PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE INSTITUT AUSIÀS MARCH€¦ · Per facilitar la integració al nostre...

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

PEC


INSTITUT AUSIÀS MARCH

Elaborat: Direcció Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

Data d’entrada en vigor: juny 2009 Versió 1.0

Arxiu: PEC Pàgina: 1 de 21


PEC

ÍNDEX

0. Control de canvis ........................................................................... 3

1. Breu història de l’Institut Ausiàs March ........................................... 3

2. La missió de l’Institut ..................................................................... 8

3. La visió de l’Institut ......................................................................... 10

4. Els professors de l’Institut ............................................................. 12

5. L’alumnat ....................................................................................... 14

6. Les famílies ................................................................................... 16

7. L’acció tutorial a l’Institut Ausiàs March ....................................... 17

8. Els principis organitzatius que regeixen la pràctica educativa ....... 18

9. La descripció global de l’organització .......................................... 19

10. El projecte lingüístic ..................................................................... 20

11. L’Aula d’Acollida ............................................................................ 21

12. Les activitats extracurriculars ........................................................ 21

13. Escola de Pares de l’Institut .......................................................... 21





PEC

0. CONTROL DE CANVIS

Llistat de modificacions

Núm. revisió

Data Descripció de la modificació

1.0 Juny 2009 Creació del document

1. BREU HISTÒRIA DE L’INSTITUT AUSIÀS MARCH

Els antecedents d’aquest centre cal vincular-los a la Institución Libre de Enseñanza, organis-

me privat que, allunyat de tot interès polític, confessional o filosòfic, va assajar un nou model

educatiu basat en la coeducació, en el desenvolupament i la creació personal. Els seus im-

pulsors van ser Giner de los Ríos i Cossio, entre d’altres i, aquestes mateixes idees, varen

inspirar la gènesi de El Instituto-Escuela de Madrid l’any 1918.

En temps de la II República, l’any 1931, es publicà un decret que facultava la Generalitat de

Catalunya per a la creació d’un Institut-Escola a Barcelona. D’aquesta manera naixia, per

decret de 26 d’octubre de 1931, l’Institut-Escola del Parc com a centre d’ensenyament se-

cundari vinculat a una escola de primària integrada dins del Patronat Escolar Municipal.

Aquest centre s’inspirava en els principis pedagògics de l’Escola Nova catalana i en l’experi-

ència de l’Instituto-Escuela de Madrid i representà el motor d’un sistema nou d’ensenyament

a l’etapa de secundària: català, integrador de l’alumne en el seu entorn i amb voluntat de

continuïtat amb l’ensenyament primari. Fou dirigit pel catedràtic de física Josep Estalella i,

essent cofundadors, els catedràtics de llatí i francès Josep Vergés i Joan Nogués respectiva-

ment.

La popularitat i l’èxit de l’Institut–Escola del Parc de Barcelona va ser tanta que les peticions

nombroses i la manca d’espai, van fer necessària la creació el 1933 de dos filials, l’Ausiàs

March dirigit per Joan Ras i el “Pi i Margall” (des de 1939 Milà i Fontanals) dirigit pel Manel





PEC

Mateu. La ubicació de l’Ausiàs March va ser en uns locals del carrer Campmany de Sarrià,

a la vora de l’avui Institut Químic. A la Biblioteca actual de l’Ausiàs encara hi ha libres que

porten el segell de l’Institut - Escola “Ausiàs March” 1933. També als arxius es conserven to-

tes les fitxes dels expedients amb aquest encapçalament.

L’any 1937 l’alumne Carles Magrinyà sintetitzava així el projecte educatiu de l’Institut- Escola

Ausiàs March, que ratificava la seva vocació de centre educatiu públic:

“L’aspiració d’un veritable Institut-Escola és l’educació integral de l’alumne. No sols pretén

preparar-lo per a l’ingrés a les Facultats i Escoles Professionals, sinó formar el seu caràcter,

descobrir i desenvolupar les seves aptituds, millorar les seves forces físiques i plasmar el

ciutadà conscient i responsable. En una paraula, fer l’home íntegre, culte i capaç d’enfrontar-

se amb la vida”.

El final de la guerra també va ser la fi de les institucions de la Generalitat i per tant, de l’Insti-

tut-Escola; sent el seu claustre depurat i molts professors foragitats. Així doncs, en conse-

qüència, també va ser tancat l’Institut-Escola Ausiàs March.

El curs 1939-1940 va tornar a funcionar l’Institut Ausiàs March, suprimida ja la coeducació, a

una torre del carrer Muntaner, amb un nou claustre de professors, essent el seu director

Joan Camps Bellapart i Secretària Maria González. De fet, després de la guerra, els únics

centres masculins que impartien els estudis de batxillerat a la ciutat de Barcelona eren –a

banda de l´Ausiàs March- el Balmes i el Milà i Fontanals. A aquests s’afegiria, després,

l’antic Salmerón a l’edifici de la institució privada Blanquerna, situat a la Via Augusta, amb el

nom de Menéndez y Pelayo.

Havent quedat petita la torre de Muntaner, l’Institut Ausiàs March va passar el curs 61-62

d’una manera provisional als locals que avui encara ocupa l’Institut Emperador Carles.

“L’any 1967 començaren les classes a l’edifici on és ara, al costat del Parc Cervantes, el

parc de les roses. Aquesta ubicació tan encertada, al peu de Collserola, amb magnífiques

vistes de Sant Pere Màrtir i el Coll de Finestrelles, ventilat, i on els fums de la ciutat no arri -

ben gaire, ha estat fins ara el lloc ideal per continuar l’ideari pedagògic de l’Institut– Escola.





PEC

El seu ferm tarannà es manifestà en els moments políticament difícils del pas a la democrà-

cia, essent el primer claustre d’Espanya que escollia democràticament el seu director”(1), i

normalitzava l’ús del català com a llengua vehicular.

L’Institut Ausiàs March ha estat pioner en un èmfasi especial en l’ensenyament de les llen-

gües estrangeres. No es pot oblidar que durant molts anys va ser l’únic Institut de Catalunya

en tenir dotat un Seminari d’Alemany, endemés del d’Anglès i Francès. Aquest interès s’ha

manifestat també al llarg del temps en l’organització d’intercanvis amb alumnes d’altres paï-

sos, com Holanda, França i Alemanya, que han estat especialment enriquidors per als nos-

tres alumnes.

L’any 1979 torna a implantar-se l’ensenyament en règim de coeducació.

Des de sempre, també, ha prestat especial atenció a l’ensenyament de les ciències experi-

mentals com a eina desenvolupadora del caràcter dels nostres alumnes. És un dels pocs

centres que compten amb amplis laboratoris específics de cadascuna de les branques: quí-

mica, ciències naturals, física i tecnologia. Té a disposició dels alumnes dues aules dedica-

des a la creació artística des de variats punt de vista: dibuix, ceràmica, pintura i escultura.

Disposa de diversos laboratoris d’idiomes estrangers, de fotografia i de creació d’audiovisu-

als, així com d’una aula-taller d’equips informàtics i d’una biblioteca amb més de 15.000 vo-

lums i un bibliotecari a temps complet.

L’ Ausiàs, fidel al seu compromís educatiu i amb una enorme capacitat d’adaptació als nous

temps, no es va quedar enrere amb l’aparició de les anomenades noves tecnologies. Dispo-

sa de 6 aules amb més de 130 ordinadors, connectats en xarxa i amb accés a internet. Des

del curs 06-07 a cada matèria i a cada grup s’ha assignat una hora d’aprenentatge específic

setmanal en alguna d’aquestes aules.

Des de cada departament es fomenta l’interès dels alumnes de batxillerat per la recerca se-

riosa i rigorosa. Cada curs s’assoleix un excel·lent nivell en els treballs preparats, com pro-

ven els successius premis rebuts.

(1) Paraules extretes del discurs pronunciat per la Catedràtica Rosa Maria Nogués en la celebració del cinquantè aniversari de la fundació de l’Ausiàs March.





PEC

Les magnífiques instal·lacions esportives de l’Institut i l’entusiasme d’alumnes, professors i

pares, han permès l’adhesió de l’Ausiàs al Pla Experimental de l’Esport a l’Escola. D’aquesta

manera els actuals alumnes de primer i segon d’ESO, a més de les classes d’Educació Físi-

ca, s’organitzen i participen en equips esportius, la qual cosa permet de fomentar en ells els

valors de l’esforç i del treball i la convivència en grup.

Conscients de la importància d’afavorir l’expressió oral i la creativitat en una etapa de la for-

mació en què l’alumne necessita guanyar seguretat i madurar la seva personalitat, els alum-

nes de l’ESO aprenen tècniques d’ Expressió Teatral, dedicant-hi dues hores a la setmana

(una tarda).

El curs 07-08, dins d’un pla específic de millora pedagògica del centre, es va introduir la llen-

gua anglesa com a llengua d’aprenentatge al primer curs de l’ESO. Aquest pla, que té una

durada inicial de quatre anys, pretén que l’alumne finalitzi l’etapa obligatòria d’estudis amb

un domini prou sòlid de l’anglès a nivells oral i escrit.

Actualment el nostre centre insisteix en la importància de la transmissió de sabers i tria

aquells que millor permeten als nostres alumnes respondre als desafiaments que planteja al

coneixement humà la complexitat creixent dels obstacles que sorgeixen en la vida moderna.

D’aquesta manera persegueix la formació integral de l’alumnat i fa un esforç per implicar les

famílies en aquest procés. En aquest sentit els tutors dels diferents grups fan un seguiment

acurat de la marxa dels seus alumnes procurant mantenir una comunicació fluïda amb els

pares. L’objectiu és aconseguir que cada alumne desenvolupi la seva personalitat tant com

pugui, tot aprenent a desenvolupar el sentit crític i cultivar els valors del respecte i la toleràn-

cia vers els altres.

Els valors clàssics però, encara vigents, com l’assistència a classe, la puntualitat, el respecte

a les normes de convivència, la integració de cada alumne amb independència de la seva

classe social, nacionalitat, religió o ideologia política i la feina quotidiana dels alumnes a

casa es promouen de manera sistemàtica.





PEC

Un cop implementats en el nostre centre els estudis obligatoris de l’ESO i també el nou bat-

xillerat, vàrem introduir dues branques d’estudis professionals (Explotació de Sistemes Infor-

màtics i Administració de Sistemes Informàtics), per facilitar així l’accés a aquells alumnes

del nostre centre o districte que així ho desitgessin. I s’aconsegueixen excel·lents resultats

en la integració en el món laboral posterior.

Per facilitar la integració al nostre país i a la nostra llengua dels alumnes nouvinguts, l’Institut

Ausiàs March disposa d’una aula d’acollida que ho aconsegueix en un termini raonable (vari-

able, en funció de l’origen de l’alumne).

En els nostres arxius figuren els expedients de vora 85.000 alumnes de procedències molt

diverses i que han tingut i tenen, en la vida adulta un paper rellevant com: l’expresident Jordi

Pujol i Soley; l’escriptor i pedagog Joan Triadú Font; l’aracnòleg Domènec Ventalló; el pintor

Josep Tharrats, na Montserrat Obiols Germà, el catedràtic d’Astronomia Juan José de Orús,

l’astrònom Joaquim Febrer, l’escriptora Teresa Juvé, els escriptors Francesc Parcerisas i

Quim Monzó entre molts altres.

No hi ha aquí espai suficient per ressaltar la dedicació i la vocació de molts professors que

han figurat en el claustre de l’Institut, ni dels entregats directius que l’han gestionat al llarg

dels seus setanta cinc anys d’ història. Tots, però, dignifiquen el passat i present de l’Institut.

Com afirmà la catedràtica Maria Rosa Nogués, filla d’uns dels fundadors de l’Institut i també

catedràtic de francès Joan Nogués, “la fermesa compaginada amb la humanitat dels seus ci-

entífics, la humanitat lògica dels seus lletrats, han permès assolir als nostres alumnes de

tots els temps un excel·lent nivell tant acadèmic com de respecte i convivència escolar”. Són

aquests uns valors pedagògics inicials i fundacionals que avui dia encara perduren afortuna-

dament al nostre centre.

Joaquim Guerola Olivares

director

maig de 2008

(Amb motiu del 75è aniversari de l’Institut)





PEC

2. LA MISSIÓ DE L’INSTITUT

L’Institut Ausiàs March és un centre públic català dependent de la Generalitat de Catalunya i

de la normativa que n’emana. D’acord amb ella és laic, respecta el pluralisme i practica la

coeducació.

Aquest Institut vol ser dia a dia un centre d’ensenyament fort, no estovat, en el qual els sa-

bers ocupin un lloc central en la formació dels seus alumnes. A través del seu aprenentatge i

de la metodologia emprada, cada alumne ha de desenvolupar les seves capacitats i accedir

a un procés de millora contínua en les seves competències.

L’alumne és la raó de ser del centre. A ell va adreçat l’esforç quotidià del professorat.

Els seus professors amb els seus talents constitueixen el tresor més preuat de l’Institut. Te-

nen una excel·lent i continuada formació específica, i es caracteritzen pel seu compromís

amb l’Institut.

El centre, a través dels professors i la resta de persones vinculades, acompanya també cada

alumne en el seu personal procés de socialització progressiva per tal d’aconseguir que arri-

bin a estar compromesos amb la família, el grup-classe, el propi Institut i la societat, i que si-

guin capaços de fer front amb maduresa a les seves obligacions i de fer valer els seus drets.

La base i el suport de l’acció educativa del centre és la convivència tranquil·la fonamentada

en el respecte a les normes que la regulen, de manera que generi un estat emocional de

confiança, de responsabilitat, de llibertat i d’afecte entre professors i alumnes. Un ensenya-

ment rigorós genera efectes positius molt importants en la convivència.

Els eixos, doncs, de l’acció educativa de l’Institut Ausiàs March són la bona convivència i

l’excel·lència en els processos d’aprenentatge. Tots dos són remarcables indicadors de la

qualitat educativa del centre.





PEC

L’Ausiàs March busca de manera insistent generar la confiança necessària entre les famílies

del seu entorn per tal que el sigui confiada la formació dels seus fills i de les seves filles,

amb el compromís de l’Institut de procurar el màxim desenvolupament de les seves capaci-

tats, i amb el compromís dels pares i mares de fer l’acompanyament emocional i afectiu que

fan eficaç la tasca docent.

Reconeix com a prioritària la tasca d’educar de forma progressiva i transversal el seu caràc-

ter a través de l’acció col·lectiva de tots els seus professors i de la seva família treballant de

forma cooperativa. Una persona amb un caràcter adequat és aquella que practica l’autodis-

ciplina amb determinació, que formula objectius personals i està acostumada a assolir-los

amb independència de l’esforç que calgui fer, que té interioritzades pautes ètiques basades

en el respecte, el sentit de la responsabilitat en el marc de la veritat, la coherència, l’hones-

tedat i la integritat, el sentit de la justícia, la força moral i la justícia, i que sap presentar resis-

tència a la dificultat tot generant recursos per superar-la.

Té com objectiu fonamental la transmissió de sabers als seus alumnes, amb els mètodes

pedagògics i estratègies més d’acord al perfil de cada alumne. Els sabers i els mètodes em-

prats en adquirir-los han de proporcionar-los la cultura necessària per identificar, contextua-

litzar, globalitzar i afrontar els problemes multidimensionals, globals i fonamentals que se’ls

puguin plantejar.

Fa especial èmfasi en l’ensenyament de les llengües anglesa, francesa i alemanya, ende-

més de la catalana i la castellana. Totes elles són factors determinants en el desenvolupa-

ment de no poques capacitats generals que permeten assolir aprenentatges més comple-

xos.

L’Institut educa per a la comprensió i interrelació humanes entre pròxims i entre llunyans,

desenvolupant així el seu potencial social i la capacitat de treballar en equip.

Apropa els alumnes a la història del país i a la ciutadania, inclosa l’europea i mundial per tal

d’acostumar-los a viure en un món globalitzat. Promou intercanvis culturals i lingüístics.





PEC

Ressalta la importància de la pràctica de l’exercici físic a través de les classes d’educació fí-

sica amb la finalitat d’assolir un bon desenvolupament físic, consolidar hàbits corporals salu-

dables, i ajudar a desenvolupar la cultura de l’esforç individual i l’esperit de superació perso-

nal.

Habitua l’alumne en la pràctica de l’esport cooperatiu. Beneficiós per a la salut, comporta

també aprendre a respectar els altres, compartir alegries i sofriments, i col·labora a entrar en

la cultura de l’esforç col·lectiu.

Apropa l’alumne al fet musical des de diversos punts de vista. La música és una de les grans

activitats que poden donen plaer i goig intel·lectual als nostres alumnes.

Fomentar la sensibilitat audiovisual i plàstica dels alumnes amb l’aprenentatge de diverses

tècniques i la realització d’activitats variades.

Ofereix formació en expressió teatral. D’aquesta manera l’alumne aprendrà a desenvolupar

l’expressió corporal, memoritzar i treballar en grup. I tindrà unes fortes compensacions emo-

cionals i intel·lectuals.

Realitza una tasca constant de conscienciació de l’alumne envers l’evolució del medi ambi-

ent en el nostre planeta i de promoció d’hàbits personals i col·lectius que col·laborin a la

seva millora. El mes de maig de 2009 l’Institut ha obtingut la declaració d’Escola Verda.





PEC

3. LA VISIÓ DE L’INSTITUT

L’Institut

- vol educar els alumnes per respondre als desafiaments que planteja al coneixement humà

la complexitat creixent dels problemes. Això comporta acostumar-los a treballar amb rigor i

sentit crític de manera que siguin capaços de generar solucions alternatives.

- vol treballar per assolir un bon nivell en el coneixement i divulgació de les ciències, tot im-

pulsant la interrelació entre les diverses àrees científiques i tecnològiques.

- vol normalitzar l’ús de les eines informàtiques en els processos d’aprenentatge: fent servir

els llibres digitals i treballant en xarxa. Es vol respondre de manera eficaç al perfil de l’alum-

ne digitalitzat que està acostumat a la multitasca, a l’accés aleatori, al món de les xarxes, di-

vertit i de recompenses ràpides que ha desenvolupat rutes neuronals diferents per absorbir,

processar i emmagatzemar la informació, el coneixement i les seves relacions.

- precisa de la col·laboració activa de les respectives famílies dels alumnes en el procés de

desenvolupament com a persones. Únicament així els professors poden estimular amb èxit

les seves capacitats i habilitats. En destaquen la del lideratge i la del servei als altres.

- ha de transmetre les respostes que la història del pensament ha donat al sentit de la trans-

cendència i també les diferents cosmovisions que s’han plantejat en totes les cultures al llarg

del temps. I hi ha de trobar les seves.

- s’esforça perquè el perfil sociològic del conjunt dels seus alumnes s’aproximi al perfil del

conjunt de la societat, la qual cosa possibilita la convivència de representants de totes les

classes socials, totes les idees polítiques i totes les pràctiques religioses o laiques. La ri-

quesa formativa d’un alumne és més gran com més ampla és la franja sociològica del con-

junt d’ells.





PEC

- vol millorar la formació musical dels alumnes amb la posada en marxa d’una coral pròpia

que ha de servir per cultivar el sentit musical, cohesionar i fomentar l’entusiasme i l’esforç

col·lectiu.

- aspira a desenvolupar una cultura avaluadora pròpia, que sigui aplicable a la totalitat dels

seus alumnes i que faciliti una avaluació interna de l’Institut que permeti implementar acci-

ons educatives de millora en tots els processos.

- necessita l’estreta i organitzada col·laboració de les famílies dels alumnes per a millorar

l’acció educativa. És per això que cada curs tindrà un representant dels pares que coordini i

transmeti les inquietuds i propostes de millora a la direcció de l’Institut.

4. ELS PROFESSORS DE L’INSTITUT

1. El professor es deu, abans de tot, a cada alumne, a qui veu i considera com un ésser indi-

vidual amb unes necessitats educatives concretes. És decisiu en la seva formació. N’ha de

procurar la seva excel·lència. I ha de ser tan personalitzada com sigui possible.

2. El treball docent l’ha de desenvolupar amb els criteris d’eficàcia i eficiència. Del seu zel en

la tasca encomanada depèn fonamentalment l’eficàcia de l’acció educativa de l’Institut.

3. La seva tasca educativa directa comprèn l’explicació de la matèria en una forma adequa-

da a l’edat i a la capacitat dels alumnes. Ha de ser engrescadora. Les preguntes i el diàleg

amb els alumnes han de tenir per finalitat l’aplicació pràctica i la consolidació dels conceptes

adquirits, li ha de servir d’estímul i li ha d’ésser mitjà d’una avaluació continuada i fiable. Ha

de proposar, dirigir i valorar els treballs pràctics dels alumnes; fer els controls necessaris per

comprovar que les qüestions han estat assimilades. En cas contrari, ha de ser el responsa-

ble del treball de recuperació.

4. El professor té la missió de ser un agent actiu del seu procés de formació. Ha de triar les

millors estratègies i els millors processos per contagiar els alumnes del seu entusiasme en-

vers els continguts de la matèria que imparteix. Ha de ser creatiu.





PEC

5. Malgrat l’existència de factors endògens i exògens que dificulten o anul·len la voluntat de

l’alumne envers l’estudi, conduint-lo a estats de desànim i desesperança, el professorat ha

de ser perseverant en la tasca d’inculcar-li que el treball escolar obre expectatives creïbles

per al seu progrés personal i social.

6. L’Institut espera que cada professor treballi amb optimisme com a primer dels seus deu-

res morals.

7. Cada professor ha de generar també confiança en l’alumne, basada en el respecte.

8. Cada professor ha de fomentar en els alumnes l’acaçament, la senzillesa i la sobrietat.

9. El professor ha de remarcar en cada un dels seus alumnes el fet d’assolir els seus reptes,

estimulant-los a perseverar.

10. El professor ha d’aconseguir que l’alumne descobreixi les compensacions emocionals i

intel·lectuals en assolir l’aprenentatge dels sabers, allunyant-lo o diferenciant-lo de les com-

pensacions immediates atorgades pel consum material (perdre per guanyar).

11. Cada professor ha d’exercir la seva activitat professional des del respecte envers els

alumnes amb autoritat moral i lideratge. El respecte s’ha de fomentar en l’autoritat que el

professor exerceix sobre l’alumne en fer atractives i creïbles cada una de les seves accions

educatives que han d’estar orientades pel compromís envers els alumnes, per la coherència

de la seva conducta. En definitiva ha de convertir-se com més aviat millor en un referent per-

sonal per a cada alumne, tant pel que fa, pel seu domini dels sabers i la manera de transme-

tre’ls, com per les seves qualitats personals.

12. El professor ha de saber acceptar les directrius emanades del departament al qual per-

tany, de la direcció i del projecte educatiu de l’Institut. Ha d’estar obert de manera constant

al treball en equip amb esperit de col·laboració.





PEC

14. Els professors s’han de comprometre amb la dinàmica interior del centre en tots els seus

àmbits i projectes globals: treballant la transversalitat, la motivació i la incentivació dels

interessos culturals, participant en els òrgans de representació, essent agent actiu de l’edu-

cació per a la convivència dels alumnes.

15. Cada professor ha de vetllar per actualitzar la seva formació al llarg de la seva carrera

professional. L’Institut promourà i facilitarà aquesta tasca en la mesura del que sigui possi-

ble.

5. L’ALUMNAT

Cada alumne:

1.Té el deure inexcusable d’estudiar. El seu objectiu és assolir el seu punt d’excel·lència.

2. Ha d’aprendre a reconèixer la importància que per a ell suposa adquirir coneixement i

menystenir la ignorància, encara que actualment aquest fet no sigui popular, ans al contrari.

3. Ha de buscar l’èxit escolar a través de la interacció amb els professors i de l’estudi perso-

nal, posant l’esforç necessari per aconseguir-lo.

4. Té l’obligació de conèixer de seguida les normes que regulen la convivència i ha de ser

convidat a respectar-les. I hi ha de correspondre.

5. Ha de comprendre com més aviat millor que la convivència escolar suposa el seu compro-

mís personal en el respecte de les normes, aprenent a reprimir el seus impulsos en benefici

del bé comú.

6. Ha de comprendre que les sancions tenen com a finalitat facilitar la seva reflexió. Ha de

tendir, sempre que sigui possible, a transformar la seva visió de la convivència i a l’accepta-

ció de manera natural de les normes assenyades que la regulen, basades en el respecte a

les persones i béns, la solidaritat i l’ajut mutu.





PEC

7. Ha d’aprendre a participar de la vida del centre amb il·lusió, compromís i sentit de la res-

ponsabilitat.

8. Ha de respectar cada professor i la seva tasca.

9. Ha de saber organitzar i respectar de forma acurada el seu material pedagògic, llibretes,

apunts i agenda.

10. Ha d’ observar hàbits alimentaris, higiènics i de descans equilibrats i correctes.

11. Ha de vestir amb decòrum i sense estridències.

12. Ha valorar positivament l’estudi de tal manera que constitueixi per a ell un repte cons-

tant.

13. Ha d’estudiar regularment, tant a classe com a casa, per tal de desenvolupar les seves

capacitats de comprensió (oral i escrita), memorització, raonament i expressió (oral i escrita)

d’una manera equilibrada, sota la supervisió dels professors.

14. Ha de fer ús de forma equilibrada i sàvia de l’ordinador com a eina de recerca d’informa-

ció i recursos. Ha de desenvolupar la capacitat de discerniment d’allò que li interessa i li és

útil. I també conèixer les limitacions legals que existeixen en l’ús de les eines de comunica-

ció informàtiques.

15. Ha d’aprendre a gestionar i presentar la informació que el professor li requereixi.

16. Ha d’iniciar-se en la recerca, valorant-la positivament.

17. Ha d’aprendre a treballar en grup i en xarxa respectant les opinions dels altres.

18. Ha de desenvolupar el sentit crític intel·lectual i l’inconformisme.





PEC

19. Ha d’adquirir la noció de puntualitat com a deure de convivència. Famílies i professors

han de col·laborar-hi i donar exemple.

6. LES FAMÍLIES

1. El pare i la mare han de vetllar conjuntament pel seu fill o per la seva filla, estimant-los i

proporcionant-los el màxim equilibri emocional i personal. Les famílies són les gran col·labo-

radores de l’Institut per tal de fer eficaç tota la seva tasca envers els alumnes. L’entorn fami-

liar ha de ser també un marc d’obligacions pels fills. La manca d’obligacions en el si de la fa-

mília disminueix o anul·la els efectes de la tasca educativa de l’Institut. La família ha d’esti-

mular el sentit del deure, de la responsabilitat, del rigor i dels bons hàbits.

2. La família té el deure d’informar l’Institut de qualsevol eventualitat o circumstància que

serveixin per a una millor comprensió del perfil de l’alumne per tal de respondre-hi de mane-

ra eficaç.

3. Cada família ha de mantenir una comunicació fluïda i constant amb l’Institut a través del

tutor del seu fill. La via escrita a través del Portal Ausiàs March serà sempre preferible a al-

tres. Es fonamental que la comunicació quedi sotmesa al principi de veracitat.

4. L’Institut facilitarà a cada família la informació relacionada amb la marxa del fill o la filla a

través del tutor i dels professors corresponents.

5. A final de cada període avaluador rebran a través de l’alumne un butlletí en el qual cons-

taran les qualificacions obtingudes i totes aquelles observacions que es considerin pertinents

sobre la personalitat, les capacitats i la feina feta de l’alumne.

6. Cada família ha de col·laborar amb l’AMPA de l’Institut amb la finalitat de fer-li arribar llurs

justificades reclamacions i llurs suggeriments de millora.

7. Cada família ha de col·laborar en l’elecció dels representants dels pares i mares en el

Consell Escolar.





PEC

7. L’ACCIÓ TUTORIAL A L’INSTITUT AUSIÀS MARCH

Hi ha una figura clau en l’acció educativa quotidiana envers cada alumne: el seu tutor o la

seva tutora. Està encarregat d’obtenir un coneixement de cadascun dels alumnes de la clas-

se assignada, de la dinàmica interna del grup i dels problemes de convivència que, a qualse-

vol nivell, s’hi puguin presentar.

La seva funció és la de mentor de cada alumne i del grup assignat. També la de coordinador

de l’equip docent corresponent al qual s’hi afegeix la psicopedagoga, vetllant expressament

que la feina en les diverses matèries sigui equilibrada i adequada a les capacitats i a les

possibilitats dels alumnes, per tal d’obtenir-ne un aprofitament òptim. I finalment, la de ser

pont entre l’alumne i la seva família. La relació amb aquesta ha de ser fluïda, equilibrada i

convenient. Els objectius són sempre els de rebre i facilitar la informació rellevant per tal de

millorar de manera àgil i efectiva l’actitud i els hàbits envers l’estudi i l’equilibri emocional, i la

corregir actituds i conductes contràries a la bona convivència en el centre.

El tutor o tutora és qui sintetitza, redacta i registra l’informe annex a les avaluacions quantita-

tives de cada alumne, a partir dels informes orals i escrits dels professors que componen

l’equip docent.

El conjunt de tutors de l’ESO està coordinat i supervisat per la Coordinadora de l’ESO, els

de Batxillerat i de Cicles Formatius per la Coordinadora Pedagògica.

Entre les tasques de mentor destaca una d’especial importància: la d’orientador acadèmic i

professional. Aquesta tasca es farà en coordinació amb l’equip docent, l’historial de l’alum-

ne, l’EAP i la psicopedagoga del centre al final de l’ESO i del Batxillerat.

L’Institut disposa d’un Pla d’Acció Tutorial (PAT) aprovat pel Consell Escolar, al qual s’han

d’ajustar tots els tutors i que figura com annex del present Projecte Educatiu.





PEC

8. ELS PRINCIPIS ORGANITZATIUS QUE REGEIXEN LA PRÀCTICA EDUCATIVA

1. La participació

L’organització està orientada a facilitar la participació dels diversos agents educatius que es-

tan implicats en la formació dels alumnes.

La direcció i l’equip directiu exerceix les funcions de lideratge que la llei els atorguen. Insta-

ran els professors a participar de la vida del centre amb entusiasme i compromís. Facilitaran

també la participació dels diversos agents educatius que intervenen en el procés de forma-

ció i ensenyament dels alumnes, tant les provinents de persones individuals, d’equips do-

cents, de coordinadors, del Claustre de Professors o del Consell Escolar. Estaran oberts,

doncs, a recollir les propostes de millora, amb el compromís de situar-les en el context gene-

ral del centre, reflexionar-les i liderar, si s’escau, el seu impuls i implementació.

La participació de l’alumnat s’emmarca en l’àmbit de les hores de tutoria, de la junta de dele-

gats i de les reunions d’avaluació, i dels seus representants en el Consell Escolar.

Les famílies estan -o haurien d’estar- compromeses de forma natural amb els seus fills. La

participació de les famílies es fa a través dels contactes (via telefònica, presencials, via el

Portal Ausiàs March) amb professors, tutors, cap d’estudis i direcció, i també del seus repre-

sentants en el Consell Escolar (via AMPA o en representació directa).

La participació del personal auxiliar i de serveis es concreta a través del seu representant en

el Consell Escolar.

2. La coordinació i la col·legialitat de l’acció del professorat

La finalitat última de l’Institut és sempre la de millorar l’acció envers els alumnes per tal que

tendeixin a assolir el millor desenvolupament de les seves capacitats de manera continuada





PEC

i eficient. Fer-ho de manera coordinada i col·legiada garanteix la coherència de l’acció edu-

cativa en sentit ampli: acadèmica, tutorial i orientadora.

3. Una correcta gestió dels recursos

Els alumnes han de ser educats en el respecte dels bens públics i, com a tal, l’Institut -com-

posat de persones i béns materials- n’és un exemple.

9. LA DESCRIPCIÓ GLOBAL DE L’ORGANITZACIÓ

L’organització que es practica, a grans trets, és la següent:

1. Una direcció distribuïda que no renuncia a exercir el lideratge i que té per objectiu primor-

dial la millora continuada de l’organització pedagògica del centre i de la bona administració

dels recursos humans i materials.

2. Una prefectura d’estudis que té la funció primordial de vetllar de manera continuada per la

bona convivència de tota la comunitat educativa, actuant de manera immediata amb voluntat

mediadora en cas de conflicte, centralitzant el registre d’incidències succeïdes diàriament i

tipificant-les d’acord amb el Reglament de Règim Intern. És també la referència dels pares

en les qüestions de convivència.

3. Una coordinació pedagògica amb les diverses tasques de gestió que la normativa esta-

bleix, molt importants, però amb la il·lusió de tendir a fomentar per la via de la persuasió i el

màxim consens el treball cooperatiu dels equips docents amb l’única finalitat d’aconseguir

l’equitat, és a dir respondre –des del professorat- a les necessitats individuals de cada alum-

ne, definint estratègies d’interacció per a millorar el seu nivell de coneixements, la seva acti-

tud i la recuperació de sabers i també per optimitzar la seva orientació acadèmica i professi-

onal.

4. Una coordinació dels estudis de l’ESO que entén també de tasques de gestió i coordina-

ció, però que vetlla pel bon quefer quotidià de cada grup.





PEC

5. Una gestió dels recursos acurada i orientada a optimitzar-los en benefici dels alumnes.

6. Una intervenció adient de l’orientadora escolar. És decisiva en la detecció de dificultats

d’aprenentatge o conductuals en un alumne i la ulterior intervenció. Ha d’interactuar amb el

professorat, coordinat pel cap d’estudis i la representant de l’EAP al centre. Ha de portar el

registre de les seves intervencions. Col·labora activament en l’atenció a la diversitat.

7. La total consolidació de les classes en anglès de diverses matèries a l’ESO, Batxillerat i

Cicles Formatius, graduades i coordinades d’acord al Pla Experimental de Llengües Estran-

geres.

8. Una estreta coordinació i col·laboració amb l’Escoles Públiques del Districte de Les Corts i

Sarrià-Pedralbes, per afavorir l’alumne en el seu trànsit de primària a secundària, tant pel

que fa a les seves competències com pel que fa al seu perfil personal.

10. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC

El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge de l’Institut. Tothom és convidat a utilitzar-la

d’una manera amable amb la finalitat de facilitar la seva integració cultural i social. L’Institut

disposa d’un projecte lingüístic que s’hi adjunta.

Els castellà, en tant que llengua oficial i familiar d’una part de l’alumnat, és objecte d’una

atenció específica i rigorosa.

L’anglès és la tercera llengua de l’Institut. El PELE, en fase d’implementació en el seu tercer

any, està augmentant de forma considerable el nivell dels alumnes. Esperem que el projecte

de fer classes en anglès a l’ESO pugui consolidar-se i ser ampliat al Batxillerat de manera

que per a l’alumne es converteixi en una llengua vehicular més juntament al català i al caste-

llà.





PEC

11. L’AULA D’ACOLLIDA

L’Institut disposa d’una aula d’acollida per als alumnes procedents d’altres països. Té com a

finalitat principal l’ensenyament de la llengua i cultura catalanes per tal de facilitar la seva

integració en la ciutat. Es treballa des de la perspectiva que el nouvingut pot aportar, i de fet

ho fa, valors positius que poden enriquir el centre. També es treballa en sentit invers, procu-

rant que el canvi cultural i sociològic que suposa la immigració resulti, pel nouvingut, enriqui-

dor des del punt de vista dels valors del país.

12. LES ACTIVITATS EXTRACURRICULARS

L’Institut vetllarà en tot moment per oferir als seus alumnes aquelles activitats que permetin

completar la seva formació fora de l’horari reglat, especialment les que signifiquen formar

part d’un grup amb un objectiu final.

Actualment l’Institut ofereix formació en expressió teatral (dues hores per setmana) i partici-

pació en equips esportius (dues hores setmanals, a través d’un programa de col·laboració

amb el Consell Català de l’Esport). Aspirem a augmentar l’oferta d’acord amb els interessos i

necessitats educatives dels alumnes.

Aquestes activitats es desenvolupen en estreta col·laboració amb l’AMPA de l’Institut.

13. ESCOLA DE PARES DE L’INSTITUT

L’Institut i l’AMPA consideren útil i necessari col·laborar en la formació dels pares i mares

dels alumnes en aquells aspectes que afecten directament a les relacions pares-fills-institut

en tots els seus vessants. A tal efecte s’organitzen periòdicament xerrades dirigides per pro-

fessionals qualificats en les quals poden participar tots els assistents.




PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE INSTITUT AUSIÀS MARCH€¦ · Per facilitar la integració al nostre...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE INSTITUT AUSIÀS MARCH€¦ · Per facilitar la integració al nostre...