Rafel Montaner, l’ElianaDos col·legis públics del Camp deTúria , el Sant Miquel de Llíria i elGarbí de l’Eliana, s’han embarcataquest curs en una aventura sin-gular: un intercanvi escolar entredos centres que estan separats perno més 15 quilòmetres de distàn-cia quan normalment aquest tipusd’experiències educatives es fanentre escoles d’altres autonomieso fins i tot d’altres països.

«Molts dels xiquets de la meuaclasse han viatjat fins a Eurodis-ney i no han estat mai en Llíria,que està al costat de l’Eliana i amés es la capital de la comarca»,explica Inma Albert, mestra delGarbí, alhora de justificar aquestprojecte que preten obrir els ullsdels escolars al seu entorn mésinmediat.

En la iniciativa han participattres classes de tercer de Primària

amb un total de 63 xiquets i xi-quetes dirigits per les seues tuto-res: Albert y Josefina Peiró per

part del Garbí, y Lola Fabra delSant Miquel.

Motivar als menutsLa idea arranca com una expe-

riència de correu escolar que lesmestres entenen que pot ser mo-tivadora per als seus alumnes. Laintenció de les docents és que elsseus alumnes facen amics i ami-gues entre els xiquets i xiquetesde la seua edat d’un poble veí.

L’activitat, segons relata Albert,des del principi «va alçar un granrevol» entre l’alumnat, fet que elsva permetre treballar molts con-tinguts bàsics de l’àrea del llen-guatge —comunicació oral i es-crita, la descripció personal, la des-cripció d’un lloc, la notícia, enu-merar...— des de les primeres car-tes que comencen a enviar-se el xi-quets i xiquetes dels dos pobles.

La il·lusió dels menuts contagiaa les mestres i, davant les peticionsdels xiquets de conéixer en per-sona als seus amics postals, arribael següent pas del projecte: plani-ficar un encontre en cadascun delsdos municipis en els que els esco-lars locals presenten el seu pobleals seus convidats.

Llenguatge i coneixement del mediAmb açò, a l’àrea instrumental

del llenguatge, és suma la del co-neixement del medi, ja que els xi-quets i xiquetes comencen a tre-ballar sobre els mapes de la co-marca i situen els dos pobles so-bre l’espai, confeccionen treballssobre el seu municipi que s’inter-canvien abans de les visites i pu-gen preparar la trobada.

Els de l’Eliana van a Llíria, onrecorren les termes romanes deMura, l’ajuntament, l’església me-dieval de la Sang i passen un dia dejocs i convivència amb els seusamics. La setmana passada, elsmenuts edetans viatjaren a l’Elia-na, on també conegueren l’ajunta-ment, el Centre de Voluntariat i elParc de la Pinada.

Les mestres, estan tan satisfe-tes amb el ressò que ha trobataquest projecte que ja estan pen-sant en repetir-lo el curs pròxim,ampliant-lo a continguts de les àre-es de Música, Educació Física i An-glés, i están planificat, fins i tot, queels xiquets i xiquetes puguen pas-sar tots junts una nit en cada pobleen instal·lacions facilitades pelsajuntaments.

Un xicotet gran intercanvi

LA TIRA DE CIRO▼PRIMÀRIA

Més de 60 xiquets de dues escoles de Llíria i l’Eliana es fan amics gràcies a un projecte educatiu

Les mestres que han impulsataquest projecte educatiu, Inma Al-bert, Josefi-na Peiró iLola Fabra(foto) mal-grat que en-cara no hantinguttemps peravaluar lʼex-periència, sique senyalen que «ha sigut moltgratificant per a nosaltres i per alsnostres xiquets i xiquetes, perque

hem aconseguit que estiguen mo-tivats i donen sentit als seus apre-

nentat-ges», diuAlbert. Amés, tambéagraeixenlʼimplicaciódels dosequips di-rectius deles dues es-

coles i dels ajuntaments de Llíriai lʼEliana, «els dos sʼhan portat fe-nomenal», apunta.

«Donar sentit a l’aprenentatge»UN INICIATIVA ESCOLAR MOTIVADORA EN LA QUE S’HAN IMPLICAT ELS DOS AJUNTAMENTS

✔

L’activitat arranca com una experiència de correu escolar entretres classes de tercer

aula El espacio de la participaciónEl CP Martínez Torres d’Aldaia ha celebrat una setmanacultural on han fet fins i tot tallers henna (foto). A més, enl’escola Gregal de Castelló han aprés capoeira, i els xi-quets de la Llosa de Ranes estan preparant una visita alMuseu del Prado. Finalment, a Riba-roja, el CP Mas d’Es-coto ha fet una trobada de iaios. Pàgina 3

▼

CPM

ARTÍ

NEZ

TORR

ES

Miércoles, 28 de mayo de 2008 ■Levante EL MERCANTIL VALENCIANO Suplemento Escolar nº 353 Coordina: Rafel Montaner Correo electrónico: levante.aula@epi.es

TROBADA. Tots els participants a l’intercanvi, al parc de l’Eliana. Dalt, l’arribada de correu, dos fotos del viatge a Llíria i la visita a l’Ajuntament de l’Eliana.R. M./CP GARBÍ/CP SANT MIQUEL

AGENDA▼

Rafel Montaner, ValènciaEl Col·legi Rural Agrupat (CRA)Celumbres, l’escola de Cincto-rres, plantà la llavor de les Jor-nades Culturals La Roca Pardaja fa tres anys, i aquest poble

dels Ports s’ha encarregat deque aquesta festa cultural arre-le creixent i consolidant-se anya any.

Aquest cap de setmana d’ac-tivitats culturals infantils i juve-

nils organitzades per l’Associa-ció de Mares i Pares d’Alumnes(AMPA) de l’Aulari que a Cinc-torres té el CRA Celumbres co-mença aquest divendres 30 demaig la seua tercera edició.

La festa començarà amb unaxocolata per als xiquets, que des-prés gaudiran dels jocs coopera-tius del Naufragi Pirata i cons-truiran el mural de Benvinguda.A més de cercaviles, danses i con-

tacontes, del programa cal desta-car l’exposició en els carrers delpoble de faixes cinctorranes (Fi-xa’t quines faixes!), organitzadapel LCI (Laboratorio de Creacio-nes Intermedia) de la Facultat deBelles Arts de la UPV.

«Fixa’t quines faixes!»L’objectiu d’aquesta proposta,

coordinada per José Juan Martí-nez, és que una sèrie d’artistes dedistints àmbits elaboraren una vi-sió personal amb un suport queés totalment identitari del poblede Cinctorres

També hi hauran actuacionsmusicals: el divendres per la nitalbaes dedicades a xiquets i gransa càrrec del grup La Beniterràneapassejant pels carrers del poble.El dissabte, Colorín Coloradoconvidarà a jugar i dansar a la me-nudalla, i , a la nit, Un entre tants,música jove amb intervencions te-atrals.

L’escola porta la festa a CinctorresLa jornada cultural impulsada pel CRA Celumbres enceta divendres la seua tercera edició

2 aula ACTIVIDADES ■Levante EL MERCANTIL VALENCIANOMiércoles, 28 de mayo de 2008

■ TALLER ARTÍSTIC INTERACTIU. Elsporxos de l’ajuntament acolli-ran el dissabte pel matí (10 h.)el taller artístic interactiu LaLluna i la Mar ideat per JoséJuan Martínez i Marina EvaScarpati per a tots els xiquets.

■ CERCAVILA TOTS EN FILA. A les11 hores del dissabte una cer-cavila de conte recorrerà tot elpoble amb les històries delscontacontes Cuevano d’Herva,Victor Manuel i Luna.

Contes pels racons del pobleTERCERA TROBADA «LA ROCA PARDA»

Aula, ValènciaEl complex de La Petxina de Va-lència acull des d’ahir la 6a Jor-nada de formació dels serveisespecialitzats d’orientació.Aquesta trobada de dos diesreuneix a 350 professionals delsServeis Psicopedagògics Esco-lars (SPE) —formats per psicò-legs, pedagogs, logopedes i tre-balladors socials, depenents dela Generalitat o dels ajunta-ments— i als psicòlegs/peda-gogs dels departaments d’o-rientació dels IES.

La jornada d’enguany pre-senta la novetat de que està or-ganitzada conjuntament pelsCefire de Sagunt, Godella i Va-lència, encetant així una acciócoordinada de formació espe-cialitzada d’aquests serveiseducatius. El tema general ques’esta debatint són les compe-tències educatives per al segleXXI a la societat de la informa-ció i la de la comunicació.

ORIENTACIÓ

Tres Cefire uneixenforces per formarels professionalsdels serveis psicopedagògics

▼

Aula, ValènciaEls xiquets i xiquetes del CPTrenc d’Alba de Xàbia estanpreparant un nou musical queficaran en escena el pròxim di-jous 5 de juny, Dia del MediAmbient, a les 22 hores al patidel centre. Desprès de JesucristSuperestar, West Side Story,Gats, Fama i El Rei Lleó, elTrenc d’Alba s’atreveix en-guany amb una producció prò-pia: Rainbow.

Aquesta història creada pelpropi col·legi, concienciadora,original i atrevida, que ens po-sarà en contacte amb el mediambient i ens farà reflexionaral voltant d’un tema tan actualcom és la problemàtica pel fu-tur del nostre planeta.

MÚSICA

Els musicals tornen al CP Trenc d’Alba de Xàbiaamb «Rainbow»

▼ VISITAS ESCOLARES▼

La escuela entra en Levante-EMV

IES LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA.La semana pasada visitaron este periódico un grupo de escolares de la asignatura de «LLengua i Imatge» de 1º de Bachiller del IES Lluis Vives de Valencia. Estuvieron acompañados porsus profesoras Laura Montañana y Pepa Riera.

LA MÀGIA DE LUNA. La contacontes Luna Alonso, mestra d’infantil del CP Cervantes de Xirivella, encisant als xiquets de Cinctorres en la segona jornada.CRA CELUMBRES

E L CP Martínez Torres d’Aldaia ha celebrat laseua setmana cultural sota el lema Viure és con-viure. Al llarg d’aquesta, tot el centre ha treba-

llat activitats al voltant de la multiculturalitat per co-nèixer la cultura, tradicions, gastronomia, música,literatura, etc., dels països de l’alumnat nouvingut. S’ha contat amb la col.laboració de les families de lesdiferents nacionalitats presents a l’escola. Ara ja sa-bem molt més dels llocs de procedència dels nostrescompanys/es.Entre les activitats que hem fet, destaquem una fira

del llibres organitzada per l’AMPA per tal de poten-ciar la lectura (foto de dalt a l’esquerra) i una mostrade fotos del projecte Infància en aquest món, de laFundació Pau i Solidaritat.

També se’n feren sis tallers, dividits en Àfrica delNord i Sud (dalt a la dreta), de henna, escriptura àrab(davall a la dreta), danses i instruments, abaloris, in-fusions i màscares (davall a l’esquerra). Hem treba-llat amb ganes i il·lusió, hem gaudit tots i totes i hemaprés més dels altres i de nosaltres mateixos...

CP MARTÍNEZ TORRESALDAIA (L’HORTA SUD)

Los centros educativos o instituciones que quieran mostrarsus actividades en este espacio deben enviar por correo elec-trónico (levante.aula@epi.es) fotos y un texto explicativo.

El espacio de la participación

conviure a Aldaia

Viure és

3TABLÓN aula Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 28 de mayo de 2008

ELS alumnes de 6é del col·legiCrist del Miracle de la Llosa

de Ranes tenen un viatge de fid’etapa de primària a Madrid, onvisitaran el Museu del Prado.Com activitat prèvia han treba-llat quadres dels pintors més re-presentatius d’aquest museu,com ara Velàzquez (dreta).

Els «Velázquez» de la Llosa de Ranes

EL CP Mas d’Escoto deRiba-roja ha celebrat

una trobada de iaies i iaiosd’alumnes (foto de l’es-querra). Es va fer una ex-posició de treballs fets pelsiaios i iaies i tallers per a lamenudalla. La festa va aca-bar amb un berenar.

Festa dels iaios alCP Mas d’Escoto

ELS alumnes de 6é de l’escola Gregal de Castelló han tingut elprivilegi d’assistir a una classe de capoeira impartida pel gran

mestre Simón Pascual (fotografia de dalt). Simón és un autènticprofessional que els va ensenyar l’espectacularitat d’aquesta dan-sa brasilera que és un autèntic esport.

L’Escola Gregal de Castelló aprén «capoeira»

EL RACÓ DEL BOTÀNIC▼

4 aula LA PÁGINA VERDE■ Levante EL MERCANTIL VALENCIANOMiércoles, 28 de mayo de 2008

Pepa Rey Martí(*), ValènciaEl Jardí Botànic, autèntic pulmóverd enmig de la ciutat, no és unjardí qualsevol o, com algunscreuen, un parc. És un lloc on espot gaudir d’espècies d’arreu delmón, moltes de les quals són cen-tenàries.

La frondositat dels arbrespermet visitar-lo encara que faça

calor, per l’ombra que aquestsproporcionen. Us convidem,però, a visitar un petit parterrede color inundat de sol, al finaldel Jardí, on es planten bulbs totl’any. Ara és el moment de visi-tar espècies com les dàlies. T’a-gradaria tenir-ne a casa, al jardío al balcó? Tot seguit t’expli-quem com ho pots fer.

Les dàlies pertanyen a la famí-lia de les compostes i les dues es-pècies més importants són Dah-lia pinnata Cav. i D. coccinea Cav.Actualment és un conreu orna-mental que ofereix una gran va-rietat d’híbrids i multitud de for-mes, mides i colors. L’alçària potvariar des de 30 centímetres finsa més d’un metre i mig.

Les fulles que desenvolupasón ramificades i desordenades,i les inflorescències en capítolspoden arribar fins a 15 cm de dià-metre, de color porpra clar, groco rosa. Les dàlies es fan servir enjardineria i com a flor tallada perla seua bellesa tant individualcom en ramell.

La més demanada és la dàliacactus, seguida de la lil·liputenca,perquè té una bona conservacióen gerro. Les dàlies nanes s’uti-litzen més en la decoració de tan-ques o massissos.

Exigents en questió de sòlLes dàlies són exigents en

qüestió de sòl; volen terres nomassa lleugeres ni massa com-pactes, necessiten un substrat fèr-til esponjós, enriquit amb com-post, i que els toque molt el sol.Són enemigues del fred, per tantcal plantar-les a la primavera i aixíduraran molt de temps.

Als llocs temperats, a l’hivernes poden deixar els tubercles so-terrats fins a la temporada se-güent, tan sols s’han de tallar lesflors a 15 cm de terra. Però és mésprudent traure’ls, deixar-los a l’ai-re uns quants dies perquè s’asse-quen i finalment guardar-los em-bolicats en paper de diari i en unlloc sec i resguardat de la llum. Elreg ha de ser abundant i regular,als peus de la planta, sense mu-llar les fulles.

Per a prevenir una plaga de pu-gons, es poden utilitzar mètodesnaturals, com polvoritzar-les ambaigua i sabó, i per a lluitar contraels llimacs, paranys amb reci-pients que continguen cervesa. Si

vols aconseguir un massís de dà-lies com el del Botànic, tria’n va-rietats altes i nanes i de diferentscolors; posa les dàlies més gransal centre i les més menudes al vol-tant, associa’n diferents tipus (dà-lies decoratives, dàlies de cactuso de pompó), però busca certaunitat de colors: un de dominant(rosa) i d’altres que facen de con-trapunt (grocs), i aclareix el con-junt amb algunes de color blanc.

(*)GABINET DE DIDÀCTICA

DEL JARDÍ BOTÀNIC

■ D’ON VENEN?: Són originà-ries de les valls de Mèxic.

■ PER QUÈ ES DIUEN AIXÍ?: Elnom Dahlia és un homenat-ge al botànic Andreas Dahl,deixeble de Linné.

■ ÉS COMESTIBLE: Aquestaplanta fou introduïda aEuropa com a aliment, aimitació dels asteques, jaque les arrels són carnoses,però prompte va ser consi-derada planta de caràcterornamental.

■ L’AMOR DE LA REINA VICTÒRIA:Fou a Bèlgica on se’n vanobtenir les primeres varie-tats de flors grans i dobles,que arribaren a ser les florspreferides de la cort de lareina Victòria.

Un regal de MèxicALIMENT DELS ASTEQUESUn massís de dàlies

Ara és el millor moment de visitar el parterre de flors del Jardí

LECCIONES DE NATURALEZA

DESDE que en 1988 entrara enfuncionamiento el Centro deProtección y Estudio del Me-

dio Natural La Granjadel Saler (Va-lencia), dependiente de la Conse-lleria de Territori, han pasado 20años. Desde aquel entonces, esteCentro ha recibido infinidad deaves acuáticas e insectívoras en-fermas víctimas de accidentes, im-pactadas por disparos de perdigo-nes pero, sobre todo, aves rapacesque están protegidas y en peligrode extinción, que han sido donadaspor particulares y también requi-sadas por la policía.

En este Centro se han construi-do instalaciones adaptadas a las ne-cesidades de recuperar de acci-dentes y otras patologías, a la fau-na autóctona de la Comunitat. Tam-bién se han recuperado aves acuá-ticas enfermas por intoxicación,aves rapaces (buitres leonados,águilas reales e imperiales, cerní-calos vulgares, búhos reales, bú-hos chicos... )

Reprodución en cautividadTambién se ha realizado con

mucho éxito, la reproducción encautividad de la focha cornuda (Fu-lica cristata) y del calamón común(Phorphyrio phorphyrio), éste últi-mo que se extinguió a principiosdel siglo XX. Ambas especies, sehan reintroducido en la Albufera deValencia y en otros humedales.

La focha cornuda, es un aveacuática que se caracteriza por

ser similar al tamaño de un patopero es más pequeña. Presentaun pico puntiagudo y algo curva-do de color blanco. Su plumaje, engeneral, es de color negro. Sus pa-tas son grises, cortas y están pro-vistas de lóbulos o abultamientosen sus tres dedos que le ayuda apropulsarse para desplazarse enel medio acuático. Sobre la fren-te, presenta un escudo de colorblanco. Y sobre la cabeza tienedos protuberancias redondas decolor rojo o cuernos. De ahí el ori-gen de su denominación común.

Habita en zonas húmedas de ve-getación higrófila. Vive entre la es-pesura de la vegetación. Para queesta ave pueda vivir en óptimas con-diciones, es indispensable que dis-ponga de buena calidad de aguapara que críe y predominen ma-crofitos subacuáticos (vegetaciónacuática), de la que se alimenta,además de invertebrados y peque-ños vertebrados dulceacuícolas.

Labor encomiableEl calamón común o gall de can-

yar, es de tamaño algo más grande

que la focha cornuda. El color desu plumaje es de un azul violáceo.Las patas y los tarsos son de colorrojos. El pico y el escudete frontalde la cabeza también los tiene decolor rojo. Habita en zonas lacustrede vegetación densa. Se agarrabien sobre las cañas caídas.

Por lo tanto, el Centro del Sa-ler, está realizando una labor muyencomiable con todo el equipo debiólogos, veterinarios, ornitólo-gos, etc que trabajan en él, diri-gidos por el biólogo Juan AntonioGómez López.

▼

FAUNA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Por Ricardo Sales García

El Centro de Recuperación de Fauna del Saler cumple dos décadas

Veinte años de esperanzaEn el Centro del Saler tambiénhay tortugas de tierra, de aguadulce y agua marina en recu-peración. Muchas tortugas detierra han sido requisadas avendedores ambulantes. Otrascomo la tortuga boba (Carettacaretta), de agua marina, hansido víctimas de los palangres(aparejo de pesca) y anzuelosde pesca. Las tortugas de tie-rra que habitan en nuestraComunitat son: tortuga mora(Testudo graeca), y tortugamediterránea (Testudo her-manni). Los galápagos o tortu-gas de agua dulce son:Galápago leproso (Mauremyscaspica) y galápago europeo(Emys orbicularis). Y la tortugaboba (Caretta caretta), de aguamarina. Todas estas especiesestán protegidas. Y quierorecordar que si yendo por elmonte nos encontramos conuna tortuga de tierra, comomucho le podemos efectuarun foto para inmortalizarlacomo recuerdo, pero ¡nuncadeberemos llevarla a casacomo mascota! Porque si no,gotita a gotita se van extin-guiendo estas especies.

Gota a gota contra laextinción de especieshttp://www.cma.gva.es

RAPAZ. Buitre Leonado (Gyps fulvus). Rapaces como esta también se recuperan en el centro de fauna autóctona. R. SALES GARCÍA

LA FLOR DE LA REINA. La dàlia, com aquesta del Botànic, era la flor preferida de la reina Victòria.JBUV