LA PRIMERAREPÚBLICA ESPANYOLA

(1873-1874)

Àlex Blanca, Genís Gallardo, Víctor Gràcia i Javier Lorenzo

La proclamació de la República

L'11 de febrer de 1873 Amadeus de Savoia abandona el tron a Espanya. Aquest mateix dia es proclama la primera República espanyola, com la sortida més fàcil per a la crisi política a Espanya. El primer governador va ser Estanislau Figueres (republicà federal).

Encara que va ser aprovada per majoria, la república era una proposta provisional (el poble no ho sabia), mentre es buscava substitut per a Amadeu.

Espanya va sofrir un aïllament internacional, ja que mostrava un mètode polític alternatiu que posava en perill l'estabilitat de la monarquia, majoritària en Europa. Tot i així, el poble espanyol la va rebre amb un gran entusiasme. A Catalunya es van formar juntes federals, i el 8 de Març Catalunya es va proclamar com "l'Estat Català" dintre de la República Federal Espanyola.

Al cap d'un temps, les juntes es van dissoldre i es van convocar eleccions, on el 10 de Maig van guanyar els republicans federals.

Amadeu de SavoiaLa proclamació de la primera República

L’intent d’instaurar una República federal

L’any 1873 van proclamar la República democràtica federal. Va estar a la presidència Estanislau Figueres uns dies i el seu successor va ser Francesc Pi i Maragall. Aquest va voler fer una sèrie de reformes com, concedir la independència de les colònies, restaurar la disciplina de l’exèrcit i elaborar unes lleis socials, tot i que al final no en van assolir totes.

Van proposar una nova constitució que era semblant a la de 1869 en termes de democràcia i reconeixement de drets i llibertats. La part nova era que dividia la nació en 17 estats i el poder estava dividit en 3 nivells (municipis, estats regionals i l’Estat federal). Finalment no va ser aprovat.

Els carlins no van reconèixer a la República i van iniciar una guerra en la qual van conquerir alguns territoris en els quals havien governat i van implantar les seves lleis i la seva llengua.

A més, en Cuba també es van iniciar unes guerres i la República va intentar millorar la situació però no van tenir gaire èxit.

Estanislau Figueres Tercera guerra carlina

Pi i Maragall Inici de guerra contra Cuba

La insurrecció cantonal

El cantonalisme va ser un fenomen que es va produir per les aspiracions autonomistes dels republicans federals i per les aspiracions de revolució social. La proclamació dels cantons independents, van ser conseqüència de l’aplicació de l’estructura federal i el desig de avenços en les reformes socials.

Les zones republicanes és van organitzar en cantons independents. La població que donava suport a aquest moviment eren els artesans, els petits comerciants i els assalariats, dirigits per federals intransigents.

Pi i Maragall va dimitir per no poder sufocar la revolta, i el va substituir Nicolás Salmerón, el qual va iniciar una acció militar contra el moviment cantonalista. Menys a Cartagena, la intervenció militar va posar fi ràpidament a la insurrecció, però va donar un poder immens als generals que havien assumit la repressió.

Nicolás Salmerón va dimitir perquè va ser incapaç d’acceptar les penes imposades per l’autoritat militar als activistes cantonalistes. La presidència va recaure en Emilio Castelar, que s’entenia millor amb les forces militars. A conseqüència, la República va aplicar una política d’autoritat i de força per controlar els problemes del país.

Insurrecció cantonal de Cartagena

Nicolás Emilio Castelar Salmerón

La fi de l’experiència republicana

Castelar tenia escassos suports a les corts, i el temor de ser substituït per la majoria federal l’havia conduit a governar autoritàriament. El desembre del mateix any es va arribar a l’acord de plantejar una moció de censura per forçar-ne la dimissió.

El 3 de gener del 1874 el govern de Castelar va ser derrotat. Manuel Pavía, va exigir la dissolució de les corts republicanes. Els diputats s’hi van resistir en un primer moment; però, quan Pavía va entrar a l’hemicicle amb les forces de la guàrdia civil, van abandonar la cambra. Els següents mesos, el poder va passar a mans d’una coalició d’unionistes i progressistes encapçalada pel general Serrano, que intentar estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador, però la base social ja havia escollit la solució alfonsina, es a dir, el retorn d’Alfons XII.

L’1 de Desembre de 1874, el príncep Alfons va signar el Manifest de Sandhurst, que sintetitzava el programa de la nova monarquia alfonsina: un règim de signe conservador i catòlic que garantia el funcionament del sistema polític liberal i restabliria l’estabilitat política i d’ordre social. I el 29 de desembre del 1874, el pronunciament militar d’Arsenio Martínez Campos a Sagunt va proclamar rei d’Espanya a Alfons XII. Amb aquest fet finalitza la primera República.

Cop d’Estat del general Manuel Pavíageneral Serrano

Alfons XII