AUTOMATITZACIÓ D’UN MOLÍ D’OLI D’OLIVA...

AUTOMATITZACIÓ D’UN MOLÍ D’OLI D’OLIVA EXTRA VERGE

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

AUTOR: Amèlia Olivé Sendra

DIRECTOR: Joaquín Cruz Pérez

DATA: Abril / 2008.


ÍNDEX GENERAL




DATA: Abril / 2008.

Índex General Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge

Projecte Final de Carrera Pàgina 2

ÍNDEX GENERAL

2.0. Full d’identificació.................................................................................................... 2

2. Memòria descriptiva ................................................................................... 3

2.1. Objecte....................................................................................................................... 5

2.2. Abast .......................................................................................................................... 5

2.3. Antecedents ............................................................................................................... 5

2.4. Normes i referències ................................................................................................. 7

2.4.1. Disposicions legals i normes aplicades .............................................................. 7

2.4.2. Bibliografia ......................................................................................................... 7

2.4.3. Programes de càlcul ........................................................................................... 7

2.4.4. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte .................. 7

2.4.5. Altres referències ................................................................................................ 7

2.5. Definicions i abreviatures ........................................................................................ 8

2.6. Requisits de disseny.................................................................................................. 8

2.7. Anàlisi de solucions................................................................................................... 8

2.8. Descripció General ................................................................................................. 10

2.8.1.Descripció del procés industrial en un molí d’oli............................................. 10

2.8.1.1. Àrea de recepció.......................................................................................... 10

2.8.1.2. Àrea d’extracció d’oli ................................................................................. 11

2.8.1.3. Diagrama de tot el procés d’elaboració d’oli............................................. 13

2.8.2. Maquinària i dispositius utilitzats per l’obtenció de l’oli................................ 13

2.8.2.1. Àrea de recepció.......................................................................................... 13


2.8.3.Elements de control ........................................................................................... 15

2.8.3.1. Motors ......................................................................................................... 15

2.8.3.1.1. Àrea de recepció..................................................................................... 15

2.8.3.1.2. Àrea d’extracció d’oli ............................................................................ 16

2.8.3.2.Accionadors ................................................................................................. 16

2.8.3.3. Cilindres pneumàtics .................................................................................. 17

2.8.3.3.1. Àrea de recepció..................................................................................... 17


2.8.3.4.Sensors ......................................................................................................... 17

2.8.3.5.Polsadors, pilots, botons, selectors. ............................................................. 21

2.8.4. Autòmat Programable ...................................................................................... 22

2.8.4.1. Unitat Central de Procés (CPU)................................................................. 22



2.8.4.2. Unitat de memòria ...................................................................................... 22

2.8.4.3. Sistemes d’Entrada i Sortida...................................................................... 22

2.8.5. Sistema d’Automatització ................................................................................. 22

2.8.6. Propietats i mòduls SIMATIC S7-300 ............................................................. 23

2.8.6.1.Mòdul Central.............................................................................................. 25

2.8.6.2.Font d’alimentació de càrrega .................................................................... 28

2.8.6.3. Mòdul d’entrades digitals ........................................................................... 30

2.8.6.4. Mòdul de sortides digitals........................................................................... 31

2.8.7.Software del PLC ............................................................................................... 33

2.8.8. GRAFCET ........................................................................................................ 34

2.8.8.1.Introducció històrica ................................................................................... 34

2.8.8.2.Principis del GRAFCET.............................................................................. 35

2.8.8.3.Utilització del GRAFCET............................................................................ 36

2.8.8.4.Estructures bàsiques.................................................................................... 36

2.8.8.5.Regles d’evolució ......................................................................................... 39

2.8.9. Guia GEMMA................................................................................................... 39

2.8.9.1. Introducció.................................................................................................. 39

2.8.9.2. Parts de la guia GEMMA........................................................................... 39

2.8.9.2.1.Grup F: Procediments de funcionament ............................................... 40

2.8.9.2.2.Grup A: Procediments d’aturada........................................................... 42

2.8.9.2.3.Grup D: Procediments de defecte........................................................... 43

2.8.10. Llenguatge de programació GRAPH............................................................. 44

2.8.10.1. Regles a seguir per estructurar una cadena seqüencial ......................... 45

2.8.10.2. Elements d’una cadena seqüencial.......................................................... 46

2. 9. Planificació ............................................................................................................. 46

2.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics................................................... 46

3. Memòria de càlcul ....................................................................................... 2

3.1. Estudi de la guia GEMMA de la planta ................................................................. 3

3.1.1.Modes de funcionament ...................................................................................... 4 3.2. Funcionament planta................................................................................................ 5

3.3. Programació de la planta......................................................................................... 5

3.3.1. Creació del projecte en l’Administrador SIMATIC .......................................... 5

3.3.2. Taula de símbols ................................................................................................. 7

3.3.3. Taula de blocs programats ............................................................................... 11

3.3.4. Organigrama dels blocs.................................................................................... 11

3.3.5. Descripció dels blocs programats..................................................................... 11



3.3.5.1. OB1.............................................................................................................. 11

3.3.5.2. FB1,DB1 ..................................................................................................... 13

3.3.5.3. FB2,DB2 ..................................................................................................... 18

3.3.5.4. FB3,DB3 ..................................................................................................... 21

3.3.5.5. FB4,DB4 ..................................................................................................... 24

3.3.5.6. FB5,DB5 ..................................................................................................... 29

3.3.5.7. FB6,DB6 ..................................................................................................... 35

3.3.5.8. FB7,DB7 ..................................................................................................... 36

3.3.5.9. FB8,DB8 ..................................................................................................... 37

3.3.5.10. FB9,DB9 ................................................................................................... 37

3.3.5.11. FB10,DB10 ............................................................................................... 38

3.3.6. Programació blocs ............................................................................................ 39 3.3.6.1. OB1..............................................................................................................39 3.3.6.2. FB1,DB1 ..................................................................................................... 40

3.3.6.3. FB2,DB2 ..................................................................................................... 43

3.3.6.4. FB3,DB3 ..................................................................................................... 45

3.3.6.5. FB4,DB4 ..................................................................................................... 47

3.3.6.6. FB5,DB5 ..................................................................................................... 49

3.3.6.7. FB6,DB6 ..................................................................................................... 52

3.3.6.8. FB7,DB7 ..................................................................................................... 52

3.3.6.9. FB8,DB8 ..................................................................................................... 53

3.3.6.10. FB9,DB9 ................................................................................................... 53

3.3.6.11. FB10,DB10 ............................................................................................... 54

3.3.7. Simulació del programa mitjançant el S7-PLCSIM ....................................... 55 3.3.8. Panell de control ............................................................................................... 59

4. Plànols........................................................................................................... 3 4.1. Situació ...................................................................................................................... 3

4.2. Emplaçament ............................................................................................................ 4

4.3. Planta 1 ...................................................................................................................... 5

4.4. Planta 2 ...................................................................................................................... 6

5. Plec de condicions........................................................................................ 3

5.1. Disposicions Generals............................................................................................... 3

5.2. Condicions Facultatives ........................................................................................... 4

5.2.1. Delimitació General de Funcions Tècniques .................................................... 4

5.2.2.De les obligacions i drets generals del Contractista ........................................... 5 5.2.3. Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars ........................................................................................................................ 8



5.2.4. De les recepcions de les obres i instal·lacions ................................................. 12

5.3. Condicions Econòmiques ....................................................................................... 15

5.3.1. Principi general ................................................................................................ 15

5.3.2. Fiances .............................................................................................................. 15

5.3.3.Dels preus........................................................................................................... 16

5.3.4. Obres per administració ................................................................................... 19

5.3.5. De la valoració i abonament dels treballs........................................................ 22

5.3.6. De les indemnitzacions mútues ........................................................................ 25

5.3.7. Varis .................................................................................................................. 26

5.4. Condicions Tècniques............................................................................................. 28

6. Estat d’amidaments..................................................................................... 3

6.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA ...................................................................... 3

6.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL................................................ 5

6.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE........................... 7

6.4. CAPITOL CAP_04 VARIS ..................................................................................... 8

7. Pressupost .................................................................................................... 3

7.1. Llistat de preus unitàris ........................................................................................... 3

7.2. Quadres descomposats ............................................................................................. 4

7.2.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA .................................................................. 4

7.2.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL ............................................ 8

7.2.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE....................... 12

7.2.4. CAPITOL CAP_04 VARIS .............................................................................. 15

7.3. Pressupost................................................................................................................ 16

7.3.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA ................................................................ 16

7.3.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL .......................................... 18

7.3.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE....................... 19

7.3.4. CAPITOL CAP_04 VARIS .............................................................................. 21

7.4. Resum Pressupost ................................................................................................... 22

8. Estudis amb Entitat Pròpia ........................................................................ 2 8.1. Estudi bàsic de Seguretat i Salut a les obres...........................................................2

9. Annexes.........................................................................................................2 9.1. Catàleg Molí d’oli de martells PIERALISI.............................................................3 9.2. Catàleg Batedora Panorama PIERALISI...............................................................5 9.3. Catàleg Decanter SPI PIERALISI...........................................................................7 9.4. Catàleg Centrífuga vertical Bravo PIERALISI.....................................................9 9.5. Catàleg Interuptors de flotador FILSA.................................................................11



9.6. Catàleg controlador de desplaçament FILSA.......................................................13 9.7. Catàleg controladors de membrana FILSA..........................................................15 9.8. Detector de proximitat BERO SIEMENS.............................................................17 9.9. Productes gama SIMATIC.....................................................................................19 9.10 Guia de controladors SIMATIC...........................................................................20 9.11. Dades tècniques CPU............................................................................................22 9.12. Característiques font d’alimentació PS 307........................................................27 9.13. Mòdul d’entrades digitals.....................................................................................30 9.14. Mòdul de sortides digitals.....................................................................................33


MEMÒRIA DESCRIPTIVA




DATA: Abril / 2008.

Memòria Descriptiva Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


2.0. Full d’identificació

Títol:

Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge

Codi:

AUT620178

Situació:

Camí de la coma s/n

43110 La Canonja

Dades del client:

Cooperativa Agrícola de la Canonja

NIF: 49907561

Dades autor:

Amèlia Olivé Sendra

Enginyera Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

NIF: 39905903-Y

Núm. Col·legiada 60125

Telf. 660021270

Correu: [email protected]



ÍNDEX MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2.0. Full d’identificació.................................................................................................... 2

2. Memòria descriptiva ................................................................................... 3

2.1. Objecte....................................................................................................................... 5

2.2. Abast .......................................................................................................................... 5

2.3. Antecedents ............................................................................................................... 5

2.4. Normes i referències ................................................................................................. 7

2.4.1. Disposicions legals i normes aplicades .............................................................. 7

2.4.2. Bibliografia ......................................................................................................... 7

2.4.3. Programes de càlcul ........................................................................................... 7

2.4.4. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte .................. 7

2.4.5. Altres referències ................................................................................................ 7

2.5. Definicions i abreviatures ........................................................................................ 8

2.6. Requisits de disseny.................................................................................................. 8

2.7. Anàlisi de solucions................................................................................................... 8

2.8. Descripció General ................................................................................................. 10

2.8.1.Descripció del procés industrial en un molí d’oli............................................. 10

2.8.1.1. Àrea de recepció.......................................................................................... 10


2.8.1.3. Diagrama de tot el procés d’elaboració d’oli............................................. 13

2.8.2. Maquinària i dispositius utilitzats per l’obtenció de l’oli................................ 13

2.8.2.1. Àrea de recepció.......................................................................................... 13


2.8.3.Elements de control ........................................................................................... 15

2.8.3.1. Motors ......................................................................................................... 15

2.8.3.1.1. Àrea de recepció..................................................................................... 15


2.8.3.2.Accionadors ................................................................................................. 16

2.8.3.3. Cilindres pneumàtics .................................................................................. 17

2.8.3.3.1. Àrea de recepció..................................................................................... 17


2.8.3.4.Sensors ......................................................................................................... 17

2.8.3.5.Polsadors, pilots, botons, selectors. ............................................................. 21

2.8.4. Autòmat Programable ...................................................................................... 22

2.8.4.1. Unitat Central de Procés (CPU)................................................................. 22

2.8.4.2. Unitat de memòria ...................................................................................... 22



2.8.4.3. Sistemes d’Entrada i Sortida...................................................................... 22

2.8.5. Sistema d’Automatització ................................................................................. 22

2.8.6. Propietats i mòduls SIMATIC S7-300 ............................................................. 23

2.8.6.1.Mòdul Central.............................................................................................. 25

2.8.6.2.Font d’alimentació de càrrega .................................................................... 28

2.8.6.3. Mòdul d’entrades digitals ........................................................................... 30

2.8.6.4. Mòdul de sortides digitals........................................................................... 31

2.8.7.Software del PLC ............................................................................................... 33

2.8.8. GRAFCET ........................................................................................................ 34

2.8.8.1.Introducció històrica ................................................................................... 34

2.8.8.2.Principis del GRAFCET.............................................................................. 35

2.8.8.3.Utilització del GRAFCET............................................................................ 36

2.8.8.4.Estructures bàsiques.................................................................................... 36

2.8.8.5.Regles d’evolució ......................................................................................... 39

2.8.9. Guia GEMMA................................................................................................... 39

2.8.9.1. Introducció.................................................................................................. 39

2.8.9.2. Parts de la guia GEMMA........................................................................... 39

2.8.9.2.1.Grup F: Procediments de funcionament ............................................... 40

2.8.9.2.2.Grup A: Procediments d’aturada........................................................... 42

2.8.9.2.3.Grup D: Procediments de defecte........................................................... 43

2.8.10. Llenguatge de programació GRAPH............................................................. 44

2.8.10.1. Regles a seguir per estructurar una cadena seqüencial ......................... 45

2.8.10.2. Elements d’una cadena seqüencial.......................................................... 46

2. 9. Planificació ............................................................................................................. 46

2.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics................................................... 46



2. Memòria descriptiva 2.1. Objecte

El present projecte té com a finalitat realitzat l’automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge.

L’objecte comprèn el disseny de l’automatització del molí d’oli mitjançant el S7 de Siemens i té com a finalitat aconseguir la modernització, millora de la producció, seguretat, estalvi i reducció al màxim de la mà d’obra.

Per poder realitzar aquesta instal·lació s’han realitzat els següents passos:

• S’ha realitzat un estudi del funcionament bàsic d’un molí d’oli

• S’ha fet un estudi de totes les maquinàries i material necessaris per a la realització de l’automatització.

• Seguidament s’ha realitzat l’elecció del l’autòmat S7 300 de SIEMENS.

• Posteriorment s’ha iniciat la programació amb l’Administrador SIMATIC STEP 7, concretament amb el programa S7-GRAPH

• Conforma s’anava programant s’anava verificant el funcionament teòric de la planta i s’eliminaven els possibles errors.

• Un cop s’ha tingut el programa acabat s’ha simulat amb el paquet S7-PLCSIM, el qual ens permet representar teòricament tot el funcionament de la planta.

2.2. Abast

El projecte inclou la instal·lació necessària de tota la maquinària i elements de control d’un molí d’oli en una nau nova ja existent (veure situació i emplaçament plànols nº 1 i nº2).

2.3. Antecedents Poc a poc s’ha anat implantant l’automatització en els molins d’oli.

Moltes cooperatives no estan automatitzades per què moltes d’elles encara tenen maquinària antiga, seguint el mètode tradicional, i no es fins que s’adonen dels avantatges de l’automatització quan s’atreveixen a realitzar la modernització i automatització del molí d’oli.

La raó per la qual les cooperatives els hi costa realitzar l’automatització del seu molí d’oli és el cost elevat de l’implantació dels sistemes automàtics, el manteniment més complexa degut a tots els elements de control i la necessitat de tenir algun personal especialitzat en el maneig de sistemes automàtics. Tots i això cada cop hi ha més



cooperatives disposades a modernitzar els seus molins d’oli i gaudir de les avantatge que els hi ofereix l’automatització.

Els avantatges per a realitzar l’automatització del molí d’oli són:

• Millora del rendiment industrial del molí d’oli • Reducció del nombre d’averies • Reducció del consum d’energia elèctrica. • Reducció del consum d’aigua i combustible • Simplificació de l’operació del molí d’oli • Reducció del nombre de treballadors necessaris per operar al molí. • Millora de la seguretat dels treballadors • Reducció del temps d’espera dels agricultors a la zona de recepció • Millora en la qualitat final del producte.

Sobre la millora en la qualitat final del producte es deu a la millor classificació i neteja de les olives i a evitar la degradació de les qualitats del oli al llarg del procés de fabricació per altes temperatures o acumulacions de masses.

Depenent de la qualitat de les olives i del seu grau d’acidesa en distingim diversos tipus:

a) Oli d’oliva verge apte per al consum o natural: 1. Oli d’oliva verge extra:

La seva acidesa lliure no ha de superar l’1% en pes. 2. Oli d’oliva verge o fi:

Té acidesa inferior al 2 %. 3. Oli d’oliva verge corrent:

Amb acidesa màxima de 3,3 %. b) Oli d’oliva verge llampant:

La seva acidesa és superior a 3,3 %. Es destina a refinació o a usos no alimentaris. c) Oli d’oliva refinat:

Prové de la refinació d’oli d’oliva verge llampant. d) Oli d’oliva:

És una barreja d’oli d’oliva refinat i oli d’oliva verge llampant. e) Oli de sansa d’oliva

1. Oli de sansa d’oliva cru És el destina a refinació o a usos no alimentaris

2. Oli de sansa d’oliva refinat: Obtingut per refinació de l’oli de sansa cru.

3. Oli de sansa d’oliva: Obtingut per barreja de l’oli de sansa d’oliva cru i sansa d’oliva refinat.

La producció de tots aquests tipus d’oli és generada per una estructura industrial dedicada a l’elaboració i comercialització de l’oli, i constituïda per diferents establiments:

Almàsseres o molins d’oli: Dedicats a l’extracció primària de l’oli d’oliva per procediments físics.

Extractores: Són extractores d’oli de sansa, que aprofiten aquest subproducte de les almàsseres per a fer-ne una segona extracció amb dissolvents.

Indústries de refinació: Tornen a condicionar els olis de sansa o els que són defectuosos per convertir-los en aptes per al consum humà.



Embotelladores: Envasen el producte per a la seva comercialització.

En aquest projecte doncs, realitzem l’automatització del procés d’extracció d’oli d’oliva arbequina obtenint oli d’oliva verge extra extret per procediments físics en una almàssera o molí d’oli.

L’oliva arbequina és una espècie molt resistent al fred i produeix olives petites i arrodonides. La producció és a mitjans de novembre. És l’oliva més apreciada en la producció d’oli, dóna altes collites i el rendiment és del 20 al 22 %.

2.4. Normes i referències 2.4.1. Disposicions legals i normes aplicades

UNE 157001. Criteris generals d’elaboració de projectes R.D.842/2002. Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

2.4.2. Bibliografia Apunts i pràctiques assignatura Automatització Industrial Automatització industrial amb GRAFCET. Autors: Oriol Boix Aragonès, Antoni

Sudrià Andreu, Joan Bergas Jané. Edicions UPC. Manual:

o Fundamentos de programación de STEP7 con SIMATIC S7-300. Siemens.

o Automatización Totalmente Integrada (ATI). Siemens. o S7-GRAPH – Programación de controles secuenciales. Siemens o S7-300 Automation System Module Data. Siemens o Simatic controller. Siemens

2.4.3. Programes de càlcul Simatic STEP 7 V5.3

o Simatic S7-GRAPH V5.3 o Simatic S7-PLCSIM V5.3

2.4.4. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte Per a garantir la qualitat de la redacció del projecte s’ha comprovat que no hi hagi

disconformitats entre les diferents parts del projecte.

S’ha redactat la memòria del projecte seguint les recomanacions de la norma UNE 157001 sobre els criteris d’elaboració de projectes.

2.4.5. Altres referències Catàlegs comercials de SIEMENS.



2.5. Definicions i abreviatures

- PLC (Controlador Lògic Programable): Equip electrònic programable que permet emmagatzemar una seqüència d’ordres, programa, en el seu interior i executar-lo de forma cíclica per tal de realitzar una determinada feina.

- Sensor: Instrument que mesura el valor d’una variable de procés i que correspon a un estat determinat de la sortida.

- Pannell: Estructura que té un grup d’instruments muntats sobre ell, conté la interfície operador-procés, i s’escull per tenir una única designació.

- GRAFCET (Graphe de Comanden Etape-Transition): Mètode gràfic que permet el estudi d’un automatisme de forma rigorosa i fàcil d’aplicar a la indústria.

- GEMMA (Guide de Etude des Modes des Marches et de Arrêts): Guia de l’estudi dels modes de marxa i parada d’una planta.

2.6. Requisits de disseny

Es tracta de desenvolupar l’automatització d’un moli d’oli mitjançant el programa Simatic STEP 7 de SIEMENS que permeti obtenir una producció d’oli adequada a les necessitats de la cooperativa i que permeti tenir una producció automatitzada amb seguretat i amb producció d’alt rendiment.

2.7. Anàlisi de solucions

Hem hagut de prendre algunes decisions per tal de realitzar el procés de la forma més adequada possibles a les circumstàncies del molí d’oli el qual s’ha d’automatitzar.

Concretament hem triat on posàvem la rentadora, si abans dels dipòsits d’emmagatzematge o després. Finalment hem triat que instal·làvem la rentadora després dels dipòsits ja que estem parlant d’un molí d’oli d’una població com la Canonja, en la que els pagesos van a diferents hores a descarregar les olives i que normalment les quantitats de cada descàrrega no són gaire elevades. Per tant, s’emmagatzemaran les olives en dipòsits per tal de tenir la quantitat adequada per a començar amb l’elaboració de l’oli. Si s’instal·lés la rentadora abans dels dipòsits llavors s’emmagatzemarien les olives un cop ja han sigut remullades i llavors podríem malmetre les qualitats de l’oli resultants.

Una altra decisió que s’ha pres és el tipus de molí que es vol fer servir per la molturació de les olives. Existeixen tres tipus: el molí de pedres, el molí de martells i el tipus mixt. Descartarem primerament el molí de pedres. És el mètode tradicional de molturació de les olives, i està pràcticament extingit, només s’utilitza en escassos molins d’oli com a testimoni i per producció limitada. Aquest mètode consisteix en picar les olives amb una gran roda de pedra.



El sistema de tipus mixt tenim una prèvia molturació de les olives amb pedres i posteriorment pas per molí homogeneïtzador de dents o ganivetes.

Triarem el sistema de molins de martells, aquest molí és d’acer inoxidable. Té un sistema de martells amb capçals que molturen les olives en girar a gran velocitat, els martells estan col·locats a l’interior d’una criba perforada reguladora de la grossor dels forats.

L’última decisió presa ha estat l’elecció del sistema d’extracció de l’oli. Tenim el sistema de premses, els sistema continu de tres fases i el sistema continu de dues fases.

Descartarem primerament el sistema de premses, és el sistema tradicional que extreu l’oli per pressió. Consisteix en col·locar la pasta, extreta de la molturació, estesa en fines capes a sobre de discos de material filtrant, anomenats confins. Aquests s’apilen uns sobre els altres dins d’una vagoneta. Després els confins se sotmeten a premsatge mitjançant una premsa hidràulica i l’oli flueix per sobre de la vagoneta.

El sistema continu de tres fases consisteix en finalitzada la batuda, la pasta anava a una centrífuga horitzontal o decanter mitjançant una bomba de dosificació de velocitat variable. En aquesta centrífuga se separen, per diferència de densitat, tres productes: la sansa, l’oli i les oliasses.

El sistema escollir és el de dues fases. El sistema consisteix a separar, en el decanter la fase oliosa d’una altra fases consistent en la barreja de la sansa i les aigües de vegetació. Aquesta tecnologia és més ecològica, hi ha estalvi d’aigua, energia i impacte ambiental.



2.8. Descripció General 2.8.1.Descripció del procés industrial en un molí d’oli

En el procés d’elaboració de l’oli d’oliva hi podem distingir dues etapes ben diferenciades; per una banda tenim l’àrea de recepció i per l’altra l’àrea d’extracció d’oli.

L’àrea de recepció és la etapa que s’encarrega de rebre les olives que porta l’agricultor, netejar-les, pesar-les, emmagatzemar-les i rentar-les. En canvi, l’àrea d’extracció d’oli és la fase on es procedeix a l’elaboració de l’oli.

Veiem un esquema del procés industrial:

Zona/Entrades Operacions Equips Sortides

Àrea de recepció

Oliva collita

Descàrrega

Neteja

Control

Emmagatzematge

Rentat

Sitges

Ventadora

Bàscula

Dipòsits

Rentadora d’aigua

Petites rames

Fulles, brots...

Aigües, pedres

Àrea d’extracció

Aigua

Aigua

Molturació

Batuda

Separació

Neteja

Emmagatzematge

Molí de martells

Batedora

Decantació 2 fases

Centrífuga vertical

Dipòsits

Oli + sansa humida

Oli

2.8.1.1. Àrea de recepció Aquesta àrea correspon a la primera part de tot el procés d’obtenció de l’oli d’oliva

extra verge, consisteix a preparar l’oliva per a la seva posterior molturació. Es realitzem diverses operacions que són comunes, amb més o menys perfecció i automatització, a tots els molins d’oli.

Aquestes operacions són:

• Descàrrega de les olives per part dels pagesos • Neteja de les fulles, brots, terra... • Mesura pes de les olives



• Emmagatzematge • Rentat

Després de la collita d’olives, els pagesos es dirigeixen al molí i descarreguen les olives en una de les sitges situades a l’entrada de la nau. Les sitges estan col·locades a peu de terra, d’aquesta manera els agricultors podran abocar les olives amb més facilitat i comoditat. A la part superior de les sitges tenim unes reixes que permeten fer la primera neteja de petites rames.

Seguidament, una cinta transportadora elevarà les olives fins a deixar-les a la ventadora. Aquesta ventadora està formada per una malla vibradora i per una part que emet forts corrents d’aire. Primer de tot, les olives cauen a la malla vibradora encarregada d’homogeneïtzar les olives, les distribuirà per tota la malla per afavorir el procés de ventació. La malla vibradora té una certa inclinació que permet que les olives vagin desplaçant-se a través d’ella.

Un cop les olives arriben al final de la malla, cauran en un petit recipient. En aquest salt, les olives passen per forts corrents d’aire produïts per la ventadora que separarà i eliminarà les fulles, brots i cossos estranys de poc pes, aquest rebuig cau directament a una zona destinada a tal efecte.

Llavors les olives seran transportades amb una altra cinta fins a la bàscula electrònica de pesada contínua. Un cop pesades es transporten fins als dipòsits d’emmagatzematge. El transport es fa mitjançant una cinta transportadora que porta les olives des de la bàscula fins damunt dels dipòsits. Al final d’aquesta cinta, perpendicularment i a sota tenim una altre cinta que porta les olives en un dipòsit o un altres del dos existents. Aquesta cinta, girarà a una banda o altra segons es vulgui omplir el dipòsit dret o esquerra.

L’últim pas de l’àrea de recepció és el rentat de les olives. A la sortida dels dipòsits tenim una cinta transportador que recollirà les olives que surten tan d’un dipòsit com de l’altre (sempre sortiran les olives d’un sol dipòsit) i les portarà fins una altra cinta transportadora que les elevarà fins la rentadora.

El procés de rentat permetrà treure les pedres, terra i el fang, així deixarem les olives en perfecte estat per a la producció de l’oli. Per aquesta operació utilitzem una rentadora, les olives circulen per un canal de rentat lleugerament inclinat. Les olives floten i són arrossegades i netejades degut al fort cabal d’aigua que circula. El rebuig es queda al fons, i és expulsat a través d’un cargol sens fi.

Un cop les olives surten de l’aigua es procedeix a escorre-les, per fer això es dipositen en un cilindre de xapa perforada que gira a elevada velocitat, a través de la xapa es filtrarà l’aigua i per la centrifugació, les olives quedaran eixutes. (veure plànol nº3).

2.8.1.2. Àrea d’extracció d’oli En aquesta fase es realitza l’obtenció de l’oli pròpiament dita. Ja tenim les olives en

perfectes condicions per a procedir a l’extracció de l’oli.

L’àrea consta de les següents operacions:

• Molturació • Batuda • Separació • Neteja



Un cop les olives estan netes són transportades mitjançant una cinta de cargols sens fi fins al molí de martells. En aquest molí es realitza la molturació, el sistema de martells gira a gran velocitat, 3000 rpm a l’interior d’una criba perforada que gira en sentit contrari als martells. D’aquesta forma moldrem les olives i obtindrem una pasta que serà transportada a la batedora amb un cargol sens fi.

La batuda es realitza a una temperatura d’uns 35 ºC, aquesta operació prepara la pasta o massa per afavorir la separació de l’oli. Les batedores són horitzontals i estan constituïdes per un vas semicilíndric amb vis sens fi incorporat que fa voltar la pasta. Les parets dels cossos de la batedora estan constituïdes per semicilindres concèntrics per on circula aigua calenta, així escalfa la pasta i la manté a la temperatura adequada.

Quan tenim la pasta o massa ben batuda es porta al decànter o centrífuga horitzontal, encarregada de realitzar la separació o extracció de les fases de la massa. La pasta arriba a la centrífuga gràcies a una bomba de massa, la qual incorpora un dispositiu per afegir aigua a la massa per tal de fer-la més transportable fins la centrífuga. Aquesta aigua està a la mateixa temperatura que la massa i farà possible la formació d’anells hidràulics que afavoriran la decantació. Per al procés de separació de les fases s’emprarà el sistema continu de dues fases, que consisteix en separar l’oli de la sansa i les aigües de vegetació. Aquesta sansa i les aigües de vegetació es denomina sansa humida o sansa de dues fases.

El decànter consta d’un tambor cònic-cilíndric d’eix horitzontal que gira a gran velocitat, d’aquesta manera sotmet la pasta a una centrifugació. Dintre el tambor hi ha un cargol sens fi que gira a una velocitat inferior al tambor. La massa entra al tambor per l’eix de gir i gràcies a la força centrífuga es formen dues anelles, una corresponent a la sansa, l’anella de major diàmetre, i l’altre corresponent a l’oli. La sansa surt del decànter a través d’un cargol sens fi i es transporta fins a una sitja. L’oli serà extret per mitjà d’una bomba fins a la centrífuga vertical.

La centrífuga vertical és l’encarregada de separar l’oli procedent del decànter de les restes de residu sòlid i aquós procedent de l’operació anterior. Aquesta separació es realitza per centrifugació en centrífuga d’eix vertical d’alta velocitat, en el procés s’afegeix aigua calenta per facilitar la separació de l’oli i la resta de residus, i de l’aigua de neteja. L’oli i les aigües vegetals tenen diferent densitat per això a gran velocitat se separen. L’oli quan surt de la centrífuga va a parar a unes tines i posteriorment, una bomba porta l’oli a través d’un tub fins als dipòsits d’emmagatzematge. (veure plànol nº4).



2.8.1.3. Diagrama de tot el procés d’elaboració d’oli

Figura 1. Procés elaboració de l’oli

2.8.2. Maquinària i dispositius utilitzats per l’obtenció de l’oli

Diferenciarem la maquinària utilitzada en cada fase del procés. La maquinària de l’àrea de recepció és maquinària que treballa amb les olives, les neteja, les pesa i les renta. En canvi, en l’àrea d’extracció d’oli la maquinària moltura, bat, extreu i separa. Els dispositiu utilitzats en ambdues fases són dispositius o d’emmagatzematge, com les sitges o dipòsits, o de transport, com les cintes o cargols sens fins.

2.8.2.1. Àrea de recepció En aquesta àrea tenim primer dues sitges metàl·liques amb reixa a l’entrada. Una sitja és

un dispositiu destinat a dipositar materials, en aquest cas, olives. Són de forma cònica i la càrrega s’efectua per la part superior, i la descàrrega es realitza per un comporta a la part inferior.



També s’utilitzen cintes transportadores de 40 cm d’ampla amb motor de 2 CV. Una cinta transportadora és un sistema de transport continu que consisteix en una banda sense fi de goma que corre per sobre d’un suport, cilindres paral·lels que roten.

Tenim una ventadora de producció entre 20 i 25 T/h amb motor de 4 CV. Aquesta ventadora està formada per una malla vibradora i per la ventadora pròpiament dita que emet fort corrents d’aire.

Tenim una bàscula electrònica de pes continu que té una sitja per a les pesades de capacitat 120 kg i una sitja a la part inferior d’igual capacitat per regular el pas de les olives a la cinta transportadora. que portarà les olives fins als dipòsits d’emmagatzematge. Aquestes cintes tenen un motor de 2 CV. Concretament tenim dos dipòsits d’emmagatzematge d’acer inoxidable, amb una capacitat d’uns 1000 kg cada un.

A la sortida dels dipòsits tenim una altre cinta de 2 CV que transportarà les olives fins a la rentadora. La rentadora té una capacitat de producció entre 12 i 15 T/h. Una altra cinta de cargol sens fi eliminarà les pedres. Aquesta cinta de cargols sens fi consisteix en un tub metàl·lic central, que fa d’eix. Al seu voltant tenim un forma de rosca que permet desplaçar els materials, aquesta cinta té un motor de 2 CV.

Resum maquinària existent:

MAQUINÀRIA UNITATS

Sitges de recepció 2

Dipòsits d’emmagatzematge 2

Cintes transportadores 5

Cintes de cargols sens fi 1

Ventadora 1

Bàscula amb sitja de pesades i sitja de regulació de pas 1

Rentadora 1

2.8.2.2. Àrea d’extracció d’oli

Una cinta de cargols sens fi de 2 CV portarà les olives fins al molí de martells. Aquest molí és d’acer inoxidable. Té un sistema de martells amb capçals que molturen les olives en girar a gran velocitat, unes 3000 rpm. Aquest martells estan col·locats a l’interior d’una criba perforada reguladora de la grossor dels forats. La potència és de 25CV.

Seguidament la massa es transportada fins a la batedora mitjançant una altra cinta de cargols sens fi de 2 CV.

La batedora està formada per dos cubs d’acer inoxidable, la massa o pasta entre en aquests cubs hi ha unes pales circulars d’eix horitzontal fan voltar la pasta en el seu interior. Les parets de la batedora estan constituïdes per semicilindres concèntrics que fan de cambra d’escalfament, per on circula aigua calenta, a una temperatura d’uns 35 ºC. D’aquesta manera mantindrem la pasta a una temperatura idònia per afavorir la posterior separació de l’oli. Primer la massa es transportada fins a abocar-la a la batedora de la part



superior, quan aquest cub de la batedora està ple, la pasta cau al cub inferior. Aquesta batedora té una capacitat total d’uns 7600 kg, i cada cub de 3800 kg. La potència és de 8 CV. La massa romandrà en el cub inferior fins que un bomba de massa porti la pasta fins al decànter o centrífuga horitzontal.

El decànter consta d’un tambor cònic-cilíndric d’eix horitzontal que gira a 2500 rpm. És d’acer inoxidable i té dues sortides independents, una per l’oli i l’altra per la sansa humida. La potència és de 20 CV i permet obtenir produccions de 2500 kg/h.

La centrífuga vertical té una velocitat de 6400 rpm i una potència de 7,5 CV.

Resum maquinària existent:

MAQUINÀRIA UNITATS

Cintes de cargols sens fi 3

Molí de martells 1

Batedora 1

Decànter 2 F 1

Centrífuga vertical 1

Dipòsits emmagatzematge oli 2

Dipòsit sansa humida 1

2.8.3.Elements de control 2.8.3.1. Motors

Com hem vist tenim una sèrie de motors que hem de controlar. Farem distinció entre els motors de les màquines utilitzades en les diferents operacions (M) i el motors utilitzats en les diferents cintes transportadores o cargols sens fins (MC).

2.8.3.1.1. Àrea de recepció

NOM FUNCIÓ INICI FI

MC1 Cinta 1 transportadora d’olives Sitja recepció Ventadora

M1 Ventadora - -

MC2 Cinta 2 transportadora d’olives Ventadora Bàscula

MC3 Cinta 3 transportadora d’olives Bàscula Cinta5

MC4 Cinta 4 transportadora d’olives Cinta4 Dipòsits

MC5 Cinta 5 transportadora d’olives Dipòsits Cinta 6



MC6 Cinta 6 transportadora d’olives Cinta 5 Rentadora

M2 Moto-boma aigua - -

MC7 Cinta 7 cargols sens fi pedres Rentadora Exterior

2.8.3.1.2. Àrea d’extracció d’oli

NOM FUNCIÓ INICI FI

MC8 Cinta 8 cargols sens fi olives Rentadora Molí

M3 Motor molí martells - -

M4 Motor criba - -

MC9 Cinta 9 cargols sens fi pasta Molí Batedora

M5 Motor batedora - -

M6 Motor bomba massa Batedora Decànter

M7 Motor bomba aigua - -

M8 Motor decànter - -

MC10 Cinta 10 cargol sens fi sansa Decànter Tolva

M9 Motor bomba oli Decànter Centrífuga

M10 Motor centrífuga vertical - -

M11 Motor bomba oli Centrífuga Dipòsits

M12 Motor bomba sansa Tolva Dipòsit

2.8.3.2.Accionadors Els accionadors són elements de tall que tornen a la posició de repòs, obertura dels seus

contactes, quan deixa d’actuar la força que el mantenia connectat. Utilitzarem els accionadors com a senyals de sortida de l’autòmat, d’aquesta forma controlarem els motors que fem servir.

Així doncs cada motor que utilitzem tindrà un accionador associat. Hem instal·lat un total de 10 connectors per a motors fins a 3 kW i 12 connectors per a motors fins a 75 kW. Tots s’han escollit SIEMENS ja que al tenir l’autòmat de la mateixa marca ens ha sortit més econòmic.



2.8.3.3. Cilindres pneumàtics Els cilindres pneumàtics són actuadors que fan el treball de manera rectilínia, mitjançant

moviments d’empenta i tracció que transformen l’energia continguda en l’aire comprimit en treball mecànic. L’aire comprimit per accionar els cilindres fa que la velocitat d’accionament sigui molt gran. Tenim dos tipus de cilindres pneumàtics, el simple efecte i els de doble efecte.

Els cilindres de simple efecte només tenen una entrada de pressió i l’accionament el fan en un únic sentit. El retorn a la posició inicial es realitza mitjançant una molla recuperadora que porta el cilindre incorporat.

En els cilindres de doble efecte, l’aire comprimit exerceix la seva acció en les dues cambres del cilindre, d’aquesta manera pot realitzar el treball en els dos sentits del moviment. El cilindre realitza la cursa d’avanç en aplicar aire comprimit a la cambra posterior i comunicar la cambra anterior amb l’atmosfera. El retrocés s’efectua aplicant aire a pressió a la cambra anterior i comunicant la cambra posterior amb l’atmosfera.

Degut a que utilitzarem cilindres pneumàtics que necessitin l’accionament en els dos sentits, tots el cilindres utilitzats seran de doble efecte.

2.8.3.3.1. Àrea de recepció

NOM FUNCIÓ

CP1 Comporta 1 sitges de recepció

CP2 Comporta 2 sitges de recepció

CP3 Comporta 3 dipòsit emmagatzematge 1

CP3 Comporta 4 dipòsit emmagatzematge 2

2.8.3.3.2. Àrea d’extracció d’oli

NOM FUNCIÓ

CP5 Vàlvula pas aigua a la pasta

CP6 Vàlvula pas aigua a centrífuga

2.8.3.4.Sensors

Els sensors o detectors són dispositius que proporcionen informació de la planta a l’autòmat. Els dispositius transmetran els senyals d’entrada a l’autòmat i a través del programa s’actuarà a les sortides de la forma corresponents.

Per tal que l’automatització resulti satisfactòria, és important elegir bé els sensors.

Finals de carrera de comportes Utilitzarem sensors inductius Klöckner-Moeller ATI 30 DR.



FC_CP1 Comporta 1 sitges de recepció

FC_CP2 Comporta 2 sitges de recepció

FC_CP3 Comporta 3 dipòsit emmagatzematge 1

FC_CP3 Comporta 4 dipòsit emmagatzematge 2

FC_CP5 Vàlvula pas aigua a la pasta

FC_CP6 Vàlvula pas aigua a centrífuga

Figura 2. Final de carrera.

Detectors per a nivells màxims i mínims dipòsits i sitges. Seleccionem el sensor mecànic que detecta el contacte directe de les olives amb el sensor, és una detecció fiable. Escollim:

1. Sensor de nivell per desplaçament FILSA MS per detecció de nivell màxim de olives.

El con del sensor ha d’estar exposat al material a detectar. Quan el material va omplint el dipòsit, quan arriba al nivell màxim el con exerceix una pressió progressiva contra el material i desplaça el conjunt con varilla i actua a l’interruptor.

Figura 3. Sensor de nivell per desplaçament.



2. Sensor de nivell a membrana FILSA PD per detecció de nivell mínim i màxim de pasta i olives.

Aquests sensors es composen d’un interruptor accionat per una membrana. La actuació del interruptor és el resultat de la pressió exercida per al material a granel contra la membrana que la obliga a retrocedir invertint la posició del interruptor.

Figura 4. Sensor de nivell a membrana.

NOM FUNCIÓ Sensor FILSA

S1 Nivell mínim sitja recepció 1 PD

S2 Nivell mínim sitja recepció 2 PD

S3 Nivell mínim dipòsit emmagatzematge 1 PD

S4 Nivell màxim dipòsit emmagatzematge 1 MS

S5 Nivell mínim dipòsit emmagatzematge 2 PD

S6 Nivell màxim dipòsit emmagatzematge 2 MS

S7 Nivell màxim pasta en el cos inferior de la batedora PD

S8 Nivell mínim pasta en el cos inferior de la batedora PD

S9 Nivell màxim dipòsit sansa humida PD

Detector de nivell d’oli per tina i dipòsit d’oli

Utilitzarem el detector FILSA BLR. És un interruptor de flotador de muntatge lateral. Funciona amb líquids de densitat superior o igual a 0,65 g/cm3. S’instal·la a l’interior del dipòsit o recipient.



Figura 5. Interruptor de flotador.

S10 Nivell màxim tina filtrat oli

S11 Nivell mínim tina filtrat oli

S12 Nivell màxim dipòsit oli

Detectors de flux de sortida d’oli

Per tal de controlar la sortida d’oli del decanter i de la centrífuga utilitzarem sensors de proximitat ultrasònics, ja que necessitem un sensor precís i que actuï sense contacte directe amb el líquid. Escollirem el sensor ultrasònic BERO SONAR 3RG 60 de SIEMENS. Ref.3RG60 12-3AF00. Capacitat de càrrega de 300 mA, 1NA i zona de detecció a=6...30 cm. Tensió de 20...30 V.

Figura 7. Sensor ultrasònic.

S13 Sortida oli del decanter

S14 Sortida oli de la centrífuga



2.8.3.5.Polsadors, pilots, botons, selectors.

Utilitzarem diferents elements per controlar els diferents dispositius.

Tots aquests elements els hem triat de la marca SIEMENS, referència 3SB3.

NOM TIPUS FUNCIÓ Referència

I1 Selector 2 posicions Manual/automatic 3SB3500-2KA11

I2 Selector 2 posicions Marxa/parada 3SB3500-2KA11

I3 ‘Seta’ parada emergència NC

emergència 3SB3603-1HA20

I4 Botó rasant verd lluminós

Zona1

Zona2

3SB3501-0AA41

I5 Pilot verd Led automàtic

Led manual

3SB3644-6BA40

I6 Pilot vermell Led emergència

Led dipòsit 1

Led dipòsit 2

3SB3644-6BA20

I7 Polsador blau restaurar 3SB3602-0AA51



I8 Botó groc lluminós Motors

Comportes

3SB3501-0AA31

2.8.4. Autòmat Programable

Un autòmat programable o PLC (Programmable logic controller) és un equip electrònic programable dissenyat per controlar, en temps real i en entorn industrial, processos seqüencials.

Les parts fonamentals d’un autòmat són:

Unitat Central de Procés Unitat de Memòria Sistema d’Entrada i Sortida

2.8.4.1. Unitat Central de Procés (CPU) La unitat Central de Procés s’encarrega de consultar l’estat de les entrades i adquirir la

seqüència d’instruccions, residents en la memòria de programa, que generaran senyal de sortida específiques en el PLC, ordres que s’enviaran al procés. Durant l’execució del programa, les instruccions són processades en sèrie, una darrera l’altre. La unitat de control és la responsable d’actualitzar contínuament els temporitzadors i comptadors interns que hagin sigut programats.

2.8.4.2. Unitat de memòria La unitat de memòria és la part que s’encarrega d’emmagatzemar el programa i les

dades del procés. Per tant, tenim per una banda la memòria de programa i per l’altra la memòria de dades.

La memòria de programa conté la seqüència d’operacions que s’han de realitzar sobre les senyals d’entrada per obtenir les senyals de sortida, també conté els paràmetres de configuració de l’autòmat, gestiona els possibles errors de funcionament, etc.

La memòria de dades és l’encarregada de guardar l’estat de les variables que fa servir l’autòmat: entrades, sortides, comptadors, etc.

2.8.4.3. Sistemes d’Entrada i Sortida

Aquests dispositius d’entrada i sortida són els encarregats d’establir comunicació entre l’autòmat i la planta. Amb les senyals d’entrada obtenim informació de l’estat en què es troba el procés, mentre que amb les senyals de sortida permeten actua sobre el procés.

2.8.5. Sistema d’Automatització

Utilitzarem el sistema d’automatització SIMATIC S7. Aquest és un producte de l’empresa SIEMENS i forma part de la sèrie actual dels controladors lògics programables. Ens hem decantat per aquest producte degut a que la casa SIEMENS és reconeguda, fiable i conté un ampli ventall de productes per escollir.



Seguidament hem procedit a escollir quina família era més idònia per l’automatització de la nostra planta. Concretament de la família S7 tenim per escollir:

S7-200 Presenta una arquitectura compacta que inclou la CPU, la font d’alimentació, la memòria i les interfases. S’utilitza per a controlar petites màquines.

S7-300 Presenta una arquitectura modular sense necessitat de ventiladors, que permet una configuració a mida de les necessitats. S’utilitza per a controlar processos de gamma baixa i mitja que requereixen major potència i capacitat de còmput que l’anterior. És econòmica, confortable i de fàcil maneig. Les aplicacions són de maquinària en general, sistemes de control i instal·lacions domèstiques i comercials en general.

S7-400 És el controlador d’alt rendiment per a solucions de sistemes en la indústria manufacturera i de processos. És el PLC més potent de la família SIMATIC, utilitzat per a sistemes de gamma mitja i alta amb estructura modular sense ventilador.

El nostre sistema és una instal·lació de gamma mitja, necessitem una PLC que tingui bona relació qualitat preu, que sigui de fàcil maneig i que s’ajusti a les necessitats de l’aplicació, per tant, triarem la PLC S7-300.

2.8.6. Propietats i mòduls SIMATIC S7-300

Figura 8. SIMATIC S7-300.

Les propietats del S7-300 són:

- Memòria de programa de fins a 85 k en instruccions. - Fins a 1024 entrades/sortides. - Interfase multipunt per a configurar petites xarxes amb l’ajuda d’un PC/PG. - Ràpid temps d’execució que permet a la CPU executar fins a 1024 instruccions

binàries en 0,1 ms. - Configuració modular i ràpida expansió possibles a través de mòduls d’interfase

amb un bus pla integrat en la part posterior - Amplitud modular a través de mòduls digitals, analògics, simulació i mòduls de

funció que permeten la comunicació amb altres tipus de mòduls. - Funcions integrades: comptadors, posicionadors, control en llaç tancat, i

mesurament de freqüència en les CPUs 312/314 IFM. - Interfase PROFIBUS integrada en les sèries 300 2-DP. La CPU pot utilitzar-se

també com esclau. - Processament de grans fòrmules matemàtiques.



- Preparació d’un servei HMI cíclic integrat en el sistema operatiu de la CPU. - Configuració/programació ràpida i senzilla amb l’ajuda del software STEP 7. - Àmplies possibilitats de diagnòstic amb l’ajuda de STEP 7. Buffer de missatges

d’error amb data i hora, a més d’ajuda de diagnosi de mòduls en la cerca d’errors per part del usuari.

Les classes de mòduls que formen part de la estructura d’un SIMATIC S7-300 són:

Figura 9. Mòduls SIMATIC S7-300.

CPU: Mòdul central, executa el programa d’usuari, alimenta el us posterior del S7-300 amb 5 V i es comunica amb les altres estacions de la xarxa MPI a través de la interfase MPI.

PS: Font d’alimentació de càrrega per a connectar el SIMATIC S7-300 a una tensió de xarxa 120/230 VAC, la tensió de servei és de 24 V.

IM: Mòdul d’interfase per a la connexió entre l’aparell central (ZG) i els bastidors d’ampliació (EG) en cas de configuració en varies línies.

SM: Mòdul de senyal per a entrades i sortides analògiques i digitals. FM: Mòdul de funció per a comptatge, posicionament i regulació ràpides. CP: Mòdul de comunicacions per a realitzar les tasques de connexió a bus i punt

a punt.

Tots aquests mòduls es fixen sobre un bastidor o perfil de suport d’alumini, aquest permet la connexió a terra de tots els mòduls.

Figura 10. Elements importants en la CPU i la font d’alimentació



2.8.6.1.Mòdul Central El mòdul central, la CPU, és l’encarregada d’executar un programa que ha estat carregat

a la memòria externa i de gestionar les senyals d’entrada i sortida que condicionen les transicions entre les diferents etapes del programa.

Figura 11. Classes de CPU per equips S7-300.

Tenim diferents CPU:

• 7 estàndard • 6 compactes • 6 de seguretat • 2 tecnològiques.

1) CPU Estàndard - CPU 312

Per a aplicacions de petita escala amb requeriments moderats de velocitat d’execució.

- CPU 314 Per a instal·lacions amb requisits mitjans de volum de programa i velocitat d’execució.

- CPU 315-2 DP Per a instal·lacions amb requisits alts de volum de programa i configuració descentralitzada a través de PROFIBUS DP.

- CPU 315-2 PN/DP Per a instal·lacions amb volum de programa mitja, interfase PROFINET i combinació entre MPI i PROFIBUS DP

- CPU 317-2 DP Per a instal·lacions amb elevat volum de programa i configuració descentralitzada a través de PROFIBUS DP.

- CPU 317-2 PN/DP Per a instal·lacions amb elevat volum de programa i configuració a través de PROFIBUS DP. Utilitzable per a intel·ligència distribuïda en automatització basada en components a través de comunicació per PROFINET.

- CPU 319-3 PN/DP Per a instal·lacions que requereixen alt rendiment de processament i elevat volum de treball.

2) CPU Compactes



- CPU 312C Per a instal·lacions petites que exigeixen gran capacitat de processament, amb funcions tecnològiques. Porta incorporades entrades i sortides digitals.

- CPU 313C Per a instal·lacions que requereixen gran velocitat de processament i breus temps de reacció, amb funcions tecnològiques. Porta incorporades entrades i sortides digitals i analògiques.

- CPU 313C-2 PtP Per a instal·lacions que requereixen gran velocitat de processament i reacció, té funcions tecnològiques. Porta entrades i sortides digitals i un segon port sèrie.

- CPU 313C-2 DP Per a tasques amb funcions especials, té funcions tecnològiques. Per a connectar a una perifèria distribuïda i porta entrades i sortides digitals incorporades i un port PROFIBUS-DP master/slave.

- CPU 314C-2 PtP Per a sistemes que requereixen gran velocitat de processament i de reacció, té funcions tecnològiques. Porta incorporades entrades i sortides digitals i analògiques i un segon port sèrie.

- CPU 314C-2 DP Per a tasques amb funcions especials, té funciones tecnològiques, es pot connectar a perifèria distribuïda. Té entrades i sortides digitals i analògiques integrades i un port PROFIBUS-DP master/slave.

De les diferents CPU que tenim escollirem la 314C-2 DP:

Figura 12. CPU 314-2 DP

Característiques CPU314C-2DP

Memòria de treball 48 kB

Instruccions 16 k

Memòria de càrrega 64 kB a 8 MB via MMC

Temps d’execució Operacions al bit 0,1 µs

Operacions de paraula/aritmètica en

coma fixa/flotant

0,2/2/3 µs



Marques/temporitzadors/comptadors Marques 256 B

Temporit./comptad. S7 256/256

Àrees de direccions Àrea de direccionament E/S

1024/1024 B

Imatge de procés E/S 128/128 B

Canals digitals (central) 1016

Canals analògics (central)

253

Nombre de blocs Nº de blocs carregables 1024

Bandes numèriques 512FC, 512 FB, 511 DB

Configuració màxima Perfil suport Màx. 4

Mòduls per perfil 8

Entrades/Sortides integrades Entrades digitals 24 x 24 VDC

Sortides digitals 16 x 24 VDC, 0,5 A

Entrades analògiques 4: ±10 V, 0..10 V, ±20 mA, 0/4..20 mA; 1: 0..600 Ω, PT100

Sortides analògiques 2: ±10 V, 0..10 V, ±20 mA, 0/4.-20 mA

Dimensions 120 x 125 x 130 mm



2.8.6.2.Font d’alimentació de càrrega La font d’alimentació transforma la tensió de xarxa a tensió de servei de 24 VDC i pot

tenir una intensitat de sortida de 2, 5 o 10 A.

Figura 13. Font d’alimentació PS 307.

Les propietats de la font PS 307; 10 A:

- Intensitat de sortida de 10 A - Tensió nominal de sortida 24 Vcc, estabilitzada, a prova de curtcircuits i marxa

en buit - Escomesa monofàsica (tensió nominal d’entrada 120/230 VCA a 50/60 Hz. - Separació elèctrica segura segons NE 60 950 - Es pot utilitzar com a font d’alimentació de càrrega

Figura 14. Esquema de connexió de la font

Figura 15. Diagrama de blocs de la font



En la següent taula trobem les dades tècniques de la font:

Característiques PS 307

Dimensions - 120 x 125 x 200 mm

Pes - 1,2 kg

Paràmetres d’entrada - -

Tensió entrada nominal 120 / 230 V

Freqüència de xarxa nominal 50 Hz o 60 Hz

Marge freqüència de xarxa de 47 Hz a 63 Hz

Intensitat nominal a 120 V 1,7 A

Intensitat nominal a 230 V 3,5 A

Intensitat al connectar (25 ºC) 55 A

I2t (amb pic d’intensitat al connectar)

9 A2s

Paràmetres de sortida - -

Tensió de sortida Valor nominal 24 VDC

Marge admissible 24 V ± 5 % (suporta funcionament en buit)

Temps de pujada Màx. 2,5 s

Intensitat de sortida Valor nominal 10 A (no connectable en paral·lel)

Protecció contra curtcircuits Electrònica, no precisa rearmament

De 1,1 a 1,3 x IN

Rissat residual - Màx. 150 mVPP

Paràmetres elèctrics - -

Classe de protecció segons CEI 536 - I, amb conductor de protecció

Dimensionament del aïllament Tensió nominal d’aïllament (24 V resp. L1)

AC 250 V

Assaig amb DC 2800 V

Separació elèctrica segura - Circuit SELV



Compensació de talls de xarxa (per 93 V o 187 V)

- Mín. 20 ms

Taxa de repetició Mín. 1s

Rendiment - 89 %

Potència absorbida - 270 W

Dissipació - Típ. 30 W

Diagnòstic - -

Indicador Tensió de sortida aplicada - Sí, LED verd

2.8.6.3. Mòdul d’entrades digitals Els mòduls d’entrades digitals permeten connectar el PLC a senyals digitals del procés.

Són adequats per connectar interruptors, detectors, etc. i la tensió nominal és de 24 V.

Hi ha mòduls de 4, 8, 16 i 32 entrades digitals, escollirem el mòdul SM 321 (DI16xDC24V).

Figura 16. Esquema de connexions i diagrama de blocs del SM 321 (DI16xDC24V)



Algunes de les característiques d’aquest mòdul són:

Característiques SM 321


Pes Aprox. 200 g

Nombre d’entades 16 entrades separades galvànicament en grups de 16

Cada entrada té associat un led de color verd.

Longitud cable Max. 1000 m

Consum bus posterior Máx. 10 mA

Dissipació del mòdul 3,5 W

Tensió d’entrada 24 VDC

Senyal a ‘1’ 13 V a 30 V

Senyal a ‘0’ -30 V a +5 V

Intensitat d’entrada Senyal a ‘1’ Typ. 7 mA

Retard senyal entrada Transició de ‘0’ a ‘1’ 1,2 ms a 4,8 ms

Transició de ‘1’ a ‘0’ 1,2 ms a 4,8 ms

2.8.6.4. Mòdul de sortides digitals

El mòdul de sortides digitals permetren emetre senyal digitals del PLC al procés. Converteixen el nivell de senyal intern del S7-300 en el nivell de senyal extern necessari per al procés. Són adequats per connectar electrovàlvules, accionadors, leds, etc.

Existeixen mòdul de 4, 8, 16 i 32 sortides digitals. Hem escollit el mòdul de 32 canals, el SM 322, DO32xDC24V/0,5A.

El esquema de connexions i el diagrama de blocs d’aquest mòdul és:



Figura 17. Esquema de connexions i diagrama de blocs SM 322 DO32xDC24V/0,5A

Algunes de les característiques d’aquest mòdul són les següents:

Característiques SM 322


Pes Aprox. 260 g

Nombre d’entades 32 entrades separades galvànicament en grups de 8

Cada entrada té associat un led de color verd.

Longitud cable Max. 1000 m

Consum bus posterior Máx. 110 mA

Dissipació del mòdul 6,6 W

Tensió nominal de càrrega 24 VDC

Intensitat de sortida Valor nominal 0,5 A

Marge admissible 5 mA a 0,6 A



Intensitat residual Max. 0,5 mA

Retard senyal sortida Transició de ‘0’ a ‘1’ Max. 100 µs

Transició de ‘1’ a ‘0’ Max. 500 µs

2.8.7.Software del PLC Les funcions que permet realitzar el software estàndard STEP7 són:

• Crear i gestionar projectes • Configurar i parametritzar el hardware i la comunicació • Gestionar símbols • Crear programes per als sistemes de destí S7 • Carregar programes en el/s PLCs • Controlar el sistema automatitzat • Diagnosticar errades de la instal·lació • Informar i orientar en tot moment a l’usuari amb el menú d’Ajuda.

El control del PLC es realitza mitjançant el programari Administrador Simatic que crea i gestiona els projectes, cada projecte conté la informació de configuració de comunicacions, el programes creats, etc. L’Administrador Simatic consta d’una sèrie d’eines auxiliars específiques per a cada tasca que s’encarrega d’organitzar, configurar i relacionar.

Eina Tasca assignada

Editor de símbols Denominar una part del procés (entrades/sortides...) amb un mnemotècnic per a fer una programació simbòlica del procés.

HW-Config. Permet configurar la part del Hardware de l’autòmat

Llenguatges de programació:

AWL, KOP, FUP

Mitjançant els tres llenguatges programaren la planta. Programem amb un d’ells però després poder visualitzar la programació amb qualsevol dels tres. Programarem sobre l’OB1, es generarà el programa per segments i el carregarem a la CPU.

Programació amb GRAPH

Per a sistemes més complexos s’utilitza el llenguatge de programació GRAPH, aquest llenguatge es correspon amb el Grafcet de control de la planta, la qual cosa ens facilita molt la realització, la comprensió i el diagnòstic del programa de control.

Diagnòstics de Hardware

L’autòmat en tot moment ens permet mostrar l’estat momentani en que es troba, diagnosticar possibles errors de comunicació i avisar-nos.

Menú d’Ajuda En tot moment i en qualsevol punt del programa disposem d’un complet menú d’ajuda per pantalla que ens orienta i ens informa.



Interacció de software i hardware del PLC:

Figura 18. Interacció Software i Hardware PLC

2.8.8. GRAFCET El GRAFCET (Graphe de commande étape-transition) és un mètode gràfic evolucionat

a partir de les xarxes de Petri que permet representar els automatismes seqüencials tant a nivell d’evolució de l’automatisme com a nivell de programa d’autòmat.

Un automatisme seqüencial és aquell en què les sortides en cada instant no depenen només de les entrades en aquell instant sinó que també depenen dels estats anteriors i de la seva evolució.

2.8.8.1.Introducció històrica El GRAFCET neix el 1977 de mans d’un grup de treball de l’AFCET (Association

Française pour la Cybernétique Economique et Technique, Associació Francesa per a la Cibernètica Econòmica i Tècnica) creat l’any 1975. El mes de juny de l’any 1982 es crea la norma francesa UTE NF C 03-190 (Diagramme fonctionnel “GRAFCET” pour la description des systèmes logiques de commande).

La creació del GRAFCET va ser necessària degut a les dificultats que comportava la descripció d’automatismes amb diverses etapes simultànies emprant el llenguatge normal.

L’any 1988 el GRAFCET és reconegut per una norma internacional, la IEC-848 (Preparation of function charts for control system, Preparació de diagrames funcionals per a sistemes de control) amb els noms de Function Chart, Diagramme fonctionnel o Diagrama funcional. La norma IEC no reconeix el nom GRAFCET perquè les traduccions poden donar lloc a ambigüitats.



2.8.8.2.Principis del GRAFCET

Un GRAFCET és un successió d’etapes. La primera etapa (etapa 0), dibuixada amb doble requadre, és la etapa inicial. Aquesta etapa s’activa en la posta en marxa del sistema.

Les altres etapes es representen per un quadrat identificat també per un número. Entre les etapa hi ha les transicions, que es representen amb un traç perpendicular a la línia que uneix dues etapes consecutives. A cada transició li correspon una receptivitat, és a dir, una condició que s’ha de complir per a poder passar la transició. Les transicions són vàlides quan l’etapa immediatament anterior a ella és activa. Quan la transició és vàlida i la seva receptivitat associada es

compleix es diu que la transició és franquejable.

Les etapes tenen les seves accions associades de forma que quan aquella etapa és activa s’executaran les corresponents accions si les condicions que les afecten són certes però aquestes accions no es podran executar mai si l’etapa no és activa.

Les etapes poden tenir més d’una entrada o sortida:

Les accions associades a una etapa poden ser de tipus extern o intern; les primeres impliquen l’emissió d’ordres cap al sistema que s’està controlant mentre que les altres afecten a funcions pròpies del sistema d’automatització (temporitzadors, comptadors,etc.) En alguns casos pot interessar emprar etapes sense cap acció, normalment s’utilitza quan el sistema està esperant que es produeixi una determinada circumstància.

Les accions es representen com a rectangles units per un traç amb l’etapa a què estan associades.

No hi pot haver mai dues transicions consecutives sense una etapa enmig ni dues etapes consecutives sense transició intermèdia.



2.8.8.3.Utilització del GRAFCET El GRAFCET es pot utilitzar per a descriure els tres nivells d’especificacions d’un automatisme: descripció funcional, descripció tecnològica i descripció operativa. Aquests nivells són els que habitualment s’empren per a dissenyar i per a descriure un automatisme.

a. Descripció funcional En el primer nivell tenim una descripció normalment poc detallada de l’automatisme que permet comprendre ràpidament la seva funció. No ha de contenir cap referència a les tecnologies emprades.

b. Descripció tecnològica En aquest nivell la descripció és de caràcter tecnològic i operatiu de l’automatisme. Queden perfectament definides les diferents tecnologies emprades per a cada funció. En aquest nivell completem l’estructura de la màquina i ens falta l’automatisme que la controla.

c. Descripció operativa En el tercer nivell s’implementa l’automatisme. Es definirà la seqüència d’actuacions que realitzarà l’automatisme, és a dir, l’evolució de l’automatisme i l’activació de les sortides en funció de l’evolució de les entrades.

2.8.8.4.Estructures bàsiques

Les estructures bàsiques més habituals del GRAFCET són les següents:

• Seqüència És una successió alternada d’etapes i transicions en què les etapes es van activant una darrera l’altra. És diu que la seqüència està activa quan com a mínim una de les seves etapes és activa.



• Selecció de seqüència A partir d’una determinada etapa, hi ha dues o més seqüències entre les quals cal triar en funció de les transicions. No és necessari que les diverses seqüències tinguin el mateix nombre d’etapes. Per a la selecció de seqüència és imprescindible que les receptivitats associades a les transicions de selecció siguin excloent, és a dir, que no puguin ser certes simultàniament.

• Salt d’etapes

És un cas particular de selecció entre dues seqüències en què una de les seqüències no té cap etapa.



• Repetició de seqüència És un cas particular del salt d’etapes en què el salt es realitza en sentit ascendent de forma que es repeteix la seqüència d’etapes anterior al salt.

• Paral·lelisme estructural A partir d’una determinada etapa, hi ha dues o més seqüències que s’executen simultàniament. No és necessari que les diverses seqüències tinguin el mateix nombre d’etapes. L’inici de seqüències paral·leles s’indica amb una línia horitzontal doble després de la transició corresponent. De forma similar el final de les seqüències paral·leles s’indica amb una altra línia horitzontal doble abans de la transició corresponent; aquesta transició només és vàlida quan totes les etapes immediatament anteriors són actives.

• Paral·lelisme interpretat El paral·lelisme interpretat apareix quan una etapa té dues o més sortides i les transicions corresponents no són exclusives.



2.8.8.5.Regles d’evolució

Quan realitzem un GRAFCET cal respectar unes regles ja que si no fós així el funcionament de l’automatisme o del conjunt de successos no seria el que caldria esperar a la vista del GRAFCET representat.

• Regla 1: Inicialització En la inicialització del sistema s’han d’activar totes les etapes inicials i només les inicials. La situació inicial d’un GRAFCET caracteritza tant el comportament inicial del sistema com la del control.

• Regla 2: Evolució de les transicions Una transició està validada quan totes les etapes immediatament anteriors a ella són actives. Una transició és franquejable quan està validada i la seva receptivitat associada és certa. Tota transició franquejable ha de ser obligatòriament i immediatament franquejada.

• Regla 3: Evolució de les etapes actives En franquejar una transició cal activar totes les etapes immediatament posteriors i desactivar simultàniament totes les immediatament anteriors.

• Regla 4: Simultaneïtat en el franquejament de les transicions Les transicions simultàniament franquejables han de ser simultàniament franquejades.

• Regla 5: Prioritat de l’activació Si en evolucionar un GRAFCET, una etapa ha de ser activada i desactivada al mateix temps, haurà de romandre activa.

2.8.9. Guia GEMMA 2.8.9.1. Introducció

Per tal de fixar una forma universal d’anomenar i definir els diferents estats que pot tenir un sistema, l’ADEPA (Agence nationale pour le Développement de la Productique Appliquée à l’industrie, Agència nacional francesa per al desenvolupament de la prodúctica aplicada a la indústria) ha preparat la guia GEMMA (Guide d’Etude des Modes de Marches et d’Arrêts, Guia d’estudi dels modes de marxes i aturades).

La GEMMA és una guia gràfica que permet presentar d’una forma senzilla i entenedora els diferents modes de marxa d’una instal·lació de producció i també les formes i condicions per a passar d’un mode a un altre.

El GRAFCET i la GEMMA es complementen l’un a l’altre, d’aquesta manera obtenim una descripció progressiva de l’automatisme de producció.

2.8.9.2. Parts de la guia GEMMA

Un automatisme consta de dues parts fonamentals:

El control del sistema El control pot estar alimentat o sense alimentar. Concretament ens interessa el pas de l’estat sense alimentar a l’estat alimentat i l’estat alimentat.

El sistema de producció Quan tenim el sistema alimentat poden tenir tres situacions: en funcionament, aturat o en procés d’aturada i en defecte. La producció pot existir en qualsevol de les tres situacions, òbviament la situació òptima i normal és la situació en



funcionament, però en les altres dues situacions també podem tenir producció tot i que pot ser que no sigui aprofitable.

La guia GEMMA representa cada una de les quatre situacions esmentades anteriorment (sense alimentar, en funcionament, aturada i defecte) mitjançant sengles rectangles i la producció mitjançant un cinquè rectangle que s’interseca amb els tres rectangles principals. La representació la poden veure seguidament:

Figura 19. Guia GEMMA

Cada una de les situacions es pot subdividir en varies, de manera que al final tenim un total de 17 estats de funcionament possibles. La guia també proposa els principals camins per a passar d’un estat a un altre.

No tots el processos necessiten tots els estats, però els estats necessaris per a cada procés podran fàcilment relacionar-se amb part dels que proposa la GEMMA.

2.8.9.2.1.Grup F: Procediments de funcionament

Aquest grup conté els modes de funcionament necessaris per a l’obtenció de la producció: tenim els de funcionament normal (F1-F3) i els de test i verificació (F4-F6).



Figura 20. Procés en funcionament GEMMA

F1: Producció normal En aquest estat la màquina produeix normalment, és l’estat més importat i va

representat per un rectangle de parets més gruixudes. Al funcionament dins aquest estat se li pot associar un GRAFCET que anomenarem GRAFCET de base, aquest pot no correspondre a un funcionament automàtic.

F2: Marxa de preparació. Correspon a la preparació de la màquina per al funcionament (preescalfaments,

preparació de components, etc.)

F3: Marxa de tancament. Correspon a la fase de buidat i/o neteja que moltes màquines han de dur a terme abans

de plegar o de canviar algunes característiques del producte.

F4: Marxes de verificació sense ordre S’empra per a funcions de manteniment i verificació. La màquina per ordre de

l’operador pot realitzar qualsevol moviment o uns moviments preestablerts.

F5: Marxes de verificació amb ordre S’empra també per a funcions de manteniment i verificació. La màquina realitza el cicle

complet de funcionament en ordre però al ritme fixat per l’operador. En aquest estat la màquina pot produir.

F6: Marxes de test Permet realitzar les operacions d’ajust i de manteniment preventiu.



2.8.9.2.2.Grup A: Procediments d’aturada

Conté tots els modes en què el sistema està aturat (A1-A4), els que porten a una aturada del sistema (A2-A3) i els que permeten passar el sistema d’un estat de defecte a un estat d’aturada (A5-A7). Correspon a totes les aturades per raó de causes externes al procés.

Figura 21. Procediments d’aturada GEMMA.

A1: Aturada a l’estat inicial És l’estat normal de repòs de la màquina. Es representa amb un rectangle doble. La

màquina normalment es representa en aquest estat que correspon habitualment amb l’etapa inicial d’un GRAFCET.

A2: Aturada demanada a final de cicle És un estat transitori en què la màquina, que fins aleshores estava produint normalment,

ha de produir només fins a acabar el cicle actual i passar a estar aturada a l’estat inicial.

A3:Aturada demanada en un estat determinat És un estat transitori en què la màquina, que fins aquell moment estava produint

normalment, ha de produir només fins a arribar a un punt del cicle diferent de l’estat inicial.

A4: Aturada obtinguda

És un estat de repòs de la màquina diferent de l’estat inicial.

A5: Preparació per a la posada en marxa després del defecte Correspon a la fase de buidat, neteja o posada en ordre que en molts casos s’ha de dur a

terme després d’un defecte.

A6: Posada del sistema a l’estat inicial El sistema és portat fins a la situació inicial, un cop realitzat la màquina passa a estar

aturada en l’estat inicial..

A7: Posada del sistema a un estat determinat El sistema és portat fins a una situació concreta diferent de la inicial, un cop realitzat la

màquina passa a estar en situació d’aturada.



2.8.9.2.3.Grup D: Procediments de defecte Aquí tenim tots els modes en què el sistema està en defecte tant si està produint (D3),

està aturat (D1) o està en fase de diagnòstic o tractament del defecte (D2). Correspon a totes les aturades per raó de causes internes al procés.

Figura 22. Procés en defecte GEMMA

D1: Aturada d’emergència Conté la simple aturada d’emergència i totes aquelles accions necessàries per a portar el

sistema a una situació d’aturada segura.

D2: Diagnòstic i/o tractament dels defectes Permet, amb ajut o no de l’operador, determinar les causes del defecte i eliminar-les.

D3:Producció malgrat els defectes Correspon a aquells casos en què cal continuar produint malgrat el sistema no treballa

correctament.

El gràfic complet de tota la guia GEMMA proposat per l’ADEPA és el següent:

Figura 23. Gràfic complet de la guia GEMMA



2.8.10. Llenguatge de programació GRAPH El llenguatge de programació GRAPH de S7 és una evolució del llenguatge gràfic

GRAFCET, permet de forma ràpida i senzilla programa una seqüència d’esdeveniments que realitzin el control sobre els elements a programar.

El procés és dividirà en diferents etapes que es representaran gràficament i podran ésser documentades.

Un control seqüencial controla el procés en un ordre preestablert i en funció de determinades condicions.

La complexitat del control seqüencial depèn de les tasques d’automatització que es volen executar, però un control tindrà sempre com a mínim els 3 blocs següents:

a) Un bloc STEP 7 des del que es podrà cridar el FB (bloc de funció) de S7-GRAPH. Aquest bloc pot ser un OB (bloc d’organització), un FC (funció) o un altre FB.

b) Un FB de S7-GRAPH per a descriure les tasques parcials del control seqüencial i de què depenen. Aquestes tasques parcials, que són les etapes, i dependències, que són les transicions, poden organitzar-se en una o varies cadenes seqüencials.

c) Un DB (bloc de dades) d’instància que contingui les dades i paràmetres del control seqüencial. Aquest DB d’instància s’assigna al FB de S7-GRAPH i pot ser generat automàticament pel sistema.

Figura 24. Blocs de control seqüencial.

Bloc Breu descripció

Bloc d’organització OB Defineixen l’estructura del programa.

Bloc de funció FB Són blocs amb “memòria” que pot programar el mateix usuari.

Funcions FC Contenen rutines de programa per a funcions freqüents.

Blocs de dades d’instància DBs d’instància Es generen automàticament al efectuar-se la



compilació.

Bloc de dades DB Àrees de dades per a emmagatzemar les dades d’usuari. També es poden definir dades globals a les que poden accedir tots els blocs.

Les cadenes seqüencials es programen en el FB de S7-GRAPH. Es composen d’una sèrie d’etapes que s’activen en un ordre determinat depenent de les transicions programades. Les condicions de les transicions es defineixen amb l’ajuda dels llenguatges de programació KOP (esquema de contactes) i FUP (diagrama de funcions).

2.8.10.1. Regles a seguir per estructurar una cadena seqüencial

• Un FB S7-GRAPH pot contenir fins a un total de 250 etapes i 250 transicions. Les etapes i transicions només es poden introduir per parelles.

• Quan es crida un FB de S7-GRAPH arrancan els cadenes seqüencials: - amb la primera etapa de la cadena seqüencial corresponent o - amb l’etapa inicial

• Les cadenes seqüencials poden contenir fins a 256 rames amb - 125 rames alternatives com a màxim i/o - 249 rames simultànies com a màxim

Per a que el temps d’execució no sigui excessiu es recomana no programar més de 20 a 40 rames depenent de la CPU utilitzada • Les rames derivades només es poden tancar conduint-les a una altra rama que es

trobi a l’esquerra de la que es vol tancar. • Els salts poden col·locar-se darrera d’una transició al final d’una rama. Els salts

desemboquen davant d’una etapa de la mateixa o d’una altra cadena del FB actual.

• Els finals de cadena es poden afegir al final d’una rama després d’una transició; així desactivaran el processament de la cadena.

• Les operacions permanents es poden definir abans o després de la cadena seqüencial en el camp previst. Es criden una vegada cada cicle.



2.8.10.2. Elements d’una cadena seqüencial La següent llista mostra els elements que pot contenir una cadena seqüencial i els

botons de la barra d’eines que serveixen per crear aquests elements:

2. 9. Planificació

La planificació la realitzarem a través d’un diagrama de GANT o de barres:

En total el temps estimat per a la realització del projecte és de 19 dies, treballant dues

persones.

2.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics Establirem l’ordre de prioritat dels diferents documents bàsics de la següent manera:

Memòria Plànols Plec de condicions Pressupost


MEMÒRIA DE CÀLCUL




DATA: Abril / 2008.

Memòria de Càlcul Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX MEMÒRIA DE CÀLCUL 3. Memòria de càlcul ....................................................................................... 3

3.1. Estudi de la guia GEMMA de la planta ................................................................. 3

3.1.1.Modes de funcionament ...................................................................................... 4 3.2. Funcionament planta................................................................................................ 5

3.3. Programació de la planta......................................................................................... 5

3.3.1. Creació del projecte en l’Administrador SIMATIC .......................................... 5

3.3.2. Taula de símbols ................................................................................................. 7

3.3.3. Taula de blocs programats ............................................................................... 11

3.3.4. Organigrama dels blocs.................................................................................... 11

3.3.5. Descripció dels blocs programats..................................................................... 11

3.3.5.1. OB1.............................................................................................................. 11

3.3.5.2. FB1,DB1 ..................................................................................................... 13

3.3.5.3. FB2,DB2 ..................................................................................................... 18

3.3.5.4. FB3,DB3 ..................................................................................................... 21

3.3.5.5. FB4,DB4 ..................................................................................................... 24

3.3.5.6. FB5,DB5 ..................................................................................................... 29

3.3.5.7. FB6,DB6 ..................................................................................................... 35

3.3.5.8. FB7,DB7 ..................................................................................................... 36

3.3.5.9. FB8,DB8 ..................................................................................................... 37

3.3.5.10. FB9,DB9 ................................................................................................... 37

3.3.5.11. FB10,DB10 ............................................................................................... 38

3.3.6. Programació blocs ............................................................................................ 39 3.3.6.1. OB1..............................................................................................................39 3.3.6.2. FB1,DB1 ..................................................................................................... 40

3.3.6.3. FB2,DB2 ..................................................................................................... 43

3.3.6.4. FB3,DB3 ..................................................................................................... 45

3.3.6.5. FB4,DB4 ..................................................................................................... 47

3.3.6.6. FB5,DB5 ..................................................................................................... 49

3.3.6.7. FB6,DB6 ..................................................................................................... 52

3.3.6.8. FB7,DB7 ..................................................................................................... 52

3.3.6.9. FB8,DB8 ..................................................................................................... 53

3.3.6.10. FB9,DB9 ................................................................................................... 53

3.3.6.11. FB10,DB10 ............................................................................................... 54

3.3.7. Simulació del programa mitjançant el S7-PLCSIM ....................................... 55 3.3.8. Panell de control ............................................................................................... 59



3. Memòria de càlcul 3.1. Estudi de la guia GEMMA de la planta

La guia GEMMA conté tots els estats possibles en la majoria d’instal·lacions automatitzades. S’ha d’estudiar i escollir els estat necessaris i adequats per cada planta.

En cas que un estat no sigui possible o sigui innecessari és farà una creu a l’estat indicant clarament que aquest no s’ha de considerar.

Els estats de la guia GEMMA que necessitem per a la nostra planta són els següents:

Un cop tenim definits els diferents estats cal marcar les condicions necessàries per a

poder seguir un determinat camí.



3.1.1.Modes de funcionament -Grup F:

F1: Funcionament mode automàtic

En aquest mode la planta funciona sense la intervenció del operador, és el funcionament normal de la planta, la planta està en plena producció. En aquest mode s’hi accedeix quan l’operador selecciona el mode automàtic i el mode en marxa.

La planta en aquest mode funciona tant la fase 1 com la fase 2. La fase 1 funcionarà sempre que es detecti la presència d’olives en una de les sitges de recepció. La fase 2 s’activarà automàticament sempre que es detecti que un dels dipòsits d’emmagatzemament està ple.

F4: Funcionament mode manual

L’operador pot controlar cadascun dels motors i comportes de la planta. Aquest mode s’utilitza per a funcions de manteniment i verificació.

-Grup A:

A1: Aturada a l’estat inicial

En aquest estat la màquina està en repòs, la màquina està preparada per iniciar el procés de funcionament.

A2: Aturada demanada a final de cicle

Quan es selecciona el mode de parada llavors, la planta surt de la producció normal i entra en un estat transitori en el qual la màquina acaba el cicle de producció i seguidament passa a estar parada en el estat inicial.

A5: Preparació per a la posta en marxa després del defecte

Després d’una situació d’emergència, quan s’ha resolt la situació llavors la planta realitza les operacions pertinents per poder posar de nou en funcionament la planta.

A6: Posada del sistema a l’estat inicial

Després del mode manual o de la preparació per a la posta en marxa del sistema després del defecte, quan l’operador prem el polsador Restaurar, llavors el sistema passa a aquest estat, i després, de forma automàtica el sistema passa a l’estat d’aturada a l’estat inicial.

-Grup D:

D1: Aturada d’emergència

Aquesta etapa és la que té la màxima prioritat del sistema. Quan s’entra en aquest estat, tota la planta s’atura.

La parada pot ser perquè hi ha hagut una averia greu i l’operari a polsat el posador d’emergència o perquè hi ha dipòsits plens i per tant no es pot seguir amb la producció.



3.2. Funcionament planta En la memòria descriptiva hem explicat que el moli d’oli consta de dues parts, l’àrea de

recepció (recepció, neteja, pesatge, emmagatzematge i rentatge) i l’àrea d’extracció de l’oli (molturació, batuda, separació i decantació). Les dues àrees estan ben diferenciades ja que en una es treballa amb les olives i en l’altra comença el procés pròpiament dit d’elaboració de l’oli.

Per a realitzar el programa d’automatització hem realitzat la separació de les dues parts del moli d’oli de diferent forma. Per una banda tenim la zona1, la qual englobarà la recepció, neteja, pesatge i emmagatzemament. L’altra zona, zona2, serà el rentatge, molturació, batuda, separació i decantació.

L’operador primer haurà de connectar el sistema i seleccionar mode manual o automàtic i seguidament seleccionar el mode marxa.

Si s’ha seleccionat el mode automàtic el sistema començarà la producció normal. S’encendran els motors de la zona1 i quan es detecti presència d’olives en alguna de les sitges de recepció llavors començarà a funcionar el sistema. Aquesta zona s’aturarà quan l’operador seleccioni la parada.

La zona2 en mode automàtic començarà a funcionar quan un dels dipòsits d’emmagatzematge estigui ple, i s’aturarà quan aquest dipòsits s’hagi buidat o l’operador seleccioni la parada.

Si l’operador prem el botó d’emergència tot el sistema s’aturarà i s’iniciarà el mode manual quan l’operador premi el botó restaurar.

En el mode manual l’operador podrà activar o desactivar qualsevol motors i comporta de la planta, també podrà prémer el botó d’una zona i s’engegaran el motors corresponents a aquella zona.

3.3. Programació de la planta 3.3.1. Creació del projecte en l’Administrador SIMATIC

Per a crear el projecte en l’Administrador SIMATIC S7 hem d’obrir l’Administrador i seguir les instruccions del assistent que ens ajudarà a crear el nostra projecte tot indicant l’autòmat i la CPU que volem treballar. Com a nom del projecte li hem assignat moli_oli, hem triat l’autòmat SIMATIC 300 i la CPU 314-2DP.

Seguidament hem creat tots els mòduls de funcions i hem iniciat la programació de la planta.



Després hem realitzat la configuració del hardware. En l’Administrador ens hem col·locat sobre el nom de l’autòmat i a la dreta hem fet doble clic a la icona de Hardware:

I hem configurat el hardware introduint els mòduls descrits en la memòria descriptiva:



A la part inferior de la finestra trobem una vista detallada del bastidor que hem creat on apareixen tots el mòduls i direccions.

Podem veure com tenim:

- La font d’alimentació PS 307 10 A - CPU314C-2DP

o DI24 Direcció E124...126 o DO16 Direcció A125...125

- DI16xDC24V Direcció E0....E1 - DO32xDC24V/0.5A Direcció A4....A7

Sobre aquestes direccions d’entrada i sortida ubicarem les variables de la nostra planta.

3.3.2. Taula de símbols S’accedeix a la taula de símbols de l’administrador de projectes a través de

Herramientas/Tabla de Símbolos.

Aquesta taula ens és molt útil quan es programa amb un bon nombre de variables i elements. En aquesta taula s’assigna un nom simbòlic a un adreça absoluta.



Els tipus de dades que podem configurar són:

Tipus de dades

BOOL

BYTE

WORD

DWORD

Combinacions binàries des de 1 bit (tipus BOOL) fins a 32 bits (DWORD)

CHAR Un caràcter del joc de caràcters ASCII

INT

DINT

REAL

Valors numèrics

S5TIME

TIME

DATE

TIME_OF_DAY

Valors d’hora i data de STEP 7

La taula de símbols utilitzada en la nostra planta és:

SÍMBOL DIRECCIÓ TIPUS DADES COMENTARI

TIME_TCK SFC 64 SFC 64 Read the System Time Cycle Execution OB 1 OB 1

marxa_z2 M 126.1 BOOL Zona 2 en funcionament

fi_zona2 M 125.7 BOOL Fi de funcionament zona2

fi_zona1 M 125.5 BOOL Fi de funcionament zona1

fi_cicle M 125.3 BOOL Final de cicle de producció normal

fi_ini_motors_Z1 M 125.1 BOOL

Final de la posta en marxa dels motors zona 1

fi_partida M 125.0 BOOL Final d'una partida



fi_ini_motors_Z2 M 124.4 BOOL

Final de la posta en marxa dels motors zona2

en_servei M 124.2 BOOL esta en servei

fi_automatic M 124.1 BOOL Fi mode automàtic

fi_estat_inicial M 124.0 BOOL sistema en estat inicial

G7_STD_3 FC 72 FC 72 restaurar E 125.7 BOOL Restaura el sistema FC_CP4 E 125.5 BOOL Final carrera comport 4 tancada FC_CP3 E 125.4 BOOL Final carrera comporta 3 tancada FC_CP2 E 125.3 BOOL Final carrera comporta 2 tancada FC_CP1 E 125.2 BOOL Final carrera comporta 1 tancada min_sitja2 E 125.1 BOOL Nivell mínim sitja 2 min_sitja1 E 125.0 BOOL Nivell mínim sitja 1 emergència E 124.7 BOOL Polsador d'emergència manual E 124.6 BOOL Mode manual automatic E 124.5 BOOL Mode automàtic/producció normal parada E 124.4 BOOL Parada del sistema marxa E 124.3 BOOL Posta en marxa del sistema zona2 E 124.2 BOOL Marxa zona 2 zona1 E 124.1 BOOL Marxa zona 1 Sens_fi_olives E 1.6 BOOL fi circulació olives zona 1 max_sansa E 1.5 BOOL Màxim del dipòsit de sansa max_oli1 E 1.4 BOOL Màxim del dipòsit d'oli 1 min_tina E 1.3 BOOL Nivell mínim d'oli a la tina max_tina E 1.2 BOOL Nivell màxim d'oli a la tina

D_oli2 E 1.1 BOOL Detecció sortida d'oli de la centrífuga vertical

D_oli1 E 1.0 BOOL Detecció sortida d'oli del decànter

FC_CP6 E 0.7 BOOL Final de carrera vàlvula pas d'aigua a centrifuga

FC_CP5 E 0.6 BOOL Final de carrera vàlvula pas d'aigua a massa

min_bat2 E 0.5 BOOL Nivell mínim del cos inferior de la batedora

max_bat2 E 0.4 BOOL Nivell màxim del cos inferior de la batedora

min_dip2 E 0.3 BOOL Mínim del dipòsit 2 min_dip1 E 0.2 BOOL Mínim del dipòsit 1 max_dip2 E 0.1 BOOL Màxim del dipòsit 2 max_dip1 E 0.0 BOOL Màxim del dipòsit 1 MC3 A 125.7 BOOL Motor cinta 3 MC2 A 125.6 BOOL Motor cinta 2 M1 A 125.5 BOOL motor ventadora



MC1 A 125.4 BOOL motor cinta 1 CP4_tancat A 125.3 BOOL Comporta dip2 tancada CP4_obert A 125.2 BOOL Comporta dip2 oberta CP3_tancat A 125.1 BOOL Comporta dip1 tancada CP3_obert A 125.0 BOOL Comporta dip1 oberta CP2_tancat A 124.3 BOOL Comporta 2 tancada CP2_obert A 124.2 BOOL Comporta 2 oberta CP1_tancat A 124.1 BOOL Comporta 1 tancada CP1_obert A 124.0 BOOL Comporta 1 oberta led_emergencia A 7.7 BOOL Led d'emergència MC11 A 7.6 BOOL motor cinta cargols sens fi sansa M11 A 7.5 BOOL motor bomba oli 2 M10 A 7.4 BOOL motor centrífuga vertical M9 A 7.3 BOOL motor bomba oli 1 MC10 A 7.2 BOOL motors cinta cargols sens fi sansa M8 A 7.1 BOOL motor decanter M7 A 7.0 BOOL motor bomba aigua M6 A 6.7 BOOL motor bomba massa M5 A 6.6 BOOL motor batedora MC9 A 6.5 BOOL motor cinta cargols sens fi pasta M4 A 6.4 BOOL motor criba M3 A 6.3 BOOL motor molí martells MC8 A 6.2 BOOL motor cargols sens fi olives MC7 A 6.1 BOOL motor cargols sens fi pedres M2 A 6.0 BOOL motobomba aigua MC6 A 5.7 BOOL motor cinta transportadora olives MC5 A 5.6 BOOL motor cinta transportadora olives led_automatic A 5.5 BOOL led mode automàtic led_manual A 5.4 BOOL led mode manual led_zona2 A 5.3 BOOL led funcionament zona 2 led_zona1 A 5.2 BOOL led funcionament zona 1

CP6_tancat A 4.7 BOOL comporta 6 vàlvula pas aigua a la pasta tancada

CP5_tancat A 4.6 BOOL comporta 5 vàlvula pas aigua a la pasta tancada

CP6_obert A 4.5 BOOL comporta 6 vàlvula pas aigua a la pasta oberta

CP5_obert A 4.4 BOOL comporta 5 vàlvula pas aigua a la pasta oberta

led_dip2 A 4.3 BOOL led dipòsit d'emmagatzematge 2 ple led_dip1 A 4.2 BOOL led dipòsit d'emmagatzematge 1 ple MC4e A 4.1 BOOL Motor cinta 4 esquerra (dip1) MC4d A 4.0 BOOL Motor cinta 4 dreta (dip2)



3.3.3. Taula de blocs programats

3.3.4. Organigrama dels blocs

3.3.5. Descripció dels blocs programats 3.3.5.1. OB1

El programa del control seqüencial de la programació del molí d’oli es crida i arranca des del bloc d’organització OB1. Es pot programar aquest bloc amb qualsevol del llenguatges KOP, FUP o AWL.

El nostre OB1 consisteix simplement amb la crida del bloc de funcions FB1, que és el bloc encarregat de gestionar tota l’automatització de la planta, i del DB d’instància corresponent, DB1. Així doncs, utilitzem la comanda: CALL FB1,DB1.



3.3.5.2. FB1,DB1

El bloc de funcions FB1 és el bloc que s’encarrega de gestionar tot el funcionament de la planta. Aquest bloc consisteix en la implementació de la guia GEMMA que hem descrit en l’apartat 3.1.

En aquest tenim programades dues cadenes, la primera és la que fa referència a la part de la producció automàtica i manual i les etapes anterior i posteriors a aquestes. I la segona cadena consisteix en el GRAFCET de seguretat del sistema.

El primer estat del FB1 és l’estat A1 de la guia GEMMA que correspon a l’aturada a l’estat inicial.

L’operari ha d’escollir el mode de funcionament que desitja. La transició T1 correspon

al mode de funcionament automàtic, per entrar a aquest mode, l’operador ha de seleccionar el mode automàtic i el selector de marxa. Com veurem quan descrivim la cadena 2 d’aquest mòdul de funcions, quan s’activa el mode marxa la cadena d’emergència passa al segon estat i entra en servei. Llavors s’activa la marca en_servei i s’inicia el mode automàtic.



Per accedir al mode manual es realitza el mateix però seleccionant el mode manual.

Un cop entrem en el mode automàtic, s’encén el led corresponent per indicar que la

planta funciona en aquest mode i es crida el bloc de funció FB3.

Sortirem d’aquest mode automàtic quan l’operador seleccioni la parada.

Llavors passarem a l’etapa S5 que correspon al estat A2 de la guia GEMMA; l’aturada a

final de cicle.

Per iniciar aquesta aturada es crida al bloc de funcions FB8, encarregat de finalitzar la producció automàtica, i quan s’ha acabat el cicle, fi_cicle, llavors el sistema torna a l’etapa inicial de la cadena, la S1.



De forma semblant es procedeix pel mode manual.

S’encén el led corresponen i es crida a la funció FB2 encarregada d’aquest mode de

funcionament. Per sortir d’aquest mode l’operador selecciona la parada i canvia el selector de manual a automàtic.

Seguidament el sistema passa a l’estat A6 de la guia GEMMA en el qual es posa el

sistema a l’estat inicial. Per això es crida el bloc de funcions FB7, quan ja tenim el sistema a l’estat inicial llavors es salta a l’etapa inicial de la cadena, S1.



La descripció de la cadena 2, seguretat del sistema, és la següent:

Una vegada l’operador ha seleccionat el mode marxa, com ja hem descrit, es passa de l’etapa inicial S6 a la següent.

L’acció de l’etapa S7, posar a 1 la marca en_servei, és l’acció que permet iniciar el funcionament de la planta.

Seguidament tenim dues rames alternatives. Es franqueja la transició T11 quan l’operador polsa el botó d’emergència, o tenim els dos dipòsits d’emmagatzematge plens o tenim el dipòsit d’oli ple o el dipòsit de sansa ple.

L’altra rama correspon a deixar la cadena a l’etapa inicial, això succeeix quan s’ha parat la producció per ordre de l’operador, parada, i tenim la cadena 1 amb la etapa inicial activa. D’aquesta manera tenim tot el sistema a punt per torna a produir.



Quan es produeix una situació d’emergència, donant-se algun dels casos descrits

anteriorment, s’activa l’etapa 10 la qual desactiva totes les etapes actives i desactiva tots els motors i tanca totes les comportes. Aleshores, quan el botó d’emergència està desactivat i el operador prem el botó de restaurar s’activa l’etapa següent.

Aquesta etapa simplement activa l’etapa Manual, S2, i es salta immediatament a l’etapa inicial S6 d’aquesta cadena.



3.3.5.3. FB2,DB2 Aquest bloc de funcions correspon al funcionament manual de la planta.

Quan s’inicia aquest bloc tenim quatre rames alternatives. La rama de la transició T16 corresponen pròpiament al mode manual, en el qual premen els botons del panell principal de control l’operador va realitzant les operacions que vol.

Les transicions T1, T3 i T2 corresponen a la posada en marxa dels motors de la zona 1 o 2 depenen del botó que ha premut l’operador. Llavors seguidament l’operador podrà prémer els botons corresponent a les comportes, etc.

En el cas que premi el botó de zona 1, s’activarà el S3 i es cridarà al FB9 encarregat de engegar els motors de la zona 1.



Un cop engegat els motors, l’operador podrà prémer tots els altres interruptors per a fer

les operacions que vulgui, quan selecciona la parada la planta sortida del mode manual.

Procedeix de forma igual quan es prem zona 2 o les dues zones alhora.



3.3.5.4. FB3,DB3 El bloc de funcions FB3 consisteix en la producció normal de tota la planta. Quan

l’operari selecciona el mode automàtic i el mode en marxa llavors comença el funcionament de la zona 1.

En l’etapa 2 es crida al bloc de funcions FB9 que s’encarregarà de posar en marxa els

motors de la zona 1. Quan tinguem la marca fi_ini_motors_Z1 a “1” llavors ja tindrem tots els motors de la zona 1 engegat i es cridarà al bloc FB4. Aquest bloc gestionarà les sitges de recepció i el funcionament de la cinta transportadora MC4 la qual girarà en un sentit o altre depenent del dipòsit d’emmagatzematge vulguem omplir.

Quan l’operador posi el mode parada, ja no hi hagin olives circulant per la zona 1 i

estigui activa l’etapa inicial de la segona cadena d’aquest bloc s’activarà l’etapa S9 que donarà fi al mode automàtic.



La segona cadena iniciarà el funcionament de la zona 2 de la planta quan es donin les condicions necessàries per a la seva posta en marxa.

La transició T4 correspon a les condicions necessàries per a iniciar la zona 2. Quan es

detecti un nivell màxim d’olives en qualsevol dels dos dipòsits d’emmagatzematge i la planta estigui en marxa, llavors es procedeix a iniciar el funcionament de la zona 2. En aquesta etapa inicial, S4, activem la marca fi_zona2 per tal de que si l’operador posa el mode parada i el sistema surti del mode automàtic indicant que la zona 2 ja està finalitzada o que no ha funcionat.



En l’etapa S5 es crida al FB10, el qual posarà en marxa els motors de la zona 2.

Un cop tinguem els motors engegat, fi_ini_motors_Z2=”1”, llavors es cridarà al FB6 que s’encarregarà del funcionament d’aquesta zona. Quan s’activi la marca fi_zona2 tindrem un salt a l’etapa inicial d’aquest cadena.



3.3.5.5. FB4,DB4 Com ja s’ha comentat, aquest bloc gestiona les sitges de recepció i la cinta

transportadora d’olives MC4.

Tenim dues cadenes, la primera fa referència a les sitges de recepció.

Tenim tres rames alternatives. Depenen de quina sitja es detecti la presència d’olives es

procedirà a obrir una comporta a una altra. La transició T2 correspon a la detecció d’olives a la sitja de recepció 2; la T3 a la sitja 1. En cas que es detectin alhora la presència d’olives a les dues sitges de recepció, la sitja 1 serà la prioritària, per això en la transició T3 no hem posat la no presència d’olives a la sitja 2.

La transició T1 es dona quan l’operador selecciona la parada del sistema, i quan tenim la segona cadena d’aquest bloc amb l’etapa inicial activada, llavors s’activa l’etapa S15 que activa la senyal fi_zona1 i quan ja no es detecten olives circulant per la zona 1 hi ha el final del bloc.

Mirem ara la T2.



Després de la transició T2, obrirem la comporta CP2, corresponent a la sitja de recepció

2. El sistema sabrà que ja està oberta gràcies al final de carrera de la comporta, FC_CP2, que estarà a “0”.

Llavors quan ja no es detecti presència d’olives en la sitja de recepció 2 s’activarà

l’etapa següent S19.

Com observem, tenim dues rames alternatives. Si transcorren 5 s i encara no es detecta

la presència d’olives a la sitja 2 llavors seguim amb l’etapa 9 que tancarà la comporta corresponent, però si abans de 5 s es detecta presència d’olives llavors saltarem a l’etapa S8 fins que tornem a detectar la no presència d’olives.

Hem introduït aquesta condició d’espera de 5 s per a que si un mateix pagès ha abocat una part de les olives, fins a omplir la sitja i després no se n’ha adonat però encara li



queden olives per abocar i la sitja li queda buida doncs podrà abocar-les i li contarà en la mateixa partida.

En aquesta etapa doncs es tancarà la comporta CP2 i es posarà a “1” la variable

fi_partida. D’aquesta manera s’indica que a acabat una partida d’un agricultor i que començarà la següent.

Un cop es detecti el final de carrera d’aquesta comporta es realitzarà un salt a l’etapa inicial S1.

De forma idèntica es procedirà per a la sitja de recepció 1.



La cadena 2 s’encarrega de fer girar la cinta transportadora MC4 en el sentit idoni tenint en compte quin dipòsit està ple.

Tenim dues rames alternatives.

Ja veurem quan comentem el bloc FB9 que quan s’inicien els motors de la zona 1, la cinta transportadora MC4 comença girant cap a l’esquerra, és a dir, comença a omplir el dipòsit d’emmagatzematge 1.

Llavors quan es detecti que el dipòsit d’emmagatzematge 1 estigui ple, transició T12, es realitzarà un canvi de sentit de la cinta. De la mateixa forma succeirà quan el dipòsit 2 estigui ple.



Franquejada la transició T12 s’activa la etapa S14 que encén el led corresponen per

indicar que tenim aquest dipòsit ple. També es desactiva en sentit de gir de la cinta cap a l’esquerra i s’activa el sentit contrari. Seguidament es salta a l’etapa S12, etapa inicial d’aquesta cadena.

De forma idèntica passa per canviar el sentit de gir de la cinta de dreta a esquerra. I en

aquest cas s’encén el led del segon dipòsit.



3.3.5.6. FB5,DB5 El bloc FB5 correspon al funcionament de la zona 2. Té cinc cadenes.

Cadena 1:

Tenim tres rames alternatives. Les dues primeres corresponen a la gestió de les comportes dels dipòsits d’emmagatzematge. Si es detecta el nivell màxim d’olives al dipòsit d’emmagatzematge 2 s’activarà l’etapa S8, si el nivell màxim està en el dipòsit 1 s’activarà la S3. Si no hi ha cap nivell màxim en els dipòsits i a la tina no hi ha oli, llavors es passarà a l’estat S11 en el qual es cridarà al FB6 per apagar el funcionament de la zona 2.

Després de detecta el nivell màxim del dipòsit 2 s’obre la comporta 4.



Un cop oberta la comporta seguirà funcionant el sistema fins que ja no es detecti la presència d’olives en el dipòsit.

Llavors es tancarà la comporta i es saltarà a l’etapa inicial d’aquesta cadena.

Es procedeix de la mateixa forma pel dipòsit d’emmagatzematge 2.



La tercera rama alternativa és la que dóna lloc al tancament de la zona 2, tot fent la crida al FB5.

Cadena 2:

Aquesta cadena controla el funcionament del motor de la bomba de massa i de la bomba d’aigua. Aquesta bomba de massa és l’encarregada de desplaçar la pasta des de l’últim cos de la batedora fins al decanter quan es detecta el nivell màxim de pasta en l’últim cos de la batedora. També s’activarà la bomba d’aigua encarregada d’afegir aigua a la pasta impulsada per la bomba de massa.



Un cop obert la comporta de pas d’aigua i activades les motobombes, després de 2 s de la no presència de pasta en el cos inferior de la batedora es desactiven les motobombes, es tanca la comporta CP5 i seguidament es salta a l’etapa inicial d’aquesta cadena, S12.

Cadena 3:

Aquesta cadena s’encarrega d’impulsar l’oli des del decanter fins a la centrífuga vertical. Per tant, quan es detecta la presència d’oli a la sortida del decanter, s’inicia la bomba d’oli 1.

Quan ja no es detecta la presència d’oli es desactiva la bomba i es salta a l’etapa inicial

d’aquesta cadena.



Cadena 4:

Aquesta cadena controla la bomba d’oli 2 encarregada de buidar la tina de filtrat.

Aquesta bomba d’oli s’activarà quan es detecti el nivell màxim d’oli a la tina o quan ja no surti oli de la centrífuga, D_oli2=’0’, i encara quedi oli a la tina, per tant nivell mínim de la tina activat.

Es desactivarà la bomba quan ja no quedi oli a la tina de filtrat. I seguidament es saltarà

a l’etapa inicial d’aquesta cadena, S19.



Cadena 5:

Aquesta gestiona la parada de la zona 2.

Quan es prem la parada i està funcionant la zona 2, es tanquen les comportes dels

dipòsits i s’activa l’etapa 1 de la cadena 1. A diferència de la zona 1, en la que s’espera a final de cicle, partida, a que es tanqui el funcionament de la zona, aquí es força el tancat perquè esperar a que es buidi un dipòsit d’emmagatzematge triga bastant i la parada no seria immediata.

Quan tenim les comportes tancades i activades les etapes inicials de totes les cadenes

d’aquest bloc es crida a la funció FB6.

El FB6 tancarà els motors activats de la zona 2 , un cop tancats es finalitzarà el bloc FB5.



3.3.5.7. FB6,DB6

S’encarrega de tancar els motors de la zona 2.

Es tanquen tots el motors i quan es detecta el final de carrera de les comportes i es

tanquen les vàlvules llavors s’activa la marca que avisa que s’ha finalitzat la zona 2, fi_zona2=’1’ i hi ha el final de cadena.



3.3.5.8. FB7,DB7 Aquest bloc fa referència a l’estat A6 de la guia GEMMA, la posada del sistema a

l’estat inicial.

Aquest estat recordem que ve del funcionament de la planta en estat manual, per tant, el

que aquest bloc realitza es la posada de tot el sistema en l’estat de repòs. Per això es desactiven tots els motos i es tanquen totes les comportes i vàlvules per si en el mode manual l’operador ha deixat algun elements funcionant.

Un cop s’han detectat els finals de carrera de les comportes i vàlvues s’ha passat a

l’etapa S2 que desactiva els leds de manual i emergència. També posem el d’emergència perquè després de l’aturada d’emergència el sistema passa al mode manual per a que l’operari solucioni el problema i pugui restablir el funcionament si pot.



3.3.5.9. FB8,DB8 Correspon a l’aturada demanada a final de cicle, A2.

Durant la producció normal, l’operador prem la parada i llavors el sistema passa a aquesta etapa.

Quan es prem la parada i ja no funciona la zona 1 i la zona 2 llavors tenim el final de

cicle i es pot deixar el sistema a l’estat inicial.

3.3.5.10. FB9,DB9 El FB9 s’encarrega d’engegar el motors de la zona 1 i el led que indica el funcionament

d’aquesta zona.



3.3.5.11. FB10,DB10

S’encarrega d’engegar el motors de la zona 2 i el led corresponent.



3.3.6. Programació blocs 3.3.6.1. OB1



3.3.6.2. FB1,DB1



3.3.6.3. FB2,DB2



3.3.6.4. FB3,DB3



3.3.6.5. FB4,DB4



3.3.6.6. FB5,DB5



3.3.6.7. FB6,DB6

3.3.6.8. FB7,DB7



3.3.6.9. FB8,DB8

3.3.6.10. FB9,DB9



3.3.6.11. FB10,DB10



3.3.7. Simulació del programa mitjançant el S7-PLCSIM Després de realitzar el programa utilitzarem el Software S7-PLCSIM. Aquest paquet de

S7 permet simular el programa realitzat en un autòmat ideal, per tant, podrem visualitzar com funciona teòricament el nostre programa i verificar el seu correcta funcionament i corregir possible errors.

Per entrar en aquest programa clicarem el icona corresponent en l’Administrador

SIMATIC: .

Seguidament es carreguen els blocs creats mitjançant el botó: .

En el PLCSIM creem tots els mòduls d’entrada i sortida necessaris que utilitzem en el programa.

Hem de tenir en compte abans d’executar el programa que tenim unes senyals que

inicialment estan activades i que és necessari iniciar-les abans de posar el mode RUN per al correcte funcionament del programa simulat. Les senyals inicial que cal activar són:

Senyal Direcció

Emergència* E124.7

FC_CP1 E125.2

FC_CP2 E125.3

FC_CP3 E125.4

FC_CP4 E125.5



FC_CP5 E0.6

FC_CP6 E0.7

Un cop tenim tots els senyals inicialitzat podem posar el mode RUN:

Per visualitzar el funcionament del programa en el S7-GRAPH, només cal obrir els FBs

que ens interessen i prémer el icona . A continuació observarem el funcionament del programa pas a pas en funció de les entrades seleccionades.

En els bloc de funcions anirem visualitzant les etapes actives, les quals estaran marcades amb color verd.



Activem el mode automàtic (E124.5) i marxa (E124.3):

Observem com tenim activats el A124.3, A124.1, A125.3 i A125.1 corresponent a les comportes tancades de les sitges i els dipòsits d’emmagatzematge.

Tenim encès el led d’automàtic (A5.5) i el led de la zona 1 (A5.2). També tenim activats tots els motors de la zona 1 (A125.4, A125.5, A125.6, A125.7 i A4.1).

Observem ara les etapes actives del FBs:

Etapa S4 activa del FB1, corresponent al mode automàtic.



Etapa S2 activa del FB3 que crida al FB4, el qual controla el funcionament de la zona 1.

Etapa S1 activa del FB4, està esperant a que es detecti presència d’olives en alguna de

les sitges de recepció.

Anem comprovant pas per pas com el programa funciona tal i com havíem previst tot activant o desactivant les senyals que vulguem.



3.3.8. Panell de control

L’operador té els següents panells de control:


PLÀNOLS




DATA: Abril / 2008.

Plànols Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX PLÀNOLS

4. Plànols........................................................................................................... 3

4.1. Situació ...................................................................................................................... 3

4.2. Emplaçament ............................................................................................................ 4

4.3. Planta 1 ...................................................................................................................... 5

4.4. Planta 2 ...................................................................................................................... 6


PLEC DE CONDICIONS




DATA: Abril / 2008.

Plec de Condicions Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX PLEC DE CONDICIONS

5.1. Disposicions Generals............................................................................................... 3

5.2. Condicions Facultatives ........................................................................................... 4

5.2.1. Delimitació General de Funcions Tècniques .................................................... 4

5.2.2.De les obligacions i drets generals del Contractista ........................................... 5 5.2.3. Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars ........................................................................................................................ 8

5.2.4. De les recepcions de les obres i instal·lacions ................................................. 12

5.3. Condicions Econòmiques ....................................................................................... 15

5.3.1. Principi general ................................................................................................ 15

5.3.2. Fiances .............................................................................................................. 15

5.3.3.Dels preus........................................................................................................... 16

5.3.4. Obres per administració ................................................................................... 19

5.3.5. De la valoració i abonament dels treballs........................................................ 22

5.3.6. De les indemnitzacions mútues ........................................................................ 25

5.3.7. Varis .................................................................................................................. 26

5.4. Condicions Tècniques............................................................................................. 28



5. Plec de condicions 5.1. Disposicions Generals

• Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

• Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.



5.2. Condicions Facultatives 5.2.1. Delimitació General de Funcions Tècniques

• El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra.

• El Constructor

Article 4.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes.

e) e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa.



h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

5.2.2.De les obligacions i drets generals del Contractista

• Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

• Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

• Oficina a l'obra

Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el projectista.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.



- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j)

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

• Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

• Presència del Contractista en l'obra

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

• Treballs no estipulats expressament



Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

• Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

• Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions demanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

• Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i amidaments.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.



• Faltes del personal

Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

5.2.3. Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

• Camins i accessos

Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

• Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit.

• Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.



• Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

• Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

• Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

• Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

• Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció



Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

• Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

• Obres ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.

• Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.



Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà.

• Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

• Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

• Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

• Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

• Materials i aparells defectuosos



Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

• Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

• Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

• Obres sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

5.2.4. De les recepcions de les obres i instal·lacions

• De les recepcions provisionals



Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

• Documentació final d'obra

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

• Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

• Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment



Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

• De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

• Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

• De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.



5.3. Condicions Econòmiques

5.3.1. Principi general

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

5.3.2. Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

• Fiança provisional

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.



• Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

• De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies

un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

• Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

5.3.3.Dels preus

• Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

• Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.



d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

• Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

• Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

• Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

• Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el

Benefici Industrial.

• Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

• Preus de contracta. Import de contracta



Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

• Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

• Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

• Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

• De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar



d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

• Emmagatzament de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

5.3.4. Obres per administració

• Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

• Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

• Obres per administració delegada o indirecta



Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista.

• Liquidació d'obres per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.



• Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

• Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

• Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

• Responsabilitats del contractista

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no



serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.

5.3.5. De la valoració i abonament dels treballs

• Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

• Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa.



El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen.

• Millores d'obres lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

• Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada



Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

• Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

• Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

• Abonament de treballs executats durant el termini de garantia



Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

5.3.6. De les indemnitzacions mútues

• Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

• Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de



l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

5.3.7. Varis

• Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

• Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

• Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre



el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

• Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

• Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.



5.4. Condicions Tècniques

Les Condicions Tècniques Generals engloben el conjunt de característiques que hauran de complir els materials utilitzats en l’automatització i les tècniques de col·locació en la planta. Per qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec de Condicions es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent.

• Maquinària

El contractista serà el responsable del subministrament dels equips, maquinària i

elements de control de la planta, tot garantint una protecció contra depòsits nocius de pols i aigua.

No es deixarà pujar la temperatura en la zona dels quadres elèctric i dels equips per damunt dels 35 ºC, per tant, el contratista haurà d’estudiar aquesta condició i els mitjans necessàris per aconseguir-ho.

• Autòmat programable

Es realitzarà la instal·lació de l’equip de control, així com la instal·lació del programa

per a realitzar la comunicació amb els sensors, etc. I la instal·lació d’aquest elements de control.

El contractista realitzarà les connexions entre totes les parts segons l’indicat en el projecte. S’instal·larà el programa i es posaran en funcionament totes les màquines, prèvia inspecció conjunta del contractista i el Director Tècnic.

Es faran els assajos a l’autòmat que el Director Tècnic consideri oportú, seguint les especificacions necessàries conjuntament amb la resta de les característiques tècniques de l’autòmat programable i d’altres elements discrets o elèctric o qualsevol altra configuració que l’enginyer estimi adequada en el cas concret.

Els assajos es realizaran sobre:

Cilíndres pneumàtics Motors Moto-bombes Sensors L’autòmat

La propietat podrà realitzar les assajos en els tallers de la casa subministradora, sobre un aparell de mostra escollit a l’atzar entre es que conformen el lot, d’acord amb les normes establertes.

Si el resultat és satisfactori, el material s’expedirà al seu punt de destí. Si el resultat sobre un dels aparells no és satisfactori, la casa subministradora efectuarà, pel seu compte, l’assaig de tots els aparells que conformen el lot corresponent.

Aquestes prescripcions de subministrament regeixen per l’equip electrònic i per l’autòmat.



El Contractista és el responsable del correcta funcionament i del compliment de les normes obligatòries a seguir en aquest projecte.

El Contractista haurà d’informar-se sobre les particularitats locals. En cas d’ampliació i/o modificació de màquines existents, és el Contractista el responsable del funcionament global.

• Reconeixement i assajos prèvis

Quan s’estimi oportú, el Director Tècnic podrà encarregar i ordenar anàlisi, assajos o comprovacions dels materials, elements o instal·lacions.

Els costos ocasionats per aquestes proves o comprovacions seran a càrrec del Contractista.

• Assajos

Abans de la posta en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de realitzar els assajos adequats per comprovar, a la total satisfacció del Director Tècnic de l’obra, que absolutament tots els equips, aparells i cablejats han estat instal·lats correctament d’acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries de treball.

Tots els assajos seran presenciats per el enginyer que representa el Director Tècnic de l’obra.

Els resultats dels assajos seran passats en informes indicant la data, nom de la persona encarregada del assaig i la seva categoria professional.

El cablejat, abans de posar-se en funcionament, es sotmetrà a un assaig de resistència del aïllament entre fases i entre fase i terra.

• Xarxa de posta a terra

En cada instal·lació s’efectuarà una xarxa de terra. El conjunt de línees i tomes de terra tindran unes característiques tals que les masses metàl·liques no podran posar-se a una tensió superior a 24 V, respecte de la terra.

Totes les carcasses d’aparells disposaran de la seva toma a terra i seguiran les normes establertes en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les instruccions complementàries.


ESTAT D’AMIDAMENTS




DATA: Abril / 2008.

Estat d’Amidaments Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX ESTAT D’AMIDAMENTS

6.Estat d’amidaments......................................................................................3 6.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA.......................................................................3 6.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL................................................5 6.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE...........................7 6.4. CAPITOL CAP_04 VARIS......................................................................................8



6. Estat d’amidaments 6.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA

Codi Descripció Uts Subtotal Total

CAP_01_1 u Sitja de recepció

Tolva metàl·lica amb xapa de 3 mm. Retxa a la part superior i obertura pneumàtica. Fabricant ABORRELL.

2 2

2 CAP_01_2 u Ventadora L-5 SV

Ventadora amb una producció entre 20.000-25.000 kg/h. del fabricant ABORRELL.

1 1

1 CAP_01_3 u Bàscula electrònica

Bàscula electrònica de pes continua del fabricant Aborrell amb sitja per a les pesades de capacitat 120 kg i sitja reguladora de pas d'olives a la part inferior. ABORRELL.

1 1

1 CAP_01_4 u Dipòsit emmagatzemament

Tolves metàl·liques d'emmagatzemament de 20 Tm ABORRELL amb xapa de 4 mm, amb escales i passadisos segons les normes de seguretat.

2 2

2 CAP_01_5 u Rentadora MOD 1S

Rentadora amb una producció entre 12.000-15.000 kg/h. del fabricant ABORRELL.

1 1

1 CAP_01_6 u Molí de martells

Molí de martells de criba rotatòria de 3.000 rpm i producció 2.500 kg/h del fabricant PIERALISI.

1 1

1 CAP_01_7 u Batedora Triplex Panorama

Batedora de 2 cubs d'acer inoxidable, cada cub té una capacitat de 3.800 kg. Fabricant PIERALISI.

1 1

1 CAP_01_8 u Decànter SPI III S

Decànter de dues fases amb tambor cònic-cilíndric que gira a 2500 rpm i permet produccions d'uns 2500 kg/h. Fabricant PIERALISI.

1 1



1 CAP_01_9 u Centrífuga vertical BRAVO

Centrífuga vertical de 6400 rpm. Fabricant PIERALISI.

1 1

1 CAP_01_10 u Cinta transportadora de Aborrell

Cintes transportadores de goma situades sobre cilindres paral·lels que giren sobre l'eix horitzontal. 40 cm ampla x 50 cm bastidor x 10 m llargada.

6 6

6 CAP_01_11 u Cinta cargols sensfí de Aborrell

Cinta cargols sensfi, tubs metàl·lics amb un eix central de 22 cm de diàetre.

4 4

4 CAP_01_12 u Sitja per a sansa

Sitja metàl·lica de 40 Tm per a sansa elevada a un alçada de 3,7 m.

1 1

1 CAP_01_13 u Dipòsit per a l'oli

Dipòsit metàl·lic per a oli de 10.000 L

1 1

1 CAP_01_14 u Tina per a l'oli

Tina metàl·lica de 50 L.

1 1

1



6.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL


CAP_02_1 u Selector 2 posicions Selector 22 mm, 2 posicions 0-I, de color negre SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3500-2KA11, SIEMENS.

2 2

2 CAP_02_2 u Polsador de parada d'emergència

Polsador parada d'emergència 22 mm completa, diàmetre 40 mm. Desenclavament mitjançant gir a l'esquerra, 1NC, amb placa de fons groga de diàmetre 80 mm. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3603-1HA20. SIEMENS. 1 1

1 CAP_02_3 u Botó rasant verd lluminós Botó rasant 22 mm, verd lluminós. SIGNUM Metallic. SIEMENS. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA41. SIEMENS.

2 2

2 CAP_02_4 u Pilot verd Pilot 22 mm complet, verd, amb LED 24 V UC. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA40. SIEMENS.

2 2

2 CAP_02_5 u Pilot vermell Pilot 22 mm complet, vermell, amb LED 24 V UC. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA20. SIEMENS

3 3

3 CAP_02_6 u Polsador rasant blau Polsador rasant 222 mm complet, blau, 1NA. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3602-0AA51. SIEMENS

1 1

1 CAP_02_7 u Botó rasant groc lluminós Botó rasant 22 mm, groc lluminós. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA31. SIEMENS

28 28

28 CAP_02_8 u Final de carrera

Sensor inductiu ATI 30 DR. Fabricant Klöckner-Moeller.

1 1

1



CAP_02_9 u Sensor de nivell per desplaçament

Sensor de nivell per desplaçament FILSA MS.

2 2

2 CAP_02_10 u Sensor de nivell a membrana

Sensor de nivell a membrana FILSA PD

7 7

7 CAP_02_11 u Interruptor flotador

Interruptor flotador de muntatge lateral FILSA BLR.

3 3

3 CAP_02_12 u Sensor ultrasònci BERO

Sensor ultrasònci BERO 3 RG 60 de SIEMENS.

2 2

2 CAP_02_13 u Accionador motor

Accionador motor 3RT de SIEMENS

22 22

22



6.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE AUTOMATITZACIÓ


CAP_03_1 u Autòmat SIEMENS S7

Autòmat SIEMENS S7 300 amb CPU 314 muntat en armari sobre suport metàl·lic normalitzat de 35 mm

1 1

1 CAP_03_2 u Font d'alimentació PS 307

Font d'alimentació de càrrega PS 307 per SIEMENS S7-300, 5 A, entrada AC 120/230 V, sortida DC 24V. Muntat sobre suport metàl·lic normalitzat de 35 mm.

1 1

1 CAP_03_3 u Bateria per a S7-300

Bateria per a la CPU, 3,6 V TAM 1/2AA,

1 1

1 CAP_03_4 u Perfil de suport

Perfil de suport de 530 mm RIEL per a instal·lació S7-300,

1 1

1 CAP_03_5 u Mòdul Entrades Digitals

Mòdul d'entrades digital SM 321, 16DI, 24 VDC

1 1

1 CAP_03_6 u Mòdul Sortides Digitals

Mòdul de sortides digital SM 322, 32DI, 24 VDC

1 1

1 CAP_03_7 u Cable PC

Cable interfase USB/MPI per a la programació de S7-300 des de PC.

1 1

1 CAP_03_8 u Armari metàl·lic

Armari metàl·lic amb ventilació i pany amb suport per a paret 1000x1200x400. Model CRN-1210/400. Fabricant HIMEL.



1 1

1 CAP_03_9 u Ordenador Pentium IV

Ordenador Pentium IV de 3,5 GHz. Disc dur de 160 GB, 1 GB de RAM, lector de DVD,CD, targeta gràfica SVGA, monitor TFT de 17'', ratolí, teclat,etc.

1 1

1 CAP_03_10 u Software Administrador SIMATIC STEP 7 V5.3.

Paquet bàsic per a PC del Software Administrador SIMATIC STEP 7 V5,3 amb S7-GRAPH. Llicència indivual. SIEMENS.

1 1

1 6.4. CAPITOL CAP_04 VARIS


CAP_04_1 ud Control de qualitat de la instal·lació projectada Cojunt d'assajos necessaris per la correcta posta a punt de la instal·lació projectada, inclòs proves de pressió, ajust de sensibilitat de detectors, comprovació a nivells luminics resultants,etc.

1 1

CAP_04_2 ud Seguretat i Salut en l'execució 1 Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut en l'execució de la instal·lació.

1 1

1


PRESSUPOST




DATA: Abril / 2008.

Pressupost Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX PRESSUPOST

7. Pressupost.....................................................................................................3 7.1. Llistat de preus unitaris............................................................................................3 7.2. Quadre descomposats................................................................................................4

7.2.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA...................................................................4 7.2.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL.............................................8 7.2.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE........................12 7.2.4. CAPITOL CAP_04 VARIS...............................................................................15

7.3. Pressupost.................................................................................................................16 7.3.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA.................................................................16 7.3.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL...........................................18 7.3.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE........................19 7.3.4. CAPITOL CAP_04 VARIS...............................................................................21

7.4. Resum pressupost....................................................................................................22



7. Pressupost 7.1. Llistat de preus unitaris

CODI U DESCRIPCIÓ PREU UNITARI (€) C01_1 u Sitja de recepció 6200 SIS MIL DOS CENTS EUROS C01_2 u Ventadora L-5 SV 11500 ONZE MIL CINC CENTS EUROS C01_3 u Bàscula electrònica 9000 NOU MIL EUROS C01_4 u Dipòsits emmagatzemament 19000 DINOU MIL EUROS C01_5 u Rentadora MOD 1S 10500 DEU MIL CINC CENTS EUROS C01_6 u Molí de martells 9200 NOU MIL DOS CENTS EUROS C01_7 u Batedora Triplex Panorama 28000 VINT-I-VUIT MIL EUROS C01_8 u Decànter SPI III S 92000 NORANTA-DOS MIL EUROS C01_9 u Centrífuga vertical BRAVO 24000 VINT-I-QUATRE MIL EUROS C01_10 u Cinta transportadora de 3200 TRES MIL DOS CENTS EUROS C01_11 u Cinta cargols sensfí de Aborrell 3600 TRES MIL SIS CENTS EUROS C01_12 u Tolva per a sansa 13000 TRETZE MIL EUROS C01_13 u Dipòsits per a l'oli 9000 NOU MIL EUROS C01_14 u Tina per a l'oli 2500 DOS MIL CINC-CENTS EUROS C02_1 u Selector 2 posicions 12,5 DOTZE EUROS AMB CINQUANTA C02_2 u Polsador de parada d'emergènci 13 TRETZE EUROS C02_3 u Botó rasant verd lluminós 10,5 DEU EUROS AMB CINQUANTA C02_4 u Pilot verd 9 NOU EUROS C02_5 u Pilot vermell 9 NOU EUROS C02_6 u Polsador rasant blau 10 DEU EUROS C02_7 u Botó rasant groc lluminós 10,5 DEU EUROS AMB CINQUANTA C02_8 u Final de carrera 35 TRENTA-CINC EUROS C02_9 u Sensor de nivell per desplaçame 38 TRENTA-VUIT EUROS C02_10 u Sensor de nivell a membrana 42 QUARANTA-DOS EUROS C02_11 u Interruptor flotador 76 SETANTA-SIS EUROS C02_12 u Sensor ultrasònic BERO 612 SIS CENTS DOTZE EUROS C02_13 u Accionador motor 40 QUARANTA EUROS C03_1 u Autòmat SIEMENS S7 830 VUIT CENTS TRENTA EUROS C03_2 u Font d'alimentació PS 307 150 CENT CINQUANTA EUROS C03_3 m Bateria per a S7-300 56 CINQUANTA-SIS EUROS C03_4 u Perfil de suport 40 QUARANTA EUROS C03_5 u Mòdul Entrades Digital 280 DOS CENTS VUITANTA EUROS C03_6 u Mòdul Sortides Digital 480 QUATRE CENTS VUITANTA EUROS C03_7 u Cable PC 40 QUATRE CENTS VINT EUROS C03_8 u Armari metàl·lic 340 TRES CENTS QUARANTA EUROS C03_9 u Ordenador Pentium IV 880 VUIT CENTS VUITANTA EUROS C03_10 u Software SIMATIC 2100 DOS MIL CENT EUROS PERS_1 h Ofical de 1ª Electricista 16,9 SETZE EUROS AMB NORANTA



PERS_2 h Oficial de 1ª Muntador 16,9 SETZE EUROS AMB NORANTA PERS_3 h Ajudant d'Electricista 13,6 TRETZE EUROS AMB SEIXANTA PERS_4 h Ajudant de Muntador 13,6 TRETZE EUROS AMB SEIXANTA 7.2. Quadres descomposats 7.2.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA

Codi Descripció Preu Subtotal Import

CAP_01_1 ud Sitja de recepció


PERS_2 0,35 h Oficial de 1ª Muntador 16,9 5,915

PERS_4 0,2 h Ajudant de Muntador 13,6 2,72

C01_1 1 u Sitja de recepció 6200 6200

Suma de la partida 6208,64

Costos indirectes 2 % 124,17

TOTAL PARTIDA 6332,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS MIL TRES-CENTS TRENTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_2 ud Ventadora L-5 SV




C01_2 1 u Ventador L-5 SV 11500 11500



TOTAL PARTIDA 11508,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de ONZE MIL CINC-CENTS VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_3 ud Bàscula electrònica




C01_3 1 u Bàscula electrònica 9000 9000





TOTAL PARTIDA 9188,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU MIL CENTS VUITANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_4 ud Dipòsit emmagatzemament




C01_4 1 u Dipòsit emmagatzemament 19000 19000



TOTAL PARTIDA 19388,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DINOU MIL TRES-CENTS VUITANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_5 ud Rentadora MOD 1S




C01_5 1 u Rentadora MOD 1S 10500 10500



TOTAL PARTIDA 10718,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DEU MIL SET-CENTS DIVUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_6 ud Molí de martells




C01_6 1 u Molí de martells 9200 9200



TOTAL PARTIDA 9392,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU MIL TRES-CENTS NORANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS



CAP_01_7 ud Batedora Triplex Panorama




C01_7 1 u Batedora Triplex Panorama 28000 28000



TOTAL PARTIDA 28568,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VINT-I-VUIT MIL CINC-CENTS SEIXANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_8 ud Decànter SPI III S




C01_8 1 u Decànter SPI III S 92000 92000



TOTAL PARTIDA 93848,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NORANTA-TRES MIL VUIT-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_9 ud Centrífuga vertical BRAVO




C01_9 1 u Centrifuga vertical BRAVO 24000 24000



TOTAL PARTIDA 24488,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VINT-I-QUATRE MIL QUATRE-CENTS VUITANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_10 ud Cinta transportadora de Aborrell






C01_10 1 u Cinta transportadora 3200 3200



TOTAL PARTIDA 3272,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES MIL DOS-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_11 ud Cinta cargols sensfí de Aborrell




C01_11 1 u Cinta cargols sensfí 3600 3600



TOTAL PARTIDA 3680,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES MIL SIS-CENTS VUITANTA EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_12 ud Sitja per a sansa




C01_12 1 u Tolva per a orujo 13000 13000



TOTAL PARTIDA 13268,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRETZE MIL DOS-CENTS SEIXANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_13 ud Dipòsit per a l'oli

Dipòsit metàl·lic per a oli de 10000 L





C01_13 1 u Dipòsit per a l'oli 9000 9000



TOTAL PARTIDA 9188,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU MIL CENT VUITANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

CAP_01_14 u Tina per a l'oli




C01_13 1 u Dipòsit per a l'oli 2500 2500



TOTAL PARTIDA 2558,81 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS MIL CINC-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS

7.2.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL

Codi Descripció Preu

Subtotal Import

CAP_02_1 u Selector 2 posicions

Selector 22 mm, 2 posicions 0-I, de color negre

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3500-2KA11, SIEMENS.

PERS_1 0,05 h Oficial de 1ª electricista 16,90 0,85

PERS_3 0,05 h Ajudant d'electricista 13,60 0,68

C02_1 1,00 u Selector 2 posicions 12,50 12,50



TOTAL PARTIDA 14,31 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CATORZE EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS

CAP_02_2 u Polsador de parada d'emergència

Polsador parada d'emergència 22 mm completa, diàmetre 40 mm. Desenclavament mitjançant gir a l'esquerra, 1NC, amb placa de fons groga de diàmetre 80 mm. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3603-1HA20. SIEMENS.



C02_1 1,00 u Polsador d'emergència 13,00 13,00





TOTAL PARTIDA 14,82 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CATORZE EUROS AMB VUITANT-DOS CÈNTIMS.

CAP_02_3 u Botó rasant verd lluminós

Botó rasant 22 mm, verd lluminós. SIGNUM Metallic. SIEMENS.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA41. SIEMENS.



C02_1 1,00 u Botó rasant verd lluminós 10,50 10,50



TOTAL PARTIDA 12,27 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOTZE EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS.

CAP_02_4 u Pilot verd

Pilot 22 mm complet, verd, amb LED 24 V UC.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA40. SIEMENS.



C02_1 1,00 u Pilot verd 9,00 9,00



TOTAL PARTIDA 10,74 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DEU EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS.

CAP_02_5 u Pilot vermell

Pilot 22 mm complet, vermell, amb LED 24 V UC.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA20. SIEMENS



C02_1 1,00 u Pilot vermell 9,00 9,00



TOTAL PARTIDA 10,74 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DEU EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS.



CAP_02_6 u Polsador rasant blau

Polsador rasant 222 mm complet, blau, 1NA.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3602-0AA51. SIEMENS



C02_1 1,00 u Polsador rasant blau 10,00 10,00



TOTAL PARTIDA 11,76 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de ONZE EUROS AMB SETANTA-SIS CÈNTIMS.

CAP_02_7 u Botó rasant groc lluminós

Botó rasant 22 mm, groc lluminós.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA31. SIEMENS



C02_1 1,00 u Botó rasant groc lluminós 10,50 10,50



TOTAL PARTIDA 12,27 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOTZE EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS.

CAP_02_8 u Final de carrera




C02_1 1,00 u Final de carrera 35,00 35,00



TOTAL PARTIDA 40,37 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUARANTA EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS







C02_1 1,00 u Sensor de nivell per desplaçament 38,00 38,00



TOTAL PARTIDA 43,43 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUARANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS

CAP_02_10 u Sensor de nivell a membrana




C02_1 1,00 u Sensor de nivell a membrana 42,00 42,00



TOTAL PARTIDA 47,51 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VINT-I-SET EUROS AMB VUITANT-SET CÈNTIMS.

CAP_02_11 u Interruptor flotador




C02_1 1,00 u Interruptor flotador 76,00 76,00



TOTAL PARTIDA 82,19 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VUITANTA-DOS EUROS AMB DINOU CÈNTIMS

CAP_02_12 u Sensor ultrasònci BERO






C02_1 1,00 u Sensor ultrasònci BERO 612,00 612,00



TOTAL PARTIDA 628,91 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS CENTS VINT-I-VUIT EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS

CAP_02_13 u Accionador motor




C02_1 1,00 u Accionador motor 40,00 40,00



TOTAL PARTIDA 45,47 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUARANTA-CINC EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS

7.2.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE AUTOMATITZACIÓ

Codi Descripció Preu Subtotal Import CAP_03_1 u Autòmat SIEMENS S7


PERS_1 0,50 h Oficial de 1ª electricista 16,90 8,45 PERS_3 0,50 h Ajudant d'electricista 13,60 6,80 C03_1 1,00 u Autòmat SIEMENS S7 830,00 830,00 Suma de la partida 845,25 Costos indirectes 2 % 16,91 TOTAL PARTIDA 862,16 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VUIT CENTS EUROS AMB SETZE CÈNTIMS

CAP_03_2 u Font d'alimentació PS 307


PERS_1 0,30 h Oficial de 1ª electricista 16,90 5,07 PERS_3 0,30 h Ajudant d'electricista 13,60 4,08 C03_2 1,00 u Font d'alimentació PS 307 150,00 150,00 Suma de la partida 159,15 Costos indirectes 2 % 3,18



TOTAL PARTIDA 162,33 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CENT SEIXANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS

CAP_03_3 u Bateria per a S7-300


PERS_1 0,10 h Oficial de 1ª electricista 16,90 1,69 PERS_3 0,10 h Ajudant d'electricista 13,60 1,36 C03_3 1,00 u Bateria per a S7-300 56,00 56,00 Suma de la partida 59,05 Costos indirectes 2 % 1,18 TOTAL PARTIDA 60,23 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SEIXANTA EUROS AMB VINT-I-TRES CÈNTIMS

CAP_03_4 u Perfil de suport


PERS_1 0,10 h Oficial de 1ª electricista 16,90 1,69 PERS_3 0,10 h Ajudant d'electricista 13,60 1,36 C03_4 1,00 u Perfil de suport 40,00 40,00 Suma de la partida 43,05 Costos indirectes 2 % 0,86 TOTAL PARTIDA 43,91 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUARANTA-TRES EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS

CAP_03_5 u Mòdul Entrades Digitals


PERS_1 0,25 h Oficial de 1ª electricista 16,90 4,23 PERS_3 0,25 h Ajudant d'electricista 13,60 3,40 C03_5 1,00 u Mòdul Entrades Digitals 280,00 280,00 Suma de la partida 287,63 Costos indirectes 2 % 5,75 TOTAL PARTIDA 293,38 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS CENTS NORANTA-TRES EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

CAP_03_6 u Mòdul Sortides Digitals

Mòdul de sortides digital SM 322, 32DI, 24 VDC, 0,5 mA




PERS_3 0,25 h Ajudant d'electricista 13,60 3,40 C03_6 1,00 u Mòdul Sortides Digitals 480,00 480,00 Suma de la partida 487,63 Costos indirectes 2 % 9,75 TOTAL PARTIDA 497,38 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUATRE CENTS NORANTA-SET EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

CAP_03_7 u Cable PC


PERS_1 0,10 h Oficial de 1ª electricista 16,90 1,69 PERS_3 0,10 h Ajudant d'electricista 13,60 1,36 C03_7 1,00 u Cable PC 40,00 40,00 Suma de la partida 43,05 Costos indirectes 2 % 0,86 TOTAL PARTIDA 43,91 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUARANTA-TRES EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS

CAP_03_8 u Armari metàl·lic


PERS_1 0,25 h Oficial de 1ª electricista 16,90 4,23 PERS_3 0,25 h Ajudant d'electricista 13,60 3,40 C03_8 1,00 u Armari metàl·lic 340,00 340,00 Suma de la partida 347,63 Costos indirectes 2 % 6,95 TOTAL PARTIDA 354,58 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

CAP_03_9 u Ordenador Pentium IV


PERS_1 0,50 h Oficial de 1ª electricista 16,90 8,45 PERS_3 0,50 h Ajudant d'electricista 13,60 6,80 C03_9 1,00 u Ordenador Pentium IV 880,00 880,00 Suma de la partida 895,25 Costos indirectes 2 % 17,91 TOTAL PARTIDA 913,16 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU CENTS TRETZE EUROS AMB SETZE CÈNTIMS

CAP_03_10 u Software Administrador SIMATIC STEP 7 V5.3.




PERS_1 0,50 h Oficial de 1ª electricista 16,90 8,45 PERS_3 0,50 h Ajudant d'electricista 13,60 6,80 C03_10 1,00 u Software SIMATIC STEP 7 2.100,00 2.100,00 Suma de la partida 2.115,25 Costos indirectes 2 % 42,31 TOTAL PARTIDA 2.157,56 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS MIL CENT CINQUANTA-SET EUTOS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

7.2.4. CAPITOL CAP_04 VARIS

Codi Descripció Preu Subtotal Import

CAP_04_1 ud Control de qualitat de la instal·lació projectada

Cojunt d'assajos necessaris per la correcta posta a punt de la

instal·lació projectada, inclòs proves de pressió, ajust de sensibilitat

de detectors, comprovació a nivells luminics resultants,etc.



TOTAL PARTIDA 877,20 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VUIT CENTS SEIXANTA EUROS

CAP_04_2 ud Seguretat i Salut en l'execució Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut en l'execució de la

instal·lació.



TOTAL PARTIDA 693,60 Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS CENTS NORANTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS.



7.3. Pressupost 7.3.1. CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA

Codi Descripció Total Preu Import

CAP_01_1 u Sitja de recepció


2 6332,81 12665,62 CAP_01_2 u Ventadora L-5 SV


1 11738,81 11738,81 CAP_01_3 u Bàscula electrònica


1 9188 9188,81 CAP_01_4 u Dipòsit emmagatzemament


2 19388,81 38777,62 CAP_01_5 u Rentadora MOD 1S


1 10718,81 10718,81 CAP_01_6 u Molí de martells


1 9392,81 9392,81 CAP_01_7 u Batedora Triplex Panorama


1 28568,81 28568,81 CAP_01_8 u Decànter SPI III S




1 93848,81 93848,81 CAP_01_9 u Centrífuga vertical BRAVO


1 24488,81 24488,81 CAP_01_10 u Cinta transportadora de Aborrell


6 3272,81 19636,85 CAP_01_11 u Cinta cargols sensfí de Aborrell


4 3680,81 14723,23 CAP_01_12 u Sitja per a sansa


1 13268,81 13268,81 CAP_01_13 u Dipòsit per a l'oli Dipòsit metàl·lic per a oli de 10000 L 1 9188,81 9188,81 CAP_01_14 u Tina per a l'oli


1 2558,81 2558,81

TOTAL 298765,38



7.3.2. CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL Codi Descripció Total Preu Import

CAP_02_1 u Selector 2 posicions Selector 22 mm, 2 posicions 0-I, de color negre SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3500-2KA11, SIEMENS.

2 14,31 28,61 CAP_02_2 u Polsador de parada d'emergència

Polsador parada d'emergència 22 mm completa, diàmetre 40 mm. Desenclavament mitjançant gir a l'esquerra, 1NC, amb placa de fons groga de diàmetre 80 mm. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3603-1HA20. SIEMENS.

1 14,82 14,82 CAP_02_3 u Botó rasant verd lluminós Botó rasant 22 mm, verd lluminós. SIGNUM Metallic. SIEMENS.

SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA41. SIEMENS.

2 12,27 24,53 CAP_02_4 u Pilot verd Pilot 22 mm complet, verd, amb LED 24 V UC. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA40. SIEMENS. 2 10,74 21,47 CAP_02_5 u Pilot vermell Pilot 22 mm complet, vermell, amb LED 24 V UC. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3644-6BA20. SIEMENS 3 10,74 32,21 CAP_02_6 u Polsador rasant blau Polsador rasant 222 mm complet, blau, 1NA. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3602-0AA51. SIEMENS 1 11,76 11,76 CAP_02_7 u Botó rasant groc lluminós Botó rasant 22 mm, groc lluminós. SIGNUM Metallic. Ref. 3SB3501-0AA31. SIEMENS 28 12,27 343,43 CAP_02_8 u Final de carrera


1 40,37 40,37





2 43,43 86,85

CAP_02_10 u Sensor de nivell a membrana


7 47,51 332,55 CAP_02_11 u Interruptor flotador


3 82,19 246,56 CAP_02_12 u Sensor ultrasònci BERO


2 628,91 1.257,81 CAP_02_13 u Accionador motor


22 45,47 1.000,26

TOTAL 3.441,23 7.3.3. CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE AUTOMATITZACIÓ


CAP_03_1 u Autòmat SIEMENS S7


1 862,16 862,16 CAP_03_2 u Font d'alimentació PS 307


1 162,33 162,33 CAP_03_3 u Bateria per a S7-300




1 60,23 60,23 CAP_03_4 u Perfil de suport


1 43,91 43,91 CAP_03_5 u Mòdul Entrades Digitals


1 293,38 293,38 CAP_03_6 u Mòdul Sortides Digitals

Mòdul de sortides digital SM 322, 32DI, 24 VDC

1 497,38 497,38 CAP_03_7 u Cable PC


1 43,91 43,91 CAP_03_8 u Armari metàl·lic


1 354,58 354,58 CAP_03_9 u Ordenador Pentium IV


1 913,16 913,16 CAP_03_100 u Software Administrador SIMATIC STEP


1 2157,5 2157,56

TOTAL 5388,58



7.3.4. CAPITOL CAP_04 VARIS


CAP_04_1 ud Control de qualitat de la instal·lació projectada Cojunt d'assajos necessaris per la correcta posta a punt de la instal·lació projectada, inclòs proves de pressió, ajust de sensibilitat de detectors, comprovació a nivells luminics resultants,etc.

1 877,20

877,20 CAP_04_2 ud Seguretat i Salut en l'execució Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut en l'execució de la instal·lació.

1 693,60

693,60

TOTAL 1.570,80



7.4. Resum Pressupost CAPITOL CAP_01 MAQUINÀRIA 298765,38 CAPITOL CAP_02 ELEMENTS DE CONTROL 3441,23 CAPITOL CAP_03 AUTÒMAT, HARDWARE/SOFTWARE 5388,58 CAPITOL CAP_04 VARIS 1570,80 Pressupost d'execució material 309165,99 Despesses Generals 13 % 40191,58 Benefici industrial 6 % 18549,96

Pressupost d'execució per contracte 367907,53

IVA 16 % 58865,21 Pressupost de licitació 426772,74

PRESSUPOST GENERAL 426772,72 El pressupost general puja a la quantitat de QUATRE-CENTS VINT-I-SIS MIL SET-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS.


ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA




DATA: Abril / 2008.

Estudis amb Entitat Pròpia Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


8. Estudis amb Entitat Pròpia 8.1. Estudi bàsic de Seguretat i Salut a les obres

Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).



Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves

condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les

Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de

dedicar a les diferents feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es

realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels

llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica,

l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció collectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors



L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra

establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mitjans i maquinaria

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades

- Interferències amb Instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...)

- Riscos derivats del funcionament de grues

- Caiguda de la càrrega transportada

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)



- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots

- Ambient excessivament sorollós

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)




- Sobre esforços per postures incorrectes

- Bolcada de piles de materials

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

Enderrocs - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)


- Projecció de partícules durant els treballs


- Contactes amb materials agressius

- Talls i punxades




- Fallida de l'estructura


- Acumulació i baixada de runes

Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)






- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques



- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques


- Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar

Fonaments - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)




- Talls i punxades




- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques



- Fallides d'encofrats

- Fallides de recalçaments


- Bolcada de piles de material


Estructura - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)






- Talls i punxades






- Fallides d'encofrats




- Riscos derivats de l'accés a les plantes

- Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials

Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics




- Talls i punxades







Coberta - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)




- Talls i punxades








- Caigudes de pals i antenes



Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics




- Talls i punxades






Instal.lacions

- Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)


- Talls i punxades



- Emanacions de gasos en obertures de pous morts


- Sobresforços per postures incorrectes

- Caigudes de pals i antenes



Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda

d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

Mesures de prevenció i protecció

Com a criteri general primaran les proteccions collectives en front les individuals. A

més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col.lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines

i circulacions dins l'obra

- Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Installacions existents

- Els elements de les Installacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra



- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases

- Utilització de paviments antilliscants.

- Col.locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda.

- Col.locació de xarxat en forats horitzontals

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament installades

- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides

- Col.locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- Utilització de casc homologat

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

- Utilització de mandils

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire

Mesures de protecció a tercers

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega



- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

Primers auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

SEGURETAT I SALUT A LES OBRES.

Relació de normes i reglaments aplicables (en negreta les que afecten directament a la Construcció)

Data d'actualització: 12/05/1998

Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92)

Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles

RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)

Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción

Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques

Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95)

Prevención de riesgos laborales

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97).

Reglamento de los Servicios de Prevención

Modificacions:RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98)

RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)



Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo

RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà.

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores

RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo

RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo

Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)

Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción



Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)

Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956

O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)

Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica

Correció d'errades: BOE: 17/10/70

O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)

Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene

Correcció d'errades: BOE: 31/10/86

O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)

Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)

O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)

Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras

Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto



O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)

Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo

Correcció d'errades: BOE: 06/04/71

Modificació: BOE: 02/11/89

Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)

S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció

Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales




- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco


- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)


ANNEXES




DATA: Abril / 2008.

Annexes Automatització d’un molí d’oli d’oliva extra verge


ÍNDEX ANNEXES

9.Annexes......................................................................................................2 9.1. Catàleg Molí d’oli de martells PIERALISI........................................................3 9.2. Catàleg Batedora Panorama PIERALISI..........................................................5 9.3. Catàleg Decanter SPI PIERALISI......................................................................7 9.4. Catàleg Centrífuga vertical Bravo PIERALISI.................................................9 9.5. Catàleg Interuptors de flotador FILSA............................................................11 9.6. Catàleg controlador de desplaçament FILSA..................................................13 9.7. Catàleg controladors de membrana FILSA.....................................................15 9.8. Detector de proximitat BERO SIEMENS........................................................17 9.9. Productes gama SIMATIC................................................................................19 9.10 Guia de controladors SIMATIC......................................................................20 9.11. Dades tècniques CPU........................................................................................22 9.12. Característiques font d’alimentació PS 307...................................................27 9.13. Mòdul d’entrades digitals................................................................................30 9.14. Mòdul de sortides digitals................................................................................33



9. Annexes 9.1. Catàleg Molí d’oli de martells PIERALISI



9.2. Catàleg Batedora Panorama PIERALISI



9.3. Catàleg Decanter SPI PIERALISI



9.4. Catàleg Centrífuga vertical Bravo PIERALISI



9.5. Catàleg Interruptors de flotador FILSA



9.6. Catàleg controlador de desplaçament FILSA



9.7. Catàleg controladors de membrana FILSA



9.8. Detector de proximitat BERO SIEMENS



9.9. Productes gama SIMATIC



9.10 Guia de controladors SIMATIC



9.11. Dades tècniques CPU



9.12. Característiques font d’alimentació PS 307



9.13. Mòdul d’entrades digitals



9.14. Mòdul de sortides digitals

AUTOMATITZACIÓ D’UN MOLÍ D’OLI D’OLIVA...

Documents

Transcript of AUTOMATITZACIÓ D’UN MOLÍ D’OLI D’OLIVA...