Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària

PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA Títol de

l’experiència

Nosotros no somos “tontos”

Nivell i curs Primer de Batxillerat

Nom de l’autor/a Alícia Rojas

Centre Institut Frederic Martí Carreras

Població Palafrugell

DESCRIPCIÓ

Lectura de Los niños tontos d’Ana Maria Matute i posterior exposició dels

diferents microrelats per part de l’alumnat.

OBJECTIUS

- Lectura de Los niños tontos d’ Ana Maria Matute.

- Comprendre el concepte de microrelat.

- Conèixer la literatura de la Generació dels 50, o dels “nens astorats”, i els

trets característics de l’autora presents a l’obra.

- Reconèixer els elements recurrents i la simbologia implícita als diferents

microrelats.

- Desenvolupar una mentalitat crítica valorant l’obra i considerant diverses

alternatives per als finals de les diferents històries.

- Exposar els microrelats de forma global i entenedora davant la resta de la

classe.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

Sessió 1.

El primer pas es basa en la contextualització de l’obra i de l’autora a classe.

S’explicaran els elements recurrents de l’obra i el simbolisme que hi apareix (la

terra, l’aigua, la lluna, etc. ) a més d’insistir en el significat de “tontos”.

Sessió 2.

S’efectuarà el visionat de parts del documental “Imprescindibles: Ana Maria

Matute” i una posterior tertúlia relacionant les característiques bàsiques de

l’obra amb l’entrevista a l’autora.

Posteriors sessions.

Un cop l’alumnat disposi de tota la informació necessària per a la comprensió

de l’obra (gràcies a les explicacions anteriorment esmentades), per grups, de

diferents dimensions en funció del nombre d’alumnes a l’aula, tractaran els

diferents microrelats. Cada grup s’haurà d’ocupar de l’explicació, mitjançant

una exposició oral, d’un dels microrelats de l’obra.

Els diferents grups gaudiran d’entre 10 i 15 minuts per realitzar l’exposició oral.

En funció del desenvolupament de les sessions, es podran efectuar un parell

d’exposicions per sessió o dedicar algunes classes complertes per a tal propòsit.

DESENVOLUPAMENT

La introducció (sessions 1 i 2) està destinada a aproximar als alumnes l’obra i la

seva autora i preparar una base sòlida per a la seva posterior lectura.

El desenvolupament de la proposta es portarà a terme en les següents sessions i

serà principalment a càrrec dels diferents grups d’alumnes i les seves

exposicions. Els alumnes poden ampliar la informació mitjançant altres fonts i

relacionant els relats amb altres obres o vessants artístiques, fins i tot poden

crear-les ells mateixos. Aquesta ampliació serà valorada positivament als criteris

d’avaluació.

METODOLOGIA

Els alumnes gaudiran del recolzament de diferents suports, com per exemple el

moodle de l’institut, fotocòpies i documentals, a partir d’ aquesta sèrie de

materials de consulta facilitats pel professor de la matèria, els alumnes podran

efectuar l’anàlisi dels microrelats. En grups, i en hores extraescolars, hauran de

dissenyar una presentació on cadascun analitzi un dels microrelats i se l’expliqui

a la resta dels companys de classe. En aquesta explicació s’hauran de relacionar

els elements presents en el text amb els que s’han estudiat prèviament a classe,

d’aquesta manera identificaran els motius recurrents en el text i la simbologia

present. A més, per incrementar la nota, podran aportar elements externs que

es puguin relacionar amb el text i buscar els “causants” o els “motius de la

mort”, sempre que aquesta es produeixi, dels protagonistes dels diferents relats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

S’avaluarà l’exposició oral dels diferents grups d’alumnes en funció als següents

criteris d’avaluació:

- Comprensió del microrelat i relació amb les característiques de l’obra

(40%).

- Lectura i exposició oral sobre el relat a classe (40%).

- Altres: elements relacionats amb el relat (per exemple: dibuixos associats

al relat, representacions teatrals, etc.). (20%)

Els alumnes no hauran de realitzar un examen de lectura posteriorment.

CONCLUSIÓ

Els alumnes hauran llegit individualment, i per grups, l’obra i l’hauran comentat

i relacionat amb tots els elements que l’envolten. És una obra molt breu que

genera diferents reaccions en l’alumnat, el fet de tractar-la pel seu compte

implica una major llibertat a l’hora d’interpretar els diferents microrelats.

EL CAL·LIGRAMA

• El mot cal·ligrama és format a partir de les paraules ideograma (símbols

gràfics que representen unitats de sentit, com els signes de l’alfabet

xinès) i cal·ligrafia (l’art de l’escriptura). El cal·ligrama és la trobada de dos

llenguatges artístics: la poesia i la pintura.

• El cal·ligrama és una composició poètica que combina les paraules d’un

poema de tal manera que formi un dibuix del missatge que expressa. Són

poemes on la disposició de les paraules del text suggereix una forma

gràfica.

• La base de l’estructura del poema és un text que no està estructurat en

versos, sinó que cada paraula o frase està disposada segons la resta

d’elements que la formen. El text, però, ha de ser poètic, o bé per les

metàfores, imatges o símbols usats en expressar el missatge, o bé per la

tria de les paraules usades i la sonoritat del text.

• El poeta pot fer servir lletres de qualsevol mida, forma, color... I posar-les

com li vingui de gust.

COM CREAR UN CAL·LIGRAMA

• Primerament es partirà d’una idea: una paraula, una expressió, un objecte...

Després l’haurem de transformar en imatge i en poesia.

•Començarem fent un esborrany en llapis, amb un dibuix sobre paper que en

representi la idea original, o bé la idea que ens suggereixi el poema.

•Seguidament resseguirem el contorn del dibuix o n’omplirem el perfil de manera

que el text del poema no sobrepassi el contorn del dibuix.

•Llegirem el text i el repassarem. Corregirem les errades, cercarem sinònims,

usarem alguna metàfora, simplificarem la redacció... Cal recordar que en un

poema l’ordre de les paraules es pot canviar volgudament; hi podem suprimir

paraules innecessàries per al significat (articles, conjuncions)...

•Un cop estiguem segurs que ens agrada l’esborrany fet, el dibuixarem i escriurem

en net, en un foli o cartolina de color (escollirem el color en funció del poema). Ara

el text l’escriurem amb un retolador adient; hem de mirar que tingui la grandària

adequada perquè es pugui llegir.

•Un cop tinguem escrit el text amb correcció en la versió definitiva, esborrarem els

traços del dibuix fet en llapis per a deixar només visible el text del poema que

conforma el cal·ligrama.

EXEMPLES

Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA

Títol de l’experiència

Fer cal·ligrames

Nivell i curs Secundària. 4t d’ESO Nom de l’autor/a David Casellas i Gispert Centre Institut Vidreres Població Vidreres DESCRIPCIÓ Fer un poema visual a classe, un cal·ligrama. OBJECTIUS

Posar en pràctica els coneixements sobre l’avantguardisme.

Treballar el llenguatge poètic.

Descobrir la poesia visual.

Elaborar un cal·ligrama.

Desenvolupar la imaginació i creativitat. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

Estudi a classe dels moviments d’avantguarda (1h).

Comentari d’un cal·ligrama de Salvat-Papasseit (1h).

Anàlisi i comprensió del que és un cal·ligrama a partir de models (1h).

Escriptura d’un poema visual (1h). Dues sessions prèvies d’explicació dels moviments d’avantguarda, i lectura i anàlisi d’un cal·ligrama de Salvat-Papasseit. Dues sessions per a fer el cal·ligrama que s’haurà de lliurar ja fet en una altra sessió. DESENVOLUPAMENT Prèviament es treballen què són els moviments d’avantguarda i s’anlitza un cal·ligrama. A partir d’un powerpoint, s’explica què es un cal·ligrama, se’n veuen exemples i s’explica com s’ha de crear. Se’ls dóna un full en blanc per a fer un primer esborrany. Se’ls demana que per a una segona sessió portin ja l’esborrany fet, per tal que el professor el pugui valorar i dir-los coses que poden corregir: de distribució, de grandària, del text escollit, possibles correccions... Quan el professor ja ha vist l’esborrany, els ofereix una cartolina de diferents colors per tal de passar en net el cal·ligrama d’acord amb els suggeriments fets. Se’ls deixa uns dies de temps abans de lliurar la versió definitiva del cal·ligrama al professor, per tal de corregir-lo i avaluar-lo. El professor n’escollirà els tres o quatre millors de cada classe. Després el jurat format pel professorat del Departament de llengües n’escollirà els tres millors que rebran un premi per Sant Jordi. També s’exposaran a la biblioteca. METODOLOGIA Explicació amb un powerpoint. Elaboració d’un primer esborrany en un full A-4 Presentació defintiva en una cartolina de grandària A-4, de colors variats. CRITERIS D’AVALUACIÓ

S’avaluaran els poemes, des de l’originalitat del disseny, la presentació, el grau de dificultat, la correcció del text i el contingut poètic del text. CONCLUSIÓ És important que els alumnes vegin que la poesia té un component lúdic. ANNEX Powerpoint Exemples de cal·ligrames fets pels alumnes (en pdf)

Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària

PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA Títol de l’experiència

Elaborar un text periodístic a partir de la lectura del llibre Relato de un náugrafo de Gabriel Garcia Márquez.

Nivell i curs 3ºESO Nom de l’autor/a Judith Rico Centre Institut Carles Rahola i LLorens Població Girona DESCRIPCIÓ Endinsar-se en el món dels personatges de la novel·la a partir de l'elaboració de textos periodístics (entrevista- gènere periodístic mixt). OBJECTIUS -Aprendre a elaborar textos periodístics. -Conèixer la psicologia humana a partir dels comportaments dels personatges. -Aprendre a utilitzar eines digitals (TIC). CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ La descripció de personatges (Unitat 5 del llibre de text, ed. Cruïlla): 1h Guió de la descripció personal i psicològica del personatge escollit. Els textos periodístics: l'entrevista (Unitat 11 del llibre de text, ed. Cruïlla): 1h Creació de l'estructura de l'entrevista (a partir d'un exemple concret: La Contra de La Vanguardia). El guió televisiu. Exposició oral i projecció del treball realitzat. DESENVOLUPAMENT Lectura de la novel·la durant la Setmana Santa 2017. Presentació de l'esborrany de l'entrevista i del guió televisiu. (28 d'abril). Presentació del treball definitiu (5 de maig). Exposició oral i projecció del treball (12 de maig). METODOLOGIA Lectura individual de la novel·la i breu introducció a classe sobre l'autor i l'argument. Elecció del personatge de la novel·la i elaboració del treball en grups de 3 persones. Preparació del guió de l'entrevista i realització de l'entrevista en format de vídeo. CRITERIS D’AVALUACIÓ Treball escrit:4 punts Treball digital: 3 punts Exposició: 3 punts CONCLUSIÓ A partir d'aquest treball els alumnes poden aprofundir més en els personatges de la lectura i desenvolupar la seva creativitat a l'hora d'expressar-se de manera escrita i oral. ANNEX Fotografies dels alumnes treballant a classe. Exemple de La Contra de La Vanguardia.

Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària

PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA Títol de l’experiència

Lectura de la Ginesta de Joan Maragall

Nivell i curs Des de 2n d’ESO fins a batxillerat. Segons el nivell podem aprofundir més o menys en els continguts.

Nom de l’autor/a Montse Prat i Boada Centre IES Coll i Rodés Població Lloret de Mar DESCRIPCIÓ Introduir a l’alumnat a la poesia sempre resulta difícil. Maragall els sol agradar. Es tractaria de llegir, analitzar i gaudir d’un poema, en aquest cas la Ginesta de Joan Maragall. OBJECTIUS Segons el nivell.

● A segon d’ESO o en un tercer “fluixet” ens podríem centrar a entendre què ens vol dir el poema. Dels aspectes formal en podríem parlar per sobre: buscar alguna personalització, metàfora, veure els quartets i la forma de la rima... Seria important aprofundir en el vocabulari per accedir al coneixement de noves paraules.

● Si ens dirigim a uns alumnes de cursos superiors llavors no n’hi haurà prou d’entendre la lectura, sinó que haurem de fixar-nos més en la part formal. Caldrà analitzar els aspectes formal del poema i com es relacionen amb el tema i amb allò que ens vol explicar el poeta (la rima, les figures retòriques...)

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Segons el nivell:

● Temporització: Unes dues sessions d’una hora, més o menys. ● Continguts: Entendre un poema, analitzar un poema i saber recitar un

poema (aquest últim aspecte el tenim molt oblidat)

DESENVOLUPAMENT Segons el nivell.

● Primera lectura. Tema de la ginesta i del que fa el jo poètic. ● Segona lectura. Imaginar-se que el jo poètic no parla de la ginesta sinó

que la ginesta és una metàfora d’un altre tipus de relació (eròtica i sentimental d’una parella).

● Tercera lectura. Aprofundir en els aspectes formal. METODOLOGIA Segons els nivell.

● Llegir-lo en veu alta a classe. ● Entre tots anar descobrint coses del poema, aprofundint en la lectura.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Segons el nivell.

● Participació a classe. ● Fer un “escrit” sobre el poema: com l’han entès, quines sensacions o

records els ha portat... ● Avaluació escrita, o no, si forma part d’un tema més gran com el

Modernisme. ● Organitzar un recital de poemes a classe si s’escau.

CONCLUSIÓ Cal introduir l’alumnat a la poesia d’una manera grata i planera per a ell. Quan dius la paraula “poesia” la majoria fan una cara entre “quin pal, quin rotllo” i “ja sé que no entendré res”. Per tant, considero important començar per entendre el poema, per aconseguir que l’alumnat vegi que pot entendre poesia i, fins i tot, li pot produir unes determinades emocions. Així doncs, primer interpretaria i explicaria el poema i, després, segons el grup i el nivell d’aquest podríem entrar a parlar dels aspectes formals. ANNEX https://www.youtube.com/watch?v=Oxh9Abllyus ABRAMS, SAM D., Llegir Maragall, ara, La Mirada, Proa.

LA GINESTA

JOAN MARAGALL

La ginesta altre vegada

la ginesta amb tanta olor

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n’ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l’he tinguda lligada

m’he girat de cara al mar…

M’he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall

Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA

Títol de l’experiència

FEM UN HAIKU

Nivell i curs 2n ESO i PIM (Pla individualitzat de millora) Nom de l’autor/a Pilar Soteras Centre Institut Vidreres Població Vidreres DESCRIPCIÓ

- Escriure un haiku copsar-ne el sentit i l’estructura. OBJECTIUS

- Identificar un text poètic i els elements que el caracteritzen. - Dominar el vocabulari sobre el món de les sensacions i emocions. - Saber aplicar les normes del recompte sil·làbic . - Saber aplicar les principals figures retòriques. - Millorar la comprensió lectora d’un text poètic. - Valorar la importància d’escriure un text poètic. - Educar la sensibilitat.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ - 3 sessions. - Lectura d’haikus. - L’haiku: definició i estructura. Petit poema d’origen oriental en què l’autor expressa, els seus sentiments a través de la contemplació de la natura, els colors de les estacions, els contrastos i les sorpreses. - Sentiments íntims del poeta, del jo envers del que l’envolta. - Conceptes de poema, estrofa i vers. - Conceptes de mètrica i figures retòriques. - Escriure un haiku. METODOLOGIA

- Podem començar per la lectura d’un haiku amb les activitats de

comprensió corresponents. Aquesta lectura es pot complementar amb l’audició de l’haiku amb música oriental que indica la seva procedència. La valoració del poema tancarà la primera sessió.

- Seguidament farem un breu apunt teòric sobre la poesia lírica,

concretament l’haiku i aprofundirem en l’anàlisi dels aspectes més característics del llenguatge poètic. Repassarem la distinció entre poema, estrofa i vers. Ens endinsarem en l’estudi de la mètrica d’un haiku i en aquest nivell de l’anàlisi podem introduir, com a ampliació, les nocions de rima masculina i rima femenina o bé de les nocions de rima consonant

o assonant. El recompte sil·làbic i la detecció i interpretació de les figures retòriques. Com a ampliació i per acabar la segona sessió, podem fer treballar el ritme (la combinació de síl·labes accentuades en els versos).

- Finalment, a la tercera sessió, pretendrem que l’alumne escrigui un haiku, imitant els que hauran llegit i analitzat a l’aula. En el cas dels alumnes que no s’hi vegin amb cor, poden fer-ho amb l’ajuda d’un company o simplement intentant fer una descripció lírica del que els suggereix un paisatge qualsevol, un moment o una sensació.

- L’alumne triarà una fotografia que li agradi i que estigui relacionada amb algun aspecte de la natura (els colors, els ocells, un llac, un bosc...).

- Tot seguit reflexionarà sobre la fotografia escollida i anotarà quines emocions li ha produït la imatge (tendresa, bellesa, serenitat, malenconia...).

- Finalment convertirà les sensacions que li ha produït en paraules. - En aquest punt passarem a l’elaboració de l’haiku que s’escriurà en una

cartolina DIN A4 blanca o de color. Hi enganxarà la fotografia i al costat o a la part inferior hi escriurà l’ haiku.

- Es podrà escollir el tipus de lletra i es valorarà l’originalitat. CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Comprendre el contingut d’un poema. - Produir un text poètic respectant la seva estructura. - Saber utilitzar eines TIC per escriure el text poètic. - Saber aplicar els conceptes de recompte sil·làbic i figures retòriques. - Saber llegir en veu alta. - Sensibilitat a l’hora d’escriure.

CONCLUSIÓ Penso que treballar l’haiku és una bona manera d’introduir a l’alumne dins el món de la poesia. La senzillesa estructural d’aquest tipus de composició poètica fa que l’alumne aprengui més fàcilment el veritable sentit d’escriure un text poètic on hi pot expressar, més que en cap altre gènere literari, els seus sentiments. ANNEX (Power Point, presentacions, material complementari, fotografies, filmacions...)

EL GIRA-SOL

El gira-sol de tant adorar el Sol

n’ha presa la fesomia. Tot el sant dia

el segueix amb sa mirada, com l’aimador a l’aimada:

quan veu que naix a llevant està rient,

quan veu que mor a ponent està plorant; llavors el dol del gira-sol

és gran.

JACINT VERDAGUER

(Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)

Gira-sol és una paraula composta

Uneix amb fletxes i escriu tres frases divertides amb paraules compostes:

1.-.............................................................................................................................................................................................................................................................. 2.- .............................................................................................................................................................................................................................................................. 3.- .............................................................................................................................................................................................................................................................. INVESTIGA: Quan una paraula composta ha de dur guionet entre les paraules que la formen? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

NOUS

LLAVIS

CLOSQUES

MIQUES

MOSQUES

LLAUNES

CAÇA

TRENCA

OBRE

PINTA

TRENCA

MENJA

Amb un company o companya, llegeix el poema i contesta V ( veritat) o M mentida): El gira-sol és ...

Una flor Un animal Una joguina

El gira-sol sembla que adora el sol perquè ... Quan fa sol s’estira Quan fa sol s’inclina Segueix la direcció del sol Prendre la fesomia del sol vol dir... Que has pres el color al sol Que sembla un sol en la forma i el color Que quan fa sol li surten fesols Explica què vol dir el poeta quan parla del gira-sol que riu o que plora. ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Vincent van Gogh va fer molts de quadres amb gira-sols. Cerca llibres d’aquest pintor per poder veure’ls. Després pinta els teus gira-sols.

Aula d'escriptura didàctica. Motivar l’escriptura i la lectura a secundària

PROPOSTA DIDÀCTICA D’AULA Títol de l’experiència

Un poema a través d’un quadre

Nivell i curs 1r o 2n d’ESO Nom de l’autor/a Rosa Massallé Centre Ins Sta Coloma de Farners Població Sta Coloma de Farners DESCRIPCIÓ Es tracta d’elaborar un poema a partir d’un quadre que els alumnes han pintat dins la matèria de visual i plàstica OBJECTIUS Escriure un poema després d’haver observat un quadre. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Aspectes lingüístics i estètics: léxic , sinònims, frases fetes, figures literàries 3-5 sessions DESENVOLUPAMENT Es parteix dels coneixements previs de les categories gramaticals prtim d’un mot compost gira-sol Es mostra un poema, es comenta. I finalment es mostra el quadre de Van Gogh METODOLOGIA A)Repàs de paraules compostes, es fa una fitxa corresponent.Es treballa el poema a classe. Els alumnes fan suggeriments i el professor fa preguntes. Primer es treballa amb gran grup i després cada alumne fa la fitxa individualment. B)Treball per parelles: escriure un poema a partir de l’observació d’un quadre que els alumnes ja han treballat prèviament. Elaboració del poema: Pluja d’idees: Llistat de paraules: noms / sinònims, adjectius, color, sensacions o emocions, accions Recursos estilístics:comparació, metàfora, CRITERIS D’AVALUACIÓ Escriure un poema CONCLUSIÓ

Els resultas són satisfactoris perquè els alumnes deixen fluir la capacitat de creació que tenen. És una activitat molt enriquidora. ANNEX (Power Point, presentacions,material complementari, fotografies, filmacions...)