POCA ARCAICA (800 500 aC)

Dels primers JJOO lany 776 aC fins al comenament de les guerres Mdiques

*

poca de grans canvis poltics, econmics i socials:

Es consolida lestructura de la polis Aparici de la moneda Segona colonitzaci grega > concincia panhel.lnica Evoluci poltica: monarquia > oligarquia > tirania Aparici de les primeres legislacions Canvis en lexrcit Cultura: poemes homrics; certmens teatrals. Art: de lart geomtric al realisme; frontal ,rgid, hiertic; somriure etrusc; forta influncia oriental (Egipte); fa servir el marbre (escultures policromades) i el bronze, koroi i krai. Els lrics arcaics: Safo de Lesbos, Alceu de Lesbos, Arquloc de Paros, Tirteu dEsparta, etc.

*

1. La polis:

Fragmentaci i desaparici dels reialmes micnics > primeres poleis.

Caracterstiques:

Petits poblets originaris es van unir en un procs de sinecisme () que va donar lloc al naixement de les poleis.

- Territori petit: acrpolis, nucli urb o , terres de conreu o , muralles, centre comercial i poltic (), escassa poblaci.

- Estreta relaci amb una divinitat

- Autarquia econmica i autonomia poltica

- Carcter aristocrtic: la noblesa acapara les magistratures i lArepag.

*

Atenes

*

2. Aparici de la moneda:

Provoca canvis econmics

Nou patr de riquesa > mobilitat social > comer > democratitzaci de la riquesa

*

3. Segona colonitzaci:

Causes:1. Laristocrcia posseeix totes les terres frtils2. Augment demogrfic de la poblaci3. Els petits propietaris passen gana > sendeuten > passen a ser esclaus

Solucions:a) Emigraci (colonitzacions)b) Conquesta de terres (Esparta): lexrcit conquereix Mesnia, la qual va sotmetre a esclavitud (hilotes).c) Industrialitzaci (Atenes)

Colnies comercials o agrcoles: Mantenen una relaci comercial i religiosa amb la metrpoli, per sn independents daquesta.Mar Negra, Magna Grcia i occident del mar Mediterrani (Empries)

*

4. Canvis socials i poltics:

Grans conflictes socials:

El poder poltic est totalment en mans de laristocrcia. Es tractava, doncs, dun rgim oligrquic. En aquest rgim manaven unes poques famlies que monopolitzaven les millors terres i es considereven descendents dels dus. A ms, van restringir laccs a les magistratures ( )i la participaci en les assemblees.

Els comerciants i els artesans enriquits, per sense drets poltics, volen fer-se un lloc en la poltica de la ciutat.

*

5. Canvis a lexrcit

Apareix una nova organitzaci militar, els hoplites (< ). Sn ciutadans de classe mitjana i baixa que entren, per primer, a formar part de lexrcit com a infanteria. Fins aleshores, la guerra havia estat un privilegi de laristocrcia. Per als grecs, participar a la guerra era un honor. Si un individu exposa la seva vida per la ptria, ha de poder participar en les decisions de lEstat.

El concepte disonomia (igualtat davant de la llei) sanava imposant.

*

Tant els comercians com els artesans enriquits reclamaven ms participaci poltica i ms drets, ja que alguns, fins i tot, eren ms rics que els arsitcrates latifundistes. I les classes populars demanaven ms drets basant-se en la reforma de lexrcit.

Tots aquests canvis provoquen desordres i sublevacions de la poblaci.

Els aristcrates entenen que han de cedir per tal de conservar el mxim de poder.

A Atenes, laristocrcia nomena un legislador per a solucionar el conflicte social .

*

6. Primeres legislacions:

Sn codis de lleis escrites, exposades a la vista de tothom, a lgora.

El legislador s una persona de prestigi a la qual se li otorguen poders per a redactar un conjunt de lleis que obligaven a tots els ciutadans.

A Atenes destaquen Drac, que va redactar unes lleis famoses per la seva duresa i que no van resoldre els conflictes socials, i Sol.

A Esparta el legislador Licurg redacta la Gran Retra, el codi legislatiu espart.

*

Sol

Aquest legislador aboleix lesclavitud per deutes i assigna drets poltics als ciutadans en funci de la seva riquesa, no del seu origen familiar (timocrcia).

Va dividir la poblaci en 4 categories, segons els seus bns. Cada categoria rebia el nom de tribu.

Va crear el Consell dels 400 amb 100 representants de cada tribu.

Tamb va crear el tribunal popular (Heliea) integrat per tots els ciutadans.

Frases de Sol dAtenes

*

Desprs de les reformes de Sol, hi hagu un curt perode de pau, seguit per noves revoltes entre la poblaci.

Quan les reformes legislatives no resolen la crisi social, apareixen les tiranies.

Pisstrat, dorigen noble per recolat pels camperols, asumeix el poder en solitari. Va acabar amb els abusos per part dels aristcrates, va promoure un repartiment ms equitatiu de la riquesa (va distribuir terres entre els camperols ms pobres) i va afavorir un fort creixement econmic de les classes mitjanes. Tamb va promoure la cultura i va embellir la ciutat. Va fer construir temples, aqeductes i vies.

*

Pisstrat va ordenar posar per escrit la Ilada i lOdisseaTamb va organitzar els primers concursos teatrals celebrats a Atenes en honor al du Dions.

Aquest poder tirnic va degenerar en violncia per voler perpetuar-se.

Els fills de Pisstrat, Hiparc i Hpias, van ser assassinats i expulsats, respectivament.

Desprs de la tirania de Pisstrat, arribaren una srie de reformes impulsades per Clstenes que obriren el cam cap a la democrcia.tiranicides

*

7. Lrics grecs arcaics

A partir de les transformacions poltiques, econmiques i monetries dels segles VII i VI aC sorgeixuna poderosa acceleraci de la vida afectivaamb el desencadenament de passions profundes i violentes i la formaci de personalitats enrgiques i conscients: el poeta es nega a desaparixer darrere del tema i canta fluidament la seva experincia personal.

Els temes ms freqents sn la guerra i la poltica i canons de banquet (el vi i l'amor). Els autors pertanyen a l'aristocrcia. SobresurtenArquloc de Paros i Alceude Lesbos, que es va dedicar sobretot a la poltica (imatge de la nau que representa l'Estat).

Safo de Lesbos

De la mateixa poca sSafo de Lesbos, aristcrata que es va quedar aviat vdua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva famlia o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament qu era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associaci religiosa que rendien culte a Afrodita i a daltres divinitats. El que es desprn dels poemes s que hi havia relacions amoroses entre elles, relacions que es trenquen quan la jove marxa del cercle per casar-se. De fet, moltes d'aquestes composicions sn els comiats que dedicava Safo a les noies que es casaven.

1. A partir de les imatges, defineix les caracterstiques de lescultura arcaica grega

2. Fes una entrada al bloc sobre algn daquests temes:

Laparici de la moneda a lantiga Grcia.Les caracterstiques de lart arcaic.Sol, el poltic honest.Pisstrat, el tir bo.Les lleis draconianes.La Gran Retra de Licurg.Safo de Lesbos.Els set savis de lantiguitat.LArepag i la Heliea.Els JJOO a lantiga Grcia.

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*