Art barroc, arquitectura, escultura i pintura

Júlia López Valera

JÚLIA LÓPEZ VALERAINSTITUT BANÚS

ART BARROC


El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII. Crisi econòmica,social, política i religiosa.

Impera el pessimisme, la pèrdua de confiança en l’home.

Neix una espiritualitat nova, l’home no és capaç de solucionar els seus problemessense l’ajut de Déu.

És un art religiós, vinculat a Roma: defensa la Contrareforma catòlica contra elprotestantisme.

Art que busca impressionar, emocionar, acollir el poble en la fe catòlica.

CONTEXT HISTÒRIC

La crisi econòmica-social és produïda per un seguit de males collites, fam,

mortalitat per epidèmies i pestes.

La crisi político-social és deguda a les guerres entre catòlics i protestants.

Els reis volen imposar el seu poder al Papa. La burgesia ajuda als reis en contra de la noblesa i eclesiàstics ,

que donen suport al Papa.

ARQUITECTURA


CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (I)

L’arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terçosdel segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó.

Neix a Roma.

Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps ,les colònies d’Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.

Destaca la monumentalitat dels edificis: ús de columnes gegantines, frisosondulants, façanes corbes.

Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus,escultures (Horror vaqui).

Interiors fastuosos amb altars de fusta recarregats que semblen decorats teatrals,combinen arquitectura, escultura i pintura. Ús del clarobscur.

Els principals edificis són catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils comPalaus.


CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (II)

Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà.

S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma, on es tracen grans viesper unir les 7 basíliques. El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va serSanta Maria la Major.


DOS TIPUS D’URBANISME

Integració generalPlaça de Sant Pere de Bernini

Integració puntual Plaça Navona de Roma, de Bernini

La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al segle XVII.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)

Urbanisme de jardins, creant sensació d’espais infinits i diversos.

El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Model unitari, en forma d’U o de H,per connectar l’edifici als jardins.

Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la Contrareforma.


CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)

La planta esdevé més dinàmica: les plantes dels edificis dibuixen formesel·líptiques, ovals, o una combinació de les dues. Les formes poden ser còncaves oconvexes.

La línia corba s’utilitza en murs, façanes,columnes salomòniques, sobre elementsclàssics.

Els edificis són concebuts com a gransescultures. Façanes ondulades.


CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (IV)

Desapareix la proporcionalitat, en benefici dela tendència a les dimensions exagerades i dela sensació de monumentalitat.

La creació de jocs de llum i color, de zonesil·luminades i fosques, es combina ambl’exuberància decorativa (“horror vacui”).

L’escultura i la pintura s’integren a l’edifici percrear una sensació d’un tot unitari.

Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre, la fusta. Donen molta importància als marbres de color, al bronze i al guix blanc.


CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (V)

El dinamisme del Barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les formes ideals.Com a nova figura bàsica apareix l’oval (longitudinal i transversal), allargament dinàmicdel cercle.


ALGUNES OBRES: SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (BORROMINI)


ALGUNES OBRES:EL PALAU DE VERSALLES(JULES HARDOUIN-MANSART)


ALGUNES OBRES: SAN’IVO ALLA SAPIENZA(BORROMINI)


ALGUNES OBRES: SANT ANDREU DEL QUIRINAL(BERNINI)


ALGUNES OBRES: PLAÇA MAJOR DE SALAMANCA(CHURRIGUERA)


ROCOCÓ: SANTUARI DE WIES. DOMINIKUS ZIMMERMANN


ESCULTURA


CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini.

Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espaispúblics…

Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze,fusta…

La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats dereis o papes, mitològica… Grups, eqüestres, jacents…

Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dóna launifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista), típicdel manierisme.

La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica com auna representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt important,així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultorsbarrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum. L’arquitectura es posa alservei de l’escultura.


CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es volcaptar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figuresintensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames...

L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment naturalista.

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(I)

GIAN LORENZOBERNINI

(1598-1680)

Autoretrat

Gian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista.

Retrat d’una jove

Bust del cardenal Escipió BorgheseMarbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes abansdels papes Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre

VII).

Lluís XIV (1665)

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(II)

• Bust realitzat durant una visitaa França.

• Representa el cabells a la modade l’època.

• Abundants plecs que donendinamisme a l’escultura i generenun contrast lumínic de caràcterpictòric.

• El gest digne d’un monarca,distant i impertorbable.

• David apareix tensant la fona per atacarGoliat.

• El dinamisme queda emfatitzat per lacomposició piramidal amb varis punts devista.

DAVID (1619, 1’70m)

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(III)

• La tensió i el dramano queden reduïts tansols al seu cos, sinóque es transmeten al’espectador, quequeda inclòs dins de lacomposició.

• A destacar elgest de ràbia enl’expressió deDavid.

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IV)

EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)

Marbre (2’95 m)

• Tema inspirat en la Metamorfosisd’Ovidi.• Grup escultòric que presenta una claravisió frontal, que no limita la multiplicitatdels punts de vista.

• Grup escultòric de caràcter violent idinàmic, mostra la resistència deProserpina al rapte de Plutó, creantdiferents textures, segons la posició de lesfigures.

• Té un marcat caràcter moralista,contraposant la brutalitat de Plutó a labellesa de Proserpina, el vici a la virtut,expressant els estats anímics i elsdiferents comportaments psicològics.

APOL·LO I DAFNE

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(V)

• El papa Urbà VIII li encarregà 4 nínxols,per a decorar els 4 grans pilars toralsque sustenten la cúpula de MiquelÀngel, amb la finalitat de reduir la sevamassa i fer-los més diàfans i, també, permostrar les santes relíquies conservadesen Sant Pere (la seva adoraciós’emmarca dins el clima de laContrareforma i la Guerra dels 30 anys).

• Les relíquies eren: fragment de la creu,la llança amb la que Longino obrí elcostat a Crist, el drap de la Verònica i lacreu de Sant Andreu.

• Bernini dissenya les 4 estàtuesmonumentals: Santa Elena (mare deConstantí), Sant Longinos, la Verònica iSant Andreu, però tan sols va esculpiraquesta, entre 1629 i 1638, que fa mésde 3 m).

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VI)

• Representa la plenitud de l’estil Barroc,obra commovedora, que incita a ladevoció (segons els principis del Concilide Trento).

• Sant Longinos està consternat endescobrir que Jesús era realment el Fillde Déu. La figura obre els seus braços,violentament, creant un eix que es tancaper la llança.

• El seu rostre molt expressiu i els plecsen moviment creen sensació declarobscur (recorda al Laocoont trobaten 1506).

BALDAQUÍ DE SANT PERE(1624-1633)

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VII)

CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-1666)

• Realitzada de marbre blanc i estucdaurat.

• Es tracta d’un altar, dins el qual estroba la càtedra de Sant Pere.

• Es troba situada a l’absis principal dela Basílica de Sant Pere del Vaticà.

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VIII)

EXTÀSI DE SANTA TERESACAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO

CORNARO, en Santa Maria de la Victòria(Roma).

(1645-1652)

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IX)

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(X)

Font del Quatre Rius, Plaça Navona(1651, Innocenci X)

Font de Tritó,Plaça Barberini (1624-1643)

SEPULCRE FUNERARI D’URBÀ VIII (1627-47)

• El Papa Urbà VIII, va iniciar en 1639 laconstrucció del seu propi mausoleu,concebut com un monumentd’autoglorificació.

• El pontífex està sedent en la seva càtedrai beneint sobre la seva tomba, mentre queal seu costat es troben les al·legories de laCaritat i de la Justícia.

•Presenta una composició piramidal, dinsla qual l’únic motiu de caràcter funerari ésel sarcòfag.

• Bernini utilitza, en la realització delsepulcre, marbre blanc i de colors, jaspe,bronze i bronze molt daurat, realitzant lafigura del pontífex en bronze, i el sepulcreen pòrfir obscur, colors pur del dol.

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XI)

•La figura d’Urbà VIII el mostra al mónorgullós com un emperador, coronat ambla tiara i amb un gest arrogant

SEPULCRE FUNERARI D’ALEXANDRE VII (1671-1678)

• És un dels darrers treballs escultòrics deBernini en Sant Pere del Vaticà.

• Presenta canvis en la concepció delsepulcre papal.

• Recorda la composició del sepulcred’Urbà VIII, però és més complex, ambquatre al·legories de composicióprofunda.

• Les al·legories fan referència (d’esquerraa dreta) a la Caritat, la Veritat, laPrudència i la Justícia.

•El pontífex no està representat amb posatarrogant, sinó de genolls, humilment isense tiara.

• Sota ell es troba la porta d’una de lessagristies de Sant Pere, que simbolitza, ensentit dramàtic i espacial, l’entrada en elMés Enllà.

ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XII)

ESCULTURA BARROCA A FRANÇA

APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDON

SEPULCRE DE RICHELIEU (1675-1694)

FRANÇOIS GIRARDON

MONUMENT EQÜESTRE DEL GRAN ELECTOR DE SAXÒNIA

(1689-1703)

ANDREAS SCHLÜTTER

ESCULTURA BARROCA A ALEMANYA

Juan Matínez MontañésCrist de la Clemència

Gregorio FernándezCrist Jacent

Pedro de MenaMagdalena Penitent

Alonso CanoImmaculada

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: LA IMATGERIA

Pedro de MenaMagdalena Penitent

Gregorio FernándezCrist Jacent

•

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES

Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan sols a la Cort n’hihaurà escultura monumental. Absència de temes mitològics iprofans.

Es continua realitzant retaules, on apareixen figures exemptes i,algunes vegades, en baix relleu. També es fa cadiram de cor i elsfamosos passos de Setmana Santa.

Decadència de l’escultura funerària.

Material més emprat és la fusta, seguint la tradició hispana.

Al llarg d’aquest període s’abandonarà la tècnica del’estofament; i posteriorment es policromarà.

Juan Matínez MontañésCrist de la Clemència

Pedro de MenaSant Francesc d’Assís

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES

Per extremar el realisme de les figures s’utilitzenpostissos: cabells reals, corona real, ulls de cristall,llàgrimes de cera, etc. Es creen imatges, en les que esrealitzen amb minuciositats caps, cares, mans i peus, i seles vestia amb roba real.

Els artistes aconsegueixen l’expressió dels sentiments enles figures: dolor, angoixa, mort, èxtasi.

La finalitat de les escultures és suggerir una profundaemoció religiosa en l’espectador, en consonància ambl’esperit de la Contrarreforma catòlica, de la qualEspanya és gran defensora.

La teatralitat barroca tindrà, amb la imatgeria espanyola,la seva màxima expressió.

Escola castellana: realisme violent i

patètic.Gregorio Fernández

(1576 -1636)

Escola andalusa: realismeclassicista.

Juan Martínez Montañés(1568 -1649)

Múrcia: els preludis del Rococó

Francisco Salzillo(1707-1783)

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: GRANS ESCOLES

José Churriguera

• Retaule de Sant Esteban deSalamanca.

• Recàrrega decorativa: estilxurrigueresc.

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: CHURRIGUERESC

PINTURA

BARROCA

PINTURA BARROCA: CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES

Neix al s.XVI i dura fins a la primera meitat del s.XVIII.

CARACTERÍSTIQUES

Gust pel que és efectista i aparatós.

Tendència al naturalisme i al realisme, el reflex fidel de la realitat és ladeformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.

Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.

Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur).

Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).

Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques idesequilibrades, línia corba, tensió.

Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envoltaels objectes.

Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures mortes(bodegons), escenes costumistes, paisatges.

PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (I)

CaravaggioDescans en la fugida a Egipte

(1597)Oli sobre tela

(133.5 x 166,5 cm)Palazzo Doria-Pamphili, Roma

CaravaggioNoi amb cistella de

fruites(~1594)

Oli damunt llenç(70 x 67cm)

RomaGalleria Borghese

(autoretrat)

VOCACIÓ DE SANT MATEU

PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (II)

SOPAR D’EMAÚS

LA CRUCIFIXIÓ DE SANT PERELA INCREDULITAT DE SANT TOMÀS

PINTURA BARROCA ITALIANA:ARTEMISIA GENTILESCHI

PINTURA BARROCA FRANCESA: GEORGES LA TOUR

(1593-1648)

PINTURA BARROCA FRANCESA: LE NAIN

PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS(I)

ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1624)

DEVALLAMENT DE LA CREU

RAPTE DE LES FILLESDE LEUCIP

LES TRES GRÀCIES

PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS (II)

EL JUDICI DE PARIS(1638-1639)

Museu del Prado, Madrid

VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU I LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE

PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(I)RembrandtDavallament de la creu

RembrandtBou obert en canal o escorxat

DÀNAE

PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(II)

LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632)

SÍNDICS DEL GREMI DE DRAPERS (1662).RembrandtLa ronda de nit

obra també conegudacom

“La Milícia del capitàFrans Banning Cocq”.

PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (I)

LA NOIA DE LA PERLA

EL TALLER DEL PINTOR O L’ART DE LA PINTURA

PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (II)

DONZELLA ABOCANT LLETNOIA LLEGINT UNA CARTA

VISTA DE DELFT (1602)

Vista de Delft, és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i representa una

visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament d’inigualable mestria.

PINTURA BARROCA VALENCIANA (I)

JOSEP DE RIBERAMARTIRI DE SANT FELIP

CRIST ABRAÇANT A SANT BERNATFRANCESC RIBALTA

LA DONA BARBUDA

PINTURA BARROCA ANDALUSA (I)

FRANCISCO DE ZURBARÁN

LA MEDITACIÓ DE SANT

FRANCESC

CRIST DE LA CREU (1627)FRANCISCO DE ZURBARÁN

PINTURA BARROCA ANDALUSA (II)

NOIA A LA FINESTRA, 1670MURILLO

IMMACULADA

MURILLO LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET

TRIOMF DE LA MORT SOBRE LA VANITAT

Finis Gloriae Mundi(1672)

In ictu oculi(1672)

PINTURA BARROCA ANDALUSA (III)

DIEGO DE SILVA Y VELÁZQUEZ

(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)

El mestre del Barroc espanyol

Velázquez

PINTURA ROCOCÓ(I)

JEAN-HONORÉ FRAGONARD:

EL GRONXADOR

LA PINTURA ROCOCÓ (S. XVIII)

FRANÇA: l’agonia de l’Antic Règim

Un art que exalta la galanteria,l’elegància, el caprici, l’exotisme,

la intimitat, l’erotisme, l’amor peruna naturalesa sofisticada...

La GAMMA CROMÀTICA: tons pastel i colorsclars (gris, verd poma, blau cel, rosa

pàl·lid, beix...)

Públic i clients: Aristòcrates i burgesos(nostàlgia i emulació)

TEMÀTICA:La dona, dolça i femeninaL’ amor terrenalEscenes de festaReunions de societat

Cerca del PLAER a l’ obra d’ art.(hedonisme estètic: l’ art per l ‘art)

Ruptura amb l’academicisme classicista del s. XVII FRANÇA: WATTEAUFRAGONARDBOUCHERCHARDIN

Obres de petit format. Format (decoratiu)

REGNE UNIT:GAINSBOROUGHREYNOLDS

ITÀLIA:TIÉPOLOCANALETTOGUARDI

Art barroc, arquitectura, escultura i pintura

Education

Transcript of Art barroc, arquitectura, escultura i pintura