71Amèrica del Nord

Esquerra: la nit polar no sempre és una nit negra, com molt sovint es pensa; sobretot durant les nits amb lluna la blancor de la

neu reflecteix la llum i converteix la nit en dia, com aquí, al nord d’Alaska. Dreta: la lluentor de les estrelles també és suficient per

oferir una mica de llum a la fosca nit polar, com aquí, sobre les muntanyes Sukakpak, de la serralada Brooks, al nord d’Alaska.

PART 1-75 CAT:Arctic 09/11/11 11:40 Página 70

1989

a partir de

1997

GREENPEACEA L’ÀRTIDA

Àrtic, t resor natural206

Arran de la inauguració d’una oficina de Greenpeace

a Alaska l’any 1977, l’organització ecologista decideix

emprendre la protecció de l’Àrtida, a fi de preservar

un dels últims ecosistemes intactes de la Terra. Des

d’aleshores, Greenpeace ha portat a terme diferents

accions a l’Àrtida, algunes de les quals són:

Acció d’urgència arran de l’accident d’un petrolierDivendres negre del 1989: el petrolier de l’empresa

Esso Exxon Valdez, de 300 metres d’eslora, topa a

Prince William Sound, a Alaska, contra un escull i fa

aigües. Al voltant de 40.000 tones de cru van a parar

al mar. Greenpeace envia de seguida un vaixell a la

zona de l’accident, però ja no s’hi pot fer gran cosa.

La taca espessa d’oli mata milions d’animals i malmet

tot l’ecosistema, des de plàncton, mol·luscs, crustacis

i peixos fins a aus marines, llúdries marines, lleons

marins, óssos i balenes. Els bancs d’arengs i salmons

es col·lapsen i provoquen grans pèrdues als pesca-

dors locals. Vint anys després la costa encara no s’ha

recuperat del tot. Les baixes temperatures dificulten

la descomposició del petroli, un fet que fa sospitar

que a les costes d’Alaska encara s’hi amaguen milers

de tones de cru sota la sorra i els còdols.

Protestes contra les proves i els residus nuclearsL’octubre del 1990, el vaixell MV Greenpeace viatja

rumb a l’arxipèlag Nova Zembla, a l’oceà Àrtic, on els

militars russos realitzen proves d’armes nuclears. Rús-

sia justifica aquest tipus d’atacs al medi ambient amb

l’argument que la regió és allunyada i que les tempera-

tures hi són extremadament baixes. Els tripulants de

Greenpeace detecten una radioactivitat elevada a l’illa i

en tornar al vaixell són sorpresos pels militars russos.

Detenen els ecologistes i no els alliberen fins al cap

d’uns dies. Tot i això, el 1992 un equip de Greenpeace

gosa entrar de nou a la zona de Nova Zembla, aquesta

vegada amb la intenció de documentar els residus nu-

clears al mar de Kara, on es duien a terme enfonsa-

ments de reactors de vells submarins nuclears russos,

entre d’altres. El vaixell de Greenpeace és novament ti-

rotejat i abordat. Aquestes accions, però, causen efecte:

el president de Rússia Borís Ieltsin fa analitzar la conta-

minació radioactiva a l’oceà Àrtic i el 1996 l’Assemblea

General de les Nacions Unides resol la prohibició com-

pleta de proves nuclears, que avui dia encara no ha en-

trat oficialment en vigor.

Amb perseverança contra la perforació de pous petrolífersEl 1997 Greenpeace engega una campanya contra la

perforació de pous petrolífers al mar de Beaufort, a

l’Àrtida. L’empresa British Petrol (BP), conjuntament

1990

2009

207Greenpeace a l ’Àrt ida

tal·len durant dies sobre una petita plataforma sus-

pesa a uns 15 metres sobre el mar glaçat, protegits

per un vestit de supervivència, fins que les perfora-

cions s’aturen. Ha arribat el moment de posar fi a la

dependència del petroli!

Go beyond oilL’empresa petroliera Cairn Energy vol continuar les per-

foracions i l’explotació de l’Àrtida a la costa occidental

de Groenlàndia. Greenpeace reacciona de seguida, per-

què Cairn no disposa ni tan sols d’un pla d’emergència

en cas de vessament. S’aconsegueixen posposar les per-

foracions gràcies a la protesta amb vaixells davant de

Groenlàndia i gràcies a l’acció d’activistes amb bots

pneumàtics, que eviten el trasllat de la plataforma pe-

troliera Leiv Eriksson, ubicada a l’estret del Bòsfor.

Mentrestant, un altre equip investiga a l’Àrtida

russa els efectes de l’extracció de petroli, així com

les conseqüències dels vessaments sobre el medi

ambient i la gent que hi viu. Els resultats són esfe-

reïdors.

Greenpeace exigeix una moratòria del’explotació industrial de l’Àrtida. La mo-ratòria s’ha de mantenir fins que tots elsestats i totes les empreses que operen al’Àrtida hagin consensuat un acord legalvinculant, que garanteixi la protecció d’a-quest ecosistema tan important global-ment i de les persones que hi viuen.

Informacions sobre Greenpeace i sobre laseva campanya a l’Àrtida:

www.greenpeace.dewww.greenpeace.atwww.greenpeace.ch

Expedició per a l’estudi climàtic 2El maig del 2010, el vaixell Esperanza inicia una se-

gona expedició a l’Àrtida. A bord hi viatgen investiga-

dors de l’Institut Oceanogràfic Leibniz, de Kiel

(IFM-GEOMAR), per tal d’analitzar els efectes de l’aci-

dificació dels oceans. A Kongsfjord, a les illes Spitz-

bergen, es realitza una simulació d’acidificació dels

mars. El punt de mira són els esquelets calcaris de

molts animals marins com ara cargols, bivalves i

crancs, éssers vius importants dels ecosistemes ma-

rins. L’acidificació de l’aigua en pot malmetre les clos-

ques i destruir-les. Un altre dels temes analitzats per

l’expedició és la pesca. La tripulació traça el mapa de

les regions d’aigües abissals del mar de Barentsz, filma

la vida submarina i documenta l’activitat dels vaixells

d’arrossegament. El desglaç permet a les grans flotes

arribar a les zones més septentrionals amb noves àrees

de pesca, on encara no existeixen limitacions oficials

per a l’activitat pesquera. Els pescadors hi poden estar

destruint coralls de pedra i altres tresors naturals

sobre els quals encara se sap ben poca cosa.

Go beyond oilL’explosió de la plataforma de perforació Deepwater

Horizon de l’empresa BP l’abril del 2010 al golf de

Mèxic provoca un dels vessaments de petroli més

greus de tots els temps. Greenpeace reacciona amb

accions a tot el món i protestes contra l’extracció de

petroli del fons del mar i contra altres mètodes d’ex-

tracció perillosos.

L’agost del 2010 un equip de Greenpeace es des-

plaça fins a la costa occidental de Groenlàndia, on

l’empresa petroliera britànica Cairn Energy du a

terme proves de perforació amb la qual cosa fa peri-

llar greument el sensible ecosistema de la regió polar.

Quatre activistes de Greenpeace aconsegueixen enfi-

lar-se a la plataforma de perforació Stena Don i s’ins-

amb l’empresa Northstar, hi vol construir la primera

plataforma offshore artificial d’extracció petrolífera de

l’oceà Àrtic i connectar-la a la terra ferma mitjançant

un oleoducte.

Els anys següents Greenpeace protesta una ve-

gada darrere l’altra contra la construcció d’aquesta

plataforma. El vaixell de Greenpeace Arctic Sunrise

viatja quatre anys seguits fins a la plataforma d’ex-

tracció mentre els activistes organitzen protestes

davant de les seus de BP i durant les seves assem-

blees d’accionistes. Juntament amb els inupiats,

que viuen a les regions de North Slope, Greenpeace

entrega a les Corts d’Apel·lació dels Estats Units

una petició. L’any 2000 Greenpeace instal·la un

campament a prop de la plataforma, amb una tem-

peratura de 45º sota zero, per documentar els

atemptats de BP contra el medi ambient.

Expedició per a l’estudi climàtic El juny del 2009, Greenpeace emprèn un viatge de

quatre mesos amb l’Arctic Sunrise cap a Groenlàndia

per investigar les conseqüències del canvi climàtic a

les regions septentrionals del pol, per cridar l’atenció

sobre l’amenaça de perill global als caps d’estat, que a

finals d’aquell any es reunien a Copenhaguen amb

motiu de la Cimera del Canvi Climàtic, i per provo-

car la reacció d’aquests.

A l’Arctic Sunrise hi embarquen prestigiosos inves-

tigadors del clima de les universitats d’Ohio, Maine i

Cambridge, així com de l’Institut Oceanogràfic de

Woods Hole. Els investigadors documenten els movi-

ments de les glaceres i mesuren la temperatura, el

contingut de sal i els corrents de l’oceà Àrtic. El resul-

tat d’aquestes investigacions és que el desglaç de la

plataforma de gel de Groenlàndia i la consegüent pu-

jada del nivell del mar avança molt més ràpid del que

pronostiquen els càlculs realitzats pel Consell de la

Cimera del Canvi Climàtic.

2011

2010

2010