Economia espanyola; apunts definitius

2013/14

Melanie Nogué Fructuoso

Economia Espanyola

2013-2014

Apunts d’economia espanyola

Economia Espanyola 2n EiT Melanie Nogué Fructuoso

1

TEMA 1 – L’economia espanyola en els primers anys 90 i els condicionants dels nous escenaris sorgits de l’aprovacio del Tractat de la UE

1. CRONOGRAMA

1982 – Inici de l’expansió, on en el 85 Espanya la comença a notar.

1986 – Entrada CEE, amb progressió a la convergència real (arribar a la mitja del PIB

comunitari).

1990 – Guerra del Golfo, frena tot el progrés. La balança de pagaments entra en

valors negatius, amb tipus d’interès elevats ja que EEUU va pujar-los molt. Això va

provocar una crisi del deute en tota Amèrica Llatina i estats de l’est.

Si això tornés a passar, a Espanya frenaria les exportacions (a més de pagar més

interessos).

En aquest període (procés de reunificació alemanya), Alemanya va pujar els tipus

d’interès perquè necessitava entrada de capitals i com que tothom seguia el que feia

van pujar els tipus de tots els països, provocant una massificació de la pujada del

interès. Amb això, hi havia menys crèdit, la pesseta revaloritzada , disminució de les

exportacions...

Un altre problema en l’època, a més dels tipus d’interès elevats i tot el què va

comportar, més l’elevació del preu del petroli va fer que es frenés el creixement.

L’augment del preu del petroli va provocar inflació.

2. TRACTAT DE MAASTRICHT

En el 91 es va decidir seguir endavant amb la Unió Monetària Europea. Hi distingim 3

fases:

i. Liberalitzar capitals que estaven sota restriccions.

ii. Crear l’institut monetari europeu.

iii. Tipus de canvi fixes, establiment del BCE.

Per entrar els països a la UE, havien de tenir un tipus, deute públic i inflació semblants.


2

3. L’ECONOMIA ESPANYOLA EN ELS PRIMERS ANYS NORANTA

Desenvolupament intens en els 70 a causa de l’expansió de l’economia mundial.

Aquest creixement va acompanyat de canvis profunds (ja que en els 60 el 60%

treballava en el sector agrari). Amb 2 característiques; progrés tecnològic i

modernització internacional.

3.1. CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL

i. 1960-2004: taxa de creixement del 3,3% (PIB/càpita), la qual genera

ocupació. Aquest creixement supera a altres economies europees.

ii. El perfil temporal (l’evolució) segueix la mateixa tendència que altres

països comunitaris.

iii. Canvis pronunciats i esmentats en els períodes d’abans.

iv. Fluctuacions econòmiques més importants que en Europa.

Cronològicament:

a. 1960-1970: creixement exponencial, deixa de ser una economia tancada.

Augmenta ràpidament el PIB/càpita. El creixement industrial: deixa de ser una

economia agrària per a ser industrial, a més comença l’entada de capitals

estrangers.

b. 1975-1984: període de crisi. Comença en el 73 amb l’aument del preu del

petroli. No es van prendre mesures ja que estaven ocupats amb el tema de la

reconstrucció democràtica. Després del 84, Espanya inicia un procés d’expansió

econòmica.

c. 1985-1990: incorporació a la UE (86).

d. 1990-2004: creixement econòmic, estabilitat macroeconòmica, augment de la

renta/càpita. L’estabilitat es notava en els números d’atur, inflació...

3.2. DETERMINANTS DEL CREIXEMENT A LLARG TERMINI

PRODUCTIVITAT DEL TREBALL

Recordem:

( )

És una peça clau pel creixement d’aquest període. Després de haver vist els quadres

d’Espanya a classe, podem extreure’n les següents conclusions:

i.

ii.

*Seguint l’expressió:


3

TRANSFORMACIONS ESTRUCTURALS

Els més importants que hi ha hagut a l’economia espanyola són:

a. Canvis profunds en l’estructura productiva: canvia d’agrària a industrial.

b. Apertura comercial a l’exterior. Es comença a fomentar la inversió de les

empreses espanyoles cap a l’exterior.

c. Augment del pes del sector públic. Millora la sanitat pública.

d. Major igualtat en la distribució de la renda. Més aviat hi ha una redistribució.

A més, observant dades macroeconòmiques espanyoles observem que:

- El consum privat ha anat disminuint.

- El consum públic ha anat disminuint.

- La inversió (formació bruta de capital) comença amb taxes positives i acaba

amb negatives.

- Demanda interna: és el resum dels punts anteriors.

- Exportacions i importacions: si la demanda interna no funciona, busquen

vendre a l’exterior. A més les importacions s’acaben relentitzant.

L’evolució de la productivitat que va augmentant amb els anys i el cost laboral unitari

anava disminuint.

El deflactor del PIB (índex de preus que alteren la producció) també va anar

disminuint.

A més, el cost laboral unitari real és el que té en compte l’augment dels preus. El que

fa baixar-lo és l’augment d’aquests. Ara bé, en l’augment dels preus es perd

competitivitat.

PRODUCTIVITAT DEL TREBALL

Ha sigut més important que la generació de llocs de treball. L’augment de la renda per

càpita es pot ocasionar per dos factors:

a. Major percentatge de població que realitza les operacions productives.

b. Major rendiment/productivitat per treballador.

PRODUCTIVITAT + CAPITAL + PROGRÉS TECNOLÒGIC

Gràcies a capital físic, haurà avenços tecnològics i administratius.

Creixement vs desenvolupament: el primer només indica creixement del PIB, en canvi

el segon diu que augmenta el PIB i hi ha canvis estructurals.


4

TEMA 2 Nou model de creixement a partir de 1995 i el compliment de les condicions de converge ncia nominal per a la UEM

El tractat de Maastricht (TM) es coneix per les convergències nominals, ja que les

variables que s’utilitzen són nominals, és a dir, lluny de les reals.

Els requisits que marcava el TM:

i. Estar 2 anys a la banda de fluctuació de la moneda que estigués més

elevada.

Això va crear problemes perquè si el marc alemany pujava molt les demés

monedes també havien de pujar i, aleshores, pujaven els tipus d’interès

(volien entrades de capital).

A més d’això, els que es beneficiaven de les fluctuacions feien atacs

especulatius.

ii. La inflació no podia superar a més de 1,5 punts la mitja dels 3 països que

tinguessin la inflació més baixa.

Tot això, en els països amb economies més salvatges, provocava polítiques

més restrictives (com en el cas d’Espanya).

iii. Els tipus d’interès no podien ser superiors a 2 punts de la mitja dels 3

països amb la inflació més baixa.

iv. El dèficit públic no podia superar el 3% del PIB.

v. L’endeutament públic no podia superar el 60% del PIB.

Les polítiques fiscals influencien al tipus d’interès ja que si està molt endeutat

necessita finançament a un interès més elevat i per tant augmentava el tipus del país.

El problema de la convergència nominal és que només és una part, ja que també hi

hala convergència real.

En el moment d’una crisi forta com un xoc asimètric (afecta de forma diferent als

diferents països membres d’una comunitat econòmica monetària), els països no tenen

instruments de política econòmica necessaris, perquè no tenen el poder de pujar o

baixar el tipus de canvi ni d’interès. Això fa que sigui un desastre el TM, ja que es van

ajuntar països molt diferents entre si. A més no existia el tema de la centralització

fiscal.


5

COM ES MESURA LA CONVERGÈNCIA REAL

i. Analitzar els dos conceptes de convergència que existeixen:

a. Beta: es dóna quan les economies pobres creixen més ràpidament que

les riques.

b. Sigma: es dóna quan existeix tendència a llarg termini a que

disminueixi la dispersió estadística de les produccions per càpita. És a

dir, es redueixen les produccions per càpita.

En Europa, els 4 països més pobres tenien una certa convergència Beta. No obstant la

convergència Sigma no s’estava donant. Per tant, que es doni una no vol dir que hagi

de succeir l’altre.

COM S’AUGMENTA?

Només hi ha una manera d’augmentar la convergència real: s volem que la dispersió

de la renda per càpita es redueixi s’ha d’augmentar la productivitat. És a dir, la

producció per persona ocupada.

Per augmentar la producció per persona ocupada s’ha de gastar més en innovació, en

capital humà (important)...

REPÀS DEL TEMA 2

1. Tractat de Maastricht i les condicions. Parlaven de convergència nominal.

a. Dos anys dins banda fluctuació SME.

b. Inflació < 1,5 dels 3 països amb la inflació més baixa.

c. Interès < 2 punts a la mitja dels 3 països amb la inflació més baixa.

d. Dèficit públic < 3% del PIB.

e. Endeutament < 60% del PIB.

2. Teoria de les Àrees Monetàries Òptimes (AMO’s) i les condicionants.

Convergència real.

a. Estructures productives similars.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

Renda/càpita

Prod/càpita

Dispersió anterior

Dispersió posterior


6

b. Mobilitat dels factors de producció (factor treball).

c. Centralització fiscal.

i. Maneres de mesurar-la:

a. Beta: economies pobres creixen més que les

riques.

b. Sigma: disminució de la dispersió de les

produccions per càpita.

EXAMEN: la teoria de les AMO’s es fa perquè quan es renuncia al tipus de canvi es

renuncia a quelcom molt important. Aleshores, quan hi ha un xoc asimètric pot ser

molt difícil la recuperació.


7

TEMA 3 CONTINUACIO ANYS 2000, COM ARRIBEM A LA CRISI...

La crisi s’originà en EE.UU. En aquest tema veurem com es va original, les causes com

tipus d’interès baixos, polítiques generoses de concessió de crèdits, la bombolla

immobiliària...

1. PLANTEJAMENT DE LA CRISI: UNA CRISI A NIVELL GLOBAL

Econòmicament les crisis formen part igual que les expansions. Una crisi surt

mitjançant una bombolla que el que fa és sobrevalorar el preu d’un actiu determinat, i

normalment questa apareix perquè hi ha un endeutament excessiu, ja que en aquells

moments els tipus d’interès són molt baixos i per tant hi ha massa liquiditat, sent els

crèdits bancaris en abundància.

PER QUÈ TANTA LIQUIDITAT?

Perquè hi ha acumulació de capital en poques mans i aquestes (economies,

empreses...) poden rentabilitzar-ho. A més és pot produir perquè hi ha Estats o

governs que volen activar l’economia. Per exemple, en els anys 70-80 tots els països

àrabs tenien molts diners i per a ser més rentables van inundar els mercats europeus.

Les bombolles es desenvolupen al voltant d’un actiu que tingui capacitat per generar

contínuament expectatives de benefici. El preu va pujant, la gents va comprant,

demanant crèdits, amb la qual cosa segueix pujant el preu...)

El cas més conegut és el sector immobiliari, ja que el bé garantia els préstecs i a més

com que pujava de valor encara garantia més préstecs.

Un cop explota i s’entra en recessió, i a continuació en crisi econòmica, on la gent

deixa de pagar crèdits, augmenta la morositat...

2. CAUSES DE LA CRISI

Hi ha quatre causes fonamentals:

a) Desregularització financera: és una de les principals causes i es tracta d’un

procés en el que s’eliminen les regulacions que controlen i estructuren el

funcionament dels mercats financers. Això dóna més flexibilitat als mercats

però també té un cost i és un menor control per part de les entitats financeres.

Té ds efectes immediats:

o Augment del risc en l’àrea.

o Permet guanyar més diners (sobre tot als que tenen major possibilitats).


8

Les primeres desregularitzacions es van produir amb el president Reagan (EE.UU) i

amb la Tacher (UK) però el moment clau és l’any 99 en EE.UU amb la llei Glass-

Stegall (de 1933) la qual la van derogar.

Aquesta derogació implicava que una entitat financera podia negociar com a banc

comercial, inversió i entitat financera (ho podia fer tot, on la llei Glass deia que no).

b) Tipus d’interès excessivament baixos: van començar a EE.UU a finals dels

90 fins al segle XXI per la crisi de ls empreses anomenades “.com” amb les

quals es forma una bombolla i hi falta liquiditat.

Amb això, Estats Units (R. Federal) donà diners baixant molt els tipus d’interès. Ens

trobàvem en un moment amb disponibilitat de diners alta.

Si observem el gràfic Euribor i IPC quan els tipus d’interès eren elevats no pujaven els

preus i això s’explica amb la teoria de la quantitat del diner, que per més que

augmentés, la velocitat no ho feia de la mateixa manera.

Va comportar la tercera causa de les crisis:

c) Polítiques de concessió de crèdits generoses: les dues principals fonts de

liquiditat van ser els països àrabs i China. Al haver-hi tanta liquiditat era molt

fàcil obtindré crèdits.

Això va provocar un deteriorament del marge d’intermediació de les entitats

financeres. El marge d’intermediació és la diferència entre els costos i el que

cobren de les operacions de crèdit.

Quan aquets marge va disminuir el que buscaven era fer més operacions.

Finalment tot allò sobrevalorat cau, cauen els preus i comença la morositat i la

disminució de la concessió de crèdits.

d) Bombolla immobiliària: en haver excés de liquiditat i l’interès sigui motl baix,

la gent demana crèdits per acabar de comprar cases, donant com a resultat

una augment del preu per metre quadrat.

3. CONSEQÜÈNCIES

- L’estat de les entitats financeres, amb crisi d’endeutament i també en el sector

públic.

- Augment de l’atur.

- Deute públic elevat. Tot depèn de la prima de risc. Si aquesta és elevada,

l’Estat que en principi pot ser solvent emetent deute, es pot convertir en

insolvent amb la prima de risc elevada pagant un percentatge molt elevat.


9

4. PROBLEMA DEUTE PÚBLIC

Té l’origen en el salvament dels bancs, caixes d’estalvi i empreses com a conseqüència

de la bombolla immobiliària. Per poder-los finançar, l’Estat s’endeuta.

A més, el BCE fa molt de temps que no adquireix deute públic, per això la prima de risc

espanyola tan elevada.

Concepte pressió fiscal: és el percentatge dels ingressos que els particulars han

d’aportar a l’Estat en forma d’impostos. A l’hora d’anomenar-lo es denominarà com el

percentatge sobre el PIB recaptat per impostos.


10

TEMA 4 L’ accentuacio del desequilibri exterior. L’estructura de la balança per compte corrent. Els canvis en la posicio d’inversio internacional.

1. OBJECTIU DE L’ECONOMIA

Pretén un equilibri intern (plena ocupació i estabilitat de preus) i extern amb el que

es pretén és tenir un saldo de la balança per compte corrent a un nivell òptim (que el

dèficit no sigui tan elevat, és a dir, que pugui anar retornant els deutes a llarg termini.

Ara bé, el superàvit tampoc és adient. Simplement un nivell òptim).

Parlarem a continuació dels dos equilibris ja que estan interrelacionats.

1.1. EQUILIBRI INTERN

- La inflació: suposa pèrdua de competitivitat amb la qual cosa hi ha una

distorsió dels preus relatius amb altres països, a més de crear incertesa a les

empreses.

- L’ocupació: si hi ha una taxa d’atur elevada, no s’està usant al màxim els

recursos, amb la qual cosa és ineficient l’economia.

1.2. EQUILIBRI EXTERN

- Nivell òptim: suma entre les despeses i ingressos que sigui sostenible. Davant

d’un dèficit, hi ha dos aspectes importants: com es finança i a on va a parar. És

a dir, si cap a inversió o bé cap a consum.

o Si anés cap a inversió no és del tot negatiu ja que vol dir que en un

futur l’economia en qüestió serà més productiva.

o Ara bé, si anés cap a consum (béns o inversions no rendibles), els

préstecs exteriors no es poden retornar, ja que els inversos estrangers

van perdent confiança i dóna lloc a una crisi de deute (la qual pot

empitjorar pagant tipus d’interès més elevats...)

- Superàvits: no són convenients. Si el país presta diners a coses no rendibles

disminueix la riquesa nacional.


11

- A més, hi ha problemes addicionals: si es té un superàvit i un estalvi elevat

voldria dir que estaria perdent l’oportunitat d’invertir en coses que fossin

rendibles.

REFLEXIONS

1. A quina part de la balança de pagaments es veu la competitivitat d’una

economia?

i. Amb el comerç exterior (importacions i exportacions).

2. De què depèn la cotització d’una divisa?

i. De la demanda i dels moviments comercials i de capitals.

3. Una economia amb permanent capacitat de finançament, li interessa

moneda forta o feble?

i. Forta.

4. Un país que té permanentment saldo positiu a la balança de pagaments,

tindrà una moneda forta o feble?

i. Forta, ja que estarà tenint més entrades que sortides.

2. DESEQUILIBRI EXTERIOR

La fase expansiva d’Espanya va comportar a una pèrdua de competitivitat ja que

estava fixada en el sector de la construcció. En realitat, el cicle és:

En el cas de l’economia espanyola, el preu de l’energia en els anys 60-70 era molt

econòmic i va incentivar a augmentar el consum d’aquesta (augmentaren les

importacions).

fase expansiva pèrdua

competitivitat dèficit endeutament


12

A més, quan l’economia espanyola es troba en crisi, es caracteritza per una

disminució de les importacions i un augment de les exportacions. Aquestes han

augmentat ja que:

- Augment del mercat exportador (obrint nous mercats).

- Millorant els indicadors del preu (com el cost laboral unitari el qual ha baixat a

causa de la disminució de sous i l’augment de la productivitat).

En canvi, en el cas de les importacions, han disminuït pel poc poder adquisitiu del país.

El finançament del dèficit exterior ha sigut i és un problema, per temes del tipus

d’interès...

3. INDICADORS BÀSICS DEL SECTOR EXTERIOR

- Coeficient d’apertura externa: relació entre exportacions i importacions en

relació al PIB.

- Taxa de cobertura: quina part de les importacions estan cobertes per les

exportacions.

- Propensió a exportar: percentatge de les exportacions sobre el PIB.

- Propensió a importar: percentatge de les importacions sobre el PIB.

4. CARACTERÍSTIQUES DE LES BALANCES D’ESPANYA

- Balança comercial: és deficitària ja sigui pels productes industrials o

energètics.

- Balança de serveis: amb excedència.

- Balança de rendes: deficitària pel comportament de les rendes de capital.

Això succeeix com a conseqüència de la balança comercial, ja que si una

economia té problemes d’aquest tipus té necessitat de finançament.

- Balança de transferències: normalment amb excedent. Això dóna una

balança de compte corrent deficitària.

- Balança de compte capital: presenta superàvit.

- Balança financera: presenta superàvit (sinó no hi hauria diners en el

funcionament del país).

o Necessitat de finançament que es va reduint amb la balança financera

(poc a poc).

Així, podem dividir en dues fases el sector exterior i el creixement econòmic:


13

i. Fase B: crisis

a. Disminució de la demanda nacional.

i. Menys importacions i més exportacions.

ii. Fase A: expansió:

a. Augment de la demanda nacional.

i. Més importacions i menys exportacions.

COM ES POT AJUSTAR EL SECTOR EXTERIOR?

A curt termini, tenim dues mesures:

i. Desviació de la despesa: polítiques que desvien la despesa mitjançant

a. barreres proteccionistes com aranzels, certificats mèdics...

b. Devaluació de la moneda.

iii. Contenció de la despesa:

a. Augment dels impostos i/o disminució de la despesa pública.

b. Polítiques monetàries restrictives.

A llarg termini:

i. Estabilitat macroeconòmica (preus, ocupació...)

ii. Polítiques de marketing i promoció.

iii. Guanyar competitivitat.

ANÀLISI GEOGRÀFIC I SECTORIAL

Comerç internacional: augmenta l’eficiència, aprofitament de les economies d’escala,

propicia els avenços tecnològics i fa que els consumidors puguin gaudir de més béns.

PROCÉS DE LIBERALITZACIÓ COMERCIAL ESPANYOLA

- Estabilització i acords del FMI i OCDE (1959)

- 1963: s’adhereix al GATT.

- 1970: acord preferencial (rebaixes aranzelàries).

- Acord amb l’EFTA i Ronda Tokio (1979)

- Adhesió a la CEE (1986)

- Incorporació a la UEM (1999).

COM ES GUANYA COMPETITIVITAT

Enfocament tradicional: guanyar-la exteriorment sobre tot a traés dels preus

(intentar disminuir costos, fer economies d’escala, disminuint els marges...)

Enfocament actual: guanyar competitivitat global o estructural (millorar la

productivitat, innovar, especialitzant-se...).


14

TEMA 8 SECTOR PU BLIC

1. EL PAPER DE L’ESTAT EN LES ECONOMIES ACTUALS

El sector públic té l’obligació de mantenir el funcionament econòmic públic i fer-ho

òptim.

A més, s’ha de limitar al màxim ja que estem en una economia capitalista (i no por

actuar com una “súper” empresa). També modifica la distribució de la renda.

RESUM INTRODUCCIÓ

- Manté ordre institucional.

- Afecta al mercat (és un agent més econòmic).

- Redistribueix la renda.

OBJECTIUS

a. Pal·liar les falles del mercat, on no s’assignen de forma eficient els

recursos.

b. Modificar la distribució de la renda de forma igualitària.

c. Reduir les pertorbacions cícliques de l’economia (positives o negatives.

És on s’apliquen les polítiques expansives, restrictives...)

TIPUS DE POLÍTIQUES

i. Ordenació: garanteix el marc institucional.

ii. Procés: intervé corregint les desviacions del mercat.

COM ACTUA

Mitjançant instruments com:

- Regulacions: normatives, lleis...

- Hisenda pública: suport financer de l’activitat econòmica.

- Empreses públiques: on l’Estat intervé com una empresa més, i ho fa amb

instruments que depenen del pressupost d’altres països.

REGULACIONS

Al final del franquisme es va modernitzar el sector públic, adaptant-se a la situació

actual, modernitzant la Hisenda. Es va liberalitzar. Això va ser possible pel procés de

transició política i van fer la reforma fiscal. A més, amb la integració de la UE va

afavorir la desregularització.


15

Hi ha un informe recent de l’OCDE sobre les regulacions de l’economia espanyola, dient

que ha millorat la transparència; menor discreció en les AAPP, procediments

administratius més simples...i en general hi ha una liberalització important.

ELEMENTS ESSENCIALS D’HISENDA

Despesa pública:

- Consum final de les AAPP

o Funcionaris en la producció: defensa, seguretat, justícia...

o Transferències a funcionaris d’educació i sanitat.

Constitueix la part més important de la despesa pública.

- Prestacions socials diferents a les transferències en espècie: pensions, subsidis,

ajudes...

Constitueix una 1/3 part de la D.P.

- Prestacions per atur.

Ingressos públics:

- Cotitzacions socials:

o Finançament al sistema de SS.

o Constitueixen 1/3 part dels ingressos públics.

o Sensibles a l’evolució del número de cotitzants.

- Impostos sobre exportacions i importacions i produccions (IVA).

- Impostos sobre la renda i el patrimoni.

(falta esquema organització sector públic)

I finalment, amb el temps hi ha hagut una descentralització del sector públic on ha

anat guanyant importància les AAPP.

(El saldo pressupostari es la diferència entre els ingressos i les despeses).


16

TEMA 10 EL SISTEMA DE PENSIONS I LES SEVES REFORMES

El sistema de pensions arranca amb el pacte de Toledo el qual tractava de racionalitzar

el sistema.

Actualment es necessiten 37 anys de cotització per cobrir el 100% de la base

reguladora. Aquesta és el que es cobraria si s’estigués treballant íntegrament els 37

anys. Com que normalment no és així, s’aplica unes altres normatives.

A més, a dia d’avui s’està treballant sobre l’informe de sostenibilitat del sistema

de pensions, el qual tracta del següent assumpte: si no es prenen reformes hi haurà

problemes per garantir el sistema de pensions i que aquest perduri en el temps.

Hi ha tres línies en aquest informe de treball:

1) Desvincular l’augment de les pensions amb l’IPC i lligar-ho

amb l’evolució de les comptes de recaptació de la SS.

2) Disminuir la pensió inicial, amb la idea que l’esperança de

vida ha anat augmentant i per tant la persona estarà més anys

cobrant la pensió.

3) Allargar l’edat de jubilació.

Amb la qual cosa s’intenta que el sistema de pensions no es col·lapsi.

PROBLEMES AMB EL SISTEMA DE PENSIONS

I. Augment de l’esperança de vida: fa 20 anys a partir dels 65 es vivia 17

anys més, cosa que a dia d’avui en són 20. Això comporta que a més hi

hagi una despesa en sanitat important.

II. Disminució de la natalitat (i aleshores menor quantitat de contribuents

en el futur).

III. Evolució de la taxa d’atur: falta de gent jove que cotitzi.

IV. És possible que la immigració ajudés en un primer moment, ara bé,

també es fan grans i seguiran sent una despesa en el futur.

DOS SISTEMES

- Sistema de repartiment:

o El treballador aporta unes quantitats fixades per l’Estat. No hi ha cap

flexibilitat per aportar més o menys segons la situació econòmica.

Sempre ha d’aportar el mateix.

o Les aportacions van a un fons col·lectivitzat de l’Estat, és adir que en

pagar passen a ser d’aquest i el cotitzant perd els drets específics.

o Si el treballador es mor, els hereus no reben res del que ha aportat.


17

- Sistema de capitalització individual.

o El treballador pot aportar més o menys però sempre amb un mínim. En

mals moments pot disminuir l’aportació inclús tenir un temps de

carència.

o És com un pla de pensions. Tot el que aporta és d’ell.

o Si el cotitzant es mor, els hereus tenen la possibilitat de treure’n tot o

part del que hauria aportat.


18

Tema 14 el mercat de treball

Primer, el mercat de treball està composat per la demanda i l’oferta, la qual són els

treballadors (l’oferta) i la demanda són les empreses.

El sou es pot mesurar en termes nominals i reals.

Hi ha dues fonts estadístiques per analitzar el mercat de treball:

- Registres administratius com l’INEM.

- Tècniques estadístiques com l’INE a través de l’EPA.

A més a més, com a font complementaria hi ha els registres a la Seguretat Social.

1. INEM

Recull només la gent que mensualment s’apunta a l’atur. És menys fiable que l’EPA.

2. EPA

Es realitza des de 1964 i presenta les dades en funció del sexe, l’edat, la formació...

En resum, l’INEM és l’atur registrat i l’INE és l’atur estimat.

Formes de càlcul; principals variables:

( )

On:

- PA: població activa.

- PP: població parada.

- PO: població ocupada.

- PI: població inactiva.

- P: població major de 16 anys.

3. TAXES

Taxa d’activitat:

Taxa d’atur:

Taxa d’ocupació:


19

4. CARACTERÍSTIQUES VERS A EUROPA

La taxa d’activitat a Espanya és inferior a la mitja de la UE, sent la causa principal de la

baixa activitat en les dones.

A més, la taxa d’ocupació en les dones també és inferior.

Si augmenten el sou mínim espanyol, què passaria? Disminuiria la població activa. Hi

hauria més gent predisposada a treballar que empreses disposades a contractar. Per

tant hi hauria un excés d’oferta.

Com baixar l’atur? Mitjançant subvencions, deduccions fiscals...

5. TEORIES MERCAT DE TREBALL

Hi ha tres teories, les quals només les anomenarem: neoclàssica, dels sous d’eficiència

i dels treballadors interns-externs (insiders-outsiders).

6. L’ATUR I CAUSES

- Existència d’un sou mínim interprofessional: quan està a nivells molt

elevats produeix atur (anomenat involuntari).

- Existència i actuació dels sindicats: aquests poden elevar el sou mínim.

- Sous d’eficiència.

Excés d’oferta

Wf

We

Pe P P


20

Tema 6 Problemes d’estabilitat de l’Eurozona i el reforçament de la governament econo mic europeu.

Perquè el projecte europeu? El projecte europeu és conseqüència després de la

Segona Guerra Mundial, i es volia afavorir la integració econòmica i acabar amb els

conflictes dins d’Europa, amb objectius polítics de disminuir els conflictes bèl·lics.

Aquest procés polític és dinàmic ja que es va avançant constantment. A més, es donen

2 circumstàncies:

i. Augment del grau d’integració.

ii. Cada cop hi ha més renúncia a sobiranies nacionals.

Per tant és un projecte amb una idea d’integració política progressiva.

L’EVOLUCIÓ

a. Tractat del carbó i de l’acer (CECA): tancar conflictes entre Alemanya i

França.

b. Creació de dues noves institucions; CEE i CEEA.

c. 1957: Tractat de Roma. És com si es constituís la CE, formada principalment

per França, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Luxemburgo i Itàlia.

d. 1968: establiment d’un aranzel duaner comú. En aquests anys el projecte

europeu es va centrar en la unió duanera, amb l’eliminació dels drets de duana

entre els estats membres.

e. 1979: vers a la inestabilitat dels tipus de canvi, es va crear el Sistema Monetari

Europeu (SME).

f. 1992: es signa el Tractat de Maastricht.

a. Noves decisions en les polítiques monetàries i econòmiques.

b. Bases de la UEM.

c. Es crea definitivament la Unió Europea (deixa de ser la Comunitat

Econòmica Europea).

d. Com a conseqüència de la caiguda del mur de Berlín i la guerra del

Golfo, entre el 1992 i 1993 es va viure una nova crisi en els mercats de

divises.

CONCLUSIONS

Hi ha moments (cronològicament) que s’ha anat avançant molt ràpidament però en

altres no.


21

EL MODEL POLÍTIC I EL SISTEMA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA

El sistema actual de la UE venia definit en el Tractat de Lisboa signat en el 2007, on es

configurà com una única organització internacional de referència dotada de

personalitat jurídica que actua segons un mètode propi.

Organitzada en 3 institucions importants: el Parlament Europeu, la Comissió i el

Consell.

CRÍTIQUES

- Falten més competències.

- Manca d’instruments per fer front a problemes (ho hem detectat més en la

situació de crisi actual).

UNIÓ ECONÒMICA EUROPEA

A priori, podem definir quins són els beneficis i els costos econòmics d’una Unió

monetària:

Beneficis:

- Elimina costos de transacció derivats del canvi de moneda.

- Disminueix la incertesa respecte als tipus de canvi, ja que les empreses no fan

les transaccions de forma immediata i podria haver diferències entre tipus de

canvi.

- Millora l’assignació de recursos dins de la zona euro.

- Augmenta la transparència de preus.

- Reforçament de la credibilitat inflacionista del BCE i de la credibilitat política

monetària.

- Augment del protagonisme i la presència en el sistema monetari internacional.

- Estabilitat en les finances públiques. Al ser única per tota Europa, ha de ser

estable.

Costos:

- Pèrdua d’autonomia política monetària.

- Augment de la inestabilitat macroeconòmica.

- Necessitat de limitar les polítiques restrictives.

- Pèrdua de l’impost inflacionista.

On comença la crisi d’Espanya?

Realment comença a EE.UU, no obstant els bons tòxics els van crear a Espanya. A més

hi ha una interdependència entre països, amb la qual cosa les polítiques d’aquests

depèn dels demés.


22

DEUTE PÚBLIC; ASPECTES A OBSERVAR

i. Una entitat per a supervisar a cada país Banc Central Europeu. Ara

bé, s’està avançant poc a poc.

ii. Seria necessària una unió fiscal. Una Unió Monetària requereix una

centralització (unió) fiscal. Vol dir que bona part dels impostos van a parar a

un pressupost centralitzat.

Això permetria els EUROBONS, els quals són deute pública europea. Amb

aquests no tindria res a veure el seu cost (prima de risc) amb el cost actual

de cada bons nacionals.

iii. Supervisió bancària externa. És a dir a través del BCE, ja que si no és

així, algunes entitats bancàries perden credibilitat, com en el cas d’Espanya.

iv. Eliminar les polítiques de fusions bancàries. És a dir, si un banc té

pèrdues econòmiques, s’ha de deixar que entri en fallida, i no rescatar amb

diners públics. N’és un exemple Bankia, que precisament estava tant

malament per les fusions.

v. Creació d’un fons de rescat europeu. El qual rescati els bancs, perquè

sinó augmenta el deute públic nacional (es gastarien diners públics per

abocar-los en el sistema de financiació).

vi. Creació d’un fons de garantia de dipòsits centralitzat.

vii. Creació de l’euroimpost sobre el deute, és sobre l’endeutament dels

bancs. Els diners que es recaptessin amb aquest anirien al fons de garantia

abans mencionat.

En resum: primer Unió fiscal i després els Eurobons perquè hi ha un problema de

disciplina individual dels països. Per això és preferible la centralització fiscal (a més,

repetim de disciplina fiscal).

DÈFICIT PÚBLIC

Hi ha la principal divergència de o bé disminuir el dèficit públic o retallar en serveis

públics o finalment disminuir les inversions.

CREIXEMENT ECONÒMIC EUROPEU

Com millorar-lo:

i. Disminució del tipus d’interès.

ii. Reduir el valor de l’euro.

iii. S’hauria de reequilibrar els dèficits/superàvits en els diferents països. Per a

reduir els superàvits d’Alemanya es podria pujar el preu dels productes

d’aquest país.

iv. Devaluació fiscal: augmentar l’IVA i disminució de les cotitzacions fiscals.

Quan parlem de creixement econòmic parlem de l’aplicació de polítiques econòmiques

com:

- Polítiques de demanda: per a estimular el consum i la inversió. Aquí

s’inclouen les polítiques monetàries i fiscals. Les primeres consisteixen en baixar


23

el tipus d’interès i en el cas de les fiscals s’ha d’augmentar la despesa o el

dèficit públic.

- Polítiques d’oferta: polítiques destinades a estimular la producció, la

productivitat...

En aquests moments es pot intentar fomentar les polítiques d’oferta ja que les de

demanda ja no es pot fer res més. Actualment el BCE ja ha baixat el tipus d’interès.

POLÍTIQUES D’OFERTA

Regulació que fomenta el creixement econòmic, amb les quals que no hi hagi

dificultats a l’hora de crear noves empreses, a augmentar la productivitat...

i. Millorar tot el que fa referència a la política de la competència.

ii. Foment de la mobilitat laboral. Poder anar a treballar allà on hi hagi feina.

iii. Inversions productives a través del banc europeu d’inversions (BEI). Es

tracta de grans inversions per a millorar la productivitat. Per exemple, el

corredor del mediterrani.

iv. Sistema financer que ha de facilitar el crèdit i finançar inversions d’alt risc,

com per exemple projectes tecnològics interessants.

v. Inversió en l’educació i la formació.

UNIÓ BANCÀRIA

Quan parlem d’Unió Bancària parlem de responsabilitat financera comuna. En el cas

d’Europa s’ha anat avançant poc a poc in inclús en els darrers anys s’ha anat enrere

per motius de la crisi, la qual ve donada per la fragmentació financera (sistemes

financers fragmentats en diferents països). Tot això causat per l’aversió al risc, por al

sistema financer; ja sigui per a deixat diners a empreses, famílies...

Aquesta fragmentació financera és incompatible amb la Unió Monetària. Si es vol

avançar amb aquesta s’ha de progressar cap a la disminució d’aquesta fragmentació.

ORIGEN DE LA FRAGMENTACIÓ FINANCERA

i. Dèficit institucional.

ii. Reaccions poc concretes de les institucions front la crisi.

iii. Empreses de rating amb actuacions negatives donant valoracions molt

bones a economies que no ho mereixien.

iv. Fins la crisi, complaença. Tot anava bé.

Finalment, no hi ha una entitat financera que estigui en altres països de forma potent.

Per això també és probable que existeixi la fragmentació financera.

CONSEQÜÈNCIES DE LA FRAGMENTACIÓ FINANCERA

i. Replegar els sistemes financers cap al país d’origen. A partir del

2007, han anat disminuint els préstecs interbancaris.


24

ii. Les polítiques monetàries no arriben a la totalitat dels països. Si

comparem el tipus d’interès entre països es veu com en Espanya es paga

més del doble. Això és causa de la fragmentació financera.

OBJECTIU UNIÓ BANCÀRIA

El principal és frenar el procés de fragmentació financera ja que és una amenaça

important per la Unió Monetària. La UM té una principal característica, i és que el canal

de finançament és fonamentalment bancari. Cosa que en EE.UU no. Usen més el

mercat de valors.

La Unió Bancària s’articula en 4 aspectes:

1. Regulació única: totes les entitats es regulin igual.

2. Supervisió única: no pot ser que cada Banc Central nacional supervisi els

bancs privats de la nació.

3. Mecanisme de resolució únic: té que haver un mecanisme que resolgui què

fer quan un banc està passant una mala època; decidir si ajudar-lo o deixar que

entri en fallida. És a dir, s’hauria de decidir a nivell europeu i no pas els bans

centrals nacionals.

4. Que hi hagués un fons de garantia de dipòsits comú.

En definitiva, fragmentació financera vol dir que cada país controla a la seva manera el

sistema bancari nacional. Per això seria adient la Unió Bancària.

Pregunta: explica i argumenta els problemes essencials de la UE i de

l’economia espanyola a nivell més conjuntural i a nivell més institucional.

A nivell conjuntural:

- Dèficit públic i tema retallades (austeritat).

- Deute públic sistema financer. Això s’ha originat per polítiques expansives,

pel rescat al sistema financer, pel cercle viciós dels bancs (el fet d’adquirir

diners a un preu molt baix i comprar deute públic de països per a guanyar el

diferencial).

- Creixement econòmic amb polítiques de creixement i d’augment de la

productivitat.

A nivell institucional:

- Unió bancària.

- Unió fiscal Eurobons.


25

Tema 11 Comunitats Auto nomes i el seu finançament

1. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA

Quan analitzem la distribució territorial, sempre s’observen 2 processos:

i. El primer, el que explica la convergència dels territoris en termes de

renda per càpita, on veiem un apropament (els pobres creixen més que

els rics).

ii. El segon, és que es continua observant una divergència en termes de

producció. La polarització espacial de la producció continua i s’accentua.

Resum: en termes de renda es van llimant diferències però no pas en termes de

producció.

2. EIXOS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL

Si igualéssim el PIB/càpita de tot el territori espanyol i la mitja fos 100 (prenent dades

del 2009), 8 de les 17 CCAA es situen per d’amunt de la mitja. Aquests són: País Basc,

Navarra, Madrid, Catalunya, La Rioja, Aragó, Balears i Castella i Lleó.

Per sota de l’índex 100 distingim 3 grups:

- Les que s’apropen (un 10% per sota): Cantabria i Astúries.

- Amb un índex proper a 90: València, Canàries i Galícia.

- Al voltant del 80: Múrcia, Castella la Manxa, Extremadura i Andalusia.

QUINES TENDÈNCIES S’OBSERVEN EN L’EVOLUCIÓ D’AQUESTES PRODUCCIONS?

S’observa un cert declivi en les CCAA de la zona nord (País Basc, Galícia, Cantabria i

sobre tot Astúries per la industria naval, mineria i metal·lúrgia).

A més, s’observa una evolució de les CCAA del arc del mediterrani com en Catalunya,

València i Múrcia.

També hi ha un contrast entre l’avanç a Navarra i el retrocés de les CCAA de l’est de

l’Ebre com La Rioja i Aragó.

Finalment, Extremadura, Castella la Manxa i Andalusia es caracteritzen per uns

diferencials negatius del creixement del PIB (respecte a la mitja del país).

3. POSICIÓ RELATIVA DE LES CCAA RESPECTE A LA UE

En el darrer any, el PIB espanyol respecte al de la UE (que el prenem com a índex 100)

és 103. Això passa perquè els països de l’est en entrar van baixar el PIB europeu.


26

Hi ha 8 comunitats que superaven la mitja comunitària (les mateixes que superaven la

d’Espanya).

Cal afegir que si comparem els països grans com Alemanya, només Itàlia i Espanya es

caracteritzen per tenir més d’1/3 de la població vivint en territoris amb un nivell de

PIB/càpita inferior al 90% del comunitari. Això demostra una important desigualtat

territorial.

4. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I DESIGUALTATS TERRITORIALS

Les polítiques territorials han sigut impulsades per:

- La mateixa existència de desigualtats territorials.

- Convenciment de que el mercat per si mateix no seria suficient per atenuar-les.

Podem parlar de 3 grans blocs:

i. Política regional europea.

ii. Política regional espanyola.

iii. Efecte redistributiu de la imposició.

POLÍTICA REGIONAL EUROPEA

Hi distingim 3 pilars principals:

a. El fons europeu de desenvolupament regional [FEDR] (fons estructural).

Aquests van ser creats en el 1975 i tenen la finalitat de la reducció de les

diferents economies de les regions de la UE.

b. Fons social europeu [FSE] : any 1958. Creat per a millorar l’accés a

l’ocupació.

A més d’aquests dos, en l’any 1993 es va afegir:

c. El fons de cohesió: per finançar infraestructures de transport i mediambient,

però només per aquells Estats amb un PIB/càpita inferior al de la UE (sobre el

90%).

PRIORITATS ACTUALS DE LES POLÍTIQUES REGIONALS D’EUROPA

i. Convergència per aquells territoris amb un PIB/càpita inferior al 75% de

la mitja; Extremadura, Andalusia, Galícia i Castella la Manxa. Es va fer un

acord per tal que els que se situessin en aquest rang abans de l’acord

també poguessin entrar. Es van afegir dues CCAA més.

Es donaven per innovació, mediambient, facilitat d’accessos, economies del

coneixemnt.

El que es destinava per a complir aquests objectius provenia del FEDR i del

fons social europeu.


27

ii. Competitivitat i ocupació: doble enfocament:

a. Programes regionals finançats amb FEDR per ajudar als territoris a

que s’adaptessin als canvis econòmics i reforçar la seva competitivitat.

b. Programes estatals finançats amb FSE per ajudar amb polítiques

d’ocupació i productivitat.

iii. Cooperació territorial: amb fons FEDR es promou la integració de la UE a

través de les seves fronteres.

En el període 2007-2013, Espanya va rebre la meitat que el rebut en el període 2002-

2006, situant-se a dia d’avui per sota de Polònia, el qual és l’Estat que més ajudes rep

en termes absoluts.

De manera complementària al què fa la UE, espanya també té les seves polítiques

regionals.

POLÍTIQUES REGIONALS D’ESPANYA

Inclou dues subpolítiques:

i. Fons de compensació interterritorial (FCI). Fons incorporats en el

pressupost de l’Estat destinat a finançar projectes d’inversió pública a les

CCAA menys desenvolupades.

ii. Sistemes d’incentius regionals (SIR). Té l’objectiu de promoure la

localització de la inversió empresarial a les regions menys desenvolupades.

EFECTE REDISTRIBUTIU DE LA IMPOSICIÓ

Balança fiscal: és la diferència entre els impostos que paguen les persones/empreses

i els serveis, infraestructures que reben (les persones/empreses). Tindrà saldo negatiu

(dèficit) quan els impostos que paguen les persones/empreses és major que els serveis

que reben.

Metodologia

Hi ha 4 maneres de calcular el resultat de la balança fiscal:

- Mètode flux benefici (MFB).

- Mètode flux monetari (MFM)

A més aquests mètodes poden ser balances neutralitzades i no neutralitzades (BN

i BNN).

Tots els mètodes són bons, però s’ha de tenir clar el volum a mesurar. Països amb

regions federals utilitzen el mètode flux monetari amb balança neutralitzada.

Per exemple, el museu del Prado es finança amb pressupost general de l’Estat, per

tant, el manteniment i les reformes es paguen amb els impostos dels espanyols.

Segons:


28

- Mètode flux benefici: el museu del Prado és un bé d’interès general, per tant

imputa la inversió d’aquest a totes les CCAA.

- Mètode flux monetari: considera que la inversió feta al museu genera

ocupació i economia a Madrid (on se situa), per tant imputa la inversió d’aquest

per l’administració central a Madrid.

Un altre exemple és la base aèria de Torrejón de Ardoz, el qual s’aplica el MFB a

totes les CCAA, amb el qual es compta amb el percentatge de població de cada CCAA

sobre el total d’Espanya.

Què vol dir neutralitzada o no neutralitzada?

No neutralitzada no es té en compte el dèficit. Per exemple: Espanya té un dèficit de

1.016€ els quals els reparteix 1€ a cada CCAA exceptuant una que li dóna 1.000€.

- Quin superàvit té cada CCAA? I quin dèficit tenen?

Hi ha 16 CCAA que tenen un superàvit de 1€ i una CCAA que el té de 1.000.

Respecte al dèficit: si no neutralitzem, les CCAA no tenen dèficit fiscal, el té l’Estat però

les CCAA no.

En canvi, si neutralitzem agafem cada una de les CCAA i mirem la quantitat en què

contribueix cada una a l’Estat i aleshores li atribuïm un dèficit a cadascuna. Per

exemple, si Catalunya participa un 20%, hauria de retornar el 20% de 1.016€ que és

203,2€

Arribem a la conclusió de que les balances d’han de neutralitzar, sinó el balanç global

estaria desquadrat.

Neutralitzar: tenir en compte l’endeutament a l’hora de comptar el dèficit.


29

REPÀS TEMARI

- Per què s’origina la crisi? Excés de liquiditat mundial, seguit de la

desregularització financera.

L’excés de liquiditat provoca una disminució del tipus d’interès arreu del món.

Els problemes financers són intervinguts per l’Estat que es dedica a salvar entitats

financeres, augmentant la despesa pública. No obstant, mitjançant aquesta eina també

intenta posar solució a la disminució del PIB i l’augment de l’atur.

La causa del malestar del sistema financer és degut a l’augment de l’atur i a la

disminució del PIB, ja que existeix una certa desconfiança i no presta diners. El que fa

és finançar les ajudes que abans li havia donat l’Estat (això és possible ja que el banc a

dia d’avui pot aconseguir diners a un preu molt baix a través del BCE i compra deute

públic amb el qual guanya un bon percentatge).

A nivell de la UEM, el que està fent per solucionar la situació és:

- Deute públic/sistema financer.

- Dèficit públic.

- Política monetària expansiva: es dirigeix cap al sistema financer. Fins que no hi

hagi crèdit no es sortirà de la crisi. L’avantatge d’aquesta política monetària

expansiva és que disminueix el tipus de canvi.

M i Marge d'intermediació

Operacions financeres

Sobrevaloració d'actius (actius

inmobiliaris)

Bombolla inmobiliària

Aquesta explota i provoca:

-Problemes financers - PIB - Atur

Sector financer

Com s'actua? L'Estat despesa pública

salva bancs.

Sobreendeutament dels bans.

Sistema financer sanejat? El que fa és

compar deute.


30

- Creixement econòmic.

A més, dins d’Europa s’hauria de realitzar la Unió Bancària (forma d’unificar) i la unió

fiscal (permetre finançament a través dels Eurobons).

Economia espanyola; apunts definitius

Economy & Finance

Transcript of Economia espanyola; apunts definitius