APRENENTATGE DE LA LLENGUA

AULA D’ACOLLIDA GRUP DE REFERÈNCIA

APRENENT: Tenir una exposició intensiva en la nova llengua.

Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona.

Percebre que l’esforç li aporta un benefici.

Percebre la importància d’aquest aprenentatge.

ENSENYANT: Afavorir actituds positives.

Determinar una metodologia i uns materials que facilitin

l’aprenentatge.

Definir objectius concrets.

CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA

Aprenentatge d’una nova llengua 0 1 2 3 4 5.....+

Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal

Competència lingüística cognitiva i acadèmica

Molta interacció Continguts familiars

Llenguatge contextualitzat Vocabulari freqüent

LLENGUATGE RESTRINGIT

Interacció limitada.Continguts poc familiars.

Llenguatge descontextualitzatVocabulari menys freqüent.

LLENGATGE FORMAL

Combinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal

MODELS D’ INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A DE L’AULA D’ACOLLIDA

AVANTATGES INCONVENIENTS

TIPUS DE SUPORT

ALUMNAT NOUVINGUT

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

ALUMANT QUE DESCONEIX LA

LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

Ensenyar una llengua per fer-la servir en situacions esporàdiques ( turisme).

Ensenyar una llengua per conèixer un idioma més.

Ensenyar llengua per viure en un país.

Ensenyar llengua per viure en un país i PER APRENDRE.

Mínims imprescindibles per poder: •Interactuar en el context escolar.

•Aprendre els continguts del grup de referència.

•Participar en activitats ordinàries.

•Interactuar en altres entorns.

Detectar els problemes que actuen de barrera.

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

SAP LLEGIR I ESCRIURE

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

SAP LLEGIR I ESCRIRE

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

NO SAP LLEGIR I ESCRIURE

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

NO SAP LLEGIR I ESCRIRE

Té les habilitats i estratègies per a la

comprensió i producció de textos

No té les habilitats i estratègies per a la comprensió i

producció de textos

Agrupaments possible d’alumnes

Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal

Vocabulari potencialment actiu Estructura de la frase

Comprensió i producció de frases interrogativesComprensió d’instruccions, ordres

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

Específics del català respecte del castellà

Agafa el llibre, el full de paper...

Anem al pati, a informàtica...

Contesta aquestes preguntes.

Escolteu bé perquè haureu de triar la resposta correcta.

Heu de trobar el dibuix, el número... que correspon...

Expliqueu per escrit el que hi passa.

Completa les frases, la seqüència... següent.

Encercla la lletra de la resposta correcta.

Escriu el número a la part del dibuix que hi vagi bé.

Relaciona cada frase amb el .....

Assenyala amb una creu el dibuix que representa, que correspon ...

Exemples d’instruccions que han de comprendre els alumnes:

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

SAP LLEGIR I ESCRIURE

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES

OFICIALS

NO SAP LLEGIR I ESCRIURE

Conèixer les característiques formals del sistema escrit.Desenvolupar la consciència fonològica

discriminar i produir els sons de la llengua catalana

específics i diferencials dels català en relació a la seva

llengua

Habilitats i estratègies per a la comprensió i producció de textos

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

SAP LLEGIR I ESCRIRE

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE

NO SAP LLEGIR I ESCRIRE

SONS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS DEL CATALÀ RESPECTE DEL CASTELLÀ

Desenvolupar la consciència fonològica

Habilitats i estratègies de comprensió i producció de

textos

LLEGIR ESCRIURE

SINTESI percepció visual global

representació mental global

ANÀLISI

SINTESI

la gacita es groca

la racil toca la gitara

coli seriras de larbras

la gosate cuatra potas

tinc sero euros

La jaketa es garoga

La raqueta to guitara

qui cera la abra

La roca te cat otas

Ti zero euro

La jaqueta és groga. La gossa té quatre potes.

La Raquel toca la guitarra. Tinc zero euros.

Collim cireres de l’arbre.

Exemples d’escriptura al dictat:

un seneor seu una cadira

una nena megna cigrons

El senior esta lliasin un llibre.

Hi ha una llibra sobe de la taula.

Ala doas migas prlan

Exemples d’escriptura lliure

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Grau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobre l’estructura fonològica de la llengua.

Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llengua oral: frase, paraula, síl·laba, fonema

percebre que les frases estan formades per paraules

percebre que les paraules estan formades per síl·labes

percebre que les síl·labes estan formades per fonemes

Quantes paraules té aquesta frase ?

La Celeste escriu una carta.

Quantes lletres té la paraula cadira ?

//////

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLAR ELS SONS

1.Audició – repetició d’un so

2.Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de molt diferent.

3.Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de similar.

4.Relació so-grafia

CANÇÓ DELS SOROLLS

Fa el gall ( castellà, àrab, amazig, xinès, panjabi, tagàlog, ucraïnès, romanès...)

quic- quic ( xinès, ucraïnès )

i no xiu – xiu ( castellà, panjabi, tagàlog)

tampoc nyeu-nyeu (àrab, amazig, xinès, tagàlog, ucraïnès, romanès )

si està

cloc-piu

...

(Miquel Desclot)

DESCODIFICAR

Via lexical Via fonològica

Lectura global Lectura analítica

Paraules d’ús més freqüent

Paraules desconegudes

Paraules i estructures d’ús més freqüent

el

la

els

les

un

una

unes

uns

...

què

perquè

per què

més

són

hi ha

tinc

de

quan

en

...

mesos de l’any

dies de la setmana

números

situacionals

temporals

...

LES AUS

Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen.

Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua.

Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.

Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo.

Les aus Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen.

Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua.

Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.

Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo.

LES AUS Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen.

Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua.

Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.

Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo.

De quants tipus de bec parla el text?

Com poden ser els becs?

Com tenen el bec les aus granívores?

Per què són diferents els becs de les aules?

Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen.

Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua.

Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.

Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo.

Les aus

•La casa és alta.

•El meu germà va pescar un peix molt gran.

•La Fàtima parla xiuxiuejant.

•Un amic de la mare li va deixar la casa perquè hi anéssim de vacances.

•A la classe hi ha moltes cadires, moltes taules i algunes prestatgeries.

•Ahir,després de sortir de casa,vaig haver de tornar-hi perquè m’havia deixat l’esmorzar.

•Aquest treball, porta-me’l demà.

Els cotxes circulen per les carreteres. Els avions es desplacen per l’aire. Els vaixells naveguen per rius, llacs i mars. Els trens van per la via.

1.Els cotxes i els trens van per terra.

2.Els vehicles es desplacen per terra,mar i aire.

3.Els mitjans de transport només circulen per l’aire.

4.Els cotxes,els avions, els vaixells i els trens són útils.

ABANS

. Concretar el propòsit lector.

. Establir l’objectiu lector.

. Determinar el tipus de lectura que haurà de fer.

. Activar els coneixements previs necessaris per afrontar la lectura: temàtics, lingüístics i textuals. . Formular una primera hipòtesis del contingut a partir del títol, les il·lustracions, els indicadors textuals, els esquemes...

DURANT. Aplicar el tipus de lectura determinada - Controlar la lectura: comprovar si el propòsit es va assolint. . Formular - reformular - verificar hipòtesis.- Processar la informació:

. Seleccionar idees. Generalitzar idees. Integrar o construir idees

. Connectar el significat del text amb les experiències pròpies

DESPRÉS

- Comprovar que el propòsit s’hagi assolit.- Construir un significat global. - Retenir i integrar la informació rellevant en els esquemes de coneixement que ja es tenen.

Aquest noies estan parlan y agafan les sevas motxila.

Aquest noies estem jugan a basquet con la pilota.

Aquest noi l’han robat la motxilla.

Aquest nois estic parlar i despres vama jugar a basquet a los amic i qun surt un nois esta mol cansat i veu que robar la moxila.

El noi que porta la salmarreta negre juguen a basquet amb els seus ammics. Després del parti va a busca la seva motxilla i veo que ha perdut.

En el aniversari d’un nen que te cuatre anys i en

la festa hi ha la seva mare i també el seu pare,

al tiet las dues amigas i el nen es al seu mijor

amic. I tambehi ha un apsti de chocolata, el nen

esta molt feliç, hi ha molta de coració, hi ha

plantes. I totd li ajudan a fufa molt fort, i

també volt pedir un dexige.

Colombia ( 3r- 5è)

ANIVERSARI DEL SEU FILL

Jo veig que esta fent un aniversari del seu fill. Veig que hi ha un pastís i molt globua i hi ha plat i sobre del plat hi ha menjar hi ha un armari i dins la’rmari hi ha molta flor. Hi ha un pare i hi ha un mare i el seu fils tres i un amic amb el seu fila i tot esta a Bufant al espelma.

Bangaldesh (4t-5è)

Hi havia una vegada una familia que esta dormir amb la llit i toca el rellotge . Es

van aixeca el llit, primer aixeca la mama i després aixeca la papa i despres aixeca

les tres germans i la mama i la papa semba anar a la cuina.

Chaoyi ( Xina) Sultan ( Bangladesh)

OBSERVAR

SEGMENTAR ( sintagmes – paraules )

RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIAR

TRANSFORMAR

Frase produïda per un alumne de llengua urdú

NEN POMA MENJA

MENJA POMA

EL NEN MENJA UNA POMA