Segona repblica (1931-1936)EL 28 de gener de 1930, Miguel Primo de Rivera dimiteix perqu Alfons XIII li pren la confiana. Arran daquest fet, es crea una impopularitat dAlfons XIII, ja que es trobava excessivament lligat a Primo de Rivera. EL Damaso Berenguer, va ser lencarregat de substituir a Primo de Rivera amb la missi dorganitzar un procs electoral que, de forma progressiva, permets el retorn a la constituci de 1876 i salvs la monarquia dAlfons XIII (retorn al sistema de la restauraci). El seu propsit result un fracs i passa el poder a Aznar que convoca eleccions municipals el 12 dabril de 1931 i en guanyar les forces republicanes a les ciutats, es proclama la repblica.Les forces antidinstiques es van unir pactant el pacte de Sant Sebasti: un acord oral entre les diferents opcions que no va ser recollit en cap document. Lacord consistia bsicament en la necessitat denderrocar la monarquia a travs dun programa mnim per presentar-se a les eleccions i constituir un comit revolucionari que shauria de convertir en el govern provisional de la futura repblica. Lacord suposava que sestabliria la repblica a la fora si s necessari, i es donaria pas a un nou rgim que garants llibertat poltica i religiosa, es convocarien Corts constituents i es permetria a les regions que ho desitgessin tenir el seu estatut dautonomia. Algunes daquestes forces que es van unir a Sant Sebasti van ser: els republicans, els catalanistes desquerra i el PSOE. Ex. Manuel Azaa (Accin Replicana), Alejandro Lerroux (Alianza Republicana), Maci Mallol (Acci Republicana) i Jaume Aiguader (Estat Catal) entre daltres. El govern provisional i el Bienni Republic-Socialista (1931-1933)El 14 dabril es va instaurar un govern provisional format pels partits del pacte de Sant Sebasti, presidit per Niceto Alcal Zamora, que era lder de la Dreta Liberal Republicana. El govern estava compost per republicans de dretes, republicans radicals, republicans desquerra, socialistes, nacionalistes i republicans Galleguistes. Les primeres mesures reformistes que van fer van ser: la Jornada laboral de 8h, el projecte de reforma agrria, les reformes a lexrcit, lampliaci del nombre de mestres i augment dels sous, la supressi de lobligatorietat de lensenyament religis i al convocatria deleccions legislatives el dia 28 de juny.Primers problemes de la nova repblica: a. La qesti catalana: Victria a les municipals del 12 dabril dERC (Maci i Companys), proclamaci de la repblica catalana dins la federaci espanyola el 14 dabril i lestabliment dun govern autnom provisional (la generalitat de Catalunya).b. El problema religis: oposici duna part de la jerarquia catlica a la repblica i anticlericalisme violent a lesquerra popular (incendi de convents els dies 11 i 12 de maig).c. Oposici radical dempresaris i propietaris agrcoles: Contraris a les possibles reformes socials i a la reforma agrcola dun govern desquerra. d. Primeres vagues i mobilitzacions de jornalers: Les expectatives generades per la Repblica inciten a jornalers i obrers a exigir reformes immediates. Es convocaren eleccions per a juny de 1931, que guanyen els mateixos partits del govern provisional (victria de la coalici republicanosocilista), ja que la dreta monrquica no va disposar de temps per a organitzar-se. Aix va permetre consolidar el govern i establir les bases de la que hauria de ser una repblica marcadament desquerres. Les eleccions de juny de 1931 van comptar amb un 70% de participaci (va ser ms baixa a Catalunya i a la provncia de Cadis, zones on tenia ms importncia lanarquisme). La llista ms votada vaser el PSOE, 6 partits republicans desquerres: el ms important era el Partit Republic Radical Socialista (escissi del partit de Lerroux) i Esquerra Republicana de Catalunya, que va ser el ms votat a Catalunya. El partit Republic Radical de Lerroux i de Blasco Ibaez. La dreta parlamentria estava representada per diferents partits amb interessos molt variats, que no presentaven un front com: LA Dreta lliberal Republicana, els Agrarios i el Partit Nacionalista Basc. Per tant, lesquerra va triomfar a tot el pa, llevat del Pas Basc i Navarra (on triomfa la coalici dels Carlins i PNB).El procs de reformes ja havia comenat en abril per part del govern provisional. Es va crear una comissi constitucional per a elaborar la constituci de 1931 (aprovada el 9 de desembre de 1931, Nieto Alcal Zamora = President de la Repblica i Manuel Azaa = cap de govern) va estar feta dacord amb les idees de la majoria del parlament (per tant, no va ser una constituci de consens). Proclama la sobirania popular, la separaci de poders, el sufragi universal (es conced el vot a la dona).a) Espanya es declara com una Repblica democrtica de treballadors de tota classe.b) mplies llibertats: dret a leducaci, llibertat religiosa, dret al divorci (matrimoni basat en la igualtat dels dos sexes, sestableix el matrimoni civil i el dret al vot de la dona).c) Lacisme: lestat retalla els privilegis de lesglsia, a ms de tots els canvis legals. Per llei es suprimiren les subvencions a lesglsia, es prohibia lensenyament als ordres religiosos. Espanya deixa de ser catlica i aix comporta molta polmica. La qesti de la polmica del clergat va provocar al 1931, la dimissi dAlcal Zamora com a president del govern provisional, tot i que desprs ser escollit com a president de la repblica.d) Estat integral, permet lautonomia de les regions. Aix obria la possibilitat de que saprovar lautonomia de Catalunya i Pas Basc i tamb daltres que ho demanaren posteriorment.e) Leducaci basada en escoles pbliques, mixtes, gratutes i obligatries (religi exclosa de lensenyament).f) Drets laborals: el nou govern aprov la creaci dassegurances docupaci i malaltia, daquesta manera, els aturats i baixes laborals van rebre alguna mena de subsidi. g) La constituci permetia les nacionalitzacions de serveis pblics i lexpropiaci forosa de propietats. Aix obria la porta a una possible reforma agrria i els sectors ms conservadors ho entenien com un intervencionisme estatal completament intolerable.h) Model estatal basat en un executiu centrar en el president de la repblica.El poder legislatiu recau en les corts unicamerals (congrs sense senat, shavia de canviar cada 4 anys per mitj deleccions), el poder judicial lexercien tribunals independents.La constituci va ser molt criticada perqu afectava molt a lesglsia i a un intervencionisme elevat. El govern republic-socialista va comenar a fer reformes durant letapa de govern provisional. La urgncia de les reformes es por explicar, pel context de crisi econmica (atur, vagues, etc.), a ms el moviment obrer esperava les reformes amb urgncia, ja que estaven apartats de la poltica.

El bienni reformista o republicanosocialista (des. 1931 a nov. 1933)Les principals reformes del bienni Republic-Socialista foren:-Ensenyament: es va incrementar la inversi (creaci de moltes escoles i biblioteques rurals, es pugen els sous, es convoquen ms oposicions, sorganitzen campanyes dalfabetitzaci dadults). Es pretenia que tot lensenyament fora pblic i laic, els sectors religiosos ho interpretaren com una part de la campanya de la repblica contra lesglsia. -Drets laborals: Largo Caballero (socialista, lder de la UGT) passa a ocupar el ministeri de treball. Va aprovar la jornada laboral de 8h, va establir per llei uns salaris mnims, laprovaci del decret de conreu fors: localitats amb gran quantitat de jornalers en atur es podia obligar el conreu dalguna propietat i llei de termes municipals per la qual un propietari no podria llogar jornalers de fora del poble si hi ha aturats al poble.-Reforma militar: La porta a terme el president Manuel Azaa, amb lobjectiu dacabar amb la macroceflia de lexrcit. Va oferir la jubilaci de tots els oficials que no volgueren jurar fidelitat a la repblica (permetent-los un 80% del sou), aquesta mesura els hi va permetre reduir loficialitat de lexrcit en un 50%. Va tancar la Acadmia militar de Saragossa dirigida per Franco i la creaci dun nou cos armat: la gurdia dassalt, un cos amb organitzaci militar destinat nicament a les ciutats , es crea perqu el govern no es fiava de la fidelitat de la Gurdia Civil, massa propera a la monarquia.-Autonomia catalana: El 15 dabril de 1931, Francesc Maci (lder ERC), proclama en Barcelona la Repblica Catalana. Immediatament, el govern provisional negocia amb la Generalitat (per a que es mantingueren dins la legalitat, de manera que lautonomia esperaria que es redactar la constituci republicana i desprs fer un projecte destatut). Saprova lestatut de Nria per un plebiscit, el projecte va ser aprovat a les corts desprs de canviar-ne bona part dels continguts (passa de 52 a 18 articles). Lestatut implicava que disposaven de govern, parlament, justcia i policia prpia, catal es declara cooficial. -Reforma agrria: Leconomia espanyola era predominantment agrria, es pot dir que aquest fou el principal problema front la Repblica. Gran part de la superfcie agrria eren latifundis associats a masses de jornalers (passaven lany en latur atur estacional- i quan hi havia treball cobraven sous baixos i treballaven de sol a sol). Els jornalers esperaven que la Repblica resolgui els seus problemes fent la reforma agrria: expropiant terres i repartint-les entre els jornalers que es converteixen aix en xicotets propietaris autosuficients. En agost de 1932, saprova la reforma agrria: principalment expropiava als grandes de Espaa . El propietaris de les terres van trobar recursos per tal de bloquejar la reforma i que no es repartissin les terres i la victria de la dreta en es eleccions de 1933 que porta a una paralitzaci de la llei (tensi a les zones latifundistes).

A principis de 1932, hi ha protestes al camp que acaben amb incidents violents entre jornalers i la gurdia civil que acaba amb el linxament de dos gurdies i la revenja de la gurdia civil disparant contra una manifestaci pacfica, aix suposar la destituci de cap de la gurdia civil: el general Sanjurjo al febrer. En general, la voluntat de portar a terme totes les reformes alhora van acabar per provocar fortes tensions dins de la coalici de govern i una gran mobilitzaci de la dreta de cara a futures eleccions. Punt ms conflictius: lesglsia, reforma militar, autonomia catalana i la reforma agrria.En agost de 1932, es desenvolupen debats sobre lautonomia de Catalunya i la indignaci de la dreta anava en augment. El general Sanjurjo fa un intent de cop destat (La Sanjurjada), planejat dacord amb els principals lders del carlisme (noms va triomfar per unes hores a Sevilla). Sanjurjo va ser condemnat a mort per Alcal Zamora li retira i els grups desquerres superen els seves diferencies i aproven lestatut de Catalunya i la llei de la reforma agrria.La lentitud de les reformes al camp, que va reforar al sectors ms radicals que acusaven dincomplir les promeses. Al gener de 1933 la CNT, amb un pes creixent de la FAI, convoca un alament revolucionari contra la Repblica. Els incidents ms greus es produeixen al poble de Casas Viejas amb un intent dassalt al quarter de la gurdia civil que acaba amb 25 morts. La polmica va continuar durant mesos i Lerroux trenca amb el govern dAzaa, Azaa molt impopular dimit finalment i es convocaren eleccions per a novembre de 1933.Els anarquistes tpicament es basaven en locupaci de terres i en lassalt armat a ajuntament i quarters de la Gurdia Civil (la FAI anava guanyant poder a mesura que la Repblica no resolia els problemes dels jornalers). El panorama de cara a les eleccions de novembre de 1933, era molt diferent al de dos anys abans. Lesquerra es presenta dividida amb el PSOE presentant-se per separat dels sectors desquerres. El centre tamb tenia candidatura prpia (republicans radicals de Lerroux separats del govern que consideraven massa extremista). La dreta es presenta molt ben organitzada amb una nica llista, els xicotets partits de dreta catlica shavien agrupat en una coalici, la CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas): Accin Popular (el principal partit de Gil Robles). Partits de masses catlics i conservadors amb suport de lesglsia que decidien capgirar les reformes. El seu lema era: Religin, Familia, Patria, Orden, Trabajo y Propiedad.En les eleccions de novembre de 1933 hi hagu un clar gir a la dreta. La CEDA fou la fora ms votada, els Republicans de Lerroux guanyaren fora. L'esquerra va ser clarament derrotada, amb els republicans d'esquerres i el PSOE (disminueixen el seus diputats). En conjunt, la dreta obtingu 204 diputats, el centre 168 diputats i l'Esquerra 94. A ms, eren les primers eleccions en les que participaven les dones. El bienni conservador o negre (1934-1936)Els resultats electorals deixaren dos candidats a la presidncia del govern, ja que ning tenia majoria absoluta. El candidat de la llista ms votada era Gil Robles (tenia admiraci per Hitler), de la CEDA . Gil Roles no es declarava republic sin accidentalista, no apostava per la monarquia ni la repblica, all important era que el govern respects les doctrines de lesglsia, aquesta postura no descartava la deriva cap a la dictadura autoritria. Feia temer a molt que Gil Robles es converts en dictador. Laltra opci era encarregar-li a la formaci del govern a Lerroux, lder dels republicans radicals. Un republic declarat, ms centrista i que havia collabora amb el govern anterior, amb el que es garantia una certa continutat a la repblica.Tot i que la CEDA va ser la ms votada, Nieto Alcal Zamora va encarregar la presidncia a Lerroux, qui hauria de negociar amb la dreta. La CEDA accepta a favor dun govern de Lerroux amb tots els ministres del partit republic radical (cap de la CEDA), a canvi de que el govern de Lerroux rectificar totes les reformes del govern anterior desquerres, per tant el govern de Lerroux va aplicar el programa poltic de la CEDA:

-Es revertiren totes les mesures en contra de lesglsia catlica.-Saprova la llei de la reforma de la reforma agrria. Es reforava el poder dels propietaris de terres, sincrementaven les indemnitzacions i es retornaven part de les terres expropiades (la reforma va quedar paralitzada en la prctica perqu es van quedar sense fons).-Es va derogar la llei de termes municipals i la de conreu fors.-Es reformen el jurats mixtos a favor del patrons.-Es reorganitza la direcci de lexrcit situant-se a Mola i Franco al capdavant.Samnistia als copistes de 1932 (Sanjurjo). Mola, Franco i Sanjurjo lideraran el colp de 1936.

Lambient es torn molt tens, sobretot al camp per la paralitzaci de la reforma agrria i la supressi de la resta de mesures, que deixava als propietaris amb llibertat de prendre represlies. Els treballadors comprovaren que la repblica no implicava necessriament els canvis que esperaven. La CNT, part del PSOE i la UGT es radicalitzen apostant per la revoluci. Els sectors de lesquerra comencen a plantejar una reacci radical front a un govern que tamb pensava actuar amb duresa, aix dona lloc a noves tensions.El juny de 1934, els socialistes i anarquistes convoquen una vaga general agrria que fracassa i va ser durament reprimida pel govern. Poc desprs, el tribunal constitucional anulla la llei de contractes de conreu aprovada per la Generalitat: permetia convertir als rabassaires (arrendadors que conreaven vinyes amb contractes de rabassa morta, s a dir, conrear la terra amb vinya dins la mort de la rabassa) en propietaris plens, pagant el preu taxat per la terra. Es produeix la revoluci de 1934, en un context de tensi creixent perqu la CEDA fora la entrada de tres del seus membres al govern, el que dispara el terrors de lesquerra. El PSOE i la UGT convocaren una vaga general que implicava paralitzar leconomia del pas i prendre el control de pobles i ciutats (i si feia falta, de manera armada). La vaga general va tenir un xit parcial, ja que en moltes zones la CNT no es va afegir. Va fracassar en la major part del pas, principalment en zones agrries. En Catalunya el govern de la Generalitat, encara controlat per ERC, proclama lEstat Catal coma part de la repblica federal espanyola, afegint-se a la revolta contra el govern. Lexrcit controla la situaci en poques hores, el govern de la Generalitat va ser empresonat i lautonomia va ser suspesa.La CEDA va deixar aquest assumpte de la vaga en mans de lexrcit professional: la legi espanyola i els regulars comandades pels generals Franco i Goded (ja que no es fiaven de lexrcit regular). El resultat final de la vaga va ser una forta repressi que porta a la pres a tots els lders del PSOE, de la UGT i part dERC, entre ells Azaa que acaba sent alliberat per no tenir cap implicaci. Es dictaren 23 penes per Alcal Zamora commut la pensa a tots aquells que no es pogu demostrar que havien participat (tant sols es compliren dos). La revoluci doctubre, va comportar que es radicalitzs la situaci del pas. En la dreta es van reforar el sectors partidaris duna dictadura plena o duna dictadura amb una monarquia. Lesquerra molt castigada per la repressi va tendir a unificar-se formant un nou partit: Izquierda Republicana liderat per Azaa. Quan sacostaren les eleccions en gener de 1936, es forma una gran coalici desquerres denominada Front Popular, format per a la coalici de IR, PSOE, ERC, PCE, Partit Sindicalista (format per lders moderats de la CNT i el POUM). La CNT demana el vot pel Front Popular , ja que la seva victria implicar treure als presos de les presons. Al llarg de 1935, el govern Radical-Cedista va entrar en crisi per enfrontaments interns. Va esclatar amb lescndol destraperlo, un cas de corrupci que afectava directament al president del govern, Lerroux. Estraperlo va se provocat perqu un estafadors holandesos van inventar una ruleta amanyada als casinos, llavors la van comercialitzar per Espanya subornant a un dels nebots de Lerroux i alts crrecs del govern. Aix va comportar que Lerroux dimiteixi i ced el govern temporalment al Blanquista Ricardo Samper. Finalment, Alcal Zamora opta per convocar eleccions al Febrer de 1936.

Govern del Front Popular (Febrer-Juliol del 1936)Els resultats de les eleccions del 16 de febrer del 1936, van deixar un parlament prcticament dividit en dos grans blocs a lesquerra i la dreta amb una majoria molt clara del Front popular desquerrer. En general la dreta va guanyar al centre del pas i a Galcia, i va predominar en especial a les zones rurals. En canvi, lesquerra guany a tot el litoral mediterrani, al nord miner i industrial i a les grans ciutats.El govern del Front Popular va recuperar la poltica del Bienni Republic-Socialista, per no va disposar de temps per desenvolupar-la. Les primeres mesures van ser:-Amnistia dels presos de la Revoluci del 34.-Destituci dAlcal Zamora: perqu les forces desquerra lacusaren dhaver esperat massa per dissoldre les corts del 36. En el seu lloc, van nomenar a Azaa com nou president de la repblica.-Recuperaci de la reforma agrria: garantir la reforma agrria ms rapida, degut aun context de conflictivitat creixent, augment datur i males collites.-Restauraci de lautonomia catalana: A ms, es prepara la presentaci de projectes autonmics per al Pas Basc (PNB) i Galcia, que quedaren paralitzats pel colp destat.Els mesos posteriors a la victria del Front Popular, estigueren marcats per una violncia creixent (en especial a les grans ciutats), al temps que guanyaven influncia els partits ms radicals de la dreta i lesquerra. Entre la dreta es van radicalitzar les joventuts de la CEDA que sintegraran a la Falange. Entre lesquerra les joventuts del PSOE es fusionaran amb les del PCE creant Juventudes Socialistas Unificadas. En aquests mesos es produiran gran esdeveniments violents per part del grups dextrema dreta (falange i carlins) per desestabilitzar el govern. En aquesta estratgia es van trobar amb lajuda dels grups dextrema esquerra (comunistes i anarquistes) que responien a la violncia amb ms violncia.Arran daquests fets, el 12 de juliol va ser assassinat el tinent Castillo (de la gurdia dassalt). Els seus companys el volgueren venjar i van anar a buscar a Gil Robles, per com que no el van trobar van anar a buscar a Calvo- Sotelo (havia dut a terme dures acusacions al govern). El van detenir i finalment el van assassinar. El dia 14 es van conixer els fets que haurien de servir dexcusa pel colp destat i aix que se sumes Franco al cop.