Millora de l’Aprenentatge Inicial Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura de la Lectura

(Parvulari i Cicle (Parvulari i Cicle inicial)inicial)

Justificació i eixos de millora

Badalona, octubre de 2012

04/24/23 2

Millora de l’Aprenentatge Inicial de Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura la Lectura

1. Per què cal millorar2. Conèixer què diu la normativa3. Fonamentació (conceptual i

metodològica)4. Habilitats de descodificació5. Habilitats de comprensió lectora6. Selecció de materials i activitats7. Enfocament social d’aprenentatge de la

lectura8. Avaluació9. Paper del mestre i de la mestra“Línia d’escola”

10. Resum de respostes al qüestionari de l’AIL

11. Conclusions

04/24/23 3

1. Per què cal millorar?1. Per què cal millorar?

04/24/23 4

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf

2 3 424 35 2327 33 1824 29 21

-1 1

1 121 191 18

04/24/23 5

PISA 2009PISA 2009

. RecuperarRecuperar informació

. Formar-se una comprensió generalcomprensió general del text

. Desenvolupar una interpretacióinterpretació

. Reflexionar i avaluar el contingutReflexionar i avaluar el contingut d’un text

. Reflexionar i avaluar la formaReflexionar i avaluar la forma d’un text

04/24/23 6

1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text)

2. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text

3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita

4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació

04/24/23 7

Per què es produeixen aquests Per què es produeixen aquests resultats?resultats?

Una raó genèrica

Una d’específica

04/24/23 8

les preguntes més habituals les preguntes més habituals dels llibresdels llibres

04/24/23 9

en què s’assembla...

en què es diferencia...

com es pot saber...es pot demostrar

que...com podria

comprovar...què podria passar...què es pot fer per...

que serà el més important...

poques vegades...poques vegades...i a educació secundària

04/24/23 10

Per què es produeixen aquests Per què es produeixen aquests resultats?resultats?

Una raó genèrica

Una d’específica

04/24/23 11

E. Sánchez MiguelE. Sánchez Miguel

. Percepció

. Desenvolupament de la consciència fonològica

. Correspondència grafia/fonema

. Comprensió de les paraules

. Comprensió de les relacions entre les paraules (frase)

www.leer.es

SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana

...si no s’automatitzen aquestes operacions s’haurà de pensar

per llegirper llegir i no es podrà pensar en el queque es llegeix”

04/24/23 12

2. Conèixer què diu la normativa2. Conèixer què diu la normativa

04/24/23 13

LOE (2006)LOE (2006)

Educació infantilprimera aproximacióprimera aproximació a la lectura i l’escriptura...

Educació primàriaa fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi

ha de dedicar un temps diari.

04/24/23 14

DECRETDECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

Mostrar interès per la descoberta progressivadescoberta progressiva de les

relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-seiniciar-se en l’ús

funcional de la lectura

04/24/23 15

DECRETDECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir unagarantir una mitjana mitjana mínima de 30 minuts diarismínima de 30 minuts diaris destinats a la destinats a la lectura.lectura.

04/24/23 16

“s’aprèn a llegir i comprendre s’aprèn a llegir i comprendre millormillor els textos i a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèn a pensar, a partir d’unes a partir d’unes bones interaccionsbones interaccions oralsorals.. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007 DOGC 4915 –pàg. 21828)

Per aprendre a llegir bé cal Per aprendre a llegir bé cal interactuarinteractuar

Annex 1 nnex 1 (Decrets 142 i 143/2007)

04/24/23 17

3. Fonamentació (conceptual i 3. Fonamentació (conceptual i metodològica)metodològica)

04/24/23 18

Ensenyar a Ensenyar a llegirllegir

i a escriure

Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40

Activitat sociocultural

Aspectes emocionals

Aspectes lingüístics

Processos cognitius

Teoria d’aprenentat

ge

Desenvolupament evolutiu

Activitat complexaActivitat complexa

04/24/23 19

El procés lectorEl procés lector

“The reader”Eduard Manet

“The reader” Eduard ManetMemòria a curt termini

Processament ascendent(Processos de baix nivell)

Accés al lèxic

Reconeixement de paraules

Descodificació

TEXTPARÀGRAF

FRASEPARAULALLETRA

Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis

Memòria a llarg termini

Processament descendent(Processos d’alt nivell)

Formulació i verificació d’hipòtesis

Anticipació

Construcció d’inferències

Comprensió

Interpretació

04/24/23 20

En un entorn En un entorn alfabetitzador alfabetitzador

A. Teberosky

Es llegeix conjuntament S’anima a experimentar, a jugar, llegint Es valoren més els encerts que les errades S’usen materials reals, de cada dia, del

carrer Es parla del que es llegeix

04/24/23 21

Hi ha diversitat d’usos de la lectura Hi ha diversitat de materials per llegir:

portadors de text i suports textuals Els materials són accessibles als infants La lectura acompanya els jocs La lectura està incorporada a la vida

Característiques d’aquest entorn Característiques d’aquest entorn alfabetitzadoralfabetitzador

04/24/23 22

“L’única i més important activitat per construir la comprensió i

les habilitats essencials per l’ èxit en l’aprenentatge de la lectura

sembla ser llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998). Contribueix a familiaritzar-los amb l’estructura del text escrit i amb el seu llenguatge. Permet treballar la comprensió de la

lectura abans de saber llegir (Solé, 1992).International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): “Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52, 2, 193-216.

04/24/23 23

. Veure adults significatius llegint

. Assistir a lectures en petits grups

. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents

. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lectura

SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC

Isabel Solé

Context motivador d’aprenentatge Context motivador d’aprenentatge de la lecturade la lectura

04/24/23 24

4. Habilitats de descodificació4. Habilitats de descodificació

04/24/23 25

Habilitats de descodificacióHabilitats de descodificació

. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)

. Discriminació visual

. Consciència fonològica:. Discriminació auditiva. Segmentació. Valor sonor de les grafies. Síntesi fonètica

La doble via de reconeixement La doble via de reconeixement dels motsdels mots

Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information Processing. London: Academic Press.

Via lèxica

Via fonològi

ca

04/24/23 27

Treball de fraseTreball de frase

04/24/23 28

. Establir paral·lelismes entre la llengua oral i l’escrita

. Memoritzar paraules (via lèxica)

. Inferir correspondències grafia-so i so-grafia

. Treballar estratègies de lectura

Treballar amb frases permet:Treballar amb frases permet:

Avui ha plogut molt i ha caigut pedra.

04/24/23 29

Discriminació visualDiscriminació visual

04/24/23 30

Discriminació visual: lletres, síl·labes Discriminació visual: lletres, síl·labes i paraulesi paraules

. Distingir lletres de números

. Distingir lletres iguals i diferents

. Diferenciar lletres semblants

. Reconèixer lletres i paraules en contextos diferents

. Reconèixer fragments de paraules

. Reconèixer paraules semblants / molt diferents

. Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre

. Identificar la mateixa grafia amb diverses formes:.Fonts diferents.Majúscules-minúscules

04/24/23 31

Consciència fonològica (CF)Consciència fonològica (CF)

04/24/23 32

Coneixements inicials de CFConeixements inicials de CF

. Consciència de so

. Sons i silencis

. Sons produïts pel propi cos

. Sons i sorolls presents a l’entorn

. Segmentació sil·làbica

. Sensibilització a la rima

. Discriminació i producció de sons inicials i finals

04/24/23 33

Coneixements posteriors de CFConeixements posteriors de CF

. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba

. Manipulació de fonemes.Anàlisi de semblances i diferències.Segmentació fonològica.Síntesi de fonemes.Consciència de tots els fonemes d’un mot

04/24/23 34

Bones preguntes de CFBones preguntes de CF. Quina paraula és més llarga: carnisser o peixatera?. Quantes paraules hi ha quan dic: Fes via que farem

tard!. Que comencen igual “fusta i figura”?. Quina és la primera síl·laba de la paraula “samarreta”?. Quants sons sents a dins de la paraula “tauleta”?. Quina paraula seria si afegim “s” a “altura”?. Que passaria si canvies el so “p” de la paraula “pebre”

pel so “r”?. Quina paraula seria si quan diem “llumeta” hi traiem la

primera síl·laba?. Quin so sents quan dic “fulla” que no hi és quan dic

“full”?. Digues “sal “a l’inrevés!

04/24/23 35

Estratègies de lecturaEstratègies de lectura(Lectura col·lectiva)

04/24/23 36

Les estratègies en el procés Les estratègies en el procés lectorlector

ABANS DESPRÉS

D U R A N D U R A N TT

04/24/23 37

6. Selecció de materials i 6. Selecció de materials i activitatsactivitats

.Portadors i suports textuals

.Tipus de text i d’usos de la lectura.Materials d’aula.Racons de lectura.Activitats bàsiques

04/24/23 38

PortadorsPortadors de text de text SuportsSuports de textde text

. Logos comercials

. Etiquetes

. Rètols

. Cartells

. Publicitat

. Fulletons

. Revistes

. Diaris

. Llibres

. Webs i blocs

www.caib.es

04/24/23 39

Quin dia menjarem pollastre?

Quants dies menjarem fuita?

04/24/23 40

““Feu servir” la lectura, amb Feu servir” la lectura, amb ellsells

04/24/23 41

Què necessiteu per...?Què necessiteu per...?

04/24/23 42

Menjador

Activitats pendents

Materials que s’acaben

Contes explicats

Personatges de contes

Places i carrers

Cançons apreses

Animals coneguts

Jocs de pati “jugats”

Marques de cotxes

Necessàries!!Necessàries!!

LlistesLlistes

04/24/23 43

Llegiu el diariLlegiu el diari

04/24/23 44

Revistes infantilsRevistes infantils

04/24/23 45

Llibres de Llibres de coneixementsconeixements

04/24/23 46

Contes popularsContes populars

04/24/23 47

ÀlbumsÀlbums

04/24/23 48

Convenis de col·laboracióConvenis de col·laboració

04/24/23 49

““Préstecs interbibliotecaris”Préstecs interbibliotecaris”

LLEI 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. (DOGC: 1727 de 29.03.1993)

Article 5: Integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya:

a) La biblioteca nacional de Catalunya. b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya. c) Les biblioteques universitàries, les

biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.

04/24/23 50

Materials bàsics Materials bàsics

04/24/23 51

http://elpavellodinfantil.blogspot.com

http://generacio2008-avilaparietes.blogspot.com

04/24/23 52

Pissarres digitalsPissarres digitals

Possibilitats infinitesPossibilitats infinites

Llibreta escola-família

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola La GinestaCamí de la Font, s/n

SANTA CRISTINA DEL CAMÍ

Santa Cristina del Camí, 17 de febrer de 2012

04/24/23 54

Activitats bàsiquesActivitats bàsiques.30’ minuts diaris de lectura. Padrins de lectura. Lectura expressiva. Lectures col·lectives. L’hora del conte. Biblioteca d’aula. Préstec domiciliari

http://pecagus.blogspot.com

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

Cada dia!Cada dia!

.Lectura del

mestre

.Lectura

autònoma

http://pecagus.blogspot.com

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

El mestre: model de lectura El mestre: model de lectura expressivaexpressiva

http://pecagus.blogspot.com

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

El mestre: model de lectura El mestre: model de lectura silenciosasilenciosa

04/24/23 58

www.casaviva.cat

Deixeu el llibre en un lloc Deixeu el llibre en un lloc important!important!

http://pecagus.blogspot.com

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

04/24/23 59

Lectura Lectura autònomaautònoma

Els alumnes se sorprenen d’ells mateixos; els encanta descobrir que

poden llegir llibres!

http://pecagus.blogspot.com

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

04/24/23 60Padrins de lectura, bens fets, peròPadrins de lectura, bens fets, però

04/24/23 61

El lector del dia

Lectura expressivaLectura expressiva

04/24/23 62

Lectura expressivaLectura expressiva

Lectura setmanal de contes populars al parvulari

04/24/23 63

un pensament creatiu, contes; si el vols, a més contes”. Albert Einstein

“Si vols un adult

amb

de petit

explica-li

més, savi,

explica-li

04/24/23 64

7. Enfocament social de 7. Enfocament social de l’aprenentatge de la lectural’aprenentatge de la lectura

04/24/23 65

PIRLS 2006PIRLS 2006

...la nostra tradició pedagògica tendeix a atorgar un

paper excessivament passiu a l’alumnat en la construcció del sentit del text. així, per exemple, una de les diferències més destacades respectes de les pràctiques de lectura és que (aquí) es practica molt poc la lectura per parelles o en petits grups...

04/24/23 66

8. Avaluació8. Avaluació

04/24/23 67

Avaluació completa: QUÈ i Avaluació completa: QUÈ i COMCOM

Quin nivell de comprensiócomprensió assoleix?

Quina velocitatQuina velocitat demostra

Quina actitudactitud hi té l’alumne?

04/24/23 68

Avaluació de l’actitud cap a la Avaluació de l’actitud cap a la lecturalectura

Per què?

04/24/23 69

PISA 2000 PISA 2000 [OCDE], 2002[OCDE], 2002

que t’agradi llegir i llegir amb freqüència suposa un avantatge més

gran que tenir uns pares amb un nivell educatiu superior i millor categoria

professional

www.igcla.wordpress.com

04/24/23 70

Avaluació de la comprensió lectoraAvaluació de la comprensió lectora

04/24/23 71

Instruments de mesura de la Instruments de mesura de la comprensió lectoracomprensió lectora

Mesura del ProducteProducte de la comprensió:. Record lliure. Record provocat (preguntes obertes). Preguntes veritat/fals. Preguntes d’elecció múltiple (PISA, Cb i

AD)

04/24/23 72

Requeriments Requeriments de CLde CL1. Comprensió global : considerar el text

com un tot identificar idea principal o general del text

2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta

3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències, d’extreure informació no explícita i d’interpretar

4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats del text: utilitat, forma i contingut

04/24/23 73

9. Paper del mestre i de la mestra9. Paper del mestre i de la mestra

04/24/23 74

Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups)

Llegiu col·lectivament Llegiu-los MOLTS contes Presenteu llibres, setmanalment Llegiu silenciosament, amb ells Parleu-los dels llibres que llegiu Recomaneu-los llibres, personalment, cada

setmana Feu cerques d’informació col·lectives PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS

El mestre: model El mestre: model PERMANENTPERMANENT de de lecturalectura

04/24/23 75

10. Resum de respostes dels 10. Resum de respostes dels centres al qüestionari de l’AIL centres al qüestionari de l’AIL

(Aprenentatge inicial de la (Aprenentatge inicial de la lectura)lectura)

La majoria dels alumnes han La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària “sabent d’iniciar Primària “sabent

llegir” Opinió parvularillegir” Opinió parvulari

04/24/23 76

La majoria dels alumnes han La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària sabent d’iniciar Primària sabent

llegir” Opinió CIllegir” Opinió CI

04/24/23 77

Percentatge d’alumnes que Percentatge d’alumnes que finalitzen CI “sabent llegir”finalitzen CI “sabent llegir”

04/24/23 78

Procedència de materials Procedència de materials vinculats a l’entorn dels vinculats a l’entorn dels

infantsinfants

04/24/23 79

gens

poc

bastant

molt

S’avaluen i aprofiten les fases S’avaluen i aprofiten les fases de lectura a parvularide lectura a parvulari

04/24/23 80

S’ajusta la programació a les S’ajusta la programació a les fases de lectura on es troba fases de lectura on es troba

l’alumne a primàrial’alumne a primària

04/24/23 81

Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escrit (doble via de codi escrit (doble via de reconeixement de mots)reconeixement de mots)

04/24/23 82

Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escrit (discriminació codi escrit (discriminació

visual)visual)

04/24/23 83

Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit

(CF: discriminació auditiva)(CF: discriminació auditiva)

04/24/23 84

Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit

(CF:segmentació en grafies i (CF:segmentació en grafies i paraules)paraules)

04/24/23 85

Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit

(CF: valor sonor de les grafies)(CF: valor sonor de les grafies)

04/24/23 86

Sistematització d’estratègies Sistematització d’estratègies de lectura a E.Infantilde lectura a E.Infantil

04/24/23 87

Sistematització d’estratègies Sistematització d’estratègies de lectura a E. Primàriade lectura a E. Primària

04/24/23 88

04/24/23 89

11. Conclusions11. Conclusions

04/24/23 90

És molt possible construir una És molt possible construir una línea d’escola coherent i línea d’escola coherent i

fonamentada per la millora de fonamentada per la millora de l’aprenentatge inicial de la l’aprenentatge inicial de la

lecturalectura

04/24/23 91

La coherència coherència pedagògica és un dels factors que permeten explicar l’èxit acadèmic de les institucions educatives.

(1995)

04/24/23 92

Mateixa zona geogràfica i econòmica

Diferències de prop de 30 punts30 punts (sector econ. mitjà)

Diferències de > 16 punts> 16 punts (sector econòmic baix)

04/24/23 93

Educació primària Juny de 2010 Educació secundària Novembre de 2010

www.xtec.cat/edubib

04/24/23 94