LA PREGÀRIA NECESSÀRIA PER ARRIBAR A LA FINALITAT DE LA CATEQUESI:

L’ Adhesió personal a JesucristL’ Adhesió personal a Jesucrist

Cal una terra propícia perquè arreli l’anunci de

Jesús mort i ressuscitat.

Aquesta terra és el cor de cada persona, que és

adobada i esponjada per la pregària.

La pregària és el lloc de descoberta profunda

d’aquest Jesús que ens ha estat anunciat, és el

lloc de l’experiència personal i íntima de Déu

en la nostra vida.

Aquest és un punt essencial perquè el missatge

evangèlic sigui acollit i pugui donar fruit.

QUÈ ÉS LA PREGÀRIA?QUÈ ÉS LA PREGÀRIA?• La pregària és l’elevació de

l’ànima a Déu o la petició a Déu de béns conformes a la seva voluntat. És sempre do de Déu que surt a l’encontre de l’home.

• La pregària cristiana és relació personal i viva dels fills de Déu amb el seu Pare infinitament bo, amb el seu Fill Jesucrist i amb l’Esperit Sant que habita en el seu cor. . (CCEC, 534)(CCEC, 534)

LA PREGÀRIA…LA PREGÀRIA…Tratar de amistadestando muchasveces tratando asolas con quiensabemos nos ama.

Sta. Teresa de Jesús

Els sants són models de pregària i demanem la seva intercessió davant de la Trinitat per nosaltres i el món sencer (CCEC, 564).

La pregària a l’Antic TestamentLa pregària a l’Antic Testament (CCEC 536-540). (CCEC 536-540). • Abraham: Camina a la presència de Déu, l’escolta i l’obeeix.

Continua creient fins i tot en els moments de la prova. I intercedeix pels pecadors amb confiança audaç.

• Moisès: Pregària contemplativa: Déu que crida a Moisès des de l’esbarzer incandescent, conversa sovint i llargament amb ell, <cara a cara com un home parla amb un altre> (Ex 33, 11). Intercedint pel poble a Déu.

• Profetes: Treuen de la pregària llum i força per a exhortar el poble a la fe i a la conversió del cor. Preguen pels germans, als quals anuncien tot el que han vist i sentit del Senyor.

• Els salms: Els salms són el vèrtex de la pregària en l’A.T. La Paraula de Déu es fa pregària de l’home. Inseparablement personal i comunitària. És pregària revelada que canta les meravelles de Déu en la creació i en la història de la salvació. Així va pregar el poble jueu, així va pregar Jesús, així ha continuat pregant l’Església al llarg dels segles.

LA PREGÀRIA DE JESÚSLA PREGÀRIA DE JESÚSJesús va aprendre a pregar,

segons el seu cor d’home,

de la seva Mare i de latradició jueva (CCEC, 541).

Per això la família i la

comunitat cristiana

continuen sent educadors i

mestres de pregària.

LA PREGÀRIA DE JESÚSLA PREGÀRIA DE JESÚS

• “Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés” (Mt 4, 1).

• “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6, 12).

• “Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant” (Lc 9, 28).

• Després de la multiplicació dels pans: “Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14, 23).

LA PREGÀRIA DE JESÚSLA PREGÀRIA DE JESÚS

• “Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya” (Jn 6, 15).

• “En aquell temps, Jesús digué: T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11, 25).

• “Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: Seieu aquí mentre vaig allà a pregar... I va pregar dient:

Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat” (Mt 26, 36.42).

La intimitat de Jesús amb el PareLa intimitat de Jesús amb el PareJesús com a Fill de Déu, en la seva humanitat, adreça al Pare la pregària filial Jesús com a Fill de Déu, en la seva humanitat, adreça al Pare la pregària filial

perfecte (CCEC, 541). perfecte (CCEC, 541).

“Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat”.

(Jn 17, 21)

Jesús mestre de pregària.Jesús mestre de pregària.Aprendre a pregar amb Jesús, és pregar amb els Aprendre a pregar amb Jesús, és pregar amb els

mateixos sentiments amb què Ell s’adreçava al Pare mateixos sentiments amb què Ell s’adreçava al Pare (DGC, 85).(DGC, 85).

Hem de pregar sense defallir, amb constància: Paràbola de la viuda que és escoltada pel jutge per la seva insistència (cf. Lc 18, 1).

L’actitud d’humilitat i senzillesa davant de Déu en la pregària (Com el publicà de la paràbola que prega: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador" (Lc 18, 13).

Pregària sincera i no per aparentar: “Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà” (Mt 6, 6).

Cal perdonar perquè la nostra pregària sigui agradable a Déu: “I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes” (Mc 11, 25).

Cal, fins i tot, pregar pels enemics: “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mt 5, 43-44).

Pregar per no caure en temptació: “ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble”(Mt 26, 41).

Jesús ens ensenya el Jesús ens ensenya el ParenostreParenostre

(Mt 6, 9-13), CCEC (n. 578-598).(Mt 6, 9-13), CCEC (n. 578-598). El Parenostre, és la pregària queEl Parenostre, és la pregària queJesús ensenya als seus deixebles iJesús ensenya als seus deixebles ique resumeix amb més perfeccióque resumeix amb més perfeccióels sentiments amb què Jesúsels sentiments amb què Jesúss’adreçava al Pare (adoració,s’adreçava al Pare (adoració,lloança, acció de gràcies, confiançalloança, acció de gràcies, confiançafilial, súplica, admiració per la sevafilial, súplica, admiració per la sevaglòria). glòria).

Per això és model de tota pregàriaPer això és model de tota pregàriacristiana i és resum de totcristiana i és resum de totl’Evangeli. l’Evangeli.

(cf. DGC, 85) (cf. DGC, 85)

La pregària en l’EsglésiaLa pregària en l’EsglésiaELS CRISTIANS: ELS CRISTIANS:

Intercessors del Poble de Déu.Intercessors del Poble de Déu. Ens podem adreçar a Déu com a Pare Ens podem adreçar a Déu com a Pare

(fills de Déu pel baptisme). (fills de Déu pel baptisme). Units profundament els uns als altres Units profundament els uns als altres

per la comunió dels sants. per la comunió dels sants. Així exercim el nostre sacerdoci comú Així exercim el nostre sacerdoci comú

com ens recorda el Vaticà II (cf. LG 10-com ens recorda el Vaticà II (cf. LG 10-11). 11).

La pregària sempre és oberta, demana La pregària sempre és oberta, demana i intercedeix pels altres, com Abraham, i intercedeix pels altres, com Abraham, Moisès i els Profetes, des de la mirada Moisès i els Profetes, des de la mirada oberta i caritativa. La pregària sempre oberta i caritativa. La pregària sempre porta a l’obertura de cor i no al porta a l’obertura de cor i no al tancament en un mateix, per molt que tancament en un mateix, per molt que aquesta pregària es faci des d’un aquesta pregària es faci des d’un monestir o d’un convent. monestir o d’un convent.

La pregària no pot ser un sentiment,La pregària no pot ser un sentiment,necessita de disciplina per lluitar necessita de disciplina per lluitar contra la distracció, la inconstància i contra la distracció, la inconstància i l’aridesa.l’aridesa.

FONTS DE LA FONTS DE LA PREGÀRIAPREGÀRIA

LA PARAULA DE DÉULA PARAULA DE DÉU

““La paraula de Déu és viva i eficaç. És mésLa paraula de Déu és viva i eficaç. És méspenetrant que una espasa de dos talls” (Hepenetrant que una espasa de dos talls” (He4, 12). Al llarg de la història de l’espiritualitat4, 12). Al llarg de la història de l’espiritualitatcristiana s’han trobat moltes maneres decristiana s’han trobat moltes maneres depregar amb la Paraula de Déu, mirantpregar amb la Paraula de Déu, mirantd’aprofundir en el seu missatge que sempred’aprofundir en el seu missatge que sempreel Senyor ens regala; per exemple la el Senyor ens regala; per exemple la Lectio Lectio

divinadivina. . La Paraula proclamada amb tota solemnitatLa Paraula proclamada amb tota solemnitaten la comunitat, especialment dins deen la comunitat, especialment dins del’Eucaristia, és portada després a la pregàrial’Eucaristia, és portada després a la pregàriai a la reflexió. Lectura de la Paraula de Déui a la reflexió. Lectura de la Paraula de Déudins de la Tradició de l’Esglésiadins de la Tradició de l’Església (cf. DV, 12). (cf. DV, 12).

FONTS DE LA PREGÀRIAFONTS DE LA PREGÀRIA

La litúrgiaLa litúrgia de de l’Església que anuncia, l’Església que anuncia, actualitza i comunica el actualitza i comunica el misteri de la salvació.misteri de la salvació.

les virtuts teologals les virtuts teologals (fe, esperança, caritat).(fe, esperança, caritat).

les situacions les situacions quotidianesquotidianes perquè hi perquè hi podem trobar a Déu. podem trobar a Déu.

(CCEC, 558). (CCEC, 558).

BenediccióAcció

de Gràcies

Lloança

Adoració

Petició i Intercessió

LES LES DIVERSDIVERS

ES ES FORMEFORME

S S DE DE

PREGÀRPREGÀRIAIA

PREG. VOCAL

PREG. MEDITATIVA

PREG. CONTEMPLATIVA

EL LLOC DE LA PREGÀRIAEL LLOC DE LA PREGÀRIATrobem a Déu a tot arreu, doncs som temple del’Esperit Sant, i podem pregar arreu, fins en el

llocmés amagat com ens diu l’Evangeli.

Però té una gran importància l’església com a lloc

de la presència de Déu i de trobada de la comunitat; com a espai sagrat, especialment

per lareserva eucarística en el sagrari, a on

trobemla presència real de Crist.

“El més gran de les esglésies catòliques ésjustament que en elles sempre hi ha litúrgia,perquè en elles sempre roman la presència eucarística del Senyor” (Card. Ratzinger). “És possible, fins i tot al mercat o durant un passeig solitari, fer una freqüent i fervorosapregària. És possible també en el vostre negoci,comprant o venent o bé cuinant”

(St. Joan Crisòstom). (St. Joan Crisòstom).

LA PREGÀRIA EN RELACIÓ LA PREGÀRIA EN RELACIÓ A LES ALTRES TASQUESA LES ALTRES TASQUES

Conèixer la fe (Pregària Trinitària).Conèixer la fe (Pregària Trinitària). Viure la Litúrgia (Pregària que es nodreix de la pregària litúrgica Viure la Litúrgia (Pregària que es nodreix de la pregària litúrgica

comunitària).comunitària).

Pregària en el si de la comunitat i que mou a la missió: La pregària ha Pregària en el si de la comunitat i que mou a la missió: La pregària ha de moure a la comunitat i al servei de la comunitat, d’aquí la crida a la de moure a la comunitat i al servei de la comunitat, d’aquí la crida a la vocació específica dins de l’Església.vocació específica dins de l’Església.

Vida moral: Vida moral: Quan la catequesi està penetrada Quan la catequesi està penetrada pel clima de pregària, l’aprenentatge de la pel clima de pregària, l’aprenentatge de la vida cristiana pren tota la seva profunditat. vida cristiana pren tota la seva profunditat. Clima que es fa especialment necessari quan Clima que es fa especialment necessari quan els catecúmens i els catequitzants els catecúmens i els catequitzants s’enfronten als aspectes més exigents de s’enfronten als aspectes més exigents de l’Evangeli i se senten dèbils, o quan l’Evangeli i se senten dèbils, o quan descobreixen -meravellats- l’acció de Déu en descobreixen -meravellats- l’acció de Déu en les seves vides les seves vides (DGC n. 85). (DGC n. 85).

La nostra pregària és eficaç La nostra pregària és eficaç perquè es troba unida en la fe a la perquè es troba unida en la fe a la

de Crist de Crist (CCEC, 545).(CCEC, 545).