1. Constituci espanyola TEXT CONSOLIDAT

2. Segona edici, desembre del 2012 (edici nm. 436) Parlament de CatalunyaParc de la Ciutadella, s/n 08003 BarcelonaTel. 933 046 635 Fax 933 046 636www.parlament.catA/e: edicions@parlament.catText consolidat a crrec dels Serveis Jurdics i els Serveis dAssessorament Lingstic del Parlament de CatalunyaDipsit legal: B-33417/2012

3. Constituci espanyola TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012

4. 4 Tramitaci parlamentria Trmits de laprovaci de la Constituci Aprovada per les Corts Generals el 31 doctubre de 1978. Ratificada per referndum popular el 6 de desembre de 1978. Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I davant les Corts Generals el 27 de desembre de 1978. Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 311-3, 29.12.1978). El text publicat en la present edici correspon a lesmentada versi oficial catalana, respecte a la qual, tanmateix, han estat corregits errors o omissions de carcter tcnic. Trmits de laprovaci de les modificacions de la Constituci Modificaci de lapartat 2 de larticle 13 Aprovada per les Corts Generals en sessi plenria del Congrs dels Diputats tinguda el 22 de juliol de 1992 i en sessi plenria del Senat tinguda el 30 de juliol de 1992 (BOE 207, 28.08.1992). Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el 27 dagost de 1992. Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 207-3, 28.08.1992). Reforma de larticle 135 Aprovada per les Corts Generals en sessi plenria del Congrs dels Diputats tinguda el 2 de setembre de 2011 i en sessi plenria del Senat tinguda el 7 de setembre de 2011 (BOE 233, 27.09.2011). Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el 27 de setembre de 2011. Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 233, 27.09.2011).

5. 5 NDEX SISTEMTIC Prembul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Ttol preliminar (art. 1 a 9) . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Ttol I. Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10) . . . . . . . 10 Captol primer. Dels espanyols i dels estrangers (art. 11 a 13) . . . . 10 Captol segon. Drets i llibertats (Article 14) . . . . . . . . . .11 Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques (art. 15 a 29) .11 Secci 2a. Dels drets i dels deures dels ciutadans (art. 30 a 38) . . . 16 Captol tercer. Dels principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39 a 52) . . . . . . . . . . . . . . . 18 Captol quart. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 a 54) . . . . . . . . . . . . . . . 22 Captol cinqu. De la suspensi dels drets i de les llibertats (art. 55) . . .22 Ttol II. De la Corona (art. 56 a 65) . . . . . . . . . . . . . 23 Ttol III. De les Corts Generals . . . . . . . . . . . . . . . 26 Captol primer. De les cambres (art. 66 a 80) . . . . . . . . . .26 Captol segon. De lelaboraci de les lleis (art. 81 a 92) . . . . . . .31 Captol tercer. Dels tractats internacionals (art. 93 a 96) . . . . . . 35

6. NDEX SISTEMTIC DE LA CONSTITUCI 6 Ttol IV. Del Govern i de lAdministraci (art. 97 a 107) . . . . . . 36 Ttol V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals (art. 108 a 116) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Ttol VI. Del poder judicial (art. 117 a 127) . . . . . . . . . . . 42 Ttol VII. Economia i Finances (art. 128 a 136) . . . . . . . . . . 44 Ttol VIII. De lorganitzaci territorial de lEstat . . . . . . . . . 49 Captol primer. Principis generals (art. 137 a 139) . . . . . . . . 49 Captol segon. De lAdministraci local (art. 140 a 142) . . . . . . 50 Captol tercer. De les comunitats autnomes (art. 143 a 158) . . . . 51 Ttol IX. Del Tribunal Constitucional (art. 159 a 165) . . . . . . . 61 Ttol X. De la reforma constitucional (art. 166 a 169) . . . . . . . 64 Disposicions addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Disposicions transitries . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Disposici derogatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Disposici final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

7. 7 Constituci espanyola PREMBUL La Naci espanyola, amb el desig destablir la justcia, la llibertat i la seguretat i de promoure el b de tots els qui la integren, en s de la seva sobirania, proclama la voluntat de: Garantir la convivncia democrtica dins la Constituci i les lleis de conformitat amb un ordre econmic i social just. Consolidar un Estat de Dret que asseguri limperi de la llei com a expressi de la voluntat popular. Protegir tots els espanyols i els pobles dEspanya en lexercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llenges i institucions. Promoure el progrs de la cultura i de leconomia per tal dassegurar a tothom una qualitat de vida digna. Establir una societat democrtica avanada, i Collaborar a lenfortiment dunes relacions pacfiques i de cooperaci efica entre tots els pobles de la Terra. En conseqncia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la segent

8. 8 CONSTITUCI TTOL PRELIMINAR Article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democrtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurdic la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de lEstat. 3. La forma poltica de lEstat espanyol s la Monarquia parlamentria. Article 2 La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la Naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Article 3 1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. 2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci. Article 4 1. La bandera dEspanya s formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 2. Els estatuts podran reconixer banderes i ensenyes prpies de les comunitats autnomes. Aquestes sutilitzaran juntament amb la bandera dEspanya en els seus edificis pblics i en els seus actes oficials. Article 5 La capital de lEstat s la vila de Madrid.

9. 9 TTOL PRELIMINAR Art. 9 Article 6 Els partits poltics expressen el pluralisme poltic, concorren a la formaci i a la manifestaci de la voluntat popular i sn instrument fonamental per a la participaci poltica. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la Llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. Article 7 Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contri-bueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliure-ment dins el respecte a la Constituci i a la Llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. Article 8 1. Les Forces Armades, constitudes per lExrcit de Terra, lArma-da i lExrcit de lAire, tenen com a missi garantir la sobirania i la independncia dEspanya, defensar-ne la integritat territorial i lorde-nament constitucional. 2. Una llei orgnica regular les bases de lorganitzaci militar de conformitat amb els principis de la present Constituci. Article 9 1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. 2. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en els quals sin-tegra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que nimpedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. 3. La Constituci garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les dispo-sicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurdica, la responsabilitat i la interdicci de larbitrarietat dels poders pblics.

10. CONSTITUCI ESPANYOLA 10 TTOL I Dels drets i dels deures fonamentals Article 10 1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inhe-rents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de lordre poltic i de la pau social. 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeix sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matries ratificats per Espanya. CAPTOL PRIMER Dels espanyols i dels estrangers Article 11 1. La nacionalitat espanyola sadquireix, es conserva i es perd dacord amb el que la Llei estableix. 2. Cap espanyol dorigen no podr ser privat de la seva naciona-litat. 3. LEstat podr concertar tractats de doble nacionalitat amb els pasos iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculaci particular amb Espanya. En aquests pasos, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recproc, els espanyols podran naturalitzar-shi sense perdre la nacionalitat dorigen. Article 12 Els espanyols sn majors dedat als 18 anys. Article 13 1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats pbliques que garanteix el ttol present en els termes que estableixin els tractats i la llei. 2. Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en lar-ticle 23, llevat dall que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals. Art. 10

11. 11 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 16 3. Lextradici noms es concedir en compliment dun tractat o de la llei, dacord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos de lextradici els delictes poltics i no seran considerats com a tals els actes de terrorisme. 4. La llei establir la forma en qu els ciutadans daltres pasos i els aptrides podran gaudir del dret dasil a Espanya. CAPTOL SEGON Drets i llibertats Article 14 Els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. SECCI 1a Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques Article 15 Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que, en cap cas, ning no pugui ser sotms a tortura ni a penes o trac-tes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat dall que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Article 16 1. Es garanteix la llibertat ideolgica, religiosa i de culte dels in-dividus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan siguin manifestats, que la necessria per al manteniment de lordre pblic protegit per la llei. 2. Ning podr ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religi o creences. 3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantin-dran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia catlica i les altres confessions.

12. CONSTITUCI ESPANYOLA 12 Article 17 1. Tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Ning podr ser privat de la seva llibertat, sin amb lobservana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei. 2. La detenci preventiva no podr durar ms temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal daclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini mxim de setanta-dues hores, el detingut haur de ser posat en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenci, i no podr ser obligada a declarar. Es garanteix lassistncia dadvocat al detingut en les diligncies policials i judicials, en la forma que la llei estableixi. 4. La llei regular un procediment dhabeas corpus per tal de posar immediatament a disposici judicial tota persona detinguda illegalment. Tamb es determinar per llei el termini mxim de du-rada de la pres provisional. Article 18 1. Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. 2. El domicili s inviolable. No shi podr entrar ni fer-hi cap escor-coll sense el consentiment del titular o sense resoluci judicial, llevat del cas de delicte flagrant. 3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegrfiques i telefniques, excepte en cas de resoluci ju-dicial. 4. La llei limitar ls de la informtica per tal de garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. Article 19 Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residncia i a circular pel territori nacional. Art. 17

13. 13 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 21 Tenen tamb dret a entrar i sortir lliurement dEspanya en la forma que la llei estableixi. Aquest dret no podr ser limitat per motius poltics o ideolgics. Article 20 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets: a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjanant la paraula, lescriptura o qualsevol altre mitj de reproducci. b) A la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tc-nica. c) A la llibertat de ctedra. d) A comunicar o a rebre lliurement informaci vera per qualsevol mitj de difusi. La llei regular el dret a la clusula de conscincia i al secret professional en lexercici daquestes llibertats. 2. Lexercici daquests drets no pot ser restringit per mitj de cap tipus de censura prvia. 3. La llei regular lorganitzaci i el control parlamentari dels mit-jans de comunicaci social que depenguin de lEstat o de qualsevol entitat pblica i garantir laccs a aquests mitjans dels grups socials i poltics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llenges dEspanya. 4. Aquestes llibertats tenen el lmit en el respecte als drets recone-guts en aquest ttol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a lhonor, a la intimitat, a la imatge prpia i a la protecci de la joventut i de la infncia. 5. Noms podr acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans dinformaci en virtut de resoluci judicial. Article 21 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per a lexercici daquest dret no caldr autoritzaci prvia. 2. En els casos de reunions en llocs de trnsit pblic i de manifes-tacions caldr comunicar-ho prviament a lautoritat, la qual noms podr prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats dalteraci de lordre pblic, amb perill per a persones o bns.

14. CONSTITUCI ESPANYOLA 14 Article 22 1. Es reconeix el dret dassociaci. 2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte sn illegals. 3. Les associacions emparades per aquest article hauran dins-criures en un registre nicament a efectes de publicitat. 4. Les activitats de les associacions noms podran ser dissoltes o suspeses en virtut duna resoluci judicial motivada. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carcter para-militar. Article 23 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pblics, di-rectament o per mitj de representants lliurement elegits en eleccions peridiques per sufragi universal. 2. Tenen tamb el dret daccedir en condicions digualtat a les fun-cions i als crrecs pblics, amb els requisits que les lleis assenyalin. Article 24 1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tri-bunals en lexercici dels seus drets i interessos legtims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensi. 2. Tothom t dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de lacusaci formulada contra ell, a un procs pblic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa prpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpci dinnocncia. La llei regular els casos en els quals, per ra de parentiu o de secret professional, no sestar obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius. Article 25 1. Ning pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracci administrativa, segons la legislaci vigent en aquell mo-ment. Art. 22

15. 15 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 27 2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat resta-ran orientades vers la reeducaci i la reinserci social i no podran con-sistir en treballs forats. El condemnat que estigus complint pena de pres gaudir dels drets fonamentals daquest captol, llevat daquells que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte con-demnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciria. En qualsevol cas, tindr dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a laccs a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat. 3. LAdministraci civil no podr imposar sancions que directa-ment o subsidiriament impliquin privaci de llibertat. Article 26 Es prohibeixen els tribunals dhonor en lmbit de lAdministraci civil i de les organitzacions professionals. Article 27 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenya-ment. 2. Leducaci tindr com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de con-vivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions. 4. Lensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la par-ticipaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres do-cents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de crea-ci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per lAdminis-traci amb fons pblics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.

16. CONSTITUCI ESPANYOLA 16 9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reunei-xin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix lautonomia de les universitats, en la forma que la llei estableixi. Article 28 1. Tothom t dret a sindicar-se lliurement. La llei podr limitar o exceptuar lexercici daquest dret a les forces o als instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar i regular les peculiaritats que lexercici daquests presenti als funcionaris pblics. La llibertat sindical comprn el dret a fundar sindicats i a afiliar-shi a elecci, i el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzaci-ons sindicals internacionals o a afiliar-shi. Ning podr ser obligat a afiliar-se a un sindicat. 2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli lexercici daquest dret establir les garanties que calguin per tal dassegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Article 29 1. Tots els espanyols tindran el dret de petici individual i col lectiva per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei. 2. Els membres de les forces o instituts armats o dels cossos sot-mesos a disciplina militar podran exercir aquest dret noms indi-vidualment i dacord amb all que disposa la seva legislaci espe-cfica. SECCI 2a Dels drets i dels deures dels ciutadans Article 30 1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. 2. La llei fixar les obligacions militars dels espanyols i regular, amb les garanties que calguin, lobjecci de conscincia i les altres causes dexempci del servei militar obligatori; podr imposar, en el seu cas, una prestaci social substitutria. Art. 28

17. 17 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 34 3. Podr establir-se un servei civil per al compliment de fins din-ters general. 4. Mitjanant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catstrofe o calamitat pblica. Article 31 1. Tothom contribuir al sosteniment de les despeses pbliques dacord amb la seva capacitat econmica mitjanant un sistema tri-butari just inspirat en els principis digualtat i progressivitat que, en cap cas, tindr abast confiscatori. 2. La despesa pblica realitzar una assignaci equitativa dels re-cursos pblics i la programaci i lexecuci respondran als criteris deficincia i economia. 3. Noms es podran establir prestacions personals o patrimonials de carcter pblic dacord amb la llei. Article 32 1. Lhome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica. 2. La llei regular les formes de matrimoni, ledat i la capacitat per a contreurel, els drets i els deures dels cnjuges, les causes de separaci i dissoluci i els seus efectes. Article 33 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia. 2. La funci social daquests drets en delimitar el contingut, dacord amb les lleis. 3. Ning podr ser privat dels seus bns ni dels seus drets sin per causa justificada dutilitat pblica o dinters social, mitjanant la corresponent indemnitzaci i de conformitat amb all que les lleis disposin. Article 34 1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats dinters general, dacord amb la llei. 2. Regir tamb per a les fundacions el que es disposa en els apar-tats 2 i 4 de larticle 22.

18. CONSTITUCI ESPANYOLA 18 Article 35 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecci de professi o ofici, a la promoci a travs del treball i a una remuneraci suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva famlia sense que en cap cas es pugui fer discriminaci per ra de sexe. 2. La llei regular un estatut dels treballadors. Article 36 La llei regular les peculiaritats prpies del rgim jurdic dels collegis professionals i lexercici de les professions titulades. Les-tructura interna i el funcionament dels collegis hauran de ser de-mocrtics. Article 37 1. La llei garantir el dret a la negociaci collectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i la fora vinculant dels convenis. 2. Es reconeix el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte collectiu. La llei que reguli lexercici daquest dret, sens perjudici de les limitacions que pugui establir, inclour les garanties que calguin per tal dassegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat. Article 38 Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de leconomia de mercat. Els poders pblics garanteixen i protegeixen lexercici daquella i la defensa de la productivitat, dacord amb les exigncies de lecono-mia general i, en el seu cas, de la planificaci. CAPTOL TERCER Dels principis rectors de la poltica social i econmica Article 39 1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econmica i jurdica de la famlia. Art. 35

19. 19 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 43 2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral dels fills, iguals davant la llei amb independncia de la filiaci, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei far possible la investigaci de la paternitat. 3. Els pares han de prestar assistncia completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria dedat i en els altres casos en qu la llei els hi obligui. 4. Els infants gaudiran de la protecci prevista en els acords inter-nacionals que vetllen pels seus drets. Article 40 1. Els poders pblics promouran les condicions favorables per al progrs social i econmic i per a una distribuci de la renda regional i personal ms equitativa, dins el marc duna poltica destabilitat eco-nmica. De manera especial realitzaran una poltica orientada cap a la plena ocupaci. 2. Els poders pblics fomentaran tamb una poltica que ga-ranteixi la formaci i la readaptaci professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjanant la limitaci de la jornada laboral, les vacances peridiques retribudes i la promoci de centres adequats. Article 41 Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi lassistncia i les prestacions so-cials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta de feina. Lassistncia i les prestacions complementries seran lliures. Article 42 LEstat vetllar especialment per la salvaguarda dels drets econ-mics i socials dels treballadors espanyols a lestranger i orientar la seva poltica a procurar-ne el retorn. Article 43 1. Es reconeix el dret a la protecci de la salut. 2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut pbli-ca a travs de mesures preventives i a travs de les prestacions i dels

20. CONSTITUCI ESPANYOLA 20 serveis necessaris. La llei establir els drets i els deures de tothom en aquest punt. 3. Els poders pblics fomentaran leducaci sanitria, leducaci fsica i lesport. Facilitaran tamb la utilitzaci adequada del lleure. Article 44 1. Els poders pblics promouran i tutelaran laccs a la cultura, a la qual tothom t dret. 2. Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cient-fica i tcnica en benefici de linters general. Article 45 1. Tothom t dret a disposar dun medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo. 2. Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat collectiva. 3. La llei fixar sancions penals o, en el seu cas, administratives per als qui violin el que es disposa en lapartat anterior i establir lobliga-ci daquests de reparar el dany causat. Article 46 Els poders pblics garantiran la conservaci i promouran lenri-quiment del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles dEspanya i dels bns que lintegren, sigui quin sigui el rgim jurdic i la titularitat. La llei penal sancionar els atemptats contra aquest patrimoni. Article 47 Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilitzaci del sl dacord amb linters general per tal dimpedir les-peculaci. La comunitat participar en les plusvlues que generi lacci ur-banstica dels ens pblics. Art. 44

21. 21 TTOL I. DELS DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS Art. 52 Article 48 Els poders pblics promouran les condicions per a la participa-ci lliure i efica de la joventut en el desenvolupament poltic, social, econmic i cultural. Article 49 Els poders pblics duran a terme una poltica de previsi, trac-tament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i psquics, als quals es prestar latenci especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecuci dels drets que aquest ttol atorga a tots els ciutadans. Article 50 Els poders pblics garantiran la suficincia econmica als ciuta-dans durant la tercera edat, mitjanant pensions adequades i actualit-zades peridicament. Amb independncia de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjanant un sistema de serveis socials que atendran els problemes especfics de salut, habitatge, cultura i lleure. Article 51 1. Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaos la seguretat, la salut i els legtims interessos econmics. 2. Els poders pblics promouran la informaci i leducaci dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qestions que puguin afectar-los, en la forma que la llei estableixi. 3. Dins el marc del que disposen els apartats anteriors, la llei regular el comer interior i el rgim dautoritzaci de productes comercials. Article 52 La llei regular les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa dels interessos econmics que els siguin propis. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics.

22. CONSTITUCI ESPANYOLA 22 CAPTOL QUART De les garanties de les llibertats i drets fonamentals Article 53 1. Els drets i les llibertats reconeguts en el captol segon del present ttol vinculen tots els poders pblics. Noms per llei, que en tot cas haur de respectar el seu contingut essencial, podr regular-se lexercici daquests drets i daquestes llibertats, que seran tutelades dacord amb el que preveu larticle 161.1.a. 2. Qualsevol ciutad podr demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en larticle 14 i en la secci 1a del captol segon davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferncia i sumarietat i, en el seu cas, a travs del recurs dempa-rament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs ser aplicable a lobjecci de conscincia reconeguda en larticle 30. 3. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis reco-neguts en el captol tercer informaran la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics. Noms podran ser allegats davant la jurisdicci ordinria dacord amb all que disposin les lleis que els desenvolupin. Article 54 Una llei orgnica regular la Instituci del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest ttol; a aquest efecte podr supervisar lactivitat de lAdministraci, i donar-ne compte a les Corts Generals. CAPTOL CINQU De la suspensi dels drets i de les llibertats Article 55 1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3; arti-cles 19, 20, apartats 1.a i d, i 5; articles 21, 28, apartat 2, i article 37, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada la declaraci de lestat dexcepci o de setge en els termes que preveu la Constituci. Resta exceptuat daquesta suspensi lapartat 3 de larticle 17 en el cas de declaraci de lestat dexcepci. Art. 53

23. 23 TTOL II. DE LA CORONA Art. 57 2. Una llei orgnica podr determinar la forma i els casos en qu, de forma individual i amb la necessria intervenci judicial i ladequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determinades, en relaci amb les investigacions corresponents a lactuaci de bandes armades o elements terroristes. La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita llei orgnica comportar responsabilitat penal per violaci dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis. TTOL II De la Corona Article 56 1. El Rei s el Cap de lEstat, smbol de la seva unitat i perma-nncia, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la ms alta representaci de lEstat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat histrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constituci i les lleis. 2. El seu Ttol s el de Rei dEspanya, i podr utilitzar els altres que corresponguin a la Corona. 3. La persona del Rei s inviolable i no est subjecta a responsabili-tat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en larticle 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa larticle 65.2. Article 57 1. La Corona dEspanya s hereditria en els successors de S. M. Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la dinastia histrica. La succes-si al tron seguir lordre regular de primogenitura i de representaci, i ser preferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa lnia, el grau ms prxim al ms remot; en el mateix grau, lhome a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor. 2. El prncep hereu, des del naixement o des que sesdevingui el fet que origini levocaci, tindr la dignitat de Prncep dAstries i els altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona dEspanya.

24. CONSTITUCI ESPANYOLA 24 3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a dret, les Corts Gene-rals proveiran a la successi a la Corona en la forma que ms convingui als interessos dEspanya. 4. Les persones que, tenint dret a la successi al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibici expressa del rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successi a la Corona elles mateixes i els seus descendents. 5. Les abdicacions i les renncies i qualsevol dubte de fet o de dret que sesdevingui en lordre de successi a la Corona es resoldran amb una llei orgnica. Article 58 La reina consort o el consort de la reina no podran assumir fun-cions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regncia. Article 59 1. Si el rei fos menor dedat, el pare o la mare del rei i, per man-ca daquests, el parent major dedat ms prxim en la successi a la Corona segons lordre establert en la Constituci, entrar a exercir immediatament la Regncia, i lexercir durant el temps de la minoria dedat del rei. 2. Si el rei resultava inhabilitat per a lexercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrar im-mediatament a exercir la Regncia el prncep hereu de la Corona, si era major dedat. Si no ho era, caldr procedir de la manera que preveu lapartat anterior fins que el prncep hereu aconsegueixi la majoria dedat. 3. Si no hi hagus cap persona a qui correspongus la Regncia, aquesta ser nomenada per les Corts Generals, i es compondr duna, tres, o cinc persones. 4. Per a exercir la Regncia caldr ser espanyol i major dedat. 5. La Regncia ser exercida per mandat constitucional i sempre en nom del rei. Article 60 1. Ser tutor del rei menor la persona que el rei difunt hagi no-menat en el seu testament, sempre que sigui major dedat i espanyol de naixement; si no nhagus nomenat, en ser tutor el pare o la mare Art. 58

25. 25 TTOL II. DE LA CORONA Art. 62 mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts Gene-rals, per noms podran acumular els crrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del rei. 2. Lexercici de la tutela s incompatible tamb amb el de qualsevol crrec o representaci poltica. Article 61 1. El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar el jurament dexercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constituci i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autnomes. 2. El prncep hereu, en aconseguir la majoria dedat, i el regent o els regents en fer-se crrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al rei. Article 62 Correspon al rei: a) Sancionar i promulgar les lleis. b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos a la Constituci. c) Convocar a referndum en els casos previstos a la Constituci. d) Proposar el candidat a president del Govern i, en el seu cas, no-menar- lo, i tamb posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constituci. e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposici del president daquest. f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions dacord amb les lleis. g) Ser informat dels afers dEstat i presidir, a aquest efecte, les ses-sions del Consell de Ministres quan ho cregui oport, a petici del president del Govern. h) El comandament suprem de les Forces Armades. i) Exercir el dret de grcia dacord amb la llei, la qual no podr autoritzar indults generals. j) LAlt Patronatge de les Reials Acadmies.

26. CONSTITUCI ESPANYOLA 26 Article 63 1. El rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomtics. Els representants estrangers a Espanya sn acreditats davant ell. 2. Al rei correspon de manifestar el consentiment de lEstat per a obligar-se internacionalment mitjanant tractats, de conformitat amb la Constituci i amb les lleis. 3. Al rei correspon, prvia autoritzaci de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau. Article 64 1. Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del president del Govern i la dissoluci prevista en larticle 99 seran referendats pel president del Congrs. 2. Dels actes del rei seran responsables les persones que els refe-rendin. Article 65 1. El rei percep dels pressupostos de lEstat una quantitat global per al sosteniment de la seva Famlia i Casa, i la distribueix lliurement. 2. El rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa. TTOL III De les Corts Generals CAPTOL PRIMER De les cambres Article 66 1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i sn formades pel Congrs dels Diputats i el Senat. 2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de lEstat, naproven els pressupostos, controlen lacci del Govern i tenen les altres competncies que els atribueixi la Constituci. 3. Les Corts Generals sn inviolables. Art. 63

27. 27 TTOL III. DE LES CORTS GENERALS Art. 69 Article 67 1. Ning podr ser membre de totes dues cambres simultniament, ni acumular lacta duna assemblea duna comunitat autnoma amb la de diputat al Congrs. 2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu. 3. Les reunions de parlamentaris que se celebrin sense convoca-tria reglamentria no vincularan les cambres i no podran exercir les funcions daquestes ni ostentar-ne els privilegis. Article 68 1. El Congrs es compon dun mnim de 300 i un mxim de 400 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei. 2. La circumscripci electoral s la provncia. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un diputat. La llei distribuir el nombre total de diputats, assignar una representaci mnima inicial a cada circumscripci i distribuir els altres en pro-porci amb la poblaci. 3. Lelecci es far a cada circumscripci atenint a criteris de re-presentaci proporcional. 4. El Congrs s elegit per quatre anys. El mandat dels diputats acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la cambra. 5. Sn electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple s dels seus drets poltics. La llei reconeixer lexercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori dEspanya i lEstat els el facilitar. 6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies desprs de lacabament del mandat. El Congrs electe haur de ser convocat dins els vint-i-cinc dies segents al de la celebraci de les eleccions. Article 69 1. El Senat s la cambra de representaci territorial. 2. Els votants de cada provncia elegiran quatre senadors per su-fragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgnica.

28. CONSTITUCI ESPANYOLA 28 3. A les provncies insulars, cada illa o agrupaci dilles, amb cabildo o consell insular, constituir una circumscripci a efecte de lelecci de senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canria, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupa-cions dilles segents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma. 4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos se-nadors. 5. Les comunitats autnomes designaran a ms un senador i en-cara un altre per cada mili dhabitants del seu territori respectiu. La designaci correspondr a lAssemblea Legislativa o, si no nhi havia, a lrgan collegiat superior de la Comunitat Autnoma, dacord amb el que estableixin els estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional adequada. 6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat dels senadors acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la cambra. Article 70 1. La llei electoral determinar les causes dinelegibilitat i incom-patibilitat dels diputats i dels senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas: a) Els components del Tribunal Constitucional. b) Els alts crrecs de lAdministraci de lEstat que determini la llei, amb lexcepci dels membres del Govern. c) El Defensor del Poble. d) Els magistrats, els jutges i els fiscals en actiu. e) Els militars professionals i els membres de les Forces i Cossos de Seguretat i Policia en actiu. f) Els membres de les juntes electorals. 2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues cambres restar sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral. Article 71 1. Els diputats i els senadors gaudiran dinviolabilitat per les opi-nions manifestades en lexercici de les seves funcions. Art. 70

29. 29 TTOL III. DE LES CORTS GENERALS Art. 74 2. Durant el perode del seu mandat, els diputats i els senadors gaudiran tamb dimmunitat, i noms podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense lautorit-zaci prvia de la cambra respectiva. 3. En les causes contra diputats i senadors ser competent la Sala Penal del Tribunal Suprem. 4. Els diputats i els senadors percebran una assignaci que ser fixada per les cambres respectives. Article 72 1. Les cambres estableixen els propis reglaments, aproven autno-mament els seus pressupostos i, dun com acord, regulen lestatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments i la reforma daquests seran sotmesos a una votaci final sobre la totalitat, la qual requerir la majoria absoluta. 2. Les cambres elegeixen els presidents respectius i els altres mem-bres de les meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel president del Congrs i es regiran mitjanant un Reglament de les Corts Gene-rals aprovat per la majoria absoluta de cada cambra. 3. Els presidents de les cambres exerceixen en nom daquestes tots els poders administratius i les facultats de policia en linterior dels estatges respectius. Article 73 1. Les cambres es reuniran anualment en dos perodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny. 2. Les cambres podran reunir-se en sessions extraordinries a pe-tici del Govern, de la Diputaci Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les cambres. Les sessions extraordinries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes desprs dhaver-lo exhaurit. Article 74 1. Les cambres es reuniran en sessi conjunta per tal dexercir les competncies no legislatives que el ttol II atribueix expressament a les Corts Generals.

30. CONSTITUCI ESPANYOLA 30 2. Ladopci de les decisions de les Corts Generals previstes en els ar-ticles 94.1, 145.2 i 158.2 requerir la majoria de cada una de les cambres. En el primer cas, el procediment ser iniciat pel Congrs, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagus acord entre el Senat i el Congrs, sintentar obtenir-lo mitjanant una Comissi Mixta compos-ta per un mateix nombre de diputats i de senadors. La Comissi presen-tar un text que haur de ser votat per totes dues cambres. Si no saprova en la forma establerta, decidir el Congrs per majoria absoluta. Article 75 1. Les cambres funcionaran en Ple i per comissions. 2. Les cambres podran delegar a les comissions legislatives per-manents laprovaci de projectes o proposicions de llei. El Ple, aix no obstant, podr requerir en qualsevol moment el debat i la vota-ci de qualsevol projecte o proposici de llei que hagi estat objecte de la delegaci. 3. Resten exceptuats del que disposa lapartat anterior la reforma constitucional, les qestions internacionals, les lleis orgniques i de bases i els pressupostos generals de lEstat. Article 76 1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues cambres conjunta-ment, podran nomenar comissions dinvestigaci sobre qualsevol afer dinters pblic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que aix sigui obstacle perqu el resultat de la investigaci sigui comunicat al Minis-teri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes. 2. Ser obligatori de comparixer a requeriment de les cambres. La llei regular les sancions que puguin imposar-se per causa de lin-compliment daquesta obligaci. Article 77 1. Les cambres poden rebre peticions individuals i collectives, sem-pre per escrit. En resta prohibida la presentaci directa per mitj de manifestacions ciutadanes. 2. Les cambres poden trametre al Govern les peticions que rebran. El Govern t lobligaci dexplicar-se sobre el contingut daquestes sempre que les cambres ho exigeixin. Art. 75

31. 31 TTOL III. DE LES CORTS GENERALS Art. 81 Article 78 1. A cada cambra hi haur una Diputaci Permanent composta per un mnim de vint-i-un membres que representaran els grups parla-mentaris en proporci a la seva importncia numrica. 2. Les diputacions permanents seran presidides pel president de la cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu larticle 73, la dassumir les facultats que corresponguin a les cambres, de confor-mitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o nhagus expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les cambres, quan aquestes no estiguin reunides. 3. Havent finit el mandat o en cas de dissoluci, les diputacions permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es cons-titueixin les noves Corts Generals. 4. Reunida la cambra corresponent, la Diputaci Permanent do-nar compte dels assumptes tractats i de les seves decisions. Article 79 1. Per tal dadoptar acords, les cambres han destar reunides regla-mentriament i comptar amb lassistncia de la majoria dels mem-bres. 2. Perqu els dits acords siguin vlids hauran de ser aprovats per la majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constituci o les lleis orgniques i les que estableixin els reglaments de les cambres per a lelecci de persones. 3. El vot dels senadors i el dels diputats s personal i indelegable. Article 80 Les sessions plenries de les cambres seran pbliques, salvant lacord en contra de cada cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament. CAPTOL SEGON De lelaboraci de les lleis Article 81 1. Sn lleis orgniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques, les que aprovin els estatuts

32. CONSTITUCI ESPANYOLA 32 dautonomia i el rgim electoral general i les previstes per la Cons-tituci. 2. Laprovaci, la modificaci o la derogaci de les lleis orgniques exigeix la majoria absoluta del Congrs en una votaci final sobre el conjunt del projecte. Article 82 1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matries determinades no incloses en larticle anterior. 2. La delegaci legislativa haur datorgar-se mitjanant una llei de bases quan tingui per objecte la formaci de textos articulats o mitjanant una llei ordinria quan es tracti de refondre diversos textos legals en un de sol. 3. La delegaci legislativa haur datorgar-se al Govern de forma expressa, per a una matria concreta, i fixant-ne el termini dexercici. La delegaci resta esgotada en fer-ne s el Govern amb la publicaci de la norma corresponent. No podr entendres que ha estat con-cedida de manera implcita o per un lapse de temps indeterminat. Tampoc podr permetren la subdelegaci a autoritats altres que el mateix Govern. 4. Les lleis de bases delimitaran precisament lobjecte i labast de la delegaci legislativa i els principis i criteris que en regiran lexercici. 5. Lautoritzaci per a refondre textos legals determinar lmbit normatiu a qu es refereix el contingut de la delegaci, i haur des-pecificar si resta circumscrita a la mera formulaci dun text nic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagin de ser refosos. 6. Les lleis de delegaci podran establir en cada cas frmules ad-dicionals de control sens perjudici de la competncia prpia dels tri-bunals. Article 83 En cap cas podran, les lleis de bases: a) Autoritzar la modificaci de la prpia llei de bases. b) Facultar per a dictar normes amb carcter retroactiu. Art. 82

33. 33 TTOL III. DE LES CORTS GENERALS Art. 87 Article 84 Si una proposici de llei o una esmena s contrria a una delegaci legislativa vigent, el Govern t la facultat doposar-se a la seva tramita-ci. Si aix sesdevenia, podr presentar-se una proposici de llei per a la derogaci total o parcial de la llei de delegaci. Article 85 Les disposicions del Govern que continguin legislaci delegada rebran el ttol de decrets legislatius. Article 86 1. En cas duna necessitat urgent i extraordinria, el Govern podr dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar lordenament de les institucions bsiques de lEstat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el ttol I, el rgim de les comunitats autnomes ni el Dret electoral general. 2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votaci de la totalitat en el Congrs dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigus reunit, dins el termini dels trenta dies segents a la promulgaci. El Congrs haur de pronunciar-se expressament dins aquest termini sobre la convalidaci o la derogaci, per a la qual cosa el Reglament establir un procediment especial i sumari. 3. Durant el termini establert en lapartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment durgncia. Article 87 1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrs i al Se-nat, dacord amb la Constituci i els Reglaments de les cambres. 2. Les assemblees de les comunitats autnomes podran dema-nar al Govern ladopci dun projecte de llei o trametre a la Mesa del Congrs una proposici de llei, i podran delegar davant la dita cambra un mxim de tres membres de lAssemblea encarregats de defensar-la. 3. Una llei orgnica regular les formes dexercici i els requisits de la iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de llei. En qualsevol cas es requerir no menys de 500.000 signatures acreditades. No ser procedent aquesta iniciativa en les matries prpies de la llei

34. CONSTITUCI ESPANYOLA 34 orgnica, tributries o de carcter internacional ni en all que pertany a la prerrogativa de grcia. Article 88 Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres, el qual els sotmetr al Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-shi. Article 89 1. La tramitaci de les proposicions de llei ser regulada pels Re-glaments de les cambres, sense que la prioritat deguda als projectes de llei impedeixi lexercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats en larticle 87. 2. Les proposicions de llei que, de conformitat amb larticle 87, el Senat prengui en consideraci seran trameses al Congrs perqu aquest les tramiti com a tal proposici. Article 90 1. Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinria o orgnica pel Congrs dels Diputats, el president daquest en donar compte immediatament al president del Senat, el qual el sotmetr a la deliberaci daquesta darrera cambra. 2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepci del text, pot oposar-li el seu veto o introduir-hi esmenes mitjanant un missatge motivat. El veto haur de ser aprovat per ma-joria absoluta. El projecte no podr ser sotms al rei perqu el sancioni sense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos den que fou interposat, o sense que es pronunci sobre les esmenes, acceptant-les o no, per majoria simple. 3. El termini de dos mesos de qu disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es reduir al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrs dels Diputats. Article 91 El rei sancionar les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de quinze dies, i les promulgar i nordenar la publicaci immediata. Art. 88

35. 35 TTOL III. DE LES CORTS GENERALS Art. 94 Article 92 1. Les decisions poltiques de transcendncia especial podran ser sotmeses al referndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El referndum ser convocat pel rei a proposici del president del Govern, autoritzada prviament pel Congrs dels Diputats. 3. Una llei orgnica regular les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referndum previstes per la present Cons-tituci. CAPTOL TERCER Dels tractats internacionals Article 93 Mitjanant una llei orgnica es podr autoritzar la celebraci de tractats pels quals satribueixi a una organitzaci o a una instituci internacional lexercici de competncies derivades de la Constitu-ci. La garantia del compliment daquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessi correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. Article 94 1. La prestaci del consentiment de lEstat per a obligar-se mit-janant tractats o convenis requerir lautoritzaci prvia de les Corts Generals en els casos segents: a) Tractats de carcter poltic. b) Tractats o convenis de carcter militar. c) Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de lEstat o els drets i els deures fonamentals establerts en el ttol I. d) Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pblica. e) Tractats o convenis que suposin la modificaci o la derogaci dalguna llei o lexecuci dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrs i el Senat seran informats immediatament de la con-clusi dels altres tractats o convenis.

36. CONSTITUCI ESPANYOLA 36 Article 95 1. La celebraci dun tractat internacional que contingui estipu-lacions contrries a la Constituci exigir la revisi constitucional prvia. 2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perqu declari si aquesta contradicci existeix o no. Article 96 1. Els tractats internacionals celebrats vlidament formaran part de lordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions noms podran ser derogades, modifi-cades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o dacord amb les normes generals del Dret internacional. 2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es far servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en larticle 94. TTOL IV Del Govern i de lAdministraci Article 97 El Govern dirigeix la poltica interior i lexterior, lAdministraci civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci i amb les lleis. Article 98 1. El Govern es compon del president, els vicepresidents, en el seu cas, els ministres i els altres membres que estableixi la llei. 2. El president dirigeix lacci del Govern i coordina les funcions dels altres membres daquest, sens perjudici de la competncia ni de la responsabilitat directa daquells en la seva gesti. 3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representa-tives altres que les prpies del mandat parlamentari ni qualsevol altra funci pblica que no derivi del seu crrec ni cap activitat professional o mercantil. 4. La llei regular lEstatut i les incompatibilitats dels membres del Govern. Art. 95

37. 37 TTOL IV. DEL GOVERN I DE LADMINISTRACI Art. 102 Article 99 1. Desprs de cada renovaci del Congrs dels Diputats, i en els altres casos previstos per la Constituci en qu sigui procedent, el rei, prvia consulta amb els representants designats pels grups poltics amb representaci parlamentria i a travs del president del Congrs, proposar un candidat a la Presidncia del Govern. 2. El candidat proposat conformement al que estableix lapartat an-terior exposar davant el Congrs dels Diputats el programa poltic del Govern que pretengui formar i demanar la confiana de la cambra. 3. Si el Congrs dels Diputats atorgava la seva confiana al dit candidat mitjanant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el rei el nomenar president. En el cas de no obtenir la dita majoria, la mateixa proposta ser sotmesa a una nova votaci quaranta-vuit hores desprs de lanterior i sentendr que la confiana ha estat atorgada si obtenia la majoria simple. 4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiana per a la investidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. 5. Si desprs dhaver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votaci dinvestidura, cap candidat hagus obtingut la confiana del Congrs, el rei dissoldr totes dues cambres i convocar noves eleccions amb el referendament del president del Congrs. Article 100 Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel rei a proposici del seu president. Article 101 1. El Govern cessa desprs de la celebraci deleccions generals, en els casos de prdua de la confiana parlamentria previstos per la Constituci o per dimissi o defunci del seu president. 2. El Govern cessant continuar en funcions fins a la presa de pos-sessi del nou Govern. Article 102 1. La responsabilitat criminal del president i dels altres membres del Govern ser exigible, en el seu cas, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.

38. CONSTITUCI ESPANYOLA 38 2. Si lacusaci fos per traci o per qualsevol delicte contra la se-guretat de lEstat en lexercici de les seves funcions, noms podr ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrs i amb laprovaci de la majoria absoluta daquesta cambra. 3. La prerrogativa reial de grcia no ser aplicable a cap dels sup-sits del present article. Article 103 1. LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, des-centralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la llei i al Dret. 2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coor-dinats dacord amb la llei. 3. La llei regular lestatut dels funcionaris pblics, laccs a la funci pblica dacord amb els principis del mrit i de la capacitat, les peculiaritats de lexercici del seu dret a la sindicaci, el sistema dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en lexercici de les seves funcions. Article 104 1. Les Forces i els Cossos de seguretat sota la dependncia del Go-vern tindran per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. 2. Una llei orgnica determinar les funcions, els principis bsics dactuaci i els estatuts de les Forces i Cossos de Seguretat. Article 105 La llei regular: a) Laudincia dels ciutadans directament o a travs de les orga-nitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment delaboraci de les disposicions administratives que els afectin. b) Laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de lEstat, la indagaci dels delictes i la intimitat de les persones. c) El procediment a travs del qual han de fer-se els actes admi-nistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de laudincia de lin-teressat. Art. 103

39. 39 TTOL V. DE LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS Art. 111 Article 106 1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentria, la legalitat de lactuaci administrativa i la submissi daquesta als fins que la justifiquen. 2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per qualsevol lesi que pateixin en qualsevol dels seus bns i drets, llevat dels casos de fora major, sempre que la lesi sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics. Article 107 El Consell dEstat s lrgan consultiu suprem del Govern. Una llei orgnica en regular la composici i la competncia. TTOL V De les relacions entre el Govern i les Corts Generals Article 108 El Govern respon solidriament de la seva gesti poltica davant el Congrs dels Diputats. Article 109 Les cambres i les seves comissions podran requerir, a travs dels presidents daquelles, la informaci i lajut que necessitin del Govern i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de lEstat i de les comunitats autnomes. Article 110 1. Les cambres i les seves comissions poden requerir la presncia dels membres del Govern. 2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de les cambres i a les seves comissions i la facultat de fer-shi escoltar, i podran dema-nar que hi informin els funcionaris dels seus departaments. Article 111 1. El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les interpellacions i a les preguntes que els formulin davant les cambres.

40. CONSTITUCI ESPANYOLA 40 Per a aquesta classe de debat els reglaments establiran un temps mnim setmanal. 2. Tota interpellaci podr donar lloc a una moci, amb la qual la cambra manifesti la seva posici. Article 112 El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de Mi-nistres, pot plantejar davant el Congrs dels Diputats la qesti de confiana sobre el seu programa o sobre una declaraci de poltica general. Sentendr que la confiana ha estat atorgada si voten favo-rablement la majoria simple dels diputats. Article 113 1. El Congrs dels Diputats pot exigir la responsabilitat poltica del Govern mitjanant ladopci de la moci de censura per majoria absoluta. 2. La moci de censura haur de ser proposada com a mnim per la desena part dels diputats i haur dincloure un candidat a la Presi-dncia del Govern. 3. La moci de censura no podr ser votada fins que hagin trans-corregut cinc dies de la presentaci. Dins els dos primers dies daquest termini podran presentar-se mocions alternatives. 4. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congrs, els signa-taris no en podran presentar cap ms durant el mateix perode de sessions. Article 114 1. Si el Congrs nega la confiana al Govern, aquest presentar la dimissi al rei. A continuaci shaur de procedir a la designaci de president del Govern segons el que disposa larticle 99. 2. Si el Congrs adopta una moci de censura, el Govern presentar la dimissi al rei, i sentendr que resta investit de la confiana de la cambra el candidat proposat dins la moci als efectes previstos per larticle 99. El rei el nomenar president del Govern. Article 115 1. El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de Minis-tres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podr proposar la dissolu- Art. 112

41. 41 TTOL V. DE LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS ci del Congrs, del Senat o de les Corts Generals, la qual ser decreta-da pel rei. El decret de dissoluci fixar la data de les eleccions. 2. La proposta de dissoluci no podr presentar-se quan hi hagi en trmit una moci de censura. 3. No ser procedent cap nova dissoluci abans que hagi trans-corregut un any des de lanterior, llevat del que disposa larticle 99, apartat 5. Article 116 1. Una llei orgnica regular els estats dalarma, dexcepci i de setge, i les competncies i limitacions corresponents. 2. Lestat dalarma ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de Ministres, amb una durada mxima de quin-ze dies; haur de donar-ne compte al Congrs dels Diputats, que ser reunit immediatament a aquest efecte i no podr ser prorrogat sense lautoritzaci daquesta mateixa cambra. El decret determinar lmbit territorial al qual sestenen els efectes de la declaraci. 3. Lestat dexcepci ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats. Lautoritzaci i la proclamaci de lestat dexcepci hau-r de determinar expressament els efectes daquest, lmbit territorial al qual sestengui i la durada, que no podr excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits. 4. Lestat de setge ser declarat per la majoria absoluta del Congrs dels Diputats, a proposici exclusiva del Govern. El Congrs en deter-minar lmbit territorial, la durada i les condicions. 5. El Congrs no podr ser dissolt mentre restin declarats alguns dels estats compresos en el present article; si les cambres no es trobessin en perode de sessions, restaran convocades automticament. Durant la vigncia daquests estats no podr interrompres el funcionament de les cambres ni el dels altres poders constitucionals. Si, havent estat dis-solt el Congrs o havent-ne expirat el mandat, es produs alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels dits estats, les competncies del Congrs seran assumides per la seva Diputaci Permanent. 6. La declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge no mo-dificaran el principi de responsabilitat del Govern ni dels seus agents reconeguts en la Constituci i en les lleis. Art. 116

42. CONSTITUCI ESPANYOLA 42 TTOL VI Del poder judicial Article 117 1. La justcia emana del poble i s administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos nicament a limperi de la llei. 2. Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties que aquesta ofereix. 3. Lexercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir all que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competncia i de procediment que elles estableixin. 4. Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala lapartat anterior i les que els siguin atribudes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi dunitat jurisdiccional s la base de lorganitzaci i del funcionament dels tribunals. La llei regular lexercici de la juris-dicci militar dins lmbit estrictament castrense i en ocasi de lestat de setge, dacord amb els principis de la Constituci. 6. Resten prohibits els tribunals dexcepci. Article 118 Tothom t lobligaci de complir les sentncies i les altres resolu-cions fermes dels jutges i dels tribunals i de prestar la collaboraci que aquests requereixin en el curs del procs i en lexecuci dall que hagi estat resolt. Article 119 La justcia ser gratuta quan la llei ho disposi, i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficincia de recursos per a litigar. Article 120 1. Les actuacions judicials seran pbliques, amb les excepcions previstes per les lleis de procediment. 2. El procediment ser predominantment oral, sobretot en matria criminal. Art. 117

43. 43 TTOL VI. DEL PODER JUDICIAL Art. 124 3. Les sentncies seran motivades sempre i pronunciades en au-dincia pblica. Article 121 Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqncia del funcionament anormal de lAdministraci de justcia donaran dret a una indemnitzaci a crrec de lEstat conformement amb la llei. Article 122 1. La llei orgnica del poder judicial determinar la constituci, el funcionament i el govern dels jutjats i dels tribunals, i lestatut jurdic dels jutges i dels magistrats de carrera, els quals formaran un cos nic, i el del personal al servei de lAdministraci de justcia. 2. El Consell General del Poder Judicial s lrgan de govern daquest darrer. La llei orgnica nestablir lestatut i el rgim din-compatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en matria de nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari. 3. El Consell General del Poder Judicial ser integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidir, i per vint membres nomenats pel rei per un perode de cinc anys. Daquests, dotze entre els jutges i els magistrats de totes les categories judicials en els termes que esta-bleixi la llei orgnica; quatre, a proposici del Congrs dels Diputats, i quatre a proposici del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competncia reconeguda i amb ms de quinze anys dexercici professional. Article 123 1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tot Espanya, s lrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matria de garanties constitucionals. 2. El president del Tribunal Suprem ser nomenat pel rei, a pro-posici del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei determini. Article 124 1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a altres rgans, t la missi de promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per

44. CONSTITUCI ESPANYOLA 44 la llei, dofici o b a petici dels interessats, vetllar per la independncia dels tribunals i procurar davant ells la satisfacci de linters social. 2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitj dr-gans propis, de conformitat amb els principis dunitat dactuaci i dependncia jerrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat. 3. La llei regular lestatut orgnic del Ministeri Fiscal. 4. El fiscal general de lEstat ser nomenat pel rei, a proposici del Govern, havent estat escoltat el Consell General del Poder Judicial. Article 125 Els ciutadans podran exercir lacci popular i participar en lAd-ministraci de justcia mitjanant la instituci del Jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini, i en els tribunals consuetudinaris i tradicionals. Article 126 La policia judicial depn dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal en les seves funcions dindagaci del delicte i de descobriment i assegurament del delinqent, en els termes que la llei estableixi. Article 127 1. Els jutges i els magistrats i tamb els fiscals, mentre restin en actiu, no podran exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics o a sindicats. La llei establir el sistema i les modalitats dasso-ciaci professional dels jutges, dels magistrats i dels fiscals. 2. La llei establir el rgim dincompatibilitats dels membres del poder judicial, que haur dassegurar la seva total independncia. TTOL VII Economia i Finances Article 128 1. Tota la riquesa del pas en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a linters general. 2. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica. Mit-janant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser Art. 125

45. 45 TTOL VII. ECONOMIA I FINANCES Art. 132 reservats al sector pblic, especialment en cas de monopoli; podr ser acordada, tamb, la intervenci dempreses quan ho exigeixi linters general. Article 129 1. La llei establir les formes de participaci dels interessats en la Seguretat Social i en lactivitat dels organismes pblics la funci dels quals afecti directament la qualitat de la vida o el benestar general. 2. Els poders pblics promouran eficament les diverses formes de participaci en lempresa i fomentaran, mitjanant una legislaci ade-quada, les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que fa-cilitin laccs dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci. Article 130 1. Els poders pblics atendran a la modernitzaci i al desenvolupa-ment de tots els sectors econmics i, assenyaladament, de lagricultura, la ramaderia, la pesca i lartesania, a fi dequiparar el nivell de vida de tots els espanyols. 2. Amb la mateixa finalitat es donar un tractament especial a les zones de muntanya. Article 131 1. LEstat, mitjanant una llei, podr planificar lactivitat econmi-ca general per a atendre les necessitats collectives, equilibrar i harmo-nitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribuci ms justa daquesta darrera. 2. El Govern elaborar els projectes de planificaci dacord amb les previsions que li siguin subministrades per les comunitats autnomes i lassessorament i la collaboraci dels sindicats i de les altres orga-nitzacions professionals, empresarials i econmiques. Amb aquesta finalitat es constituir un Consell, la composici i les funcions del qual desenvolupar una llei. Article 132 1. La llei regular el rgim jurdic dels bns de domini pblic i dels comunals inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescripti-bilitat i inembargabilitat, i tamb es regular la desafectaci. 2. Sn bns de domini pblic estatal els que la llei determini i, en qualsevol cas, la zona maritimoterrestre, les platges, la mar territorial

46. CONSTITUCI ESPANYOLA 46 i els recursos naturals de la zona econmica i de la plataforma con-tinental. 3. Seran regulats per llei el Patrimoni de lEstat i el Patrimoni Na-cional, i ladministraci, defensa i conservaci daquests. Article 133 1. La potestat originria per a establir els tributs correspon exclu-sivament a lEstat mitjanant una llei. 2. Les comunitats autnomes i les corporacions locals podran es-tablir i exigir tributs, dacord amb la Constituci i amb les lleis. 3. Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de lEstat haur destablir-se en virtut duna llei. 4. Les administracions pbliques solament podran contreure obli-gacions financeres i fer despeses dacord amb les lleis. Article 134 1. Correspon al Govern delaborar els pressupostos generals de lEstat, i a les Corts Generals dexaminar-los, esmenar-los i aprovar-los. 2. Els pressupostos generals de lEstat tindran carcter anual, in-clouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector pblic estatal i shi consignar limport dels beneficis fiscals que afectin els tributs de lEstat. 3. El Govern tindr lobligaci de presentar davant el Congrs dels Diputats els pressupostos generals, tres mesos abans, com a mnim, que expirin els de lany anterior. 4. Si la Llei de pressupostos no saprovava abans del primer dia de lexercici econmic corresponent, els pressupostos de lexercici ante-rior restaran prorrogats automticament fins que saprovin els nous. 5. Havent aprovat els pressupostos generals de lEstat, el Govern podr presentar projectes de llei que impliquin laugment de la despesa pblica o la disminuci dels ingressos corresponents a aquell mateix exercici pressupostari. 6. Tota proposici o esmena que suposi un augment dels crdits o una disminuci dels ingressos pressupostaris requerir la conformitat del Govern per tal de ser tramitada. 7. La Llei de pressupostos no pot crear tributs. Podr modificar-los si una llei tributria substantiva ho fa preveure. Art. 133

47. 47 TTOL VII. ECONOMIA I FINANCES Art. 135 Article 135 1. Totes les administracions pbliques adequaran les seves actua-cions al principi destabilitat pressupostria. 2. LEstat i les comunitats autnomes no podran incrrer en un dficit estructural que superi els marges establerts, si sescau, per la Uni Europea per als seus Estats membres. Una llei orgnica fixar el dficit estructural mxim perms a lEs-tat i a les comunitats autnomes, en relaci amb el seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari. 3. LEstat i les comunitats autnomes hauran destar autoritzats per llei per emetre deute pblic o contraure crdit. Els crdits per satisfer els interessos i el capital del deute pblic de les administracions sentendran sempre inclosos en lestat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudir de prioritat absoluta. Aquests crdits no podran ser objecte desmena o modificaci, mentre sajustin a les condicions de la llei demissi. El volum de deute pblic del conjunt de les administracions p-bliques en relaci amb el producte interior brut de lEstat no podr superar el valor de referncia establert en el Tractat de Funcionament de la Uni Europea. 4. Els lmits de dficit estructural i de volum de deute pblic noms podran superar-se en cas de catstrofes naturals, recessi econmi-ca o situacions demergncia extraordinria que escapin al control de lEstat i perjudiquin considerablement la situaci financera o la sostenibilitat econmica o social de lEstat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrs dels Diputats. 5. Una llei orgnica desenvolupar els principis a qu es refereix aquest article, aix com la participaci, en els procediments respectius, dels rgans de coordinaci institucional entre les administracions p-bliques en matria de poltica fiscal i financera. En tot cas, regular: a) La distribuci dels lmits de dficit i el deute entre les diferents administracions pbliques, els supsits excepcionals de superaci daquests i la manera i el termini de correcci de les desviacions que sobre lun i laltre puguin produir-se. b) La metodologia i el procediment per al clcul del dficit estructural. c) La responsabilitat de cada administraci pblica en cas din-compliment dels objectius destabilitat pressupostria.

48. CONSTITUCI ESPANYOLA 48 Art. 135 6. Les comunitats autnomes, dacord amb els seus respectius estatuts i dins dels lmits a qu es refereix aquest article, adoptaran les disposicions que calguin per a laplicaci efectiva del principi desta-bilitat en les seves normes i decisions pressupostries.1 1. Text corresponent a la Reforma de larticle 135 de la Constituci espanyola, del 27 de setembre de 2011. Lexposici de motius i la disposici addicional nica de la Reforma tenen el text segent: EXPOSICI DE MOTIUS Ms de trenta anys desprs de lentrada en vigor de la Constituci, formant part Espanya de la Uni Econmica i Monetria Europea, que consolida i projecta les seves competncies en el marc duna creixent governana comuna, i sent cada vegada ms evidents les repercussions de la globalitzaci econmica i financera, lestabilitat pressupostria adquireix un valor veri-tablement estructural i condicionant de la capacitat dactuaci de lEstat, del manteniment i desenvolupament de lEstat Social que proclama larticle 1.1 de la mateixa Llei Fonamental i, en definitiva, de la prosperitat present i futura dels ciutadans. Un valor, per tant, que justifica la seva consagraci constitucional, amb lefecte de limitar i orientar, amb el major rang nor-matiu, lactuaci dels poders pblics. Per arribar fins aqu, la salvaguarda de lestabilitat pressupostria ja va suposar un ins-trument imprescindible per assolir la consolidaci fiscal que ens va permetre accedir a la Uni Econmica i Monetria i fou posteriorment recollida en normes de rang legislatiu. En el mateix sentit, el Pacte dEstabilitat i Creixement t com a finalitat prevenir laparici dun dficit pressupostari excessiu a la zona euro, donant aix confiana en lestabilitat econmica de la zona esmentada i garantint una convergncia sostinguda i duradora de les economies dels Estats membres. Lactual situaci econmica i financera, marcada per una profunda i prolongada crisi, no ha fet sin reforar la convenincia de portar el principi de referncia a la nostra Constituci, per tal denfortir la confiana en lestabilitat de leconomia espanyola a mitj i llarg termini. Aquesta reforma de larticle 135 de la Constituci espanyola persegueix, per tant, ga-rantir el principi destabilitat pressupostria, vinculant totes les administracions pbliques en la seva consecuci, reforar el comproms dEspanya amb la Uni Europea i, al mateix temps, garantir la sostenibilitat econmica i social del nostre pas. Disposici addicional nica 1. La Llei Orgnica prevista a larticle 135 de la Constituci espanyola shaur daprovar abans del 30 de juny de 2012. 2. La Llei esmentada preveur els mecanismes que permetin el compliment del lmit de deute a qu es refereix larticle 135.3 de la Constituci espanyola. 3. Els lmits de dficit estructural establerts a larticle 135.2 de la Constituci espanyola entraran en vigor a partir de 2020. El redactat original de larticle 135 era: 1. El Govern haur de restar autoritzat per una llei per tal demetre deute pblic o con-treure crdit. 2. Es considerar sempre que els crdits per a abonar el pagament dinteressos i capital del deute pblic sn inclosos en lestat de despeses dels pressupostos, i no podran ser objecte desmenes ni de modificacions mentre sajustin a les condicions de la llei demissi.

49. 49 TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT Article 136 1. El Tribunal de Comptes s lrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gesti econmica de lEstat, i, alhora, del sector pblic. Dependr directament de les Corts Generals i exercir les seves fun-cions delegadament delles en lexamen i la comprovaci del Compte general de lEstat. 2. Els comptes de lEstat i del sector pblic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el qual els censurar. El Tribunal de Comptes, sens perjudici de la seva jurisdicci, trametr a les Corts Generals un informe anual en qu, sempre que sigui procedent, comunicar les infraccions o les responsabilitats en qu, segons el seu judici, shagi incorregut. 3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independncia i inamovibilitat i restaran sotmesos a les mateixes in-compatibilitats que els jutges. 4. Una llei orgnica regular la composici, lorganitzaci i les fun-cions del Tribunal de Comptes. TTOL VIII De lorganitzaci territorial de lEstat CAPTOL PRIMER Principis generals Article 137 LEstat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en les comunitats autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius. Article 138 1. LEstat garanteix la realitzaci efectiva del prin