-la durant molt de temps: Dessecar

Confitar

Melmelada

Gelats

Almvar

La manera ms habitual de menjar fruita es netejant-la i menjant-la directament. Per hi ha un munt de receptes que es poden fer amb la fruita fresca: Begudes

Batuts

Macednies

Al forn: Poms al forn

Fregit: Pltan fregit

Guisat: nec a la taronja

Hem de rentar, pelar i tallar la fruita a lhora de menjarsela crua perque no perdi vitamines ni soxidi.Cal separar les fruites madures de les qu no ho estan, ja que una sola pea pot fer malbe a la resta.Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparaci o cuinat.Per a poder gaudir de fruita tot l'any, es procedeix a la seua conservaci: Conserva: En llandes o flascons de vidre calfats en absncia d'aire. Els bacteris sn eliminats per calor i s'evita la posterior introducci de les mateixes al recipient per un tancament hermtic al buit. Assecat: s el mtode de conservaci mes econmic de fruites, sobretot per a pomes, prunes, albercocs i ram. Es trossegen i s'assequen a l'aire. L'eliminaci de l'aigua de la fruita per dessecaci constitueix un mtode indicat per a inhibir el creixement de microorganismes i per a inactivar enzimes, si s'acompanya de pretractaments complementaris. Les fruites dessecades contenen al voltant d'un 20% d'aigua, 3% de protenes, 70 a 5% de glcids assimilables i 3 a 5% de fibres. Sn, per tant, aliments rics en energia i minerals, i si la deshidrataci est ben realitzada, constitueixen una excellent font de vitamina A i C. Durant la deshidrataci les prdues de vitamina C poden variar entre el 10% i 50% i les de la vitamina A entre el 10% i el 20%. L'ocupaci de composts ensoframents destrueix la vitamina B1. La fruita seca presenta un contingut baix en humitat, la qual cosa fa que es conserve durant ms temps i no calga consumir-la acabada de recollectar. Ensucrat: El sucre extrau la humitat dels bacteris, inhibint el seu desenvolupament i reproducci. Per a la seua preparaci es parteix en trossos la fruita, es colloquen en recipients nets i es cobreixen amb capes importants de sucre, es tanquen en pots i es guarden en lloc fresc. Macerat en alcohol: L'alcohol s un poders dessecant, que actuaria igual que en el dessecat amb sucre, com per exemple en les cireres al conyac.La possibilitat d'utilitzar fruites s encara major amb les diverses preparacions de fruites: Melmelades: Sn productes de consistncia pastosa i untosa elaborades amb fruita fresca separada d'ossos i llavors, o b de polpa de fruita o concentrats de fruita a qu s'afig fruita. Aquestes es trituren i es cuinen amb sucre fins a aconseguir una consistncia pastosa. En la seua elaboraci cal afegir 45 parts de fruita i 55 parts de sucre. L'agregat de colorants o de xarop de glucosa com a mxim del 12%, noms s'admet amb la corresponent declaraci en l'etiqueta. Les melmelades permeten aprofitar aquelles fruites massa madures o deteriorades que no sn aptes per a presentar-les a la taula. Confitures: S'elaboren quasi sempre a partir d'un sol tipus de fruita, per cocci de la fruita fresca, sencera o trossejada, a partir de la polpa de la fruita, per amb agitaci. A diferncia de les melmelades, contenen quan ja estan preparats, trossos sencers de fruita, sent melmelades molt fines. El procs d'ensucrat i cocci de confitures, melmelades i gelees, destrueix parcialment la vitamina C, molt oxidable a l'aire en presncia de coure o ferro. S'admet, en general, que la prdua de vitamina C en la confitura s del 25% aproximadament. Gelees: Sn una preparaci de consistncia gelatinosa i untosa, elaborades a partir de sucs o extractes de fruites fresques per cocci amb la mateixa quantitat de sucre. El sucre constitueix la major part del valor energtic d'aquest tipus de derivats de fruita. Beguda de fruites: S'obtenen esprement o triturant les fruites i afegint aigua i sucre. El valor nutritiu de les begudes de fruites depn sobretot del tipus de fruita utilitzat, dels mtodes de processament i del grau de diluci. El contingut en vitamines s inferior al de la fruita fresca i aquestes prdues depn tamb del tipus de fruita. Aix per exemple, a la mateixa temperatura d'emmagatzemament, la prdua de vitamina C s major en el suc de taronja que en el de pomelo, a causa de reaccions aerbiques i anaerbiques no enzimtiques. En la preparaci de nctars, noms es retira part de la fibra; i el seu valor calric s major que el dels sucs a causa de l'addici de sucre.

Fruita seca. Se sol emprar molt la fruita seca en gastronomia, per exemple per a picar, a l'aperitiu, a les picades, en amanides i plats de verdura (per exemple, els espinacs amb panses i pinyons, per a mandonguilles, canelons i farces d'aus i carns, en plats guisats de carn o amb peixos, per exemple amb bacall (amb panses i pinyons, per exemple). De vegades es poden trobar per a enriquir alguns embotits i botifarres. Es poden afegir a coques i panades tant salades com dolces. Als Pasos Catalans sn pressents a salses tradicionals com, tpicament, per exemple, la romesco, balandra, xat, salvitxada, salsa de Nadal, salsa Mossona, etc. i de vegades s'afegeixen per enriquir d'altres que en principi no les tenen, per exemple pinyons a l'olivada. Altres salses conegudes a base de fruita seca sn, per exemple el pesto genovs i el de Trapani, aquest darrer molt similar a les salses catalanes mencionades anteriorment.La fruita seca s molt habitual a les postres, que poden anar des d'unes senzilles postres de msic, o unes nous amb formatge, per exemple, a tota mena de dolos (torr, panellets, carquinyolis, baklava, amargos, arnad, catnies, menjar blanc, nocilla, crema de castanya, etc.) i pastissos (mona de Pasqua, tortada, coca de msic, etc.). Les castanyes es mengen per a Tots Sants i tamb en altres dies de la tardor, tradicionalment torrades tot i que alguns les prefereixin crues. A Arag, per a Tots Sants es mengen amb ans.Tamb es poden emprar per a begudes, com s el cas de la llet d'ametlla, l'orxata de xufa o d'avellana, l'aigua de nous, etc.

Xato o el romesco salsa feta amb ametlles i avellanes torrades

Orxata de xufa

Fruita dessecada o fruita pansa: s la fruita que desprs d'un procs de dessecaci es pot consumir als mesos, i fins i tot anys desprs de la seua recollecci. En la gastronomia dels Pasos Catalans, la fruita dessecada es fa servir des d'antic. Ja apareix als receptaris de l'Edat Mitjana, com a guarniment de plats salats com carns guisades, amb bacall, amb verdura, etc. L'associaci amb fruita seca s molt freqent, d'on ve que els dos tipus de fruites es considerin popularment dins d'un mateix grup. A tota la Mediterrnia, i per herncia rab, s molt tpica i preuada, per exemple, la combinaci de panses i pinyons, presents per exemple als espinacs a la catalana per que tamb es troben en molts pasos mediterranis. Entre els plats salats amb fruita dessecada es poden citar el pollastre o cap farcit tpic de Nadal i el bacall amb panses i pinyons.Tamb s molt freqent als dolos i postres, com a enriquiment, decoraci o ingredient essencial. Hi ha alguns dolos i coques que tradicionalment es feien amb fruita fresca de temporada i, quan ja no n'hi havia, se substitua per la mateixa fruita dessecada, amb la qual cosa avui en queden les dues versions. Internacionalment s molt conegut, per exemple, el plum cake, amb panses.Una altra manera de menjar la fruita dessecada s, simplement, sola, ja sigui com a llaminadura ja sigui per picar durant la sobretaula.

Fruites dessecades ms correntsAls Pasos Catalans, Panses, Prunes, Orellanes(albercocs secs), Figues i Dtils

A las frutas desecadas se les extrae el agua que contenan en fresco y esto consigue concentrar todos los nutrientes. Esto tambin permite conservarlas durante mucho ms tiempo que a las frutas frescas porque al no tener agua, los microorganismos no pueden proliferar y as no se destruyen las propiedades de la fruta.La fruita confitada s aquella fruita que se submergeix i cuina posteriorment en almvar de manera que perdi la seva humitat interior i s'aconsegueixi aix conservar-la. Les fruites confitades se solen emprar en l'elaboraci de certs pastissos; preses de forma simple sn una menja tpica de Nadal.Algunes fruites que solen confitar sn els dtils, les cireres marrascas, les pinyes i el gingebre. [3] Tamb es conserven b les figues, prssecs, albercocs, peres, caramboles, pomes i fruites ctriques.

Frutas escarchadas o confitadaSon frutas conservadas en un almbar o azcar. Se utilizan tal cual, como dulces o en la decoracin de pasteles y tartas.La fruta confitada es aquella fruta que se sumerge y cocina posteriormente en almbar (aigua amb sucre) de forma que pierda su humedad interior y se logre as conservarla.Tortell de reis o pumcakes

La fruita en almvar s una tcnica de conservaci de la fruita que consisteix a pelar-la, treure-li les llavors i coure-la suaument en un almvar o xarop d'aigua i sucre. La fruita, que ha d'estar sencera o en trossos grans, per exemple, una pera en meitats o quarts, una pinya en rodanxes, etc. es guarda en un pot que s'acaba d'omplir amb el mateix almvar de cocci

Compota

La compota s un plat a base de fruita cuinada. Consisteix en una mena de pur de fruita que, tallada o triturada, es cou amb aigua i sucre.

SucEl suc s el lquid que es pot extreure de fruites en estat natural. Els sucs es poden preparar a casa amb gran varietat d'espremedores elctriques o manuals. Els sucs ms coneguts sn els d'algunes fruites com la taronja, el prssec, la poma i el ram, entre d'altresZumosAl preparar un zumo los que hacemos es extraer el lquido de las frutas donde se encuentran la mayora de minerales y vitaminas, ya que en su mayora estn compuestas de agua y lquidos. Para hacerlo solemos utilizar exprimidores, por lo que solamente aprovechamos una parte de las frutas. El resto, lo que queda lo eliminamos, con lo que tiramos otra serie de nutrientes que nos aportan las frutas y que pueden ser de gran utilidad, como la fibra.

BatidosLicuados de frutas: se eligen frutas , se pelan y sacan semillas y carozos y se lican con agua o leche y azcar.

Para conseguir un batido lo que hacemos es licuar la fruta o las verduras, de modo que se convierte en lquido toda la pieza, aprovechando al mximo los nutrientes de la misma, puesto que no desechamos nada. MacedoniasEnsaladas de fruta: simplemente se cortan en cubos todas las frutas y se ponen en jugo de naranja y azcar.Ensaladas os dira que tanto en ensaladas fras como calientes el uso de la pia, la fresa, el kiwi o la manzana

Brochet de frutas: se ensartan frutas cortadas en cubos en un palito de brochet.

Cocinadolos frutos del bosque y silvestres han sido un acompaante casi obligado de las carnes de caza. Es el caso de las ciruelas, los arndanos, grosellas y frambuesas entre otros.La manzana y la pera tambin son bastante comunes en elaboraciones crnicas y en forma de compota sobre todo. Casan de maravilla con el cerdo, el cordero y cierto tipo de aves.CocidaAsadas

Mermeladas: La mermelada es una conserva de fruta cocida en azcar. Las mermeladas: se obtienen mezclando la pulpa de la fruta con azcar mediante una coccin bastantelarga. Las mermeladas pueden prepararse con toda clase de frutas, incluso mezclndolas entre si. Lo importante es que la fruta est madura que es cuando su sabor es mejor.

Las jaleas: son preparaciones de consistencia gelatinosa que se obtienen hirviendo jugos de fruta con azcar. Su valor energtico y sus aplicaciones son parecidos a los de la mermelada. La cantidad de azcar variar segn la acidez de la fruta escogida, teniendo siempre prioridad el gusto particular de cada uno y pudiendo aadir zumo de limn si se prefiere un punto superior de acidez. Las compotas: se elaboran cociendo durante poco tiempo cualquier tipo de fruta troceada o entera endulzadacon un poco de azcar (o sin) y aromatizada por ejemplo con corteza de naranja o limn, y alguna especia como canela o clavo. Compotas: las frutas deben ser maduras y firmes.Pelar y retirar las semillas o carozos y hervir con almbar cuidando que no se deshagan.

-Salsas: son sencillas de realizar ya que con solo eliminar las cscaras, carozos y semillas ( que se pueden guardar para hacer jaleas) se licua la pulpa y se pasa preferentemente por un tamiz. Es ideal para aprovechar las frutas muy maduras.Conservas: las frutas se pueden conservar en almbar. En general se usan frutas frescas y sanas en un almbar hecho con la proporcin de 1 kg de frutas y 1 taza y 1/2 de almbar. Si quieres consumir tus frutas preferidas durante todo el ao nada mejor que optar por la conserva de frutas

Yogures de fruta

Helados de frutas: se pelan y sacan las semillas, se licuan y se colocan en recipientes para luego llevar al freezer.

limn, un aderezo natural que le da un toque especial a platos con pollo o ensaladas. Es un ingredientes indispensable de platos con frutos de mar pues realza el sabor de los mariscos.La naranja es tambin muy usada en platos que incluyen pato o en forma de licor (Cointreau o Grand Marnier).

Castaas: Puede consumirse en fresco, asadas o cocidas. Tambin se utiliza para la elaboracin de licores, confituras y mermeladas.Cerezas: La cereza puede consumirse en fresco, aunque tambien se presta para la elaboracin de mermeladas, o como elemento decorativo en diversos postres y tartas.Ciruelas: Se consume en fresco, pero tambien se emplea para la elaboracin de mermeladas y confituras, y sobretodo en seco, para la fabricacin de ciruelas pasas, muy empleadas como apertivo o guarnicin de carnes y pescados.

Melo pernilAnec peres poma

PomaLes pomes sn un ingredient important en molts postres, com el pasts de poma, el crumble o la poma cruixent. Sovint es menja al forn o cuita. Tamb s'utilitzen cuites acompanyant plats de carn.

Gazpatxo sopes fruites

lnec amb taronja

Una sopa freda. Sopa de sndria i tomquet amb ricotta