ASPECTES DE LA PROSÒDIA DE LA FRANJA

ASPECTES DE LA PROSÒDIA DE LA FRANJA

VI WORKSHOP DE PROSÒDIA DEL CATALÀ 26 JUNY 2014


LOURDES ROMERA, ANA MA. FERNÁNDEZ PLANAS, WENDY ELVIRA, PAOLO ROSEANO, JOSEFINA CARRERA,

ALBERT VENTAYOL I EUGENIO MARTÍNEZ CELDRÁN

VI WORKSHOP SOBRE LA PROSÒDIA DEL CATALÀLABORATORI DE FONÈTICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA



ÍNDEX

1. DOS PUNTS DE LA FRANJA: FRAGA I MEQUINENSA

2. OBJECTIU

3. METODOLOGIA

4. DESCRIPCIÓ I COMPARACIÓ DELS PATRONS

ENTONATIUS I DE LA DURADA

5. CONCLUSIONS

6. REFERÈNCIES



La Franja oriental d’Aragó o Franja de Ponent

confina amb Catalunya i la Comunitat valenciana

Fraga (Osca) 15000 habitants

Mequinensa (Saragossa) 2500

habitants

Fraga és un dels punts d’enquesta d’AMPER CAT

1. DOS PUNTS DE LA FRANJA: FRAGA I MEQUINENSA



� Segons l’informe d’EUROMOSAIC, respecte a

les llengües de la Franja

(http://www.uoc.edu/euromosaic/):

- El català és la llengua dominant en les

converses orals i informals

- El castellà es fa servir a les comunicacions

escrites i a les situacions formals

- El 90% de la població té el català com a

llengua habitual



ESTUDIS SOBRE EL CATALÀ DE LA FRANJA

Descripcions generals:

Galan i Moret (1995)

Giral Latorre (2012)

Estudis sobre la prosòdia de la Franja:

Borràs-Comes (2013)

Prieto i Cabré (2007-2012)



2. OBJECTIU DEL TREBALL

� ¿Hi ha diferències entonatives en la prosòdia

del català de la Fraga i Mequinensa respecte

de les varietats de català Lleida i del castellà

de Mequinensa, Lleida i Saragossa?

� ¿Existeix alguna característica prosòdica més

que permeti diferenciar aquestes varietats

dialectals?



� Descripció dels contorns entonatius del

català de Fraga i de Mequinensa

- Oracions declaratives

- Oracions interrogatives sense que

- Oracions interrogatives amb que

� Comparació amb la prosòdia del català de

Lleida i amb la prosòdia del castellà de Lleida,

Saragossa i Mequinensa



3. METODOLOGIA

� Els informants: dotze informants

� El corpus: corpus fix, 756 frases

� Anàlisi de les dades: Laboratorio de Fonètica

UB amb els programes Goldwave i Matlab

(AMPER 06, López Bobo et al. 2007)

� Dades: Valors F0, intensistat i durada

� Síntesi: característiques prosòdiques de la

frase (melodia)



Anàlisi dels patrons tonals

� Model AM (Pierrehumbert,1980)

� La corba d’F0 es considera la representació fonètica, superficial, de l’estructura tonal subjacent, fonològica.

� La representació subjacent consisteix en seqüències estructurades de tons alts (H) i baixos (L).

� Se situen al voltant de les síl·labes mètricament fortes o accentuades (*)

� Els patrons entonatius estan formats per seqüències d’un o més accents tonals i pelstons de frontera (%).



4. DESCRIPCIÓ I COMPARACIÓ DELS PATRONS TONALS

A) Català: - Fraga i Mequinensa- Fraga i Lleida- Mequinensa i Lleida

B) Català i Castellà:- Fraga i Mequinensa- Fraga i Lleida- Fraga i Saragossa

C) Castellà- Mequinensa i Lleida- Mequinensa i Saragossa



A) CONTORNS DE FRAGA I MEQUINENSA

La crítica no porta la caputxa (F) La crítica no porta la caputxa (M)

El copista no ocupa la càtedra? (F) El copista no ocupa la càtedra? (M)

Que no porta la caputxa el capità (F) Que no porta la caputxa el capità? (M)



CONTORNS DE FRAGA I LLEIDA

La crítica no porta la caputxa (F) La crítica no porta la caputxa (LL)

El copista no ocupa la càtedra? (F) El copista no ocupa la càtedra? (LL)

Que no porta la caputxa el capità (F) Que no porta la caputxa el capità? (LL)



CONTORNS DE MEQUINENSA I LLEIDA

La crítica no porta la caputxa (M) La crítica no porta la caputxa (LL)

El copista no ocupa la càtedra? (M) El copista no ocupa la càtedra? (LL)

Que no porta la caputxa el capità (M) Que no porta la caputxa el capità? (LL)



B) CONTORNS DE FRAGA I MEQUINENSA

La crítica no porta la caputxa (F) La cítara se toca con pánico (M)

El copista no ocupa la càtedra? (F) ¿La guitarra se toca con pánico? (M)

Que no porta la caputxa el capità (F) ¿Qué se toca con obsesión el saxofón? (M)



MEQUINENSA I LLEIDA

La crítica no porta la caputxa (M) La cítara se toca con pánico (LL)

El copista no ocupa la càtedra? (M) ¿La guitarra se toca con pánico? (LL)



FRAGA I LLEIDA

La crítica no porta la caputxa (F) La cítara se toca con pánico (LL)

El copista no ocupa la càtedra? (F) ¿La guitarra se toca con pánico? (LL)



FRAGA I SARAGOSSA

La crítica no porta la caputxa (F) La cítara se toca con pánico (S)

El copista no ocupa la càtedra? (F) ¿La guitarra se toca con pánico? (S)



C) MEQUINENSA I LLEIDA

La cítara se toca con pánico (M) La cítara se toca con pánico (LL)

¿La guitarra se toca con pánico? (M) ¿La guitarra se toca con pánico? (LL)



MEQUINENSA I SARAGOSSA

La cítara se toca con pánico (M) La cítara se toca con pánico (S)

¿La guitarra se toca con pánico? (M) ¿La guitarra se toca con pánico? (S)



RESULTATS: PATRONS ENTONATIUS DE FRAGA, MEQUINENSA, LLEIDA I SARAGOSSA

� Taules amb els patrons entonatius de les

modalitats analitzades

� Transcripció segons el model MA

(Pierrehumbert 1980), CatToBI (Prieto et ali

2009) i Sp-ToBI (Prieto i Roseano 2010)



DECLARATIVES

LLOC CONTORN

FRAGA HOME L*+H L*+H L* L%

FRAGA DONA L*+H L*+H L* L%

LLEIDA HOME a) L*+H L*+H L* L%b) L+ H* L*+H L* L% (S agut)

LLEIDA DONA a) L*+H H- L+H L* L%b) L*+H H- Desac L* L%

MEQUINENSA HOME L*+H L*+H L* L%

� CATALÀ



INTERROGATIVES SENSE QUE

LLOC CONTORN

FRAGA HOME L*+H H- H* H+L* LH%

FRAGA DONA L*+H H- Desac L* LH%

LLEIDA HOME L*+H Desac L* H%

LLEIDA DONA a) L*+H L*+H L* H%b) L*+H Desacc. L* H%

MEQUINENSA HOME a) L*+H Desac L* H%b) H* Desac L* H%

� CATALÀ



INTERROGATIVES AMB QUE

LLOC CONTORN

FRAGA HOME a) L+H* H+L* L- L* L%b) L+H* H+L* L- L* LH%

FRAGA DONA a) L+H* ¡H+L* H- H+L* H% b) L+H* H+L* H- H+L* H%

LLEIDA HOME %H H* H* H+L* L%

LLEIDA DONA %H H* (¡)H+L* H- (¡)H+L* H%

MEQUINENSA HOME %H H* L* H- L* H%

� CATALÀ



� CASTELLÀ

DECLARATIVES

LLOC CONTORN

MEQUINENSA HOME L*+H L*+H L* L%

SARAGOSSA HOME 1 a) L*+H L*+H L* L%b) H* L*+H L* L%

SARAGOSSA HOME 2 a) L*+H L*+H L* L%b) H* L*+H L* L%



INTERROGATIVES

LLOC CONTORN

MEQUINENSA HOME L*+H Desac L* H%

SARAGOSSA HOME 1 a) L*+H Desacc L* H%b) L*+H Desacc H* H%

SARAGOSSA HOME 2 L*+H Desacc L* H%

� CASTELLÀ



LA DURADA

Es tracta d’un altre dels paràmetres analitzats pel programa AMPER 06.

En gran part dels punts d’enquesta analitzats del català, la major durada sol correspondre a l’última vocal de la frase, independentment del tipus de frase.

Presenten els resultats de durada en el català de Fraga, Mequinensa i Lleida; i en el castellà de Mequinensa i Saragossa.



LA DURADA A FRAGA (CATALÀ)

El copista no ocupa la cátedra

El copista no porta el

passaport

La crítica no porta la caputxa



La crítica no porta la caputxa El copista no ocupa la càtedraLa crítica no porta el

passaport

LA DURADA A MEQUINENSA (CATALÀ)



La crítica no porta la caputxa El copista no ocupa la càtedra La crítica no porta el passaport

LA DURADA A LLEIDA (CATALÀ)



El saxofón se toca con pánico ¿El saxofón se toca con pánico?

¿Qué se toca con paciencia la guitarra?

LA DURADA A MEQUINENSA (CASTELLÀ)



La cítara se toca con pánico ¿La guitarra se toca con paciencia

La guitarra se toca con obsesión

LA DURADA A SARAGOSSA (CASTELLÀ)



� L’anàlisi comparativa dels contorns que caracteritzen el català de Fraga i Mequinensa permet destacar que aquestes varietats de la Franja comparteixen trets entonatius amb el català i el castellà de Lleida i també amb el castellà de Mequinensa i Saragossa:

� El final de les enunciatives de Fraga és més semblant al de les enunciatives de Saragossa

� El contorn de les interrogatives sense que de Fraga és més semblant al de les interrogatives de Lleida.

CONCLUSIONS



� En relació amb la durada de les vocals, el català de Fraga presenta més semblança amb les dues varietats de Mequinensa i amb el castellà de Saragossa que amb les realitzacions de Lleida.

� La conclusió a la qual és possible arribar és que l’entonació del català de la Franja es pot configurar com una varietat de transició entonativa entre la zona catalana mediterrània i la zona continental aragonesa.



La realització d’aquest treball ha estat

possible gràcies a:

� Un projecte d’investigació finançat pel

MEC: FFI2012-35998

� Les veus desinteressades dels nostres

informants.

AGRAÏMENTS



MOLTES

GRÀCIES!



REFERÈNCIESAMPERCAT: http://www.ub.edu/labfon/amper/cast.index_ampercat.html

Borràs-Comes, Joan. (2013) “Català nord-occidental” en Prieto, Pilar yCabré, Teresa (Coords) (2013) L’entonació dels dialectes catalansBarcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Castañer Martín, R. M., González Olivera, M. P., & Simón Casas, J. (2005). Aproximación al estudio de la entonación aragonesa. Estudios de Fonética Experimental, XIV, 273–293.

Contini Michel/LAI, Jean-Pierre/Romano, Antonio/Roullet, Stefania/ DeCastro Moutinho Lourdes et al. (2002): Un projet d’Atlas MultimédiaProsodique de l’Espace Roman, en: Bel B./ Marlien I. (eds.) SpeechProsody 2002, Aix-en-Provence (11-13 avril 2002), pp. 227-230.

Estebas Vilaplana, E.; Prieto, P. (2009): La notación prosódica en español.Una revisión del Sp_ToBI, en Estudios de Fonética Experimental XVIII,263-283.



Fernández Planas, Ana. María/Carrera Sabaté, Josefina/Román Montes de Oca, Domingo/Martínez Celdrán, Eugenio (2006): «Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida. Comparación de su entonación», Estudios de Fonética Experimental, XV, pp. 165-209.

Fernández Planas, Ana María. (2005): «Aspectos generales acerca del proyecto internacional AMPER en España» en Estudios de Fonética Experimental, XIV, pp. 13-27.

Galan Josep y Moret Hector (1995) Estudi Descriptiu de la Llengua de Fraga. Fraga. Institut d’Estudis del Baix Cinca I.E.A.

Giral Latorre, Javier (2012) “El catalán de la Franja de Aragón. Una aproximación historico- lingüística, en Archivo de Filología Aragonesa, 68, 39-74.

López Bobo, María. Jesús/Muñiz Cachón, Carmen, Díaz Gómez, Liliana, Corral Blanco, Norberto, Brezmes Alonso, David, Alvarellos Pedrero, Mercedes (2007): «Análisis y representación de la entonación. Replanteamiento metodológico en el marco del proyecto AMPER» en: Dorta, Josefa/ Fernández Beatriz (eds.) La prosodia en el ámbito lingüístico románico, Madrid: La Página Ediciones, S.L. Universidad, pp. 17-34

.



Martínez Celdrán, Eugenio, Fernández Planas, Ana M, ( Coord.) . (2003-2013) AMPER -CAT Atlas Multimedia de la Prosodia del Espacio Románico [http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html

Martínez Celdrán, Eugenio/Fernández Planas, Ana María/Carrera Sabaté, Josefina (2005a): «Diferèrencies dialectals del català a partir de les oracions interrogatives absolutes amb “que”», Estudios de Fonética Experimental, XIV, pp. 327-353

Pierrehumbert, Janet (1980): The Phonology and Phonetics of English Intonation. tesis doctoral, MIT.

Prieto, Pilar, Lourdes Aguilar, Ignasi Mascaró, Francesc Torres-Tamarit, Maria del Mar Vanrell (2009). L'etiquetatge prosòdic Cat_ToBI. Estudios de Fonética Experimental XVIII, 287-309.

Prieto, P.; Roseano, P. (eds.) (2010):Transcription of Intonation of the Spanish Language. Lincom Europa: München.

Prieto y Cabré (2007-2012) Atlas interactiu de l’entonació del català. http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/

ASPECTES DE LA PROSÒDIA DE LA FRANJA

Documents

Transcript of ASPECTES DE LA PROSÒDIA DE LA FRANJA