Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp

Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?

Resultats del treball de camp

Projecte Reflexions sobre el tercer sector

Pau Vidal / Imma Guixé

Maria Sureda

Col·lecció Papers de Recerca OTS

05

Juny 2005

Autors:

Pau Vidal ([email protected])

Coordinador general i investigador.

Expert en gestió d’organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció d’Empreses i MBA. Professor de gestió d’organitzacions no lucratives, i direcció de projectes; codirector del postgrau de Funció Gerencial a les ONGD a ESADE. Professor convidat de planificació estratègica a la UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya i és coautor del llibre La gestió de les organitzacions no lucratives, publicat en català (Columna) i en castellà (Deusto). Ha realitzat diversos projectes de consultoria en el món de les organitzacions no lucratives.

Imma Guixé ([email protected])

Coordinadora i investigadora de l’estudi Reflexions sobre el tercer sector.

Experta en cooperació internacional i drets humans. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Desenvolupament per la Universitat de Sussex (Regne Unit) i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia (Nova York). Ha treballat per a diverses ONG europees i llatinoamericanes, i ha estat consultora per a organismes internacionals com el PNUD. És autora de diversos articles i ponent en cursos de cooperació, gènere i gestió de projectes i ONG.

Equip de treball:

Maria Sureda

Ha realitzat la carrera de Direcció i Administració d’Empreses, i MBA a ESADE. Ha col·laborat en l’estudi sobre el finançament del món associatiu juvenil i en la recerca amb el Consejo de la Juventud de España.

Projecte Reflexions sobre el tercer sector. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp

Finançat per: CETC (Centre d’Estudis de Temes Contemporanis)

Realitzat per: Observatori del Tercer Sector

Direcció: Pau Vidal

Publicat: 2005

Les Carolines 10, 2n - 08012 Barcelona www.tercersector.net


Resultats del treball de camp

Projecte Reflexions sobre el tercer sector

Pau Vidal / Imma Guixé

Maria Sureda

Juny 2005

Continguts

1. Introducció ....................................................................................3

2. Justificació: per què una organització ha d’estar legitimada? .................4

3. Aproximació conceptual: què es la legitimitat? Dimensions del concepte .................................................................5

4. Actors: qui legitima? .......................................................................6

5. Tipus de legitimitat: què legitimar? ...................................................7

6. Variables clau per gestionar la legitimitat ...........................................7

6.1. Caràcter o naturalesa moral i legal de la missió .......................8

6.2. Representativitat.................................................................8

6.3. Efectivitat ..........................................................................9

6.4. Transparència i rendició de comptes ......................................9

7. Reptes de la legitimitat..................................................................10


3

1. Introducció

Durant els últims 15 anys, el context en què treballen les organitzacions no lucratives (ONL) ha canviat substancialment i aquestes s’han convertit en importants actors de les polítiques nacionals i internacionals. Aquest fet s’ha vist acompanyat pel ràpid creixement en nombre, activitats, recursos i massa social.

Tanmateix, certes limitacions respecte a l’impacte dels projectes i activitats que realitzen les ONL han plantejat al llarg d’aquesta dècada la reflexió sobre la necessitat d’apostar per noves estratègies que permetin una transformació efectiva de la realitat en la que es vol incidir. D’aquesta manera, les tasques d’incidència política, en les seves diferents formes, han passat a ser una estratègia central per a la majoria de les ONL, amb l’objectiu de persuadir els diferents grups d’actors (individus, governs, organitzacions internacionals, empreses,...) per què adoptin determinades polítiques, pressupostos i compromisos.

En aquesta línia, les ONL han constituït en els darrers anys vehicles que generen dinàmiques de canvi polític. No obstant això, aquest nou rol més polític i transformador de les ONL ha de fer front a una varietat de crítiques i reptes referents precisament a la legitimitat que ostenten les organitzacions per dur a terme les seves actuacions.

A Catalunya i també a la resta de l’Estat espanyol, les ONL es troben en aquest procés de transició cap a un nou model, la qual cosa evidentment comporta una situació de certa indefinició, però també de reptes i desafiaments per al sector. Com passa en tot moment de canvi, les organitzacions es plantegen el rol que el sector no lucratiu desenvolupa en la nostra societat, i dins aquesta reflexió, les qüestions de legitimitat adquireixen gran rellevància.

Aquest treball pretén reflexionar sobre la legitimitat de les ONL, i contribuir a millorar-ne la gestió a través de la identificació de determinades variables clau. L’aproximació teòrica al concepte de legitimitat es combina amb els resultats d’un estudi de camp que s’ha realitzat a Catalunya durant l’any 2004-05. L’estudi de camp es basa principalment en una enquesta on-line dirigida a unes mil organitzacions catalanes1. Els resultats mostren quina és la posició de les entitats catalanes respecte al tema de la legitimitat, combinant la perspectiva del sector en general amb el cas particular de la seva pròpia organització. Aquests resultats engloben les

1 També s’ha integrat una mostra d’entitats estatals o d’altres comunitats autònomes, i entitats que tot i treballar a Catalunya són delegacions d’organitzacions d’un altre territori.


4

respostes de 244 ONL, que representen un ampli ventall d’entitats quant a àmbit de treball o subsector2 i les dimensions de l’organització (des del punt de vista de pressupost i de recursos humans). La majoria de les entitats són associacions (59%) tot i que també és notable la participació de fundacions en l’estudi (27%). L’enquesta s’ha complementat amb entrevistes a persones rellevants del tercer sector i del món acadèmic.

2. Justificació: per què una organització ha d’estar legitimada?

El tema de la legitimitat encara està escassament explorat dins el tercer sector. Tot i així, la legitimitat es configura com un tema clau per al tercer sector i per a les organitzacions, com reflecteixen els resultats de l’enquesta. Amb més detall, es pot observar que mentre la majoria d’organitzacions reconeix que la legitimitat és un àmbit fonamental per al tercer sector (88%), els resultats varien lleugerament quan es refereix a si es tracta d’un tema prioritari per a la seva pròpia organització (67%).

Analitzant aquestes respostes segons el sector d’activitat de les entitats, es presenten algunes diferències significatives. Per exemple, cal destacar que el sector que presenta un major grau d’acord amb què la legitimitat és fonamental al sector és el de les entitats socials (gairebé 95%), mentre que el que li atorga menys importància és el de cooperació (76%).

Aquestes diferències pel que fa a la importància del concepte per al tercer sector en general no es traslladen a l’hora de determinar la prioritat de la temàtica dins les pròpies entitats, on els diferents sectors es posicionen de manera similar.

Gràfic 1: Legitimitat és fonamental en el sector

43%

45%

1%

1%

7%

3%

Totalment en desacord

Bastant en desacord

Ni d'acord ni en desacord

Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

Gràfic 2: Legitimitat és una prioritat a la seva entitat

39%

28% 1%

4%

25%

3% Totalment en desacord

Bastant en desacord


Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

2 S’han classificat les entitats en set àmbits de treball: social (32%), cultura (15,6%), cooperació (13,5%), inserció/integració (8,6%), educació i lleure (17,2%), medi ambient (6,1%), iniciatives comunitàries (7%).


5

D’altra banda, resulta difícil determinar una única raó per la qual es considera que la legitimitat és un tema important per a les organitzacions, ja que es dóna una combinació multicausal. Cal destacar que la majoria de les entitats consideren que les causes més importants estan relacionades amb la seva missió d’actuar o influir en la societat, o amb l’increment del suport social, mentre que en segona posició es troben els factors relacionats amb la pròpia supervivència de l’entitat, l’obtenció de recursos i la capacitat d’incidir en l’àmbit polític.

Gràfic 3: Raons en què es basa la importància de la legitimitat

4%

10% 10% 11%

25%

12%5%

26%20%

32%

32%

31%

32%

27%

4% 3% 4% 5% 5%

4% 4%1% 0%2%

0%

34%23%

56%

54%

28%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Obtenir recursospúblics i privats

Aconseguirrecolzament social

(socis,etc)

Actuar o influir enla societat

Participar enl'àmbit polític

La pròpiaexistència del'organització

NS/NR

5-Molt important

4

3

2

1-Poc important

M IT JA N A = 3,61M IT JA N A = 3,46M IT JA N A = 4,39M IT JA N A = 4,18M IT JA N A = 3,53

3. Aproximació conceptual: què es la legitimitat? Dimensions del concepte

Trobar una definició completa de legitimitat és una tasca més difícil del que es podria esperar. A efectes d’aquest estudi, definim la legitimitat com «aquell estatus particular en què els actors socials perceben una organització i que permet aquesta ser i fer quelcom en societat».

La noció de legitimitat té un caràcter multifacètic. Les diferents dimensions del terme de legitimitat —moral, legal, social o política, i tècnica— poden coexistir en les organitzacions i estan fortament interrelacionades. És important destacar que la majoria d’autors posen especial èmfasi en la dimensió moral de la legitimitat. El fet que la majoria d’organitzacions tinguin com a missió la construcció d’una societat més justa i solidària, on predominen una sèrie de valors, fa que el component moral adquireixi major rellevància.

No obstant, segons els resultats de l’enquesta, no queda tan clar que la majoria de les organitzacions doni per suposat que el fet de treballar en el tercer sector, o en l’àmbit no lucratiu, la legitimi completament per se. Davant l’afirmació que la


6

legitimitat és inherent al sector per la seva pròpia naturalesa, gairebé totes les entitats se situen en una posició intermèdia, sense declarar-se completament a favor ni en contra, agrupant tres quartes parts de la mostra.

Gràfic 4: Legitimitat inherent a la pròpia naturalesa de les ONG

30%

9%10%

18%

29%

4% Totalment en desacord

Bastant en desacord


Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

4. Actors: qui legitima?

La pròpia definició del concepte de legitimitat ens porta a preguntar-nos qui legitima o qui atorga legitimitat a les organitzacions no governamentals. De fet, aquest és un aspecte clau en tant que no existeix legitimitat si aquesta no és atorgada.

Les organitzacions del tercer sector no poden ser compreses fora del context social i del nucli o massa social que generen al seu voltant. La majoria d’entitats consideren que són els usuaris, socis i la societat en general els principals agents que les legitimen.

Gràfic 5: Actors que atorguen legitimitat

5%

18%

6%

3%

47%

2%

4%

2%

5%

6%

7%

3%

3%

2%

8%

15%

26%

21%

21%

11%

10%

9%

6%

23%

39%

18%

34%

39%

9%

25%

21%

22%

31%

2%

56%

58%

64%

30%

2%

3%

2%

2%

7%

4%

5%

5%

3%

24%

9%

23%

33%

11%

30%

25%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Administració Pública

Empresa privada

Organitzacions desegon ordre

Altres organitzacionsdel sector

Institucions religioses

La societat engeneral/els ciutadans

Els socis

Els usuaris

Els mitjans decomunicació

1-Poc important

2

3

4

5-Molt important

NS/NR


7

5. Tipus de legitimitat: què legitimar?

És possible distingir entre la legitimitat que s’atorga a una organització com a tal (legitimitat global) i la legitimitat que s’atorga a les seves activitats en general o en particular (legitimitat ocasional). Aquesta distinció, encara que a vegades pot ser difícil d’aplicar a la pràctica, té rellevància en tant que ajuda a explicar situacions on una organització pot gaudir de legitimitat general però no respecte a determinades activitats que realitza, o viceversa.

Les entitats enquestades indiquen que existeixen diferències en el grau de legitimitat segons el tipus d’activitats. Així, mentre en les activitats de sensibilització i difusió, prestació de serveis i participació gairebé la meitat d’entitats es consideren totalment legitimades, en l’àmbit de la incidència política el grau de legitimació no és tan evident. Una mostra de què no es pot parlar d’una legitimitat global segons l’opinió de les mateixes ONL és el fet de què només el 45% de les entitats es consideren legitimades per realitzar qualsevol tipus d’activitat.

Gràfic 6: Tipus de legitimitat

5%

2%

13%

2%

8%

12%

21%

31%

36%

35%

31%

27%

49%

45%

27%

57%

18% 16%

12%

8%

32%

3%

5%

3%

2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Activitats de prestació deserveis

Activitats de participació

Activitats d'incidènciapolítica

Activitats desensibilització i difusió

Qualsevol activitat quevulgui fer la nostra

organització

Gens legitimada

Parcialment legitimada

Força legitimada

Totalment legitimada

NS/NR

6. Variables clau per gestionar la legitimitat

Quan podem dir que una organització està legitimada o gaudeix de legitimitat? En què es basa la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Per tal de donar resposta a aquestes preguntes, oferim una sèrie de variables que ben gestionades proveeixen de legitimitat una organització. Cal mencionar que no es tracta d’un llistat exhaustiu i, per tant, altres variables poden introduir-se en funció de les característiques de cada organització i del context en el qual treballin.


8

6.1. Caràcter o naturalesa moral i legal de la missió

La majoria de les organitzacions tenen com objectius institucionals la promoció d’una sèrie de valors i bens públics (solidaritat, voluntariat, equitat, justícia…). De fet, el compromís amb aquests principis i valors són un tret diferenciador de les organitzacions, que les distingeix d’altres actors socials, com les empreses, que basen la seva existència i actuació en els beneficis econòmics.

Gràfic 7: Missió i objectius socials

57%

1%

34%

7%

1%

Gens

Parcialment

Força

Totalment

NS/NR

Els resultats obtinguts a l’enquesta realitzada mostren com més del 90% d’entitats considera que la seva legitimitat deriva de la seva missió i els objectius socials.

6.2. Representativitat

La representativitat implica promoure i defensar els interessos de determinats grups socials que poden ser tant els destinataris últims de l’acció de les entitats (beneficiaris o usuaris), com els propis membres de l’organització (socis, voluntaris, col·laboradors, etc.). A fi i efecte que existeixi una autèntica representativitat, és necessari que les organitzacions estableixin canals de comunicació que permetin un flux continuat d’informació de qualitat, així com mecanismes interns democràtics que permetin la participació de tots els seus membres en igualtat de condicions.

Gràfic 8: Representativitat

27%

2%7%

23%

41%

Gens

Parcialment

Força

Totalment

NS/NR

De l’enquesta es desprèn que el 68% de les entitats considera que el grau de representativitat dels seus membres o usuaris els atorga part de la legitimitat de la que gaudeixen, encara que no és un factor tan determinant com per exemple el de la missió.


9

6.3. Efectivitat

Una organització que realitzi un treball de qualitat i que generi impacte positiu i significatiu en la societat, no només serà reconeguda moralment sinó també tècnicament. Es tracta d’un dels criteris més importants, especialment davant el rol de les organitzacions cada vegada més consolidat com a proveïdores de serveis en funció de relacions contractuals amb els ens públics. Per poder realitzar intervencions efectives i generar impacte, és necessari que les organitzacions disposin també del coneixement i l’experiència específics respecte al seu àmbit d’actuació.

Un elevat nombre d’ONL considera que la qualitat i eficiència del treball de l’organització (90%) i el seu grau d’experiència (78%) són factors que faciliten bastant o totalment la legitimitat.

Gràfic 9: Qualitat i eficiència

45%

1%

1%

8%

45%

Gens

Parcialment

Força

Totalment

NS/NR

Gràfic 10: Experiència

2%

38%

5%

15%

40%

Gens

Parcialment

Força

Totalment

NS/NR

6.4. Transparència i rendició de comptes

Si l’eficiència i efectivitat en l’actuació són un criteri essencial de legitimitat, això implica intrínsecament l’existència de mecanismes de rendició de comptes de les actuacions portades a terme per les organitzacions, amb la finalitat de mostrar els seus resultats davant múltiples actors: membres, usuaris, ens públics, treballadors...

Gràfic 11: Transparència i rendició de comptes

42%

2%

1%

10%

45%

Gens

Parcialment

Força

Totalment

NS/NR

Les organitzacions són conscients que la legitimitat només els pot ser atorgada si actuen de manera transparent, per això més del 85% declara que la seva legitimitat prové bastant o totalment del nivell de rendició de comptes de l’organització.


10

El repte de les organitzacions és institucionalitzar les diferents variables de legitimitat esmentades anteriorment de manera que es generi i s’incrementi la credibilitat i, en definitiva, la legitimitat de les organitzacions en la societat. La legitimitat no s’adquireix de forma immediata sinó que és fruit d’un procés de treball complex i llarg. Gairebé totes les entitats són conscients d’això, com indica el percentatge del 90% d’organitzacions que manifesta estar bastant o totalment d’acord amb aquesta darrera afirmació.

Gràfic 12: La legitimitat com un procés

44%46%

3%

6%

1%

0%

Totalment en desacord

Bastant en desacord


Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

Els criteris de legitimitat explorats fins ara han fet referència a la pròpia organització, però també és necessari assenyalar l’existència de factors externs que condicionen la legitimitat i sobre els quals les organitzacions tenen poc control directe. Factors com, per exemple, les característiques dels altres actors que treballen en el mateix àmbit, els mitjans de comunicació, l’opinió d’usuaris i socis, la vinculació a entitats reconegudes (congregacions religioses, empreses…) o personalitats, etcètera, poden també ser claus a l’hora d’establir el grau de legitimitat d’una organització.

7. Reptes de la legitimitat

La legitimitat presenta una multitud de reptes per al tercer sector, perquè com ja hem indicat, es tracta d’un tema d’importància creixent però encara prou nou. Un dels majors reptes és, precisament, iniciar un procés de reflexió i debat en el tercer sector sobre la legitimitat, amb el doble objectiu d’avançar en el rol de les ONL en la societat, així com fer front a crítiques i incerteses que en els darrers anys s’han generat al voltant d’aquesta temàtica.

A partir de les entrevistes realitzades destaquem quatre reptes principals per al tercer sector en matèria de legitimitat:

- Finançament. En els últims anys, s’ha donat un increment accelerat de la porció de fons públics que reben les ONL de les diferents administracions estatals, autonòmiques i locals.


11

L’excessiva dependència del finançament públic pot arribar a erosionar la legitimitat d’una organització, en tant que posa en perill la seva autonomia, la seva capacitat d’innovació, la seva flexibilitat i el seu caràcter participatiu. D’aquí la tan sentida necessitat d’ampliar les fonts de finançament i incrementar les fonts privades. Malgrat això, els fons de procedència privada també presenten qüestions compromeses que afecten la legitimitat d’una entitat, en tant que l’acceptació de diners procedents de determinades empreses pot comportar qüestions ètiques rellevants.

- Rendició de comptes. La rendició de comptes està fortament connectada amb la legitimitat, ja que, en definitiva, fa referència, per una banda, al procés de generació de legitimació d’una organització i, per una altra, a la demostració d’aquesta legitimitat. Davant la manca de regulació externa i la necessitat d’una mínima regulació, si les ONL realment volen gaudir de legitimitat, tenen el repte de crear mecanismes per ser transparents, capaces de rendir comptes i comunicar les seves actuacions a la societat.

- De la legitimitat moral a la legitimitat tècnica. Si bé moltes vegades s’han considerat les organitzacions com a entitats per se legitimades moralment per la seva missió, cada vegada més se’ls exigeix resultats, i, per tant, una legitimitat també tècnica. No obstant, en aquest procés d’augmentar l’eficiència i efectivitat de les actuacions, en gran mesura degut al creixent rol de les ONG com a proveïdores de serveis públics, és important no erosionar els propis valors de l’organització, amb els quals moltes vegades s’entra en conflicte.

- Treball d’incidència política. En els últims anys són cada cop més les ONL que realitzen un treball d’incidència política vers actors públics, però també privats. Malgrat que el treball de les ONL com a proveïdores de projectes i serveis no ha estat objecte de crítica, quan aquestes han començat a introduir-se en el pla polític o públic a l’àmbit internacional, nacional o local, se’ls ha discutit la seva legitimitat per realitzar aquest tipus d’activitats. Una major consciència de la legitimitat de les ONL en la societat les configurarà com actors clau en qualsevol debat sobre la formulació i monitoreig de les polítiques i actuacions públiques i privades.

Àmbits de treball

- Investigació aplicada

A través d’ella es genera coneixement sobre la realitat del tercer sector i les seves organitzacions.

- Publicacions

Col·lecció de llibres i quaderns per a la difusió del coneixement entre les organitzacions del propi sector i la societat.

- Centre de documentació i recursos

Especialitzat en el funcionament d’organitzacions del tercer sector, té un ampli fons de llibres i revistes.

- Participació en congressos i debats sobre el tercer sector

Qui som?

Més informació sobre l’Observatori del Tercer Sector a:

www.tercersector.net

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement

sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no

lucratives.

Papers de Recerca OTS és una col·lecció de publicacions procedents

principalment de les línies de recerca en què treballa l’Observatori del

Tercer Sector. Els objectius són compartir, difondre i debatre coneixement

sobre el món no lucratiu.

A Papers de Recerca OTS trobareu documents d’investigació presentats a

congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, propostes de debat,

documents de síntesi,… textos breus que puguin llegir-se fàcilment i ser

d’interès per a les organitzacions no lucratives.

01. Document de síntesi del Llibre blanc del tercer sector civicosocial

a Catalunya. Juliol 2003.

02. Un model d’autoreflexió per a les organitzacions juvenils. Desembre 2004.

03. La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Abril 2005.

04. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions

no lucratives. Resultats del treball de camp. Juny 2005.

05. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?

Resultats del treball de camp. Juny 2005.

06. Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers

tres anys? Juliol 2005.

Totes les publicacions estan disponibles en castellà i anglès.

10€ Aquesta publicació es pot descarregar gratuïtament en format electrònic des de www.tercersector.net

Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp

Documents

Transcript of Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp