Apuntes de Historia contemporanea

Histria Contempornia comparada Antropologia Social i Cultural

Universitat de Barcelona - Oriol Palmero Miln

1

BLOC 1: EL NMERO DE PERSONES COMPTA Levoluci de la poblaci humana ha variat molt al llarg de la histria segons el context histric de cada poca. Al llarg de tot el segle XIX, amb linici de la Revoluci Industrial al continent europeu i la revoluci agrria, es configur una realitat nova i totalment diferent a la de letapa anterior que trencava amb els esquemes tradicionals que caracteritzaven la societat daleshores (ruptura amb la dinmica poblacional antiga). Al mateix temps, aquesta nova realitat (inici duna important expansi econmica a Europa. Sorgiment burgesia) va exercir tal pressi sobre els recursos existents en aquell moment, que va tenir una incidncia molt important en lestructura sociopoltica i econmica daquell mateix segle. Aquestes condicions i altres factors del context histric de lpoca (augment del rendiment de la terra i de la produccin agrcola, p. ex.) van propiciar una transici demogrfica que va marcar el pas dun rgim demogrfic antic a un rgim demogrfic modern. Tal com constaten alguns estudis poblacionals, des de llavors (mitjan segle XX) el nombre total de poblaci ha augmentat considerablemente fins a dia davui, fet que contrasta amb lescs creixement de la poblaci durant lAntic Rgim. 1.1 EL RGIM DEMOGRFIC ANTIC (s. XVII-XVIII) LAntic Rgim es caracteritzava per la persistncia dun rgim demogrfic que dificultava el creixement de la poblaci. Sn molts els factors que varen caracteritzar el transcurs daquesta etapa, per els trets ms distintius sn, principalment, els segents: En primer lloc, cal destacar lalta taxa de fecunditat i lelevat ndex de natalitat, aspectes que possiblement corroboren la inexistncia de cap tipus de control de la poblaci o poltica natalista en aquell moment i el baix nivell cultural de gran part de la societat. Tanmateix, ledat daccs al matrimoni era utilitzat en algunes societats com a mecanisme de control, fet que permetia regular, en part, aquest increment desmesurat de la natalitat (lavanament o el retardament del matrimoni condicionava la fecunditat). Les concepcions prenupcials i els fills illegtims eren aspectes que tamb contribuen a laugment de la natalitat. Per altra banda, s important esmentar lalta taxa de mortalitat, una variable demogrfica que condicionava especialment el total de la poblaci del moment creant un problema significatiu per a la societat daleshores. Podem parlar de diferents tipus de mortalitat que tingueren lloc durant el rgim demogrfic antic:

La mortalitat infantil, la qual va assolir nivells molt elevats en aquest perode (el 50% dels nens no arribaven als 5 anys), de manera que lesperana de vida al nixer era molt baixa. Aquest factor va incidir de manera especial a la fecunditat ja que, com ms augmentava la mortalitat infantil, ms ho feia la natalitat davant la necessitat de molta m dobra per part de la majoria de famlies (els fills treballen a les tasques agrcolas).



2

La mortalitat adulta tamb s una caracterstica important causada, bsicament, per les malalties no controlades, les males condicions de vida, els efectes de les guerres i la fam, entre daltres.

La mortalitat catastrfica fou un dels aspectes ms rellevants del perode, nhi ha dos tipus:

- La provocada per problemes indgens (causes indgenes), s a dir, problemes

interns de la poblaci com per exemple lexcs de la poblaci, els llargs perodes de sequera i les males collites, factors que provocaven nombroses crisis de subsistncia (augment del preu del blat, normalment) i el debilitament progressiu de la poblaci.

- La provocada per problemes exgens (causes exgenes), s a dir, problemes externs que es poden produir en qualsevol moment com per exemple el clera, les epidmies i les pestes. s important referir-nos a la pesta negra (1348) la qual va tenir conseqncies molt greus per a la societat i la pesta bubnica a Europa. Per altra banda, larribada dels europeus a Amrica amb la colonitzaci tamb fou un factor que va influir en les variables demogrfiques daquell territori (elevada mortalitat).

La mortalitat diferencial, que s la que t a veure amb el clima, el medi

ambient i el tipus dalimentaci (condicions especfiques de cada context). Tot i les altes taxes de natalitat, en aquesta primera etapa el creixement de la poblaci era mnim o gaireb nul (estancament del creixement de la poblaci). Al rgim demogrfic antic li correspon una determinada estructura de la poblaci: pirmide dedats amb la base ampla (reflecteix una alta natalitat), estrenyiment rpid (per la mortalitat sobretot infantil) i un escs nmero de persones grans = model progressiu, caracteritzat per lalta natalitat i la baixa esperana de vida. Les migracions del rgim demogrfic antic (la gran complexitat del tema migratori): Les migracions sn desplaaments de poblaci dins duna mateixa regi o pas o b entre pasos, de vegades al llarg de grans distncies i en grups nombrosos i no sempre per les mateixes raons. Nhi ha de molts tipus, alguns dels ms destacats sn: els de curta distncia (del camp a la ciutat o al revs), de llarga distncia (a un altre pas), les estacionals (perode curt de temps), les permanents (emigraci definitiva), les forades (comer desclaus, neteja tnica o per raons poltiques), les individuals, les collectives o b per capturar recursos dun altre lloc (hom emigra per organitzar xarxes comercials, negocis, etc.). Per entendre els fenmens migratoris s molt important analitzar els casos concrets per definir-ne les causes, el sentit i la lgica. Fer-ho de forma general porta a generar tpics que sovint no es corresponen amb la realitat. Pel que fa als moviments migratoris internacionals que es desenvoluparen al llarg del rgim demogrfic antic, aquests es divideixen en dos grans blocs:



3

Les migracions voluntries (1500-1814): Aqu s important destacar les migracions de la poblaci espanyola al Carib, Sud-Amrica i Mxic, de Portugal al Brasil, del Regne Unit a Nord Amrica, de Frana a Quebec, dalguns Holandesos a Nova York i Indonsia, de la Xina a Taiwan i, per ltim, les migracions interafricanes. Aquest conjunt de migracions estan clarament vinculades al colonialisme europeu imperant en aquella poca. La conquesta i colonitzaci dAmrica del Sud per part dEspanya i Portugal, les exploracions dels Holandesos a Indonsia i Austrlia i la posterior onada colonitzadora dels anglesos i francesos a Amrica del Nord al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX posen de manifest aquesta projecci europea sobre altres continents. En quant a les migracions interafricanes, aquestes es duien a terme a causa de locupaci colonial i les disputes territorials del moment. Les migracions involuntries (1500-1900): La majoria daquests moviments migratoris forats formen part del que sanomena el comer desclaus, protagonitzat per molts europeus i en el qual es va dur a terme el trfic comercial de milions dssers humans entre les costes dfrica i Amrica a fi de trobar m dobra barata i enriquir-se amb el comer entre les colnies americanes i les seves metrpolis. frica, per tant, fou la vctima ms destacada de les ambicions imperialistes de les potncies europees en aquella poca. En aquest context s important destacar alguns dels moviments migratoris, com per exemple: diapo. 30* Pel que fa a les migracions a nivell mundial durant aquests darrers anys, a travs dels fluxos de poblaci que apareixen a molts documents cartogrfics saprecia que les tres rees del mn que reben ms migracions sn lAmrica del Nord, els pasos de la Uni Europea i els estats productors de petroli de lOrient Mitj. 1.2 LA TRANSICI DEMOGRFICA A EUROPA I LES SEVES CONSEQNCIES (primeres dcades del s. XX: sinicia amb una caiguda de la mortalitat + caiguda progressiva de la fecunditat) La transici demogrfica constitueix el pas del rgim demogrfic antic al rgim demogrfic modern, el qual sassolir al llarg del segle XX a la societat occidental i estar caracteritzat per la disminuci de les taxes de mortalitat, fecunditat i natalitat. En aquest nou rgim demogrfic saprecien alguns canvis importants respecte el rgim anterior com, per exemple, la integraci dels mercats grcies a la millora progressiva dels transports, fet que far desaparixer les crisis de subsistncia que havien dominat gran part de la poblaci fins aleshores. Tota aquesta srie de canvis configuren al llarg del segle XX, doncs, una nova estructura social caracteritzada per la baixa natalitat i mortalitat, de manera que el creixement vegetatiu va ser molt feble durant aquest perode. Les causes del descens daquestes variables demogrfiques sn:



4

- Factors que disminueixen la natalitat i la fecunditat: la implantaci de poltiques natalistes, la decisi voluntria de no tenir fills fruit de lexperincia personal, lincrement de la solteria (celibat), el retard del matrimoni i la diversificacin de les modalitats destructura familiar. Hi ha qui fins i tot es qestiona si el procs dindustrialitzaci daquella poca t a veure amb aquest devallament de la natalitat.

La reducci de la fecunditat s un procs cultural en el que els individus van assumint la necessitat de tenir menys fills. Aquest procs s llarg en el temps.

- Factors que contribueixen a la caiguda de la mortalitat: el control de la

mortalitat, la millora dels sistemes sanitari i agrari, la difusi de campanyes dimmunitzaci contra algunes malalties com a frmules de resistncia, la millora de les condicions de treball i les condicions domstiques i molts daltres factors que, en general, varen millorar les condicions de vida de la poblaci evitant que la taxa de mortalitat assols les xifres de letapa anterior.

Ara b, hi ha un aspecte que s imprescindible comentar, i s que la mortalitat comen a disminuir abans que la natalitat, de manera que des dels inicis del segle XIX fins a finals daquest mateix, es produeix un creixement natural molt important. Aquest desajustament entre les dues variables porta a un elevat creixement vegetatiu que contrasta fortament amb el creixement vegetatiu negatiu de letapa anterior i a un creixement molt rpid de la poblaci (boom demogrfic). Per altra banda, un dels elements caracterstics de la transici demogrfica s el procs durbanitzaci que va tenir lloc en aquell moment. Les societats de lAntic Rgim utilitzaven, per sobreviure, els recursos produts a la proximitat, s a dir, recursos locals i, al mateix temps, naturals. Amb el procs de revoluci industrial va tenir lloc una industrialitzaci dels mtodes delaboraci tradicionals que shavien utilitzat fins aleshores, de manera que la poblaci es veu obligada a emigrar del camp a la ciutat per raons de subsistncia (xode rural). Aix va donar lloc a un creixement desmesurat de les ciutats i una diversificaci de leconomia tamb molt important, fet que va ajudar a millorar el benestar de la poblaci. Aquesta mecanitzaci va propiciar, al mateix temps, laugment de la productivitat i, per tant, un augment dels salaris i del consum. En un entorn de revoluci industrial, les millores tecnolgiques i lincrement de producci de bns i serveis varen ser la causa de la millora de leconomia i del PIB. Tenint en compte que la millora del nivell de vida es compta en funci del PIB (molt elevat) i la poblaci total (tamb molt elevada), aquest augment del PIB no va compensar laugment desmesurat de la poblaci, de manera que la renta per cpita era baixa. Com a conseqncia, podem afirmar que la revoluci industrial no va aportar grans riqueses a la poblaci. Per acabar, les millores progressives i la disminuci de la taxa de mortalitat varen configurar el motor de la transici demogrfica. Conseqncies: augment



5

importantssim de lesperana de vida, envelliment de la poblaci i disminuci dels fills per dona (fecunditat estabilitzada). Canvi en lestructura de la pirmide de poblaci: MODEL PROGRESSIU (natalitat molt alta i baixa esperana de vida) MODEL REPRESSIU (natalitat molt baixa i alta esperana de vida) Els moviments migratoris durant la transici demogrfica: (s. XIX- s. XX) Les migracions europees sn conseqncia del gran creixement natural de la poblaci, fruit de la transici demogrfica. La industrialitzaci no era capa dassumir aquest creixement, de manera que davant lexcs de poblaci que no podia ser absorbit, la soluci que ms atreia a la societat del moment era lemigraci, la qual va adoptar fluxos diferents depenent del moment de la transici demogrfica, s a dir, va prendre ritmes diferents al llarg del segle XIX (certa graduaci). Les principals destinacions de les corrents migratries en aquell perode van ser els EUA, el Canad, Sud-Amrica, Austrlia i Sud-frica, on hi havia, en molts daquests territoris, una poblaci indgena que va ser aniquilada (destrucci de les tribus indgenes). Els canvis en la famlia: (s. XIX - s. XX) Aspecte important en quant a la incidncia en la configuraci daquest nou mn. Ens trobem davant un context histric i social en el qual es produeix una descomposici de la unitat familiar (descomposici de la famlia tradicional extensa), la qual constitua una unitat de producci molt important en aquell moment i, per tant, la desaparici dalgunes de les antigues funcions familiars (comencen a afeblir-se) = despossessi progressiva de les funcions familiars. La familia deixa de ser, doncs, una unitat de producci, unitat de cura o unitat de reproducci per ser una unitat de consum i es produeix, al mateix temps, una alliberaci progressiva dels individus, els quals es troben que no tenen cap tipus de comproms amb la familia (independncia dels ingressos dels membres de la famlia, suplantaci de determinats papers i funcions que feien les famlies i canvis culturals) = unitat de famlia desintegrada i prdua de molts valors. Com a conseqncia: unitats familiars cada vegada ms petites + creixement del nmero de llars de solitaris. 1.3 LA TRANSICI DEMOGRFICA I EL CREIXEMENT DE LA POBLACI ALS PASOS DEL TERCER MN

- La transici demogrfica europea va ser un procs llarg en el temps en que levoluci de les variables demogrfiques va sser progressiu. - Laplicaci de tcniques modernes molt eficaces de reducci de la mortalitat (vacunes, mtodes elementals dhigiene) provoquen una caiguda molt rpida de la mortalitat. La reducci de la fecunditat s un



6

procs cultural en que els individus van assumint la necessitat de tenir menys fills. Aquest procs s llarg en el temps (sha intentat forar amb esterilitzacions foroses, obligaci de tenir menys fills, etc.)

La caiguda rpida de la mortalitat i la caiguda lenta de la fecunditat provoca que el creixement natural sigui enorme i incapa dassumir pel creixement econmic. Tal com sha demostrat en els apartats anteriors, la transici demogrfica va ser un fenmen estretament relacionat amb el conjunt de millores que varen contribuir a disminuir les taxes de mortalitat. Als pasos del tercer mn, per, la introducci daquestes millores va provocar la caiguda en picat de la mortalitat (ms rpida que a lEuropa occidental), de manera que el boom demogrfic s ms gran que a la resta de pasos = explosi demogrfica. En aquell moment, els pasos en vies de desenvolupament varen ser incapaos dassumir el creixement demogrfic que sestava produint, de manera que lemigraci va ser el principal cam a recrrer per escapar daquest problema de sobrepoblaci. Per altra banda, per entendre els moviments migratoris de la poblaci del tercer mn en aquest perode s important tenir en compte que el desenvolupament implica el despossement dels homes dels seus recursos propers, la qual cosa implica que aquella persona no pot evolucionar com ho feia fins aleshores i, per tant, sovint necessita emigrar (com a conseqncia de la prdua daquests recursos propers i alhora bsics per a la seva supervivncia) del camp a la ciutat, on augmentar, llavors, leconomia informal i el barraquisme.



7

BLOC 2: DE LECONOMIA ORGNICA A LECONOMIA INORGNICA

Aquest bloc es centra en la manera com es va superar un model econmic en el qual un 80% de la poblaci vivia de lagricultura, una feina estacional. Al llarg del tema, doncs, sexplicar com aquest 80% es va anar reduint progressivament. Perqu tingui lloc aquest pas cap a leconomia inorgnica cal que es produeixin un seguit de canvis, sobretot en lmbit de la tecnologia agrcola. Parallelament, creixen noves activitats (txtil, sobretot) que ajuden a incrementar els ingressos de la poblaci. Tots aquests canvis introdueixen noves tendncies i elements innovadors que conduiran a la revoluci industrial del segle XVIII, la qual anir acompanyada de noves solucions tcniques i un nou model econmic. Cal tenir en compte que fou un procs lent. 2.1: LES ARRELS ECONMIQUES DEL MN CONTEMPORANI. Al segle XVI, el mn estava organitzat al voltant del que sanomenen les economies-mn, neren 6: Europa, lIslam, el mn indi, el mn xins (aquests 4 havien mantingut intercanvis durant ms de 3000 anys, lIslam nera el principal connector), Meso-Amrica i el mn dels Inques. Cada economia-mn era una unitat cultural, amb una certa coherncia interna i un abast territorial important. Cadascuna delles eren societats amb un nivell tecnolgic (eines que els permetien transformar els recursos naturals per convertir-los en bns i serveis) i coneixements determinats tancades sobre si mateixes i amb pocs intercanvis. Dades a tenir en compte i que corroboren aquesta manca dintercanvis:

- 90% de la producci destinada a lautoconsum. - 9% del comer era de proximitat. - 1% intercanvis amb altres economies mn.

Algunes de les principals caracterstiques que millor defineixen aquestes economies-mn sn les segents:

Un entorn cultural i religis que li permetia entendre el mn i podia donar-li eines o no per transformar-lo.

Un determinat nivell de coneixements tcnics. Una determinada organitzaci poltica i social. No tenia perqu ser homogeni i podia tenir moltes contradiccions internes.

Europa i el mn xins eren les economies-mn ms destacades daquell moment. Ambdues societats varen tenir uns nivells similars en quant a la producci de bns i serveis durant molt de temps (fins al segle XV) i fou a partir del segle XVI que Europa comen a distanciar-se clarament de Xina. s important fer referncia, doncs, a totes aquelles tendncies que varen introduir nous canvis al mn europeu en aquell moment, els quals varen permetre que Europa comencs a dominar el que anomenem nou mn a partir del segle XVI. Aquest procs dEuropa per conquerir el nou mn comport un seguit de transformacions intellectuals i dmbit tecnolgic que, juntament amb laparici de nous ports internacionals, esdevingueren molt importants per al transport de mercaderies i, al mateix temps, varen permetre establir un seguit de noves relacions. Sn moltes les transformacions que van assentar les bases del canvi, algunes de les ms destacades sn les segents:



8

- En quant a canvis intellectuals:

Reconeixement que lsser hum podia controlar la naturalesa mitjanant els experiments. Fundaci duniversitats.

Naixement dimportants centres comercials a Flandes i Itlia que van desenvolupar eines mercantils.

Ladopci del cristianisme com a religi dEstat (s. IV) va donar un nou concepte de famlia i matrimoni que va eliminar clans i tribus i va desenvolupar una actitud individualista. La religi va adoptar un paper fonamental en la interpretaci del mn i era, al mateix temps, un element molt important per a la justificaci dalguns fenmens. Era, per tant, un factor que condicionava en gran mesura el comportament de la societat (fora ideolgica potent). La progressiva separaci dEuropa amb lEsglsia va ser un fet rellevant que, juntament amb la separaci de la idea de clan, van comportar un seguit de modificacions que varen ajudar a desenvolupar, de manera gradual, una nova estructura social. Procs de degradaci interna de lEsglsia (contrareforma) i concili de Trento per sentar les bases de lEsglsia moderna, s. XVI.

La fragmentaci poltica del feudalisme i la separaci de moltes monarquies van propiciar el naixement de nacions-estat que competien entre elles.

- En quant a canvis tecnolgics en el camp de la navegaci:

Aparici de noves tecnologies en el camp de la navegaci (brixola, tim,

cartes de navegaci i moltes altres tcniques) que van permetre dur a terme noves exploracions martimes.

Control de malalties de navegaci. Aparici de laiguardent (aigua de la vida), la qual va comportar una millora important ja que feia possible evitar que laigua no es podrs = element important que, entre molts daltres, va permetre emprendre viatges martims en unes condicions mnimes.

Incorporaci darmes de foc als vaixells (s.XVI).

- En quant a canvis cientfics:

Revoluci cientfica que inclou la visi del mn de Galileo, les teories de Newton, els avenos en la fsica, la matemtica, els telescopis, microscopistamb va influir en la navegaci.

Totes aquestes innovacions varen permetre el domini del mar i dur a terme, tamb, expedicions de llarg recorregut que van portar al descobriment dAmrica i, per tant, van permetre incorporar Amrica al domini del mn europeu. Pel que fa a laltra economia-mn dominant en aquell moment, Xina, les caracterstiques ms destacades sn les segents:

Era el pas mes avanat dsia i, tecnolgicament, estava per davant dEuropa (reprodua llibres des del s. X).

En aquant al desenvolupament agrcola, es varen produir un seguit de canvis tcnics que proporcionaren un cert nivell a leconomia xinesa. Laparici de noves tcniques de regatge tamb van contribuir a incrementar els ingressos daquella societat. Lagricultura va esdevenir un element fonamental perqu lEstat obtingus interessos fiscals. Els canvis tcnics aplicats al conreu de larrs van permetre triplicar la renda



9

per habitant. A diferncia dEuropa, Xina disponia duna estructura poltica molt slida, forta i

estable. Aquesta enorme estabilitat poltica justifica les dificultats amb les quals toparen els europeus quan varen intentar penetrar a Xina entre el s. XIX i el s. XX.

Presncia duna estructura estatal que dificultava el naixement duna burgesia mercantil (burgesia industrial i comercial) independent. A Europa, era precisament aquesta burgesia comercial la que proporcionava dinamisme mercantil.

Xina adopta una lgica diferent que la dEuropa i, de fet, tots aquests trets del mn xins ho posen en evidncia. Fins al segle XX, el mn xins va mostrar un cert despreci a tot el que era occidental. La burocrcia estatal es mantenia indiferent davant els progressos que es feien fora del pas. El desenvolupament de la navegaci va permetre arribar a Amrica i posar el continent al servei de leconomia europea = procs de subjugaci dels interessos daquests pasos als interessos europeus aix com obrir bases comercials a altres continents. Europa es va imposar a Amrica amb la voluntat daprofitar-se de les societats daquest territori (voluntat de conquerir). El continent europeu predicava una veritat absoluta que provenia de la religi + imposici daquesta veritat. Resultat de la conquesta europea dAmrica:

- Les poblacions caadores-recollectores foren aniquilades i les agrcoles, sotmeses als pasos dominants.

- Genocidi cultural. - Destrucci de les poblacions autctones per dues vies diferents: la guerra i lexportaci

de malalties. Amrica es va convertir en la principal font de metalls preciosos, aix que el sistema monetari europeu salimentava daquests metalls i de la importaci de productes extics (sucre, tabac, cot, caf i cacao). Per altra banda, Europa obtenia beneficis del comer desclaus i beneficis ecolgics derivats de la transferncia de determinades plantes (blat de moro i patates). El continent americ es va convertir en un mercat dexportaci de les mercaderies europees i en una nova oportunitat que temptava a molts emigrants europeus. La importaci europea de metalls preciosos provinents dAmrica s un factor que cal destacar per entendre el perode dinflaci que es vivia a Espanya (immers en una important decadncia econmica) en aquell moment malgrat lestancament de leconomia del pas. Com ja hem esmentat, els metalls preciosos que arriben dAmrica sn un element important que alimenta no noms leconomia europea en general, sin tamb lespanyola. El creixement econmic daquest pas t a veure, tamb, amb lexportaci de mercaderies europees a les colnies espanyoles dAmrica i al procs demigraci progressiu. Aquesta transferncia de recursos duna cultura a una altra, per, aportava pocs beneficis als americans (les transferncies eren desiguals duna banda a laltra). Els diferents rgims colonials a Amrica (diapositiva): 1) Espanya 2) Portugal 3) Holanda, Gran Bretanya i Frana 4) Estats Units El lligam que mantenien Europa Amrica frica era una relaci feta a travs dels propis



10

estats: part del continent americ s posat al servei dEuropa i frica sinclou en aquest mercat a travs del comer desclaus. Per altra banda, la relaci que mantenia Europa amb sia sestablia a travs de les companyies, les quals tenien el monopoli daquest comer (companyies privades que havien obtingut llicncia de lEstat i feien les expedicions comercials de manera que estructuraven el comer amb sia). Les dificultats amb les quals varen topar els europeus durant la conquesta dels pasos asitics va fer que sia es converts en una lnia bsicament comercial per poder canalitzar mercaderies cap Europa. s important destacar la durssima lluita entre els diferents estats per controlar el comer martim, un recurs fonamental pel creixement. Europa tenia ports comercials a tot el mn. 2.2: ELS LMITS DE LES ECONOMIES ORGNIQUES Al llarg del segle XVII, el conjunt de bns i serveis que produa una societat provenien, principalment, de lagricultura, una agricultura condicionada per dos dimportant rellevncia: les condicions climtiques i el nivell tcnic i de coneixement. En quant al clima, aquest jugava un paper decisiu en la producci agrcola. Pel que fa al nivell tcnic (sutilitzaven eines molt primitives), tamb tenia una forta influncia en el treball agrcola i era fonamental per obtenir resultats. Dins daquestes condicions, per tant, un 80% de la poblaci es dedicava a lagricultura per produir un conjunt de bns i serveis que permetessin subministrar tota la poblaci (es requerien molts pagesos per alimentar molta gent). El 20% restant el constituen els artesans i tots aquells que vivien del que capturaven dels ingressos dels pagesos, s a dir, els nobles que vivien de la renda + Esglsia. Laugment significatiu de la poblaci podia provocar importants problemes dalimentaci (no es produeixen prous recursos) i un trencament de lequilibri. s important tenir en compte que a aquest nivell tcnic i condicions ambientals els hi correspon un determinat sostre de poblaci, de manera que a mesura que ens acostem a aquest sostre, la renda per cpita disminueix. El transport era un factor molt important que tamb condicionava en gran mesura la societat daquell moment: transport lent que no permetia una bona integraci al mercat nacional, laparici del ferrocarril (s. XIX) va suposar un aven important en aquesta qesti. Dins daquest context, les societats pre-industrials varen adoptar un seguit de mesures per intentar incrementar la renda per cpita:

La reducci del volum de la poblaci (per la via de la mortalitat catastrfica, el control de la fecunditat o la reducci de la natalitat).

Lemigraci (una altra forma que permetia treure pressi al sistema). Buscar nous recursos a lexterior + importaci a lexterior. Introducci de canvis en el sistema que impliquessin increments de productivitat. Per

reduir el volum de poblaci que es dedicava a lagricultura, calien canvis tcnics que impliquessin un augment de la productivitat. Conseqentment, aix tamb comportaria un augment del poder adquisitiu de les famlies i dels seus salaris, la baixada dels preus dels productes i gent a latur per treballar als serveis = aparici de noves necessitats, nous serveis i sectors que comportaria un increment important de locupaci. Eren necessaris, per tant, un seguit de canvis en lorganitzaci que permetessin ser ms eficients (produir ms).

1) La revoluci agrcola (s. XVIII) fou un daquests canvis que provoc un augment

considerable de la producci al camp. Es va produir a Holanda entre el 1550 i el 1650 i sirradi cap a altres pasos com Anglaterra. No es pot aplicar a tot arreu degut a les



11

condicions climtiques. Implica un seguit de descobriments que permeten eliminar prcticament el guaret. Mitjanant la rotaci de conreus, amb el mateix treball sincrementen els rendiments (efecte important en lagricultura) i es produeixen farratges que permeten alimentar ms bestiar. Com a conseqncia, els preus dels productes baixen considerablement i sestimulen altres sectors econmics. Millora, tamb, el poder adquisitiu i augmenta, per tant, la demanda de bns i serveis. La revoluci agrcola no noms afect al pags, el qual augmenta els ingressos, sin que tamb t repercussions sobre els consumidors. El fet que no es necessitin tants pagesos per treballar al camp estimula lemigraci daquests cap a la ciutat (xode rural), els quals acabaran treballant a les fbriques (produiran tot all que la poblaci demana). Podem considerar la revoluci agrcola com el primer trencament de lesquema del punt de partida.

2) La protoindustrialitzaci, una altra via per incrementar el creixement (un dels fenmens que trenca amb les limitacions i que condueix a la posterior revoluci industrial). Aquesta s el resultat del conjunt de canvis que afecten al sistema de producci tradicional i comporten un creixement important de leconomia de lpoca (beneficis, salaris...). La concentraci a la ciutat de lEsglsia i rendistes provocava una demanda de productes de luxe que satisfeien els tallers artesanals aix que, davant la diversitat de bns i serveis resultat de la revoluci agrcola i laugment de la gent especialitzada en produccions concretes, el control del coneixement per controlar la producci va esdevenir un dels aspectes fonamental per aquest tipus de producci artesanal, la qual va experimentar un auge important en aquell moment. Els artesans sorganitzaven en gremis que es proporcionaven ajuda mtua, compartien installacions comunes i fixaven com havia de ser el producte. Daquesta manera, els artesans podien garantir la qualitat (denominaci dorigen) i loferta dels bns que es produen. = Monopolitzaci del mercat que permet mantenir els preus. Problema: aquest monopoli produeix un encarcarament i poc dinamisme de la producci. Poca llibertat i diversitat, no hi havia lliure competncia. Aquest monopoli afavoreix els interessos dels gremis, per no deixa evolucionar la producci i dificulta el desenvolupament tecnolgic i la innovaci dels productes (tots sn iguals). La revoluci industrial va suposar una liberalitzaci de la producci i un increment de la diversitat de mercat = nova organitzaci.

Entre els segles XVI i XVII es va produir un fenomen important en el sector txtil com a conseqncia daquest control total de la producci: nova dinmica de la producci txtil al camp (terres de linterior) que produeix una fugida dalgunes activitats industrials del camp a la ciutat es volien produir teixits i productes nous. Aix, els gremis arriben a un mercat ms ampli. Els gremis fan teixits de llana dalta qualitat, els gremis que emigren produeixen teixits de llana ms basts i simples per satisfer els pagesos = satisfer la demanda provocada per la revoluci agrcola i les especialitzacions provocades per lincrement dels intercanvis comercials (els hi poden subministrar el que demanen). Aix els permet arribar a un mercat ms ampli. Exemple: especialitzaci vitcola a Catalunya provocada per les exportacions daiguardent a lEuropa del Nord. Les produccions agrcoles sn estacionals i, per tant, durant molts dies hi ha m dobra disponible = aprofitament daquesta m dobra per produir productes sobretot txtils i reduir-ne els costos. A Europa apareixen rees on sutilitzen aquestes famlies pageses per a la producci txtil. A Catalunya: Bages, Osona, Ripoll. Sorgiren bsicament dues xarxes protoindustrials (i esquema duna xarxa protoindustrial) :



12

Domestic System: era la prpia famlia rural la que produa i venia els productes. Putting Out system: un comerciant o productor, normalment de la ciutat, repartia la

matria primera a les llars camperoles que es cuidaven delaborar-la (filar o teixir). Un cop elaborada, es recollia i es comercialitzava. Les peces teixides es pagaven a preu fet. Fins al s. XIX es pagava a preu fet, no va ser fins ms endavant, quan Henry Ford va introduir el treball en cadena que va aparixer el jornal i es va deixar de pagar a preu fet.

Avantatges del sistema protoindustrial:

- Per la famlia pagesa era un ingrs complementari que incrementava la renda i, per tant, la demanda daltres productes.

- Els pagesos es dedicaven a ms duna tasca = baixen les exigncies salarials i les dones filen a preus ms baixos. Baixava el preu del teixit (la famlia no depenia noms del teixit).

- Permetia lacumulaci de capital en uns productors que vivien del procs productiu, no especulatiu: els paraires (acumula diners i, per tant, podr comprar mquines cada vegada ms sofisticades. Procs lent i continuat).

- Ensenyava als camperols noves tcniques i formes de produir. Inconvenients del sistema:

- La m dobra era lluny. Dificultat de control de la xarxa a mesura que aquesta va augmentant i sincrementaven el nmero de talers. Cada vegada shavia danar a buscar els productes ms lluny = m dobra menys especialitzada.

- Dificultats per mantenir la qualitat del producte. - Dificultats per mantenir lestabilitat de la producci (lligada als ritmes de la famlia

camperola. Irregularitat, la feina al camp era poc regular). El procs dindustrialitzaci est vinculat a la recerca de solucions per aquests inconvenients. Centrant-nos en la protoindustrialitzaci: aquesta esdev el pas previ a la industrialitzaci (es prepara a la poblaci pel salt). En aprofitar el temps que el camperol no dedicava a lagricultura augmentava la productivitat, de manera que incrementava, tamb, el poder adquisitiu de la famlia. Es produeix un increment de la demanda que estimula la diversificaci de la producci. Alguns dels avenos que varen afavorir el salt cap a la industrialitzaci posterior sn els segents:

- Millores organitzatives a nivell social i econmic. Implantaci de poltiques socials de distribuci de la renda.

- Permet capturar recursos daltres a travs del comer internacional, per exemple. - Especialitzacions productives. - Revoluci agrcola i protoindustrialitzaci.

Totes aquestes vies de creixement que es varen convertir en un mecanisme de trencament amb lorganitzaci que regia lAntic Rgim xocaven amb els obstacles de leconomia orgnica que dominava el panorama daquella poca = sutilitzava una matria primera que provenia de la crosta vegetal de la Terra (suposava una limitaci important). Laugment dels bns i serveis topava, doncs, amb una crosta vegetal limitada (no s infinita, no pot continuar creixent



13

indefinidament). El cas dHolanda: s el pas que va arribar a una renda per cpita ms elevada a Europa i va portar al lmit les possibilitats duna economia orgnica (va assolir el model de desenvolupament ms elevat). s a dir, holanda va ser el pas que ms es va desenvolupar utilitzant els recursos tradicionals (fusta). Va ser el capdavanter en aquest procs fins al segle XVIII, ja en el segle XVII Holanda va arribar al nivell ms elevat que es podia arribar en una economia orgnica basada en la turba i els molins de vent. Caracterstiques que varen contribuir al progrs dHolanda:

o Havia fet la revoluci agrcola a finals del segle XVI i havia desenvolupat moltes indstries de consum (amb tecnologia manual).

o Fortssima acumulaci comercial a travs de les seves companyies de les ndies Orientals, les quals van entrar en crisi el segle XVII.

o Es van desenvolupar controls preventius de la poblaci = retard en ledat daccs al matrimoni, alta solteria, baixa fecunditat...

o La seva font energtica era la turba, propera al carb. Proporcionava energia calorfica. Al cap dun temps, per, aquest recurs es va esgotar = una de les causes de la decadncia del pas.

2.3: ANGLATERRA TROBA LA SOLUCI: LA REVOLUCI INDUSTRIAL Sols el pas duna economia orgnica a una economia inorgnica podia trencar les limitacions provocades per la dependncia dels recursos naturals de la crosta vegetal i es podia produir, aix, un increment de la productivitat = creixement econmic. Necessitat daltres fonts denergia per sortir de leconomia orgnica. Anglaterra dna el primer pas: s important tenir en compte que Anglaterra ja utilitzava el carb des del segle XVII (Londres) = descobreix el carb com a font denergia. Quan el carb experimenta un procs important dexpansi sorgeixen una srie de pressions sobre les mines de carb dAnglaterra: aquestes sinunden i aix comporta una dificultat important a lhora dextreure el carb. Cal resoldre, doncs, aquests problemes tcnics per satisfer la demanda daquesta matria primera: preocupaci per extreure laigua de les mines i, per tant, aparici de nous invents i noves tecnologies entre les quals cal destacar la mquina de vapor (important repercussi). Ms endavant sinventa el cam de ferro (el primer, 1815-1820) per obtenir el carb amb una certa comoditat i facilitat = punt darrencada. Els avantatges dAnglaterra: Anglaterra reunia diverses condicions perqu fos el lloc on es produs aquest trencament que suscitaria un salt cap a la industrialitzaci:

Shavia produt la revoluci agrcola al segle XVII = augment important de la producci agrcola.

Les enclousures i la substituci dels drets comunals per la propietat privada va crear una classe de jornalers agrcoles disposats a treballar en les activitats protoindustrials = m dobra barata que va contribuir a lacumulaci de capital essencial per al



14

desenvolupament econmic, capital destinat al finanament de les noves indstries. de Les parcelles varen passar a ser propietats privades i shi van aplicar les millors tcniques agrcoles del moment=lactivitat agrcola va deixar de ser un b heretat i destinat a la subsistncia per convertir-se en una empresa regida per les lleis del mercat, increment dels excedents agrcoles. Aix estimula lemigraci cap a la ciutat.

Aquest nou proletariat rural va veure avantatges en tenir fills que poguessin treballar en el sistema proto-industrial. Es va produir, per tant, un augment important de la natalitat = estimulaci de la demanda.

Poltica de control de mercats exteriors importants. Poltica agressiva, tamb, en el mn colonial: - Obliga a tots els comerciants anglesos a fer servir vaixells anglesos. - Diverses guerres en el segle XVII i la victria que Anglaterra va obtenir envers

Holanda van permetre que els anglesos guanyessin lhegemonia en el mar. Anglaterra simposa a la ndia i elimina gran part del mercat autcton.

El creixement de les ciutats comporta un increment important de la demanda de bns i serveis = importncia de la urbanitzaci, la qual va impulsar lexpansi del mercat interior en la demanda de productes de baixa qualitat.

Organitzaci poltica diferent que a la resta dEuropa: marc institucional que podia assumir els canvis que es podien produir (parlament obert, decisions gils, gent que discuteix sobre problemes que afecten a la realitat social del moment).

Destaca la dotaci de recursos inorgnics (carb i ferro). La demanda de teixits pressionava sobre les xarxes protoindustrials que cada vegada havien danar a buscar teixidores i filadores ms lluny del centre on sorganitzava la producci, problema = difcil control de la garantia dels productes. Aix podia collapsar tot el sistema. Calia, doncs, una mquina que permets augmentar la productivitat = a Anglaterra sinventen les primeres mquines de filar. La invenci de la llanadora volant lany 1733 va agreujar el problema de la filatura ja que saugment el nmero de filadores que es necessiten pel teler. Apareixen 3 mquines que marcaran el futur de la filatura: 1) Spinning Jenny: no implica una modificaci en el sistema productiu, s a dir, no va

comportar cap mena de canvi tcnic perqu funciona amb energia humana. 2) Water Frame: desenvolupava un altre sistema de filar i estava pensada per sser

moguda amb energia hidrulica i, ms endavant, per una mquina de vapor. 3) Mule Jenny: necessitava energia hidrulica o derivada del vapor per poder funcionar i,

per tant, implicava una concentraci all on hi havia una font denergia. Aquestes mquines van estar en evoluci contnua des del primer model fins als darrers i van millorar de forma substancial el seu rendiment. Les dues ltimes en concret foren les que varen introduir els canvis ms importants ja que necessiten una fora denergia externa per poder funcionar, fet que comporta una srie de modificacions en lmbit del treball:

- Concentraci de les fbriques a prop de la font denergia. - Canvi en lorganitzaci del treball: el fet que la producci denergia estigus situada en

un lloc en concret i que la nova tecnologia necessitava estar a prop daquestes fonts denergia, va obligar a concentrar les mquines. Va aparixer la fbrica. Els treballadors shauran de desplaar = canvi radical de vida i de concepci del treball que s important per entendre la histria social del segle XIX.

4) Roberts Selfactines: la selfactina fou la mecanitzaci total de la Mule Jenny. Fou la



15

mquina que ms es va difondre a Europa en el segle XIX. 5) Cartwright, teler mecnic: era el que havia de substituir el teler manual. Era una

mquina molt complicada perqu havia de coordinar molts moviments. Generalitzaci lenta.

La mecanitzaci de la filatura va provocar un augment important de la producci, fet que va comportar certs efectes sobre el salari i el preu de la roba. Progressivament, tamb es va produir una mecanitzaci del teler = les mquines trenquen el valor del coneixement i desapareixen la majoria doficis. Prdua del valor del treball i les habilitats, desvaloritzaci dels oficis. Poc a poc els avenos tcnics es van anar traslladant cap a daltres sectors. La fbrica: Va comportar laparici dun nou espai laboral, un canvi en lorganitzaci de la producci i va acabar amb el treball a domicili de la filatura i el tissatge. Els treballadors, per altra banda, havien danar a treballar en un nou edifici i el fet dhaver danar a treballar en un nou edifici va comportar una adaptaci, per tant, a un nou horari i a una nova disciplina = molts inadaptats Tot aix comporta la configuraci de noves relacions laborals, un canvi en les relacions domstiques (nou context) i laparici dels obrers (persones que viuen del salari que sels paga per la feina a la fbrica). Noves relacions de fora (entre treballadors i empresaris). Naixement del moviment obrer. Naixement duna nova problemtica: la prdua dels valor del coneixement (les mquines devaluen el coneixement) i la desaparici dels gremis va provocar la necessitat de fixar els salaris de nou = salaris baixos i productivitat elevada, per tant, enriquiment de lempresari. Naixement del proletariat, el qual haur daprendre a organitzar-se per reivindicar els seus drets i posar de manifest les seves males condicions de treball (enfrontaments, vagues i conflictes=moviments obrers). Els canvis: Esclat en la producci de bns i serveis que va condicionar laparici de noves tcniques per millorar el rendiment. En quant al camp txtil, no es va produir cap canvi tcnic sin que la modificaci important es va produir en la fibra = la fibra que es va imposar va ser el cot. Fins aleshores shavia utilitzat la llana, en aquell moment, per, el cot es va imposar per damunt de la fibra tradicional:

- Aquest ja era conegut per no sutilitzava gaire. Al segle XVII: el cot sutilitza per elaborar peces de roba (indianes, roba de cot estampada que els anglesos importen a la ndia) i es construeixen fbriques dIndianes + descobreixen avantatges del teixit de cot (roba ms fresca i neta).

- Per altra bana, el cot s una fibra que es deixa filar ms b i, per tant, s ms fcil de mecanitzar.

La demanda de cot va poder crixer de forma exponencial i no va posar en perill cap equilibri dins dAnglaterra. La plantaci de cot als EUA era totalment diferent entre els estats del Nord i els del Sud. En quant als primers, aquests varen implantar una poltica proteccionista (protegir la seva indstria de qualsevol influncia exterior), economia diversificada; pel que fa als estats del Sud, aquests varen implantar una poltica lliurecanvista, economia de plantaci. = dos mns totalment diferents.



16

Lelement clau del canvi tecnolgic fou la mquina de vapor. Sinventa per resoldre un problema que dificultava lextracci de carb a les mines angleses = primera bomba per treure laigua de les mines, incrementa de forma extraordinria la productivitat. No s una font denergia, s un transformador ( un element fonamental: permet transformar energia calorfica energia mecnica utilitzant la fora dexpansi del vapor, aquesta energia calorfica sobtenia del carb). Amb el pas del temps les mquines de vapor van ser cada vegada ms eficients (augment de la productivitat grcies a les progressives millores tecnolgiques). Tamb es va perfeccionar la conversi de lenergia hidrulica en energia mecnica. A diferncia de la maquina de vapor, les fbriques mogudes amb energia hidrulica es construen all on hi havia laigua (naixement de les colnies industrials 1870, Colnies del Llobregat, p.ex), mentre que les mogudes a vapor es podien construir on es volgus (avantatge respecte altres sistemes, la geografia no condiciona). No obstant, es necessita personal capacitat per treballar. La mquina de vapor tamb es va aplicar als vaixells, els quals ara ja no depenien de la fora del vent i, a ms, podien incrementar progressivament la capacitat. La mquina de vapor fou la base de la revoluci dels transports mitjanant el ferrocarril: soluci a les deficincies del transport terrestre, els camins es feien malb amb facilitat. En part, aquest problema es va resoldre intentant fer canals navegables dins de cada pas. A les mines de carb dAnglaterra van comenar a aparixer els camins de ferro, que no es desgastaven. = reducci del temps de transport de persones i no noms aix, tamb fa possible el transport de certes mercaderies (millora del provement de productes, sabastava a ms poblaci) + interacci del mercat peninsular. Tamb safavoreixen les especialitzacions (integraci dels mercats allunyats). La revoluci dels transports va suposar, per tant, una eina de multiplicaci de lespecialitzaci. = primer sn avenos tcnics, desprs es diversifiquen. Aquests avenos no hagueren estat possibles sense el pas duna economia orgnica a una economia inorgnica. Reflexi: el transport dels treballadors de casa a les vies del tren (per anar a treballar) va provocar la necessitat dutilitzar un transport verstil (petroli). Els lmits de leconomia orgnica = avui, lmits de leconomia inorgnica (esgotament).

BLOC 3: EL TRENCAMENT POLTIC I ECONMIC: LA REVOLUC FRANCESA I EL



17

CAPITALISME

3.1 LES CONTRADICCIONS DE LNTIC RGIM 3.1.1 El fracs de les formes dEstat a la societat medieval

-Desintegraci de la fiscalitat directa: tot servei o crrec administratiu sha de finanar a travs de rendes generades per patrimoni moble i immoble, les rendes es poden patrimonialitzar.

-Privatitzaci de la gesti pblica: La primera autoritat delega o ven a particulars part de la gesti pblica que es finanada amb rendes que sextreuen del territori. Es la base de la fragmentaci de ladministraci de la justcia. No hi haur una justcia homognia. Ladministraci de justcia es compra i ven al llarg del temps. Neix el senyoriu jurisdiccional. -Increment del poder de lesglsia: esdev una instituci amb un paper ideolgic clau. Es creen xarxes de Bisbats, parrquies i monestirs que enquadren a la poblaci. Hi ha una donaci massiva de terres lesglsia per al remei de lnima, aquestes terres no tornen mai al patrimoni privat per tant hi ha una acumulaci constant de terres en mans de lesglsia.

3.1.2 Lorganitzaci poltica evoluciona en dues direccions a) Monarquia absoluta: Saccepta la fragmentaci jurisdiccional, el poder dels senyors territorials, els privilegis de determinats grups socials, per a canvi el Rei evoluciona cap a la construcci dun Estat amb ms identificaci. b)Model parlamentari: Des del segle XVII sn aquestes Corts les que posen lmits a la Monarquia i hauran de ser consultades per determinades coses.

3.1.3 Lorganitzaci de lestructura econmica tamb evoluciona de dues maneres

a) Pagesos, artesans i comerciants adquireixen una part de lexcedent i es desenvolupen amb ms dinamisme que la noblesa i el clergat. Aix comporta la necessitat de crear un nou ordre social.

b) Nobles i esglsia controlen la major part de lexcedent i la seva comercialitzaci. Sofega el desenvolupament dels pagesos, dels gremis (noms produint productes de luxe) i del comer. Aquest s el model de lEst dEuropa

3.1.4 La monarquia absoluta: estava pressionada per guerres i per la necessitat de crear infraestructures, no t base fiscal. Necessitat de canvis estructurals: venda dels bns nacionals i de lesglsia i increment del comer exterior.

3.2 LA REVOLUCI AMERICANA 3.2.1 El precedent de la revoluci americana (1776-1787)

-Especificitat de cada un dels territoris de colonitzaci blanca, aquests tenien una organitzaci poltica formada entre representants de la metrpoli i representants dels colons. Independncia fiscal a la prctica. -Guerra dels set anys entre Frana/Espanya i Anglaterra. Tractat de Paris (1763). Dona lhegemonia a Anglaterra. -Noves poltiques de la metrpoli que porta a un enfrontament creixent: reajustament de la poltica del govern angls de ms pressi i control de les colnies, poltica fiscal endurida a favor de la metrpoli (impost del timbre, impost del te), estructures poltiques diferents entre les



18

diverses colnies del Nord i Sud i actitud individualista derivada del puritanisme, arribada de tradicions ideolgiques que arribaven de la Illustraci i que podien donar resposta a la situaci especfica de les colnies, Debat sobre el control de lexpansi cap a linterior: tradicionalment en mans angleses i reivindicats pels colons. Aix comporta: Mot del t de Boston (1773), Primer Congrs de Filadlfia i primera declaraci de drets, -Proclamaci de la independncia (4-VII-1776) a Filadlfia seguint lexemple de Virgnia, -Guerra entre Anglaterra i colons amb suport internacional, Tractat de Versalles de 1783 (es reconeix la independncia) (Espanya recupera Menorca i Florida per no Gibraltar). EL 1787 en un convenci de Filadlfia selabora la constituci: Repblica, Federalista, presidencialista, bicameralista, separaci entre poders legislatiu, executiu i judicial, reconeixement de dindividualisme. El primer president va ser George Washington (1787-1796).

3.3 LA REVOLUCI FRANCESA I EL TRENCAMENT POLTIC 3.3.1 La venda de bens nacionals

Les possessions de lesglsia i de la Corona sn declarades bns nacionals amb lobjectiu de retornar els prstecs de lestat. Transferncia de bns de la noblesa a la burgesia. Debilitament de lesglsia.

3.3.2 Abolici del rgim senyorial

Saboleix el senyoriu jurisdiccional i la justcia es converteix en una funci pblica, el senyoriu territorial es mant.

3.3.3 Abolici del delme

era dorigen eclesistic i inventat per mantenir les estructures de lesglsia. Apropiat en alguns llocs per particulars. En el segle XIX: 30% anava a lEstat // 10% a particulars // 60% a lesglsia. Finanava lesglsia i li donava poder. Era injust (noms pagat pels que produen).

3.3.4 La desamortitzaci Posar a la venta terres, transferir aquestes de lesglsia a ciutadans individuals. Objectius:(teric)fomentar la productivitat agrcola (real) fer front als problemes de lhisenda publica. Sacaba el procs el 1924 amb lestatut municipal de Calvo Sotelo, shavia desamortitzat un 25% de la superfcie i hisenda havia ingressat 14000 milions de rals.

3.3.5 La desvinculaci Els patrimonis de les famlies importants podien vincular-se, s a dir, no podien sser venudes, el 1820 llei de desvinculaci (vendre la meitat i retenir laltra meitat) 1841 desvinculaci definitiva. Interessos receptors de lHisenda Pblica. Objectiu dalliberar patrimoni que es considerava que estava infrautilitzat.

3.4 UNA NOVA IDEOLOGIA POLTICA I ECONMICA: EL LLIBERALISME.



19

3.4.1 Principis principals: -Individualisme: lindividu per sobre de tot -Llibertat: com a valor suprem i que afecta tots els

aspectes de la vida. El lmit es troba en la llibertat dels altres -Igualtat entre les persones: ciutadans iguals davant la Llei i lEstat -Propietat privada: Iniciativa individual, lindividu es mou per tenir, ha destar protegida per la llei.

3.4.2 Liberalisme poltic -La sobirania resideix en el poble -Igualtat dels ciutadans davant la llei -Constituci organitza les regles del joc -Divisi de poders (legislatiu, executiu i judicial) -Participaci poltica per la via del sufragi -garantia dels drets individuals

El liberalisme porta a lAssemblea Nacional que representa tota la gent dun territori, sorgeix el concepte de naci 3.4.3 Liberalisme econmic

-Homo economicus: a la recerca del major benefici possible. -LEstat ha dintervenir el mnim possible, garantir la llibertat, eliminar totes les traves. Aix crea competncia cosa que millora leficincia econmica, la productivitat. -Instituci reguladora de leconomia: el mercat -La m invisible: mou legoisme dels individus a la recerca del benefici que es tradueix en propietat privada. -s la llibertat dels agents econmics la que garanteix la mxima eficincia econmica. 3.4.3.1 Les contradiccions de leconomia de mercat

-Leliminaci de la competncia mitjanant el monopoli o loligopoli o altres manipulacions del mercat. -Lassignaci de recursos a travs dels preus noms funciona perqu hi ha desigualtat en laccs al mercat. -Saccedeix al mercat en condicions socials, econmiques i poltiques diferents, s a dir de forma asimtrica.-El mercat assigna els recursos en funci daquesta desigualtat i, per tant, contribueix a aprofundir aquestes desigualtats.

3.4.3.2 Les alternatives a leconomia de mercat

a) Alternativa socialdemcrata: saccepta que el mercat assigna els recursos de forma eficient i es corregeixen les desigualtats del sistema mitjanant un sistema fiscal que redistribueix la renda. b) El sistema socialista deconomia planificada: El mecanisme dassignaci de recursos es substitueix per la planificaci i la riquesa i la propietat privada es substitueix per la propietat collectiva, que normalment es estatal.

3.5 Les crisis econmiques en el sistema capitalista: una aportaci del marxisme.



20

El sistema passa per etapes dexpansi i de retrocs: Gran depressi(1873-1895), Crac de 1929 (1929-1945), Crisi del petroli (1979-1990). Karl Marx: el capitalisme es caracteritza per la tendncia a la caiguda de la taxa de guany. El sistema funciona per la recerca de beneficis (expansi), per els beneficis sn decreixents a mesura que sesgoten les capacitats de la tecnologia que ha fet possible el creixement de la productivitat (tensi). La caiguda generalitzada de la taxa de guany, porta al tancament empreses, aparici de latur, estancament de les inversions (crisi). Per sortir de la crisi cal buscar noves que permetin recuperar la taxa de guany i hi ha moltes vies possibles: -baixar salaris -reorganitzar el treball -flexibilitzar el mercat de treball -colonialisme -canvi en lestructura de les empreses Tot aix implica el sorgiment de noves tecnologies que permeten incrementar la productivitat (represa). Aquests canvis sn els que permeten recuperar la taxa de guany i iniciar un nou perode dexpansi. Les borses solen sser unes bones indicadores de les situacions de dificultat del sistema, per aix les crisis solen comenar amb caigudes a la borsa.

BLOC 4 EL MN AL SERVEI DEL CAPITALISME:

4.1 PAISOS SEGUIDORS, EXIT I FRACASOS. Anglaterra Fou el pas que de forma ms espectacular es va posar en marxa la revoluci industrial.

Desenvolupament e la indstria txtil i del ferrocarril



21

Proletaritzaci accelerada Intens procs durbanitzaci Exportaci massiva de nous productes.

Model angls dindustrialitzaci: Hegemonia mundial a Anglaterra: Tots els pasos van voler imitar i copiar dAnglaterra. Pasos seguidors Pasos subdesenvolupats. Hi havia altres models dindustrialitzaci: La paradoxa del cas francs: El cas francs desconcerta perqu no adopta cap de les caracterstiques dAnglaterra i ning dubte que fou un pas que va crixer econmicament. En el segle XVIII els dos pasos estaven prcticament en el mateix nivell. Qu va passar en el segle XIX? Senzillament va optar per un model de creixement diferent que va portar als mateixos resultats.

a) Frana no tenia carb, per tant laprofitament energtica es va fer a partir de la utilitzaci de lenergia hidrulica.

b) Va ser un creixement difs pel territori, no amb grans concentracions urbanes. c) Produccions molt diversificades no concentrades en el txtil (el 1840, el 21% era txtil,

15% vestit, 24% la construcci). Tamb sedes, indstries de cuir i de fusta. Productes amb molt vapor afegit.

d) Model de petites industries molt escampades pel territori. e) Va reduir de forma prematura la fecunditat, per la qual cosa el creixement global fou

baix, per no el creixement per cpita. f) Exportaci en produccions de luxe (que no competeixen amb els anglesos) El model francs fou molt menys agressiu i amb menys costos socials. Altres pasos seguidors. Alemanya. - Territoris amb fragmentaci poltica i porques zones protoindustrials. - Unificaci duanera el 1834 (Zollverein) i unificaci poltica (1871). - Abundncia de carb i mineral de ferro a la zona del Rurh. - Impuls de lEstat en la construcci dels ferrocarrils que va portar al desenvolupament

de la indstria siderrgica. - Desenvolupament de la gran banca. - Especialitzaci en la producci de maquinria, ms endavant de productes qumics i

elctrics. - Fbriques de grans dimensions que sovint actuaven com a cartels.

Estats Units:

- Pas no europeu de colonitzaci blanca. - Liquidaci dels indis (caadors recollectors) (13 milions de nadius) - Territoris inmensos, amb recursos naturals de tota mena, amb una frontera que

sanava traslladan cap a loest. - Territoris sense renda de la terra ni impostos. - Escassetat de m dobra permanent que facilitava la introducci de millores tcniques. - Creixement de la poblaci que multiplicava la demanda interna. - Ideologia liberal amb una opci ideolgica clara per la lliure iniciativa. - Concentraci dempreses a la segona meitat del segle XIX. Al finals del segle XIX ja havia atrapat en tots els indicadors a Anglaterra.



22

Al llarg del segle XIX conflueixen els indicadors daquets quatre estats i lhegemonia angles es comena a veure qestionada. Lestancament dAnglaterra ala segona meitat del segle XIX. - Anglaterra va esdevenir el taller del mn durant bona part del segle XIX. Importncia

de les exportacions a tot el mn, lligat tamb a la gesti poltica i control de la navegaci.

- Els altres pasos seguidors van comenar a produir tamb amb eficincia pels mercats internacionals i les diferncies van tendir a reduir-se.

- LEstat va intervenir molt poc a Anglaterra. - Dificultat per incorporar les millores tecnolgiques que es produen en sectors com la

metallrgia. - Acomodament en el propi xit. Es buscaven nous mercants (extorsi poltica) pels

productes vells i no sinnovava en els nous productes. - Dficit comercial cada vegada ms gran compensat per la balana de serveis i els

ingressos de capital. - Les fbriques eren familiars (fruit de lorigen de la industrialitzaci) i no constituen

societats annimes. -

Soluci a la situaci Anglesa: - Aprofundir la dominaci de les colnies i fer-les captives de les exportacions angleses i

dels serveis. - Invertir capitals a les colnies (el que ser limperialisme a la segona meitat del segle

XIX)

4.2 INDUSTRIALITZACI VS DEPENDNCIA.

Lexemple de la ndia: - Est Indian Company (1602) tenia el monopoli del comer dAnglaterra amb la ndia. - A comenaments del segle XIX la ndia s el primer productor mundial en qualitat i

quantitat. - En els segles XVII i XVIII les cotonades ndies (les indianes) eren exportades a tot

Europa. - LEst indian era lencarregada de comercialitzar la roba. - Aix va desenvolupar una potent xarxa protoindustrial en algunes zones de la ndia. - Aquesta exportaci massiva de teixits cot indis, inquieta als fabricats de teixits

anglesos i aprofiten que la ndia s una colnia per destruir la xarxa protoindustrial local. El 1835 la feina estava acabada.

I aix que Anglaterra era lliurecanvista. I dAmrica Llatina:

Espanya havia creat a Amrica Llatina els obrajes que eren centres de producci txtil, cuir, etc. Ocupaven una part important de poblaci local. Les colnies pateixen les condicions de les relacions internacionals en que Espanya es veu afeblida davant dAnglaterra (Batalla de Trafalgar) Anglaterra ajudar a la independncia de les colnies americanes (1815 1825) LAmrica espanyola s lliure, i si nosaltres no portem malament els nostres negocis, s anglesa. Les noves elits criolles volen industrialitzar-se a partir de la base proto-industrial espanyola,



23

per per poder sser independents i finanar els nous aparells de lEstat shan endeutat molt amb Anglaterra. La dominaci progressiva dsia. Els europeus no estaven presents a sia ms enll de ports a les costes per poder comerciar amb alguns productes. La revoluci industrial i la necessitat de collocar les noves produccions porta a una nova poltica cap a sia: el mecanisme s la signatura de tractats forats en els que saboleixen les tarifes aduaneres, sautoritza als europeus a establir-se en els territoris i garantir-ne lextraterritorialitat.

- Birmnia i Siam(1826) - Xina (1842) - Vietnam (1862) - Corea (1876)

Exemple de la Xina: les guerres de lopi entre 1840 1942, serveixen per obrir el mercat xins als europeus. Exportaci massiva dopi de les plantacions de la ndia cap a la Xina en contrapartida al t xins per exportar a Anglaterra. Acaba el 1942 (tractat de Nanjing) en que diversos ports sn oberts al comer angls i es cedeix Hong Kong a Anglaterra. Davant la pressi dels creditors (Anglaterra) i la necessitat de vendre matries primeres per obtenir mitjans de pagament i divises accepten la importaci massiva de productes manufacturats anglesos i europeus, sense cap mensa de protecci per la indstria local. Les minories criolles noms es podran refugiar en els sectors que els hi queden: la burocrcia de lEstat i el control de terres. No hi ha hagut colonitzaci directe com a lndia, sin la pressi diplomtica, comercial i financera, per el resultat ser el mateix. frica: La presncia europea molt escassa, uns quants ports i penetraci ms profunda a frica del Sud a travs dels holandesos. A comenaments del segle XIX comena a retrocedit la tracta desclaus que havia estat la principal aportaci dfrica al comer internacional. Tracte desclaus abolida el 1815 per continua una tracta clandestina (Brasil labolir el 1888). Aquest comer substitut per la tracta comercial. Determinades tribus faran la feina de collectar determinats productes extics (plomes, pells, marfil, fustes tropicals, etc) I els intercanviaran per mercaderies europees a les ciutats de la costa. Provoca una jerarquia de tribus que acabar condicionant alguns dels problemes actuals denfrontament tnics. Des de 1830 la tracte de negres es canvia per un intercanvi entre productes agrcoles per productes europeus.

- Els productes agrcoles africans tenen valor de canvi a Europa i serveixen per acumular capital, mentre els productes europeus a lfrica tenen valor ds i no hi contribueixen. Es la base de lintercanvi desigual.

- Exportacions de cacauet i oli de palma. Implica agricultura de plantaci . - Producci per un mercat estranger que imposa les seves regles de joc i destrueix les

societats tradicionals. Els mecanismes tradicionals de dominaci en el segle XIX.



24

- El contraban (determinats territoris juguen el paper de contrabandistes per segons quina mena de productes).

- El trfic dinfluncies (recorre a la corrupci dels funcionaris). Es crear una xarxa daliats locals.

- Els paper dels metges al servei de la diplomcia estrangera. El metge del prncep sol sser un europeu que t accs als llocs de poder local.

- Els comerciants sn sovint diplomtics. Els cnsols son comerciants a ttol particular el que els hi dona una sensibilitat especial.

- Lajuda tcnica i militar constitueixen un mitj de dominaci. - Lendeutament extern fou un altre mecanisme de dominaci. - Les pressions militars no sn negligibles: es pot recrrer a la fora per imposar

determinades condicions comercials (guerra de lopi a Xina, Egipte, ndia, Algria...)

Malgrat la pressi dAnglaterra i els altres pasos que estaven esdevenint hegemnics: - Alguns pasos intentaven no caure en la dinmica del subdesenvolupament. Alguns

sen sortien i altres es van quedar pel cam. - Sovint les dinmiques internes eren escasses i, per tant, lEstat jugar un paper molt

important en lintent dindustrialitzar-se. a) Reuneix els capitals necessaris b) Interv en el desenvolupament dinfraestructures. c) Fa comandes dels productes produts i suplanta la migradesa del mercat interior. d) Estimula la iniciativa privada protegint les indstries autctones.

Exemples dxit: Rssia, Jap, Espanya, Itlia, limperi austro-hongars. Exemple de fracs: Egipte i Paraguai.

4.3 CRISI ECONMICA INTERNACIONAL (1873-1895) I LES SORTIDES A LA MATEIXA.

La primera gran ciris del sistema: la gran depressi (1873 1895). Comena tamb amb un crac borsari:

- Crac a la Borsa de Viena (1873) - Fallides Bancries a ustria i Alemanya.

La construcci de vaixells i ferrocarrils havia estat la sortia a la indstria pesada i motor de lexpansi. La producci cau el 21% i el preu el 37% Estats Units. Entre 1869 i 1873 sacaben el 50 % de les lnes frries. El preu del ferro cau el 27 % entre 1873 entre 1873 i 1875. Anglaterra, les exportacions cauen el 25% entre 1872 1875. Augmenten les fallides. Atur i caiguda de preus. 1882. Crac a Lyon. Fallides bancries a Frana. Millora del salari real i nominal entre 1850 i 1900 A Anglaterra el salair real i nominal creix el 80%, a Paris, el 60%. Els salaris no sn la via per sortir de la crisi. Factors per la millora de la condici obrera:

- Paternalisme social dels patrons (evitar la via revolucionaria dels obrers, per t



25

efectes sobre el nivell de vida). - LEstat comena a intervenir en el terreny social (pressionats pels socialistes, catlics i

per la por a una explosi social) - Limitaci de la duraci del treball (treball infantil, de les dones i reducci de la jornada) - Aparici de les assegurances socials (Bismark a Alemanya). - Organitzaci dels propis obrers (la utilitzaci de la vaga com a eina de pressi) - Desenvolupament dels sindicats moderns (no dofici) - Procs durbanitzaci que facilita lacci collectiva. - LEsglsia reconeix la necessitat duna poltica social (Rerum Novarum, Llo XIII, 1891).

La regulaci tradicional de la crisi:

- Caiguda de preu i de la producci que elimina les empreses menys competitives. - Augment de latur i caiguda dels salaris. Reducci de costos, millora de la

competitivitat i procs de recuperaci. Aquesta via no funciona. Els preus baixen molt ms que no pas baixen els salaris. Els salaris mantenen el poder adquisitiu. La sortida de la crisi no es pot produir per aquesta via. Caldr buscar altres formes de guanyar productivitat i recuperar la taxa de guany. La crisi agrria de finals del segle XIX.

- Lemigraci massiva deuropeus cap a altres continents. - Lexistncia de terres molt frtils i despoblades (o poblades per indgenes que foren

aniquilats). - Terres sense cap mena de lloguer o renda a pagar. - Escassetat de m dobra que va portar a una rpida mecanitzaci.

Increment de la productivitat agrcola i baixa de preus: El blat i la carn eren ms barats portats dAmrica que els produts a Europa mateix Crisi agrria. Reducci extraordinria dels preus del transport: Revoluci en els transports martims (vaixells de vapor amb ms capacitat, vaixells frigorfics) La crisi de la vinya. La filloxera. Fruit de la internacionalitzaci dels EEUU va arribar a Frana un insecte que atacava els arrels dels ceps i els matava. La plaga sescampava com una taca doli, sense soluci. Matar els insectes no volia dir que altres vinyes no sinfectessin, aix com les que es tornessin a plantar. Va liquidar el vinyar francs i va obrir una crisi sense procedents en el camp de la viticultura. Soluci: utilitzaci de peus americans. La replantaci rpida a tot arreu en conixer la soluci va portar a una crisis de sobreproducci i baixa continuada de preus. Vies de sortida a la crisi:

- Baixa de salaris interns (cada vegada ms difcil pel desenvolupament del moviment obrer i altres moviments socials).

- Tancament de mercats (proteccionisme). - Reorganitzaci dels sistemes de treball (taylorisme) - Organitzar millor el sistema de productiu (fordisme i reestructurar les empreses

(trusts, cartels, monopolis...) - Canvi tecnolgic (per recuperar productivitat). - Assegurar mercats exteriors pels productes interns i per abastir-se de matries

primeres (colonitzaci directa o indirecta).



26

Sortides a la crisi: Canvis en lorganitzaci del treball. Taylorisme i fordisme: F.W Taylor (1856 1915) La direcci cientfica de les empreses (1911) Les etapes de lorganitzaci cientfica del treball:

1. Trobar de 10 a 15 obrers que siguin hbils en les feines a analitzar. 2. Definir la srie exacte de moviments elementals que cadascun daquests obrers fa per

executar el treball analitzar i les eines que fa servir. 3. Determinar amb un cronmetre el temps necessari per cadascun dels moviments i

triar la forma ms fcil dexecuci. 4. Eliminar tots els moviments mal pensats, lents i sense utilitat. 5. Desprs dhaver suprimit tots els moviments tils, reunir en una seqencia els

moviments molt ms rpids i fer servir les millors eines. Fordisme: (1907) Saplica la lgica del taylorisme. Treball en cadena. Especialitzaci dels obrers en determinades feines. Estanderitzaci de les peces i de les eines. Pensar la producci per produir en massa. (1914) Abandona el preu fet per passar a pagar un tant al dia (pressi dels sindicats, absentisme i una altra rotaci de personal). El salari per dia anava acompanyat de la necessitat de garantir que hom seria bon treballador. Necessitat del consum de masses. El treballador s tamb un consumidor. Sortides a la crisi: la segona revoluci industrial: Tot el conjunt de canvis tecnolgics i organitzatius provoquen una etapa de gran creixement en la productivitat. Per arriba un moment que aquest creixement de la productivitat sesgota i un altre conjunt de canvis tecnolgics suplanta lanterior. Lesgotament del model sol concretar-se en una caiguda general de la taxa de guany. Un nou model tencolgic i dorganitzaci del treball permet recuperar la taxa de guany. Cap al 1870 el model desenvolupat durant la primera revoluci industrial comenava a esgotar-se. Canvis tecnolgics a la segona revoluci industrial:

- Els avenos tcnics es produeixen a diversos pasos i daqu sescampen a tot el mn. - Lenergia es fabricar en un lloc i es podr transportar a un altre: linvent de

lelectricitat. - Importncia de les comunicacions: telfon:

Aquesta segona revoluci industrial es basava en noves matries primeres: - Lacer - Plom, coure, zinc, alumini, mangans. - Cautxu (per la producci de neumtics) - I, sobretot, el petroli i els derivats que comenaran a sortir, com el plstic.

Cap daquets productes es trobava a Europa, calia anar-los a buscar a altres pasos. Controlar altres territoris era controlar les matries primeres. Concentraci i centralitzaci del capital industrial:



27

Creixement de la talla mitjana de les empreses (dobla a les filatures angleses de 1884 a 1911) Fusi dempreses (de 1880 a 1918 a Anglaterra 655 empreses es van fusionar en 74 conjunts). Mundialitzaci de lria dinfluncia: De 1875 a 1913, tot i el proteccionisme. Alemanya multiplica per 4 les exportacions. Anglaterra pr 2,2. Frana per 1,8. EEUU per 4. Creixement del producte fsix exportat Crexement de lexportaci de capitals (a Anglaterra dobla de 1880 a 1894 a 193 es multiplica per quatre). Alemanya segueix elmateix cam. Frana es triplica entre 1880 i 1914. Formaci de trusts i monopolis: Reagrupaments dempreses sense procedents a EEUU i Alemanya. EEUU:

- 1908. 7 trusts 1638 societats. - 1900 els trusts controlaven: - 50% txtil 54% vidre - 60% Llibre i paper 62% alimentaci - 72% licors - - 77% metalls no ferrosos - 81% de la qumica -84% ferro i acer.

Nacional City Banc controlava Rckefeller, Standard Oil, Tobacco, Ice Trust, empreses de telfons, ferrocarrils Gold. Alemanya: Grup KRUPP tenia 7.000 assalariats el 1873 i 78.000 el 1913. Naixement de les multinacionals: AEG, Siemens, General Electric (es repartien el mercat mundial delectricitat). El cas de lStandard Oil: Empresa petrolera nordamericana fundada el 1870. Per diverses vies va anar anullant petits productors de tal manera que va acabar controlant prcticament tota la cadena productiva del petroli. Fundador: J: Rockefeller. Beneficis astronmics. El 1890 controlava el 88% del negoci petroler. Aplicaci de les lleis antritrusts 1911. La Cort Suprema ordena fragmentar la companya en 34 societats diferents. Algunes marques continuen encara avui: ExxonMobil, Conoco Phillips, Chevron, BP... Visi liberal de leconomia dels EEUU. Imperialisme: Al llarg del segle XIX es produeix una segona expansi dEuropa per controlar la resta del mn Quines sn les causes que porten a aquesta expansi? El concepte que defineix aquest perode s limperialisme. Debat hi ha continutat entre el primer colonialisme i el segon. Interpretacions explicatives del imperialisme:

A) Euro cntrica (limperialisme sexplica per les necessitats europees)



28

1- Raons econmiques (conseqncia de la industrialitzaci) - Imperialisme comercial (les colnies servien per collocar els productes). - Imperialismes de la inversi de capital (servien per invertir capital) B) Perifria: lannexi conseqncia de la situaci poltica de cada indret.

LImperialisme comercial: Limperialisme conseqncia de la necessitat de nous mercats i matries primeres. Argument: modernitzaci dels sistemes industrials / les noves indstries interessades en la substituci dimportacions / a mesura que creixen necessitat per proveir les economies descala. Proteccionisme dificultava la competncia amb altres pasos. Assegurar-se altres mercats a travs de la conquesta colonial. Les matries primeres que ara es comenaven a necessitar no es trobaven als pasos europeus i calia buscar-les fora. A nivell teric molt clar, per no tant clar quan sanalitza empricament. No sempre hi ha relaci comer / colnies. Imperialisme del capital: Els pasos capitalistes estaven en una dinmica de continua acumulaci de capital. Saconseguia lacumulaci per la reinversi constant dels capital en activitats productives. Lobjectiu aconseguir un benefici adequat. Es realitzaven pugnes entre pasos per aconseguir territoris. Autors Hobson, Hiferding, Lenin. La disminuci de la taxa de guany dins del propi pas disminueix. Aleshores els capitals buscaven altres `rees del planeta on trobar ms remuneraci capital. Limperialisme, com a fenomen poltic era el producte de les necessitats econmiques del capitalisme financer. Es troba on hi ha matries primeres o on els salaris eren molt baixos. Es podia invertir en pasos estables (Rssia) o inestables (calia annexionar el territori). Limperialisme fase superior del capitalisme V.I Lenin 1916. El imperialismo es el capitalisme en la fase de desarrrollo en que ha tomado cuerpo la dominacin de los monopolios y del capital Financiero, ha de adquirido sealada importncia la exportacin de capitales, ha empezado el raparto del mundo por los trsts Internacionales y ha terminado el Reparto de toda la tierra entre los paises capitalistes ms importantes.

- Explicar el capitalisme quean esdev un sistema global. - Constataci de formaci de monopolis i trusts. - Concepte de capital financer.

Evitar la revoluci exportant als mercats colonials. Creaci duna aristocrcia obrera en els pasos desenvolupats. Posicions socialdemcrates. Dificultat de fer la revoluci socialista en aquets pasos. Problemes daquesta teoria:

- El capital monopolista va precedir a lexpansi colonial? La cronologia no quadra. - Hi ha correlaci geogrfica entre exportaci de capital i extensi de limperi colonial?

Realment exportar capital no implicava tenir colnies. Imperialisme dels homes dEstat: Limperialisme sexplicaria pels clculs de ministres i funcionaris de les grans potncies. Nou carcter de les relacions internacionals a partir de 1870 (desenvolupament de sentiments nacionalistes, unitat alemanya i italiana). Rivalitat entre Frana i Alemanya que es traslladarien a la resta del mn.



29

Sesperava obtenir-ne avantatges: - Tenir bases a tots els continents com a element dhegemonia. - Assegurar matries primeres estratgiques. - Mantenir lligats els emigrants i les colnies era on semigrava. - Utilitzaci diplomtica de les colnies (moneda de canvi)

Imperialisme com a frmula de frenar les tendncies explosives de les relacions internacionals a finals del segle XIX (expansi desviava dels conflictes Inter europeus). Imperialismes de masses:

- Projecci del nacionalisme popular ms enll dels propis territoris. - Bases psicolgiques que feia que es recolzs lexpansi. - Creixement del racisme. - Desenvolupament de la teoria que els europeus eren racialment superiors. (calia

conquerir els pobles inferiors per reafirmar la superioritat europea i la raa superior havia dassumir el paper civilitzador).

Interpretacions perifriques de lImperialisme: Les colnies deixen de ser marionetes en el tema, per passar a considerar que tenen histria prpia i aquesta condicionava el fet colonial. Per qu unes rees annexionades i altres no, dependria de la histria de cada lloc:

a) Limperi oficial tendia a estendres per la perifria. b) Relacions no europees. La fortalesa de cada societat condicionar la seva situaci: - Estats forts (sia) - Estats febles.

Tot i aix la decisi es va prendre des de les metrpoli. Molts problemes de la perifria eren anterior a limperialisme. De fet dues grans interpretacions des del marxisme:

a) Imperialisme es una etapa especfica del capitalisme, per tant el colonialisme anterior no tenia res a veure amb el que va passar a finals del segle XIX (Fieldhouse, Lenin)

b) El capitalisme, des del comenament necessita del tercer mn per fer front a: - Lacumulaci originaria del capital - Per front a la caiguda tendencial de la taxa de guany.

El desenvolupament s una conseqncia del desenvolupament del centre. (Gunder Frank / S. Amin). Integraci constant drees del planeta a la lgica capitalista. S. AMIN la teoria de lintercanvi desigual. Serveix la teoria per entendre un tema? Cal fer anlisi histrica per entendre un determinar procs. Un reps dels factors que portaren a limperialisme: Causes secundries:

a) Els descobriments (afecten sobretot a Africa). Les societats de Geografia van jugar un paper molt important.

b) Les missions. Moltes ordres religioses envien missioners a evangelitzar amb xit dispar. La protecci dels missioners tamb ajudar a la colonitzaci.

c) Acci filantrpica. Rendir-se del trfic desclaus. d) La pressi demogrfica. La immigraci va anar cap a Amrica i no cap a les colnies.

Primera eta: poblaci forada, desprs sorganitza lemigraci. e) La creaci docupaci i promoci de funcionaris. Fer carrera i promocionar-se

socialment s ms rpid servint a les colnies.



30

f) Iniciatives particulars de comerciants i altres. Causes principals:

a) Necessitats econmic financeres. El tancament de fronteres per prctiques proteccionistes portar a buscar mercats a fora. Les dominis colonials hi ajudaven. Exportar a les colnies. Es relatiu. Sexporta ms a llocs que no sn colnies.

b) La necessitat de matries primeres. Tampoc est clar que hi hagi una relaci directe. c) Les inversions financeres. Exportar capital t ms inters que els intercanvis

comercials. El pas de limperialisme econmic a limperialisme poltic depn en darrera instncia del govern. Causes Poltiques:

a) El control dels grans eixos de circulaci. El tema dels transports i punts de provement acaben essent molt importants pel control del mon.

b) Les posicions angleses. El gran imperi britnic fora a consolidar-lo amb noves operacions.

c) Les operacions de prestigi. Operacions per consolidar un monarca o similars han estat freqents.

Limperialisme i la colonitzaci: Aquets elements econmics i tamb poltics /una cosa va encadenar laltra) va portar a que les potncies europees i els EEUU es repartissin el mn. Aquets domini del mn va prendre moltes formes: independncies formals , protectorats, control directe... Aquestes formes tindran importncia per letapa posterior. A partir dl 180 sinicia letapa de repartiment del mn entre les potencies industrials.

- El 1885 la conferncia de Berli

Apuntes de Historia contemporanea

Documents

Transcript of Apuntes de Historia contemporanea