AUSIAS MARCH

Lectura del poema

Presentació de l’autor (vida, obra i filosofia)

Definició de la mètrica

Gènere i to

Resum

Identificació i anàlisis de recursos

Valoració personal

Bibliografia

Colguen les gents ab alegria festes,lloant a Déu, entremesclant deports,

places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes,

e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades,

e respondran, car no són companyadesd’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,per ço no em plau la pràctica dels vius:

d’imaginar mon estat són esquius,sí com d’hom mort de mi prenen espant.

Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,en mon esguard no és malauirat,car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetgee per tots temps brota la carn de nou,e en son menjar aquell ocell mai clou,pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car és un verm qui romp la mia pensa,altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,

e llur treball no es porà enterrompresinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,fer mi absent d’una tan plasent vista,

no li graesc que de terra no vistalo meu cos nuu, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo imaginarlos meus desigs no poder-se complir,e, si em cové mon derrer jorn finier,seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,part veure a Ell, per complir mon delit

serà mester que em sia dellai ditque d’esta mort vos ha plagut plorar,

penedint vós com per poca mercèmor l’ignocent e per amar-vos martre,

cell qui lo cos de l’arma vol departresi ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe.

29.10.1458 Testament

Mort 1459 a València.

1419, armat cavaller, per expedició.

Fill de poeta Jaume March

1425. Deixa la vida militar

1450 s’estableix a València . Mor la 2ª muller.

Intervé les incursions bèl·liques i Cmapanyescontra pirates nord-africans.

1437 Casa ambIsabel Martorell

1443 casa ambJoana Escorna

1397 NeixGandia

· Reflexió moral : Cants moral

Poesía “filosòfica”

· Reflexió d’amor: Cants d’amor

Poesía íntima : Poesia del “jo”

Poesía de la sinceritat: Expressió dura.

Recursos trobadoresca: · Ús del senyal com a firma.

· Recursos d’imatge i imaginació

Amor : tema predominant.

Teoritzatció

Doble natura huamana

El cos tendeix a l’amor sensual

L’espirit es dirigeix a l’amor intel·lectual

L’amor és qüestió d’ordre moral

Dignificació

L’amor és un camí de perfecció personal

L’amor espiritual ha de controlar el sensual

L’amor és un combat entre el bé i el mal

Colguen les gents ab alegria festes, Alloant a Déu, entremesclant deports, B

places, carrers e delitables horts Bsien cercats ab recont de grans gestes, A

e vaja jo los sepulcres cercant, Cinterrogant ànimes infernades, D

e respondran, car no són companyades Dd’altre que mi en son contínuu plant. C

...

...

Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe.

Tornada

Format per 6 estrofes de 8 versos, escrits en art major. Es pot apreciar una cesura de 4+6

Poesia lírica

Expressa un sentiment intens o una profunda reflexió .

Manifestació d’experiència de l’autor.

Deriva de “lyra” (grec) que denota l’ instrument musical Lira. Adjectiu “líric” apareix al S.XV fent esment a la poesia grega antiga que era cantada i distingida d’aquesta manera de la poesia dramàtica.S.XVI es defineix con una forma d’expressió més subjectiva

Dolor Motiu del dolor

1a estrofa : Parla de divertiment de

la gent durant les festes.

2a estrofa : Ell defuig aquesta

companyia perquè el veuen com una cosa diferent i no l’entenen

3a estrofa: Parla d’un corc dins

deu que el va devorant mica en mica i eternament.

4t estrofa : Explica perquè no tem l’ arribada de la mort.

5ª estrofa: Demana que si ell mort , ella plori i es senti culpable per haver-lo ignorat.

Tornada: Assegura que pot morir d’amor i demana a la dama que el salvi

Estrofa I: Antítesis entre dos comportaments

L’alegria i la diversió

de la gent en dies de

festa

Colguen les gents ab alegria festes,

lloant a Déu, entremesclant deports,

places, carrers e delitables horts

sien cercats ab recont de grans gestes,

e vaja jo los sepulcres cercant,

interrogant ànimes infernades,

e respondran, car no són companyades

d’altre que mi en son contínuu plant

El turment de les

ànimes en pena

Estrofa II: Aforisme aristotèlic

[...]

Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,

en mon esguard no és malauirat,

car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge.

Proverbi no argumentat

aïllat d’algun tractat

d’Aristòtil

Aforisme en forma de

metàfora, que explica

que el seu dolor es

incurable.

Estrofes II i III: Comparacions

[...]

Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,

en mon esguard no és malauirat,

car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge

e per tots temps brota la carn de nou,

e en son menjar aquell ocell mai clou,

pus fort dolor d’aquesta em té lo setge

[...]

Considera el seu dolorsuperior al del rei de Xipre,presoner d’un heretge.

Iguala el seu dolor al càstigetern del gegant Tici, a quiun voltor se li menja cadadia el fetge

Estrofa III: Metàfora clímax, al·literació i metonímia

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge

e per tots temps brota la carn de nou,

e en son menjar aquell ocell mai clou,

pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car és un verm qui ROMP la mia pensa,

altre, lo cor, qui mai cessen de ROMPRE,

e llur treball no es porà ENTERROMPRE

sinó ab ço que d’haver se defensa.

METÀFORA:

identifica el seu dolor amb dos

corcs que se’l mengen per dins

METONÍMIA:

· Ment = amor espiritual

· Cor = amor carnal

AL·LIERACIÓ:

Repetició del so

romp-rompre-enterrompre

Estrofa IV: Hipèrboles i perífrasis

E, si la mort no em dugués tal ofensa,

fer mi absent d’una tan plasent vista,

no li graesc que de terra no vista

lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo imaginar

los meus desigs no poder-se complir,

e, si em cové mon derrer jorn finier,

seran donats térmens a ben amar.

PERÍFRASI que fa referència

a la seva pròpia mort

Hipèrboles i megalomania

eròtica; explica que si ell mor,

el món perdrà un gran amant.

Estrofa V: Més perífrasis, més metàfores

E, si en lo cel Déu me vol allogar,

part veure a Ell, per complir mon delit

serà mester que em sia dellai dit

que d’esta mort vos ha plagut plorar,

penedint vós com per poca mercè

mor l’ignocent e per amar-vos martre,

cell qui lo cos de l’arma vol departre

si ferm cregués que us dolríeu de se.

METÀFORA:

March s’identifica amb un

cristià màrtir innocent, i a

l’estimada amb una dama

trobadoresca

PERÍFRASIS:

Altre cop per expressar la

mort

La tornada: El senyal

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé

que es pot ber fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,

no fareu molt que hi doneu plena fe.

CONNOTACIONS:

La considera diferent i millor

a la resta, pues es comparable

a una flor de llir entre cards i

ortigues.

SENYAL per referir-se a l’estimada.

Elements positius Elements negatius

Rima i sons

LLIBRES:

- Petjada 1, Llengua i literatura de Batxillerat (Ed.TEIDE )

WEBS:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0156267http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March

http://ausiasmarc.wordpress.com/2009/02/08/primera-obra-colguen-les-gents-ab-alegria-festes/