Ausiàs MarchPoeta valencià del segle XV

1397. Al voltant d'aquest any neix Ausiàs March, a Gandia o Beniarjó, fill de Pere March i Lionor Ripoll. 1409. Pere March emancipa el seu fill Ausiàs.

1413. Mor son pare, Pere March. 1419. És Armat cavaller

1420. Intervé en les incursions bèl.liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia. 1424. Intervé en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicilia.

1425. Finalitza les seues aventures militars, i sembla que comença la seua activitat poètica. 1427. És processat per una demanda amorosa.

1429. Mor sa mare. Malgrat que la hereva universal es sa germana Peirona, ell esdevé administrador. 1437. Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot.

1439. Mor la seua dona, fet que, aparentment, és l'origen dels poemes 92-97. 1443. Es casa amb Joana Escorna.

1450. S'estableix a València. Mor Joana Escorna. Ausiàs escriu els cants de mort. 1458. Es empresonat arran d'una denúncia interposada per la esposa d'un dels seus fills bastards.

1459. Mor a València, el 3 de Març.

El cantautor de Xàtiva Raimonha musicat molts dels poemes

d’Ausiàs March

Seguidament podrem sentirun dels poemes musicats.

Veles e vents      han mos desigs complirfaent camins      dubtosos per la mar.Mestre i ponent      contra d'ells veig armar;xaloc, llevant      los deuen subvenirab llurs amichs      lo grec e lo migjorn,fent humils prechs      al vent tremuntanalque en son bufar      los sia parciale que tots cinc      complesquen mon retorn.

Bullirà·l mar      com la cassola en forn,mudant color      e l'estat natural,e mostrarà      voler tota res malque sobre si      atur un punt al jorn;grans e pocs peixs      a recors correrane cercaran      amagatalls secrets:fugint al mar,      on són nodrits e fets,per gran remei      en terra eixiran.

IV

V

VI   

 

 

45

 

 

 

VII  50

 

 

 

 

55

 

VIII

  

 

60

Veles i vents compliran els meus desitjos,

Fent camins incerts per la mar.

Veig armar-se contra ells el mestral i el ponent;

El xaloc i el llevant els han d’ajudar,

Amb llurs amics, el gregal i el migjorn,

Pregant humiment al vent de tramuntana

Que en el seu bufar els sigui favorable

I que tots cinc acompleixin el meu retorn.

El mar bullirà com la cassola en forn,

Canviant el color i el seu estat natural,

I mostrarà malvolença a tota cosa que

Mai s’aturi contra ell.

Peixos grossos i petits correran a refugiar-se

I cercaran amagatalls recòndits:

Fugint del mar, on han estat nodrits i fets,

Sortiran a terra com a únic remei.

III Los pelegrins      tots ensemps votarane prometran      molts dons de cera fets;la gran paor      traurà al llum los secretsque al confés      descuberts no seran.En lo perill      no·m caureu de l'esment,ans votaré      al Déu qui·ns ha ligats,de no minvar      mes fermes voluntantse que tots temps      me sereu de present.

IV Jo tem la mort      per no ser-vos absent,perquè amor      per mort és anul·lats;mas jo no creu      que mon voler sobratspusca esser      per tal departiment.Jo só gelós      de vostre escás voler,que, jo morint,      no meta mi en oblit.Sol est pensar      me tol del món delitcar, nós vivint,      no creu se pusca fer

VII

VIII

Els pelegrins, tos junts, faran vots, i prometran molts dons de cera; la gran por traurà a la llum els secrets que no seran descoberts ni al confessor. I tanmateix en el perill no em caureu de l’esment, ans faré vots al Déu que ens ha lligat que no minvarà la meva voluntat ferma i que us tindré sempre present.

Jo temo la mort perquè no vull ser absent de vós, ja que l’amor és anul·lat per la mort, però no crec que el meu voler pugui ser vençut per aquesta separació. Jo estic recelós que el vostre voler escàs, morint jo, no m’oblidi. Només aquest pensament em pren el delit del món, car no crec que pugui succeir mentre visquem:

 

aprés ma mort,      d'amar perdau poder, e sia tots      en ira convertit.E jo, forçat      d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal      serà vós no veer.Oh Déu!, ¿per qué    terme no hi ha en amor,car prop d'aquell      jo·m trobara tot sol?Vostre voler      sabera quant me vol,tement, fiant      de tot l'avenidor.      

Jo son aquell      pus extrem amador,aprés d'aquell      a qui Déu vida tol:puix jo son viu,      mon cor no mostra doltant com la mort      per sa extrema dolor.A bé o mal      d'amor jo só dispost,mas, per mon fat,      fortuna cas no·m porta;tot esvetlat,      ab desbarrada porta,me trobarà      faent humil respost.    

Que, després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar i que aquesta es converteixi tota en ira. I essent jo forçat a sortir d’aquest món, tot el meu mal serà no veure-us. Oh Déu ¿per què no hi ha un terme en l’amor, car prop d’aquest terme jo em trobaria tot sol? Llavors sabria en quina mesura em vol la vostra voluntat, i podria témer o confiar en l’esdevenidor.

Jo desig ço      que·m porà ser gran cost,i aquest esper      de molts mals m'aconorta;a mi no plau      ma vida ser estortad'un cas molt fér,      qual prec Déu sia tost.Lladoncs les gents      no·ls calrà donar feal que Amor      fora mi obrarà;lo seu poder      en acte·s mostraràe los meus dits      ab los fets provaré. 

Amor, de vós      jo·n sent més que no·n sé,de qué la part      pijor me'n romandrà;e de vós sap      lo qui sens vós està.A joc de daus      vos acompararé.  

Jo desitjo el que em podrà costar molt, i aquesta esperança m’aconsola de molts mals; a mi no em plau que la meva vida sigui alliberada d’una situació molt ferotge, que prego a Déu que vingui aviat. Llavors, a la gent, no li caldrà donar fe al que amor obrarà fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte, i amb els fets provaré els meus mots.

Amor, de vós jo en sento més que no pas en sé, per la qual cosa me’n restarà la part pitjor, i sap de vós el que està sense vós: us compararé al joc de daus.