Apèndix 1: Estudi de Trànsit. Interacció enllaç “El Guix ... · addicional. Treball de camp...

Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.

Clau: DB-02125.2

Apèndix 1:

Estudi de Trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16C i N-141C i Xarxa viària urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages. Clau: ET-DB-02125.1

(PDF)

Annex de Trànsit

ocx

Polígono

i Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària

urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages

1. Objectius i metodologia de l’estudi .............................................................................................. 1 1.1. Objectius.....................................................................................................................................................1 1.2. Metodologia ...............................................................................................................................................1 2. Àmbit d’estudi .............................................................................................................................. 4 2.1. Introducció .................................................................................................................................................4 2.2. Definició de l’àrea d’estudi ........................................................................................................................4 2.3. Definició de zonificació .............................................................................................................................5 2.4. Definició de la xarxa de transport privat (xarxa viària) .............................................................................6 2.4.1. Autopista i carretera C-16 ......................................................................................................................................... 6 2.4.2. Carretera C-55........................................................................................................................................................... 7 2.4.3. Autopista i carretera C-58 ......................................................................................................................................... 7 2.4.4. Eixos transversals complementaris ............................................................................................................................ 7 2.4.5. Característiques de la xarxa viaria del corredor....................................................................................................... 8 2.4.6. Caracterització de Xarxa Futura ............................................................................................................................... 9 3. Informació disponible de l’àmbit d’estudi.................................................................................. 13 3.1. Dades socioeconòmiques .........................................................................................................................13 3.1.1. Evolució de la població resident de Catalunya........................................................................................................ 13 3.1.2. Índex de motorització ............................................................................................................................................... 13 3.2. Dades de mobilitat i demanda de trànsit ..................................................................................................14 3.2.1. Aforament de trànsit existents .................................................................................................................................. 14 4. Treball de camp .......................................................................................................................... 18 4.1. Introducció ...............................................................................................................................................18 4.2. Plantejament .............................................................................................................................................18 4.3. Campanya base.........................................................................................................................................19 4.3.1. Aforament automàtic ................................................................................................................................................ 19 4.3.2. Enquesta de mobilitat .................................................................................................................................................. 23 4.4. Campanya Accessos a Manresa ...............................................................................................................27 4.4.1. Aforaments automàtics ............................................................................................................................................. 27 4.4.2. Enquesta de mobilitat............................................................................................................................................... 29 4.5. Campanya xarxa bàsica de Manresa. .......................................................................................................31 4.5.1. Aforaments automàtics ............................................................................................................................................. 31 4.5.2. Enquesta de mobilitat............................................................................................................................................... 33 5. Modelització del trànsit .............................................................................................................. 35 5.1. Introducció ...............................................................................................................................................35 5.2. Construcció del graf de transport privat ...................................................................................................35 5.2.1. Importació de la xarxa vial ...................................................................................................................................... 35 5.2.2. Introducció de les dades en les taules associades al Graf ....................................................................................... 36 5.2.3. Zonificació................................................................................................................................................................ 36

5.2.4. Connectors ............................................................................................................................................................... 36 5.2.5. Matriu de mobilitat actual ....................................................................................................................................... 37 5.2.6. Assignació................................................................................................................................................................ 37 5.3. Calibració de l’Escenari Actual................................................................................................................39 5.3.1. Introducció............................................................................................................................................................... 39 5.3.2. Punts de control ....................................................................................................................................................... 39 5.4. Resultats de la Calibració .........................................................................................................................40 6. Prognosis de les matrius de mobilitat......................................................................................... 41 6.1. Matriu de l’any base (2003) .....................................................................................................................42 6.2. Matrius de mobilitat futures .....................................................................................................................45 6.2.1. Horitzó 2013 ............................................................................................................................................................ 45 6.2.2. Horitizó 2026 ........................................................................................................................................................... 46 7. Prognosis de trànsit .................................................................................................................... 49 7.1. Introducció................................................................................................................................................49 7.2. Horitzons temporals..................................................................................................................................49 7.3. Escenaris infraestructurals........................................................................................................................49 7.4. Resultats de les assignacions ....................................................................................................................49 8. Anàlisi de la funcionalitat de la rotonda del Guix...................................................................... 53 8.1. Introducció................................................................................................................................................53 8.2. Càlcul dels nivells de servei .....................................................................................................................56 8.2.1. Caracterització del trànsit viari............................................................................................................................... 56 8.2.2. Caracterització de la xarxa viaria ........................................................................................................................... 57 8.3. Anàlisi de resultats ...................................................................................................................................61 8.4. Conclusions prèvies..................................................................................................................................69 8.5. Anàlisi de possibles millores infraestructurals .........................................................................................69

1 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària


1. Objectius i metodologia de l’estudi

1.1. Objectius

Als darrers anys s’ha produït un gran augment de trànsit en el corredor del Llobregat en el tram Barcelona-Manresa, i més concretament en la carretera C-55 entre l’enllaç amb la C-58 a Monistrol i la C-25 a Manresa.

Manresa es troba ubicada en la confluència d’un important nus de comunicacions, en especial amb l’Eix del Llobregat o C-16, que comunica Manresa amb Barcelona (al sud) i Berga (al nord), i l’Eix Transversal o C-25, que comunica Manresa amb Vic (al est) i Cervera (al oest), jugant un paper molt destacat en la organització viària de la Catalunya central.

Aquests eixos es connecten amb la xarxa viària interna de Manresa a través de la seva Ronda Exterior o C-55, distribuint el trànsit entre ambdós nivells de xarxa. Una de les vies principals per accedir des del centre de Manresa a la C-25 i la N-141 (que connecta amb poblacions com Sant Fruitós del Bages) es la Carretera de Vic que enllaça la C-55 al sector El Guix.

El Pla de millores dels accessos a Manresa s’està plantejant la possibilitat de transformar l’enllaç d’El Guix en una rotonda a diferent nivell.

La introducció de millores en la xarxa viària que conforma el corredor Barcelona – Manresa (bàsicament la C-16, la C-55 i la C-58) donarà lloc a una modificació de l’equilibri de costos generalitzats dels seus usuaris que marquen la distribució actual d’ús de cadascuna d’aquestes vies.

L’objectiu del present estudi consisteix en fer una anàlisi preliminar de la viabilitat d’aquest nou disseny en termes de funcionalitat i nivells de servei (capacitat).

Per aconseguir aquest objectiu principal es necessari realitzar una prognosi de trànsit, el màxim de precisa possible, per a les principals carreteres de l’eix del Llobregat en el tram Castellbell i El Vilar-Sant Fruitós de Bages.

Generar una projecció de la demanda pels següents horitzons: any base (2003), als 10 anys (2013) i als 23 anys (2026). Cadascuna una d’elles es realitza amb la metodologia més adequada, tenint en consideració l’experiència del consultor.

Disposar d’un eina que permeti a l’administració avaluar la demanda de les carreteres de l’àmbit en funció de les diferents alternatives de millores, i la seva repercussió sobre la resta de la xarxa, i el nus del Guix en particular.

En base a aquesta eina, realitzar una prognosi dels trànsits de les principals carreteres de l’àmbit pels escenaris infraestructurals més probables i les seves alternatives.

1.2. Metodologia

La metodologia emprada segueix les diferents etapes d’un estudi de Planificació del Transport:

Primera fase: A partir de l’anàlisi de la informació disponible (estudis previs, aforaments existents, ...) i de treballs de camp complementaris (aforaments automàtics, enquestes, inventaris, etc.) es caracteritza l’oferta viària i la demanda de trànsit.

Segona fase: Es desenvolupa un Model d’Assignació com a representació matemàtica de l’oferta i la demanda, calibrant-ho per l’escenari base actual (2007). Per aquest estudi s’ha utilitzat el programari TRANSCAD.

Tercera fase: Es defineixen les matrius de mobilitat dels horitzons futurs i les xarxes viaries per els diferents escenaris d’aquests horitzons.

Cuarta fase: Avaluar amb el model els nous repartiments de trànsit a la xarxa viària per cada escenari.

Agrupats en aquestes fase s’han realitzat els següents treballs per aconseguir els objectius de l’estudi:

1. Definició de l’àmbit d’estudi

S’ha definit, conjuntament amb la Direcció de l’Estudi, l’àrea delimitada per la zona d’influència de les millores a realitzar en la xarxa viària (C-55, C-16 i C-58).

Delimiten quines eren les carreteres a estudiar i, més concretament, entre quins trams.

Així mateix, s’ha dut a terme una zonificació de l’àmbit d’estudi que permet fer referència a les diferents variables que defineixin la mobilitat, i fonamentalment, permetin definir una matriu de viatges Origen/Destinació.



Esquema metodològic

Punt de Partida

ESTUDI DE LA DEMANDA (IMD)

TERRITORIAL

Model Simulació:CONSTRUCCIÓ GRAF

Aranya de trànsit(IMD)

Comparació

Si E> 10%

Revisióconnectors, paràmetres...

Si E< 10% MODEL CALIBRAT Aranya de trànsit FINAL (IMD)

DEFINICIÓ ÀMBIT D’ESTUDI

OFERTAXARXA VIÀRIA

Treball de camp• Aforaments automàtics

(IMD)

• Enquesta conductors

DEFINICIÓ MATRIU DE MOBILITAT (O/D)

DEFINICIÓ D’ESCENARIS

Assignació Matriu de Mobilitat

AVALUACIÓ D’ESCENARIS

Punt de Partida

ESTUDI DE LA DEMANDA (IMD)

TERRITORIAL

Model Simulació:CONSTRUCCIÓ GRAF

Aranya de trànsit(IMD)

Comparació

Si E> 10%

Revisióconnectors, paràmetres...

Si E< 10% MODEL CALIBRAT Aranya de trànsit FINAL (IMD)

DEFINICIÓ ÀMBIT D’ESTUDI

OFERTAXARXA VIÀRIA


(IMD)



(IMD)


DEFINICIÓ MATRIU DE MOBILITAT (O/D)

DEFINICIÓ D’ESCENARIS

Assignació Matriu de Mobilitat

AVALUACIÓ D’ESCENARIS

2. Anàlisis d’antecedents

S’ha analitzat i extret tota aquella informació existent relativa a la mobilitat (especialment al trànsit rodat) en estudis anteriors existents sobre el corredor.

Així mateix, s’ha obtingut de GISA i de la Direcció General de Carreteres la informació sobre els estudis de trànsit desenvolupats a les anteriors fases dels projectes de millora dels eixos considerats.

Aquests estudis han estat recollits i s’hi ha extret aquella informació que podia ésser rellevant als objectius del present estudi. Prenent especial atenció a les dades sobre aforaments, matrius Origen/Destinació, previsions de futur, etc.

3. Recopilació dades relacionades amb la mobilitat i el trànsit

S’han recollit i analitzat aquelles variables relacionades amb l’oferta i la demanda de mobilitat i, especialment, les referents a l’ús de les carreteres.

Entre d’altres tasques s’ha:

Analitzat les variables socio-econòmiques que poden influir al projecte a nivell de mobilitat.

Recopilat estudis complementaris dels possibles desenvolupaments immobiliaris) que puguin afectar la demanda.

Caracterització de l’oferta del viari actual a partir de la informació disponible i d’un treball d’inventari: tipologia de la xarxa, enllaços, nombre de carrils i velocitats.

Localització i anàlisi de la informació disponible de les estacions d’aforament de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, de la Generalitat i de la Xarxa local de les Diputacions. Per a les estacions seleccionades s’ha obtingut l’evolució de les IMD durant els darrers cinc anys, i identificat el percentatge de vehicles pesants, així com per a les estacions permanents les fluctuacions mensuals, setmanals i diàries dels volums vehiculars.

Recollits els plans futurs de millora de la xarxa viària amb influència directa o indirecta en els fluxos de vehicles en el corredor en estudi, fonamentalment les actuacions recollides en el Pla de Carreteres de Catalunya.

A partir d’aquesta informació s’han identificat els factors més importants que influeixen sobre l’ús dels corredors en estudi:

Identificació de les variables socio-econòmiques i urbanístiques. Projeccions a mig i a llarg termini.

Identificació d’altres projectes dins de l’àrea d’influència i de les seves possibles característiques.

Segmentació i caracterització dels diferents tipus d’usuaris de la nova infraestructura; dies laborables, caps de setmana, hivern o estiu, turisme, trànsits de pas, pesats, etc. Informació addicional. Treball de camp

La informació recollida s’ha completat i actualitzat amb un treball de camp addicional, tant pel que fa als fluxos com a la matriu de viatges.

És per això que s’han realitzat:

Aforaments automàtics, d’una setmana per ambdós sentits de circulació, en diferents punts de la xarxa viària.

Enquestes de mobilitat. Amb l’objectiu de definir la matriu de viatges Origen/Destinació s’ha realitzat una campanya d’enquestes a diferents punts de la xarxa.

L’enquesta Origen/Destinació ha estat senzilla: Origen viatge, Destinació viatge, freqüència del viatge, motiu del viatge, etc.

Per les característiques d’aquest Corredor s’ha decidit conjuntament amb la Direcció de l’Estudi que la tipologia de dia a caracteritzar era el de dia feiner mig.



4. Caracterització de la mobilitat en el Corredor: Matriu O/D i trànsit sobre la xarxa viària

Amb les dades existents i els treballs de camp realitzats s’ha caracteritzat i modelitzat el trànsit de la xarxa viària en estudi.

En funció dels resultats del treball de camp s’ha desenvolupat un model pel dia feiner mig d’hivern, assignant per a cadascun d’aquest períodes les matrius de viatges dels usuaris, desagregades per nivell socioeconòmic.

5. Estudi de millores. Alternatives

Conjuntament amb la Direcció de l’Estudi, s’han definit diferents alternatives de millores sobre la xarxa viària del corredor.

Aquestes millores poden anar des de la millora de traçat en alguna via (desdoblaments, variants, supressió de corbes, etc.), passant per actuar sobre els peatges de infraestructures existents o previstes,

Un cop definides aquestes millores s’ha estudiat i definit la nova redistribució de trànsits sobre la xarxa viària amb un model d’assignació; creant, amb el programa TRANSCAD, un model (zonificació, graf) on, un cop establertes les característiques de la xarxa, s’ha aplicat un algoritme d’assignació.

L’estudi finalitza amb una conclusió final que resumeix les repercussions que, sobre el funcionament de la xarxa viària, podrien arribar a comportar les diferents alternatives d’actuació.



2. Àmbit d’estudi

2.1. Introducció

Aquesta tasca té per objecte definir els elements necessaris per al desenvolupament del present estudi, considerant-se rellevant tant per les tasques de recol·lecció de dades, com per a la correcta modelització que es durà a terme. Les definicions més importants són:

i. Àrea d’estudi.

ii. Zonificació.

iii. Xarxa viària.

2.2. Definició de l’àrea d’estudi

Aquesta secció té per objecte definir el context espacial d’aplicació del model de transport per a l’anàlisi estratègica. A grans trets, caldria que l’àrea d’estudi abastés tots els llocs des d’on es produeixen o s’atreuen els viatges que utilitzen el sistema de transport que es desitja analitzar.

L’objectiu de l’estudi és caracteritzar els transits, actuals i futurs, del corredor de l’eix del Llobregat entre Barcelona i Manresa.

L’àmbit d’estudi se situa en el corredor viari Manresa-Barcelona,concretament el tram que va des de Terrassa/Abrera fins Manresa de les carreteres C-16, C-55 i C-58, i els accessos a Manresa.

Àrea interna de l’estudi

Sant Quirze Safaja

Sentmenat

Polinyà

Barberàdel Vallès

Ripollet

Caldes de Montbui

els Hostalets

s

Lavit

Piera

d’HortonsSant Llorenç

de Pierola

Masquefa

Sant EsteveSesrovires

Esparreguera Ullastrell

Sant Andreude la Barca

Castellbisbal

Abrera

Martorell

Castellví

del Vallès

Sant Cugat del Vallès

Sant Quirze

Rubídel VallèsBadia

Cerdanyoladel Vallès

Olesa deMontserrat

Sant Vicenç de Castellet

el Pont de Vilomara

Sant Fruitós

el Pont de Vilomara

Sant Salvador

el Bruc

de Guardiola

Collbató

de Montserrat

Castellbell i el Vilar

Manresa

Monistrol

Castellgalí

Marganell

Sant Joande Vilatorrada

el Borràs

de Bages

Matadepera

de CaldersMonistrol

TerrassaViladecavalls

Rellinars

i Rocafort

Vacarisses

Navarcles

Mura

Talamanca

Sant Llorenç Savall

Castellardel Vallès

Granera

Castellterçol

Gallifa

Sabadell

de MogodaSanta Perpètua

Montcada

Montcada

Castellcir

Sant Feliude Codines

Palau dePlegamans

C-55

C-25

C-16

C-25

C-55

C-16

C-58

N-150

N-150

C-16

C-16

C-58

C-58

N-IIBP-1415

BP-1417

C-243

C-16

Barce

lonaSant Vicenç dels

Horts

El Papiol

Martorell

Abrera

Sant Cugat

Cerdanyola

Terrassa


Manresa

Sallent

Rajadell

Artés

C-55

C-25

C-16

C-25

C-55

C-16

C-58

N-150

N-150

C-16

C-16

C-58

C-58

N-IIBP-1415

BP-1417

C-243

C-16

Barce


Horts

El Papiol

Martorell

Abrera

Sant Cugat

Cerdanyola

Terrassa


Manresa

Sallent

Rajadell

Artés

Barce


Horts

El Papiol

Martorell

Abrera

Sant Cugat

Cerdanyola

Terrassa


Manresa

Sallent

Rajadell

Artés

La demanda d’aquest corredor estarà compost per trànsits:

D’agitació de la pròpia comarca (bàsicament Bages, Baix Llobregat i Vallès Occidental).

Intracomarcal amb comarques veïnes (Barcelonés, Vallès Oriental i Berguedà).

Llarg recorregut procedents o amb destinació fora de les comarques del corredor.

Àrees interna i externa de l’estudi

les Valls de Valira

Josa i Tuixén

Fígols i Alinyà

la Vansa i Fórnols

Vielha

Vinyols i els Arcs

Pedret i Marzà

Forallac

Susqueda

Cànoves i Samalús

de Llobregat

el Vendrell

Montellà i Martinet

Puigcerdà

Sant Martí de Centelles

Amposta

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Santa Margarida

Sant Martí

i la Gornal

Balenyà

Prats i Sansor

Isòvol

F ontanals de Cerdanya

Alàs i Cerc

Arres

Vielha e Mijaran

Naut Aran

Alt Àneu

Vall de Cardós

Sort

Baix Pallars

el Pont de Suert

Tremp

Castell de Mur

Isona i Conca Dellà

Montferrer i Castellbò

la Seu d’Urgell

Ribera d’Urgellet

les Valls d’Aguilar

la Coma i la Pedra

Guixers

Solsona

Balaguer

les Avellanes i Santa Linya

Torrefeta i Florejacs

els Plans de Sió

Cervera

Ribera d’Ondara

de Riucorb

Mollerussa

Gimenells i el Pla de la Font

les Borges Blanques

Tortosa

Gandesa

Móra d’Ebre

Reus

Aiguamúrcia

el Montmell

d’Empordàla Bisbal

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

Saus

Santa EulàliaPalau de

Figueres

Castellar del Riu

la Vall de Boí

Cava

Granyan ella

la Baronia de Rialb

la Vall d’en Bas

Lluçà

Mediona

Figaró − Montmany

Odèn

Olius

Orpí

Conca de Dalt

Pinell de Solsonès

Porqueres

Sant Aniolde Finestres

ALT URGELL

PLA DE L’ESTANY

OSONA

BAGES

URGELL

MARESME

BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP

PRIORAT

BAIX CAMP

RIBERA D’EBRE

GARRAF

TERRA ALTA

BAIX EBRE

GARROTXA

SELVA

GIRONÈS

ALT EMPORDÀ

RIPOLLÈS

VALLÈS ORIENTAL

BERGUEDÀ

CERDANYA

SOLSONÈS

VAL D’ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS JUSSÀ

NOGUERA

SEGARRA

SEGRIÀ

GARRIGUESCONCA DE BARBERÀ

TARRAGONÈS

ALT PENEDÈS

VALLÈS OCCIDENTAL

BARCELONÈS

BAIX EMPORDÀ

PLA D’URGELL

MONTSIÀ

BAIX PENEDÈS

ANOIASabadell

Terrassa

Olot

Girona

Valls

Tarragona

Montblanc

Falset

Vic

Ripoll

Berga

Lleida

Tàrrega

Farrera

Vilanova i la Geltrú

Castellet

i els Monjos

Castellví de la Marca

Olèrdola

Vilafrancadel Penedès

d el PenedèsAvinyonet

Subirats

TorrelavitFont−rubí

Cabrerad’Igualada

Santa Margaridade Montbui

Igualada

Viver i Serrateix

i Rocafortel Pont de Vilomara

Manresa


Orís

Rupit i Pruitles Masiesde Voltregà

Sant Feliu

Barcelona

i ReixacMontcada

Fogars de Montclús

les Franquesesdel Vallès

Granollers

de RonçanaSanta Eulàlia

Bigues i Riells

Mataró

Riells i Viabrea

Santa Coloma de Farners

del Llor i BonmatíSant Julià

la Vall de Bianya

Vilablareix

Banyoles

Castell − Platja d’Aro

Lluçà

Viver i Serrateix

de Voltregàles Mas ies

Orís

Vic

R upit i Pruit

Sant Quirze Safaja

Sentmenat

Polinyà

Barberàdel Vallès

Ripollet

Caldes de Montbui

Corbera de Llobregat

Begues

els Hostalets

Sant Sadurníd’Anoia

les Cabòries

del Penedès

etes

a

avit

da

d’Olèrdola

s

dès

enedès

Lavit

la

SesgarriguesSant Cugat

rdola

Piera

d’HortonsSant Llorenç

Subirats

de Pierola

Masquefa

Avinyonet

Olivella

Sant Pau d’Ordal

Sant EsteveSesrovires

Gelida

Olesa deBonesvalls

Esparreguera

Molins de Rei

Sant Vicençdels Horts

Santa Colomade Cervelló

de Llobregat

Viladecans

de Llobregat

el Papiol

de Cervellóla Palma

Cervelló

Ullastrell

Sant Andreude la Barca

Castellbisbal

Torrellesde Llobregat

Abrera

Martorell

de RosanesCastellví

Vallirana

Pallejà

de LlobregatSant Climent

Gavà

del Vallès


Sant JustDesvern

de Llobregat

de Llobregat

Llobregatel Prat de

Cornellà

Sant Quirze

Rubí

Sant Feliu

Sant JoanDespí

Sant Boi

del VallèsBadia

Cerdanyoladel Vallès

Esplugues

de Llobregatl’Hospitalet

Olesa deMontserrat

Sant Vicenç de Castellet

el Pont de Vilomara

Sant Fruitós

el Pont de Vilomara

Sallent

Sant Salvador

el Bruc

de Guardiola

Sant Mateude Bages

Collbató

de Montserrat


Manresa

de Bages

Monistrol

Castellnou

Castellgalí

Santpedor

Marganell

Sant Joande Vilatorrada

Callús

el Borràs

de Bages

Matadepera

de CaldersMonistrol

Terrassa

Artés

Viladecavalls

Rellinars

i Rocafort

Vacarisses

Navarcles

Mura

Talamanca

Calders


Castellardel Vallès

Granera

Castellterçol

Gallifa

Moià

Sabadelldel Vallès

Tiana

Santa Mariade Martorelles

Montornès del Vallès

la Llagosta

i Reixac

Sant Adrià de Besòs

Santa Colomade Gramenet

de MogodaSanta Perpètua

Montcada

Montcada

Barcelona

Martorelles

CampsentellesSant Fost de

Badalona

Mon

Figaró − Montmany

l’Ametlla del Vallès

Montmeló

Granolle

Canovelles

Aiguafreda

la Sagrera

Bigues i Riells

Bigues

Parets del Vallès

de Balenyàels Hostalets

Sant Martí de Centelles

Castellcir

Sant Feliude Codines

Palau dePlegamans

Collsuspina

Santa Eulàliade Ronçana

Lliçà d’Amunt

Lliçà de Vall

Mollet

l’Abella

Balenyà

Centelles

Taga

Fig

la Ga



Per això s’ha definit:

Àrea interna: influenciada directament pel traçat del corredor de l’eix de Llobregat (C-16 i C-55), tram Barcelona-Manresa. Els límits de l’àrea interna es van establir considerant els límits de les comarques per on discorre el traçat d’aquests eixos fins l’àrea metropolitana de Barcelona o els eixos transversals estructurals.

Àrea externa: corresponent a la resta de comarques de Catalunya. Engloba la xarxa viària que comunica l’àrea interna amb la resta de Catalunya i l’exterior, canalitzant el trànsit de penetració (amb un dels extrems del viatge fora de l’àrea interna) i el trànsit de pas (els dos extrems del viatge fora de l’àrea interna).

Tan mateix, es fa necessari tenir en compte els trànsits amb origen i/o destinació fora de Catalunya, proposant un conjunt de “portes externes” que permetin tenir en compte aquests trànsits.

2.3. Definició de zonificació

En aquest context, l’àrea d’estudi es divideix en zones que constitueixen la unitat bàsica d’anàlisi de transport. Les zones han de ser unitats espacials relativament homogènies en termes d’ús del sòl i característiques de la població, donat que aquestes són variables fonamentals per a explicar la demanda per viatges.

El sistema de zonificació s’ha de definir amb un nivell de detall adequat per a predir els fluxos de trànsit a la xarxa principal de carreteres i a les carreteres que l’alimenten. Cal considerar el fet que el nivell pot resultar excessiu en àrees allunyades de la via estudiada en el projecte, mentre que en àrees properes pot resultar insuficient.

Com que l’àmbit d’estudi considerat és tota Catalunya, s’ha utilitzat per zonificar-lo les divisions municipals i comarcals.

S’han definit 156 zones de transport de les quals 117 defineixen l’àmbit d’estudi, 36 per la resta de Catalunya i 3 portes externes.

Zones internes: Les comarques del Bages, Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental, es zonifiquen segons les divisions municipals, disgregant-se a més les ciutats de Manresa per barris i Barcelona per districtes:

divisions per Municipis (90 zones)

Manresa per barris (17 zones)

Barcelona per districtes (10 zones)

Zones externes: A la resta de comarques de Catalunya es manté la divisió comarcal com a zona de transport (36 zones).

Portes externes: Complementàriament, s’han considerat quatre zones d’aportació de vehicles d’altres zones externes a Catalunya anomenades “portes”. Les 3 portes externes definides han estat: Andorra-França, Aragó i València.

Per definir les zones internes s’ha utilitzat la divisió municipal per un millor encaminament dels viatges de l’àrea interna en el graf del model. Això és necessari ja que, per exemple, usuaris amb procedència o destinació a comarques de l’àrea metropolitana, utilitzaran un determinat eix en funció (entre d’altres variables) de la seva proximitat, que depèn de la seva localització geogràfica dins de la comarca. A més aquesta divisió municipal de les comarques de l’àrea interna accelera molt el tractament de les matrius.

Per la resta de la modelització, com els models de generació/atracció de la demanda futura, s’ha utilitzat la divisió comarcal per a tota l’àrea d’estudi.

En la següent figura es presenta la zonificació adoptada per a les zones internes i externes de l’àmbit d’estudi. Es possible observar la distribució espacial d’aquestes zones.

Zonificació de l’àmbit d’estudi: àrees externa i interna

Almeria-Valencia

França-Andorra

NogueraZaragossa

Alt Urgell

Segrià

Pallars Sobirà

Alt EmpordàPallars Jussà

Osona

Berguedà

Baix Ebre

Solsonès

Selva

Ripollès

AnoiaVallès Oriental

Ribera d'Ebre

Garrigues

Terra Alta

Montsià

Garrotxa

Segarra

Baix Empordà

Val d'Aran

Alt Penedès

Cerdanya

Alt Camp

Priorat

Alta Ribagorça

Maresme

Tarragonès

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Garraf

Osona

olsonès

Anoia

Vallès Oriental

Alt Penedès

M

Penedès Garraf

Sant Mateu de Bages

Navàs

Moià

Terrassa

Cardona

Santa Maria d'Oló

Sallent

Avinyó

Castellfollit del Boix

Fonollosa

Begues


Mura

Rajadell

Castellar del Vallès

Aguilar de SegarraManresa


Vacarisses

Gaià

Sabadell

Sant Salvador de Guardiola

Balsareny

Sants-Montjuic

Calders

Rubí

el Prat de Llobregat

Castellbisbal Cerdanyola del Vallès

Gavà

Talamanca

Castellnou de Bages

Barcelones

Sentmenat

Cervelló


el Pont de Vilomara i Rocafort

Esparreguera

Vallirana

Sant Feliu Sasserra

Sant Fruitós de Bages

Sant Boi de Llobregat

Monistrol de Calders

Sarria-St Gervasi

Abrera

Viladecans

Viladecavalls


Collbató

ArtésSantpedor

Castellví de Rosanes

Gallifa

Molins de Rei

Santa Perpètua de Mogoda

Palau de Plegamans

Sant Quirze del Vallès

Marganell

Torrelles de Llobregat

Castelldefels

Callús

Sant Feliu de Llobregat

Horta-Guinardo

Sant Marti

el Papiol

Polinyà

Barberà del Vallès

Santa Coloma de Cervelló

Ullastrell

Les CortsCiutat Vella

Ripollet

Eixample dret

Badia del Vallès

Montcada i Reixac

Almeria-Valencia

França-Andorra

NogueraZaragossa

Alt Urgell

Segrià

Pallars Sobirà

Alt EmpordàPallars Jussà

Osona

Berguedà

Baix Ebre

Solsonès

Selva

Ripollès

AnoiaVallès Oriental

Ribera d'Ebre

Garrigues

Terra Alta

Montsià

Garrotxa

Segarra

Baix Empordà

Val d'Aran

Alt Penedès

Cerdanya

Alt Camp

Priorat

Alta Ribagorça

Maresme

Tarragonès

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Garraf

Osona

olsonès

Anoia

Vallès Oriental

Alt Penedès

M

Penedès Garraf

Sant Mateu de Bages

Navàs

Moià

Terrassa

Cardona

Santa Maria d'Oló

Sallent

Avinyó

Castellfollit del Boix

Fonollosa

Begues


Mura

Rajadell

Castellar del Vallès

Aguilar de SegarraManresa


Vacarisses

Gaià

Sabadell

Sant Salvador de Guardiola

Balsareny

Sants-Montjuic

Calders

Rubí

el Prat de Llobregat

Castellbisbal Cerdanyola del Vallès

Gavà

Talamanca

Castellnou de Bages

Barcelones

Sentmenat

Cervelló


el Pont de Vilomara i Rocafort

Esparreguera

Vallirana

Sant Feliu Sasserra

Sant Fruitós de Bages

Sant Boi de Llobregat

Monistrol de Calders

Sarria-St Gervasi

Abrera

Viladecans

Viladecavalls


Collbató

ArtésSantpedor

Castellví de Rosanes

Gallifa

Molins de Rei

Santa Perpètua de Mogoda

Palau de Plegamans

Sant Quirze del Vallès

Marganell

Torrelles de Llobregat

Castelldefels

Callús


Horta-Guinardo

Sant Marti

el Papiol

Polinyà

Barberà del Vallès

Santa Coloma de Cervelló

Ullastrell

Les CortsCiutat Vella

Ripollet

Eixample dret

Badia del Vallès

Montcada i Reixac



2.4. Definició de la xarxa de transport privat (xarxa viària)

L’Eix del Llobregat, en el tram analitzat en aquest estudi, es el corredor de comunicació viaria amb la regió metropolitana de Barcelona. I un dels accessos als Pirineus des d’aquesta mateixa regió metropolitana, travessant la serralada muntanyosa del Cadi-Moixeró pel Túnel del Cadi.

Aquest corredor nord-sud de l’eix del Llobregat està constituïts per les carreteres: C-16, C-55 i C-58.

Varis eixos transversals, orientats oest-est, connecten aquests tres viaris nord-sud entre ells, i amb la resta de xarxa viària principal catalana. Els més importants són l’eix mediterrani (AP-7/B-30) al sud i l’eix transversal (C-25) al nord, delimitant justament el tram estudiat del corredor nord-sud.

Xarxa viaria de l’Eix del Llobregat, tram Barcelona-Manresa

2.4.1. Autopista i carretera C-16

La carretera C-16, de 134 km de longitud, comença a Barcelona amb els Túnels de Vallvidrera, seguint per l’autopista fins a Manresa per acabar, més enllà del Túnel del Cadí, enllaçant amb la N-260. Uneix les poblacions de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Manresa, Berga i Puigcerdà. La seva traça és paral·lela al riu Llobregat des de Sant Vicenç de Castellet fins a Guardiola de Berguedà.

L’eix viari del Llobregat (C-16/E-9), de direcció nord-sud, té les següents característiques principals:

L’eix viari C-16 és una autopista de peatge de 2 carrils per sentit des de Barcelona fins a Sant Fruitós de Bages (P.K. 57), des d’on prossegueix com autovia fins a Navas (P.K. 76).

Entre Navas i Berga es converteix en una carretera d’un carril per sentit amb abundants carrils per a lents, i amb variants a totes les poblacions (exceptuant la Colònia Rosal), fet que permet mantenir una bona velocitat mitja. L’any 2003 va ser adjudicada la millora d’aquest tram per passar a ser una autovia de 2 + 2 en règim de peatge a l’ombra, i actualment el tram està totalment en obres fins a Berga (P.K. 96). Actualment, ja han entrat en servei varis trams.

Des de Berga fins l’inici de la concessió del Túnel del Cadí (P.K. 117), la velocitat mitja disminueix, tot i que les poblacions també presenten variants, donat que aquest tram, 1+1, té una orografia més complicada i no té carrils per a lents entre Cercs i Baga.

El tram que correspon a la concessió del Túnel del Cadí és una carretera d’un carril per sentit amb carril per a lents en sentit de pujada cap al túnel. Al túnel presenta 1 carril per sentit amb una àmplia mitjana en cas d’emergència.

La carretera C-16 s’inicia a Barcelona a l’enllaç amb la Ronda de Dalt (B-20).

La concessió dels Túnels de Vallvidrera (TABASA), de 16,7 km de longitud, té al túnel principal 3 carrils reversibles, i a la resta és una autopista de 2+2. El peatge troncal es localitza a la sortida de la boca nord del túnel principal.

Aquesta concessió enllaça amb la concessió d’ AUTEMA des de Sant Cugat a Manresa, de 43,1 km de longitud. Autopista bàsicament 2+2, amb un tercer carril de lents en alguns punts, amb peatge troncal i lateral Sant Vicenç de Castellet (P.K.41,5).

A Sant Cugat l’autopista C-16, P.K. 13, enllaç amb les autovies A-7 i B-30.

A Terrassa, P.K. 21, enllaç amb l’autopista C-58 procedent del nus de la Trinitat a la sortida nord de Barcelona.

A Sant Vicenç de Castellet, P.K. 41,5, enllaç amb la carretera C-55.

Al P.K. 58 enllaç amb l’Eix Transversal (C-25).

La carretera C-16 està desdoblada a la variant de Berga.

A Berga enllaç amb la C-26 direcció Solsona, P.K. 96,5, i direcció Ripoll, P.K. 99,5.



A Guardiola de Berguedà, P.K. 115, enllaç amb la carretera B-402 (Pobla de Lillet, Gombrèn i Campdevànol).

La concessió del Túnel del Cadí, de 29,7 km de longitud, s’inicia a Baga (P.K. 117) i finalitza a l’enllaç de la C-16 amb la carretera N-260 a Baltarga (P.K. 134). Al P.K. 131 la carrtera C-16 enllaça amb la carretera E-9/C-662, que connecta per Alp amb la N-152, per arribar a Puigcerdà.

La carretera C-16 finalitza enllaçant amb la N-260 fins a la frontera francesa on, amb la N-20, constitueix l’eix europeu E-9 fins a Paris.

2.4.2. Carretera C-55

La carretera C-55, de 79 km de longitud, comença a Abrera a l’enllaç amb la A-2, segueix fins a Manresa i acaba a Solsona enllaçant amb la carretera C-26. Uneix les poblacions de Abrera, Monistrol, Manresa, Cardona i Solsona. La seva traça és paral·lela al riu Llobregat des de Abrera fins a Sant Vicenç de Castellet, i passat Manresa és paral·lela al riu Cardener fins a Solsona.

La carretera C-55, de direcció predominantment nord-sud, té les següents característiques principals:

Durant pràcticament tot el seu recorregut és un viari de carretera principal de 1 carril per sentit, presentant en alguns trams 1 carril addicional per a vehicles lents.

Entre els pk 27 i 35 conforma, amb la C-25 (eix transversal), una variant de Manresa, amb 2 carrils per sentit.

La carretera C-55 s’inicia a Abrera a l’enllaç amb la A-2, a pocs quilòmetres de l’enllaç amb l’eix del mediterrani (AP-7).

A Castellbel i El Vilar (pk 15,5) enllaça amb la carretera C-58.

A Sant Vicenç de Castellet, P.K. 19, enllaç amb la autopista C-16.

A la variant de Manresa té 2 enllacos més a la autopista C-16: Manresa-Pont de Vilomara (pk 28,5) i Manresa-Viladordis (pk 29,7).

Al nus viari del Guix enllaça amb la C-16C .

Al P.K. 33 enllaç amb l’Eix Transversal (C-25).

La carretera C-55 finalitza enllaçant amb la C-26 a Solsona.

2.4.3. Autopista i carretera C-58

La carretera C-58, de 39 km de longitud, comença a Barcelona al nus de la Trinitat, seguint com a autovia fins a Terrassa, a on es converteix en carretera fins a finalitzar a Castellbell i El Vilar, enllaçant amb la C-55. Uneix les poblacions de Barcelona, Sabadell, Terrassa i Castellbell i El Vilar.

L’eix viari del la C-58, de direcció sudest-noroest , té les següents característiques principals:

L’eix viari C-58 és una autovia de peatge de 3 carrils per sentit des de Barcelona fins a Sabadell (P.K. 15), des d’on prossegueix com autovia de 2 carrils per sentit fins a Terrassa (P.K. 20).

A partir de la seva confluència amb l’autopista C-16, a Terrassa, es converteix en una carretera d’un carril per sentit amb abundants carrils per a lents

La carretera C-58 s’inicia a Barcelona al Nus de la Trinitat

A Badia del Vallés l’autovia C-58, P.K. 8,5, enllaça amb les autovies A-7 i B-30.

A Terrassa, P.K. 21, enllaç amb l’autopista C-16 procedent dels túnels de Vallvidrera de Barcelona. A partir d’aquest enllaç el viari C-58, redueix la seva secció transformant-se en una carretera bàsicament 1+1, amb alguns trams amb un tercer carril per lents. La carretera C-58 té a partir d’aquí dos enllaços més amb la C-16, a Viladecavalls (P.K. 25) i Vacarisses (P.K.32).

La carretera C-58 finalitza enllaçant amb la carretera C-55 a Castellbell i El Vilar.

2.4.4. Eixos transversals complementaris

Aquestes tres vies descrites formen part de tres eixos estructurants nord-sud.

Varis eixos transversals, orientats oest-est, connecten aquests tres eixos nord-sud entre ells, i amb la resta de la xarxa viària principal catalana. Els més importants són l’eix del mediterreni AP-7/B-30 al sud i l’eix transversal (C-25) al nord.

Eix del Mediterrani (AP-7/B-30): Entre Girona i Lleida. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquesta via connecta pel sud les 3 carreteres principals del corredor: la autopista C-16, la autopista C-58 i la carretera C-55

Eix Transversal (C-25): Entre Girona i Lleida. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquesta via connecta la C-16 amb la C-55 pel nord de Manresa.



2.4.5. Característiques de la xarxa viaria del corredor

En el tram estudiat, les carreteres C-55 i C-58 estan formades, bàsicament, per un carril per sentit excepte en els trams amb pendent pronunciada, en què hi ha dos carrils de pujada i un de baixada, mentre que la configuració de la C-16 és de dos carrils per sentit i via de peatge.

La C-16 és una via de peatge amb dues barreres de peatge al area d’estudi:

Sortida / Entrada a Sant Vicenç de Castellet

Tram central a Manresa

Esquema de la xarxa viària de l’àmbit d’estudi amb nombre de carril de les vies.

La via on es circula més ràpid és la C-16 (que és una autopista) amb una velocitat mitjana diària de 100 km/h. La velocitat de la C-58 és d’uns 70 km/h mentre que la de la C-55 és d’uns 60 km/h.

Velocitat mitjana diària

Sabadell

Terrassa

Barcelona


Vilafranca del Penedès

Granollers

Mataró

Igualada

Manresa

0 4 8

Kilometers

Capital comarcaVelocitat mitjana diària

30.00 (111)60.00 (701)70.00 (491)100.00 (841)

Capacitat horària per via i sentit

Sabadell

Terrassa

Barcelona


Vilafranca del Penedès

Granollers

Mataró

Igualada

Manresa

0 4 8

Kilometers

Capital comarcaCapacity

800 to 2000 3040 to 4000 4001 to 50005001 to 60007000 to 12000

La capacitat de l’autopista és d’entre 5.000 i 6.000 veh/h per sentit, mentre que la C-55 i la C-58 tenen capacitats d’entre 1.200 i 1.900 veh/h/sentit

1 c a rr il p e r se n t it2 c a rr ils p e r se n t it2 c a rr ils se n t it M a n re sa i 1 c a rr i l se n t it B a rc e lo n a

2 c a rr ils se n t it B a rc e lo n a i 1 c a rr il se n t it M a n re sa

L le g e n d a

S a n t Q

S e n tm e n a t

P o lin y à

B a rb e ràd e l V a llè s

R ip o lle

C a ld

o s ta le ts

d ’H o rto n sS a n t L lo re n ç

ie ro la

M a s q u e fa

S a n t E s te v eS e s ro v ire s

E s p a r re g u e ra U lla s tre l l

C a s te l lb is b a l

A b re ra

M a r to re ll

d e l V a llè s

S a n t C u g a t d e l V a llè s

S a n t Q u irze

R u b íd e l V a llè sB a d ia

C e rd a n y o lad e l V a llè s

O le s a d eM o n ts er ra t

S a n t V ic e n ç d e C a s te lle t

e l P o n t d e V ilo m a ra

S a n t F ru itó s

e l P o n t d e V ilo m a ra

C o llb a tó

d e M o n ts e r ra t

C a s te l lb e ll i e l V ila r

M a n re s a

M o n is tro l

C a s te llg a lí

g a n e ll

S an t J o a nd e V ila to rra d a

e l B o r rà s

d e B a g e s

M a ta d e p e ra

d e C a ld e rsM o n is tro l

T e rra s s aV ila d e c a v a lls

R e llin a rs

i R o c a fo rt

V a c a ris s e s

N a v a rc le s

M u ra

T a la m a n c a

S a n t L lo re n ç S av a ll

C a s te lla rd e l V a llè s

G ra n e ra

C a s te ll te rç o l

G a lli fa

S a b a d e ll

Sd e



2.4.6. Caracterització de Xarxa Futura

La Generalitat de Catalunya té previst realitzar en el marc del seu Pla de Carreteres, amb horitzó 2026, tota un sèrie de millores a l’eix del Llobregat i el seu entorn, a més d’altres millores en altres punts de la xarxa catalana que poden tenir repercussions sobre la demanda d’aquest eix viari.

La principal actuació de millora de xarxa viaria en el tram estudiat, és el que dóna peu a aquest estudi: el desdoblament de la carretera C-55, entre Castellbell i El Vilar/Sant Fruitós de Bages.

El pagina següent es presenta el plànol de la traça de l’actuació prevista.

En la majoria del seu traçat aquesta obra de millora aprofita la traça de la carretera actual augmentant el nombre de carrils, menys al municipi de Castellgalí a on es construeix una nova via deixant l’actual carretera com a via de servei.

La nova autovia presentarà 2 carrils per sentit, ampliant-se a 3+3 a la circumval·lació de Manresa.

Es de destacar que l’enllaç est amb la C-25 es realitzarà mitjançant un túnel sota l’actual C-16c.

A la següent taula i plànol s’han recollit les principals característiques de les actuacions de millora previstes pel Departament de Política Territorial i d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a la resta de l’eix del Llobregat.

De la resta d’actuacions previstes destaca la prolongació del desdoblament de la carretera C-16, fins a Baga i el desdoblament de tot l’Eix Transversal (C-25) entre Cervera i Girona.



Plànol del desdoblament de la carretera C-55, tram Castellbell i El Vilar/Sant Fruitós de Bages

Apèndix 1: Estudi de Trànsit. Interacció enllaç “El Guix ... · addicional. Treball de camp...

Documents

Transcript of Apèndix 1: Estudi de Trànsit. Interacció enllaç “El Guix ... · addicional. Treball de camp...